Historia de La Psicologia

Història de la psicologiaDra. Milagros Sáiz Roca (coordinadora) XP08/10503/01209

© FUOC • XP08/10503/01209 Història de la psicologia

Dra. Milagros Sáiz Roca Dra. Blanca Anguera Dra. Cristina Civera

Professora titular d'Història de la Psi-cologia de la Universitat Autònomade Barcelona. Camps d'investigació:història de la psicologia, ha aprofun-dit en dues vessants: inicis de la psi-cologia científica (especialment aAlemanya) i desenvolupament de lapsicologia a Espanya especialmenta Catalunya) pel que fa a les àreesd'investigació i a la seva aplicació.

Professora titular d'Història dela Psicologia a la Universitat deBarcelona.Psicoanalista, mem-bre de l'Associació PsicoanalíticaInternacional.Camp d'investigació:història de la psicologia a Catalunyai història de la psicologia clínica.

Professora associada a temps com-plet de la Universitat de València.Camp d'investigació: història de lapsicologia; els seus treballs són so-bre historiografia de la psicologia,psicologia alemanya, i treballs re-lacionats amb la documentació enhistòria de la psicologia.

Dr. Gonzalo de la Casa Dr. Javier Marín Dra. Annette Mülberger

Professor titular de Psicologia Bàsicaa la Universitat de Sevilla. Especialit-zat en l'estudi del condicionamentclàssic, des del punt de vista experi-mental i històric.

Professor de Psicologia del Llen-guatge i Psicologia de la Lecturaa la Universitat de Múrcia. Campd'investigació: psicologia de la lectu-ra.

Professora titular d'Història de la Psi-cologia a la Universitat Autònomade Barcelona. Camps d'investigació:evolució històrica de la psicologia,especialment en la psicologia alema-nya i en l'Escola de Würzburg.

Dr. Juan Carlos Pastor Dra. Mª José Pedraja Dra. Antonia PérezGarrido

Professor titular d'Història de la Psi-cologia a la Universitat de València.Camp d'investigació: psicología ale-manya, especialment la psicologiade la Gestalt.

Professora titular de Psicologia Bàsi-ca a la Universitat de Múrcia. Campsd'investigació: història de la psicolo-gia, en especial anàlisis bibliomètri-ques de publicacions i l'obra de Tol-man.

Interessada en temes relacionatsamb la història social de la ciència.Treballa en temes relacionats ambWatson. La seva tesi sobre "Watson iel conductisme" ha merescut el pre-mi extraordinari a la millor tesi doc-toral de la Facultat de Psicologia dela Universitat de València.

Dr. Agustín Romero Dr. Gabriel Ruiz Dra. Dolores Sáiz

Professor d'Aprenentatge Humà iAprenentatge i Condicionamenta la Universitat de Múrcia. Campsd'investigació: aprenentatge cogni-tiu humà i ergonomia cognitiva.

Professor titular d'Història de la Psi-cologia i de Psicologia Comparadaa la Universitat de Sevilla. Especialit-zat en l'estudi del condicionamentclàssic en animals i en història de lapsicologia, amb especial interès enl'estudi del conductisme i dels neo-conductismes.

Professora titular de Psicologia Bà-sica a la Universitat Autònoma deBarcelona. Camps d'investigació:psicologia de la memòria i els seuscamps d'aplicació (testimonis, publi-citat, vellesa, etc.) i història de la psi-cologia en el seu desenvolupamenta Alemanya, Espanya i Catalunya,i molt especialment en l'estudi del'evolució aplicada de la psicologia.

Dra. Natividad Sánchez Dr. Francisco Tortosa Anna Valldeneu Urpina

Professora associada d'Història de laPsicologia i de Psicologia de la Mo-tivació i l'Emoció a la Universitat deSevilla. Especialitzada en aprenen-tatge associatiu humà i en històriade la psicologia, amb especial in-terès en el desenvolupament delconductisme.

Catedràtic d'Història de la Psicolo-gia del Departament de PsicologiaBàsica de la Universitat de València.Director de la línia d'investigació enhistòria de la psicologia d'aquest de-partament.

Llicenciada en Psicologia per la Uni-versitat Autònoma de Barcelona. Enl'actualitat és professora associadade la Universitat Autònoma de Bar-celona. Està especialitzada en Histò-ria de la Psicologia a Catalunya i enMemòria i Música i Memòria i com-prensió lectora.

Dr. Juan Antonio Vera

Professor titular de Psicologia Bàsi-ca a la Universitat de Múrcia.Campd'investigació: història de la psico-logía espanyola i en autors funciona-listes.

Tercera edició: setembre 2008© Blanca Anguera, Cristina Civera, Gonzalo de la Casa, Javier Marín, Annette Mülberger, Juan CarlosPastor, Mª José Pedraja, Antonia Pérez-Garrido, Agustín Romero, Gabriel Ruiz, Dolores Sáiz, MilagrosSáiz Roca, Natividad Sánchez, Francisco Tortosa, Anna Valldeneu Urpina, Juan Antonio VeraTots els drets reservats© d'aquesta edició, FUOC, 2008Av. Tibidabo, 39-43, 08035 BarcelonaDisseny: Manel AndreuRealització editorial: Eureca Media, SLDipòsit legal: B-37.326-2008ISBN: 978-84-691-5451-9

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autoritzacióprèvia per escrit dels titulars del copyright.

© FUOC • XP08/10503/01209 3 Història de la psicologia

Introducció

L'assignatura que iniciem amb aquestes línies, està dedicada a explicarvos la

història de la psicologia, i com no enganya ningú amb el seu nom, tots suposeu

per endavant allò que trobareu en aquest llibre: la història de la psicologia

és una disciplina especialitzada a estudiar i narrar allò que ha passat al llarg

del temps en la psicologia, en altres paraules, com a ciència històrica estudia

l'esdevenir d'aquesta disciplina.

Però això no és tan senzill com sembla; pot ser que la vostra concepció del

que és la història encara us aferri a la idea que la història s'acontenta amb un

simple relat cronològic de fets. Si és així, aquest és el moment en què hem de

començar a obrir una mica més l'horitzó: actualment la història s'entén com

una cosa més que el registre passiu dels esdeveniments del passat. L'objectiu

de l'historiador és donar sentit al passat i no tant situar els esdeveniments en

un temps lineal, és a dir, el seu objectiu és comprendre la importància dels es-

deveniments, conèixer com i per què es van produir, i adonarse de la seva in-

fluència sobre el futur. Així veureu en aquest curs d'Història de la psicologia que

no n'hi ha prou de saber que el psicòleg alemany Wilhelm Wundt va fundar

la psicologia experimental el 1879, sinó que s'han de conèixer els factors que

van possibilitar aquest fet i la seva incidència en l'evolució de la psicologia.

L'estudi de la història, com s'ha assenyalat sovint, és un diàleg constant entre

passat i present:

D'aquesta manera, és bo de saber que comprendre el flux dels esdeveniments

passats facilita la nostra comprensió de la situació present, i que la nostra visió

del passat està afectada per la nostra posició del present.

De manera genèrica, la història de la psicologia, sota aquesta conceptualització

actual, té per objecte l'esdevenir de la ciència psicològica, incloent la interpre-

tació de tot allò que la va poder afectar, o el que és el mateix, l'evolució de les

idees, institucions i persones que la componen amb les seves relacions amb el

context social, polític i cultural que les envolta. Això vol dir que la història de

la psicologia tracta de les qüestions següents:

• L'evolució dels constructes, teories, pressupòsits o creences que componen

el conjunt del saber psicològic.


• El context social i cultural en general per tal d'enquadrar les èpoques i en

particular les institucions que constitueixen la infraestructura de la psico-

logia, com ara els laboratoris psicològics, les càtedres, les revistes especia-

litzades, les societats i organitzacions psicològiques, els congressos cientí-

fics, les agrupacions professionals, etc.

La tasca de la història de la psicologia es concreta, doncs, a fer comprensible

el desenvolupament del coneixement psicològic, que s'ha anat transformant,

en els diferents contextos històrics, fins que assoleix els models científics sis-

temàtics actuals, i aquesta és la principal pretensió de l'assignatura que estu-

diareu en aquest llibre, amb la qual aconseguireu de crear un marc conceptual

de coneixements amb una visió crítica i reflexiva amb la qual podreu incloure,

contrastar i verificar el "saber psicològic" que adquirireu al llarg de la carrera,

més que facilitarvos un aprenentatge mecànic i memorístic de dates, noms

i dades.

Si encara dubteu del valor que imprimiran els coneixements que aconseguireu

amb l'estudi d'aquesta assignatura, repasseu el quadre següent:

"Nescire quid antequam natus sis acciderit, id est semper esse puerum."

"No�saber�el�que�ha�succeït�abans�de�nosaltres�és�com�ser�nens�incessantment."

Ciceró

Per�a�què�serveix�la�història�de�la�psicologia?

• Possibilita la comprensió de la psicologia actual, en donarnos a conèixer laforma progressiva de com s'ha construït la ciència psicològica.

• Ajuda a la investigació en psicologia: com a font d'inspiració, evita repetici-ons i aprèn d'errors ja comesos, i ens assenyala línies d'investigació que podentenir futur.

• Proporciona un marc en el qual es puguin enquadrar les diferents teories iconceptes psicològics.

• Amplia horitzons.

• Fomenta les actituds crítiques, tolerants i no dogmàtiques, ens ajuda a re-conèixer allò que són modes passatgeres, i dóna independència individual.

• Contribueix a la formació integral del psicòleg. El posa en contacte amb elmarc històric i les forces culturals que han configurat la disciplina i configu-ren la nostra cultura actual, cosa que permet de donar sentit i significat a cadacontingut específic de la psicologia.

El curs d'Història de la psicologia que us proposem intenta que us introduïu

en les idees generals del desenvolupament d'aquesta disciplina, des dels seus

orígens fins a l'actualitat, perquè no es pot comprendre el resultat final sense

haver seguit, reposadament, un camí progressiu que haurà anat obrint portes

i ampliant perspectives, com diu el vers "se hace camino al andar".


Atesa la limitació de crèdits per a aquesta assignatura, els autors d'aquestes

unitats docents ens hem esforçat a presentarvos aquesta evolució d'una ma-

nera sintètica encara que sense "perdre el nord" que requereix una visió global.

Ja que com hem dit, només entendreu l'estat actual de la psicologia a la llum

d'una comprensió global del seu desenvolupament. Us adonareu immediata-

ment que no hem dedicat el mateix espai o profunditat a tots els temes. Això

ho argumentem tot seguit: el desig de poder mostrar el desenvolupament ín-

tegre de la història de la psicologia ens ha fet sacrificar una explicació extensa

del període que s'estén des dels inicis del pensament humà fins al segle XIX,

per tal d'endinsarnos bastant més en la psicologia que neix a partir de l'últim

terç del segle XIX com a disciplina científica i independent i que poc temps

després mostra un interès per l'aplicació.

En general, els coneixements que us oferim són els fonamentals. No caigueu

en la temptació de pensar que en les poques pàgines que estudiareu hi ha tot

allò que ha esdevingut al si de la psicologia: faltaran autors, no hi haurà totes

les seves idees i teories, no apareixeran ni tots els laboratoris, ni totes les revis-

tes, ni totes les societats, ni totes les reunions científiques i disputes, debats o

controvèrsies que es van poder dur a terme des del final del segle XIX fins als

nostres dies. Trobareu a faltar fins i tot alguns països i us preguntareu si potser

no van existir per a la psicologia. La resposta és que aquest curs d'Història de

la psicologia té els seus límits i hem decidit narrar allò que, al nostre judici,

conforma l'estructura bàsica de l'evolució temporal de la psicologia. Però no

temeu, anireu trobant al llarg de la vostra lectura, o als marges o en la biblio-

grafia, allò que us pot ajudar a penetrar més a fons en l'estudi històric de la

nostra disciplina.

El curs està fragmentat en mòduls, cada un us ofereix una petita introducció

(que trobareu a la pàgina web de l'assignatura) que serveix de fil conductor

perquè el "salt d'un mòdul a l'altre" sigui menys traumàtic. En general, qual-

sevol relat històric té una cronologia i això és patent en aquest curs, veureu

que l'ordre dels mòduls forçadament presenta etapes cronològiques.

El curs s'inicia amb una visió panoràmica ("Els llindars de la psicologia cientí-

fica") sobre les disciplines que van ajudar a l'aparició de la psicologia científi-

ca, en la qual convé que ens detinguem i reflexionem. Aquest primer mòdul

us ha de fer plantejar de quina manera van contribuir aquestes disciplines, i

per mitjà de la seva lectura heu de veure les influències immediates que van

possibilitar el clima que va donar peu a l'aparició de la psicologia com a dis-

ciplina científica.

Fixeuvos com des de la mateixa filosofia es gestava una clima propici a

l'acostament naturalista dels processos d'adquisició del coneixement, en què

la sensació i la percepció eren els processos fonamentals per a la incorporació

de l'experiència. Els avenços científics desenvolupats des de les ciències afins,

la fisiologia i la biologia, van possibilitar un acostament als problemes de la

psicologia filosòfica des d'una visió científica i natural. Això va comportar, lò-


gicament, de plantejar que era possible l'estudi experimental dels problemes

que la psicologia filosòfica havia resolt des de l'especulació i la reflexió metafí-

sica. El mòdul us ha de permetre d'establir les característiques d'aquest perío-

de, i també les dels diferents plantejaments que van sorgir.

El mòdul 2 ("Fundació i establiment de la psicologia científica") segueix cro-

nològicament l'anterior, i una vegada superats els llindars que van possibilitar

una psicologia científica, se centra en el moment, el lloc i les causes que van

propiciar l'emergència de la psicologia com a disciplina independent i cientí-

fica, i estén els seus continguts a l'establiment generalitzat que se'n va fer en

els diferents països.

Heu de fer una lectura que us faci comprendre les idiosincràsies i antecedents

culturals de cada país que van donar lloc a un procés institucionalitzador si-

milar, però alhora característic de cada un, i conèixer així l'evolució específica

que els va ser pròpia, amb els seus principals autors i els seus plantejaments

particulars. Heu de traspuar la idea que aquesta primera psicologia va ser, bàsi-

cament, una psicologia mentalista, fonamentada en l'estudi de la consciència,

però que aquest objecte d'estudi, més o menys comú, no va ser entès en una

forma única i per això la psicologia ha estat des dels seus inicis un disciplina

propensa al debat i a la controvèrsia.

En el mòdul 3 ("La psicologia a la primera meitat del segle XX. Primera part:

els inicis de la psicologia aplicada") hem volgut donar cabuda als inicis de la

psicologia aplicada, perquè considerem que la nostra disciplina no es nodreix

exclusivament de la investigació científica, sinó que es legitima, es fonamenta

i es demostra en l'aplicació, i per això es fa necessari de conèixer també que la

necessitat i el desig d'una pràctica psicològica ja van ser presents des dels inicis

de la psicologia com a disciplina científica. El mòdul us presenta les fites prin-

cipals i els autors més representatius d'aquest procés de professionalització.

És important de tenir en compte les causes que van propiciar la necessitat

d'una psicologia aplicada i les reticències que va tenir la naixent psicologia

teòrica pura. En aquest cas convé detenirse encara més, si fos possible, en els

aspectes contextuals de la societat del final del segle XIX i el principi del segle

XX, amb les problemàtiques socials i polítiques que es van desencadenar i que

necessitaven especialistes per a resoldre aspectes relacionats amb les conductes

humanes. No perdeu de vista el paper que va tenir la Primera Guerra Mundial

en aquest procés. Presteu una atenció especial a la tradició psicometricodife-

rencial i a la seva principal eina: els tests.

El mòdul 4 ( "La psicologia en la primera meitat del segle XX. Segona part:

escoles i sistemes psicològics") us presenta les principals escoles o sistemes psi-

cològics que van sorgir una vegada la psicologia s'havia establert com a cièn-

cia, i havia aconseguit un assentament acadèmic i institucional. El mòdul té

una rellevància especial, ja que planteja les idees i teories principals que van

sorgir ja des d'una perspectiva científica en intentar aprofundir sobre l'objecte


d'estudi i el mètode que havia d'assumir la psicologia. Serà així que veureu

un període d'idees enfrontades i és molt important de tenir clars els autors

que representen cada una de les tendències, i també les seves característiques

principals i els postulats que defensen.

És interessant de fixarse que les diferents postures es legitimen en contraposi-

ció amb les anteriors, s'entrellacen i resorgeixen amb idees diferenciades. Heu

de prestar una atenció especial a les terminologies pròpies de cada una de les

escoles i saberles fer servir en el marc propi. Com veureu, aquestes escoles són

l'arrel immediata de la nostra psicologia actual, i els seus termes conformen la

major part del llenguatge psicològic que utilitzem habitualment.

Finalment, el mòdul 5 ("La psicologia en la segona meitat del segle XX"), us

presenta la història més recent, que pràcticament es confon amb el present, ja

que gran part dels seus representants continuen encara en actiu. Aquí veureu

la continuïtat dels plantejaments conductistes, modernitzats en el que es co-

neix com a conductisme de tercera generació, però també podreu endinsarvos

en els plantejaments de la psicologia humanista, i el mòdul es tanca amb un

deteniment especial en la psicologia cognitiva, que envaeix la major part de la

investigació actual. Aquí novament podreu veure el paper que han exercit els

conflictes bèl·lics en l'avenç professional de la nostra disciplina i de quina ma-

nera a partir de les crisis paradigmàtiques, sorgeixen amb força plantejaments

nous que intenten de suplir els buits conceptuals i imprimeixen una vitalitat

nova en l'avenç científic.

Hauríem d'extreure com a conseqüències finals que la psicologia s'ha refer-

mat en la professionalització i no està disposada a tornar enrere en els seus

plantejaments científics, es basa en la interdisciplinarietat i la recollida dels

avenços tecnològics nous que possibiliten una manera nova de tractar i estu-

diar el comportament humà. Hem d'entendre que els postulats actuals conti-

nuen defensant l'estudi del comportament humà, però no fonamentat exclu-

sivament en els aspectes reactius a l'estimulació externa, com havia defensat

el conductisme inicial, sinó que té en compte l'home en la seva totalitat, és

a dir, incloent les seves característiques, la seva experiència anterior i els pro-

cessos interns. Aquest home que estudia la psicologia, està immers en un con-

text social i depèn, també, de les seves emocions i motivacions. La psicologia

actual tendeix a integrar totes aquestes variables i cada vegada s'apropa més

a intentar resoldre en les seves investigacions els problemes que es plantegen

en la vida quotidiana donant resposta a la demanda social; això no vol dir

que coexisteixin amb aquest ideari postures que encara es trobin ancorades

en posicions radicals.

Per finalitzar aquesta introducció, us volem facilitar una petita guia d'estudi.

Com en qualsevol matèria a la qual us aproximeu per primera vegada, en

intentar de tractar l'estudi de la història de la psicologia, és necessari de fer

una primera lectura comprensiva i reflexiva; en aquest cas concret, us podeu

apropar, en primer lloc, a la comprensió del relat històric. Paral·lelament, us


hauríeu d'anar plantejant si us ha quedat clara tota la terminologia tècnica que

apareix en el text, i si no l'enteneu, cal rellegirlo una altra vegada, ja que en

el text hauria de quedar resolt. Si no n'hi hagués prou amb aquesta relectura,

hauríeu de consultar algun manual de la bibliografia bàsica, per tal de tenir

una segona versió.

Quan hàgiu conclòs aquest primer pas, és quan us heu de centrar, d'acord amb

els objectius específics de cada mòdul, en les idees rellevants, que fonamen-

talment seran les següents: a) aspectes contextuals i causes que han generat

els canvis o els nous desenvolupaments; b) aspectes característics dels autors,

teories i moviments que representen; c) diferències i punts en comú amb els

moviments anteriors o posteriors, i d) crítiques rebudes o punts febles que

provoquen controvèrsies.

No és necessari de memoritzar cada una de les múltiples dates o noms de publi-

cacions o dades biogràfiques que apareixen en el text. Només cal situar aquells

especialment rellevants o establir coordenades temporals. Així, per exemple,

no caldria saber que Wilhelm Wundt va néixer el 1832, però sí conèixer que

aquest autor va desenvolupar la seva activitat entre el final del segle XIX i el

principi del XX, o tenir clar que el 1879 va ser una data molt rellevant per a

la història de la psicologia, ja que es considera el moment en el qual la nostra

disciplina obre el seu camí científic.

Tot això se sintetitza en el fet que no es pretén un aprenentatge purament

memorístic, sinó un aprenentatge comprensiu, fonamentat en la reflexió i en

la connexió de les idees noves amb les idees precedents, dialogant amb el con-

tingut de manera activa, més que no pas intentar recopilar les idees mecàni-

cament i literalment.

Tot el que hem exposat fins aquí es concreta en uns objectius generals que

us plantegem a continuació, però per tal d'optimitzar la vostra dinàmica

d'estudi teniu uns objectius específics en cada un dels mòduls que componen

l'assignatura que us donaran una orientació més concreta.


Objectius

Mitjançant l'assignatura d'Història de la psicologia es pretén que l'estudiant pu-

gui assolir els objectius següents:

1. Adquirir una perspectiva històrica, crítica i integradora de la disciplina en

el camp de la qual us esteu formant.

2. Dominar uns coneixements específics sobre la mateixa història de la psico-

logia respecte als aspectes següents: a) idees i teories bàsiques; b) organit-

zació, causes i influències del desenvolupament de la història de la psico-

logia, i c) característiques dels principals autors i escoles.

3. Prendre consciència del fet que el desenvolupament històric és un procés

complex en el qual intervenen múltiples factors –individuals, grupals i so-

cials–, més que no pas una espècie d'anecdotari de figures i fets del passat.

4. Disposar d'un marc conceptual teòric que permeti la reflexió i

l'enquadrament dels continguts treballats en altres matèries del pla

d'estudis, és a dir, que els coneixements adquirits us serveixin de "pont",

que us permeti de relacionar entre si continguts, problemes, enfocaments,

teories, etc. d'una manera més coherent i crítica.


Continguts

Mòdul didàctic 1Els llindars de la psicologia científicaDra. Milagros Sáiz Roca i Anna Valldeneu Urpina

1. Aproximació a les arrels de la psicologia

2. L'aportació de la filosofia

3. L'aportació de la fisiologia

4. El mesurament dels fenòmens psíquics

5. L'aportació de la biologia: la teoria de l'evolució i les idees evolucionis-

tes de Darwin i Spencer

Mòdul didàctic 2Fundació i establiment de la psicologia científicaDra. Milagros Sáiz Roca, Dra. Dolores Sáiz, Dr. Gonzalo de la Casa, Dr.Gabriel Ruiz i Dra. Natividad Sánchez

1. El naixement de la psicologia científica

2. La psicologia científica alemanya

3. La psicologia científica francesa

4. La psicologia científica britànica

5. La psicologia científica americana

6. La psicologia científica russa

Mòdul didàctic 3La psicologia en la primera meitat del segle XXDra. Dolores Sáiz i Dra. Milagros Sáiz Roca

1. Marc contextual de la psicologia aplicada

2. Uns quants apunts sobre els primers psicòlegs aplicats

3. Els tests mentals: peça clau en l'evolució de la psicologia aplicada

4. Orientació, classificació i selecció: activitats fonamentals per al reconei-

xement del rol professional del psicòleg

Mòdul didàctic 4La psicologia en la primera meitat del segle XXDra. Milagros Sáiz Roca, Dra. Dolores Sáiz, Dra. Annette Mülberger, Dr.Francisco Tortosa, Dr. Juan Carlos Pastor, Dra. Cristina Civera, Dr. GabrielRuiz, Dra. Natividad Sánchez, Dr. Gonzalo de la Casa, Dra. AntoniaPérezGarrido, Dra. Blanca Anguera i Dr. Juan Antonio Vera

1. La situació de la psicologia al principi del segle XX

2. L'Escola de Würzburg

3. Estructuralisme enfront de funcionalisme

4. El connexionisme de Thorndike

5. El conductisme

6. La psicologia de la Gestalt

7. La psicoanàlisi

8. Els neoconductismes


9. La psicologia genètica de Piaget i l'Escola de Ginebra

10. La psicologia soviètica

Mòdul didàctic 5La psicologia en la segona meitat del segle XXDra. Milagros Sáiz Roca, Anna Valldeneu Urpina, Dra. Mª José Pedraja, Dr.Agustín Romero i Dr. Javier Marín

1. Una panoràmica de la psicologia després de la Segona Guerra Mundial

2. El reajustament intern: el conductisme de tercera generació

3. La psicologia humanista

4. La psicologia cognitiva


Bibliografia

Podreu observar a la pàgina web de l'assignatura que la bibliografia que apa-

reix en cadascun dels mòduls és de tres tipus, una és "bàsica", una altra "re-

comanada" i una tercera, "complementària". Explicarem per què hi ha tanta

diversificació bibliogràfica.

La bibliografia bàsica, que veureu que hem intentat de reduir a tres o quatre

llibres, segons els mòduls, són manuals d'història de la psicologia. Segons la

nostra opinió, és convenient, en una lectura madura, d'anar contrastant i ma-

tisant la informació que us transmetem, que forçosament, atès el nombre de

crèdits de l'assignatura, es queda en algunes ocasions amb aspectes poc apro-

fundits.

La bibliografia recomanada és documentació bibliogràfica que amplia el con-

tingut de la matèria tractada amb estudis més específics. En general, aquesta

bibliografia s'ha intentat que sigui sempre en castellà perquè, com a mínim,

l'accés lèxic us sigui fàcil. La lectura d'aquesta enfortirà els marcs oberts per

l'assignatura.

La bibliografia complementària, evidentment, té per objecte "complementar"

els vostres coneixements. Es tracta de llibres, capítols de llibres o articles en

diferents idiomes, que tenen per objecte, únicament, de fer callar la curiositat

d'aquell de vosaltres que tingui el desig de rebre una formació més àmplia

sobre el tema tractat, però no és indispensable per a la comprensió global de

l'assignatura. La seva localització pot ser més o menys difícil, però s'ha tractat

que sigui bibliografia que en un percentatge ampli pugueu trobar recorrent als

sistemes habituals de recerca bibliotecària.

A continuació, us assenyalem aquells llibres que considerem de gran interès

per a la formació bàsica, que també trobareu indicats en els diferents mòduls,

i no us transcrivim, per la seva extensió, la bibliografia recomanada i comple-

mentària que podreu consultar còmodament en cada un dels temes. Per a la

vostra facilitat, els mòduls que tracten diferents qüestions, presenten de ma-

nera separada les diferents bibliografies específiques.

Carpintero, H. (1996). Historia de las ideas psicológicas. Madrid: Pirámide.

Gondra, J.M. (1997). Historia de la Psicología. Introducción al pensamiento mo-

derno (vol. I: Nacimiento de la psicología científica). Madrid: Síntesis.

Gondra, J.M. (1998). Historia de la Psicología. Introducción al pensamiento mo-

derno (vol. II: Escuelas, teorías y sistemas contemporáneos). Madrid: Síntesis.

Leahey, Th. (1998). Historia de la Psicología. Principales corrientes en el pensa-

miento psicológico. Madrid: Prentice Hall.

Tortosa, F. (coord.) (1998). Una Historia de la Psicología Moderna. Madrid:

McGrawHill.

Historia de La Psicologia

Documents

Transcript of Historia de La Psicologia