a destacar

LA TRANSFORMACIÓLa modernització dels regadius representa una bona ocasió per reordenar el territori.DLES OPERACIONSLa millora dels camins rurals i la concentracióparcel·lària reverteixen en la producció agrícola.D

LA INSTITUCIÓLa Fundació Alícia uneix difusió de la culturaculinària i investigació en un entorn idíl·lic.DLA POSICIÓEn el rànquing d’indústries agràries, Catalunyaocupa el segon lloc, darrere d’Andalusia.D

catalunya infraestructures

Agriculturaamb futur

MONOGRÀFICS AGROALIMENTACIÓ

Laura

DALMAUSUBDIRECTORA GENERAL

D’ESTRATÈGIA RURAL

DE LA CONSELLERIA

D’AGRICULTURA,

ALIMENTACIÓ

I ACCIÓ RURAL

Quan pensem que l’11% de lapoblació de Catalunya viu enzones rurals que cobreixen el64% de la superfície total del

país, es fa evident que les polítiques dedesenvolupament rural són molt ne-cessàries. I ho són, no només pels dèfi-cits estructurals que pateixen, sinó tam-bé perquè des dels territoris rurals esprotegeixen els recursos naturals, esmanté la diversitat de paisatges, es dó-na resposta a les expectatives dels con-sumidors en matèria de seguretat iqualitat alimentària, en definitiva, es pro-dueixen beneficis per al conjunt de lasocietat.

El Programa de Desenvolupament Ru-ral de Catalunya (PDR), integrat en la po-lítica agrària comunitària, és una de leseines que ens permeten potenciar aques-

tes zones a través de tres objectius: l’aug-ment de la competitivitat del sector agrí-cola, la valorització de l’entorn i elpaisatge rural i, finalment, la millora de laqualitat de vida i el foment de la diversi-ficació econòmica. L’estratègia rurald’aquest programa aposta per promou-re inversions per a la modernització d’ex-plotacions agràries, la millora d’infraes-tructures, l’augment del valor afegit delsproductes agraris, les mesures agroam-bientals i per un nou Leader dissenyat pergenerar projectes potents que es con-verteixin en elements de dinamització ter-ritorial.

La llei de desenvolupament sostenibledel medi rural (LDSMR) també s’ha detraduir en els programes de desenvolu-pament rural sostenible amb enfocamentsterritorials, integrant les dimensionseconòmiques, socials i mediambientals,amb l’objectiu de convertir-se en es-tratègica per al món rural.

En aquest període de programació, enscal treballar per consolidar el desenvolu-pament rural com a eina de cohesió ter-ritorial, reforçar la metodologia Leader perdesenvolupar xarxes de cooperació en-tre agents i territoris i implementar laLDSMR per generar importants nodes dedinamització rural.

Amb tot, aconseguirem l’objectiu pro-posat, és a dir, crear sinergies amb totesles eines disponibles en benefici dels nos-tres territoris rurals, en benefici de tots.2

NECESSITAT DEPOLÍTIQUES DECREIXEMENTRURAL

la tribuna

S’ha de motivar lacohesió territorial i la cooperació entrediversos agents

La conjunció perfecta entreagricultura i alimentacióDarrere el reconeixement a la gastronomia catalana hi ha una potent indústria agroalimentària

CARMELA SÒRIAÀrea Monogràfics M

No hi ha cap guia gastronòmicacom cal al món que no citi ales seves pàgines algun xef ca-talà. N’hi ha prou de repassar

l’última llista d’estrelles Michelin: Catalu-nya encapçala el rànquing estatal amb 49restaurants. Passa el mateix amb els vins.

Darrere d’aquest reconeixement hi hauna indústria agroalimentària potent ambuna Administració que recolza el desen-volupament i la innovació. Catalunya s’haconvertit en un dels pols productius es-pecialitzats en agroalimentació més relle-vants d’Europa.

A través de diferents plans d’actuació,la Generalitat està contribuint a fer que totsels sectors que treballen en la cadena queva des del camp fins al plat segueixin sentun dels motors més importants de la nos-tra riquesa, amb més de 17 milions d’eu-ros facturats a l’any.

UNA AGRICULTURA EMERGENTUna de les prioritats de l’Administració ésla millora dels regadius de Catalunya. Jasigui modernitzant regadius tradicionals,ja sigui amb noves canalitzacions, com elcanal Segarra-Garrigues, la Generalitats’ha proposat ampliar les hectàrees re-gades i la seva eficiència, per millorar laproducció de la collita i propiciant un ús

eficient de l’aigua. Perquè darrere d’unsector tan potent hi ha d’haver una agri-cultura emergent, una activitat amb unasalut que resulta crucial per aconseguirl’equilibri territorial.

Les ajudes per a la incorporació de gentjove a l’activitat agrària avui comencen atenir els seus fruits. Entre el 2007 i el 2008,més de 300 joves van demanar l’ajuda perincorporar-se a l’activitat agrària. Avui, elsector agrari no perd població activa aCatalunya.

Però, sens dubte, el gran poder deCatalunya en el sector de l’alimentacióés la seva capacitat de transformació dela matèria primera. D’aquí ve la im-portància de la millora de la tecnologia,

la innovació i la formació en la indústriade la transformació alimentària que laGeneralitat impulsa des de la Conselle-ria d’Agricultura i l’Institut de Recerca iTecnologia Agroalimentàries, en col·la-boració amb empreses del sector. Unexemple són les subvencions periòdi-ques que aprova el Govern, com la re-centment aprovada per valor de 229 mi-lions per a aquelles indústries queimpulsin la millora dels processos detransformació i comercialització dels pro-ductes agraris. D’aquesta manera, mal-grat la crisi econòmica, les empreses po-den mantenir la capacitat inversora perseguir donant un fort impuls als seus pro-ductes.2

Catalunya té una extensió de3,1 milions d’hectàrees.Gairebé un milió d’aques-tes són de cultiu, de lesquals un 8,6% són de re-

gadiu. És una xifra relativament baixarespecte del cultiu de secà, que cobreixaproximadament un 27% del nostreterritori. Però no ho és el nombred’hectàrees que encara es proveeixend’aigua amb mètodes tradicionals. El77% del cultiu regat a Catalunya estàutilitzant sistemes tan antics com lainundació, una pràctica que implica elconsum d’una gran quantitat d’aigua iuna producció molt vulnerable als perí-odes de sequera.

A Catalunya la pluja no és abundant.Aquí cau una mitjana d’entre 300 i 700litres a l’any i, a més, ho fa de forma moltirregular. Això no resulta propici per do-tar-se d’una producció agrícola de pri-mera que, a més de resultar competentper al mercat exterior, cobreixi les ne-cessitats de la seva població.

Per capgirar aquestes xifres, la Con-selleria d’Agricultura, Alimentació i Ac-ció Rural està fent una aposta ferma perla modernització del regadiu, creant no-ves canalitzacions per incrementar la pro-ductivitat de les hectàrees existents i in-corporar noves hectàrees al cultiu.

¿PER QUÈ REGAR?L’aigua de reg és una necessitat estratè-gica per a l’alimentació bàsica d’un paísperquè es necessiten 10.400 litres al diaper produir els aliments que menja unafamília de quatre persones al dia. I en-cara que a Catalunya només es produeixel 40% del que consumim, el nostre re-gadiu no deixa d’aportar la matèria pri-mera de la indústria agroalimentària queés fonamental per a la nostra economia,ja que està generant el 17% de les ven-des netes del conjunt industrial català.

Complint les directrius de la nova cul-tura de l’aigua, la Conselleria d’Agricul-tura s’ha proposat, juntament amb lescomunitats de regants de tot Catalunya,aprofitar els diferents recursos hídricsexistents a cada zona i gestionar la de-manda de forma més eficient i més pro-ductiva i, sobretot, aconseguir que en-tre tots estalviem molts litres d’aigua.

Segons el director general de Desen-volupament Rural de la Conselleria d’A-gricultura, Jordi Bertran, avui, per regartot Catalunya es necessiten 2.200 hectò-metres. “Si nosaltres implantem el re-gadiu en 125.000 noves hectàrees,necessitaríem 3.000 hectòmetres. Sitinguéssim un regadiu eficient a totel territori, amb els hectòmetres ac-tuals en tindríem prou”.

L’Administració catalana, a través deles seves empreses públiques Regsa

(Regadius de Catalunya) i Regsega (RegSistema Segarra-Garrigues), ha previst,per un costat, modernitzar el 60% delreg tradicional que existeix i, per un al-tre, realitzar noves canalitzacions d’ai-gua que permetran incrementar en125.000 les hectàrees de superfície re-gada. Aquest és l’anomenat Pla d’Ac-tuació de Regadiu, que té com a metaque s’acabi regant de manera eficient el40% el territori cultivat de Catalunya.Unes xifres ambicioses encara que, se-gons fonts de la conselleria, completa-ment realistes.

COMPETITIVITAT AL MERCATLa revolució del regadiu eficient va mésenllà d’un estalvi considerable d’aigua.Una bona gestió hídrica al camp repre-senta, també, més capacitat per produiraliments i, per tant, una millor competi-tivitat dels nostres propis productes enel mercat.

Conseqüentment, es millora l’econo-mia dels que es dediquen a això, cosaque a la vegada consolida al territori unapoblació rural que cuida el seu entorn iprotegeix el paisatge. Perquè de la terraen depèn directament el 8% de la nos-tra població i, a més, un dels sectorsmés potents de la nostra economia.2

L’aigua de reg constitueix unbé estratègic per a CatalunyaEs necessiten 10.400 litres al dia per produir els aliments que consumeix una família de quatre membres

La comunitatcatalana registraprecipitacionsirregulars

Litres d’aigua necessaris per al cultiu

MARIA LARRAÀrea Monogràfics M

la tribuna Joan GIRONADIRECTOR DE TECNOLOGIA DEL REG DE L’IRTA

E ls canals, els embassaments iles xarxes de distribució –lapart més estructural dels rega-

dius, que serveix bàsicament per por-tar l’aigua a les finques– són una peçaimprescindible per a un bon regadiu,però no suficient per garantir un ús efi-cient i eficaç de l’aigua i una altaeficiència productiva de cada gotad’aigua. Perquè això sigui així, és ne-cessària una bona gestió de l’aigua anivell de parcel·la.

Alguns exemples ens ajudaran aanalitzar la seva importància. Depe-nent de com utilitzem el reg a nivell deparcel·la es poden produir 1,1 quilosde blat de moro per cada metre cúbicd’aigua de reg, o bé 2,4 quilos (un120% més); o es pot passar de pro-duir 4,5 quilos de poma comercial a9,9 quilos; o multiplicar per sis la pro-

ducció d’ametlla i oliva aplicant cor-rectament el reg, és a dir, en el mo-ment en què el cultiu el necessita. I aixípodríem seguir amb la vinya, el prés-sec, etcètera. En tots aquests casos,el moment en què s’apliqui l’aigua potser decisiu i influir en la qualitat del pro-ducte final.

No obstant, aquesta bona gestió nos’acaba fent produir les plantes tantcom es pugui durant uns anys. S’hade fer d’una manera sostenible i res-pectant el medi ambient, cosa que enel nostre cas vol dir tenir en compte lasalinització del sòl, on van a parar lesaigües de drenatge, etcètera, i que, encas de no fer-ho bé, podríem matar elsnostres regadius.

Regar no és fàcil, i es podria dir queregar bé és fins i tot bastant compli-cat, però aquest és el camí que s’ha

de seguir: millorar la productivitat decada gota d’aigua, perquè aquest ésun esglaó importantíssim, dins delsfactors tècnics de la producció, per feruna agricultura productivament i eco-nòmicament rendible.

L’activitat de l’IRTA en aquest àmbitse centra a ampliar el coneixement enaquests aspectes i a desenvolupar tec-nologies que ajudin a millorar la pro-ductivitat de l’aigua de reg, a fer-ne unús sostenible i respectuós i a prepararestratègies de com aplicar l’aigua enels diferents episodis climàtics que enspot deparar el clima mediterrani, comsón, per exemple, les sequeres, quees repeteixen amb certa periodicitat.Per aconseguir tot això, no ho podemfer sols, i necessitem molta col·labo-ració. I el projecte Rideco-Consolidern’és un bon exemple.2

GESTIÓ A NIVELL DE PARCEL·LA

L’AGRICULTURA necessita un impulsconstant perquè, a part de ser font d’in-gressos d’una part de la població, ésessencial per a una bona gestió i con-servació de l’entorn. Per això, la Con-selleria d’Agricultura ha dissenyat unpla on s’apunten els objectius i es de-terminen totes les ajudes, subvencionsi inversions pròpies i d’altres adminis-tracions, com l’estatal o l’europea. Ésel Programa de Desenvolupament Ru-ral (PDR), que, amb un pressupost demés de 1.016 milions d’euros, pilota to-ta la política de desenvolupament del’àmbit rural de Catalunya. Per a la mi-llora del sistema de regadius, el PDRpreveu subvencions de fins al 80% delcost de l’obra.

El programa preveu impulsar, per uncostat, la millora que suposi un estal-vi considerable d’aigua i una disminu-ció de la contaminació i, per un altre,ajudar a la consolidació dels regadiusen zones infradotades. Dins del pro-grama hi ha els projectes Leader, dis-senyats per recolzar els agents del’àmbit rural perquè millorin el poten-cial dels seus recursos com a territo-ri. Per al període 2009-2015, la con-selleria preveu generar, gràcies al’aplicació del mètode Leader, unainversió de 400 milions d’euros i creari consolidar més de 2.500 llocs detreball directes a les zones rurals deCatalunya.

les ajudesel gràficPROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT RURAL

ProjectesLeader

1 kg de patates

1 kg de tomàquets

1 kg de blat

1 kg d’arròs

1 kg de carn d’au

1 kg de carn de vedella

1 l de llet

100130

1.0002.0004.200

14.000787

PRODUCTE LITRES D’AIGUA

Catalunya s’ha anat dotant,amb el pas del temps, d’in-fraestructures hidràuliquesque segueixen el curs delsrius i que s’han acabat con-

vertint en autèntics laberints de conduc-tes, canonades i desaigües que, mit-jançant sistemes de bombament, s’hananat estenent fins i tot per nivells supe-riors als seus punts de captació.

Aquests mecanismes, a més de tenirun alt cost de manteniment, impliquenuna dotació d’aigua molt superior al querealment necessita una collita. Perquè uncamp que utilitza sistemes de regadiu tra-dicional necessita uns 10.000 metres cú-bics per hectàrea a l’any. Si comparemel que necessita una mateixa extensió decultiu amb un sistema modern de reg, ladiferència salta a la vista: el camp, ambmecanismes com el degoteig o l’asper-sió, necessita 2.500 metres cúbics menysper hectàrea.

Per aconseguir aquest estalvi, la Ge-neralitat de Catalunya s’ha proposat tresobjectius: per una banda, transformar enregadiu totes les àrees de la comunitatautònoma que tinguin un potencial agrí-cola important i que, dotant-les d’aigua,poden desenvolupar una intensa activi-tat econòmica que beneficiï la poblaciórural. Per l’altra, modernitzar els regadiushistòrics per millorar-ne la gestió i, final-ment, recolzar les comunitats de regantsdel país perquè puguin millorar el seu fun-cionament intern.

Llavors sorgeix la següent pregunta:¿Per què potenciar el regadiu que es tro-ba geogràficament en zones de secà?Perquè, entre altres raons, la producti-vitat d’una terra de regadiu és superior.Està calculat que una hectàrea de secàde cereal a l’hivern a Lleida produeix

Una de les obresmés interessants és la del centenaricanal d’Urgell

2.500 quilos de mitjana. No obstant, unahectàrea de regadiu produeix 5.500 qui-los de cereal a l’hivern i 12.000 quilos deblat de moro.

Està demostrat que un sistema mo-dern, encara que utilitza menys litres d’ai-gua, acaba potenciant la producció enuna collita. Per exemple: en una planta-ció de blat de moro, amb un 30% de l’es-talvi d’aigua amb un regadiu modern, espot incrementar un 25% la producció.També està demostrat que als campsd’oliverars la implantació de reg millorala productivitat un 550%.

FORT IMPACTELa Conselleria d’Agricultura, Alimentaciói Acció Rural s’ha proposat modernitzarels sistemes d’aproximadament 175.000hectàrees de reg tradicional, o el que ésel mateix, el 60% de l’existent. Per acon-seguir-ho s’hi destinaran, per al període2007-2011, 293 milions d’euros. El Plade Regadius de Catalunya vol que l’any2020 se n’hagi modernitzat el 96%.

L’impacte de modernitzar el regadiutradicional és immens: representaria dis-posar, per a altres usos, d’uns 400 hec-tòmetres cúbics a l’any (la capacitat apro-ximada de l’embassament de Rialb alcomplet). Per fer-se una idea de les xifresque es tenen en compte, només s’ha derecordar que el sistema Aigües Ter-Llo-bregat –que proveeix l’àrea de la Bar-celona metropolitana– subministra un to-tal de 250 hectòmetres cúbics a l’any idóna servei a 4,5 milions d’habitants.

A més de l’estalvi hídric, hi ha un es-talvi de fertilitzants i fitosanitaris (relatiusa la prevenció i la curació de les malaltiesde les plantes), que, conseqüentment,implica una millora de la qualitat de l’ai-gua de l’entorn.

EFECTES SOBRE EL TREBALLA la llarga, un bon regadiu també reper-cutirà en l’ocupació del país, ja que unahectàrea de regadiu genera més de 12vegades la mà d’obra d’una de secà. Lamillora de la xarxa tradicional, juntamentamb la implantació de noves hectàreesde regadiu a Catalunya, no només fo-mentarà l’ocupació directa en l’agricul-tura, sinó en les indústries auxiliars, en la

diversificació de l’activitat agrària i en eldesenvolupament del teixit econòmic, ipermetrà la fixació de la població al te-rritori.

Una de les operacions més rellevantsde modernització del regadiu tradicio-nal a Catalunya és l’obra del centenaricanal d’Urgell, que implica la intervencióen gairebé 70.000 hectàrees regables en12 projectes. Es tracta de la transforma-ció més important en aquesta zona re-gable des de la seva implantació. Tambédestaquen les millores del canal d’Aragói Catalunya, iniciades al canal de Pinya-na i al delta de l’Ebre. El conjunt de la re-forma beneficiarà directament 4.000 ex-plotacions agrícoles.

La modernització dels regadius sem-pre comporta una despesa per a l’agri-cultor, ja que implica contribuir a la in-versió en la xarxa col·lectiva de reg i lainstal·lació a l’interior de la seva pròpiaparcel·la. Perquè això no freni el procésde modernització, Agricultura preveu di-versos graus de subvenció. El Programade Desenvolupament Rural cobreix el60% de la inversió en obres de milloradels regadius, que arriba al 80% si estracta de la millora de la xarxa de suport–de 3.500 metres cúbics per hectàreaa l’any–. Si la millora implica l’ús d’aigüesregenerades, la Generalitat de Catalun-ya cobreix el 70% del cost total.

Segons els indicadors sobre la millo-ra de regadius, el 2008 es va actuar so-bre 6.865 hectàrees, amb les quals esvan beneficiar 1.443 explotacions. La in-versió va ser de 21 milions d’euros i esva aconseguir un estalvi de més de 3,4milions de metres cúbics d’aigua.

NOUS REGADIUSEl Pla d’Actuació de Regadiu dissenyatper la Conselleria d’Agricultura té coma objectiu que s’acabi regant de maneraeficient gairebé el 40% de la superfície.Però aquest objectiu no només s’acon-seguirà amb la modernització de la xar-xa tradicional, sinó que el pla també in-clou una altra important actuació:l’extensió de noves hectàrees de regadiuamb la construcció de noves canalitza-cions.

Es tracta de la posada en marxa de

125.000 hectàrees més de superfície re-gada a Catalunya fins a l’any 2020, unaactuació que millorarà substancialmentla capacitat d’explotació agrària del pa-ís. Aquest objectiu requereix una forta in-versió de 1.245 milions d’euros que s’in-vertiran fins al 2011 i inclou, com a obramés rellevant, el nou canal Segarra-Ga-rrigues. La seva posada en marxa im-plica, per si mateixa, l’ampliació a mésde 70.000 hectàrees la superfície rega-ble a la demarcació de Lleida.

També destaquen les obres d’exten-sió de nous regadius d’Algerri-Balaguer,a punt de finalitzar, i el de Xerta-Sénia,a l’Ebre, que ja han començat. Aquestpla d’implantació de nous regadius pre-tén estendre’s al 35,4% de superfície res-pecte al total de la superfície agrària útila Catalunya.

L’avantatge respecte dels regadius tra-dicionals és que la implantació d’una no-va canalització permet dotar les collitesde sistemes de reg moderns, que treba-llen mitjançant degoteig, aspersió o pres-sió, i això suposa una despesa molt me-nor d’aigua per hectàrea plantada.

A més, normalment, una nova cana-lització sempre implica un treball previd’anàlisi del per definir les seves neces-sitats hídriques, i una ordenació del te-rritori que, mitjançant la concentració par-cel·lària, fa que la despesa tant en energiacom en aigua també sigui menor.

MILLORA TECNOLÒGICAAl voltant dels nous sistemes de regadius’està desenvolupant una intensa activi-tat d’investigació per millorar la tecno-logia. Diverses institucions estatals –en-tre elles l’IRTA, Institut de Recerca iTecnologia Agroalimentàries, dependentde la Conselleria d’Agricultura i la Uni-versitat de Lleida– estan provant l’ano-menat Reg Deficitari Controlat (conegutper les sigles RDC).

Consisteix a aplicar estrès hídric alscultius en moments baixos d’activitat dela planta. Està demostrat que aquestamanté la qualitat i, en alguns casos, finsi tot incrementa la quantitat de la sevaproducció. Això implica un benefici do-ble: a més d’estalviar aigua, s’aconse-gueix una collita més quantiosa.2

DEl Pla d’Actuació de Regadiu busca regar de forma eficient gairebé el 40% del cultiu català

DEn una plantació de blat de moro, la producciós’incrementa un 25% amb un sistema modern

DAixí s’aconsegueix amés fomentar la mà d’obraen l’agricultura i en les indústries auxiliars

EVIDENTSBENEFICIS

M. LARRA // G. DALMAUÀrea Monogràfics M

EVOLUCIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES DE REG

Una hectàrea de regadiu produeix 7 vegades més que una de secà i genera 12 vegades més feina

Amb obres com la modernització del cen-tenari canal d’Urgell o la construcció del deSegarra-Garrigues, la Generalitat de Cata-lunya s’ha proposat actuar sobre la xarxa deregadius de Catalunya i modernitzar, per unabanda, el 60% del reg tradicional i ampliar,per l’altra, en 125.000 les hectàrees de su-

perfície regada. L’objectiu no és només es-talviar una quantitat considerable d’aigua,sinó també millorar l’eficiència del reg i po-tenciar la producció agrícola.

Perquè està àmpliament demostrat queun sistema modern de regadiu acaba mul-tiplicant la collita. A més, una hectàrea de

regadiu genera més de 12 vegades la màd’obra d’una explotació de secà. El regadiueficient ha de ser considerat com una autèn-tica revolució que implica una competitivi-tat més gran per a la nostra agricultura i, ala vegada, una gran riquesa per al seuentorn.

Augment del’eficiència

la riquesa

Els mateixos alimentsamb un 25% menys d’aigua

La modernització en l’agricultu-ra no s’ha d’interpretar comuna cosa oposada al que ja

existeix, sinó com un procés evolu-tiu del que està establert. Entenemper modernització totes aquelles ac-cions encaminades a optimitzar elsrecursos productius que intervenenen el procés agronòmic: aigua, ener-gia, treball i economia, fixant com aobjectiu inqüestionable la sosteni-bilitat. Hi ha d’haver un equilibri, jaque la fallida de qualsevol d’aquestselements arruïnaria el sistema. Si espretén prioritzar-ne un sobre l’altre,per exemple, aigua sobre energia,caldrà interferir amb regularitzadorseconòmics en el lliure mercat.

Lògicament, per obtenir aquestesmàximes cotes d’eficiència i basant-nos en estudis formals multidisclipli-naris, hem de dotar-nos de les tec-nologies adequades i avantguardistesde gestió de recursos, no només enl’ús i l’aplicació d’aigua i energia si-nó també en les promocions vincu-lades a la producció de nous cultiusd’alt valor afegit, extensius, farrat-geres o de producció de biocom-bustibles, etcètera.

Un concepte estès i simplificat dela modernització del regadiu és elque contempla fonamentalment, igairebé exclusivament, el canvi desistema en l’aplicació d’aigua en par-cel·la, substituint el reg per gravetat(fórmula habitual en els sistemes tra-dicionals) per reg pressuritzat, ambla pretensió que aquest últim siste-ma, com a conseqüència de fundar-se en una tecnologia més actual, per-met un estalvi d’aigua. Aquest és elmissatge que es transmet a la so-cietat i que el fet de no aplicar regslocalitzats implica malbaratament.Hem de plantejar les següents con-sideracions:DEl reg pressuritzat permet unaoportuna aplicació de l’aigua i afa-voreix el procés vegetatiu. En con-seqüència, una optimització de totsels recursos que intervenen en el pro-cés. El concepte seria amb la ma-teixa quantitat d’aigua produir mésenfront de produir el mateix ambmenys quantitat d’aigua.DEl reg pressuritzat, en el cas denous regadius, permet adaptar-semés a la topografia del terreny origi-nal, fet que implica menor modifica-ció del paisatge.DProporcionar més qualitat de vidaa l’agricultor.DEl canvi de reg per gravetat al regpressuritzat és a costa d’energia ambunes fonts que poden ser fòssils (norenovables), nuclears o renovablesen quantitats mínimes.DEl reg localitzat afavoreix proces-sos de salinització.

Aquesta fórmula de modernitzacióés només una part del procés, i s’had’aplicar com a resultat d’un acuratestudi que estableixi un balanç po-sitiu entre els recursos de més pesmediambiental: aigua (renovable) ienergia (fòssil no renovable, nucle-ar o renovable).2

REGI FUTUR

la tribuna

Ramon CARNÉPRESIDENT DE LA

COMUNITAT DEREGANTS DELS

CANALS D’URGELL

Millora o modernització de regadius

Nous regadius en execució

Nous regadius a iniciar i en projecte

EL GRÀFIC

Reg de transformació

Regs de suport de caràcter social

Regs de l’Ebre

Altres regadius

ObresRegs Superfície regable (ha)

Pla de regadiu de Catalunya (2008-2020)Obres de nous regadius

Finalitzades En execució Pendentsexecució

Segarra-GarriguesAlgerri-Balaguer

Segrià-SudGarrigues-SudTerra Alta

Xerta-SéniaAldea-CamarlesRegadius Ribera d’Ebre

A l’entorn de RialbAltres regadius

Total

70.1507.895

78.045

6.48610.60014.200

31.286

16.4804.8796.253

27.612

3.29215.23418.526

155.469

1.7356.845

8.580

3.5928.8317.300

19.723

2.7092.709

5.4045.404

36.416

47.494

47.494

1.5001.7691.800

5.069

1.534

1.1152.649

55.212

20.9211.050

21.971

1.394

5.1006.494

14.9464.8792.429

22.225

3.2929.830

13.12263.841

Plana de Lleida

Regs de l’Ebre

Altres regadius

Regs Superfície regable (ha)

Obres de millores de regadius

Finalitzades En execució Pendentsexecució

Canals de l’UrgellPinyanaCanal d’Aragó i Catalunya

Delta de l’Ebre

Altres regadius

69.91213.89138.185

121.988

25.58125.581

31.78831.788

179.357

1.53010.216

11.746

256256

4.9834.983

16.985

6.6556.655

1.0811.081

9.5799.579

17.315

69.91212.36121.314

103.587

24.24424.244

17.22617.226

145.057

M. S.Àrea Monogràfics M

Si hi ha una obra emblemàticade la política d’extensió denous regadius de la Generali-tat aquesta és, sens dubte, elcanal Segarra-Garrigues, un

gran projecte molt reivindicat pel sec-tor agrari de Lleida que des d’aquest ju-liol va començar a bombar aigua.

Aquest gran bypass de més de 84quilòmetres unirà els embassaments deRialb i de l’Albagés, encara en cons-trucció. L’extensió de terra que es trobaen l’òrbita de la conducció és avui cultiude secà que viu dels cereals, la fruita i laramaderia, i que fins no fa gaire tenia li-mitada la seva capacitat de creixementper falta d’infraestructures. En total, 74municipis es beneficiaran d’aquesta obraamb aigua de boca. Quan la tan desit-jada autopista d’aigua estigui operativaal 100%, l’aigua del Segre irrigarà les co-marques de la Segarra, el Pla d’Urgell,les Garrigues i l’Urgell i dotarà les sevespoblacions d’aigua.

El canal, paral·lel al riu Segre, compon15 sectors de regadiu, i beneficia 16.000regants d’un total de 3.000 finques. Estracta, sens dubte, de la infraestructurade transformació territorial més impor-tant que es porta a terme a Europa. Im-plica una inversió de 1.500 milions d’eu-ros, finançada amb fons de la Generalitat,de l’Estat i dels agricultors. Per compa-rar magnituds, és el mateix cost de laconstrucció de la flamant T-1 de l’aero-port del Prat. L’obra suposa una autèn-tica transformació no només social sinótambé econòmica d’aquesta part de Ca-talunya, que a més d’aigua guanya ungran potencial elèctric i es converteix enun gran pol d’atracció per a l’activitatempresarial. La Generalitat calcula quela transformació en regadiu de la zonade secà de Lleida comportarà la creaciód’uns 8.000 llocs de treball.

ÚS RACIONALL’àrea d’influència del canal de reg in-clou més de 70.000 hectàrees, de lesquals unes 42.000 queden incloses a leszones anomenades ZEPA, de protec-ció d’aus en perill d’extinció, que formenpart de la Xarxa Natura 2000.

La posada en marxa de la que es con-sidera la infraestructura agrària més im-portant del sud d’Europa fa realitat unallarga reivindicació que es remunta a mit-jans del segle XVIII, però que no va co-mençar a construir-se fins fa tan sols setanys, encara que la seva projecció ini-cial es remunta al 1983.

Avui, el projecte preveu estendre 3.500canonades, dotar-se de 17 estacions debombament, construir el nou embassa-ment de l’Albagés, distribuir 43 bassesde regulació i generar una produccióelèctrica de 1.800 kW. La seva cons-

trucció implicarà a més la reforma de1.500 quilòmetres de camins rurals deles explotacions dels voltants i una con-centració parcel·lària que afectarà 31.400hectàrees.

Tot el sistema del canal està teleco-mandat des de les estacions de bom-bament fins als hidrants que subminis-tren l’aigua a cada finca. Això permet unús racional de l’aigua. El regadiu està di-vidit en 15 sectors que tenen una pre-sa d’aigua al canal Segarra-Garrigues oal Baix Segre, que conduirà l’aigua a unabassa reguladora. Des d’aquesta bassaes transporta l’aigua a les finques situa-des a una cota prou baixa perquè pu-guin disfrutar dels cabals i les pressionsmínimes requerides pels sistemes de regper aspersió moderns.2

Un bypassd’aiguaefectuat alcor de Lleida L’obra, iniciada el 2002, permet estendreel regadiu en cultius que avui són de secà

UNA ARTÈRIA AQUÀTICA Els efectes del projecte gegantídel canal Segarra-Garriguestransformaran la imatgeagrària dels camps de siscomarques de Lleida

Pantàde Rialb

Segre

ESTACIÓDE BOMBAMENT

ZONADE REG

ZONADE REG

ZONADE REG

ÀREES PROTEGIDES

Lleida

N-234

N-230

A-2

AP-2

La Granjad’Escarp

El Cogul

L’Albagés

Les BorgesBlanques

Arbeca

Balaguer

Seròs

BelianesTàrrega

A-2

Foradada

Artesa de Segre

Oliola

Pantàde Rialb

Ponts

Guissona

Cervera

Verdú

AP-2

N-2

30

Castelldans

Pantàde l’Albagés

NOGUERA

SEGRIÀ SEGARRA

URGELL

GARRIGUES

Segre

ZONADE REG

ZONADE REGPantà

de l’Albagés

ESQUEMA DE FUNCIONAMENT DEL CANAL

CANALSEGARRA-GARRIGUES

Agramunt

INAUGURACIÓDEL PRIMER TRAMDE REG

Cal MassetOliola

CANALSEGARRA-GARRIGUES

SUPERFÍCIE DE REG

Les obres delpantà finalitzaranel 2013

Lleida

ELS 15 SECTORS DE REG

És la longituddel canal

84,7 km

3.000

16.000NOMBRE DE REGANTS

FINQUES

74MUNICIPIS

TÚNELS6 14,5 km

SIFONS3 2,8 km

AQÜEDUCTES113,4 km

Impulsiói connexióde la presade Rialbal canal

Segre

TUBD’ASPIRACIÓ

PLAD’URGELL

Mollerussa

XARXA FLUVIAL

EL GOVERN està treballant junta-ment amb la Unió Europea per com-plir la sentència relativa a la protec-ció d’aus en perill a la zona regabledel canal Segarra-Garrigues. Aixís’entén l’última ampliació de les zo-nes ZEPA del canal Segarra-Garri-gues en 1.597 hectàrees.

Amb això s’eleva a gairebé 40.000el nombre d’hectàrees on la protec-ció d’aus està garantida. Aquestasituació no impedeix l’activitat agrà-ria a les àrees protegides, simple-ment obliga a compatibilitzar l’ac-tivitat agrícola amb la protecció deles aus.

En aquesta línia s’emmarca elconveni recent entre la Generalitatde Catalunya i el Ministeri de MediAmbient, Medi Rural i Marí per po-sar en marxa el Programa Pilot 2009de Desenvolupament Rural Soste-nible, necessari per aplicar a Cata-lunya la llei de desenvolupamentsostenible del medi rural.

El conveni desenvoluparà actua-cions per compatibilitzar els objec-tius de conservació i de respecte delpatrimoni natural amb els de des-envolupament socioeconòmic sos-tenible del territori. Algunes actua-cions previstes són la realitzaciód’estudis sobre la compatibilitat en-tre gestió agrària i fauna a l’anome-nada zona ZEPA.

Aquests espais són zones ruralsdesafavorides amb un teixit socioe-conòmic a desenvolupar, així comzones on s’ha de combinar activitateconòmica amb respecte al mediambient.

medi natural

AMPLIACIÓ DE LAZONA PROTEGIDA

Josep PARÍSPRESIDENT DE LA COMUNITAT DE REGANTS DEL CANAL SEGARRA-GARRIGUES

E l canal Segarra-Garrigues apor-tarà el decisiu impuls al desen-volupament d’un ampli territori

de secà de les comarques interiors deCatalunya. Aquest regadiu, reivindicatdurant generacions, suposa un noumodel d’agricultura moderna, eficienttambé en el recurs de l’aigua i flexiblea les noves exigències que demana elmercat. Les explotacions agràries hau-ran d’invertir en la seva transformacióper adaptar les seves estructures a lesnoves potencialitats.

Seria, amb tot, una visió simplistaveure com a efecte del nou regadiu

únicament un increment de les rendesagràries ja que encamina les explota-cions cap a una nova orientació em-presarial rendible i competitiva quepossibilita la creació de noves indús-tries de transformació, comercialitza-ció i distribució.

Així mateix, facilitarà la continuïtat ila incorporació de nous joves empre-saris agrícoles i es crearan unes novesi àmplies expectatives de futur per atota la societat. Hi haurà un importantimpacte econòmic sobre el territori entermes d’increment del valor afegit brut(VAB) sobre l’actual agroalimentari, es

generaran nous llocs de treball, es re-forçarà el subministrament pròxim dematèria primera i l’increment d’alimentsi es dinamitzarà el ritme de la inversióprivada i de modernització de tot elsector agroalimentari.

Tot un conjunt d’actuacions en-caminades a construir una gran fac-toria de producció d’aliments que noes deslocalitzarà mai. Per això el ca-nal Segarra-Garrigues és d’interès ge-neral per a tota la societat com a fac-tor vital de l’economia de les terresemergents de Lleida i de tot Cata-lunya.2

PROSPERITAT

la tribuna

Territori ordenat i cultivat a la zona de Torres de Segre.

Al planificar un nou regadiu,la Generalitat no nomésestà dibuixant sobre el ma-pa un nou canal d’aigua, si-nó també tota una xarxa

paral·lela de serveis i actuacions que es-tan destinats a millorar la qualitat de vi-da de l’entorn rural. Un exemple d’aixòés la millora de camins rurals i la concen-tració parcel·lària, dues operacions d’or-denació del territori que reverteixen di-rectament en la producció agrícola i quees porten a terme abans de planificar unanova estructura hídrica per al camp.

La concentració parcel·lària és un pro-cediment administratiu que permet agru-par diverses parcel·les d’explotacionsagrícoles en una de sola. A cada propie-tari se li assigna un nombre reduït de fin-ques, en molts casos només una, a can-vi de les nombroses parcel·les queacostumen a formar part d’una mateixaexplotació, que moltes vegades estàcomposta per més de sis parcel·les. Elprocés es fa amb la prèvia valoració delterreny de cada propietari, perquè siguiequivalent al que rebrà.

¿Què es guanya amb la concentracióparcel·lària? Primer: implica un gran es-talvi energètic, ja que com que tota lasuperfície de collita queda agrupada enuna sola parcel·la, s’evita que l’agricul-tor s’hagi de desplaçar d’un costat a l’al-tre amb la seva maquinària agrícola. Se-gon: la concentració parcel·lària, com lareparació dels camins rurals, és un graninstrument d’ordenació territorial.

AUTOSUFICIÈNCIA ALIMENTÀRIAEl responsable d’Obres i Regadius dela Conselleria d’Agricultura, Agustí Xa-vier González, explica que amb la con-centració parcel·lària s’aconsegueix es-talviar un 30% del gasoil utilitzat per unpropietari que tingui les parcel·les divi-dides. I això repercuteix directament enla disminució de les emissions de CO2.“A més, una millor estructura de lapropietat, amb finques de dimen-sions grans, fa viable la modernit-zació de l’explotació, ja que es ga-ranteix la seva rendibilitat i la de lesinversions necessàries per a la in-troducció de la nova tecnologia”.González explica un cas concret: “A lazona de regadiu Algerri-Balaguer, ones van concentrar 6.723 hectàrees,les parcel·les tenien inicialment unamitjana de 2,1 hectàrees de super-fície abans de la concentració par-cel·lària. Quan es va acabar el pro-cés, les noves finques van passar atenir 3,9 hectàrees”.

Segons González, la concentració par-cel·lària contribueix a més a estabilitzar iincrementar la producció final agrària deCatalunya, i, per tant, a afavorir l’autosu-

ficiència alimentària perquè fomenta laproducció, al nostre propi camp, dels ali-ments i les matèries primeres que neces-sita la societat catalana.

La Conselleria d’Agricultura, entre el2007 i el 2008, ha invertit gairebé 13 mi-lions d’euros en els treballs administra-tius i les obres de concentració parcel·là-ria. Els primers treballs d’aquest tipus esvan iniciar el 1991. I en aquests momentss’ha acabat l’ordenació de gairebé12.000 hectàrees, de la qual s’han be-neficiat més de 2.000 propietaris. Nomésen l’entorn del canal Segarra-Garrigues,s’està realitzant una concentracióparcel·lària en una superfície de 47.000hectàrees. Fora d’aquest àmbit, la con-selleria està actuant a Balaguer, Concade Dalt, Tremp, Talarn, Isona i ConcaDellà, Castell de Mur, Gavet de la Concai Llimiana.

Al marge de la concentració parcel·là-ria, la Generalitat té una altra prioritat pera la millora de l’entorn rural. Són les mi-llores en els camins rurals de Catalunya,perquè unes bones connexions amb l’en-torn són fonamentals per a la millora dela qualitat de vida dels que viuen en el

medi rural. No només faciliten l’accés dia-ri a les explotacions agràries als que hivan a treballar, sinó que també són vitalsperquè la població del municipi tinguiaccés als serveis més essencials, comels relacionats amb l’àmbit sanitari o elseducatius.

En cinc anys, aquestes actuacions hanpermès pavimentar fins a 820 quilòme-tres distribuïts per tot Catalunya. Aques-ta iniciativa està dotada amb 107,4 mi-lions d’euros i es tracta de petitesintervencions molt puntuals, concretes iescollides minuciosament perquè rever-teixin en benefici d’una població que, perla seva situació, queda parcialment aïlla-da dels serveis més fonamentals. La vo-luntat de la Conselleria d’Agricultura ésequiparar en serveis i connexions tots elshabitants de Catalunya independentmentd’on visquin.

Amb uns bons accessos, molts petitsmunicipis poden subsistir, gràcies al man-teniment d’una població estable. A més amés, amb aquestes operacions de micro-cirurgia es facilita el pas a punts singularsd’interès turístic, cultural o de naturalesaa molts visitants i es permet la diversifica-

ció de l’economia de l’entorn rural.Aquestes actuacions s’estan desen-

volupant per tot el territori, preferentmenten zones de muntanya i aquelles mésdesafavorides econòmicament. Normal-ment, aquestes pavimentacions impli-quen la reparació de camins molt utilit-zats en l’àmbit rural i que, per aquestaraó, estan en mal estat.

INVERSIÓ REALITZADASegons dades del mateix departamentde la Generalitat de Catalunya, la zonaamb més inversió realitzada fins ara pelpla de camins –amb 6,87 milions d’eu-ros– és l’Alt Pirineu i l’Aran, on ja s’hanacabat 10 actuacions. La segueix la de-marcació de Lleida, amb nou actuacionsi 5,25 milions d’euros invertits.

Només durant el 2008, 35 comarquesde Catalunya es van beneficiar d’aquestprojecte, cosa que implica la millora delsaccessos de més de 165 municipis, onviuen prop de 300.000 habitants. LaConselleria d’Agricultura, Alimentació iAcció Rural té previst que durant aquestany es puguin arreglar 180 quilòmetresmés de camins rurals.2

Els regadius permetran ordenar60.000 hectàrees de terra cultivadaLa Generalitat de Catalunya vol arreglar 180 quilòmetres de camins rurals durant el 2009

S’aprofita laconstrucció de nous canalsper millorar vials

X. B.Àrea Monogràfics M

LA GENERALITAT MILLORAL’ACCÉS A SERVEISESSENCIALS DE MÉSDE 165 MUNICIPIS

LA CONCENTRACIÓPARCEL·LÀRIA CONTRIBUEIXA INCREMENTAR LAPRODUCCIÓ AGRÀRIA

L’ADMINISTRACIÓ VOL EQUIPARAR TOTSELS HABITANTS DE CATALUNYA

Realització d’una tomografia axial computaritzada (TAC) a l’IRTA.

Catalunya té, en la indústriaagroalimentària, a més d’unapeça clau per al desenvolupa-ment, un dels sectors que més

destaquen en innovació i investigació,sobretot en processos de transformaciód’aliments. Destaca el subsector de lacarn, el més rellevant del país.

Perquè la innovació és un valor afe-git que ens distingeix dels altres i, peraixò, la Generalitat dedica prop del 10%del pressupost de la Conselleria d’Agri-cultura, Alimentació i Acció Rural a fi-nançar actuacions de R+D+i en aquestàmbit. Gràcies a aquesta forta aposta,que s’ha d’afegir a l’esforç provinent del’àmbit empresarial, els productes cata-lans tenen més opcions de jugar un bonpaper en el mercat internacional.

Gran part d’aquesta activitat es portaa terme des de l’Institut de Recerca i Tec-nologia Agroalimentàries (IRTA). És unaxarxa de centres adscrita a la conselle-ria, repartits per tot Catalunya, que uneixcentres experimentals propis amb cen-tres compartits amb socis i patrons es-tratègics en el sector de les universitats,administracions i les empreses. Té 10centres propis i nou de consorciats, i estroba distribuït en 27 ubicacions de lesquatre províncies.

La seva tasca en investigació i des-envolupament de la tecnologia s’esténals sectors agrari, alimentari, agrofores-

tal, aqüícola i pesquer. En la seva face-ta de difusió, l’IRTA és un referent enmolts països europeus i a Sud-amèrica,amb qui comparteixen constantment in-formació i experiències.

L’IRTA està present en els avançosmés importants en investigació de nousaliments que es fan al nostre país. Undels últims projectes ha estat l’extraccióde forma natural, mitjançant la suple-mentació en alimentació de les ovellesamb llavors de lli i farina de gira-sol, dellet enriquida en àcids omega-3 i àcid li-noleic conjugat. Un altre dels èxits re-cents, pioner a nivell mundial, és la pro-va que s’està portant a terme percalcular la necessitat hídrica d’una plan-tació de vinyes a través d’avionetes equi-pades amb càmeres tèrmiques. Segonsels experts, si es coneix l’estat hídric detota la finca, es pot arribar a estalviar finsa un 40% de l’aigua i millorar la pro-ductivitat.

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICAPerò una de les tasques més importantsde l’IRTA és la formació dels agricultorsen noves tecnologies. La transferènciatecnològica es porta a terme mitjançantcursos i jornades que se celebren pe-riòdicament en tot el territori de formaconstant. És l’anomenat Pla Anual deTransferència Tecnològica.

En el conjunt de Catalunya, la provín-cia de Lleida és la que participa en mésactivitats de generació de coneixementi de transferència tecnològica. De fet, s’hi

concentren el 31% de les actuacions detota la comunitat catalana. Allà, durantaquest mateix any, hi ha previstes 255actuacions de transferència tecnològicaen què hi participaran 6.500 persones.El 2008, l’IRTA va tancar l’any amb 632projectes actius i ha disposat de 43,2milions d’euros de recursos totals, delsquals un 60% són propis i un 40% de laGeneralitat.

DES DE LES EMPRESESL’Institut de Recerca i Tecnologia Agro-alimentàries també col·labora i dóna im-puls a projectes privats. Fruit d’aques-ta col·laboració, la investigació des deles empreses privades catalanes també

dóna els seus resultats. Un exempled’això és la companyia Metalquímia, ambseu a la província de Girona, que fabri-ca línies completes per a la produccióde productes carnis cuits i marinats itambé es dedica al disseny de plantesper al procés de la carn.

A més, la col·laboració entre Metal-químia i la Generalitat de Catalunya, através de l’Institut de Recerca i Tecno-logia Agroalimentàries, ha donat resul-tats excel·lents pel que fa a innovació enprocessos industrials. Per exemple, elprocés Quick Dry Process (QDP), un re-volucionari procés de curació accelera-da per a la producció de productes car-nis en rodanxa.2

CARMELA SÒRIAÀrea Monogràfics M

Aposta per lainvestigacióagroalimentàriaLa Conselleria d’Agricultura transfereix els seus coneixements als agricultors

L’IRTA ÉS UN CENTRE DEREFERÈNCIA EN MOLTSPAÏSOS EUROPEUS I DE SUD-AMÈRICA

LA REPERCUSSIÓ

Josep Maria MONFORTDIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT DE RECERCA I TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIES

L’agroindústria catalana és undels motors econòmics de lacomunitat autònoma de Cata-

lunya, amb un volum de negoci de105.000 milions d’euros. Ocupa unes213.000 persones, un 6% de la po-blació activa, segons dades d’un es-tudi de la Fundació del Món Rural del2007. En termes del PIB, doncs, és elprimer sector a Catalunya.

És dins d’aquest context socio-econòmic on l’Institut de Recerca i Tec-nologia Agroalimentàries (IRTA) té la se-va raó de ser, com un organisme públicadscrit a la Conselleria d’Agricultura,Alimentació i Acció Rural, i amb unsobjectius marcats per la llei 4/2009 del15 d’abril del Parlament de Catalunya,de donar servei al sector i al conjunt dela nostra societat.

En les circumstàncies econòmiquesactuals, la investigació, la innovació ila transferència de resultats juguen unpaper fonamental en la competitivitat,sostenibilitat i viabilitat de tots els sec-

tors, i d’aquest en particular, i on la ren-dibilitat de la R+D+i s’ha de contem-plar a mitjà i llarg termini com una einabàsica de futur.

Convindria que estiguéssim plena-ment convençuts que els sectors agra-ri, ramader, pesquer, de la indústria ali-mentària, dels béns d’equip i de la restade subsectors agroalimentaris són fo-namentals per disminuir la dependèn-cia econòmica i els efectes dels mo-viments especulatius en els mercats defutur de les matèries primeres en elmercat global, així com també del seurol insubstituïble en la recerca de l’e-quilibri territorial i la preservació del me-di natural.

Seria important, així mateix, re-conèixer que l’actual crisi econòmica,si bé no comportarà un canvi de mo-del ni en el creixement ni en l’evolucióinterna del sector alimentari a nivellmundial, sí que introdueix un canvi deparadigma a Catalunya, on s’han d’im-plementar plans que comportin més

eficiència, amb una diferenciació mésgran per qualitats per oferir al consu-midor un valor afegit més destacat, enun entorn molt exigent en termes dedisponibilitat d’aigua i de seguretat ali-mentària. Ho hem de fer perquè elsnostres competidors ho estan fent perguanyar quota en el mercat.

Des de l’any 1985, l’IRTA porta a ter-me investigació agroalimentària per iamb el sector. Aquesta simbiosi entrel’IRTA i les entitats agroalimentàries,tant públiques com privades, ha estatclau per convertir-se en motor i re-ferència al nostre país i a fora. El nos-tre treball com a institut d’investiga-ció ha estat sempre recolzar les

necessitats tecnològiques. Des del des-envolupament de noves varietats perals cultius (cereals resistents a la se-quera, noves varietats d’arbres fruitersadaptats al canvi climàtic, etcètera),com de la millora dels processos pro-ductius (gestió eficient de l’aigua, de lanutrició animal, de la lluita biològicacontra plagues, de l’agricultura ecolò-gica, etcètera) o del desenvolupamenti l’obtenció de nous productes, pro-cessos o aplicacions (pernils baixos ensal, substàncies naturals antipatògens,nous sistemes de conservació d’ali-ments, noves tecnologies de fabrica-ció d’embotits, aliments funcionals,etcètera).

I aquest treball l’hem fet i el fem entotal col·laboració amb les universitatscatalanes a través de fórmules imagi-natives de cooperació (centres mixtos,centres consorciats, fundacions, cen-tres tecnològics) per contribuir, tal comens marca la nostra pròpia llei de cre-ació, en la governança i coordinació

del sistema de R+D+i català i, per tant,en la recerca de més eficàcia i orien-tació de l’activitat d’investigació agro-alimentària.

I és per tot això que estic plenamentconvençut que, tal com ja va manifes-tar el president de la Generalitat deCatalunya, el nostre Govern mantindràl’esforç pressupostari per impulsar lainvestigació i la innovació –inclosa l’a-groalimentària– i, d’aquesta manera,contribuir a assegurar la màxima pro-ducció d’aliments de gran qualitat, se-gurs, respectuosos amb el medi am-bient en la seva producció, i a impulsaruna enormement tecnificada indústriaalimentària que ha d’aportar valor a lesnostres produccions, buscant nousmercats exteriors, operant en païsosemergents, aprofitant l’augment de lademanda.

En definitiva, afrontant un autènticdesafiament on està en joc, ni més nimenys, que un dels pilars de generacióde riquesa: el món agroalimentari.2

LA R+D+I AGROALIMENTÀRIA

la tribuna

Esperem que lesjornades serveixin per trobar propostesi idees constructives

La cuina es basa en la capacitatque tenim els éssers humans de

construir coses bones per menjar. Bo-nes significa adequades a les neces-sitats d’aquells que les consumeixen.La percepció agradable ha estat desde sempre una eina biològica per in-tentar identificar el més convenient.La cultura, el que hem après, tam-bé. Així, les tradicions alimentàries hanpermès que cada comunitat es rela-cioni amb el seu entorn d’una mane-ra profitosa. El coneixement científiccontribueix a millorar aquesta relació.

Catalunya té des de fa temps cen-tres de formació i investigació d’ex-cel·lència dedicats a les diferents eta-

pes del cicle alimentari –des de la pro-ducció fins al consum i les seves re-percussions per a la salut, passant perla transformació industrial– que sónbàsics per al desenvolupament eco-nòmic del nostre país.

Catalunya, per la seva diversitat pai-satgística i la seva riquesa històrica, tam-bé té un receptari tradicional extraordi-nari basat en els aliments que produeixi aquells amb què comercia. A més, enels últims anys, els nostres cuiners cre-atius lideren l’avantguarda mundial i con-tribueixen extraordinàriament a millorarla imatge nacional i internacional delsnostres productes alimentaris i la nos-tra oferta turística.

Tot això significa una gran oportu-nitat que aprofita la Fundació Alícia,un centre d’investigació dedicat a lainnovació tecnològica en cuina i a ladifusió tant del patrimoni agro-alimentari com del gastronòmic, queté una clara vocació social i està obertal públic per promoure la bonaalimentació.

Una infraestructura amb un patro-nat compartit per la Generalitat de Ca-talunya i Caixa Manresa, que comptaamb l’assessorament executiu del cui-ner Ferran Adrià i el cardiòleg ValentíFuster, en unes instal·lacions que for-men part del projecte de dinamitza-ció territorial de Món Sant Benet.2

Diferents activitats desenvolupades a les instal·lacions de la Fundació Alícia a Sant Benet del Bages.

Caixa Manresa, amb la col·la-boració de l’Institut de Re-cerca i Tecnologia Agroali-mentàries (IRTA) i el millorcuiner del món, Ferran

Adrià, s’han unit per crear un centre queconjuga investigació aplicada a la cui-na i difusió de la cultura culinària en unentorn idíl·lic: el monestir de Sant Be-net del Bages. Es tracta de la FundacióAlícia, nom que ve de la conjunció en-tre alimentació i ciència i que represen-ta un pas més en la valoració del nos-tre propi patrimoni gastronòmic. És totun experiment en què s’uneixen dife-rents disciplines amb la voluntat d’obrirnoves portes a la nostra cuina i els nos-tres productes.

La Fundació Alícia compta amb lacol·laboració del cap d’El Bulli per apro-fundir sobre innovació tecnològica apli-cada al seu art. Amb una clara vocaciósocial, Alícia treballa no només per di-fondre el nostre patrimoni agroalimen-tari i gastronòmic, sinó també per pro-moure uns bons hàbits alimentaris. Peraixò compta amb l’assessorament delprestigiós cardiòleg Valentí Fuster.

Aquesta entitat, que s’ubica al mo-nestir de Sant Benet del Bages, a la Ca-talunya central, va néixer el 2004 ambla voluntat de convertir-se en un ele-ment decisiu per situar Catalunya al ma-pa mundial de la investigació alimentà-ria. De fet, el prestigi dels xefs catalansja l’havia situat a l’avantguarda dels mi-llors restaurants, amb diversos guar-dons de l’àmbit gastronòmic. La Fun-dació Alícia volia fer un pas més enaquest sentit i convertir l’experiènciadels xefs en una ciència.

VOLUNTAT D’ACORDLa conjunció de la iniciativa pública ila privada ho han fet possible. Avui, Alí-cia s’ha convertit en una oportunitatmés per posar a l’aparador del mercatinternacional els productes autòctons iimpulsar programes que recuperinespècies alimentàries que ara estan fo-ra dels circuits comercials.

En l’àmbit de la cuina, la Fundació Alí-cia investiga sobre noves textures i so-bre la manipulació dels aliments ambaltes pressions, microones i radiofre-qüències. Paral·lelament, fa investiga-ció sobre aparells de cuina, com el ro-taval, l’spray dryer, la liofilizaodar il’spheral. La seva feina s’estén a l’anà-lisi de la xocolata, les melmelades, lestextures de l’oli d’oliva, el nitrogen líquidaplicat a la cuina, la carbonatació debegudes, etcètera.

La majoria d’aquestes investigacionses fan dins del projecte d’investigacióen tecnologia d’aliments Zenit Futural2007-2010, que pretén establir les ba-

ses per utilitzar les noves tecnologiesdes d’un punt de vista industrial en l’e-laboració d’aliments del futur, i adaptar-se a les necessitats dels consumidors.

Amb aquest projecte, amb què tam-bé col·labora l’Institut de Recerca iTecnologia Agroalimentàries (IRTA), dela Generalitat, es busca obrir portes anoves patents, o bé a nous prototipsper al mercat de l’alimentació, is’investiga sobre la conservació delsproductes.

El cardiòleg Valentí Fuster també po-sa el seu gra de sorra a la Fundació Alí-cia, promocionant els beneficis en la sa-lut d’una bona alimentació. Recentment,Fuster ha presentat el projecte SI! d’e-ducació integral per a la salut dirigit alsnens, amb continguts que seran des-envoluparts pels experts d’Alícia.

El compromís social de la Fundació Alí-cia va més enllà de les nostres fronteres.Els seus tècnics han obert una línia detreball per estudiar el potencial alimen-tari dels països del tercer món utilitzantels seus propis recursos naturals.2

La Fundació Alícia uneix ciència i alimentació en un entorn idíl·lic El monestir de Sant Benet del Bages alberga el projecte avalat per Ferran Adrià i Valentí Fuster

L’entitat vol ser un referentde la investigacióalimentària

GENÍS BARBAÀrea Monogràfics M

Toni MASSANÉSDIRECTOR DE LA FUNDACIÓ ALÍCIA

la tribuna

ALÍCIA AL PAÍS DE LA CUINA

A dalt, el centre de Nufri a Mollerussa. A sota,les instal·lacions de Nufri a Vila-sana.

Ja no resulta estrany que, pas-sejant per les Garrigues, un estrobi de sobte amb la nau d’u-na granja o d’un magatzemamb la teulada coberta de pla-

ques fotovoltaiques. És una explotacióagrícola que s’ha apuntat a la genera-ció d’energia renovable.

Aquesta energia neta és un recurs es-tratègic per a Catalunya. Potenciar-la ésuna de les grans apostes de la Genera-litat, que ha redactat un Pla d’Energia2006-2015 que va més enllà del que es-tipula la mateixa Unió Europea al Llibreblanc de les energies renovables. De fet,en energia solar tèrmica, l’objectiu d’ar-ribar a 1.250.000 metres quadrats decaptadors solars tèrmics l’any 2015 jas’ha superat. Tenim 881 instal·lacionssolars que generen més de 66.200 kW.

En això, la implicació del sector de l’a-groalimentació és fonamental. La col·lo-cació de plaques fotovoltaiques a lesinstal·lacions agrícoles, preferentment ales teulades de les naus –que acostu-men a ser molt grans–, permeten alsseus propietaris obtenir uns ingressosextres sense deixar d’exercir la seva ac-tivitat agrària, al contrari que els hortssolars, que impliquen canviar plantacióper plaques.

Segons explica el director general d’A-gricultura de la Generalitat, Jordi Ber-tran, s’està estudiant la possibilitat d’a-torgar crèdits per a això. “Es tractariad’una línia de finançament perquèl’aposta per l’energia solar no su-posi una hipoteca per a l’explotacióagrària”, declara.

A Catalunya, el sector de la ramade-ria també s’ha apuntat a buscar novesfonts d’energia a través de les sevespròpies activitats. Per exemple, ja exis-teixen algunes granges on s’han co-mençat a instal·lar els mecanismes ne-cessaris per generar energia amb eltractament dels purins. En aquest sen-tit, l’Administració s’ha proposat, tam-bé, potenciar aquesta via i està atorgantlínies de crèdit per al seu finançament através d’agrupacions agrícoles.

EL PODER DEL VENTUna altra font indiscutible del nostre paísés la força del vent. Per al nostre entornrural, acollir un parc eòlic es converteixen una gran oportunitat econòmica. Perun costat, a més d’obtenir ingressosper a l’Administració local que revertei-xen en la qualitat de vida dels seus ha-bitants, un parc eòlic suposa també lacreació de diversos llocs de treballdirectes.

A Catalunya hi ha en funcionament 20parcs eòlics. Aquesta xifra augmentaràaviat, ja que, segons dades oficials, hiha 52 parcs eòlics amb autorització ad-

ministrativa concedida, que implicaranla instal·lació de nous aerogeneradors.La Generalitat espera que fins a l’any2015 s’implantin 3.500 megawattseòlics, que suposen el 25,7% de lesenergies renovables.

NOU DECRETPerò no a tothom convenç de la matei-xa manera la instal·lació dels molinselèctrics. En part perquè l’impacte vi-sual d’un parc eòlic és difícil d’avaluar iper això el consens territorial és difícil.

Conscient d’això, la Generalitat deCatalunya acaba d’aprovar un nou de-cret que regula la implantació de parcseòlics i instal·lacions fotovoltaiques perclarificar i agilitzar la seva implantació,amb la garantia que es protegirà tant elpaisatge com la normativa ambiental iurbanística.

L’Administració catalana espera queel termini mitjà de tramitació per a unparc de molins a partir de 10 megawattsde potència es redueixi de cinc anys a18 mesos.2

Els agricultors catalans s’apunten a les energies renovables La Generalitat ajudarà les explotacions agrícoles a instal·lar plaques solars a les teulades de les naus

Els parcs eòlics són font d’ingressos i generadors de llocs de treball

MARIA LARRAÀrea Monogràfics M

ELS SOCIS agricultors de l’em-presa Nufri, una de les més gransde l’Estat dedicada a l’emmagat-zematge, conservació i comercia-lització de fruita fresca, han deci-dit cobrir les seves naus situadesa Mollerussa i Vila-sana (Lleida)amb plaques fotovoltaiques (fo-tos). Aquesta instal·lació té unapotència total de 2.300 kW i ocu-pa una superfície de 43.000 me-tres quadrats. En total, la com-panyia ha invertit 42 milionsd’euros a col·locar aquest tipus degeneradors d’energia neta als trescentres que formen part de la se-va societat. En conjunt, Nufri estàoferint una potència de 6.190 kW

nominals i preveu generar més de12 milions de kW/hora anuals, ambun estalvi d’emissions a l’atmos-fera de 18.000 Tn anuals de CO2.Nufri també està impulsant, junta-ment amb la Universitat de Lleida,un projecte d’investigació orientatal desenvolupament d’una inno-vadora tecnologia de generació hí-brida en què els generadors solarsprodueixen simultàniament ener-gia elèctrica i tèrmica. En un delsseus centres, a la masia del Poal,Nufri ha obert al públic un centreper difondre i promoure l’ús de lesfonts d’energia renovables i in-centivar el desenvolupament de laseva aplicació.

l’exempleL’EMPRESA INSTAL·LA PLAQUES FOTOVOLTAIQUES A LES SEVES SEUS DE MOLLERUSSA I VILA-SANA

Nufri es cobreix d’energia neta

Plaques fotovoltaiques instal·lades a les cobertes del recinte firal de l’Hospitalet de Llobregat.

La suma de forces de l’Admi-nistració i del sector de l’a-groalimentació a Catalunya hafet que aquest àmbit s’acabiconvertint en un dels princi-

pals pilars de la nostra economia: mouel 17% de l’activitat productiva del paísi genera unes vendes netes de 17,1 mi-lions d’euros.

Malgrat la conjuntura actual de crisi,l’esforç inversor i innovador que ha anatdesenvolupant des de sempre aquestsector ha fet que pugui mantenir la se-va bona salut, i superar en resultats laindústria química i la fabricació de ma-terials de transport. Amb la iniciativa ques’impulsa des de les mateixes empre-ses del sector i amb l’impuls constantdes de l’Administració en tots els àm-bits –des del desenvolupament de l’a-gricultura fins al suport a l’exportaciódels productes catalans a altres països–,l’agroalimentació es manté ferma al pri-mer lloc.

POSICIÓ RECONEGUDA A EUROPANo només a Catalunya el sector és pio-ner. Si es compara amb la resta de l’Es-tat, els productes agroalimentaris quesurten d’aquí ocupen igualment una po-sició dominant: en el rànquing d’indús-tries agràries, Catalunya se situa, segonsel European Cluster Observatory, en se-gon lloc, després d’Andalusia. En el ràn-quing d’indústries alimentàries també ésla segona, al darrere de Llombardia. Peròsi se sumen les indústries de primera isegona transformació, Catalunya tornaa estar en primer lloc. Al nostre país hiha uns 4.200 establiments que es dedi-quen a aquest àmbit. Representenl’11,8% del total d’Espanya. En aquestsector predomina el negoci familiar, queagrupa tres quartes parts dels estable-fonaments existents dedicats a la trans-formació d’aliments o begudes.

El líder indiscutible de l’àrea de l’agro-alimentació a Catalunya és el de la carn.I si a les vendes dels establiments decarn, amb 5,3 milions d’euros anuals –el33% del total– s’hi afegeixen les delsseus proveïdors (els fabricants de pin-sos i de la llet), la participació global dinsdel sector és gairebé de la meitat del to-tal de la transformació agroalimentària.La segona posició l’ocupen les indús-tries que conformen el grup de produc-tes alimentaris compost per pa, galetes,cacau, xocolata, cafè, te, pastes ali-mentàries i preparats alimentaris, ambun 21,7%.

LES DO, TAMBÉ AL DAVANTEl vi i el cava se situen en tercer lloc dela nostra indústria alimentària. A Cata-lunya, bevem una mitjana de 32,7 litresa l’any per consumidor. En total, hi hamés de 400 cellers embotelladors on tre-ballen 22.000 persones aproximadament,ja sigui a la vinya, al celler o al sector ser-veis. Amb uns ingressos d’exportació quesuperen els 1.100 milions d’euros i unesvendes netes de més de 1.000 milionsd’euros anuals, Catalunya se situa en elprimer lloc de vendes de vi i cava de l’Es-tat, amb un total del 23% respecte al to-tal de vendes del conjunt d’Espanya. Encomerç exterior, exportem més de 260milions d’ampolles de vi.

Les indústries agroalimentàries ca-talanes destinen la seva producció prin-cipalment al mercat espanyol. Catalu-

nya es queda amb el 42% de la sevaproducció, envia el 41% a la resta d’Es-panya i destina a l’estranger el 17%.

Els països de la Unió Europea seguei-xen sent els principals operadors ambquè Catalunya manté gran part de les re-lacions comercials d’aquest sector. Hofa en un 73%. I entre les exportacionsressalta la indústria càrnia, seguida d’al-tres productes alimentaris, com el sucre,el pa, les galetes o les pastes, seguit dela d’olis, vins i caves.

Per donar una empenta definitiva aaquesta última baula de la cadena, la

de l’exportació, la Generalitat, a travésde l’empresa pública Promotora d’Ex-portacions Catalans (Prodeca), estàdesenvolupant diverses campanyes icol·laboracions juntament amb les em-preses del sector perquè estiguin pre-sents en els principals mercats exte-riors, amb especial interès a Àsia iAmèrica del Nord.

Es tracta d’ajudar a la participació deles empreses d’agroalimentació catala-nes en les principals fires internacionals,amb l’assessorament, la formació i plansd’actuació.2

GUILLEM DALMAUÀrea Monogràfics M

Fernando

BIENERTDIRECTOR GENERAL

DE PRODECA

La indústria agroalimentària deCatalunya compta amb un suportindispensable per part de l’Ad-

ministració per guanyar terreny en l’àm-bit exterior. Es tracta de l’empresa Pro-motora d’Exportacions Catalans(Prodeca), adscrita a la Conselleria d’A-gricultura, Alimentació i Acció Rural,que acompanya les nostres empresesen el procés d’internacionalització.

Degustar un vi català a Xangai, brin-dar amb cava a Bangkok, condimen-tar una amanida australiana amb algundels nostres olis d’oliva, refrescar-seamb una poma de Girona a Londres,tastar llonganissa de Vic a Amsterdamo delectar-se amb torró d’Agramunt aTexas és avui una realitat fruit de l’em-penta d’un dels sectors econòmicsmés potents del nostre país, l’agroa-limentari.

Encara ens queda camí per recórrer,sobretot en una situació econòmica enquè per créixer cal mirar cap enfora deles nostres fronteres. Algunes empre-ses a penes coneixen els mercats ex-

teriors, altres treballen per consolidar-se als països més pròxims o per tenirpresència a les zones emergents delmón.

Per això, l’equip d’experts de Pro-deca plantegen una oferta de serveisadequada als diferents estadis en quèes troba cada empresa, de maneraque, sigui quina sigui l’experiència in-ternacional, trobin resposta al seu pro-jecte exterior. Els programes d’inicia-ció Export.cat, la participació enesdeveniments i fires internacionals,l’organització de trobades empresa-rials, els plans personalitzats d’expan-sió Global.cat, la construcció de mar-ca formen part d’aquesta oferta deserveis orientada a respondre a una di-versitat d’escenaris i productes.

A la vegada, treballem en la projec-ció exterior de Catalunya com a paísd’alta qualitat gastronòmica, creem unaimatge de valor per als nostres pro-ductes, col·laborem amb cuiners ca-talans de prestigi, organitzem semina-ris internacionals dirigits a lídersd’opinió de tot el món o impartim for-mació a The Culinary Institute of Ame-rica, la universitat de referència en ali-mentació dels Estats Units.

Així, la Conselleria d’Agricultura, Ali-mentació i Acció Rural i Prodeca con-tribueixen a l’expansió internacional delsector agroalimentari i, per tant, a l’in-crement de la riquesa del nostre país.2

la tribuna

PRODECA, UN APARADORAL MÓN

Pes de l’agroindústria en l’economia catalana

Distribució de les vendes netes de productes per sectors industrials. Any 2005

Catalunya és líder en vendes i en ocupació en l’àmbit agroalimentari respecte al total del conjunt espanyol

445.881

1.382.457

1.649.583

1.655.016

2.315.932

2.341.562

2.666.830

3.344.497

3.584.063

4.199.128

4.987.588

6.021.653Sector agrari + indústriaalimentària

Indústria química

Metal·lúrgia

Indústria del paper,edicions i arts gràfiques

Fabricació materials de transport

Maquinària

Equip elèctric, electrònic iòptic

Indústria tèxtil i de la confecció

Altres minerals nometàl·lics

Indústria de cautxú i matèries plàstiques

Indústries fabricantsdiverses

Indústria de la fusta i del suro En milions d’euros

78.726milions d’euros

17.140milions d’euros

22%

382 milionsd’ocupats

78 milionsd’ocupats

20,8%

4.27911,8%

36.226

Vendes Ocupats Establiments

Font: Avanç de dades de l’Informe anual de la indústria i el consumagroalimentari a Catalunya. Any 2007. DAR

Espanya Catalunya

16,10%

15,20%

13,10%

10,30%7,70%

6,30%

6,00%

5,90%

5,20%

5,00%

4,00%2,90%

1,30%1,00% Alimentació, begudes i tabac

Indústries químiques

Fabricació de materials de transport

Metal·lúrgia i fabricació de productesmetàl·lics

Paper, edició, arts gràfiques i repografia

Equips elèctrics i electrònics

Tèxtil, confecció, cuir i calçat

Indústries extractives, petroli i energia

Maquinària i equips mecànics

Cautxú i matèries plàstiques

Altres productes minerals no metàl·lics

Indústries fabricants diverses

Indústries de la fusta i del suro

Màquines d’oficina i instruments

Una entesa amb grans resultatsLa col·laboració entre l’Administració i les indústries agroalimentàries rellança els productes catalans

Treballem per impulsarl’expansió internacional del sector agroalimentari

DL’ACTIVITATAGROALIMENTÀRIA ÉS UN PILAR BÀSIC DEL’ECONOMIA DEL PAÍS

EL SECTOR AGROALIMENTARI CATALÀ EN XIFRES