Historia de Barcelona

55
1 TEMA CONEIXEMENT DE LA CIUTAT: EVOLUCIÓ HISTÒRICA EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA URBANISME: TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT I PROJECTES URBANS EN EXECUCIÓ Situació geogràfica: La ciutat de Barcelona es troba situada entre els rius Llobregat i Besòs, envoltada de la serralada de Collserola i a tocar de mar, que tant ha marcat la seva evolució històrica. 1. Els orígens: els primers pobladors: A. ELS LAIETANS: Abans que l'emperador romà August fundés Barcelona com una colònia per als veterans de l'exèrcit, diversos poblats ibers estaven instal·lats al pla de Barcelona i la muntanya de Montjuïc Els ibers ocupaven bona part de la franja mediterrània. No eren un poble homogeni, més aviat hem de veure’ls com un conjunt d’ètnies diferents amb una cultura i llengua comuna, diversificats en assentaments i poblats presents, aproximadament, des del segle IV aC. Entre els pobles instal·lats al territori català actual hi havia cossetans, indigets, vigatans, ilergets i laietans. Ens interessen aquests últims, ja que ocupaven el pla de Barcelona, el Maresme fins a la desembocadura del riu Tordera i una part del Vallès (potser també Montserrat i el Montseny). A Montjuïc s'ha localitzat un camp de sitges (cisternes per guardar aliments) i les restes d'un poblat iber. Els ibers se situaven estratègicament en llocs elevats, per defensar-se millor, i a prop de les rutes més freqüentades. La muntanya de Montjuïc els oferia: un turó amb bones defenses naturals, bones possibilitats econòmiques, perquè es trobava al costat de dues vies de comunicació que afavorien el comerç: el mar i l’estuari del riu Llobregat. estar a prop de la plana que es trobava a la part baixa de la muntanya (on es troba l’actual Barcelona), un entorn favorable per a la producció agrícola. La seva vida girava al voltant de la ramaderia i l’agricultura i mantenien un comerç actiu, activitat que va donar lloc a la primera via de comunicació que va recórrer la costa mediterrània: la Via Heraklea o Camí d'Hanníbal, que després, en temps dels romans, es va convertir en la Via Augusta.

description

Apto para oposiciones a Guàrdia Urbana de Barcelona.

Transcript of Historia de Barcelona

  • 1

    TEMA

    CONEIXEMENT DE LA CIUTAT:

    EVOLUCI HISTRICA

    EVOLUCI DEMOGRFICA

    URBANISME: TRANSFORMACI URBANA DE LA CIUTAT I PROJECTES URBANS EN EXECUCI

    Situaci geogrfica:

    La ciutat de Barcelona es troba situada entre els rius Llobregat i Bess, envoltada de la

    serralada de Collserola i a tocar de mar, que tant ha marcat la seva evoluci histrica.

    1. Els orgens: els primers pobladors:

    A. ELS LAIETANS:

    Abans que l'emperador rom August funds Barcelona com una colnia per als

    veterans de l'exrcit, diversos poblats ibers estaven installats al pla de Barcelona i la

    muntanya de Montjuc

    Els ibers ocupaven bona part de la franja mediterrnia. No eren un poble homogeni,

    ms aviat hem de veurels com un conjunt dtnies diferents amb una cultura i llengua comuna, diversificats en assentaments i poblats presents, aproximadament, des del segle IV aC.

    Entre els pobles installats al territori catal actual hi havia cossetans, indigets,

    vigatans, ilergets i laietans. Ens interessen aquests ltims, ja que ocupaven el pla de

    Barcelona, el Maresme fins a la desembocadura del riu Tordera i una part del Valls (potser tamb Montserrat i el Montseny).

    A Montjuc s'ha localitzat un camp de sitges (cisternes per guardar aliments) i les

    restes d'un poblat iber. Els ibers se situaven estratgicament en llocs elevats, per

    defensar-se millor, i a prop de les rutes ms freqentades. La muntanya de Montjuc els oferia:

    un tur amb bones defenses naturals,

    bones possibilitats econmiques, perqu es trobava al costat de dues vies de

    comunicaci que afavorien el comer: el mar i lestuari del riu Llobregat. estar a prop de la plana que es trobava a la part baixa de la muntanya (on es

    troba lactual Barcelona), un entorn favorable per a la producci agrcola.

    La seva vida girava al voltant de la ramaderia i lagricultura i mantenien un comer actiu, activitat que va donar lloc a la primera via de comunicaci que va recrrer la

    costa mediterrnia: la Via Heraklea o Cam d'Hannbal, que desprs, en temps dels

    romans, es va convertir en la Via Augusta.

  • 2

    Als segles III i II aC. trobem encunyaci de moneda amb la inscripci Barkeno, que

    pot fer referncia als assentaments ibers de Barcelona.

    2. La ciutat antiga: la colonitzaci romana:

    La Barcelona actual sassenta sobre la ciutat romana. Van ser els romans els qui abandonaren la muntanya de Montjuc, que havia servit dhbitat als laietans, i construren un entramat urbanstic en lactual ubicaci, a partir de la qual es desenvolup la Barcelona dels segles segents.

    A. EL CONTEXT HISTRIC:

    les guerres pniques sn lescenari de linici de la romanitzaci hispnica. Cartago, una gran potncia del nord de la Mediterrnia, senfronta a Roma en procs dexpansi:

    durant la primera Guerra Pnica (264-241 aC.), Roma va vncer Cartago

    prenent-li les seves possessions insulars: Siclia, Crsega, Sardenya. Per la

    Pennsula Ibrica continu a mans dels cartaginesos,

    la segona Guerra Pnica tingu dos protagonistes destacats: Hannbal,

    que encapal una expedici cap a la conquesta de Roma i els germans

    Publio (Cneo i Escipi lAfric). Al 218 aC. les legions de Cneo Cornelio Escipion desembarquen a Empries, colnia grega, per enfrontar-se als

    cartaginesos que ocupaven la costa catalana,

    el quarter general de Roma sinstall a Tarraco, que des daquell moment es converteix la ciutat ms important del que els romans anomenaran

    Hispania Citerior (Hispnia ms propera). Tot el territori catal estava incls

    en aquesta rea administrativa romana,

    al 210 aC. Roma controlava la regi per complet,

    en 209, Escipi lAfric, germ de Cneo, surt de Tarraco cap a Cartago que s derrotada.

    Barcelona es converteix en un enclavament estratgic i de comunicacions

    martimes.

    lemperador August la va fundar cap a lany 10 aC. dins dun pla ampli per reestructurar el nord-est de la Pennsula,

    en aquest moment no t un pes especfic dins del conjunt de ciutats

    romanes. Tot i aix es troba en una zona estratgica amb molt bona

    comunicaci amb linterior que permet el control del comer de les platges del riu Llobregat,

    cap a l'any 44 dC., s una ciutat petita i fortificada, una de les colnies de la

    Hispnia Citerior on sestableixen ciutadans romans civils o veterans de les guerres. Barcino est dotada d'estructura de govern i administraci prpies

    a imitaci de Roma, essent un centre administratiu i religis, com demostra

    l'estructura urbana, la presncia d'un temple de culte oficial i la proporci

    entre l'espai pblic i el privat.

  • 3

    B. LA BARCELONA ROMANA:

    En aquesta fase de la seva histria, Barcelona adquireix una estructura de ciutat

    basada en el model rom i condicionada per la seva funci denclavament estratgic i de fortificaci militar [castrum].

    Poden dir que comena la urbanitzaci de la ciutat:

    com a colnia romana rep el nom de:

    COLONIA IULIA AUGUSTA PATERNA FAVENTIA BARCINO

    el fet de ser nomenada colnia romana atorgava el dret rom als seus

    habitants.

    la protecci de la ciutat amb la construcci de les muralles:

    les primeres muralles, que saixequen en els inicis de la dominaci romana, van ser reforades al segle III dC. sota el mandat de Claudi II, entre els

    anys 270 i 300.

    les quatre portes de la ciutat estaven situades en indrets que ara ocupen

    places i carrers:

    la Plaa Nova,

    al carrer Regomir,

    pl. de lngel i a lencreuament entre el carrer del Call amb Aviny

    EDIFICIS i INFRASTRUCTURES:

    el centre de la ciutat, el Frum [la plaa central] - centre

    administratiu, religis i poltic -, es trobava situat en un petit tur prop

    del mar, el Mons Taber, on ara est la Pl. Sant Jaume, les termes, situades a lactual Pl. Sant Miquel botigues,

    temple dAugust, es conserven quatre columnes al pati del carrer Parads 10,

    els seus edificis i domus es beneficiaven d'una bona xarxa de

    clavegueram i d'un sistema d'abastament d'aigua grcies a dos

    aqeductes que hi entraven per la plaa Nova procedents de les

    mines de Collserola (l'ltim tram, al carrer dels Arcs) i del Bess, a

    l'altura de Montcada, amb traat pel carrer dels Capellans,

    els cementiris, necrpolis, eren extramurs, i vorejaven l'accs a les

    portes, sobretot al punt d'entrada i sortida del tram litoral de la Via

    Augusta (plaa de l'ngel i carrer de la Boqueria). N's un exemple la

    necrpolis de la plaa de la Vila de Madrid (final del segle II - principi

    del segle III), descoberta casualment en 1954, on senterraven individus de condici social baixa,

    el port: la lnia de costa estava situada dos quilmetres terra endins,

    arribava prop del mont Tber.

    les cases: seguien la mateixa estructura que la domus (habitatge urb

    rom) unifamiliar tpic. Concebudes com a cases tancades que miraven

  • 4

    a linterior. Els espais principals eren latrium i el peristylum, al voltant de la qual sobrien totes les dependncies.

    No es coneix la construcci de cap teatre, anfiteatre ni circ.

    DEMOGRAFIA:

    Cap el segle II dC. la ciutat comptava entre 3.500 i 5.000 habitants,

    sincrement entre 4.000 i 8.000 habitants durant el segle III dC.

  • 5

    3. LEdat Mitja: Visigots, musulmans i els primers comtes reis:

    A. LETAPA VISIGTICA

    La Decadncia i descomposici de limperi rom va lligada a lentrada dels Visigots a la Pennsula:

    cap a final del segle III dC., vers lany 270, Barcelona pateix lescomesa dels pobles brbars germnics, els Vndals, antics habitants vora del Rin,

    una vegada passat lassalt, els habitants reconstruren i reforaren les muralles:

    el gruix dels murs sampli dos metres i saixecaren torres de defensa de 18 metres dalada,

    cap a lany 300 dC., el permetre daquesta segona muralla romana presentava setanta-vuit torres de defensa,

    desprs daquesta primera escomesa, al segle V dC., Barcelona va ser ocupada pels visigots, una tribu del centre dEuropa que tenia com a rei a ATALF,

    un dia de lany 410, Atalf va fer presonera la filla de lemperador rom Teodosi I, Galla Placdia, i la trasllad a Barcelona, casant-se amb ella abans darribar a la ciutat.

    Atalf entrava a Barcelona lany 414

    convertiren Barcelona en la primera capital dels regnes visigots hispans

    durant un perode curt de temps, la conversi dels visigots al cristianisme propici la construcci

    desglsies, Barcelona va mantenir la seva poblaci: senadors, cavallers, militars,

    magistrats municipals, ciutadans, lliberts i esclaus formaven el paisatge hum

    de la ciutat en aquesta poca.

    B. LETAPA MUSULMANA

    El 711 es va produir lentrada dels musulmans a la pennsula ibrica, es van trobar amb el declivi del regne visigot, dividit i debilitat, cosa que

    facilit la seva conquesta,

    entre el 712 i el 718 tot el sud de la pennsula i part de Catalunya pass a

    mans sarranes,

    cap al 717-718 Barcelona s conquerida pel visir al-Hurr,

    els sarrans, en la seva avanada cap el nord, trobaren la resistncia dels

    FRANCS, espcie de confederaci de tribus germniques de la regi central

    del Rin, que havien envat Frana,

    el musulmans entren a Barcelona al segle VIII i shi estan durant 80 anys. No n'han quedat gaireb restes, per els musulmans van installar una guarnici a

    la ciutat sota el comandament d'un val. Desprs d'un llarg setge, la van perdre

    a mans dels francs comandats per Llus el Piads.

  • 6

    C. LA CONSTRUCCI DE LA BARCELONA COMTAL - CAPITAL CATALANA:

    C.1 LA MARCA HISPNICA

    en aquest temps, el nom de la ciutat ha anat evolucionant: primer,

    Barsilona; desprs, Barchinona,

    lexpansi musulmana cap el nord s aturada el 732 pels Francs, poble resident a lactual Frana, a la localitat de Poitiers.

    sota la direcci de Carlemany, rei franc, es crea una zona de seguretat al sud

    dels Pirineus: la Marca Hispnica [SEGLES VIII-IX]:

    la Marca Hispnica s el nom amb qu es designaven els territoris i comtats

    creats per Carlemany, des de l'any 795, per tal destablir una frontera amb el regne musulm que aturs lexpansi de lIslam i assegurs la defensa de l'Imperi Carolingi al sud dels Pirineus.

    la construcci de la Marca Hispnica va suposar la conquesta i domini de

    territoris peninsulars claus per a la seguretat de la frontera. En aquest procs,

    Ludovic, fill de Carlemany, conegut com Llus el Piads, conquereix Barcelona el

    segle IX dC:

    en 801 dC., la ciutat s ocupada pels francs, desprs de set mesos de

    setge,

    grcies a la seva ubicaci i les seves muralles, Barcelona es converteix en la

    fortalesa ms important de la frontera.

    encara, per, hi hauria una darrera rtzia contra Barcelona: El 6 de juliol de

    lany 985 el visir - primer ministre del Califa de Crdova -, al-Mansr, arras la ciutat:

    quan el visir hi va arribar, Barcelona era una ciutat petita, amb fora espais buits a l'interior de les muralles i la poblaci restringida a l'rea de la

    catedral i el palau comtal,

    fora de les muralles, el mercat i la intensa horticultura havien facilitat el creixement del primer raval, el Mercadal, a la porta del Castell Vell, nascut

    del reforament de la porta est de la muralla.

    La primera DINASTIA de COMTES CATALANS:

    el rgim comtal: dins dels territoris i comtats de la Marca Hispnica, la necessitat de defensa va propiciar que el poder es concentrs en poques

    mans. Sorgeix aix la figura del comte que exercia el poder en un o diversos

    comtats per delegaci del monarca carolingi que era qui el nomenava. El

    contacte entre ambds sestablia mitjanant ambaixadors i de forma directa quan els comtes acudien a les assemblees generals del regne. La funci del

    comte, com a representant del monarca, abastava els afers administratius,

    fiscals, exercien de caps de lexrcit, garantien lordre pblic i eren responsables de ladministraci de justcia,

  • 7

    el primer compte de la casa de Barcelona amb autoritat civil i militar va

    ser el got Ber,

    els successius comtes de Barcelona eren designats pels reis francs,

    un fet clau en el procs dindependncia del comtat de Barcelona respecte dels monarques francs va ser el nomenament de Guifr I, el Pels, comte

    de Barcelona i Girona, lany 878 (mor el 897) perqu va ser lltim decretat pels francs. A partir daquest moment la dignitat comtal es convertia en hereditria, un fet cabdal ja que suposava linici de la dinastia comtal catalana en qu el poder i el patrimoni passaven de pares

    a fills. No obstant aix, el comtes de Barcelona continuaran subjectes per un

    temps al vassallatge del reis francs,

    un altre dels esdeveniments importants dins de la consolidaci de la Casa

    comtal de Barcelona va ocrrer el 987: la dinastia iniciada per Carlemany

    va ser substituda per la dels Capets. El compte de Barcelona, Borrell II,

    assetjat pels sarrans, va demanar lajut del rei franc, Lotari I. Davant la desdia mostrada pel monarca en unes relacions molt deteriorades des de

    feia temps, el compte Borrell II es va negar a renovar el pacte de

    vassallatge amb el nou rei francs, instaurant la independncia de facto dels

    territoris sota el seu poder. Barcelona esdevenia aix la capital duna Estat independent.

    La ciutat es converteix en el centre poltic, administratiu del comtat,

    primer, i de Catalunya desprs.

    C.2 La CORONA CATALANO-ARAGONESA [SEGLES XI-XII]

    DEMOGRAFIA: a finals del segle XI Barcelona no sobrepassa els mil habitants.

    Per la ciutat comena a adquirir un cert predomini que es deixa veure en

    diferents projectes urbanstics i legislatius:

    la construcci i ocupaci de la ciutat s important en aquest segle.

    compta amb nombroses esglsies:

    a principis del segle XI es comena a construir la nova catedral romnica. La seva localitzaci era la mateixa que la catedral gtica

    actual,

    lesglsia de Sant Miquel, situada damunt les termes romanes, a lactual Pl. Sant Miquel,

    lesglsia de Sant just, lesglsia de Sant Jaume situada a lactual Pl. Sant Jaume, que fou

    destruda al segle XIX,

    barris caracterstiques com el de Call, on viuen els jueus, els quals han

    arribat a la ciutat al segle II dC.,

    la densitat dedificacions va propiciar la formaci de nous barris fora dels murs:

    reben els noms de viles noves i solen erigir-se al voltant dels camins que partien de la ciutat (Sant Andreu de Palomar, Sant Mart de

    Provenals...),

    les poblen artesans, mercaders, mariners i camperols, el creixement daquestes viles fu que algunes sacabessin unint,

  • 8

    una daquestes viles, s la del PI, que sanomenava aix per un enorme Pi que hi havia en aquest lloc. Aviat es va erigir una esglsia: Sta.

    Maria del Pi,

    una altra esglsies que es troben en aquestes viles s Sta. Maria del Mar,

    totes aquestes viles es comunicaven entre s per una espcie de Cam de Ronda que envoltava la muralla,

    edifici important: EL PALAU COMTAL, ubicat on actualment es troba el

    Tinell (Plaa del Rei).

    MONESTIRS:

    al nord-est de la plana shi aixecava el monestir de Sant Pere de les Puelles,

    i al sud-oest el de Sant Pau del Camp.

    COSTUMS I LEGISLACI:

    Les institucions feudals de la Catalunya medieval sorgeixen a partir duna interrelaci pels drets i obligacions mtues de nobles, clergues, camperols,

    ciutadans i artesans:

    ELS USATGES: van ser una recopilaci de les normes jurdiques que

    saplicaven en els dominis del compte de Barcelona [segle XII].

    Marc legal que va servir per garantir cert equilibri entre els diferents

    estaments socials (el tro, laristocrcia de la cort, la noblesa castral, els comerciants, cada cop ms poderosos, els botiguers i els camperols) desprs

    dun temps convuls provocat per la conformaci de lordre feudal.

    Es tractava duna declaraci de drets basada en la resoluci de conflictes a travs de pactes: acords negociats entre les parts interessades.

    Daquesta manera el pactisme entre grups i individus es convertia en part essencial de la manera destablir relacions internes i externes, conquestes a part:

    segons la tradici, el seu origen data de lany 1058, quan Ramon Berenguer el Vell va reunir als vens de Barcelona perqu expliquessin

    tots els usos, costums i privilegis que regien la ciutat,

    la recopilaci es posa per escrit i sestructura jurdicament. En 1060 es promulga la segona part dels Usatges, una autntica constituci

    mitjanant la qual Barcelona es regeix com una ciutat estat, en 1064 i 1068 es publiquen dues parts ms. La primera referncia

    documental de qu disposem s del 1173,

    el pactisme no aconsegu, per, fer de Catalunya un idilli dharmonia: no va suposar lalliberament dels serfs, ni restitu les terres als camperols que les havien perdut, a ms demostr incapacitat a lhora de mantenir sota control les forces responsables de desordres, com

    aixecaments posteriors van posar de manifest.

  • 9

    LA CORONA DARAG: un dels fets rellevants de la histria medieval catalana va

    ser el casament de Peronella, filla del rei dArag amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona:

    lany 1137, segle XII, Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II dArag van arribar a un acord per casar al jove comte de Barcelona amb la filla del

    rei dArag, Peronella que aleshores noms tenia un any, lacord matrimonial fou ben vist per laristocrcia aragonesa perqu

    permetia a Arag conservar la seva independncia davant la pressi de

    Castella,

    per a Catalunya tamb va significar un bon acord perqu donava carcter monrquic al sistema comtal vigent fins aleshores. El casament de

    Ramon Berenguer IV amb la filla del rei dArag, Peronella, convert els descendents de la casa de Barcelona en comtes - reis de Catalunya i

    dArag, el matrimoni es va formalitzar al 1150, quan Peronella ja havia complert 14

    anys, la majoria dedat establerta en el dret cannic per poder contraure matrimoni, i Ramon Berenguer en tenia 36,

    Confederaci CATALANO-ARAGONESA: amb la uni matrimonial, tant Arag

    com Catalunya conservaren es seu estat poltic, lleis, drets i costums,

    la uni va suposar la creaci dun potencial hum i econmic que al segle XIII va permetre fundar limperi catal.

    C.3 SEGONA MEITAT DE LEDAT MITJANA ETAPA DEXPANSI [SEGLES XIII I XIV]

    Els segles XIII i XIV, Barcelona va viure un perode dexpansi:

    coincideix amb letapa de plenitud del perode comprs entre els regnats de Jaume I i Pere el Cerimonis,

    la ciutat experimenta un important creixement demogrfic, poltic,

    econmic i cultural.

    Barcelona es converteix en un port i una potncia de primer ordre en la

    Mediterrnia.

    EXPANSI TERRITORIAL:

    Jaume I conquesta Mallorca [1229], Eivissa [1235], Menorca [1287], Valncia [1238]. Territoris poblats fins aleshores per mahometans i ara

    repoblats majoritriament per catalans,

    ms tard sannexiona Siclia [1282], conquistaren Atenes i Neoptria [1311].

    Jaume II conquesta Sardenya [1323, a lAlguer encara es parla catal], Npols [1421].

    POTNCIA MARTIMA: aquesta expansi territorial converteix Catalunya en

    una potncia martima i militar que impulsa lexpansi comercial:

    els comerciants catalans sinstallen a diferents ports de la Mediterrnia,

    sestableixen consolats comercials a les principals ciutats martimes del nord dfrica i sia menor,

    els comerciants tenen el seu centre de contractaci a la Llotja. ampliaci de les Drassanes, gran centre de construcci de vaixells,

  • 10

    LLIBRE DEL CONSOLAT DE MAR:

    es redact a Barcelona durant el segle XIV, la contnua sortida i arribada de naus al port de Barcelona i el gran

    nombre de transaccions comercials que es duien a terme, ocasionaven

    molts conflictes,

    lencarregat de resoldrels era el cnsol de mar que aplicava una recopilaci dusos i costums de dret martim que van servir de base per elaborar a mitjan segle XIV el Llibre del consolat de mar,

    el llibre del Consolat de Mar va arribar a tenir una gran autoritat i es transform en el codi de la legislaci martima - comercial de la

    Mediterrnia.

    En lMBIT ADMINISTRATIU CREACI INSTITUCIONS POLTIQUES:

    Es constitueixen LES CORTS CATALANES:

    Les Corts catalanes se celebren des de 1283:

    o noms el rei les podia convocar i la periodicitat va variar, a la

    prctica, el ritme el va marcar les necessitats del monarca,

    o les seves atribucions eren resoldre greuges (reclamacions pels

    excessos del rei i els seus oficials), elaborar legislaci i concedir al

    sobir un donatiu (per les despeses de la convocatria de la Cort),

    que no tenia carcter d'impost exigible. Si el rei necessitava ajuda

    econmica especial de lerari pblic en temps de guerra, per exemple -, les Corts havien de donar el seu vist i plau,

    o aix, el poder estava repartit entre ambdues parts,

    o el paper de les Corts es limitava a aconsellar i acceptar i en cap

    cas a obligar al rei a actuar en contra de la seva voluntat sobirana,

    si b s cert que tenien cert poder de persuasi,

    reunien els tres estaments del poder oligrquic del pas: el bra militar, que representava la noblesa; el religis, format per alts crrecs

    eclesistic; i el real, que representava les ciutats i estava format pels

    mercaders ms rics i influents, coneguts com boni homines, un segle ms tard, es va completar la instituci amb una comissi

    permanent de dotze homes, tres per estament, i tres Odors, auditors de

    comptes, que es reunien mentre no es convocaven noves Corts, la qual

    va rebre el nom de Diputaci General o Generalitat.

    El CONSELL DE CENT:

    assemblea consultiva del govern municipal, es cre en 1249 durant el regnat de Jaume I, instituci poltica de gran importncia. Aquest organisme regia la

    ciutat i li permetia afirmar la seva personalitat dins del si de la Corona

    dArag, format per prop de 100 ciutadans representatius de les diferents

    classes socials de la ciutat, estigu vigent fins al segle XVIII. El nombre

    de representants era una figura nominal, podien ser cent justos, o ser

    ms o menys, podia variar depenent de les circumstncies,

  • 11

    funcions, algunes compartides per lalcalde, es van anar incrementant amb el temps: competncies fiscals, sencarregaven de recaptar impostos; podien regulars activitats dels oficis i comer; actuaven en

    assumptes relacionats a la policia urbana i justcia ciutadana;

    organitzaci de la sanitat, regulaci de les obres pbliques, fixaci de

    preus, subministrament daliments...

    el GOVERN DE LA CIUTAT: sinstaura en 1274 i sorganitza de la manera segent:

    cinc consellers, el batlle i el veguer (que equival al crrec de corregidor),

    aquests nomenaven un consell format per cent ciutadans representatius (el Consell de Cent),

    en acabar lany, el Consell nomenava una nova junta de que sencarregava delegir un nou consell municipal.

    BARCELONA s el centre neurlgic de tot aquest entramat poltic i

    econmic.

    La ciutat que durant fora temps havia mirat cap endins es converteix en

    una de les grans ciutats de la Mediterrnia.

    URBANITZACI:

    Aquest desenvolupament econmic i rellevncia poltica contribueix al

    desenvolupament urbanstic:

    els barcelonins enriquits pel comer i les associacions gremials construeixen noves cases, que en molts casos embelleixen la ciutat.

    LART GTIC:

    lART ROMNIC de la ciutat: es conserven pocs vestigis, ja que molts edificis es van reconstruir en lpoca gtica. De les edificacions que es van construir al voltant del segle XII, resten pocs testimonis:

    o de la Catedral romnica no es conserva res, es troba al mateix lloc

    on es troba la gtica que poc a poc la va anar cobrint,

    o petites capelles extramurs, Sant Lltzer [Pl. Pedr],

    o el Monestir de Sant Pau del Camp,

    o algunes Arcades del Palau Episcopal.

    lart romnic deixa pas a lART GTIC en una poca de noves edificacions en una ciutat enriquida:

    o sovint es construeix damunt edificacions romniques,

    o Sal del Tinell,

    o la capella de Santa gueda,

    o el Palau Reial Menor,

    o la nova catedral [1298 1430], o palaus i esglsies: Pia Almoina, la Casa del Deg, la Casa de

    lArdiaca, lHospital de Sant Sever, Palau Bisbal, Casa del Canonges,

  • 12

    o es van crear un jard botnic i un jard zoolgic, on habitaven

    animals extics com lleons, tigres i rinoceronts,

    o la construcci de ledifici de la Casa de la Ciutat amb el seu espectacular Sal de Cent [1373],

    o el Palau de la Generalitat,

    o reconstrucci desglsies a lestil gtic: Sant Just i Pastor [1342 1360], Santa Maria del Pi [1321 1391], i Santa Maria del Mar [1329 1383],

    o monestirs de Pedralbes, de Montsi i de Santa Maria de

    Jonqueres,

    o les Drassanes,

    o la Llotja,

    o lHospital de la Santa Creu i Sant Pau, o les mansions privades que van embellir i aristocratitzar carrers com

    el de Montcada, de Lled i Ample.

    INFRASTRUCTURES:

    es va canalitzar laigua de la serra de Collserola fins a la ciutat.

    MURALLES: saixequen noves fortificacions. Les noves muralles constituen un gran projecte civil i va transcorre ms dun segle abans no van estar acabades.

    Es construeixen dos nous trams murallats:

    o un per protegir les noves viles que quedaven fora de la muralla,

    o laltra per resguardar els camps de conreu que sestenien a lactual zona del Raval.

    ECONOMIA I COMER:

    La Llotja: Barcelona vivia una situaci econmica frentica amb una classe comercial i mercantil en ala. Per aix era necessari disposar dun edifici en qu es portessin a terme les transaccions i activitats comercials.

    Al segle XIV es va construir un palau amb jard del qual ha arribat fins als

    nostres dies el gran Sal de Contractacions, que es va acabar cap al 1400

    i s'atribueix a l'arquitecte Pere Arvei,

    pels carrers de la zona pullulaven mercaders i artistes, aquests ltims, integrants de la M Menor, l'estament urb ms populs, format

    essencialment per artesans que es van anar agrupant en gremis,

    als peus de lEsglsia de Santa Maria del Mar va sorgir el barri de la Ribera, poblat per mariners i pescadors,

    els mercaders tendien a concentrar-se prop de la platja i el port, els artesans s'escampaven per tota la ciutat: els oficis de la pell es

    continuaven exercint entre el carrer de Montcada i la muralla, resseguint

    una part del Rec Comtal, i apareixien nous tallers artesans al voltant del

    Castell Vell, ara anomenat Cria, i al raval dels Arcs.

  • 13

    ELS NOMS DELS CARRERS: els GREMIS constituen el nucli de la vida econmica

    de Barcelona. Hi havia la tendncia a concentrar lactivitat gremial en un carrer o zona. Aix va ajudar a batejar la ciutat. Quan passegem pel barri

    gtic veiem aquesta diversitat i concentraci: carrer dels Agullers (els que

    fan agulles), Argenteria (lofici de treballar largent, lor i altres metalls fins), Assaonadors (els que feien lacabat de les pells o cuir), Brocaters (els que fan teixits de seda amb ornaments dor i argent), Corders (els que fabriquen cordes) Cotoners, Escudellers (els que fan escudelles, plats fondos per menjar la vianda), Espaseria (obrador de qui fa espases),

    Tapineria (obrador del qui fa tapins o sandlies de suro), Fusteria...

  • 14

    4. La crisi de la baixa edat mitjana [SEGLES XIV-XV]:

    Els segles XIV i XV sn coneguts amb el nom de baixa edat mitjana. Durant aquests

    dos segles la vida dels habitants de Barcelona es va veure greument afectada per

    diferents esdeveniments poltics, socials i econmics que comportaren el declivi com a

    gran potncia martima de Catalunya i, consegentment, de la ciutat. Un decament econmic i social que la farien entrar a ledat moderna en una situaci precria:

    la prdua per part de la ciutat de la seva condici de centre poltic de la

    monarquia, que esdevindr arran de la mort del darrer monarca del Casal de

    Barcelona, Mart LHum.

    UNA AGUDA CRISI SOCIAL I ECONMICA causada per:

    o les contnues epidmies de pesta i les males collites,

    o la caiguda de Constantinoble a mans de limperi otom tanc la possibilitat de comerciar amb orient des de la Mediterrnia i es torn us

    espai insegur per la pirateria sarrana.

    Els CONFLICTES SOCIALS :

    o Assetjament als jueus

    o la Busca i la Biga,

    o la guerra civil i el conflicte dels remences,

    A. LA FI DE LA DINASTIA CATALANA:

    MONARQUIA: el 1410 mor MART I sense hereu directe i sense nomenar

    descendent. Daquesta manera desapareix lltim comte - rei de la nissaga catalana inaugurada per Guifr el Pels:

    davant de la necessitat de trobar un relleu per a la monarquia de la Corona

    dArag, una junta de nou compromissaris, tres per cadascun dels regnes que formaven la Corona dArag (Catalunya, Valncia i Arag) es reuneix a Casp, localitat aragonesa,

    desprs de discutir sobre la convenincia dun o altre candidat, el 24 de juny de 1412 es va dictar la sentncia: lescollit fou Ferran I dAntequera. Amb ell es trencava la successi del Casal de Barcelona que havia comenat

    amb Guifr el Pels al segle IX i sinstaurava una nova dinastia, la dels Trastmara, dorigen castell.

    B. MOVIMENT DEMOGRFIC, CRISI SOCIAL I ECONMICA (preludi de la decadncia dels segles

    posteriors):

    DADES ESTADSTIQUES:

    entre 1365-1370 i 1515, aproximadament, Barcelona mant una poblaci

    de prop de 25.000 habitants, que alguns autors incrementen fins a

    35.000,

    unes xifres inferiors als anys de plenitud dels segles XII, XIII i primera

    meitat del XIV,

  • 15

    tot i aix, els perodes de crisi agrria i de malalties feren oscillar a la baixa

    el nombre dhabitants.

    LINICI DE LA CRISI:

    LENCARIMENT O ESCASSESA DE PRODUCTES BSICS: 1333 es perd la collita de

    blat, cosa que provoc laugment del seu preu i lescassesa de pa, que juntament amb el vi eren productes bsics. La fam i el consegent

    debilitament de la poblaci don pas a diverses malalties que van acabar

    amb la vida de molts habitants.

    LA PESTA NEGRA: mitjan segle XIV. 1348, quan la ciutat comenava a aixecar

    el cap es va veure afectada per la Pesta Negra, malaltia que provenia

    dOrient i que va fer estralls a diferents zones de la Mediterrnia. Es creu que la meitat de la poblaci de Barcelona va morir,

    entre 1362 i 1381 es produir un nou cicle depidmies i fams.

    les esglsies comptaven amb un cementiri o fossar, En castell seria un

    camposanto, on senterraven els nombrosos morts,

    daquella poca s el Fossar de les moreres, que pertanyia a lEsglsia de Santa Maria del Mar.

    era una societat a prop del collapse,

    la migraci de camperols joves a la ciutat, desitjosos daprendre un ofici va compensar en part el problema demogrfic que havia patit la ciutat

    amb la fam i la pesta.

    PRDUA DE LIMPULS EN LMBIT COMERCIAL:

    Barcelona havia perdut la seva importncia a la Mediterrnia,

    per desig de la reina Isabel la Catlica, la Corona dArag i Catalunya no podien comerciar directament amb les colnies americanes, un greuge que

    es va allargar fins al segle XVIII,

    a ms safegia la pirateria musulmana que afectava no tan sols a vaixells sin a poblacions de la costa, la qual cosa tenia una conseqncia directa

    sobre leconomia barcelonina, eminentment artesana i comercial:

    per defensar-se dels atacs dels pirates es constru la muralla del mar i el baluard/fortalesa de Sant Ramon,

    en 1566 serig una torre fortificada a prop del Llobregat que fou pagada amb els fons de la ciutat,

    aquest fre a les relacions comercials agreuj la crisi que la ciutat venia

    patint.

  • 16

    C. CONFLICTES SOCIALS I GUERRA CIVIL:

    ASSATJAMENT ALS JUEUS: a qui va afectar doblement l'epidmia de Pesta va ser

    als jueus barcelonins, el barri dels quals es va assaltar amb l'excusa que

    estaven enverinant l'aigua:

    a finals del segle XIV, en un context de problemes econmics, conflictes socials i crisis municipals, com es veur tot seguit, el call jueu va tornar a

    ser objecte dassalts. A principis dagost de 1391 una massa d'esvalotats que volia cremar les cases dels rics va assaltar i saquejar els habitants del

    call que van ser morts o obligats a convertir-se,

    el resultat ms immediat dels fets esdevinguts el 1391 va ser l'extinci del call jueu de la ciutat i l'aparici dels conversos. Un cop es va destruir

    el call, molts dels conversos es van quedar a la ciutat, si b mai van

    aconseguir integrar-se: es casaven i s'associaven entre ells i es van

    installar a l'antic Call Menor, d'en Sanahuja o de n'ngela (al carrer de la

    Boqueria hi tenien els negocis i la sinagoga es va transformar en l'esglsia

    de la Trinitat, actualment de Sant Jaume).

    LA BUSCA I LA BIGA: artistes i menestrals conformaven el nombre ms grans

    dhabitants de Barcelona, per la seva representaci en el govern de la ciutat sempre havia estat ms aviat escassa. Les decisions eren preses per una

    minoria de rics burgesos i classes benestants i aristcrates.

    En 1453 es produeix el podrem anomenar un cop destat per part de les classes menestrals, assumint la direcci del Consell de Cent i lrgan consistorial. Una vegada en el poder intenten aplicar mesures democratitzadores.

    Aquesta rivalitat entre classes menestrals i benestants es coneix com el conflicte de la Biga i la Busca.

    Els ACTORS del conflicte:

    La BIGA, estava composta per comerciants (negociants i mercaders), rentistes, aristcrates i aliats, tots ells anomenats els ciutadans

    honrats.

    Partidria del lliure comer, a mitjan segle XV controlava el govern de la

    ciutat.

    La BUSCA (lestella ms petita que es pot arrencar duna fusta gran o biga), la conformaven petits mercaders, menestrals i artesans, que

    se sentien exclosos del poder per les maquinacions de la classe

    dominant en el Consell de Cent i altres rgans.

    Partidria del proteccionisme econmic.

    Els FETS:

    En 1453, amb el recolzament del lloctinent del rei, Galceran de Requesens, el govern municipal passa a mans de la Busca. El grup

    de la Busca va gaudir duna certa protecci de la casa reial que volia trobar aliats per oposar-se als estaments superiors.

  • 17

    Un cop en el poder, introdueixen una srie de reformes: supressi

    dalguns crrecs, rebaixa dels sous municipals, aprovaci de noves normes per a la indstria, i devaluaci de la moneda.

    Set anys desprs, la Biga aconsegueix recuperar el poder amb lajut dels nobles i de lEsglsia. Els dirigents de la Busca sn executats.

    GUERRA CIVIL [1462-1472]:

    EL CONFLICTE: la guerra civil catalana es produeix durant el regnat de Joan II [1458-1479] que havia succet al seu pare Alfons el Magnnim [1416-

    1458].

    Joan II acus al seu fill, el prncep Carles de Viana que comptava amb una gran popularitat, de conspirar amb Castella contra els interessos

    poltics de la Corona dArag, en 1460, Joan II det el seu fill, Carles de Viana, hereu de la Corona, la mort sobtada de Carles de Viana per malaltia a les poques setmanes

    del seu alliberament, serveix dexcusa als sectors poltics enfrontats amb la monarquia de Joan II per iniciar una guerra civil que durar deu

    anys. La guerra no s altra cosa que un enfrontament entre la

    monarquia i loligarquia catalana, la guerra acab amb la capitulaci de Pedralbes, signada el 24

    doctubre de 1472. Finalitz sense un vencedor clar. Els problemes poltics i socials irresolts continuaven latents en la societat catalana.

    LES CONSEQNCIES: les conseqncies van ser molt dures:

    morts als camps de batalla, runa financera de Barcelona, que lider el bndol oposat a Joan II, despeses de material bllic, imposicions extraordinries, execucions sumries.

    La GUERRA de les Remences:

    el conflicte coincideix en alguna de les seves fases amb la guerra civil que shavia iniciat a Catalunya en 1462.

    SITUACI DEL CAMPEROLS:

    entre finals del segle XIV i principis del XV molts camperols que havien sobreviscut a la pesta abandonaren les terres de cultiu i

    emigraren a la ciutat,

    tot i aix la demanda era superior a loferta, aix provoc que els sous que es pagaven a la ciutat fossin cada cop ms alts, de manera

    que molts camps acabaren desatesos.

  • 18

    ELS MALS USOS:

    per evitar aquesta fugida multitudinria del camp a la ciutat, els senyors feudals gravaren els mals usos, s a dir, els drets que

    conservaven sobre els camperols:

    o aquests estaven adscrits a la terra que conreaven i noms podien

    abandonar-la si pagaven un preu de redempci: aquest privilegi

    feudal establert des del segle XI es coneixia amb el nom de

    remena,

    o ben aviat, els remena se saixecaren contra aquestes mesures.

    EL FRACS DE LES INICIATIVES DE PACIFICACI:

    la iniciativa dAlfons el Magnnim dabolir els mals usos a canvi duna compensaci econmica per als senyors trob loposici daquests ltims que impediren trobar una soluci al conflicte,

    durant el regnat de Joan II que havia succet a Alfons el Magnnim, es produ la primera guerra entre remences i senyors,

    els darrers anys del regnat de Joan II es caracteritzen per la pobresa que sestn damunt Barcelona i Catalunya. El succe el seu Fill Ferran el Catlic en 1479, que shavia casat amb Isabel de Castella.

    LA RESOLUCI DEL CONFLICTE:

    en 1484 es desencaden una nova guerra de remences, el problema encara no shavia resolt.

    el rei sali amb la classe dirigint i aconseguiren imposar-se desprs de dos anys de lluita.

    tot i que els camperols foren derrotats, el carcter conciliador del monarca propici una soluci: es promulga la sentncia arbitral de

    Guadalupe:

    o sabolia finalment la condici de remena i la resta dels mals usos, o per la seva banda, els camperols havien de seguir pagant censos

    als senyors i continuaven subjectes a la seva jurisdicci,

    o els capdavanters de la revoluci foren executats, per la resta de

    remences obtingueren una amnistia.

    D. AFECTACI DE LA CRISI ECONMICA ALS PROJECTES URBANSTICS:

    el rei Alfons el Magnnim orden de construir un port a Barcelona. Per les

    despeses de lobra i les contnues batalles militars endeutaren la ciutat i la prpia corona,

    de resultes de la crisi, a mitjan segle XV tamb es van aturar les obres que

    sestaven fent per urbanitzar el Raval, aix com del convent del Carme i les de lHospital de la Santa Creu.

  • 19

    E. MONARQUIA: la fi de la dinastia dels Trastmara

    El casament de Ferran II, fill del rei Joan II i rei de la Corona dArag, amb Isabel la Catlica, reina de la corona de Castella, vinculava dos dels regnes hispnics amb

    ms pes especfic.

    El casament no implic en cap moment la uni dels dos regnes. El seu

    funcionament administratiu continuava sent separat, per les conseqncies

    daquesta uni tingueren efectes sobre la capitalitat poltica de Barcelona:

    des de la mort de Mart lHum i la instauraci de la dinastia dels Trastmara, labsncia dels monarques a Barcelona havia estat cada vegada ms evident. Per motius de poltica interna o externa, els reis residien llargues temporades

    fora de la ciutat.

    a la mort de Ferran i Isabel, Carles I dEspanya i V dAlemanya, nt dels reis catlics, heret els regnes dels seus avis. Amb ell sinicia la dinastia dels ustries.

    a partir daquest moment la capitalitat de la corona sinstalla definitivament a Madrid en detriment de Barcelona,

    labsncia permanent del monarca far que una instituci medieval que progressivament havia anat assolint un paper cada cop ms rellevant en la

    poltica catalana, es converteixi en lrgan ms representatiu del poder autnom: la Generalitat.

  • 20

    5. La Barcelona Moderna [SEGLES XVI AL XVIII]

    A. DEMOGRAFIA:

    al final del segle XV, Barcelona era la ciutat ms gran de Catalunya, per el seu

    creixement als segles XVI i XVII va ser modest i no comparable al de Madrid o

    Pars, que es van multiplicar per cinc.

    dades estadstiques:

    entre el 1496 i el 1516 la ciutat va guanyar uns tres mil habitants tot i les fams i pestes del 1501, 1507, 1508 i 1515,

    aquest creixement es va aturar entre el 1516 i el 1553, amb una incidncia destacada de les epidmies del 1519-1520 i, sobretot, del 1530-1531 i el

    canvi d'orientaci econmica en obrir-se cap a Castella i l'Atlntic.

    del 1553 al 1627, la ciutat experimenta un nou creixement, que es veu afectat temporalment pels contagis del 1580 i, sobretot, del 1589, i una

    recuperaci econmica que va permetre una pujada de la natalitat i la

    installaci d'una onada d'immigrants francesos, una immigraci que es

    venia produint des de principis del segle XVI:

    en 1553, gaireb un ter de la poblaci propera al delta del Llobregat era francesa. Bona part dells provenien de Gavaudan, comarca situada a uns dos-cents i escaig quilmetres al bord de Perpiny, de la qual deriva el

    terme gavatxo.

    aquest perode de recuperaci demogrfica es va invertir entre el 1627 i el 1672: la ciutat va perdre ms d'una quarta part de la poblaci per la pesta

    del 1651, la crisi del comer mediterrani de la dcada del 1620, les males

    collites (amb caresties del 1629 al 1631) la guerra dels Segadors i la lluita

    entre Espanya i Frana entre el 1635 i el 1659, a ms de l'aturada de la

    immigraci francesa cap al 1630.

    en l'ltim perode, 1672-1771, va viure una lleugera recuperaci econmica i demogrfica, amb una pujada de la natalitat des del 1680. En

    aquestes fluctuacions va tenir un paper cabdal una taxa de mortalitat molt

    elevada a la qual van contribuir l'alta mortalitat infantil, les males condicions

    d'higiene i alimentaci i les brusques oscillacions dels preus dels queviures.

    B. ECONOMIA:

    al segle XVI Barcelona havia deixat de ser una ciutat integrada en els principals

    circuit econmics i les grans estructures de poder. Havia perdut pes en la seva

    projecci cap a la Mediterrnia, fet que havia dirigit latenci de les grans famlies mercantils i els nous comerciants cap a negocis ms diversificats i segurs

    (compra de terres, arrendament de bns pblics i senyorials...):

    tot i que Barcelona havia baixat la intensitat de la seva activitat comercial continuava essent un centre productiu i comercial importat dins del Principat.

  • 21

    la Barcelona moderna continuava essent una ciutat de gremis, els quals tamb

    shavien vist afectats pels canvis econmics que es tradu en la modificaci del pes de determinats oficis: van baixar els que estaven orientats a la producci per

    a mercats exteriors (els del ram de la draperia i el cuir), mentre que van pujar

    els orientats al consum (sastres, sabaters, argenters, apotecaris i daguers):

    era la ciutat amb ms gremis i confraries de la pennsula Ibrica: segons el fogatge del 1516, els artesans eren un ter del total de famlies i

    gaireb la meitat de la poblaci activa de la ciutat.

    C. CONFLICTES ARMATS:

    Els segle XVII i XVIII estan marcats per dos grans conflictes poltics i socials: la

    guerra dels segadors [1640-1659] i la guerra de successi [1702-1714]:

    B.1 LA GUERRA DELS SEGADORS:

    la Guerra dels Segadors semmarca en el conflicte armat que la corona espanyola mant amb Frana, coneguda com la Guerra dels 30 anys:

    per tal de fer front a les despeses econmiques i a les necessitats militars, el rei va exigir els mxims recursos per a la guerra i la

    participaci dels no castellans. La persistent negativa dels catalans va

    provocar una greu conflicte poltic entre el Principat i el rei,

    daltra banda, la presncia de les tropes castellanes en territori catal provoca una crrega abusiva sobre els camperols que es veuen

    obligats a donar allotjament als teros, unitats dinfanteria de lexrcit espanyol. Aquesta situaci provoca laixecament de poblacions com Santa Coloma de Farns i Riudarenes.

    EL DESENCADENANT DE LA GUERRA DELS SEGADORS:

    ELS FETS DEL CORPUS DE SANG:

    els segadors de comarques venes acudeixen tots els anys a Barcelona per treballar a la sega del pla,

    el 7 de juny de 1640, quan se celebrava la festivitat del Corpus, cinc-cents segadors entren a la ciutat com de costum i suneixen a la process. Lambient enrarit que es viu fa que la manifestaci acabi amb lassalt de la pres on estan empresonats els homes dels pobles que shavien enfrontat als teros, i amb la mort del virrei.

    a ress del que succeeix a Barcelona, en altres ciutats esdevenen avalots semblants als de la capital,

    aquest dia, conegut com el CORPUS DE SANG suposa linici de la Guerra dels Segadors.

  • 22

    LA INTERVENCI DE PAU CLARIS:

    Pau Claris, eclesistic i president de la Generalitat de Catalunya, intercedeix per tranquillitzar els nims. Des del Principat sexigeix al Comte-Duc dOlivares, ministre del rei Felip IV, la retirada de les tropes del territori catal. La resposta del Comte s contrria i

    decideix emprar la fora per reduir els catalans. Les Corts catalanes

    decideixen aixecar-se contra el mal govern dOlivares.

    REPRESSI DEL COMTE-DUC DOLIVARES:

    quan el rei, seguint el consell del Comte-Duc dOlivares forma un gran exrcit per sotmetre Catalunya, Pau Claris demana a les Corts

    autoritzaci per sollicitar ajuda a Llus XIII de Frana, amb qui firma

    el tractat de Ceret (7 de setembre de 1640),

    arran de la guerra es construeix una Fortalesa a Montjuc, on t lloc una de les batalles ms importants. A les poques setmanes mor Pau

    Claris,

    el setembre de 1641, gaireb vuit mesos desprs de la batalla de Montjuc, el rei francs accepta el ttol de comte de Barcelona i es

    compromet a respectar les lleis i privilegis catalans. Amb aquest acord

    el principat pass a formar part del Regne de Frana,

    mort el rei francs Llus XIII, el seu successor, Llus XIV no compleix els compromisos que el seu antecessor havia contret amb Catalunya.

    Cansats i impotents, vctimes de nou de la pesta, els barcelonins no

    es troben en condicions de suportar el setge gaire temps. Resisteixen

    durant un any ms, fins que obtenen la promesa del monarca

    espanyol de respectar els furs i privilegis catalans,

    el 10 doctubre de 1652 la ciutat es lliura al monarca. La promesa de respectar els furs catalans sacompleix, per el poder militar pass a mans del rei aix com les Drassanes, el control de les muralles i el

    castell de Montjuc, on se sinstalla una guarnici permanent, la guerra dEspanya amb Frana acaba en 1659 amb la signatura de

    Pau dels Pirineus. El tractat recull el trasps a domini francs els

    comtats catalans del Rossell, el Conflent, i una part de la Cerdanya.

    B.2 LA GUERRA DE SUCCESSI:

    EL DESENCADENANT:

    CARLES II, rei dEspanya, darrer monarca de la dinastia dels ustria, abans de morir sense descendncia directe declara Felip dAnjou, net de Llus XIV de Frana, el seu successor. En 1701, Felip dAnjou arriba a Madrid i s proclamat rei,

    la presncia dun rei Borb en el tro espanyol dibuixa un mapa poltic a Europa amb un clar desequilibri de forces que les grans potncies

    europees no estan disposades a acceptar. Cal tenir en compte que els

    borbons ja governen a Frana,

    els pasos oposats a la presncia dun borb al tro espanyol salineen en una gran aliana: lImperi Austrac, Anglaterra, alguns Estats alemanys, Holanda, Portugal i Savoia donen suport a Carles dustria i formen la Gran Aliana antiborbnica. En 1702 declararen la guerra a

    Frana i Espanya,

  • 23

    la successi al tro dEspanya es converteix en un conflicte internacional en qu es barregen interessos poltics i econmics

    i en qu Catalunya es posiciona al costat de Carles dustria.

    NOVA CONJUNTURA I CANVI DORIENTACI DEL CONFLICTE: en 1711 mor

    Josep I, emperador del Sacre Imperi Rom. Carles dustria hereta el tro:

    el fet que Carles arribi a ser rei dEspanya i emperador del Sacre Imperi suposa un poder excessiu concentrat en una sola persona.

    Els aliats, especialment Anglaterra i els Pasos Baixos, decideixen

    que el millor s parlar amb Felip dAnjou i buscar una sortida negociada al conflicte. En 1713 se signa el Tractat dUtrech que posa fi a la guerra,

    per Mallorca i Catalunya, malgrat labandonament de Carles dustria i els aliats, no accepten Felip V i continuen lluitant.

    LA DESFETA DE BARCELONA:

    tot i que la derrota era gaireb segura atesa la desproporci de forces, les Corts Catalanes decideixen seguir lluitant,

    Barcelona encerclada i derrotada: la ciutat pateix un any de setge, atacs i bombardeigs. Les baixes sn nombroses i els morts

    senterren al foss de les moreres. Fam, set, cansament minven la resistncia dels barcelonins,

    l11 de setembre de 1714 les tropes felipistes entren a Barcelona,

    lany 1716 es promulga el Decret de Nova Planta que suposa la supressi de les institucions, privilegis i eradicaci de les

    manifestacions de la identitat catalana,

    la ciutat queda reduda a uns 34.000 habitants.

    D. REMODELACIONS URBANSTIQUES DESPRS DE LA GUERRA DE SUCCESSI:

    MILITARITZACI de la ciutat per evitar revoltes:

    reconstrucci del CASTELL DE MONTJUC, en 1716 comena a construir-se una fortalesa militar emmurallada al

    barri de la Ribera, coneguda amb el nom de la Ciutadella, que ocupava

    lespai de lactual parc de la Ciutadella. Per construir-la senderroquen les cases del barri de la Ribera [mil dues-centes cases i dos convents]. Els

    habitants daquesta zona, la major part pescadors i treballadors del port, sn obligats a abandonar les seves llars sense rebre cap compensaci a

    canvi. Inicialment es projecta la construcci dun nou barri, la Barceloneta, dextramurs per acollir la poblaci desplaada. el barri, per, comen a construir-se el 1753, una generaci desprs.

  • 24

    E. EL BARROC: una progressiva recuperaci comercial i lincrement dingressos va permetre que durant les darreres dcades del segle XVII es construssin alguns

    edificis significatius seguint aquest estil arquitectnic:

    el palau Dalmases, al carrer Montcada,

    el palau Mald, a la Pl. del Pi,

    la Casa de la Convalescncia de lHospital de la Santa Creu lesglsia de Sant Sever.

    En totes les construccions que es van portar a terme a la ciutat, es deixa notar la

    influncia del barroc: terrats en comptes de teulades; gelosies; balcons; rajola acolorades en qu sexplicava alguna histria

    F. RECUPERACI DE BARCELONA:

    al llarg del segle XVIII, Barcelona experimenta un creixement demogrfic:

    mercs a la disminuci de les epidmies i a un ndex de natalitat

    creixent:

    si l'any 1718 Barcelona noms tenia uns trenta-quatre mil habitants, com

    a conseqncia de la guerra de Successi, la repressi posterior i l'exili de

    milers de persones, l'any 1774 la poblaci barcelonina ja era una mica

    ms del doble,

    el creixement ms espectacular, tanmateix, va tenir lloc entre el 1787 i el

    1857, quan la xifra va passar dels prop de 111.000 mil als 180.000

    habitants, com a resultat no tant del creixement natural de la poblaci

    com de l'arribada de persones immigrants de la resta de Catalunya.

    en una poca de creixement demogrfic tant important, la construcci i

    lespeculaci eren habituals, Barcelona estava encerclada per les muralles, noms podia crixer cap amunt:

    aquest augment demogrfic significatiu va tenir lloc dins el clos de la ciutat emmurallada, la qual cosa va significar un aprofitament cada

    vegada ms gran de l'espai urb,

    en el darrer quart de segle XVIII, el 80% de la construcci consist a afegir nous pisos a edificis vells i dividir els pisos ja existents per fer

    ms habitacions,

    moltes persones es van veure obligades a compartir habitatges, tot aix provoc una situaci dempitjorament de les condicions de

    vida i degradaci a molt barris de la Barcelona intramurs.

    DESENVOLUPAMENT ECONMIC:

    el desenvolupament agrcola i lampliaci despais de conreu allunya la fam,

    la producci dexcedents estimula el comer entre els camperols i lexterior,

    el comer agrcola impulsa lauge de la manufactura, els transports i la construcci de vaixells,

    la indstria, tradicionalment la manufactura havia estat una activitat

    complementria de lagricultura de subsistncia, per ara els camperols inverteixen els seus beneficis en una indstria barcelonesa en auge. Entre

  • 25

    1738 i 1750 sestableixen a Barcelona moltes fbriques, petites i grans, de manufactures txtils conegudes com les indianes,

    lobertura del mercat americ als productes catalans suposa un impuls definitiu per al comer Barcelon:

    a partir del 1765, grcies a les gestions de la Junta de Comer, el port de

    Barcelona va rebre l'autoritzaci per comerciar directament amb Amrica,

    si b de manera restringida amb alguns ports, sense necessitat de passar

    pel de Cadis, que fins llavors gaudia del monopoli que obligava els

    comerciants catalans a fer-hi parada. La liberalitzaci total del comer

    ultramar, per, no va ser una realitat fins a l'any 1778. A partir del 1785,

    grcies a la pau que van signar Carles III i el Gran Turc, tamb s'hi va

    afegir el comer amb l'Extrem Orient.

    G. URBANITZACI DE LA CIUTAT:

    Al llarg del segle XVIII Barcelona va experimentar un procs dembelliment urb, lent per decisiu. La ciutat va crixer rpidament i aix es reflecteix en el

    desenvolupament urbanstic:

    al llarg del segle XVIII es comena a empedrar molts carrers de Barcelona.

    es reforma ledifici de la Llotja [1764-1802], conservant linterior gtic i reformant lexterior a lestil neoclssic a la seva seu es reuniria la Junta de Comer [1758]. A la seva seu es reuniria la junta de comer [1758], frum

    de debat de la burgesia barcelonesa que cre escoles tcniques que facilitarien

    el desenvolupament econmic,

    es construeix ledifici de Duana [1790-1792], destil neoclssic, que exerceix aquesta funci fins al 1902, desprs va ser la seu del govern civil fins al 1931,

    i de la conselleria de governaci del govern catal fins al 1929,

    els industrials i comerciants es construeixen noves i millors cases, la

    major part al carrer de Montcada i al carrer Ample,

    la Rambla: en aquest perode la Rambla va prenent forma de passeig

    [adequaci de lespai i zona de trobada i passeig per als barcelonins] amb construccions noves [palaus i construccions luxoses, esglsies i

    convents...]. Destaquen:

    la transformaci de la Rambla en un passeig va comenar de manera ferma l'any 1766, grcies al projecte d'urbanitzaci de l'enginyer militar

    Pedro Martn Cermeo que, amb retocs, es va comenar a materialitzar

    l'any 1772 amb la construcci del Palau de la Virreina,

    entre el 1798 i el 1802 es va donar l'impuls definitiu a la urbanitzaci de la

    Rambla moderna,

    construcci de cases de la burgesia i la noblesa: Casa Moja entre 1774 i 1790 - (Rambla, 118); ja ben entrat el segle XIX, la Casa March de Reus

    (Rambla, 8), construda cap el 1880;

    convents;

    lesglsia de Betlem; la casa del Virrei Amat i Junyent virrei del Per - coneguda com Palau

    de la Virreina [1773-1777];

    reforma del Teatre Principal [segle XVI];

    Els diferents noms que t la Rambla a mesura que es puja des del port -

    Santa Mnica, Caputxins, Sant Josep, dels Estudis - correspon a convents,

    esglsies o fundacions.

  • 26

    En aquesta poca comencen a emergir amb fora diverses zones de la ciutat

    intramurs que fins llavors havien tingut un desenvolupament desigual:

    al Raval, espai ocupat majoritriament per zones de conreu i grans

    establiments eclesistics i de serveis, s'hi van anar installant cada vegada

    ms indstries emergents, com ara les fbriques cotoneres i, especialment, les

    de fabricaci d'indianes.

    les fbriques causaren molsties dins de la ciutat: olors, encariment de lloguers...

    a l'altre extrem de la ciutat, al barri de Sant Pere, es va accelerar notablement

    la construcci d'habitatges, al costat d'operacions d'urbanitzaci com el

    passeig de l'Esplanada (que corresponia, aproximadament, on es troba situat

    lactual Passeig Picasso). Es va recuperar llavors la prctica, com ja sha comentat, ja habitual en els segles medievals, d'aixecar pisos nous per sobre

    d'altres, que accentuaven la verticalitat del paisatge urb.

    H. MILLORES EN LES INFRASTRUCTURES I SANITAT DE LA CIUTAT:

    ILLUMINACI: el barri de la Barceloneta fou el que primer va installar

    illuminaci pblica [fanals doli que penjaven de les faanes dels edificis mitjanant una corda].

    MILLORES SANITRIES:

    a banda de la illuminaci pblica, sorden que cada ve sencarregus de netejar el tros del carrer que li corresponia;

    tots els matins sortia un carro de la gatera per recollir els gossos i gats que morien al carrer;

    els cementiris distributs per la ciutat eren un risc per a la salut pblica, ja

    que moltes morts es produen per malaltia infeccioses. La idea de construir

    cementiris fora de la ciutat no era vist en bons ulls pels barcelonins, que

    creien que enterrar els morts lluny de les esglsies els privaria de lempar div, exposant-los a profanacions:

    en 1775, el bisbe Climent oblig a construir un cementiri tancat davant lactual platja del Bogatell, el cementiri del Poblenou (conegut tamb com el vell o de lest, en contrast amb el nou, el del Montjuc) amb la intenci de substituir els de les esglsies,

    el cementiri no va entrar en funcionament fins al 1819, en temps del bisbe Pau de Sitjar. Dos anys desprs, l'epidmia de febre groga va

    provocar milers de vctimes que s'hi van enterrar.

    I. REVOLTES SOCIALS:

    Durant la segona meitat del segle XVIII, Barcelona va patir aldarulls importants,

    com l'avalot de les Quintes del 1773, i diverses crisis de subsistncia, especialment

    durant les males collites dels anys 1763-1764 i sobretot durant els anys 1788-1789,

    en qu es van produir aldarulls greus per l'augment del preu dels productes bsics.

    El mateix any que a Frana esclata la revoluci [1789], el proletariat de Barcelona

    protagonitza la revolta del pa, coneguda com els rebomboris del pa:

  • 27

    el motiu del rebombori s el continu creixement del preu pa, conseqncia

    de les males collites de blat dels anys anteriors. Quan sanuncia un nou augment del pa, esclata la revolta: incendi de barraques on es realitza la seva

    venda, robatoris,

    la pau social noms saconsegueix desprs dun comproms per escrit de les autoritats de la reducci del preu del pa. Per els desordres tornen a produir-se

    ms tard, aquesta vegada per exigir labaratiment de la carn , el vi i loli. De nou, les autoritats prometen la reducci dels preus. Poc a poc es recobra la

    tranquillitat, per hi ha represlies per part del govern: destituci del capit

    general, molts amotinats sn deportats i simposen sis penes capitals.

    J. LA REVOLUCI FRANCESA I LOCUPACI NAPOLENICA:

    Un dels esdeveniments cabdals en lEuropa de finals del segle XVIII va ser lesclat de la revoluci francesa (1789):

    el perode revolucionari (1789-1799):

    lesclat de la revoluci francesa va suposar un motiu de preocupaci per a la resta de monarquies europees, que volien evitar que el brot

    revolucionari sestengus als seus territoris, lexecuci del monarca francs Llus XVI a mans del govern revolucionari

    va fer que Espanya entrs en guerra amb Frana,

    la debilitat del darrer govern revolucionari i el desig duna part de la burgesia francesa per consolidar les seves conquestes poltiques, va fer

    que el 1799 es produs el cop destat per part de Napole Bonaparte, un dels generals francesos ms valorats. En arribar al poder va dissoldre

    el govern revolucionari, i va concentrar tot el poder en les seves mans,

    a partir daquest moment va comenar una expansi territorial per a diferents pasos europeus.

    locupaci napolenica:

    lascens de Napole provoc un canvi daliances: Frana i Espanya suneixen en front dAnglaterra. En aquest context daliances, a principis del segle XIX, les tropes napoleniques entren al territori espanyol, i

    concretament a Barcelona el 13 de febrer de 1804, en una aparent

    ocupaci pacfica que seguia un pla estratgic prviament definit per fer

    front a lexrcit angls, els qui en teoria eren aliats de la monarquia hispnica van resultar, ben

    aviat, uns veritables invasors. Quan el 23 de maig es va fer pblica la

    renncia forada de Carles IV i el seu successor Ferran VII a la Corona

    espanyola, van comenar els avalots. El 18 de juny segent, Josep

    Bonaparte, germ de Napole, es va proclamar rei d'Espanya i es va

    obligar la poblaci barcelonina a desarmar-se,

    tot i la resistncia organitzada contra els francesos, Barcelona va viure

    sota l'ocupaci napolenica durant sis anys i tres mesos,

    en 1812, Napole decret lannexi de Catalunya a Frana. finalment, desprs dun llarg perode de resistncia, les tropes franceses

    van abandonar Barcelona el 28 de maig de 1814, el mateix dia que es

    va restaurar l'Ajuntament borbnic.

  • 28

    6. Barcelona Contempornia [SEGLES XIX XXI]:

    Al llarg dels segles XIX i XX, Barcelona es converteix en una ciutat moderna. El

    dinamisme econmic que proporciona la industrialitzaci, amb les seves contradiccions

    socials, sentrelliga amb un creixement constant de la poblaci i el planejament de grans projectes urbanstics que li donen una fesomia renovada. Lexperimentaci artstica deixa tamb la seva empremta en la literatura, en la msica, en la pintura i

    especialment en larquitectura on es fa ms evident la presncia destils innovadors, noms cal pensar en tot el que suposa el modernisme per a la ciutat. El mn canvia

    rpidament, i Barcelona ho fa al comps dels grans esdeveniments que afecten la

    ciutat.

    Barcelona no pot abstraures de la convulsi poltica i social amb qu es troba immers lEstat espanyol en aquests dos segles. Una etapa de transformacions profundes: el segle XIX comena amb la crisi de labsolutisme, sistema en qu el monarca concentrava el poder poltic, per deixar pas al liberalisme constitucional basat en la

    divisi de poders tal com els coneixem avui en dia - lexecutiu, el legislatiu i el judicial - i la representativitat de la sobirania nacional. Un procs ple de complexitats i

    enfrontaments que aboquen lEstat Espanyol a tres guerres civils (entre liberals i carlistes) i a experimentar diferents formes de rgim: monarquia liberal - moderada

    o progressista, segons el perode - (1833 1868); la instauraci duna nova dinastia monrquica, representada per Amadeu de Savoia (1871-1873); la Repblica (1873-

    1874); i la restauraci de nou de la dinastia borbnica (1874-1931) en la figures

    dAlfons XII i Alfons XIII.

    El segle XX sinicia amb la proclamaci dAlfons XIII com a rei, que romandr al poder fins lany 1931, data en qu per segona vegada sinstitueix la Repblica (1931-1939). La prdua de la guerra civil (1936-1939) per part de la Repblica inaugura un

    nou rgim, el franquisme, basat en la dictadura i la repressi de llibertat pblica i

    poltica. En 1975, amb la mort de Francisco Franco, es porta a terme la transici

    democrtica que situa la societat espanyola en el nou marc histric que estem vivint

    ara.

    A. ELS GRANS MOMENTS DE TRANSFORMACI DE BARCELONA DE l POCA CONTEMPORNIA:

    En aquest context poltic que hem descrit, Barcelona es converteix als segles

    XIX i XX en un gran centre econmic, cultural i poltic. Els grans episodis

    daquesta histria sn:

    La Industrialitzaci al segle XIX

    Lenderrocament de les muralles i la construcci de leixample (segle XIX) Les exposicions Universals : 1888 i 1929

    El Congrs eucarstic de 1952 (construcci del barri del Congrs)

    Les migracions dels anys 50 i 60 del segle XX

    Els Jocs Olmpics de Barcelona de 1992

    El Frum Universal de les Cultures de 2004

  • 29

    7.1 El segle XIX:

    A. LA INDUSTRIALITZACI:

    a principis del 1800 Barcelona disposa de ms de 150 fbriques txtils: un

    dels llocs preferits dels industrials per installar-se s el barri del Raval, nucli

    cabdal de la ciutat que pateix un desenvolupament desordenat:

    les zones de Sant Pere, la Ribera i la Barceloneta tamb van experimentar una transformaci industrial molt important en aquest temps.

    la Barcelona dextramurs era una zona de camps de cultiu on es produen cereals, hortalisses i fruites que es consumien a la ciutat,

    amb el desenvolupament demogrfic i industrial, Barcelona comena a

    ocupar terrenys de conreu per construir fbriques i donar refugi als

    treballadors,

    lany 1833 la fbrica barcelonina de filats i teixits de cot Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia. va ser la primera de tot lEstat que va adoptar lenergia de vapor,

    lany 1846 lAjuntament saprov una llei prohibint explcitament la construcci de noves fbriques dins de les muralles:

    fins aquell moment havien proliferat les cases fbrica, on es combinava lespai destinat al treball i lhabitatge del propietari. Sesgotaven els ltims espais lliures dins lespai urb i la insalubritat comenava a ser un problema social de primer ordre,

    aquest model, que estava limitat per la disponibilitat d'espai i la convivncia amb la resta dactivitats ciutadanes, va donar pas a un dels grans complexos industrials que es van comenar a construir a lentorn de la ciutat, especialment als antics municipis de Sant Mart de Provenals, Sants, les

    Corts i Sant Andreu de Palomar, que disposaven de grans terrenys i ms

    recursos naturals. El fum de les xemeneies, resultat de la combusti del

    carb, que va ser la principal font energtica fins a larribada de lelectricitat industrial al principi del segle XX, era visible pertot arreu.

    amb tot, el municipi de Barcelona va continuar concentrant el nombre ms gran

    dindstries, la qual cosa va convertir la capital catalana i els municipis del seu entorn en un dels principals centres de producci industrial de tot el sud

    dEuropa,

    al mateix temps que el pla de Barcelona es va poblar de fbriques i xemeneies

    tamb van sorgir les primeres societats obreres i noves entitats

    patronals:

    les primeres societats obreres es van crear a Barcelona al principi de la dcada del 1840, desprs que en anys anteriors es convoquessin les

    primeres vagues de treballadors com a protesta per les condicions de

    treball en el ram txtil, pel dret a lassociaci i per la necessitat de negociar, de manera collectiva, amb els patrons,

    habitualment, aquestes primeres associacions obreres es formaven de manera corporativa a lentorn dun ofici. Quan el context poltic revolucionari ho permetia, sagrupaven de manera collectiva i donaven lloc a entitats com ara la primera Junta Central (1841), la Junta Central de

  • 30

    Directors de la Classe Obrera (1855) o la Direcci Central de Societats

    Obreres (1868). Lany 1888 es va crear a Barcelona la Uni General dels Treballadors (UGT), dmbit estatal.

    malgrat el desenvolupament modernitzador que va suposar la industrialitzaci i

    els avantatges tecnolgics que aport, les condicions de vida per a la classe

    treballadora eren fora precria

    les condicions laborals eren molt dures, els habitatges eren poc ventilats, la mortalitat era molt alta i superava el nombre de naixements.

    B. INFRAESTRUCTURES:

    MILLORES I MODERNITZACI DE LA CIUTAT:

    FERROCARRIL: el primer ferrocarril a Espanya sinaugura el 1848 i fa el trajecte Barcelona - Matar.

    ENLLUMENAT PBLIC:

    LLUM DE GAS: desprs del fanal doli del segle XVIII arriba lenllumenat amb gas. Sinaugura l1 doctubre de 1842,

    LLUM ELCTRICA: en 1882 sinstallen al passeig de Colom el primers fanals elctrics i poc desprs al centre de la ciutat. No obstant aix, fins

    a principis del segle XX no se substitueixen tots els fanals de gas pels

    elctrics.

    AIGUA POTABLE:

    per al provement de laigua potable es construren uns pous a Montcada que aprofitaven laigua del Bess,

    tamb recollien les aiges de la riera d Argentona que es canalitzaven mitjanant un aqeducte fins a un dipsit central situat a Sant Andreu,

    es construeix lanomenada Torre de les Aiges entre els carrers Llria, Consell de Cent, Bruc i Diputaci.

    C. DEMOGRAFIA I SANITAT:

    EVOLUCI I CANVIS:

    EVOLUCI DEMOGRFICA:

    a principis de 1800, Barcelona compta amb uns 113.000 habitants. Laugment en les dcades segents s espectacular: a mitjan segle XIX la ciutat t prop de 190.000 habitants, cap al 1887 ascendeix a quasi

    273.000,

    en 1900, amb la incorporaci de diversos municipis del pla de Barcelona, el nombre dhabitants gaireb es doble,

    la immigraci: laugment de poblaci es deu en bona part a la immigraci procedent de comarques catalanes, per tamb daltres zones dEspanya. En 1877: 70% de la poblaci havia nascut a Barcelona; el 12,5% en la resta de Catalunya i un 27,5% fora del Principat.

  • 31

    el creixement demogrfic comporta laparici de nous barris: a mitjan segle XIX apareix per primera vegada el terme de Poblenou per referir-se a

    un petit nucli urbanitzat a lest de Barcelona, situat a Sant Mart de Provenals (lactual districte), que en aquell moment s una poblaci independent de Barcelona.

    EPIDMIES com el clera i la febre groga es reprodueixen peridicament.

    Epidmia de febre groga en 1821 que provoca mils de morts i deixa la

    ciutat mig paralitzada En 1834 hi ha una epidmia de clera que arriba a la

    ciutat per via martima. A partir daleshores es repeteixen els brots fins a lepidmia de 1885, que afecta sobretot a la part oriental de la pennsula durant quatre mesos. En 1870 hi ha una epidmia de febre groga. El port

    de Barcelona s una porta dentrada per a nombroses malalties. La darrera gran epidmia del segle esdev el 1889 provocada per la grip.

    les malalties ms freqents: neumonia, tuberculosis, apoplgia,

    gastroenteropaties, hepatitis, meningitis, el tifus, la verola, malalties del

    cor, el xarampi i lescarlatina.

    LASSISTNCIA SANITRIA INSUFICIENT:

    en aquest moment lnic hospital que hi havia a la ciutat era el de la Santa Creu, que feia tamb de facultat de medicina. LHospital Militar i el de Sant Server eren ds militar i eclesistic respectivament,

    entre 1885 i 1895, lAjuntament comen a realitzar reformes per millorar la infraestructura higinica i sanitria. A ms es crearen

    cases de salvament, sorganitz el cos mdic municipal i saugment sensiblement el pressupost destinat a aquestes causes. Sinaugura la Laboratori Microbiolgic Municipal i els serveis de desinfecci, vacunaci i

    assistncia mdica a domicili. Siniciaren les obres dun gran Hospital amb capacitat per atendre tots els ciutadans: LHospital Clnic que va

    entrar en funcionament en 1904,

    apareixen altre establiments hospitalaris de carcter benfic i religis, i alguns centres mdics privats: Hospitals de Sant Joan de Du, el del

    Sagrat Cor i el Nen de Du.

    Els CEMENTIRIS: els cementiris annexos a les esglsies - parrquies havien

    desaparegut, per una ordre militar de 1816 per raons higiniques, i el de

    Poblenou, fundat el 1773 pel bisbe Climent, resultava insuficient. Aix, en

    1883 sinaugura el cementiri de Montjuc i poc desprs els de Sants, Sarri, Les corts i Sant Gervasi.

    D. LA RENAIXENA:

    Juntament amb el desenvolupament econmic i social, apareix a Catalunya un

    moviment histric i literari de recuperaci cultural catalana. Una de les fites

    importants daquest procs, conegut com la Renaixena, t lloc a la ciutat amb la instauraci dels Jocs Florals de Barcelona el 1859: certamen literari i potic que

    se celebra anualment amb el patrocini de lAjuntament.

  • 32

    E. URBANISME:

    REMODELACIONS I PROJECTES:

    un dels principals projectes de la Barcelona de principis del segle XIX s

    renovar el centre de la ciutat, reordenant el laberint de carrers, esglsies

    i convents que el conformava:

    es vol donar ms importncia als edificis que acullen la seu del govern municipal i la Generalitat i crear dues grans places: la pl. Reial, al costat

    de la Rambla, i la plaa Sant Jaume, ampliant la que ja existia:

    o PLAA REIAL: es construeix desprs denderrocar el convent caputx de Santa Madrona [segle XVIII],

    o PLAA SANT JAUME: la seva ampliaci passa per enderrocar lesglsia romnica de Sant Jaume, una de les ms boniques de Barcelona.

    Aix succeeix en 1823, no queda rastre d ella, o CARRER FERRAN: es decideix que una via transversal travessi la nova

    plaa de Sant Jaume, un carrer que creua el barri gtic i que rep el

    nom del rei Ferran.

    un altre dels projectes emblemtics daquests anys s la urbanitzaci del Cam de Jess, que aviat rebria el nom de cam de Grcia, el qual

    comunicava Barcelona amb la Vila de Grcia. En 1827 sinaugura el nou passeig:

    o poc a poc es va convertint en el nou centre doci i esbarjo per als barcelonins, especialment per a la classe mitja alta barcelonina, en

    detriment de la Rambla.

    la fesomia de la ciutat canvia al mateix temps que es perden edificis rellevants per la seva bellesa: lafany renovador comport la desaparici de nombrosos convents i esglsies.

    LENDERROCAMENT DE LES MURALLES:

    lenderroc de les muralles i la construcci de lEixample segons el Pla Cerd sn dos dels grans projectes urbanstics del segle XIX que

    transformen definitivament la fesomia de Barcelona,

    des de mitjan segle XVIII la ciutat havia iniciat un creixement demogrfic i industrial que feia inviable el manteniment dels vells murs

    defensius i el desenvolupament urb modern,

    la manca d'espai per als habitants de la ciutat es va poder resoldre amb ms permissivitat en les ordenances municipals de construcci

    d'edificis, afegint ms i ms pisos, que empitjoraven les condicions de

    vida dels barcelonins de l'poca,

    l'enderroc de les muralles havia estat una demanda constant dels ciutadans barcelonins de feia temps:

    o leixamplament de Barcelona ja havia comenat dalguna manera abans de lenderrocament de les muralles, amb el projecte del Passeig de Grcia entre els anys 1822 a 1827,

  • 33

    o Barcelona es troba encotillada per les muralles. s una de les

    ciutats ms densament poblades dEuropa. En 1854 es pren la decisi denderrocar les muralles. Les tasques denderrocament es perllonguen al llarg de deu anys. Una vegada enderrocades les

    muralles sobre una mplia extensi de terreny sobre el qual cal actuar.

    per a urbanitzar-la, lAjuntament de Barcelona organitza un concurs de projectes (abril 1859).

    o lAjuntament de Barcelona sinclina pel projecte dAntoni Rovira i Trias (va ser regidor, diputat i arquitecte municipal de Barcelona),

    amb una proposta radial de la ciutat.

    o per aquell mateix any, el govern espanyol, mitjanant una ordre

    reial, imposa el projecte dIldefons Cerd.

    les competncies per planificar el desenvolupament urbanstic del

    pla de Barcelona corresponien al Ministeri de Foment i s per aix

    que va ser des de Madrid que es va aprovar el projecte que

    s'havia d'executar,

    la imposici des de Madrid de les idees de Cerd va provocar que

    el seu projecte no fos ben acceptat i, fins i tot, alterat en la seva

    execuci,

    el Pla Cerd es va aprovar definitivament el 31 de maig de

    1860. Restaven, per, les ordenances i el projecte econmic

    proposat per Cerd, que era imprescindible tant per garantir la

    viabilitat del projecte com el finanament de la reforma del centre histric,

    aix, al llarg dels anys, el pla va patir modificacions - que el van

    desvirtuar profundament - per aconseguir ms aprofitament

    especulatiu del sl.

    Malgrat tot, comena un desenvolupament urbanstic sense

    precedents per a la ciutat.

    aspectes destacats del Pla Cerd:

    o com la resta de ciutats industrials europees, Barcelona patia

    problemes higinics, devacuaci de residus, de desigualtat social... El pla dlldefons Cerd va intentar resoldrels,

    o la seva proposta es basava en la idea duna ciutat igualitria, en qu no hi hagus distincions de cap mena entre barris i es repartissin

    duna manera uniforme zones de serveis, com ara mercats, centres socials i esglsies, i uns grans parcs de districte,

    o a partir daquesta idea inicial, configura una ciutat amb carrers perpendiculars i travessers amb una fesomia uniforme, s a dir, una

    trama reticulada i simtrica,

    o aquesta trama reticulada i simtrica quedava alterada per tres vies

    amples: la Gran Via de les Corts Catalanes; la Diagonal; i la

    Meridiana, orientades cap a les sortides de la ciutat, les quals

  • 34

    confluen en una gran plaa que es convertia en un dels eixos

    fonamentals de tot lentramat (la plaa de les Glries), o pel tal de facilitat la visibilitat, les illes de les cases no eren ben b

    quadrades, les cantonades estaven tallades en angles en forma de

    xamfr,

    o una de les peculiaritat de les cases era que a l'interior de cada una

    noms es permetia construir en un o dos costats, la resta de

    l'espai es deixava per a un espai com amb jard per als vens que

    facilits la convivncia i el benestar,

    o lalada de les cases no havien de superar els tres pisos (16m.), tampoc no havien de ser gaire profundes. Amb aquesta proposta,

    Cerd considerava que es millorava la salut dels ciutadans en disposar

    de cases ben illuminades per les quals circuls l'aire net dels jardins

    del voltant,

    o lespai verd constitua un altre dels elements urbanstics rellevants del projecte: a ms dels interiors de les cases i dels arbres dels

    carrers, a cada barri es projectava un gran parc de quatre a vuit illes

    d'extensi,

    o les necessitats sanitries de la ciutat havien de quedar cobertes

    amb tres hospitals fora de la trama de carrers,

    o tot i que en aquell moment era difcil d'imaginar-se l'existncia de

    l'autombil, es va deixar carrers espaiosos, per on podien circular

    els carros, els cotxes i els tramvies de cavalls,

    o malgrat la seva aprovaci, el pla inicial no va ser respectat en

    totes les seves propostes, s que es va mantenir lentramat reticular que dna fesomia a leixample actual,

    o a lhora de posar nom als nous carrers de lEixample:

    es va tenir en compte les possessions territorials de qu va disposar

    Catalunya en la seva etapa de ms esplendor: Arag, Valncia,

    Mallorca, Rossell, Crsega, Calbria, Npols, Siclia i Sardenya.

    Denominacions de territoris que formaren part de la corona dArag durant dEdat Mitjana.

    altres carrers varen ser batejades amb el nom dinstitucions de govern catalanes: Parlament, Consell de Cent, Diputaci, Gran via de

    les Corts Catalanes.

    tamb donaren el seu nom personatges importants de les lletres

    catalanes, com ara Balmes, el cronista Ramon Muntaner; personatges

    i llocs rellevants: Compte Borrell, Bruc, Girona, Bailn, Tarragona i

    Manso.

  • 35

    F. LEXPOSICI UNIVERSAL DE 1888:

    la Barcelona de les dues exposicions universals (1888 i 1929) es trobava

    immersa en una fase de :

    creixement

    modernitzaci

    industrialitzaci

    conflictes socials

    moviments culturals

    laspiraci de la ciutat era apropar-se a Europa i modernitzar-se.

    fins aleshores, algunes ciutats com Frankfurt [1881]; Bordeus [1882],

    Amsterdam [1883] i Nia [1884], havien organitzat exposicions.

    lexposici universal s el primer esdeveniment internacional que organitza la ciutat en al seva histria contempornia,

    els preparatius de lexposici no van ser gaire planers: impulsat inicialment per un promotor privat, el gallec Eugenio Serrano de Casanova, que va desistir, el

    projecte va haver de ser assumit finalment el 1887 per lAjuntament de Barcelona, que presidia lalcalde Francesc de Paula Rius i Taulet,

    el director de les obres de lexposici va ser Elies Rogent,

    el 20 de maig de 1888, la reina regent Maria Cristina, inaugurava oficialment

    lExposici al Palau de Belles Arts. Va romandre oberta fins al 9 de desembre del mateix any,

    UBICACI DE LEXPOSICI:

    sinstalla en els TERRENYS DE LA CIUTADELLA:

    la recuperaci daquest espai i la destrucci de la fortalesa, que simbolitzava la prdua de la llibertat de la ciutat, va ser acollida amb

    entusiasme pels barcelonins,

    la Ciutadella shavia comenat a enderrocar cap a finals dels anys seixanta i reconvertit en un parc, per rep un impuls definitiu amb

    lexposici universal.

    es porten a terme diferents PROJECTES URBANSTICS, INFRASTRUCTURES I ART:

    la Ciutadella es converteix en un parc pblic i doci, lautor del nou parc va ser Josep Fontser i Mestre, que, a ms, constru un bon

    nombre dedificis a lentorn de lExposici: el conjunt residencial de lactual Passeig Picasso i el Mercat del Born [1876],

    un dels smbols daquesta nova Barcelona va ser el monument a Colom,

    lordenaci de la Rambla Catalunya, lobertura del Parallel i el Pg. de Sant Joan, la construcci del Palau de Justcia,

  • 36

    amb motiu de la inauguraci sestren el primer tram dilluminaci elctrica,

    lexposici va permetre que es dons a conixer un nou estil arquitectnic: el modernisme. Entre els edificis construts destaquen:

    o el caf - restaurant de lexposici, anomenat popularment Castell dels Tres Dragons obra de Domnech i Montaner,

    o lArc de Triomf, obra de Josep Vilaseca, o l Hivernacle, de Josep Amargs

    alguns edificis foren construts expressament per lexposici desprs enderrocats: com per exemple, lHotel Internacional de Domnech i Montaner.

    BALAN:

    prop de 2.500.000 persones van visitar el recinte de lExposici, lesdeveniment ajud a embellir la ciutat i modernitzar-la, sense resoldre

    per tots els problemes que tenia plantejats, els quals farien necessries

    noves intervencions urbanstiques i dinfraestructures, va proporcionar una projecci internacional que Barcelona no havia

    tingut fins aquell moment.

    G. LEVOLUCI DE LA CIUTAT DESPRS DE 1888: FINAL SEGLE XIX I PRINCIPIS DEL XX:

    Finalitzada lExposici universal, a les acaballes del segle XIX i comenament del nou segle, la ciutat continu transformant-se i modernitzant-se amb actuacions

    dampli abast: nous planejaments urbanstics, millores tecnolgiques i de transport, serveis, embelliment de la ciutat amb nous estils

    arquitectnics...:

    PROJECTES URBANSTICS:

    un dels grans projectes urbanstics de principis del segle XX va ser la

    modernitzaci i reforma de la ciutat vella:

    la reforma volia ser una via de sanejament del barri antic, amb una gran densitat de poblaci, amb habitatges mal ventilats, petits i vells que

    representaven focus dinfecci, tamb es volia facilitar el trnsit i la comunicaci amb el port.

    saprov el projecte presentat per ngel Baixeras que pretenia trencar lentramat de carrerons caracterstic de Ciutat Vella amb tres grans vies:

    una delles anava de la Pl. dUrquinaona fins a la Pl. dAntoni Lpez; una altra havia de comunicar la Pl. Universitat amb les Drassanes i el

    Parallel;

    una tercera, transversal, uniria la Ronda de Sant Pau amb el carrer Comer, creuant en el seu trajecte a les altres dues. Els carrers serien

    rectilinis i damplada de seixanta metres.

  • 37

    El 10 de mar de 1908 comenaren les obres de la via que havia de

    comunicar la Pl. Urquinaona amb la Pl. dAntoni Lpez, aquesta seria lnica obra de la reforma de les tres projectades que es portaria a terme:

    durant els cinc anys segents es va arribar a enderrocar un total de 270 edificis entre la plaa d'Antonio Lpez i el carrer de Jonqueres. Les

    persones afectades van ser milers,

    la via sacab el desembre de 1913 i va rebre el nom de Via Laietana. Se li va donar aquest nom en record dels primers habitants de la plana de Barcelona: els laietans.

    es porta a terme la primera urbanitzaci de lAvinguda Parallel, que sinaugura loctubre de 1894:

    el parallel, que primer es va dir Marqus del Duero, es converteix en un espai ldic on es pot trobar tota mena de locals doci i espectacle: teatres, cafs - concerts, restaurants, tavernes; espectacles de flamenc,

    melodrames ...

    es construeix la nova faana de la Catedral, finanada pel banquer Manuel

    Girona,

    MERCATS:

    entre els edificis pblics que serigiren es troben diversos mercats com:

    el de la Barceloneta (1873, dAntoni Rovira i Trias), el de la Concepci (1885, dAntoni Rovira i Trias), el dHostafrancs (1888, dAntoni Rovira i Trias) el de Sant Antoni (1876-1882) i el del Born (1873-1876). Ambds

    tenen un gran inters arquitectnic: els seus dissenyadors, Josep

    Fontser i Antoni Rovira, treballaren en collaboraci amb lenginyer Josep Cornet, una gran especialista en estructures de ferro esttiques.

    al de la Boqueria se li va posar sostre en 1870. Des del segle XVIII havia estat un mercat a laire lliure situat al pla de la Boqueria, davant de les portes de la muralla de la ciutat.

    ARQUITECTUTA I CULTURA: els diferents estils artstics han deixat empremta a la

    ciutat. Un dels ms destacats ha estat el modernisme: Barcelona es

    converteix en una de les ciutats modernistes ms importants del mn,

    especialment present a Catalunya entre 1890 i 1910:

    el modernisme comena a manifestar-se a Barcelona amb lExposici Universal del 1888 i sestn especialment per lEixample per tamb pel nucli antic de la ciutat, en edificis privats i pblics, laics i

    religiosos,

    el moment ms destacat del modernisme coincideix amb un perode de gran creixement urb amb el desenvolupament de lEixample. Aix va propiciar que la burgesia barcelonina adopts aquest estil artstic a lhora de construir les seves cases,

    amb el modernisme, els oficis tradicionals van experimentar un auge: lebenisteria, lesgrafiat, lesmalt, la forja i el disseny van viure una gran recuperaci durant el modernisme i van contribuir a lenfortiment del disseny industrial.

  • 38

    Alguns dels principals arquitectes i obres de la ciutat sn els segents:

    o ANTONI GAUD:

    Sagrada Famlia [Portada del naixement 1893-1905 - i torres iniciades el 1905],

    la Casa Mil [1906-1910], coneguda com La Pedrera, la Casa Batll [1904-1906]; Casa Vicens [1883-1888]; Palau Gell [1886-1889] Collegi de les Tere


EnRIQuETA mARTí, EL mOnsTRuO DE BARCELOnA …EL mOnsTRuO DE BARCELOnA (1912) 37 C on la historia de Enriqueta Martí, su-cedida realmente en la Barcelona de 1912, se podría componer

EnRIQuETA mARTí, EL mOnsTRuO DE BARCELOnA …EL mOnsTRuO DE BARCELOnA (1912) 37 C on la historia de Enriqueta Martí, su-cedida realmente en la Barcelona de 1912, se podría componer

historia bombers barcelona...Bategant amb la ciutat Introducció Bombers de Barcelona, des de la seva fundació, a principi del segle XIX, ha format part activa de la ciutat de Barcelona,

historia bombers barcelona...Bategant amb la ciutat Introducció Bombers de Barcelona, des de la seva fundació, a principi del segle XIX, ha format part activa de la ciutat de Barcelona,

La historia del barcelona esporting club

La historia del barcelona esporting club

La Universidad de Barcelona 559 años de historia Santander, octubre de 2009.

La Universidad de Barcelona 559 años de historia Santander, octubre de 2009.

Breve historia de mi vida - planetadelibrosar0.cdnstatics.com · Breve historia de mi vida Stephen Hawking BARCELONA Traducción castellana de ... 16eve historia de mi vida Br cían

Breve historia de mi vida - planetadelibrosar0.cdnstatics.com · Breve historia de mi vida Stephen Hawking BARCELONA Traducción castellana de ... 16eve historia de mi vida Br cían

(J*-*-**!)] O BARCELONA · Boletín del Instituto de Historia de Barcelona* Sigue* Música de Manuel de Falla*j Fin emisión. * Sintonía*- Campanadas. Emisión Tifiológica, dedicad

(J*-*-**!)] O BARCELONA · Boletín del Instituto de Historia de Barcelona* Sigue* Música de Manuel de Falla*j Fin emisión. * Sintonía*- Campanadas. Emisión Tifiológica, dedicad

Universidad Autónoma de Barcelona. Centro de Historia de la … · 2020-01-24 · Universidad Autónoma de Barcelona. Centro de Historia de la Ciencia (CEHIC) Tesis depositada en

Universidad Autónoma de Barcelona. Centro de Historia de la … · 2020-01-24 · Universidad Autónoma de Barcelona. Centro de Historia de la Ciencia (CEHIC) Tesis depositada en

HISTORIA CONTEMPORÁNEA UNIVERSAL GRADO DE HISTORIA … · ... BUCHRUCKER, C. Y SABORIDO, J. (Dirs.),€El mundo contemporáneo: historia y problemas, Barcelona, ... AROSTEGUI, J.

HISTORIA CONTEMPORÁNEA UNIVERSAL GRADO DE HISTORIA … · ... BUCHRUCKER, C. Y SABORIDO, J. (Dirs.),€El mundo contemporáneo: historia y problemas, Barcelona, ... AROSTEGUI, J.

Ayer (1): Historia de los conceptos y conceptos de historia...sobre la historia, Barcelona, Paidós, 2001). Ayer 53/2004 (1): 27-45 29 Reinhart Koselleck Historia de los conceptos

Ayer (1): Historia de los conceptos y conceptos de historia...sobre la historia, Barcelona, Paidós, 2001). Ayer 53/2004 (1): 27-45 29 Reinhart Koselleck Historia de los conceptos

HUGHES, P. – Síntesis de Historia de La Iglesia. Herder, Barcelona, 1976

HUGHES, P. – Síntesis de Historia de La Iglesia. Herder, Barcelona, 1976

Historia Barcelona

Historia Barcelona

Exposición en el Museo de Historia de Barcelona (MUHBA) Salón … · 2012-10-10 · Exposición en el Museo de Historia de Barcelona (MUHBA) Salón del Tinell Del 21 de febrero

Exposición en el Museo de Historia de Barcelona (MUHBA) Salón … · 2012-10-10 · Exposición en el Museo de Historia de Barcelona (MUHBA) Salón del Tinell Del 21 de febrero

sobre HISTORIA URBANA de Barcelona - core.ac.uk · HISTORIA URBANA de Barcelona Salvador Tarragó Barcelona según el catastro de 1717- 1719 Marina López-Ramon Grau Barcelona entre

sobre HISTORIA URBANA de Barcelona - core.ac.uk · HISTORIA URBANA de Barcelona Salvador Tarragó Barcelona según el catastro de 1717- 1719 Marina López-Ramon Grau Barcelona entre

Tiempo e Historia - Universitat de Barcelona

Tiempo e Historia - Universitat de Barcelona

CARMEN AGUILAR CARSI 1 BARCELONA. 2 INDICE HISTORIA DE BARCELONA LUGARES PARA VISITAR TABLA DEL TURISMO GRÁFICO DEL TURISMO.

CARMEN AGUILAR CARSI 1 BARCELONA. 2 INDICE HISTORIA DE BARCELONA LUGARES PARA VISITAR TABLA DEL TURISMO GRÁFICO DEL TURISMO.

BARCELONA Exposición “100 años de Anarcosindicalismo · 2021. 1. 7. · febrero 2011 Rojo y Negro 11 BARCELONA Exposición “100 años de Anarcosindicalismo lel museo de Historia

BARCELONA Exposición “100 años de Anarcosindicalismo · 2021. 1. 7. · febrero 2011 Rojo y Negro 11 BARCELONA Exposición “100 años de Anarcosindicalismo lel museo de Historia

Home - Universitat de Barcelona - Publicacions del …Infusorios de las aguas continentales de la província de Barcelona. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural.

Home - Universitat de Barcelona - Publicacions del …Infusorios de las aguas continentales de la província de Barcelona. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural.

HISTORIA DE - Universitat de Barcelona

HISTORIA DE - Universitat de Barcelona

Colección · Universitat de Barcelona. Dades catalogràfiques Valero, Tomás Historia de España contemporánea vista por el cine. – Colección Film-historia ; 13

Colección · Universitat de Barcelona. Dades catalogràfiques Valero, Tomás Historia de España contemporánea vista por el cine. – Colección Film-historia ; 13

Barcelona sporting club 2014, HISTORIA,HINCHADA Y MAS

Barcelona sporting club 2014, HISTORIA,HINCHADA Y MAS