Llegat vexil·lològic català a Flandes, Valònia i els Països Baixos.

Les Senyeres dels S XVI ben vives a alguns municipis belgues i holandesos actuals

Jordi Grau i Bartomeu

Capítol 2

1525. Pero Fernandes. Sächsische Landesbibliothek, Dresden

Molt més semblant a una bandera holandesa primigènia ratllada anomenada “Prinsenvlag que a una bandera de borgonya. Destaca l’aspa imperial a Scania

1570 Domingo Teixeira. Bodlean Library, Oxford.

Bandera amb creu (Dannebrog?) i senyera a la ;Mar Bàltica al Golf de Riga

Una anàlisi dels escuts de les províncies belgues actual ens permet seguir el rastre vexil·lològic de Carles I: el germànic amb les àligues bicèfales i el borgonyesc amb la creu de sant Andreu, tot plegat molt normal tenint en compte que havien estat sota el ducat de Borgonya i que l’Emperador nasqué a Gant. El que sorprèn és trobar els pals dels comtes reis catalans entre valons i flamencs.

http://vector-images.com/heraldry.php?id=186&atype=

Belgium, coat of arms

Belluguin Belgium: vector images of provinces

• Flanders coat

• Flanders flagt

• Antwerp coat

• Antwerp flag

• Brussels coat

• Brussels-Capital flag

• East Flanders, flag

• Flemish Brabant flag

• Limburg coat

• Limburg flag

• Wallonia flag

• Wallonia coat

• Walloon Brabant (Belgium), flag

Province de Liège Province d'Anvers Province de Limbourg

Brabant FlandesWallonia Brussels

Province de Limbourg

Provincial coat of arms of Limburg

El Ducat de Limburg fou inclòs el 1430 en els Països Baixos Borgonyons. El 1549 resta dins els Països Baixos Hispànics. El 1713 pel tractat d’Utrech el Països Baixos del Sud Hispànics esdevindran austríacs. Durant l’ocupació napoleònica de 1794 l’antic sistema de comtats i principats fou suprimit i el país dividit en 9 províncies. Desprès de la secessió belga d’holanda, el tractat de Londres de 1839 parteix l’antic ducat de Limburg en dos: una província belga i una altra d’holandesa. Avui dia el Limburg belga ocupa una part del Territori de la província de Liège.

Honorary flag of the Governor of Liège

El 1468 Carles el Temerari de Borgonya crema la ciutat de Liège suprimint-ne les llibertats. Al S XVI malgrat mantenir-se com a Bisbat Principat independent amb un notable palau episcopal, estan sota la influència dels Hasburgs. Desenvoluparan la Indústria de la Ferreteria, del moble i de l’alum, sulfat d’alumini emprat com a fixador cabell (mireu la composició del vostre desodorant de bola). Tindran artistes com l’escultor Jean Del Cour. El 1795 el Principat de Liège serà ocupat per França i en plena revolució enderrocaran la Seu, considerada una de les millors catedrals medievals. El rei Guillem d’Holanda fundà la Universitat el 1817. El 1830 els Liegesos prenent part en la revolta independentista de Brussel·les. Assoliran una gran industrialització al S XX.

Feu una cerca a http://www.crwflags.com/fotw/flags/be-munic.html

Belgium: Municipal flemish currents flags. Banderes actuals de poblacions belgues Flamenques

Beringen Berchem Borgloon

Bree Brugge o Bruges Dilsen-Stokkem

Bruges era el darrer port de la Lliga Hanseàtica abans d’entrar al Canal d’Anglaterra i lloc de destinació dels vaixells de cabotatge de la Rochelle i Bordeus . Al S XIIè i al S XIIIè els mercaders tèxtils i d’oficis es constituïren en gremis i companyes comercials. Del 1227 tenim datació de comerç amb Catalunya i amb Gènova, el 1330 trobem un consolat català a l’Esclusa, avantport de Bruges.

Al S XV S’introduïren les primeres taules de canvi amb famílies de banquers com els Van der Buerze. L’estat d’especulació entre els rics mercaders i abadies causà l’enfonsament del Zwin (barri de Bruges on residien les juntes de comerç el 1470). El 1484 Bruges és revoltà contra Maximilià d’Hapsburg, empresonat un temps a la ciutat, i perdé tots els privilegis desplaçant-se els comerç estranger cap Anvers. La ciutat desprès d’arribar al 35,000 habitants inicià el seu declivi i Bruges quedarà sense desenvolupament industrial.

Deinze Geel Geraardsbergen

Hamont-Achel Harelbeke Herk-de-Stad

Lier Maaseik Ostende

Aalst (Flags of Municipality, Province of East Flanders, Belgium)

Sota la ocupació hispànica Aalst fou la capital de la Cort de Flandes. Al Segle XV esdevé una de les ciutats europees capdavanteres en l’edició de llibres. Dirk Martens (1446-1534) nat a Aalst va ser un dels primers i més famosos impressors europeus. El 1473, imprimeix amb en Johan Van Westfalen el llibre més vell conegut de Flandes, Speculum conversionis peccatorum. El 1474 publica a Aalst, De vita beata (Vides de Sants) i posteriorment treballa a la corona catalana aragonesa com a Theodorica Alemany sota la protecció d’En Ferran el Catòlic. Torna a Aalst 10 anys desprès i marxa cap Anvers i Liège a on imprimirà des del 1515 fins al 1529 la major dels seus llibres. Martens contribuí a la promoció de la cultura humanística a gràcies a l’edició de llibres de Moro, Picco de la Mirandola , Erasmus, Agricola ...

Bandera d’Anvers /Antwerp (Bravant belga)

Escut d’armes d'AnversProvincial Governor's honorary flag

Mechelen / Malines Oudenaarde

Antwerp al S XV assolirà molta importància comercial com a ciutat de la lliga Hanseàtica. Al S XVI és un important centre artístic amb l’escola de pintura d’en Quintin Metsys. El 1570 Abraham Ortelius hi inventarà la cartografia en planxes de Coure. El 1576 arran de les revoltes religioses pateix una dura repressió hispànica, un govern calvinista i novament sota corona hispànica el 1585 comença un nou renaixement artístic pictòric amb Brueghel, Jordaens, Van dijck i el seu màxim exponent, el diplomàtic i pintor Pieter Paul Rubens. Fou seu dels jocs olímpics del 1920. A l’actualitat són un referent mundial tallant diamants.

Escut i bandera d’Anvers

Mon

tpel

ler

AlguerOtranto

Genova

Venezia

Niza

RagusaAncona

Senya

Rijeka

Salermo

Alexandria

Damasc

Famagusta

Candia

Chios

RodesBeirut Damasc

TirBugia TunisArgel

Trípoli

Bona

Constantina

Col.lo

Mansoura

Malta

CagliariCiutat de

Palma

València

AlmeriaMalaga

SevillaCartagen

a

Barcelona

L’Esclusa

PisaMar

sella

París

Porto

Santander Bilba

o

La Rochelle

León

Toledo

A Coruña

Saragossa

Lisboa

Santiago

Lió

Dijón

Bruges

Milà

Firenze

PRINCIPALS RUTES COMERCIALS DEL COMERÇ CATALÀ (S.XIII al XVII)

Frankfurt

Frankfurt

Gerba

CeutaMelill

aOràTenes

Alacant

NAVARRA

CASTELLA

FRANÇA

PORTUGAL

GRANADA

ANGLATERRA

SACRE IMPERI

3.Ruta del Nord d’Àfrica .

1.Ruta Llenguadoc-Provença .

2.Ruta de les Illes .

4.Ruta de l’Atlàntic Nord .

5.Ruta Penínsular .

6.Ruta Roine-Xampanya . 8.Ruta Mediterrània Oriental.

7.Ruta Renana .

Constantinobla

SouthamptonLondre

s

Gant

Pera

FLANDES

C A T A L U N Y A

La situació geoestratègica de pont entre el Comerç Marítim del Sud i el Nord d’Europa que tenen els Països Baixos empenyé moltes ciutats a ingressar a la Hanza o Lliga Hanseàtica

Bryggen a Bergen/Noruega

Rostock

Lübeck

Lüneburg

L’aliança el 1241 de les ciutats estat d'Hamburg amb Lübeck és l’origen de la Lliga Hanseàtica. El

1343 arribà a integrar 90 ciutats que la governaren democràticament amb delegats. Ajudà a

desenvolupar tot el Bàltic. Al S XVI començà la seva desintegració per la consolidació d’estats sobirans, pel descobriment d’Amèrica i per la

supremacia marítima holandesa i anglesa. Només Lübeck, Bremen i Hamburg conservaren la

independència i la denominació de ciutats estat hanseàtiques fins al 1669. L’ascens de Hitler el

1934 a Alemanya els hi revocà tots els privilegis.

Aquest club de futbol és el Sant Andreu? No, no és. És el Mechelen (Malines en francès) club Campió de Bèlgica al 1943, 1946, 1948 i 1989 i guanyador de la Recopa al 1988. El Barça en va guanyar una l’any següent 1989. La samarreta és gairebé igual però, que la dels Santandreuencs!

KV Mechelen football club

Fixeu-vos en les senyeres

penjades a la Casa la Vila i a la Seu de Mechelen.

Cathédrale Saint-Rombaut L'hôtel de ville

Oudenaarde municipal Flag

La ciutat d’Oudenaarde ha estat decisiva en la Història de Flandes. La cort hi va tenir un baluard abans dels Hasburg amb més de 120 nobles. El 1522 Carles V hi establí les primeres lleis reguladores de la indústria dels tapissos. Aquests 91 articles datats el 16 de Maig de 1544 són els documents polítics més antics de Bèlgica. Les ordenances combaten el frau i preserven la qualitat de la indústria nacional de la tapisseria. Envaïts pels Borbons Francesos durant la Guerra de Successió, aquí a diferència dels Països Catalans els anglesos no s’ho van rumiar dos cops, i el duc de Marlborough els va escombrar a la Batalla d’Oudenaarde (11.06.1708).

“Marlborough s'en va t'en guerre” Le général anglais John Churchill Marlborough s'empare de la ville de Liège qui

appartenait aux espagnols. C'est le début de la guerre de succession en Espagne : l'Angleterre, l'Autriche et la Hollande soutiennent Charles d'Autriche, le prétendant au trône. Une chanson populaire française rendit le nom du général anglais légendaire. “Mambrú se’n va a la Guerra, ai el pobre manbrú , manbrú, manbrú...

Una altra cancò castellana d’uns 50 anys abans la trobarem durant el famosos allotjaments dels Terços Castellans sota el comte duc d’Olivares a Catalunya durant la Revolta del Segadors

Quisiera ser tan alta como la luna, ¡ay! ¡ay!, como la luna, para ver los soldados de Cataluña, ¡ay! ¡ay!, de Cataluña.De Cataluña vengo de servir al rey, ¡ay! ¡ay!, de servir al rey, con licencia absoluta de mi coronel,¡ay! ¡ay!, de mi coronel

Belgium: Municipal flags. http://www.crwflags.com/fotw/flags/be-munic.html

Beauraing Bouillon Charleroi

Comines-Warneton Durbuy Grâce-Hollogne

Peer Scherpenheuvel-Zichem

Westerlo Borsbeek Berlaar Coat

Berchem

Grez-Doiceau Braine-le-Château

Honnelles Hulshout Sint-Lievens-Houtem

Ecaussines

Huy Be-konti Halen

Mons Kruishoutem Virton

Drogenbos Lessines

Schelle Coat Aartselaarvlag Mortsel

Niel Coat

Lier

Bonheiden

Duffel

Duffel Coat Mouscron

Geel coat

Herselt

Lier Coat Schelle

Olen Coat Flag of Geel

Hulshout

Sint-Katelijne-Waver Ham-sur-Heure-Nalinnes

Kapellen Kontich

Poperinge

Vlagkeerbergen

Mortsel Coat Kontich Coat

Borsbeek Coat Westerlo Sint-Katelijne-Waver

Melle

BerlozWeismes

Brugelette Hamont-Achel

Bree

Flag of Dilsen

Borgloon Berlaar

Brugelette Weismes

Melle

Silly

Nandrin Sint-Lievens-Houtem

Brakel Flag of Antoing

Oudenaarde Coat

Zwevegem

Flag of the Austrian NetherlandsFlag Low Countries

XVth Century

Vlaghaacht Vlagwingene

El motiu pel que trobem vexil·lologia imperial als escuts podria ser pels efectes positius de la unió de territoris sota el regnat de Carles I. Els hi va permetre comerciar amb els nous territoris descoberts. Els holandesos hi començaran a establir les seves pròpies colònies. Els hi donà un llegat de legislació comercial conformant una important burgesia. Els documents més antics de Bèlgica són de començaments del S XVI. Els hi van frenar les potències veïnes que els haguessin assimilat territorialment. Els ajudà a forjar-se com a nació, uns abans i altres més tard, i tot plegat tindrà repercussió vexil·lològica sobre els municipis.

La presència dels pals dels comtes reis catalans als escuts belgues és una prova paleovexil·lològica vistent de com fou l’armorial durant els 200 anys d’ocupació hispànica.

La majoria de banderes municipals han estat dissenyades al S XX. Els especialistes s’han basat però, en l’heràldica dels escuts històrics existents.

Banderes dels Terços militars. Gravat baixat de http://www.geocities.com/cristofor_colom/a01.html, d’un tapís existent al Museu de Història de Brusseles acolorit parcialment amb ordinador