Itineraris ciclistes

Els aficionats a labicicleta tenen, en lespoc transitadescarreteres i en elscamins agrícolespavimentats querecorren l’àrea,interessants possibilitatsde fer recorreguts.Tranquil·les carreteresde zigzaguejant traçatenllacen les diferentsvalls, travessen elsblancs pobles i ofereixenal ciclista magnífiquesvistes de l’entorn. La xarxa de caminsagrícoles i pistesforestals permet accedira bells indrets i pujar aserres des d’on lespanoràmiquescompensen l’esforç del’ascensió. La proximitatentre els nuclis depoblació i lescaracterístiquesd’aquests constitueixenal·licients per a aquellsque decidisquen recórreraquestes terres ambbicicleta.

Excursionisme a laMarina

El paisatge de la comarcade la Marina és unasíntesi dels dos elementscentrals del mónmediterrani: la muntanya ila mar. La Marina, fenthonor al nom, ofereix alvisitant platges, ports icales amagades, peròtambé li ofereix lamuntanya des d’on es veula mar. Pròximes a lacosta, a pocsquilòmetres, les elevadesi estretes serressubbètiques configuren unpaisatge de xicotetesvalls que culminen encims des d’on s’albirenàmplies panoràmiques.Els vessants abancalatsde les serres cedeixen elterreny a blancs pobles icultius a les valls. Cap a ponent les terresdel Comtat, decaracterístiquessemblants, ofereixentambé accentuatscontrastos, unaalternança entremuntanyes i valls queemmarca un benconservat paisatge ambnombrosos paratges degran bellesa. Per aconéixer l’altra carad’aquestes terres unaalternativa recomanableés caminar i pedalejar.

Per a la realitzaciód’excursions ésrecomanable la consulta

de l’abundant cartografiaexistent i de guiesespecialitzades com sónles de R. CebriánMontañas valencianas IV,El Comtat y la Marina Alta(València, 1991); J. R.Nebot, L’Alcoià i elComtat (Alcoi, 1993)mentre que els visitantsde parla anglesadisposen de la guia de R.Massingham Costa BlancaWalks (Norwich, 1987).

Itinerarisexcursionistes

Per a aquells ques’animen a caminar perla zona, aquesta disposad’una desena de sendersde curt recorregut (PR),el traçat dels quals estàsenyalitzat amb pinturagroga i blanca. Aquestssenders permetenrecórrer alguns delsparatges més bells de lazona. Els senders que hiha són els següents:

PR-V-58: de Pego a laVall d’Ebo; enllaça el plalitoral amb una de lesvalls interiors.

Dades d’interés

Es pot accedir a la Marinai al Comtat de Cocentainades d’Alacant i Valènciaper la AP-7, la N-340 i la N-332, carreteres queenllacen ambdues ciutatsi que voregen aquestazona per l’est i l’oest.

Per l’oest discorre la N-340 la qual,procedent de València,Xàtiva i Ontinyent,continua per Muro d’Alcoi,Cocentaina i Alcoi, desd’aquestes tres últimes

PR-V-167: de la vall deGallinera; recorre aquestainteressant vall.

PR-V-154: de caràctercircular amb inici iacabament a Benimassot.

PR-V-168: de Benimassota Tollos; enllaça els dospobles de la vall de Seta.

PR-V-46, 49: de Castell deCastells a Callosa d’enSarrià per Tàrbena iBolulla.

PR-V-42 i PR-V-43: del’Orxa a la Safor i de lavall de Laguar a la Safor.

PR-V-23: deQuatretondeta a Benasau,a través de la Serrella.

PR-V-24: deQuatretondeta al Pla de laCasa.

PR-V-149, 150 i 151: quediscorren per terres deCastell de Castells.

PR-V-147: des de Fleix,permet conéixer la vall deLaguar.

PR-V-158 (les Badenes-Parcent); PR-V-181(Benimaurell-Fleix);PRV-182: Fageca

localitats diversescarreteres localss’endinsen en la zona.

Per l’est discorre la A-7 i la N-332 les quals,procedents de València,Gandia i Oliva, continuencap a Alacant perBenidorm i la Vilajoiosa.Des d’Oliva, els Poblets,Ondara, Pedreguer, Gatade Gorgos i Benissasuccessives carretereslocals es dirigeixen cap al’interior de l’àrea.

Castelló

València

Alacant

Oficines d’InformacióTurística

Tourist Info Benissa

Av. del País Valencià, 103720 Benissa - AlacantTel.: 96 573 22 25Fax: 96 573 25 37E-mail: benissa@touristinfo.net

www.comunitat-valenciana.comCOMUNITAT VALENCIANA

Tourist Info Alcoy

San Lorenzo, 203801 Alcoy - AlicanteTel: 965537155Fax: 965537174E-mail: alcoi@touristinfo.net

Tourist Info Castell deGuadalest

Avda. Alicante, s/n03517 El Castell de Guadalest -AlicanteTel: 965885298Fax: 965885385E-mail: guadalest@touristinfo.net

Tourist Info Pego i les Valls

Ctra. de Dénia, s/n (esq. SanRafael)03780 PegoTel. 966 40 08 43E-mail: pegoilesvalls@touristinfo.net

Tourist Info Oliva

Paseig Lluis Vives, s/n46780 Oliva – ValenciaTel: 962855528Fax: 962855528E-mail: oliva@touristinfo.net

Tourist Info Els Poblets

Carrer del Mestre Vicent, 3203779 Els Poblets - AlicanteTel: 966475352Fax: 966475360E-mail: elspoblets@touristinfo.net

Tourist Info Vall de Pop

Paseo de la Alameda, s/nCtra. Alcalalí, s/n03727 Xaló - AlicanteTel: 966481017E-mail: valldepop@touristinfo.net

Tourist Info Cocentaina

Pl. del Pla, s/n. (PalauComptal)03820 Cocentaina - AlicanteTel: 965590159Fax: 965590159E-mail: cocentaina@touristinfo.net

Tourist Info Denia

Pl. Oculista Buigues, 903700 Denia - AlicanteTel: 966422367Fax: 965780957E-mail: denia@touristinfo.net

Tourist Info Muro

Pl. Matzem, s/n.03830 Muro de Alcoy -AlicanteTel: 965532071Fax: 965532071E-mail: muroalcoi@touristinfo.net

a Marina és una comarcaalacantina, en gran part

muntanyosa i de relleu accidentat, integradaper una complexa successió de serres i de

valls que continua per terres del Comtat deCocentaina. Aquesta configuració geogràfica dóna

lloc a un territori amb existència de grans matisos i una rica diversitatque s’estén des de la costa fins a les altes serres dels voltantsd’Alcoi. Es tracta d’una àrea on la presència morisca es vaprolongar intensament fins al segle XVII i que ha deixat la seuaempremta en el paisatge; una zona en què l’abundànciad’arbres fruiters dóna lloc a primaveres florides, avegades de gran espectacularitat. Nombrosos pobletss’assenten en aquestes terres on s’ha desenvolupattradicionalment una agricultura de muntanya adaptada ales condicions del terreny.

Hi predominen les aspres muntanyes amb presència de pins, garroferes,coscoll o margalló mentre que el baladre fistona el curs de barrancs irierols. La gran extensió de les muntanyes afavoreix la diversitat defauna representada per mamífers com el conill, lamostela, el gat salvatge o la rabosa, iocells rapinyaires com ara l’astor i elgamarús.

La vall de Pego, una autèntica estorade tarongers, constitueix una àreade trànsit entre el pantanósparc natural de la marjal dePego i Oliva i lesmuntanyes interiors, en singularcontrast. Sobre un turó, la vila de Pego conserva el seu bell nucliantic amb l’església arxiprestal de l’Assumpció del segle XVIII,restes de les muralles, els portals de Cendra i Soleri diverses ermites distribuïdes per l’interior de lapoblació i pels voltants.

A l’oest s’estén un conjunt geogràfic denominatles valls, un grup d’estretes valls entre muntanyes,algunes de les quals, les més elevades en relacióamb l’entorn, han experimentat un relatiuaïllament al llarg del temps. En aquestes vallss’assenten tretze xicotets nuclis de poblaciód’ascendència morisca igual que alguns dels nombrosos

despoblats de l’àrea. Entre els cultius que escalonen els seus vessantspredominen l’olivera, l’ametler i arbres fruiters com el cirerer, que

ha contribuït a difondre el nom d’aquestes terres. Al nord, a lallargueruda vall de Gallinera, s’assenten pròximes entre si les

localitats de Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja,Alpatró, Llombai i Benissili, totes situades sobre la falda de laserra Foradada a l’ombria de la vall. Al sud, al vessant oposat de

la serra, la vall d’Alcalà acull Alcalà de la Jovada i Beniaia. Unrecorregut pels carrers d’Alcalà de la Jovada descobreix al visitant

els murs d’una antiga fortificació àrab al costat de l’ajuntament i lesrestes que s’atribueixen al palau del cabdill Al-Azraq. A més,molt prop és possible visitar el poblat morisc de l’Atzuvieta, el més

ben conservat de la zona, i la nevera de Baix. Cap a l’ests’estén la vall d’Ebo, on el poble del mateix nom invita a unagradable passeig pels carrers i a recórrer el terme

municipal, en què és possible visitar la interessant cova delRull. Ací el xicotet riu Girona travessa una estreta gorja de paretsverticals, l’accidentat paratge del barranc de l’Infern, l’espectacularrecorregut complet del qual queda reservat exclusivament a expertsescaladors. Al sud, el riu Girona continua per la Vall de Laguar,municipi que inclou les localitats de Benimaurell, Fleix i Campell,disposades entre nombrosos i escalonats bancals de cultiu de pedra.En el seu terme municipal l’abandonat pantà d’Ísber se situa en unparatge espectacular.

Aigua avall, la vall del Girona s’eixampla progressivamentde manera que set municipis s’estenen tot al llarg,en la transició entre el litoral i la muntanya, i alfons de la vall s’assenten els pobles. Ací eltaronger ha colonitzat les millors terres enaccentuat contrast amb l’abandó delsabancalats vessants i dels cultius de secà. A la

vora esquerra s’estén l’àrea de la Rectoria,integrat per cinc poblets molt pròxims entre si:Tormos, Sagra, el Ràfol d’Almúnia, Benimeli iSanet i els Negrals, que mostren al visitant el seu encant

rural. A l’altra vora, al sud del riu, s’assenten Orba iBenidoleig. A Orba contrasta el nucli antic d’estrets carrers,amb presència d’un casal senyorial a la plaça, amb les

nombroses segones residències l’expansió de les quals ha unit al nucliels llogarets de les Casetes i Orbeta. Prop d’Orba hi ha Benidoleig,

en el terme municipal del qual és possible visitar l’espectacular cova deles Calaveres.

Més al sud, la vall del riu de Xaló o de Gorgos té característiquessemblants a l’anterior, encara que ací el paisatge és dominat perl’ametler. Des de l’est s’inicia el recorregut per Xaló, població que téun traçat de carrers regular on destaca un palau del segle XVIII il’església renovada el 1831. En aquesta població és possible adquirirels productes tradicionals d’embotits i viticultura. Prop de Xaló hi ha

Alcalalí, població alçada sobre un turó, amb laseua plaça presidida per l’església del

segle XVIII i un antic palau ondestaca la torre de Roís deLiori, una interessantconstrucció defensiva del

segle XIV. Dins del terme hi hala Llosa de Camacho. Cap aponent s’estén la vall de Pop,integrada pels municipis deMurla i Parcent. Murlas’assenta al peu del penyalde Laguar, presidit per la

seua singular església delsegle XVI amb aspecte defortalesa. Per la seua banda,Parcent, que va ser centred’una baronia, és una població

assentada sobre un singularemplaçament damunt d’un turó disposat entre barrancs. Aigua amunt,Benigembla se situa al costat del riu Xaló, sobre la terrassa fluviald’un meandre. Al nucli antic d’aquesta població, de traçat regular,

destaca l’església del segle XVIII, i l’amenaça del riu ha donat lloc asuccessives obres de defensa contra avingudes d’aigua. En el seu

terme i sobre el Cavall Verd resten escassesruïnes de l’històric castell de Pop.

La vall s’estreteix a partir d’aquest punt is’eixampla notablement a Castell de Castells,

un poblet que s’alça sobre un turonet entreametlers i oliveres presidides per la serra de laXortà, en què també subsisteixen les ruïnes d’un anticcastell. Al seu terme municipal hi ha l’interessant conjuntpictòric rupestre del barranc de Malafí, pròxim al pla dePetracos. A ponent es troba la vall de Seta, una prolongadai en part àmplia vall que deu la denominació al riu i al

castell homònim que el va presidir.S’estén entre les serres

d’Almudaina i d’Alfaro, al nord, i lagran massa de la Serrella, enquè la neu és visitant habitual i

que presideix l’àrea pel sud. Elscultius d’arbres ocupen els vessants

abancalats, esguitats per diversospobles, principalment l’olivera que avalala fama de l’oli local. En el tram mésestret de la vall, entre les serres

d’Alfaro i la Serrella, se situen els dos pobles més alts, Famorca, ambla seua església dedicada a sant Gaetà, del segle XVI reformada alXX, i Fageca, aquest últim poble amb la plaçapresidida per un om de grans dimensions. A continuació Tollos és el municipide menys població de tota la zona, unpoblet situat en el pas cap a la veïna valld’Alcalà. Cap a l’oest apareix Benimassot,en el terme del qual hi ha les ruïnes d’unantic castell, i Balones, amb carrers estrets icosteruts, tots dos amb esplèndides perspectives de la vall per laseua situació, com també Quatretondeta, que es troba alfons de la vall i davall la impressionant visió del paratgerocós dels Frares. Finalment la vall de Travadell s’obri capa la foia d’Alcoi i és base de Gorga, amb el seu ajuntamentdel segle XVIII reformat al XIX, i de la veïna Millena, mésconeguda a la zona amb el nom de Billeneta.

La baronia de Planes s’estén entre la vall del Serpis alnord, i la serra d’Almudaina que la tanca pel sud, ambvistes a la serra de Mariola. En les seues terres les

oliveres comparteixen la terra amb arbres fruiters com elcirerer. Sobre un turó s’alça la vila de Planes amb el seubigarrat nucli antic presidit per una fortalesa, amb carrers estrets,alguns dels quals escalonats, on destaca l’església renaixentista

de Santa Maria i la plaça de Dalt Vila amb l’edifici del’ajuntament. Dins del terme hi ha els xicotets nuclis de

Benialfaquí, Catamarruc i Margarida, de sonors noms. Al sud, al vessant de la serra d’Almudaina i sobre una

lloma s’assenta Almudaina, presidida per la siluetad’una torre musulmana. Pròxim a Almudaina hi

ha el poblet de Benillup, mentre queBenimarfull ocupa ja latransició cap al pla.

Cap al nord, l’àreadisposada a l’entorn del riu

Serpis, també denominat riu d’Alcoi, constitueix unapèndix del pla de Muro, en què quatre pobles sesucceeixen als peus del Benicadell. Les oliverespoblen aquesta zona eminentment oliverera enquè l’oli gaudeix de merescuda fama. Alcosserde Planes mostra al visitant els seus carrers dereminiscències musulmanes i és centre de producció icomercialització de plantes aromàtiques. A continuació,a Gaianes destaca la plaça Major, que reuneix l’esglésiade Sant Jaume, la Casa Abadia i l’Ajuntament.Al terme de Beniarrés, la més grand’aquestes poblacions, hi ha el pantàhomònim i l’important jaciment neolític de la

cova de l’Or. Finalment, l’Orxa ofereixal visitant la seua església deSanta Maria, obra xoriguerescadel segle XVIII i, al seu terme,l’espectacular estret de l’Orxa o de l’Infern pelqual el Serpis abandona aquestes terres i fa camícap a la veïna comarca de la Safor.

Recorrent aquestes terres de l’interior alacantí, elvisitant podrà gaudir dels plats més característics:

les apetitoses coques salades anomenades minxos,les dolces ametles ronyoses, una gran varietat decoques o la suculenta olla amb pilotes de dacsa.

A més és possible tastar diversos productes del porccom la sobrassada, olis excel·lents idiversos licors de producció local.

ALCALALÍ • ALCOCER DE PLANES • ALMUDAINA • BALONES • BENIARRÉS • BENIDOLEIG • BENICHEMBLA • BENILLUP • BENIMARFULL • BENIMASSOT • BENIMELI • CASTELL DE CASTELLS • FACHECA • FAMORCA • GAIANES • GORGA • LA VALL D’ALCALÀ • LA VALL DE LAGUAR • L’ORXA • MILLENA • MURLA • ORBA • PARCENT • PEGO • PLANES • QUATRETONDETA • RÀFOL D’ALMUNIA • SAGRA • SANET Y NEGRALS • TOLLOS • TORMOS • VALL DE EBO • VALL DE GALLINERA • XALÓ •

•A

LC

ALA

LÍ

•A

LC

OC

ER

DE

PLA

NE

S •

ALM

UD

AIN

A •

BA

LO

NE

S •

BE

NIA

RR

ÉS

•B

EN

IDO

LE

IG •

BE

NIC

HE

MB

LA

•B

EN

ILLU

P •

BE

NIM

AR

FU

LL •

BE

NIM

AS

SO

T

L• ALCALALÍ • ALCOCER DE PLANES • ALMUDAINA • BALONES • BENIARRÉS • BENIDOLEIG • BENICHEMBLA • BENILLUP • BENIMARFULL • BENIMASSOT • BENIMELI • CASTELL DE CASTELLS • FACHECA • FAMORCA • GAIANES • GORGA • LA VALL D’ALCALÀ • LA VALL DE LAGUAR • L’ORXA • MILLENA • MURLA • ORBA • PARCENT • PEGO • PLANES • QUATRETONDETA • RÀFOL D’ALMUNIA • SAGRA • SANET Y NEGRALS • TOLLOS • TORMOS • VALL DE EBO • VALL DE GALLINERA • XALÓ

ALC

ALA

LÍ

•A

LC

OC

ER

DE

PLA

NE

S •

ALM

UD

AIN

A •

BA

LO

NE

S •

BE

NIA

RR

ÉS

•B

EN

IDO

LE

IG •

BE

NIC

HE

MB

LA

•B

EN

ILLU

P •

BE

NIM

AR

FU

LL •

BE

NIM

AS

SO

T •