6octubre 2007

L’IMAS

Els Programes de Recerca a l’IMIMUn nou model per a una nova etapa

La medicina a la sangEntrevista amb la Dra. Soledad Woessner

La infermeria del futurNous reptes de la professió infermera

L’

2Ib

QuèEditorial

A l’IMAS tenim una Unitat de Toxicomaniesque ja porta més de 25 anys fent-se càrrecd’aquesta problemàtica i atenent lacomunitat en que està implantada. L’any1999 va ser el primer en què vam detectarque el nombre de cocaïnòmans atesos aUrgències superava al d’heroïnòmans i quehi havia més nous casos a tots els dispositiusd’aquests pacients que no d’altres.

El problema crucial, al marge del fet de trobar-nos en un país que és via de pas de la droga capa Europa, es troba en dues variables: una, la baixapercepció de risc que es té d’aquesta droga–probablement per la seva via d’administració–i en segon lloc perquè no produeix un quadred’abstinència tan greu aparentment com altresni cal prendre-la tan sovint. Malgrat aquesta falsasensació de control, la cocaïna no deixa de seruna droga que el consumidor no pot deixar deprendre tot i conèixer els seus efectes negatius.No la poden deixar i tots acaben tenint unaimportant distorsió de la seva vida i efectessecundaris greus, com ara quadres depressius, deparanoia, consum abusiu d’alcohol, conductessexuals de risc (amb les seves conseqüències) omalalties cardiovasculars com infarts o AVCs.

A tot això s’hi afegeix una baixa adhesió delspacients als tractaments (25%). Per una banda,perquè ens trobem amb un perfil de malalt queno té perquè ser marginal i que no acceptafàcilment la seva addicció ni vol ser marcatsocialment, ja que la droga segueix veient-se més

Marta TorrensDirectora de la Líneade Toxicomanies del'IAPS-Hospital delMar

Hospital del Mares mou!

El ball ha començat! Les obres que hande fer que l’Hospital del Mar faci“l’estirada” més important de la sevahistòria ja s’han iniciat.

Durant aquest darrer trimestre de l’anyel Pla d’Ampliació, després de moltsmesos de molta feina de preparació,comença a caminar. I ho veiem i hoveurem en el dia a dia: hem estrenatja el nou Servei de Farmàcia, amb unesinstal·lacions punteres i ben aviattindrem també a punt la segona plantade l’edifici monobloc, on s’ubicarà elServei d’Anestesiologia i l’Hospital deDia d’onco-hematologia, amb 20 puntsd’atenció i 6 consultoris que gairebéduplicaran els espais existents fins ara.

També veurem en aquesta rectafinal del 2007 l’inici de les obres delnou moll de càrrega i descàrrega demercaderies i, a l’antic edifici de l’IMIM,les de la futura unitat docent de l’IMAS.

I tots aquests canvis inicials són nomésel primer pas d’aquest gran projecteque entre tots hem de dur a terme pera fer que l’Hospital del Mar creixi commai ho havia fet i sigui capaç d’assolirel repte d’atendre la població en lesmillors condicions que la medicina delsegle XXI pot oferir Ib

Jordi VarelaConseller Delegat de l’IMAS

Quin és ela frenar el

3Ib

en pensen?

Ib

quid de la qüestió per

Està demostrat que la cocaïna ésuna de les drogues amb méspotencial de reforç, ja que produeixefectes molt agradables que fanque el qui la pren desitgi repetir. Amés, no té tan mala imatge comaltres drogues: és estimulant, estàfàcilment disponible i, com se solprendre per via intranasal, es percepcom a còmoda i neta. Penso queel quid de la qüestió està enl’alteració del judici de l’individu ique fa que, tot i estar informat, nosigui capaç de valorar les nefastesconseqüències de la droga persobre del plaer immediat i no hirenunciï. Cal dir que recentmenthem rebut una beca per a estudiaraquests mecanismes de presa dedecisions, que poden aportar dadesmolt interessants

Magí FarréInvestigador de l’IMIM

com un vici o debilitat i no com una malaltia. A més,quan fa el pas d’acudir a tractar-se, ens trobem ambquè no existeixen encara fàrmacs realment eficaçosi que cal oferir moltes sessions d’atenció psicològica,cosa que alhora requereix major flexibilitat d’horaris,etc., per poder venir sense deixar de treballar. Hi estemtreballant i participem en un estudi europeu sobre lanecessitat de trencar les barreres d’accessibilitat pera millorar l’adhesió i finalment obtenir millors resultats.

Des de l’IMAS estem intentant reconvertir la nostraoferta sanitària per a readaptar-nos a la novaepidèmia, reforçant els nostres serveis amb majorsuport psicològic, formant i reconvertint el personalper a conèixer-ne les peculiaritats de la malaltia idel malalt que consumeix cocaïna, i promoventprojectes que ens mostrin com ser més accessiblesi eficaços o treballant amb la Unitat de Recerca enFarmacologia de l’IMIM per a aconseguir en elfutur més proper possible una teràpia útil

consum de la cocaïna?

El problema al qual ens enfrontemen l’atenció als malalts ambaddiccions és la desaparició del’alarma social vinculada al consumde drogues com la cocaïna o elcannabis. No hi ha percepció derisc per la utilització d’aquestessubstàncies i això repercuteix enels sectors de població mésvulnerables com els adolescentsi joves. Crec necessària la implicaciódels diferents agents socials–sanitaris, escolars, esportius...–per a realitzar una bona tascaeducativa i informativa

Laura MorroTreballadora Social. U.Patologia Dual.IAPS. Centre Fòrum Hospital del Mar

Olga SalasAdministrativa. Centre FòrumHospital del Mar

Crec que la qüestió està enveure el consum de cocaïnacom una addicció real. Jo hecopsat els efectes que produeixaquesta substància en elsmalalts i com les persones quela prenen deixen de ser persona.He vist com el desig de tornara tenir els efectes que produeixla cocaïna esdevé allò mésimportant i com totes les altresprioritats passen a un segonterme. La cocaïna genera unatotal dependència, i això en capcas pot ser beneficiós

I tu, què en penses?Entra a la intranet, clica en el banner d’aquesta secció

i digues la teva!

SOTA

De la mà de la tecnologia

Molts dels nous reptes venen donats pels canvistecnològics, que avancen a gran velocitat. Comdiu la Cristina Cervantes, aquests canvis han fetque les infermeres tinguin una manera de treballarmés científica, amb més ordre i rigor, fet clau pertreballar en uns hospitals que són un entorn cadacop més exigent. Són centres que han deixatd’atendre malalties que existien fa un segle per atractar-ne de noves, esdevenint autèntics centresd’aguts amb altes càrregues de treball i cures d’altacomplexitat, on s’ingressaran patologies greus quecaldrà resoldre en menys dies d’estada.

Un món cap a l’especialització

Les noves especialitats, com explica l’Elena Brunat,s’estan desenvolupant ràpidament i donant untomb a la professió. La Cari Vidal i l’Elena Bertolin

són un exemple d’especialització en la infermeriaquirúrgica en traumatologia, i ja han lideratl’organització de les Jornades Nacionals d’aquestaespecialitat. Com diu la Cari, l’especialització haestat evident en els metges però no tant en lainfermeria perquè tradicionalment ha estat molt útilcomptar amb professionals flexibles que puguincobrir diferents llocs de treball. Malgrat tot, elsavenços tècnics i la gran complexitat d’algunsprocessos han fet que la infermera també entri enaquesta dinàmica. Si mirem enrera, de l’especialitzacióinfermera van néixer professions com la Fisioteràpia,el cas de la Cristina, i aquesta tendència pot continuaren el futur. Tot i això, la Cristina pensa que la formacióbàsica d’infermera li va oferir una valuosa visió globalsobre el malalt i les malalties, valor únic en la professióque la fa ser un catalitzador entre els diferentsmembres dels equips –cada cop més multidisciplinars- i d’interpretar totes les seves indicacions amb elfactor afegit de la proximitat i contacte directe icontinu amb el malalt.

L’impacte dels canvis socials

Cada cop hi haurà major demanda d’infermeres imajor mobilitat, per la qual cosa podran triar el paíson desenvolupar la seva professió, com diu la Carique ja està passant, i potser les places seran cobertesper persones de fora, con afirma la Juliana Esquerra.Segons ella, les institucions hauran de ser creativesper a retenir el talent i crear entorns laboralsfavorables, la clau per atraure i conservar els bonsprofessionals. La Cristina també opina que els centreshauran de lluitar per la qualitat perquè els nousprofessionals voldran formar part dels millors centresi alhora col·laboraran a mantenir aquest alt nivell.

Infermeres, motors d’equips multidisciplinars

El present defineix ja nous llocs on la infermera potexercir la seva professió de formes diferents a lespurament assistencials. És el cas, per exemple, dela Dolors Giménez, del Programa d’Atenció Multi-disciplinar al malalt d’hepatitis, que ve innovant en

4Ib

La infermeriadel futurNous reptes d’infermeria

EL

Ens ho expliquen...

Cristina CervantesInfermera i Fisioterapeuta,Cap d’Àrea de l’Hospitalde l’Esperança

Esther MenoyoÀrea d’assaigs clínicsU.Recerca en Farmacologiade l’IMIM

Juliana EsquerraCap de FormacióContinuada de l’IMAS

Elena BrunatDirectora d’Infermeriade l’IMAS

Olga OrtegaDirectora de l’EscolaUniversitària d’Infermeriadel Mar

La professió d’infermera ha patit unaevolució molt ràpida i profunda de la màdels canvis socials, científics, tecnològicsi pedagògics. Nou veus d’infermeres del’IMAS, amb llocs de treball i punts devista de la professió molt plurals, ensdibuixen els nous reptes de la infermeria.

5Ib

aquest camp des de fa deu anys, demostrant quela infermera és el professional idoni per a ferd’element vertebrador i donar continuïtat assistencialen patologies o processos complexes. El que laDolors més valora és el poder desenvolupar unaveritable feina d’equip i copsar de forma directal’obtenció de millors resultats en el tractament i enla satisfacció dels pacients. Com ella diu, en el futurhi haurà més infermeres especialitzades i en llocscom el seu, perquè és una bona manera d’agilitzaruna assistència cada cop més pluralista.

Altre tipus de lloc poc freqüent per a la infermeriaperò que també referma el paper coordinador dela infermera és el que ocupa l’Esther Menoyo, en elseu cas a la Unitat de Recerca en Farmacologia, àread’assaigs clínics, de l’IMIM. Al marge de les tasquestècniques en infermeria durant els assaigs, ha assumitdurant els anys les tasques de preparació i posta apunt dels assaigs, cosa que, segons diu, li ha aportatreptes i estímuls constants i l’ha obligat a treballarde forma multidisciplinar. De nou, la infermeraocupa, en un camp com la recerca, un punt clauper a l’èxit de processos complexes que es beneficiende la seva capacitat catalitzadora.

C R O S C O P IMI

Ib

Elena Bertolín i Cari VidalInfermeres de quiròfan especialitzades en COT, de l’Hospital delMar i de l’Esperança, organitzadores de les 23 Jornades Nacionalsd’Infermeria Ortopèdica i Traumatologia a Barcelona

Dolors GiménezInfermera del Programa d’AtencióMultidisciplinar al malalt d’Hepatitisa l’Hospital del Mar

Sílvia MartínezInfermera de l’Hospital del Mar, actualmenten el programa d’implantació de la Estacióde Treball d’Infermeria

El pas cap a la recerca

La infermera, com diu l’Elena Brunat, s’ha deposicionar en la recerca per millorar la sevaprofessió. En el futur, la infermera haurà d’investigarno tant en la tècnica en sí com en les formesd’abordar la feina per evolucionar. En aquest sentit,per exemple, la Sílvia Martínez, que ha treballaten serveis com Cirurgia Vascular, UCI o Urgències,ara participa en la implantació de la nova Estacióde Treball d’Infermeria, donant suport a les altresinfermeres, introduint un canvi d’eines com és lainformatització de la història clínica que ha demillorar el dia a dia de la professió. El nou marceducatiu de l’Espai Europeu de l’Educació Superior,com explica l’Olga Ortega, permetrà que lesinfermeres puguin copsar la recerca en eldarrer any de carrera amb pràctiques per a lainvestigació i també perquè podran per fi cursarestudis de postgrau investigador de cara a la tesidoctoral, una formació avançada en l’àmbit delsprocediments i mètodes de recerca

Línies de futurLes línies de treball en infermeria que més tendiran adesenvolupar-se són:

L’educació sanitària, de malalts i cuidadors i en totes les etapes de la vida.La satisfacció de les noves necessitats com l’allargamentde la vida, els problemes socials, les discapacitats, la immigració o les diferències culturals.L’atenció en règim d’hospital de dia.Les intervencions en règim de Cirurgia Major ambulatòria.Les cures a domicili i l’hospitalització domiciliària.

Les noves generacionsEl terme “vocació” perd força. Algunes veus s’aixequenper dir que els temps han canviat i que l’esperit de sacrificio de lluita es perden amb la societat del benestar, ambun menor sentit de la implicació. Per l’Olga, la vocaciócom a tal no existeix sinó que s’ha de cultivar i defensa

les noves generacions perquè li mostren sovint comsón de capaces de vibrar amb l’essència del cuidar.Segons la Juliana, es deu a què socialment hemavançat i ara hi ha un desig de compatibilitzar feinai família, de tenir bons horaris i bons sous, unademanda totalment lícita i positiva.

D’altra banda, i davant la creixent complexitat iexigència de la professió, la resistència a l’estrès i lacapacitat d’automotivar-se també seran vitals. Comdiu l’Elena Bertolín, caldrà fer a diari que t’agradi elque fas, potser dedicant-hi més hores de vegades, ibuscar en el dia a dia la possibilitat de dir la teva iincorporar iniciatives creatives, amb una actitud obertasempre a l’aprenentatge. Així, com diu la SílviaMartínez, les infermeres d’ara o del futur trobaranla manera de fer que canviïn les coses i els valors deles persones que tracten i faran, com sempre, quetot rutlli

6Ib alade Barcelona, en el punt de mira

El Centre de Recerca en EpidemiologiaAmbiental (CREAL) va presentar públicamentl’estudi titulat “els beneficis per a la salut públicade la reducció de la contaminació atmosfèricaa l’àrea metropolitana de Barcelona”, dirigit pelprofessor Nino Künzli. L’estudi, realitzat perencàrrec dels Departaments de Salut iMediambient i Habitatge de la Generalitatde Catalunya, va concloure que reduir lapol·lució atmosfèrica fins assolir els nivells queaconsella l’OMS podria disminuir anualmentunes 3.500 morts per causes naturals, 1.800hospitalitzacions per malalties cardiorespiratòriesi 31.100 casos de bronquitis aguda en nens, totaixò amb una reducció anual del cost socialentre 3.000 i 6.400 milions d’euros.

La Generalitat està planificant estratègies per amillorar la qualitat de l’aire en les zones deCatalunya que tenen major concentracióde contaminació de cara a l’any 2010 per tald’ajustar-se als estàndards que marca la legislacióde la Unió Europea (40 ug/m3) com a primerpas per arribar als nivells que recomana l’OMSde 20 ug/m3 Ib

Ib

les professores de l’EUI aconsegueixenl’acreditació de l’Agència de Qualitat Universitàriade CatalunyaLes professores de l’Escola Universitàriad’Infermeria han estat avaluades durantel curs 2006-2007 per l’Agència dequalitat Universitària (AQU) deCatalunya, aconseguint l’acreditació perpart d’aquesta institució. Durant el procés

s’han avaluat els mèrits corresponents a lesactivitats científiques i professionals, a la direcciói participació en projectes de recerca, lespublicacions i la participació en congressos,així com la formació i l’experiència docent

7Ib

l’avantguarda

Aquest web és un instrument d’informació,formació i comunicació entre tots ells ipromou una dinàmica de relació en xarxaper tal de millorar la qualitat de vida il’evolució dels pacients amb aquesta malaltia.

Cal dir que més del 2% del pressuposttotal del sistema de salut es destina aaquesta malaltia i el 70% d’aquesta despesaestà relacionada amb l’hospitalització delpacient

El Programa d’Insuficiència Cardíacade l’Hospital del Mar, considerat dereferència a Espanya i a Europa, impulsauna pàgina web com a eina d’educació icomunicació.

La nova pàgina web pretén reforçar la figura,cada cop més important, del “pacient expert”en la seva pròpia malaltia que, juntamentamb els seus familiars i l’equip de professionalsde la salut, esdevé el centre de l’atenció.

www.hospitaldelmar.cat/insuficiencia-cardiacael programa d’insuficiència cardíaca ja té web

Un programa multidisciplinar de suporten el tractament de l’hepatitis del’Hospital del Mar aconsegueix millorarel compliment del tractament en malaltsd’Hepatitis C i la percepció de la qualitatde vida dels malalts.

Aquest programa pioner aposta per utilitzarel suport d’un equip multidicisciplinarformat per metges, infermeres, psicòlegs,psiquiatres i farmacèutics, que col·laborenjunts per assolir el màxim compliment deltractament de l’Hepatitis C. El virus del’Hepatits C afecta a gairebé un 3% de lapoblació, fet que suposa més de 1.200.000persones de la població espanyola

pionersen el suport al malaltamb Hepatitis C L’Institut d’Oncologia Radioteràpica de l’IMAS

(IOR) culmina durant el 2007 la posada enmarxa dels nous equipaments punters enRadioteràpia que es van iniciar fa dos anysamb la instal·lació de capçals multilàmines,falques dinàmiques, seqüenciador de campsi modulació d’intensitat.

Aquestes millores representen un importantsalt qualitatiu ja que permeten fer en elmateix temps un tractament més complexi més eficaç ja sigui per la disminució delsefectes tòxics o per la possibilitat d’augmentarla dosi i millorar els resultats. Tanmateix, lamodulació d’intensitat permet un repartimentde les dosis molt més acurat que preservamés el teixit sa

per a la Radioteràpia

5Amb aquest canvi de model de Programesde Recerca es vol:

Concentrar l’activitat investigadora enprogrames, promovent la seva interacciótransversal.

Donar suport a les àrees d’investigació mésdesenvolupades i competitives.

Reforçar la integració IMIM-Hospital del Maren estreta col·laboració amb la Direcció Mèdica,promovent la recerca orientada a l’hospital ireforçant la interfase bàsica-clínica, amb especialatenció al desenvolupament de la investigaciótranslacional.

Incorporació estratègica a l’hospital depersonal clínic format en investigació.

Desenvolupament d’activitats que fomentinla “cultura de la recerca” en l’hospital.

Assolir la màxima interacció científica amb laresta de les institucions del PRBB.

Activar un procés sistematitzat i periòdicd’avaluació externa.

Creació del Consell de Direcció Científica delIMIM-Hospital del Mar.

L’IMIM s’estructuraràen Cinc Programes de Recerca

8Ib

En

L’IMIM-Hospital del Mar és una institució derecerca singular amb una estructura complexaque inclou dos col·lectius de personalinvestigador, diferenciats per la seva dedicacióplena o compartida amb l’activitat clínica.L’àmbit de competència científica abastadiferents àrees, desenvolupades per grups/unitats de tamany i rendiment dispars.

El canvi d’estructura pretén promoure la interacció transversal, el suporta les àrees més desenvolupades i el foment de la cultura de recerca al’hospital.

Abans de proposar aquest canvi de model es vananalitzar en detall les dades estructurals,econòmiques, demogràfiques i científiques de lainstitució. Es va valorar la distribució de recursoshumans en cada grup o unitat i es va quantificarel finançament competitiu captat per cadainvestigador principal en el període 2000-2006.

D’altra banda, s’ha valorat la producció científica(articles i revisions inclosos en les bases de dadesde l’ISI 2000-2006), realitzant una estimaciód’aquells documents en els quals l’IP ha estatautor principal. S’han recopilat les publicacionsdels investigadors seniors durant el període 1995-2005, comptabilitzant les cites acumulades coma indicador del grau de visibilitat internacional.

9Ib

c o n s r u c c i ó

Què ha motivat aquest canvi en l’IMIM?Hem intentar reduir l’excessiu grau de dispersió de la recercade l’IMIM-Hospital del Mar, una valoració que coincideixamb la realitzada prèviament per la Comissió Estratègicaper la Recerca de l’IMAS (CER) i pel comitè científic extern.L’organització de l’activitat en programes ha constituït pertant un objectiu prioritari de la direcció i aquesta propostaha estat presentada ja al CER, al Patronat de la FundacióIMIM, al Comitè de Direcció de l’IMAS i properament atots els investigadors.

Quines millores vol aportar aquesta nova estructura?L’organització de la recerca en programes pretén propiciaruna progressiva concentració de l’activitat en àrees en quèla institució pugui ésser competitiva. S’espera afavorir unamajor interacció entre els investigadors i gestionar elsrecursos al voltant d’objectius estratègics, amb una especialprojecció envers l’Hospital que fomenti el desenvolupamentde la investigació translacional de qualitat. Cal assenyalarque els directors de programa, juntament amb el Presidentde la Comissió de Recerca, s’integraran en l’actual Comitède Direcció de l’IMIM-Hospital del Mar.

Quins són els principals canvis que això comportarà?A la pràctica, l’adaptació al nou model organitzatiu no espreveu complicada. Els investigadors hauran de cercaroportunitats de col·laborar més estretament i sotmetre’s aun procés d’avaluació periòdica, que s’anirà implementantgradualment.

Com es va arribar a definir aquests programes?Com a pas previ, es van analitzar en detall les dadesestructurals, econòmiques, demogràfiques i científiquesde la institució, establint a més un contacte personal ambinvestigadors principals i caps de servei. La propostad’organització s’ha realitzat integrant als grups d’investigacióen funció de la seva afinitat temàtica i designant en cadacas un director de programa.

En quin estat es troba actualment la implementacióde la nova estructura?Els directors de programa van rebre les instruccions per apreparar un dossier, que serà sotmès a una avaluacióexterna, per a la seva aprovació i posterior seguiment.Hem previst presentar el projecte en una sessió aquest mesde novembre

Miguel López-BotetDirector de l’IMIM

Es consideren prioritaris els programesamb major projecció i relació amb larecerca a l’hospital. El programad’epidemiologia i salut pública i eld’informàtica biomèdica hauran dedesenvolupar-se en estreta col·laboracióamb el CREAL i la UPF, respectivament,ja que ambdues institucions aportenimportants recursos a aquestes mateixesàrees i el personal investigador treballaja de forma integrada

Els cinc programes de recerca i elsseus directors

Programa derecerca en càncerJoan Albanell

Programade recerca enepidemiologiai salut públicaJordi Sunyer

Programade recercaen inflamaciói patologiacardiovascularJaume Marrugat

Programade recercaen informàticabiomèdicaFerran Sanz

Programade recerca enneuropsicofarma-cologiaRafael de la Torre

10Ib

G e n tCom estem?

Soledad WoessnerLa medicina a la sang

Com va néixer la seva vocació per la medicina i l’hematologia?Això de ser metgessa va ser una mena de repte que em llançaren ungrup d’amics que s’hi dedicaven, en un moment en què els estudisde medicina es feien en condicions molt precàries. A més, érem tansols 17 dones entre centenars d’estudiants. I em vaig dedicar a lavessant analítica perquè, encara que pugui donar de vegades unaimatge una mica distant, treballar directament amb el pacient m’afectavamolt, el feia massa meu. Vaig preferir llavors treballar a la reraguarda,on fas diagnòstics però no veus ni l’èxit ni el fracàs directament, unafeina en què el reconeixement no ve del malalt.

Com diria que ha estat la seva trajectòria professional?Es podria dir que ha estat circular, perquè vaig començar treballantamb una beca a l’Hospital del Mar i he acabat també aquí. Aquí vanéixer també el meu interès per l’hematologia, on vaig veure fundar-se l’IMIM i on sempre m’he sentit molt ben acollida i reconeguda.

Què té això de mirar el món a través d’un microscopi?És poder observar a través del que és petit i trobar quelcom més gran.T’obliga a fer una gimnàstica mental contínua. Si fas l’esforç depreguntar-te què pot ser cada imatge, això del microscopi pot esdevenirgairebé una addicció i donar moltes satisfaccions.

Com ha compaginat professió i vida privada?Durant una època no tenia temps per fer-ho, ja que treballava moltscaps de setmana. Però com que ho feia perquè volia, em sentiacompensada. Crec que he estat prou organitzada per compaginar lafeina, la família i la llar, a més, m’agrada aixecar-me d’hora i aixòajuda...

Quines han estat les seves grans afeccions personals?Em considero una persona força solitària, amb una vida interior intensai no necessito gaire elements externs per a omplir-la. M’agrada lamúsica –especialment la clàssica- i també caminar per la muntanya,una afecció que em ve dels meus anys a la Selva Negra. Encara aravaig de casa a l’hospital a peu, i quan camino faig moltes coses: parlo,resolc problemes, em relaxo...ho trobo molt estimulant.

Què pensa dels reconeixements que ha rebut?M’hi he vist sorpresa, però ho visc com aquell a qui li toca la loteria,vaja, que encara no sé ben bé el perquè, potser va ser una menad’efecte dominó... Potser el que més il·lusió em va fer va ser formarpart de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, perquè era laprimera dona que ingressava. De totes maneres estic molt agraïda ala comunitat acadèmca i a la societat civil per aquests reconeixements.

Quina empremta creu que deixa en el seu Servei?M’agradaria pensar que deixo un equip que, equivocadament o no,segueix la meva filosofia: estar al dia, deixar de banda qualsevolprepotència i continuar amb el compromís amb la feina ben feta i ladocència, a través d’uns cursos que destaquen per ser pràctics, intensosi molt propers. Ensenyar és la satisfacció final en qualsevol carrera,perquè copses l’agraïment de les persones, sents que elsentusiasmes, que volen repetir... i això no té preu!

La Dra. Soledad Woessner ésl’exemple de tota una vida dedicadaapassionadament a la medicina.Especialista en anàlisis clíniques,hematologia i hemoteràpia, va serla primera dona membre numeraride la Reial Acadèmia de Medicinade Catalunya el 1992. També va serguardonada amb la medalla NarcísMonturiol al mèrit científic itecnològic de la Generalitat deCatalunya, amb el Premi Jordi Goli Gurina a la trajectòria professionali humana de l’Acadèmia de CiènciesMèdiques de Catalunya i Balears iamb la Medalla Josep Trueta almèrit sanitari.

11Ib

Quatre metges del’IMAS guardonats

En el marc de la Jornada de la ProfessióMèdica a Catalunya, el Consell de Col·legisde Metges va lliurar el passat dia 21 enel Col·legi Oficial de Metges de Lleida elsPremis a l’Excel·lència Professional Mèdica2007.

Premis a l’excel·lènciaEl Premi en l’àmbit de l’assistència hospitalàriava recaure en Josep Mª Garcés Jarque, Capde Secció del Servei de Medicina Interna iInfeccioses. En l’àmbit de l’atenció sociosanitàriai altres àmbits assistencials van ser guardonatsen Carles García-Ribera Comdor, cap de Seccióde Psiquiatria de l’IAPS i en Ramon MirallesBasseda, Cap de Secció del Servei de Geriatriade l’IAGS.També en l’àmbit de la RecercaBiomèdica va ser premiat en Francesc X. Real,coordinador de la Unitat de Recerca en BiologiaCel·lular i Molecular de l’IMIM Ib

El Manel González, tècnic del Servei deDiagnòstic per la Imatge, ens ensenyauna manera molt diferent de viureles vacances de forma solidària alNepal. Descansar, no va fer-ho, peròdesconnectar, sí, a més de tornar satisfeti amb la sensació d’haver fet alguna cosaper als altres.

En què va consistir l’experiència?Vaig anar a passar el mes de les vacances alNepal, a la Kumari House, a Katmandú i tambéa les muntanyes, per a treballar com acol·laborador amb una ONG que coneixia ique es diu “Direct Help Foundation”, queduu a terme molts projectes en aquest paísper a ajudar en el desenvolupament de leszones rurals, per a la posta en marxa d’escoles,per a millorar infrastructures o la situació delsnens que no poden ser ben atesos per lesseves famílies.

Què et va impulsar a fer-ho?Perquè jo em considero més un viatger queno un turista. M’agrada viatjar i sovint escullozones més desfavorides per conèixer altrescontextos ben diferents al nostre. Aquestcop, volia donar-me una mica més.

Quin tipus de projectes vas dur a terme?Jo vaig participar en varis tipus d’accions, desde dur medicació a les muntanyes fins a fer

Vacances solidàries

un estudi de les famílies més desfavorides ode la possibilitat d’implementar un programade turisme ecològic i solidari en condicionsraonables per aquella zona.

Què et va resultar més impactant?Ha estat estupenda però també molt dura,hem estat en condicions realment difícils,compartint el mateix estil de viure, d’alimentar-se o d’higiene d’aquelles zones, i no ha estatfàcil. És la zona més pobre d’Àsia, amb famíliesmolt desestructurades, molt alcoholisme,moltes dones i nens sols i molta manca deprojectes creatius que els ajudin a tirar endavantper ells mateixos.

A qui ho recomanaries?A qui tingui empenta i iniciativa per a treballarper als altres, no només per a fer turisme esnobo per a esperar que et diguin què fer.

Repetiràs l’experiència?Sí que repetiré i segurament al mateix lloc.Realment hi ha molt per fer

Llibres de Sant Jordi per a tothom

Llibres de Sant Jordi per a tothom

12Ib

Dir

ecci

ó: S

erve

i de

Co

mu

nic

ació

de

l’IM

AS

C

om

itè

Edit

ori

al: V

anes

a B

alse

lls, M

arta

Cal

sin

a, J

ose

p C

om

ín, V

erò

nic

a D

om

íng

uez

, Ju

lian

a Es

qu

erra

, Mer

cè F

ern

ánd

ez, I

mm

a G

arcí

a, R

osa

Man

aut,

An

a G

emm

a M

artí

n,

Mo

nts

erra

t M

olin

os,

Jo

rdi P

ascu

al, M

arib

el P

érez

, Fra

nce

sc R

ub

io, M

on

tser

rat

Soro

C

on

tin

gu

ts i

coo

rdin

ació

: id

eact

iva

P

roje

cte

grà

fic:

idea

ctiv

a I

mp

ress

ió: G

ráfi

cas

Lati

nas

D

.L.:

B-4

9358

-200

7

Tu també potscol·laborar a fer

l’IMAS a la butxaca.Clica al bànner quetrobaràs a la intranet

i informa’t.

Ib

Com es trien aquests projectes?El grup de coordinació de l’IMASQual avalua totsels projectes presentats a partir d’uns criterisprestablerts a les bases de les convocatòries,criteris que tenen en compte la metodologia delprojecte, l’oportunitat, l’impacte potencial i latransversalitat, entre d’altres.

En què consisteix l’ajut que reben?L’ajut que es dóna als projectes seleccionatsconsisteix en facilitar els recursos econòmics,organitzatius i metodològics necessaris per a dura terme la proposta de millora i, sobretot, peravaluar-la. La dotació econòmica màxima és de17.000 € per tres anys.

Quants projectes s’han premiat fins ara?A les dues primeres convocatòries es van atorgarajuts a tres projectes per convocatòria. Aquestany se n’han atorgat quatre gràcies al suportdels laboratoris Astra Zeneca. Tant els projectesconcedits fins ara com les bases de lesconvocatòries es poden consultar a la intranet,dins la pàgina de l’IMASQual.

Quins han estat els darrers projectes estrellaatorgats?Cada any es concedeix aquest ajut a quatreprojectes, i enguany els guanyadors han estat el“Projecte per la millora de la qualitat de l’ús delsantibiòtics a l’IMAS”, el “Programa d’Intervenció

Basada en Infermeria en Pacients Grans ambInsuficiència Cardíaca Crònica en el Marc delPrograma Integral d’Atenció al Pacient ambInsuficiència Cardíaca Hospital del Mar-Serveid’Atenció Primària Litoral de Barcelona”, el projecte“Via clínica de la cirurgia bariàtrica i metabòlica”i el projecte “Implantació del protocol i trajectòriaclínica en el codi de sèpsia greu en el serveid’urgències de l’Hospital del Mar en el marc de lacampanya internacional “sobreviure a la sèpsia”.

Com s’avaluen els projectes estrella jaconcedits?Anualment els coordinadors dels projectes han depresentar una breu memòria de les tasquesrealitzades i un resum dels resultats preliminarsobtinguts.

Quins han estat alguns dels resultats delsanteriors projectes estrella?Dels projectes de la primera convocatòria que sónels que finalitzen aquest any es pot destacar lareducció de la infecció per catèter i la identificaciód’alguns factors que hi poden haver contribuït,l’impacte positiu de la implantació de la via clínicaen la cirurgia electiva colorectal en la reducció delpostoperatori i de les complicacions i finalment lacreació d’una eina de suport a infermeria que facilitainformació sobre l’administració de fàrmacs

Els Serveis d’Esterilització

certificats amb l’ISO

Els Serveis d’Esterilització dels Hospitals del Mar

i de l’Esperança han certificat el seu sistema de

qualitat d’acord amb la norma ISO

9001:2000.Nova Unitat de Patologia Dual de l’IAPS

Ubicada a la cinquena planta del Centre Fòrum del’Hospital del Mar va entrar en funcionament al

setembre i disposa d’onze llits i un equipespecialitzat en atendre les persones que pateixen

descompensació de trastorn psiquiàtric idependència a tòxics.

10

Estrenem nou Servei de Farmàcia

a l’Hospital del Mar

El Servei de Farmàcia torna a la seva ubicació al

passadís central i estrena noves

instal·lacions i equipaments

punters.

En línies

“Projectes estrella” és el nom dels projectes de millora de la qualitat assistencialque impulsa el Programa de Qualitat de l’IMAS (IMASQual). Aquests projecteses convoquen anualment des de fa tres anys i s’adrecen a tots els professionalsdels centres de l’MAS amb inquietuds de millora de la qualitat de les tasquesque desenvolupen.

Entrevista amb Maria Sala, del SAEC

Projectes estrella de l’IMASQual