INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA ... · línia 3 de Renfe que enllaça...
Transcript of INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA ... · línia 3 de Renfe que enllaça...
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
18 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
2.1 PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI
2.1.1 DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’ÀMBIT
El Brull (41 Km2)5 és un municipi de la comarca d‘Osona. El brull limita al nord amb els
municipis de Seva i Viladrau; a l‘est amb el municipi de Montseny; al sud amb els municipis de
Tagamanent, Aiguafreda i un enclavament de Seva; Finalment limita a l‘oest amb el municipi
de Balenyà. L‘emmarcament territorial es presenta de forma gràfica en la il·lustració 10.
El nucli del Brull es troba a una altitud d‘aproximadament 840 metres tanmateix les altituds al
T.M. oscil·len entre els 510 m a les zones més baixes (a l‘entorn del nucli de Sant Jaume de
Viladrover) i els 1.692,43 m a les zones més altes a l‘extrem nord est del municipi.
L‘any 2008 comptava amb una població de 246 habitants, el que suposa una densitat de
població molt baixa de 6 hab/Km2 (la densitat mitjana a la comarca d‘Osona és de 119,1 hab
/Km2 i a Catalunya és de 229,36 hab/Km2).
El gràfic que es presenta tot seguit, mostra l‘evolució del padró d‘habitants des de l‘any 1998
al 2008. S‘hi observa una lleugera tendència a l‘augment de la taxa de creixement, a partir del
2006.
5 D’acord amb les dades de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya)
Gràfic 1: Evolució de la població al Brull. Font: IDESCAT
Més de la meitat del T.M. del Brull (la zona est) es troba dins els límits del parc natural del
Montseny. Concretament als vessants meridionals del massís. Aproximadament una quarta
part del municipi corresponent a l‘extrem est, és drenada pel riu Tordera a partir,
principalment, de la riera de Collformic (afluent de la Tordera al municipi veí de Montseny) la
resta del municipi és drenada pel Congost (al seu pas pel municipi veí de Balenyà) a partir de
les rieres d‘Avencó i de martinet (ambdues afluents del Congost –el Besòs-).
Pel que fa a les infraestructures de comunicació, cal esmentar la carretera BV-5301 (principal
estructura viària del municipi), de Seva a Palautordera que travessa el Montseny passant per
Collformic. I la carretera C-17 de Vic a Barcelona que és l‘eix de comunicació important més
proper al brull.
En referència a la xarxa ferroviària, malgrat que aquesta queda fora dels límits del T.M. cal
destacar per la seva proximitat les estacions de Balenya-Hostalets i de Balenyà-Tona-Seva;
ambdues pertanyents a la línia 3 de Renfe que enllaça l‘Hospitalet del Llobregat amb Puigcerdà
passant per Barcelona i Vic.
Tot plegat s‘esquematitza en la següent il·lustració:
-2%
0%
2%
4%
6%
8%
10%
0
50
100
150
200
250
300
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Taxa d
'in
crem
en
t an
ual
Hab
itan
ts
any
Taxa d'increment anual 2 per. media móvil (Població)Població
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 19
Il·lustració 9: Xarxa viària del Brull. Font: Ajuntament del Brull
La distribució espacial del poblament es caracteritza per la seva dispersió. Les zones urbanes
s‘estructuren en tres petits nuclis i una urbanització, aquest fet condiciona fortament la gestió
municipal i la participació dels diferents sectors de la població en la vida local. L‘emmarcament
territorial es presenta en la següent il·lustració:
Il·lustració 10: Emmarcament territorial
Pel que fa als fluxos de població, la característica més destacada en la població del Brull és un
fluctuació més aviat petita. D‘aquest creixement cal destacar rellevància més o menys
equiparable del component natural6 i el component migratori. Es presenten a la següent taula
les dades referents a les taxes brutes de creixement de la població al Brull:
Taula 2: Creixement de la població (taxes per mil habitants). Mitjana anual (1.986 – 2.001). Font:
IDESCAT
Període Naixements Defuncions
Creixement
natural
Saldo
Migratori
Creixement
Total
1.986-1.991 5,59 12,29 -6,71 6,71 0
1.991-1.996 7,17 3,07 4,1 10,24 14,34
1.996-2.001 6,66 11,42 -4,76 -4,76 -9,52
6 També s’anomena creixement vegetatiu
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
20 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
L‘agricultura i la ramaderia, així com l‘aprofitament silvícola, han estat les activitats que han
marcat la història econòmica i social del Brull. Actualment l‘agricultura i la ramaderia continuen
essent un sector important al Brull amb una ocupació propera al 20% de la població7 (dades de
l‘Idescat per al 2001). Tanmateix cal destacar la importància del sector serveis que el 2001
ocupava poc més del 58% de la població ocupada del Brull. Complementàriament existeix un
sector industrial i de construcció rellevant.
Taula 3: Població ocupada per sectors al Brull. Font: IDESCAT (1.996 – 2.001)
Any Agricultura Industria Construcció Serveis Total
2001 20,2 16,9 4,5 58,4 89
1996 24,7 10,4 6,5 58,4 77
Osona 2001 4,6 35,7 11,2 48,5 60.663
Catalunya
2001
2,5 25,2 10,4 62,0 2.815.126
Malgrat l‘existència d‘aquesta activitat econòmica, El Brull presenta un caràcter més residencial
que productiu, que es reflecteix en el fet que prop del 88% dels residents treballaven fora del
municipi segons dades de l‘IDESCAT de l‘any 2001.
CLIMATOLOGIA
El clima del Brull, com a la resta de la comarca d‘Osona, és Mediterrani Continental Humit, tot i
que als relleus de l‘est del T.M. (Montseny) la precipitació és abundant o molt abundant i la
temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l‘any, però l‘hivern
és l‘estació més seca.
Pel que fa a la temperatura, l‘estiu és calorós a les zones més planeres (a l‘entorn de Sant
Jaume de Viladrover) i més fresc a la resta. L‘hivern és fred a tot el municipi, amb inversió
tèrmica i boires que afecten sovint les zones més planeres. L‘amplitud tèrmica és alta,
especialment a les zones planeres i només l‘estiu queda lliure de la possibilitat de glaçades.
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no gestiona cap estació meteorològica al terme
municipal del Brull, de manera que l‘estació més representativa de la zona és l‘estació de
7 Especialment si ho comparem amb la població comarcal i nacional ocupada en aquest sector.
Tagamanent – PN del Montseny. No obstant això, el SMC no disposa d‘històrics de gran
longitud i concretament aquesta estació està operativa des de l‘any 1996.
Per a l‘avaluació ambiental del POUM del Brull es interessant el resum de les estacions del Turó
de l‘Home (ambients muntanyosos) i la d‘Hostalets de Balenyà (ambients planers) per als
períodes de referència 1961 – 1990 i 1971 – 2000. Els diagrames ombromètrics que es
presenta a continuació correspon al període 1971-2000 a les estacions meteorològiques del
Turó de l‘Home i la dels Hostalets de Balenyà:
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 21
Gràfic 2: Diagrama ombromètric EM Turó de l’Home (a dalt) i Els Hostalets de Balenyà (a baix). Font:
SMC -1971 - 2000
Taula 4: llegenda dels diagrames ombromètrics. Font: SMC
El municipi s‘emmarca en una zona de tipus de clima Subhumit (C2) d‘acord amb l‘índex
climàtic de Thornthwaite8 tot i que a mida que anem guanyant alçada, el tipus de clima va canviant també arribant fins al tipus Humit IV (B4) a les zones més elevades del T.M. La temperatura mitjana oscil·la entre els 11 i els 13°C a la meitat oest del T.M. i entre els 10°C a les zones més muntanyoses del municipi. Les precipitacions mitjanes oscil·len entre els 700 i els 950 mm. Les èpoques de màxima pluviositat són la primavera i la tardor, mentre que l‘hivern a les zones planeres i l‘estiu per sobre dels 900 metres és l‘estació amb una menor quantitat de
pluges registrades. Pel que fa al dèficit hídric9, aquest oscil·la entre els 0 i els 100 mil·lilitres anuals.Tot plegat es presenta resumit de forma gràfica en la il·lustració 11 que es presenta a continuació:
8 L’índex de Thornthwaite, ve definit per la diferència entre l’índex d’humitat (relació percentual entre la suma dels
excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest líquid expressades per evapotranspiració potencial) i el
60% de l’índex d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressar per la suma dels dèficits mensuals i
la necessitat anual d’aigua)
9 Representació de la diferència entre l’evapotranspiració potencial (ETP), o capacitat evaporant del sòl cobert de
vegetació, i la real. A mesura que aquesta diferència és superior, menys garantides estan les necessitats hídriques de
les plantes
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 22
Il·lustració 11: Resum de les dades climàtiques del Brull. Font: Atles Climàtic de Catalunya (DMAiH)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
23 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
Finalment, pel que fa als vents dominants, aquests es caracteritzen per una baixa velocitat
mitjana. Predominen els vents del sud i del nord, tal com s‘observa en la següent il·lustració:
Il·lustració 12: Rosa dels vents a l’estació de Tagamanent (any 2003). Font: SMC
GEOLOGIA
Al municipi del Brull hi trobem materials paleozoics a sobre dels quals s‘hi ha superposat dos
tipus d‘estructures, la herciniana, i posteriorment l‘alpina, causant de la morfologia actual. Al
terme municipal, segons les seves característiques geològiques, es poden diferenciar diversos
sectors que es poden observar a la il·lustració 12.
Com s‘ha dit, Brull forma part de la serra del Montseny. Amb una composició principal de
materials triàsics i paleozoics, forma part de les serralades costaneres catalanes. Aquestes
serralades són les restes del gran massís Catalano-Balear que, després de l‘emersió del
Pirineu, tancava el gran golf marí terciari pel sud-est.
A la meitat sudest del municipi hi afloren els materials paleozoics, ocupant la màxima extensió
les pissarres del Cambroordovicià o Ordovicià. I els materials del triàsic estan localitzats a la
serra de l‘Arca, al centre-oest del terme. Aquesta serra és plana i sobre aquesta es troba situat
el poble del Brull.
A les zones situades a l‘extrem nord nord-oest del terme es troba la conca terciària de la
Depressió Central, que en aquest sector és representada per la plana de Vic. Aquesta plana
correspon a una conca d‘erosió oberta en les margues grisblavenques per l‘acció conjunta dels
rius Ter i Congost. Els materials geològics que la componen són els quaternaris i terciaris.
I a l‘extrem nord-oest del municipi afloren els materials quaternaris i paleògens. Els
quaternaris són graves i argiles, mentre que els paleògens són conglomerats, gresos, argiles i
sorres grolleres.
Les unitats geològiques que afloren al terme municipal, segons el Mapa Geològic de Catalunya
a escala 1:50.000 de l‘Institut Geològic de Catalunya, es detallen a la següent taula.
Taula 5: Agrupació de materials litològics al Brull. Font: DMAiH
Afloraments (tipus de
materials)
Superfície (Ha)
% respecte el total
municipal
Gràfic
argiles 88,63 2,17%
calcosquists 34,84 0,85%
calcàries 473,73 11,58%
conglomerats 4,34 0,11%
dolomies 49,95 1,22%
fil·lites pigallades 73,16 1,79%
graves 365,21 8,93%
gresos 418,73 10,23%
lidites 10,57 0,26%
pissarres 2355,61 57,57%
pòrfirs àcids 39,32 0,96%
sorres 177,70 4,34%
Tot plegat es mostra en la següent il·lustració que correspon a la transcripció de la informació
geològica continguda en els fulls MAGNA publicats per l'IGME10 sobre la BC-50M:
10 Instituto Geológico y Minero de España
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
24 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
Il·lustració 13: Detall del mapa geològic al Brull
GEOMORFOLOGIA
El relleu actual al Brull, bàsicament respon a dues fases orogèniques principals: l‘herciniana i
l‘alpídica. Al massís del Montseny l‘orogènia herciniana va suposar l‘aparició de plecs isoclinals.
L‗orogènia alpídica va afectar tant el sòcol com la cobertura.
El relleu del terme del Brull està condicionat pel relleu del Montseny a la major part del
municipi i pel de la plana de Vic a l‘extrem nord-oest, per aquesta raó les característiques
altitudinals del Brull es poden agrupar en dos sectors: els relleus muntanyosos i les zones
planeres:
Les zones planeres: situades (a l‘entorn del nucli de Sant Jaume de Viladrover) les
altituds oscil·len entre els 560 metres a les zones més baixes i els prop de 800 metres de
les zones agrícoles més properes al s límits del Parc del Montseny.
Les àrees muntanyoses: es troben situades, en la seva pràctica totalitat, dins els límits
del Parc del Montseny, l‘altitud en aquestes zones oscil·la entre els poc més de 800 metres
al sector més occidental del Parc fins als 1692,43 metres a l‘entorn del cim del Matagalls.
Els relleus més destacats del terme, en ple Montseny, són el Matagalls de 1.697 metres situat
a l‘extrem nord ( el cim es troba fora del T.M. del Brull a uns 20 metres del límit de terme) el
Puig Drau amb 1.344 metres situat a l‘extrem sud, el Puig Ventós de 1.243 metres situat a la
part central-sud del municipi i el coll de Collformic de 1.282 metres d‘alçada.
Les altituds inferiors als 560 metres, amb un mínim que al Brull es situa prop dels 510 metres
corresponen als trams més enfonsats de les lleres de les rieres de La Castanya i Collformic a
l‘extrem sud est del T.M. del Brull11.
Il·lustració 14:Elevacions al municipi del Brull. Font ICC
11 Malgrat tractar-se de les zones amb menor altitud del municipi, conceptualment formen part del sector muntanyós
del municipi.
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 25
CLINOMETRIA
L‘orografia i clinometria del Brull es caracteritzen, com s‘ha dit, per la seva diversitat,
tanmateix, els pendents del municipi es concentren majoritàriament en el rang dels pendents
superiors al 20% que representen prop del 74% del total municipal. Els rangs considerats (tal
com apareixen a la taula 5) en aquest document i que es situen per sota del 20% representen
de forma combinada el 26,54% del T.M. del Brull, aquests pendents presenten una distribució
més o menys uniforme al voltant del 7% per a cada rang. En general els pendents més
pronunciats es situen a les zones muntanyoses del Parc del Montseny, mentre que les zona
corresponent a l‘àmbit de la plana de Vic és on es situen els pendents menys pronunciats. Es
presenta el detall de les dades suara citades en la següent taula:
Taula 6: Superfície dels pendents al Brull. Font:elaboració pròpia a partir de dades de l’ICC
Pendent (%) Superfície (Ha) %respecte el total
municipal
Gràfic
menys del 5 288,93 7,06%
del 5 al 10 302,69 7,40%
del 10 al 15 256,66 6,27%
del 15 al 20 237,65 5,81%
més del 20 3.005,87 73,46%
D’acord amb l’article 9 del Decret legislatiu1/2005, de 26 de juliol, el planejament
urbanístic hauria de preservar aquest terrenys amb pendents superiors al 20 % de la
urbanització sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement
dels nuclis existents.
Il·lustració 15: Pendents al municipi del Brull.
2.1.2 OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL
El Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) és una cartografia temàtica d'alta
resolució dels principals tipus de cobertes del sòl del país (boscos, conreus, zones
urbanitzades, etc.). El MCSC es realitza al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
(CREAF), és un producte digital que comprèn els principals tipus de cobertes del sòl, amb una
llegenda jeràrquica de 3 nivells i 1 subnivell.
El nivell 1 presenta 4 categories, agrupacions de las categories del nivell 2, i corresponen
als principals tipus de cobertes. Aquest nivell presenta un subnivell de més detall temàtic,
que a les bases de dades del MCSC s'anomena 1F, de 9 categories, 6 de les quals són
subdivisions de la categoria de terrenys forestals del nivell 1; aquest subnivell permet la
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
26 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
comparació de superfícies amb els valors de cobertes tal i com queden continguts als
volums de l‘Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya12.
El nivell 2 correspon a 24 categories a la segona edició, pràcticament les mateixes que la
primera edició que era de 21 categories. Aquest és el nivell de més detall amb què es poden
comparar les dues edicions del mapa.
El nivell 3 correspon a 61 categories, i és exclusiu de la segona edició del MCSC. Una part
d'aquestes categories són subdivisions de las categories de la llegenda original de la
primera edició. Si bé presenta més categories, correspon en essència al nivell 3 de la
llegenda del mapa de cobertes CORINE13 encara que amb una resolució 50 vegades
superior.
Atenent a la informació continguda als mapes de cobertes del sòl14 elaborats pel CREAF, al
municipi del Brull, predomina clarament la coberta forestal, especialment els boscos densos
(no de ribera) que ocupen poc més del 70% del total del T.M. del Brull. En segon lloc cal
destacar els matollars que ocupen prop de l‘11% del total municipal.
Els conreus, concentrats principalment al voltant de Sant Jaume de Viladrover , ocupen prop
del 10% del total del municipi.
Pel que fa als usos urbans, aquest representen un percentatge molt baix que no arriba al 0,5%
del total municipal.
Per últim cal destacar la presència del camp de golf que amb 52,68 ha suposa prop de l‘1,3%
del total del municipi.
Taula 7: Cobertes del sòl al municipi del Brull. Font: CREAF (2005 – 2006)
Cobertura Superfície
(Ha) % respecte el total
municipal
Basses agrícoles 0,15 0,00%
Basses urbanes 1,39 0,03%
Boscos clars (no de ribera) 59,67 1,46%
Boscos de ribera 51,36 1,26%
12 Creaf.uab.es/iefc
13 http://www.eea.europa.eu/
14 Correspon a la segona edició (2005 – 2006)
Boscos densos (no de ribera) 2896,92 70,80%
Camps de golf 52,68 1,29%
Carreteres 8,54 0,21%
Cementiris 0,10 0,00%
Conreus 49,19 1,20%
Conreus abandonats - matollars 1,96 0,05%
Conreus abandonats - prats 2,52 0,06%
Conreus en transformació 1,76 0,04%
Conreus herbacis (no arrossars) 304,00 7,43%
Embassaments 3,04 0,07%
Granges 3,80 0,09%
Lleres naturals 0,26 0,01%
Matollars 430,53 10,52%
Plantacions de pollancres 0,27 0,01%
Prats i herbassars 111,15 2,72%
Roquissars 70,62 1,73%
Sòls nus forestals 6,09 0,15%
Sòls nus urbans 9,06 0,22%
Tarteres 1,56 0,04%
Urbanitzat residencial compacte 0,29 0,01%
Urbanitzat residencial lax 19,01 0,46%
Vores d'embassaments 4,79 0,12%
Zones d'esport i lleure (excepte càmpings i camps de golf)
0,57 0,01%
Zones d'extracció minera 0,52 0,01%
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
27 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
Gràfic 3: cobertes del sòl al municipi del Brull. Font: CREAF
Basses agrícoles Basses urbanes Boscos clars (no de ribera)
Boscos de ribera Boscos densos (no de ribera) Camps de golf
Carreteres Cementiris Conreus
Conreus abandonats - matollars Conreus abandonats - prats Conreus en transformació
Conreus herbacis (no arrossars) Embassaments Granges
Lleres naturals Matollars Plantacions de pollancres
Prats i herbassars Roquissars Sòls nus forestals
Sòls nus urbans Tarteres Urbanitzat residencial compacte
Urbanitzat residencial lax Vores d'embassaments Zones d'esport i lleure (excepte càmpings i camps de golf)
Zones d'extracció minera
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 28
Il·lustració 16: Mapa de cobertes del sòl al municipi del Brull. Font CREAF(2005-2006)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
29 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
Pel que fa al sòl urbà, d‘acord amb les NNSS vigents al Brull, aquest es concentra al voltant del
nucli del Brull. Es tracta bàsicament d‘edificacions disperses, que és la principal característica
urbana dels poblaments del Brull.
Es en aquest sector on es situen els principals equipaments esportius, administratius i
religiosos del municipi. Cal destacar que molts dels sectors delimitats dins el sòl urbà i
urbanitzable no han estat desenvolupats.
Des del punt de vista ambiental, cal destacar l‘existència de sòl urbà i/o urbanitzable en zones
forestals, i en alguns casos amb pendents superiors al 20%.
Il·lustració 17: Ortoimatge del nucli urbà (delimitació del sòl urbà i urbanitzable)
Es presenten a continuació les imatges dels principals sectors del sòl urbà i urbanitzable del
Brull:
Il·lustració 18: Diverses fotografies del nucli urbà del Brull. Font: ACC 2009
Foto 1: Església de Sant Martí del Brull
Foto 2: Pista poliesportiva al nucli del Brull
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
30 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
Foto 3: Ajuntament del Brull i església des del nord del sòl urbà
Foto 4: Edificació aïllada en l’àmbit del sòl urbà
Com s‘ha dit, a més del nucli del Brull, al municipi existeixen tres zones més que agrupen la
majoria de les edificacions, es tracta de dos petits nuclis històrics situats en sòl no
urbanitzable, es tracta dels nuclis de Sant Jaume de Viladrover i de Sant Cristòfol de La
Castanya i un tercer sector que correspon a la urbanització de l‘Estanyol, al voltant del camp
de golf prop del límit amb el T.M. de Seva. Se‘n presenten a continuació les imatges aèries:
Il·lustració 19: Nuclis de Sant Jaume (a dalt), La Castanya (al mig) i l’Estanyol (a baix). Font ICC
Sant Jaume de Viladrover
La Castanya
L’estanyol
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 31
Foto 5: Sant Jaume de Viladrover des del sud-oest
Pel que fa a l‘estructura del sòl no urbanitzable (SNU), aquest es troba majoritàriament dins
els límits del parc natural del Montseny. Es traca com s‘ha dit d‘una zona eminentment forestal
tot i que cal destacar l‘existència ―d‘esquitxos‖ de camps de conreu en diversos sectors, amb
un importància especial al voltant del nucli de la castanya.
Aquesta estructura en forma de mosaic agroforestal, encara que amb una dominància clara de
la coberta forestal, ha d‘ésser tinguda en compte per a la zonificació del SNU del Brull, perquè
d‘una banda és la que caracteritza el SNU del Brull i de l‘altre, aquest aspecte ha d‘ésser tingut
en compte des del punt de vista de la biodiversitat, el paisatge i la gestió dels riscos (en
aquest cas el risc d‘incendi).
En segon lloc, cal tenir molt en compte les rieres i el torrents a l‘hora d‘analitzar i normativitzar
el SNU del Brull (vegeu apartat 2.1.4)
La xarxa de carreteres i camins del Brull està formada per carreteres i camins rurals que s‘ha
descrit en l‘apartat 1.3.2 d‘aquest mateix document.
2.1.3 MOBILITAT
XARXA DE CARRETERES I ACCESSIBILITAT
El Brull s‘ubica al mig de l‘Eix Barcelona – Vic - Puigcerdà (C-17 i línia C3 de Ferrocarril)
junt amb l‘Eix Barcelona – Manresa - La Seu d‘Urgell (C-16), és un dels dos corredors més
importants de comunicació tant viària com ferroviària entre la costa i els Pirineus dins la
demarcació de Barcelona.
Il·lustració 20: Principals infraestructures a l’entorn del Brull. Font: ICC
Les principals vies de comunicació que afecten a la mobilitat del municipi són les següents:
Eix C-17: Carretera de Barcelona a Vic, és la principal carretera de la comarca i comunica el
Brull amb Vic i Barcelona.
Carretera BV-5301 de Seva a Palautordera que travessa el Montseny passant per
Collformic: és la principal via de comunicació del municipi i connecta a l‘oest amb la C-17 i a
l‘est, ja a la comarca del Vallès oriental, connecta amb l‘únic corredor natural del nord-oest
del Mediterrani. Per aquest indret passen totes les infraestructures de comunicació d‘interès
regional, peninsular, europeu i, fins i tot, transcontinental (Europa-Àfrica), cal destacar:
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
32 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
o L‘autopista AP7 (Barcelona – La Jonquera)
o La LAV, actualment en construcció i que transcorre en paral·lel a l‘autopista AP7
Pel que fa a la xarxa ferroviària, malgrat que aquesta queda fora dels límits del T.M. cal
destacar per la seva proximitat les estacions de Balenya-Hostalets i de Balenyà-Tona-Seva;
ambdues pertanyents a la línia 3 de Renfe que enllaça l‘Hospitalet del Llobregat amb
Puigcerdà passant per Barcelona i Vic.
A la comarca veïna del Vallès oriental:La línia ferroviària de rodalies de RENFE (línia 2 Sant
Vicenç – Vilanova / Maçanet)
En relació la carretera BV-5301 és la única que configura la Xarxa rodada principal local
(d‘acord amb la jerarquització elaborada pel PE Montseny –vegeu apartat 1.3.2). El seu
disseny i traçat únicament atén a la necessitat del desplaçament, i no té cap intenció de
generar un espai urbà d‘interès i d‘ús fàcil i agradable. Es tracta d‘un vial utilitzat quasi
únicament per vehicles, no per vianants.
Pel que fa a camins, El Brull té una amplia xarxa de camins forestals que porten a diferents
fonts, ermites i masies i granges de la muntanya.
En general, les infraestructures viàries que passen pel Brull o que hi passen a prop presenten
una intensitat mitjana de diària (IMD) de pas de vehicle que és força baixa. Cal però
considerar la C-17 que presenta una intensitat molt elevada en el context comarcal.
Taula 8: Intensitat Mitjana Diària de trànsit (IMD) (2003). Font: AEO15 2004
Carretera Lloc IMD % pesants
BV 5301 C.V de la C-251 a Seva 3.104 4,01
C-17 C-1413 (Accés Centelles i Hostalets) - Vic Sud 36.088 7,49
L‘evolució de les IMD‘s en el període 1999-2003 fou de creixement baix a la carretera BV-5303
al seu pas per Seva. Tal com s‘observa a la següent taula:
Taula 9: Evolució del trànsit de carreteres locals (1999-2003). Font AEO 2004
Carretera PQA IMD(1999) IMD(2001) IMD(2003)
BV-5303 (Seva) 115 1.100 1.125 1.240
15 Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona
Pel que fa al transit ferroviari, les dades de l‘evolució de viatge diaris es presenta a la següent
taula:
Taula 10: Usuaris diaris a les estacions del ferrocarril (200 – 2003). Font AEO 2004
Estació 2000 2001 2002 2003
Vic 1.015 1.100 1.125 1.240
Balenyà - Tona - Seva 251 265 350 383
Pel que fa a les infraestructures viàries previstes dins el terme municipal del Brull, no se’n
preveuen, cal tanmateix destacar actuacions que malgrat que no es duran a terme dins el
municipi, poden tenir una incidència en la mobilitat al municipi.
La Secretaria per a la Mobilitat ha elaborat el Pla d'infraestructures de transport de
Catalunya (PITC) amb l'objectiu de definir de manera integrada la xarxa d'infraestructures
viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l'horitzó temporal de l'any
2026, i té el propòsit d'ampliar-lo amb la resta d'infraestructures, portuàries i aeroportuàries a
curt termini, per tal de constituir un pla complert d'infraestructures de Catalunya.
Entre les propostes del PITC en destaquem les següents pel seu efecte (directe o indirecte)
sobre el T.M. del Brull:
Actuacions ferroviàries proposades: Actuació 3b. Desdoblament de la línia Montcada-Vic
Plataformes logístiques: El PITC inclou la relació de les plataformes logístiques d'iniciativa
pública que es consideren estratègiques per al desenvolupament del sistema logístic. El
PTIC no preveu actuacions d‘aquest tipus que puguin ser determinants en l‘elaboració de la
proposta del POUM del Brull.
Actuacions proposades en la Xarxa viària: Eix Barcelonès - Cerdanya per Toses: C-17:
desdoblament Vic - Ripoll. N-152: condicionament Ripoll - Puigcerdà. Inclou els túnels de
Tosses i Ribes de Freser.
MOBILITAT OBLIGADA
L‘anàlisi de la mobilitat obligada que es presenta a continuació recull les dades disponibles de
l‘Institut d‘Estadística de Catalunya de l‘any 2001.
Al Brull la mobilitat obligada (per treball i estudis) genera 138 desplaçaments diaris, dels quals
el 23,9% es fan dins del municipi, essent un municipi que genera més desplaçaments
(48,55%) dels que atrau (27,5%).
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 33
Il·lustració 21: Esquema de la mobilitat obligada al Brull. EMO16 Idescat (2001)
Taula 11: Principals relacions per mobilitat per treball o estudis del Brull. EMO Idescat (2001)
Desplaçaments des d’altres municipis al brull
Municipi Res Treball Res Estudi Total
Desplaçaments interns 33 0 33
Seva 10 5 15
Centelles 5 5
Tona 3 2 5
Taradell 3 3
Olost 2 2
Aiguafreda 1 1
Balenyà 1 1
Granollers 1 1
Sant Pere de Vilamajor 1 1
Hospitalet de Llobregat, l' 1 1
Calldetenes 1 1
Masies de Voltregà, les 1 1
Sant Joan de Vilatorrada 1 1
Total destí (excloent interns) 31 7 38
Desplaçaments des del Brull a altres municipis
Barcelona 17 17
Vic 9 3 12
Balenyà 7 7
Tona 5 5
Mataró 2 2
Manlleu 2 2
Torelló 1 1
Gurb 1 1
16 Enquesta de mobilitat obligada
Centelles 1 1
Montseny 1 1
Tagamanent 1 1
Folgueroles 1 1
Masies de Voltregà, les 1 1
Taradell 1 6 7
Garriga, la 0 2 2
Granollers 1 1
Lleida 1 1
Fora de Catalunya 0 0
Altres 4 4
Total origen (excloent interns) 56 11 67
Total desplaçaments 120 18 138
Segons l‘origen o destí d‘aquesta mobilitat, podem definir els següents àmbits geogràfics
d‘interrelació amb el Brull (taula 10):
En els desplaçaments atrets al Brull, els principals orígens són Seva (45,45% dels
desplaçaments), Centelles i Tona (15,5%), Taradell (9,09%) i Olost (6,06%) entre d‘altres
de menor importància
En els desplaçaments generats al Brull i amb destí a fora del municipi, els principals destins
són Barcelona (25,37%), Vic (17,91%), Balenyà i Taradell (10,44%), Tona (7,46%) i
Santpedor (6,8%), entre d‘altres de menor importància.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
34 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
Gràfic 4: Mobilitat obligada: nombre diari de desplaçaments totals per motiu i destí. Font: IDESCAT
(2001)
Malgrat que els canvis no han estat importants en les xifres de mobilitat obligada, s‘observa un
tendència a la disminució dels desplaçaments interns mentre els externs van en augment, tot
plegat comporta un disminució de la taxa d‘autocontenció del municipi. Cal destacar la
disminució dels desplaçaments per raons d‘estudi entre el 1996 i el 2001
El parc de vehicles s‘ha mantingut més o menys constant17 en el temps passant dels 971
vehicles per 1000 habitants del 1991 als 1001 vehicles per 1000 habitants del 2007.
17 Malgrat que a mitjans dels anys 90 aquesta taxa va baixar fins als 750 vehicles per 1.000 habitants.
Gràfic 5: Mobilitat obligada: nombre diari de desplaçaments totals per mitjà de transport. Font: IDESCAT
(2001)
Les dades referides a mitjans de transport utilitzats en la mobilitat obligada, mostren el
predomini actual de l‘ús del vehicle privat, predomini amb tendència a l‘alça, tot i que l‘ús del
transport col·lectiu també s‘ha incrementat entre 1991 i 2001.
D‘altra banda els desplaçaments classificats com a altres (entre els que per a l‘any 1991 i 1996
inclou els desplaçaments a peu i en bicicleta, ha passat de tenir una importància equiparada a
la del transport privat a representar menys de la meitat. Això es deu en gran mesura a la
pèrdua de poder d‘autocontenció del municipi i l‘augment de desplaçaments fora del municipi
per motius de treball bàsicament.
Pel que fa al transport públic, els serveis existents depenen de l‘empresa Sagalés. Aquesta
companyia gestiona al Brull estudiats una línia de transport públic:
Vic – El Brull: amb parades a Vic, Tona, Seva Viladrau i el Brull. Tanmateix al Brull només hi
ha dos freqüències diàries d‘arribada i sortida a les 10:50h i a les 15:05h. Els dissabtes la línia
queda a Viladrau i no arriba fins al Brull. La parada d‘autobús es troba situa davant de
l‘Ajuntament.
El municipi no disposa de carrils específics per a bicicleta, i hi és força limitat l‘espai viari
dedicat als vianants.
1991 1996 2001
Desplaçaments interns 38 44 33
desplaçaments externs 32 33 67
0
20
40
60
80
100
120
Nombre diari de desplaçaments totals per destí
1991 1996 2001
desplaçaments treball 70 77 120
desplaçaments estudi 34 39 18
0
20
40
60
80
100
120
140
Nombre diari de desplaçaments totals per motiu
1991 1996 2001
privat 34 38 41
altres 36 39 12
col·lectiu 0 0 3
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Nombre diari de desplaçaments totals per mitjà de transport
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 35
Tampoc no disposa de pla específic que reguli les actuacions a fer en matèria d'accessibilitat
als espais públics.
Les places de garatge privat al municipi es detallen a la següent taula:
Taula 12: Places de garatge al Brull. Font INE (2005)
Nombre de Places de Garatge 1 2 3 a 5 6 a 10 No es aplicable TOTAL
Nombre d’Habitatges 31 28 11 1 30 101
2.1.4 CICLE DE L’AIGUA
HIDROLOGIA
La vertebració de la xarxa hidrogràfica està molt delimitada pel sistema de falles existent al
territori i la erosió diferencial.
Existeixen dues conques hidrogràfiques, les dels cursos d‘aigua que drenen cap al riu Congost,
tributari del Besòs i dels que aboquen les seves aigües a la Tordera.
Aproximadament una quarta part del municipi corresponent a l‘extrem est, és drenada pel riu
Tordera la resta del municipi és drenada pel Congost (al seu pas pel municipi veí de Balenyà).
Conca de la Tordera: Aquests cursos d‘aigua neixen al Montseny, des del Collformic i
davallen cap al sud-est. En són exemple la riera de Collformic, la de la Castanya i el torrent
de la Mina.
Conca del Congost: igualment neixen al Montseny i davallen cap a l‘oest i en són exemple
la riera d‘Avencó i del Burguès i el torrent de l‘Estanyol.
D‘entre els cursos d‘aigua del municipi del Brull cal destacar: la riera d’Avencó, classificada18
com a Riu de muntanya mediterrània silícica, forma part de les Masses d'aigua de referència i
està protegida per la contaminació per nutrients19.
En segon lloc cal citar la riera de La Castanya que forma part de la capçalera de la Tordera.
18 D’acord amb les dades de l’ACA
19 Tanmateix, cal esmentar que el municipi del Brull no es troba inclòs dins les zones vulnerables per la contaminació
del fonts agràries (Directiva 91/676/CEE), en canvi el marc legal de la protecció és en aquest cas la directiva
91/271/CEE.
En general, a causa de les característiques litològiques i fisiogràfiques de les conques, que
determinen un elevat pendent, a les rieres del Brull és difícil el manteniment d‘un cabal mínim.
La carena que conformen els relleus de la solella de la Cortada i el solella de la Teuleria a la
banda sud de la carretera BV-5301 i a nord de la carretera la Carena del roures separa les
dues conques hidrogràfiques existents al Brull.
La Llei 29/1985, de 2 de agost, d’aigües, en el seu article sisè del títol primer estableix que els
terrenys que limiten amb les lleres són subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:
A una zona de servitud de 5 metres d‘amplada, per a ús públic que es regularà
reglamentàriament.
A una zona de policia de 100 metres d‘amplada en la qual es condicionarà l‘ús del sòl i les
activitats que s‘hi desenvolupin.
Aquesta regulació reglamentària del Domini Públic Hidràulic (DPH) s’ha desenvolupat
mitjançant el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini
Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols Preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2
d'agost, d'aigües i el Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reial
Decret 849/1986, d‘11 d‘abril, pel qual s‘aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que
desenvolupa els Títols preliminar, I, IV, V, VI i VIII de la Llei 29/1985, de 2 d‘agost, d‘Aigües.
El municipi del Brull no disposa de delimitació del Domini Públic Hidràulic, motiu pel
qual, es proposa estimar la zona potencial de servitud, a partir dels eixos dels cursos
hídrics de la base topogràfica 1:5000, considerant una amplada mitjana de llera de
10 m als quals s’ha d’afegir una franja de 5 metres a banda i banda.
La xarxa hidrogràfica del Brull es presenta en la següent il·lustració:
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
36 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
Il·lustració 22: Xarxa hidrogràfica del Brull
INUNDABILITAT
D‘acord amb la Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT a les conques
internes de Catalunya, al municipi del Brull no hi ha cap zona delimitada com de potencialment
inundable, tampoc apareix cap zona inundable d‘acord amb els criteris geomorfològics.
D‘altra banda, l‘Institut Geològic de Catalunya va realitzar l’Estudi d’inundabilitat del Brull.
L‘objectiu d‘aquest estudi és determinar les zones inundables definides per la franja delimitada
per la línia de cota d‘inundació de les avingudes de períodes de retorn (T) de 10, 100 i 500
anys, per tal de detectar possibles afectacions a àrees determinades del municipi.
La zona estudiada és el nucli de desenvolupament del sector de l‘Estanyol, on es troben dos
cursos fluvials: el torrent de l‘Estanyol i el torrent de Can Serrà. Bàsicament els torrents
transcorren dins les instal·lacions del Club de Golf Osona-Muntanyà-El Brull. L‘àmbit estudiat
es presenta en la següent il·lustració:
Il·lustració 23: Àmbit estudiat per l’estudi d’inundabilitat del Brull. Font: EIB-IGC20
A partir dels treballs realitzats a l‘estudi d‘inundabilitat del Brull, s‘han delimitat les zones
inundables del torrent de l‘Estanyol.
Els resultats obtinguts es representen en la il·lustració 24, on es diferencien la Zona Fluvial, el
Sistema Hídric i la Zona Inundable.
La Zona Fluvial (ZF) està definida per la línia de màxima inundació del període de retorn
de 10 anys.
El Sistema Hídric (SH) està definit entre la línia de màxima inundació del període de
retorn de 100 anys i la Zona Fluvial.
20 Estudi d’inudabilitat del Brull – Institut Geològic de Catalunya
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 37
La Zona Inundable (ZI) està definida per la línia de màxima inundació del període de
retorn de 500 anys i el Sistema Hídric.
L‘Agència Catalana de l‘Aigua recomana seguir les següents indicacions pel que fa als criteris
de planificació d‘aquestes zones:
La Zona Fluvial (ZF) defineix l‘àmbit del sistema fluvial amb criteris eco sistèmics. En la
franja inundable només es podran dur a terme tasques de manteniment de la vegetació
destinades a afavorir un creixement equilibrat d‘aquesta i alhora mantenir una capacitat
hidràulica mínima
El Sistema Hídric (SH) defineix l‘àmbit del sistema fluvial amb criteris hidràulics i de
desguàs. Els usos permesos en el sistema hídric fora de la zona fluvial seran:
Ús agrícola: terres de conreu, pastura, horticultura, viticultura, gespa, silvicultura, vivers a
l‘aire lliure i conreus silvestres.
Ús industrial - comercial. Zones verdes.
Usos residencials: gespa, jardins, zones de joc degudament senyalitzades.
No es permetran hivernacles, tancaments ni qualsevol construcció que suposi modificacions
de perfil natural del terreny.
Les estacions de bombament d‘aigües residuals o potables s‘hauran de situar a cotes
suficients per evitar que durant l‘avinguda de 500 anys es produeixen inundacions greus.
Usos recreatius públics i privats: camps de golf, pistes esportives a l‘aire lliure, zones de
descans, zones de natació, reserves naturals i de caça, parcs, vedats de caça i pesca,
circuits d‘excursionisme o d‘equitació, excepte edificacions annexes.
A la Zona Inundable (ZI) es preveuran les següents limitacions d‘usos:
Les futures edificacions de caràcter residencial han de tenir la planta baixa, o el soterrani, si
n‘hi hagués, a una cota tal que no es produeixi la condició d‘inundació moderada amb la de
500 anys.
Aquestes condicions s‘aplicaran també a les estacions depuradores d‘aigües residuals de
caràcter convencional i a les estacions de tractament d‘aigües potables.
Les construccions no residencials (industrials, comercials, pàrkings, etc.) s‘han de situar a
cotes suficients per evitar que durant l‘avinguda de 500 anys es produeixen inundacions
greus.
Aquestes mateixes condicions seran d‘aplicació a les EDARs de tipologia ―verda‖ i a les
estacions de bombament d‘aigües residuals o potables.
Les zones d‘acampada quedaran fora del sistema de protecció hídrica.
Finalment l‘estudi d‘inundabilitat del Brull conclou:
Les zones inundables es concentren en la seva major part a la zona del Golf, qualificada com a
Sistema en SNU pel planejament vigent. La inundabilitat associada al torrent de l‘estanyol es
presenta de forma gràfica en la següent il·lustració.
Il·lustració 24: Inundabilitat al municipi del Brull.
[...] Hi ha poca afectació dins l‘àmbit estudiat, doncs la major part del torrent de l‘Estanyol transcorre
pels prats del camp de golf Osona-Muntanyà-el Brull. La resta de llera transcorre entre camps de
cultiu o s‘encaixa en zona boscosa. Les poques zones urbanes pròximes a la llera queden fora del
límit inundable de període de retorn de 500 anys.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
38 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
Es detecta una petita zona qualificada segons les NNSS vigents amb la clau 5 de sòl
urbà que es troba inclosa dins les zones inundables, es tracta de l’extrem nord oest
de la urbanització de l’estanyol (ampliat a la il·lustració 24). Actualment es tracta d‘una
zona no construïda.
ESTAT DELS ESPAIS FLUVIALS
Pel que fa a la qualitat de les aigües, al Brull només hi trobem l‘estació de control del Pou Al
Pla De Sant Jaume, gestionada per l‘ACA, tanmateix la única informació disponible es respecte
el nivell piezomètric que s‘ha situat al voltant dels 600 metres d‘altitud en els darrers 10 anys.
L'Agència Catalana de l'Aigua ha elaborat un document, conegut com a "Document IMPRESS",
que integra la caracterització i definició de les masses d'aigua (unitat de gestió sobre la qual
recaurà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA21), i el risc
d'incompliment dels objectius de la DMA, i que dóna resposta als articles 5, 6 i 7 de la
Directiva Marc de l'Aigua. S‘ha tingut en compte el l‘IMPRESS (Document d‘anàlisi de pressions
i impactes).
Les dades de l‘Impress defineixen un impacte nul per a la riera d‘Avencó, malgrat això es
preveu un impacte futur probable lligat a la contaminació per dejeccions ramaderes.
Per a La riera de La Castanya incloent Capçalera de la Tordera fins a l'EDAR de Santa Maria de
Palautordera. El document defineix un impacte mig per a aquest curs fluvial, l‘impacte es
deriva principalment de les dejeccions ramaderes i la descarrega de sistemes unitaris.
Tot plegat es presenta de forma gràfica en la següent il·lustració
21 Directiva marc de l’aigua
Il·lustració 25: Anàlisi integrada de l’estat ecològic. Font ACA
ESTAT DELS AQÜÍFERS
La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de
Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el
23 d‘octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i
condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l‘ús de
l‘aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d‘aigua continentals (superficials
i subterrànies), com a les costaneres i les de transició.
La Directiva defineix les masses d‘aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el
programa de mesures per tal d‘assolir els objectius de la DMA.
El Brull no està inclòs en cap de les 53 masses d‘aigua identificades a Catalunya. Tal com es
mostra en la següent il·lustració:
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 39
Il·lustració 26: Masses d’aigua (Caracterització de les aigües subterrànies). Font: ACA
De fet, la geologia i la litologia de la zona no presenten les característiques idònies per a
l‘existència d‘aqüífers, ja que el subsòl del Brull forma part de dues grans unitats
morfoestructurals: la serralada Prelitoral, de naturalesa predominantment pissarrosa, i la
Depressió Central – plana de Vic-, de naturalesa predominant detrítica no al·luvial.
No obstant això, cal destacar, les nombroses fonts del terme com ara la de la Castanya, la del
Rector, la de Pomereta, la de Barbota o la de l‘Obi. D‘altra banda l‘abastament d‘aigua del Brull
prové principalment de captacions pròpies situades a la meitat nord oest del T.M. prop de la
massa d‘aigua amb el codi 13 Montseny-Guilleries (en groc a la il·lustració 20):
Massa d’aigua Montseny Guilleries: Amb una tipologia litològica dominant de granit i
paleozoic les característiques hidràuliques dominants són els aqüífers lliures i confinats amb
predomini dels lliures, la massa d‘aigua esta formada bàsicament per l‘agrupament
d‘aqüífers desvinculats. Dels 6 aqüífers que formen la massa d‘aigua, el Brull es troba situat
prop del límit de Aqüífer granític Montseny – Guilleries. La textura del material principal
varia en profunditat trobant-se granit alterat en forma de sauló en superfície, fissurat a la
part intermitja i roca nua en profunditat.
o Recarrega: Per infiltració directa de l‘aigua de pluja i per aportacions de les
aigües superficials als aqüífers. La recàrrega es produeix per tota la superfície
aflorant i a les zones de contacte amb els cursos fluvials en aquells trams on
aquests cursos són influents
o Descàrrega: dels aqüífers granític als al·luvials.
o Flux subterrani: als materials granítics es produeixen ambdues tipologies de
circulació en funció del grau d‘alteració del material, ja que al sauló és porós. En
absència d‘alteració, a més profunditat, la circulació es produeix a través de les
fissures existents.
o Piezometria: Atès que aquesta massa està composta majoritàriament per un
massís granític elevat, la piezometria és, a grans trets, coherent amb la
topografia existent. Els gradients hidràulics oscil·len entre el 36 i 2 % als
granits.
o Pel que fa a l’anàlisi de pressions i impactes, en general, no s’observa risc
per aquesta massa d‘aigua.
D‘altra banda el sector més planer del municipi del Brull, a l‘entorn de Sant Jaume de
Viladrover es troba situat prop del límit sud de la Massa d‘aigua amb el codi 10 Plana de Vic –
Collsacabra (Vegeu il·lustració 20).
Massa d’aigua Plana de Vic – Collsacabra: A la zona estudiada cal destacar
concretament l’Aqüífer dels gresos de Folgueroles. (2032B02). Es localitzen al sud-est
de l‘àrea, a peu dels relleus del Montseny, en una franja paral·lela a la plana de Vic, des de
Seva fins a Santa Maria de Corcó. Els materials de la Fm Folgueroles, d‘edat Lutecià
superior (Eocè, Terciari) defineixen l‘inici de la seqüència deposicional de l‘Eocè Superior i
són discordants sobre les formacions infrajacents. Des d‘un punt de vista estructural estan
lleugerament inclinats, la direcció de capa és NE-SO amb cabussament d‘uns 8-10º cap al
nord-oest. Constitueixen un aqüífer captiu, el qual és localment lliure, a prop de la zona de
recàrrega. Presenta doble permeabilitat: els gresos són materials permeables i més a més
estan fracturats per dues famílies de diàclasi (N-S i ortogonals). El sostre de l‘aqüífer queda
delimitat pel canvi transicional entre els gresos de la Fm Folgueroles i els primers nivells de
margues blaves de Vic amb intercalacions de gresos.
o Recarrega: Es poden diferenciar dos tipus de recàrrega natural: recàrrega
pluvial sobre tota la superfície aflorant de la massa i recàrrega des dels cursos
d‘aigua
o Descàrrega: L‘extensió total de la massa d‘aigua.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
40 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
o Flux subterrani: Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en
profunditat, la circulació predominant és de tipus: Porós.
o Piezometria: Alguns dels sondejos construïts en el propi al·luvial, en
profunditzar-se, capten aigües d‘aqüífers situats per sota de l‘al·luvial, com el de
la Fm Margues de Vic o Gresos de Folgueroles. Aquests aqüífers (localment més
profunds) no presenten diferències piezomètriques amb els de l‘al·luvial, per tant
es suposa que totes les piezometries de la massa d‘aigua estan relacionades. La
zona central de la Plana de Vic – Collsacabra se situa en una depressió
topogràfica, i per tant l‘aqüífer local té cotes relativament més baixes que les
dels altres aqüífers. La resta d‘aqüífers tenen cotes piezomètriques superiors,
per tant les piezometries són convergents cap a l‘aqüífer al·luvial.
o Pel que fa a l’anàlisi de pressions i impactes, en general, s‘observa risc per
aquesta massa d‘aigua. concretament risc químic mentre que no risc per l‘estat
quantitatiu.
En general, s‘estima que el desplegament del POUM del Brull pot suposar un impacte més aviat
nul sobre l‘estat de les masses d‘aigua per la seva localització geogràfica. Tanmateix caldrà
que el POUM pari especial atenció a la problemàtica de les dejeccions ramaderes per l‘efecte
contaminants sobre les aigües tan superficials com subterrànies.
Les àrees hidrològiques a l‘entorn del municipi es presenten en la següent il·lustració:
Il·lustració 27: Mapa de les àrees hidrològiques al Brull
RECURSOS HÍDRICS
La procedència dels recursos hídrics per l‘abastament del municipi de El Brull són, en
l‘actualitat, dues captacions superficials i a la zona de Sant Jaume una connexió amb la Xarxa
d‘Osona Sud.
Històricament, la qualitat del recurs ha estat correcte i en la quantitat suficient per a satisfer la
demanda del municipi (la dotació diària mitja en alta és de 98 m3 i la dotació del dia punta
s‘estima en 235 m3). Amb tot, durant els mesos d‘estiu dels últims anys s‘han produït
situacions d‘escassesa de recurs.
Per a l‘anàlisi de l‘estat actual en relació a l‘abastament d‘aigua al municipi del Brull es parteix
d‘una banda de les dades presentades al Pla director del servei d‘abastament (PDSA) del
municipi del Brull l‘objectiu del qual és: avaluar l’estat actual de les instal·lacions i fer una
prognosi de l’estat futur d’aquestes, concloent amb actuacions específiques per assegurar un
correcte funcionament de la xarxa.
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 41
D‘altra banda s‘han tingut les dades municipals de volums facturats i càrrega contaminant
abocada segons cànon de l'aigua facilitades per l‘ACA en forma de fitxes, que recullen les
dades municipals dels anys 2005, 2006 i 2007 de volums facturats i càrrega contaminant
abocada segons el cànon de l'aigua.
Les dades corresponen als establiments industrials i les entitats subministradores. Per tant,
d'una banda, no inclouen els usos exempts del cànon de l'aigua, com l‘agrícola, i, de l'altra, sí
que incorporen els volums facturats en concepte de mínims (6 m3 per abonat i mes).
Les dades facilitades per l‘ACA es presenten a la següent taula:
Taula 13: Evolució dels volums anuals facturats
Dades origen xarxa osona sud
Any Domèstic (m3) Industrial (m3) Total (m3)
2008 21.395 15.774 37.169
2007 24.473 16.371 40.844
2006 28.331 18.317 46.648
Dades origen captacions pròpies
2008 -- 88.691 88.691
2007 -- 117.154 117.154
2006 -- 151.285 151.285
Pel que fa a la dotacions per persona i dia (no inclou el consum agrícola), aquesta va oscil·lar
tenint en compte la població bàsica (inclou ponderació de segones residències i places
d‘allotjament ) entre 219 litres per persona i dia l‘any 2006 i els 279 l/pers./dia l‘any 2008.
D‘acord amb el PDSA el Brull està dividit en dues zones d‘abastament: Sant Jaume i El Brull. El
municipi s‘abasteix bàsicament de dues captacions superficials, la Font de Riudeboix i la Font
de Faig22, encara que també existeix un punt de compra en alta a la Xarxa Osona Sud.
La capacitat total de reserva de la xarxa és de 5.035 m3. Als tres dipòsits de la xarxa es
realitza una desinfecció de l‘aigua mitjançant hipoclorit sòdic. Els aspectes més destacats de
l’abastament d’aigua al municipi del Brull són els següents:
22 Ambdues situades a la vessant sud oest del cim del Matagalls
El consum es caracteritza per una forta estacionalitat, que es pot veure d‘una forma
manifesta durant el mesos d‘estiu, quan els consums es tripliquen respecte els de l‘hivern.
Les causes d‘aquesta estacionalitat als consums s‘ha de buscar a l‘ús que es fa d‘un gran
nombre de vivendes, sobretot al Brull, i als més de 2.500 caps de bestiar porcí per l‘engreix
que es concentren a les granges de Sant Jaume, i que augmenten de forma considerable el
consum d‘aigua durant els mesos d‘estiu.
Un petit nombre de grans consumidors que concentren gran part del consum del total del
municipi, únicament 6 abonats concentren gairebé el 50% del consum de tot el municipi.
-La dotació en baixa per habitant és de 31223 l/dia.
Il·lustració 28: Estructura del consum d'aigua per sectors. Font:PDSA
En relació amb la distribució dels consums del municipi respecte els de Catalunya, cal destacar
una contribució del sector domèstic als consums globals significativament superior i una
contribució del sector industrial i agrari clarament inferior.
23 Es tracta d’una xifra lleugerament superior a la calculada amb les dades de l’ACA més amunt, perquè aquesta inclou
els consums d’aigua d’origen agrícola.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
42 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
il·lustració 29: Diagrama d'usos i consums de l'aigua al Brull. Font: PDSA
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 43
SANEJAMENT
Pel que fa al sanejament al municipi del Brull, podem diferenciar diversos sectors:
Àmbit del Brull i La Castanya: No existeix xarxa de clavegueram en aquests sectors. Les
aigües residuals son abocades a llera en la majoria de les edificacions aïllades (el control
d‘aquests abocament depèn de l‘ACA). En alguns casos (sector de Sant Martí del Brull) es
disposa de fosses sèptiques que son tractades a la depuradora de Centelles prèvia
autorització de l‘ens gestor de la depuradora (Consell Comarcal d‘Osona).
Àmbit del pla parcial de l’estanyol: en aquest sector, d‘acord amb els plànols del
projecte d‘obra executada de la urbanització del pla Parcial ―l‘Estanyol‖, es disposa de xarxa
separativa24. Pel que fa al destí final de les aigües residuals, aquestes tenen dos destins
diferenciats:
o Depuradora Estanyol: Situada prop de la casa vella de l‘Estanyol, la depuradora
rep les aigües residuals de les edificacions situades al pla de l‘Estanyol, al
voltant del carrer de l‘Estanyol. Totes les edificacions que aboquen en aquesta
depuradora estan dins el T.M. del Brull. No es disposa de dades concretes sobre
el tipus de tractament i el cabal de disseny d‘aquesta depuradora, tanmateix
d‘acord amb les indicacions dels tècnics municipals i del Consell Comarcal
d‘Osona el cabal de disseny d‘aquesta depuradora és suficient per a rebre les
aigües residuals de les edificacions previstes en aquesta zona.
o Depuradora de Serra Bardina: Situada dins el T.M. del Brull a l‘oest del sector
urbà conegut amb el nom de Font Barbota, rep les aigües de les edificacions del
Brull situades en aquest sector, a més aquesta depuradora també rep les aigües
residuals de la urbanització Serra Bardina, situada al T.M. de Seva, en un sector
urbà contigu a la zona de l‘Estanyol. D‘acord amb les converses mantingudes
amb els tècnics del Consell Comarcal d‘Osona, aquesta depuradora no pot
assumir les aigües de Seva i del Brull a menys que se‘n amplií la infraestructura.
Àmbit de Sant Jaume de Viladrover: Les edificacions d‘aquest sector estan connectades
en alta (xarxa gestionada directament per l‘ens supramunicipal) a la depuradora de
Centelles. Aquesta depuradora inaugurada el 1991 fou ampliada el 2001, actualment la
població sanejada per aquesta depuradora es d‘11.626 habitants. Es tracta d‘una
24 Aigües residuals i aigües pluvials
depuradora amb un cabal de disseny de 5.333m3/dia i un tractament Biològic amb
eliminació de Nitrogen i Fòsfor. El gràfic que es presenta a continuació correspon a les
dades d‘explotació més recents disponibles de la depuradora de Centelles.
Gràfic 6: Dades d’explotació de la depuradora de Centelles. Font: ACA
A la il·lustració següent es presenta el plànol de la xarxa de clavegueram al Sector de Sant
Jaume de Viladrover:
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
44 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
Il·lustració 30: Clavegueram a Sant Jaume de Viladrover. Font: Ajuntament del Brull
Per últim cal destacar que la diputació de Barcelona ha inclòs el municipi del Brull, en data de
22 de setembre de 2009, en el marc del Protocol General del Pla de concertació ―Xarxa
Municipis de Qualitat 2008-2011‖. Aquest protocol especifica per a l‘àmbit del Brull l‘elaboració
d‘un Pla Director de Clavegueram per al municipi.
La viabilitat ambiental del desplegament del POUM del Brull dependrà, en gran
mesura i pel que fa a la gestió de les aigües residuals, de les solucions proposades
pel Pla director de sanejament suara citat.
2.1.5 AMBIENT ATMOSFÈRIC
QUALITAT DE L’AIRE
La contaminació de l‘aire és un procés que s‘inicia amb les emissions a l‘aire per part dels
diferents focus emissors, nivells d‘emissió, de contaminants a l‘atmosfera. A l‘atmosfera
aquestes substàncies pateixen diferents efectes de transport i/o transformació. Com a resultat
d‘aquests processos, en un punt determinat es dóna una determinada concentració de cada
contaminant, es coneix com a nivell d‘immissió. Són els nivells d‘immissió o de qualitat de
l‘aire els que determinen l‘efecte d‘un contaminant sobre la salut o el medi ambient.
Per tant, per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica és necessari, per una banda
controlar les emissions atmosfèriques (nivells d‘emissió), i per l‘altre, el control i vigilància de
la presència dels contaminants a l‘aire en diferents punts receptors (nivells d‘immissió).
Les emissions atmosfèriques són difícils de quantificar, donat que majoritàriament solen ser
puntuals (focus industrials) o bé difuses (emissions domèstiques) o mòbils (mitjans de
transport). En el cas del municipi del Brull, totes les emissions generades al municipi són
difuses o mòbils i les puntuals provinents de focus industrials, poden existir plomalls
provinents de zones industrials d‘altres municipis properes al terme.
Es presenten a la següent taula les dades recollides sobre diversos contaminants a l‘estació de
La Castanya gestionada per la Secció d‘Immissions del Servei de Vigilància i Control de l‘Aire.
Taula 14: Resum de les dades de contaminants atmosfèrics a l’estació de Montseny-La Castanya. Font:
Servei de Vigilància i Control de l’Aire.
paràmetres estadístics
SO2
(µg/m3) NO
(µg/m3) NO2
(µg/m3) O3
(µg/m3) CO
(mg/m3) PST
(µg/m3)
Mínim 1 1 1 1 1 --
Màxim 43 55 89 173 1 43
Mitjana 1 1 1 79 1 16
Referent a les dades anteriors, en diversos articles publicats per varis Instituts del CSIC25,
organisme encarregat de estudiar les dades obtingudes a l‘estació de la Castanya,
l‘investigador Xavier Querol i Cia. van determinar que en episodis puntuals de pocs dies, entre
els mesos de novembre i març l‘acumulació de partícules en aquesta zona pot ser similar a la
de la ciutat de Barcelona. S‘està pendent de la publicació de l‘estudi complert.
D‘acord amb l‘estudi de ―Delimitació de zones de Qualitat d‘Aire (ZQA)‖ de la Generalitat de
Catalunya, el Brull pertany a la Zona 8: Comarques de Girona, delimitada a partir de les
condicions de dispersió i dels valors d‘ozó mesurats en les estacions de fons. Les àrees rurals
representen la major part del seu territori, atès que menys del 20% dels municipis poden
presentar àrees urbanes. Els nuclis urbans existents són de grandària mitjana i petita.
25 2008, revista “Science of the total environmental” núm. 407 pàg. 527-540 editat per Elsevier. 2009, es publicarà a
la revista “Atmospheric Research” núm 94 de Novembre del 2009 pàg. 422-435 editat per Elsevier.
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 45
Hi ha una important coberta vegetal i precipitacions bastant freqüents, la qual cosa afavoreix
el rentatge de l‘atmosfera i minimitza la resuspensió de partícules. És una zona interior amb
terreny muntanyós, que inclou les conques mitjanes de la Tordera, el Ter i el Fluvià.
Condicions de dispersió:És una zona interior que es veu afectada per la brisa canalitzada
per les valls de diferents rius. Hi ha una pluviositat bastant elevada.
Emissions: Nivells mitjans d‘emissions difuses provinents de les activitats domèstiques i
del trànsit urbà. La IMD de les vies interurbanes es caracteritza per ser arreu superior a
2000 vehicles per dia. Existeixen trams amb trànsit moderat i intens. Més del 75% dels
municipis d‘aquesta zona estan lliures d‘àrees industrials, com el cas del municipi del Brull.
En el cas del municipi del Brull, les emissions principals són per vehicles, sobretot als caps de
setmana i a l‘estiu, on s‘intensifica el trànsit de visitants del Parc Natural del Montseny.
Il·lustració 1: Municipis amb activitats potencialment contaminants Font: Delimitació de zones de Qualitat
d’Aire (ZQA)
En relació amb la capacitat i vulnerabilitat del territori, al consultar els Mapes de vulnerabilitat i
capacitat del territori de Catalunya enfront de la contaminació atmosfèrica, s‘observa el
següent:
Taula 15: Mitjanes anuals de diferents contaminants atmosfèrics. Font. MVCT26
Paràmetre Vulnerabilitat27 Capacitat28
Partícules en suspensió nul·la Sense dades
CO nul·la – molt baixa Sense dades
SO2 nul·la Sense dades
Il·lustració 31: Mapes de capacitat i vulnerabilitat per diferents contaminants. Font: MVCT
26 Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori enfront de la contaminació atmosfèrica
27 Vulnerabilitat: indicador del risc d’exposició de la població i dels espais d’interès natural als contaminats
atmosfèrics
28 Capacitat: paràmetre que ens indica quines àrees del territori ofereixen condicions més favorables per a
l’establiment de nous focus emissors. La capacitat està relacionada amb les emissions que tenen lloc a la zona i amb el
poder de dispersió del medi atmosfèric de l’àrea que s’estudia.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
46 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
Qualsevol activitat humana comporta un nivell d‘emissió sonora més o menys elevat essent la
contaminació acústica un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del
territori. La contaminació acústica es defineix com l‘increment significatiu dels nivells acústics
del medi.
Segons el tipus, la durada, el lloc i el moment on es produeixen, els sons poden ser molestos,
incòmodes i arribar a alterar el benestar fisiològic o psicològic dels éssers vius; llavors en diem
soroll i es considera contaminació.
D‘acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, els ajuntaments
han d‘elaborar un mapa de capacitat acústica, que estableixi els nivells d‘immissió a les zones
urbanes, els nuclis de població i, si s‘escau, a les zones del medi natural, mitjançant
l‘establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat.
El procés d‘elaboració dels mapes de capacitat acústica inicia amb el reconeixement dels
emissors i els receptors del territori a partir dels quals es podran definir unes zones
homogènies des de la immissió de soroll. Amb la definició d‘aquestes zones s‘elaborarà el
mapa grafiant les zones de sensibilitat acústica amb els valors límit d‘immissió que
corresponen a l‘horari diürn. La Llei 16/2002 estableix com a mínim les següents zones:
Zona de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que requereixen
una protecció alta contra el soroll.
Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori que
admeten una percepció mitjana de soroll.
Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que admeten
una percepció elevada de nivell sonor.
La imatge següent és la proposta de mapa de capacitat acústica elaborada pel DMAH per al
municipi del Brull, com es pot observar la proposta a més del nucli del Brull inclou la Granja del
Bruguer situada al sud del T.M. dins el PN del Montseny:
Il·lustració 32: Proposta de Mapa acústic del Brull
Taula 16: Nivells sonors proposats. Font:DMAiH
Zones de Sensibilitat acústica
(ZSA)
Valors límit d’immissió en dB(A)
Ambient exterior Ambient interior
Dia
(7 a 22h)
Nit
(22 a 7h)
Dia
(7 a 22h)
Nit
(22 a 7h)
ZSA alta 60 50 30 25
ZSA moderada 65 55 65 30
ZSA baixa 70 60 40 35
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 47
CONTAMINACIÓ LLUMINOSA
El principal objectiu d‘aquest apartat ha de ser garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31
de maig, d‘ordenació ambiental de l‘enllumenat per a la protecció de medi nocturn, i el Decret
82/2005, de 3 de maig, pel qual s‘aprova el Reglament de desenvolupament.
D‘acord amb el mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa esmenada pels
ajuntaments de Catalunya i aprovada pel DMAH el 19 de desembre del 2007. En la imatge
següent podem observar que a El Brull els espais inclosos dins el PEIN es troben delimitats
dins la zona E1 de màxima protecció, excepte el nucli central, qualificat com a zona E3 de
protecció moderada, la resta del T.M. està inclosa en la zona E2 de protecció alta, exceptuant
la urbanització de l‘Estanyol de protecció moderada.
Es presenta a continuació el plànol el mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa
esmenada pels ajuntaments de Catalunya i aprovada pel DMAH el 19 de desembre del 2007
Il·lustració 33: Protecció vers la contaminació lluminosa. DMAiH
Per tal de facilitar el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d‘ordenació ambiental de
l‘enllumenat per a la protecció del medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual
s‘aprova el Reglament de desenvolupament, es presenta a continuació la taula de prevenció de
la contaminació lluminosa i els valors d‘il·luminació que aquest ISA preliminar proposa
d‘incloure en la normativa del POUM del Brull.
Taula 17: Prevenció de la contaminació lluminosa. Font: DMAiH
Zones E1 Zones E2 Zones E3 Zones E4
Làmpades vespre sodi (*) sodi (*) sodi (*) sodi
nit sodi sodi (*) sodi (*) sodi
Flux de l‘hemisferi superior (%) vespre 1 5 15 25
nit 1 1 15 25
Enlluernament pertorbador (%) 10 10 15 15
Il·luminació intrusiva vespre 2 5 10 25
nit 1 2 5 10
Intensitat lluminosa màxima en direcció a àrees protegides (kcd)
vespre 0 50 100 100
nit 0 0,5 1 2,5
Lluminància màx. rètols lluminosos (cd/m2) 50 400 800 1.000
Lluminància màxima d‘aparadors i finestres (cd/m2)
vespre 10 40 80 100
nit 5 20 40 50
Lluminància mitjana màxima de façanes i monuments (cd/m2)
vespre 5 5 10 5
nit 0 0 5 12
(*) Preferentment. S‘aconsella aquesta mena de làmpades pel seu menor impacte i menor consum.
Alçada del llum en metres Índex d'enlluernament
4,5 4.000
4,5 - 6 5.500
6 7.000