graula la - Granollers

BUTLLETÍ DELCONSELL MUNICIPALDE COOPERACIÓI SOLIDARITAT

graulala

número 1GRANOLLERS ANY 2007

FOTO

: P

EP

GA

SPA

R

L´EQUITAT

DE GÈNERE

AJUDA HUMANITÀRIA

PER A LES VÍCTIMES

DELS TIFONS DE 2004

A LES FILIPINES

VIATGE D´EMERGÈNCIA

ALS CAMPAMENTS

DE REFUGIATS

SAHRAUÍS

CAN JONCHSEU DEL FUTUR CENTRE

DE CULTURA PER LA PAU

pàg. 2 LA GRAULA 1/2007

EL LLARG CAMÍ CAP A L’EQUITAT DE GÈNERE

El reconeixement jurídic de la igualtat entre dones i homes ha constituït una deles conquestes polítiques més importants aconseguides en el marc dels Estatsde Benestar Democràtics al llarg del segle XX. Aquest reconeixement ha estatimprescindible per entendre que l’equitat de gènere ha de ser un dels pilarsbàsics del desenvolupament democràtic i que els poders públics tenen laresponsabilitat d’intervenir per eradicar la desigualtat i la discriminació estructuralde les dones.

Així, el dret de les dones a viure en igualtat i a no ser discriminades constitueixun dels pilars bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). I, alseu torn, una de les característiques més poderoses dels Drets Humans és elprincipi fonamental de la seva Universalitat: totes les persones tenen els mateixosdrets pel fet de ser éssers humans.

Posteriorment, la Convenció de Nacions Unides sobre l’eliminació de totes lesformes de discriminació contra la dona (1979), suposa un gran pas endavant engenerar un compromís per part de tots els estats que ratifiquen aquesta convenció(entre els quals Espanya, el 1984) per a desenvolupar tot un seguit de mesurescontra la discriminació de les dones. També l’activitat política de la Unió Europeaen matèria de gènere cobra gran rellevància en la dècada dels vuitanta. A partirde 1983, a través de la Comissió, es comencen a desenvolupar els Programesd’Acció Comunitària per a la Igualtat d’Oportunitats. En els 5 programes impulsatsfins ara, es recullen els objectius que es va marcar la Unió per a eradicar ladiscriminació de les dones, les accions que es por taran a terme i tambésuggeriments d’actuació per als països membres.

A l’Estat espanyol, els problemes de gènere no entren en l’agenda política finsa l’inici de la democràcia i l’aprovació de la Constitució de 1978. En aquest cas,el suport europeu ha estat crucial per a abordar la primera etapa del procés decreació d’organismes d’igualtat i per a legitimar-ne l’actuació davant les altresinstitucions públiques. D’aquesta manera, la Constitució de 1978 introdueix, enels articles 9.2 i 14, l’obligació dels poders públics de promoure la igualtatefectiva entre les persones i la prohibició de tota discriminació per raó de sexe.

Però sens dubte, el punt d’inflexió més important per avançar en les estratègiespolítiques d’igualtat d’oportunitats és la IV Conferència Mundial per a la Dona,celebrada a Pequín el 1995, on es ratifiquen de nou els drets de les dones coma drets humans i es conclou que la igualtat entre dones i homes és una qüestiód’interès universal, que beneficia d’igual manera les unes i els altres. Aquestaconferència constitueix el major èxit aconseguit fins ara quant a resultats. A partird’aquí es produeix un important canvi, ja que es planteja per primera vegada lanecessitat d’utilitzar el concepte de gènere per analitzar les relacions socialsentre dones i homes en la societat. S’arriba a un consens teòric a l’hora d’explicarque la discriminació històrica de les dones se sustenta en la divisió sexual deltreball i en el sistema de gènere que l’acompanya i es comença a prendreconsciència que el canvi en la situació de les dones implica una transformacióestructural i que és cal integrar la perspectiva de gènere en totes les polítiquespúbliques i en totes les seves fases.

Per tant, parlar de l’equitat de gènere implica reivindicar que totes les persones,independentment del seu gènere, han de tenir els mateixos drets i iguals opor-tunitats en tots els àmbits socials, polítics, econòmics i laborals.

sumari EDITORIALEDITORIAL2

3

4

4

5

6

7

8

12

13

14

17

18

19

20

20

EDITORIAL

2a FESTA DELA COOPERACIÓI LA SOLIDARITAT

PROJECTES APROVATSL’ANY 2006

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICADE L’APORTACIÓ MUNICIPAL(1999-2006)

AJUDA HUMANITÀRIA PER ALES VÍCTIMES DELS TIFONSDE 2004 A LES FILIPINES

CONTE:LA BELLA DORMENT,DE NUNILA LÓPEZ

MEMÒRIA DEL VIATGED’EMERGÈNCIA ALSCAMPAMENTS DEREFUGIATS SAHRAUÍS

ENTITATS DEL CONSELL

EXPERIÈNCIADE COOPERACIÓ:MILOUDA EL HANKIRI

10 ANYS DE SETEMA GRANOLLERS, 10 ANYSDE SENSIBILITZACIÓ

TEMA CENTRAL:L’EQUITAT DE GÈNERE

ENTREVISTA:CONSTANCE MADYOM

EXPERIÈNCIADE COOPERACIÓ:LUISA KAROLINAVELÁSQUEZ, DELPROYECTO MIRIAM AEL SAUCE (NICARAGUA)

CAN JONCH: SEU DELFUTUR CENTRE DE CULTURAPER LA PAU

BIBLIOGRAFIA DE LLIBRESESCRITS PER DONES

NOTÍCIESCREU ROJA POSA ENMARXA UN MAGATZEMD’EMERGÈNCIES I ACCIÓHUMANITÀRIAINTERNACIONAL

CRÈDITSEDITAConsell Municipal de Cooperació i Solidaritat

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMEROCol·lectius del Consell: Ajuda en Acció, Amnistia Internacional, Associació Cooperacció, AssociacióCultural Amics d’Àfrica del Vallès Oriental, Associació d’Amics del Poble Sahrauí del Vallès Oriental,Associació pel Progrés de Guinea Equatorial, Associació Vallès Obert, Creu Roja, Fundació Adra, FundacióJosep Comaposada-UGT, Fundació Pau i Solidaritat-CCOO, Fundació Rokpa, Global Infantil, Haribala,Mans Unides, Selenga Basi, Setem. Col·laboracions municipals: Tècniques del Pla per a la Igualtat itècnics i tècniques del Servei de Participació i Drets de la Persona de l’Ajuntament de Granollers.Col·laboracions individuals: Nunila López, escriptora. Entrevistes a Milouda i Constance: text de DolorsRovira i fotos de Produccions Planetàries.

DISSENY I MAQUETACIÓ IMPRIMEIX DIPÒSIT LEGALArtentraç SL Artentraç B-00000000000

LA GRAULA 1/2007 pàg. 3

2a FESTADE LA COOPERACIÓI LA SOLIDARITAT

El cap de setmana del 3 i 4 de de juny de 2006 va tenir lloc a la

nostra ciutat la 2a Festa de la Cooperació i la Solidaritat, organitzada

pel Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat. Durant un dia i

mig la informació que donaven les entitats als estands, les exposicions

i les activitats fetes a la plaça de la Porxada, van servir per donar

a conèixer a tothom qui passava la pluralitat de visions i àmbits de

treball, des de les que fan projectes de cooperació internacional,

a les que acullen persones i les que sensibilitzen la ciutadania.

Com és costum, les activitats amb més acceptació van ser les

musicals i d’animació, i els jocs.

Segona festa de la cooperació

i la solidaritat, organitzada

pel Consell Municipal els dies

3 i 4 de juny de 2006

FOTO: Creu Roja

ENTITAT INDRET/PAÍS PROJECTE

PROJECTES APROVATS EN LA CONVOCATÒRIA 2006

EUROS

COOPERACIÓ

Fundació Pau i Solidaritat-CCOO


Global Infantil

Fundació Josep Comaposada-UGT

Ajuda en Acció

Medicus Mundi Catalunya

Fundació Rokpa

Associació Cultural Amics d’Àfrica

Associació Cooperacció

Creu Roja

Agermanament sense Fronteres

Grup de Cooperació Campus Terrassa

ACOLLIDA

Associació Vallès Obert

Assoc. Amics Poble Sahrauí Vallès Oriental

SENSIBILITZACIÓ

Setem Comerç Just Granollers

Associació Cooperacció

Consell Mpal. de Cooperació i Solidaritat

EMERGÈNCIA

Assoc. Amics Poble Sahrauí Vallès Oriental


Fons Català de Coop. al Desenvolupament

FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

113.232,28

8.705,72

7.599,27

2.845,17

10.371,48

9.556,84

3.573,77

6.967,01

16.984,80

9.970,24

11.380,86

16.984,80

8.292,32

26.959,72

19.351,69

7.608,03

6.947,65

3.340,00

1.599,65

2.008,00

16.064,00

6.000,00

7.500,00

2.564,00

37.596,00

1.500,00

36.096,00

El SauceNicaragua

Nicaragua

Addis AbebaEtiòpia

Marroc

Perú

RASD

SershulTibet

DoualaCamerun

Al-HoceimaMarroc

Equador

Camerun

Brasil

Ivankiv GranollersUcraïna P. Catalans

Tindouf GranollersRASD P.Catalans

GranollersP.Catalans



RASD

RASD

RASD

BarcelonaP. Catalans

Tunísia / BrasilP. Catalans

TOTAL

Accés a la justícia i inserció de dones

Reconstrucció biblioteca municipal

Acollida de nens

Suport a la creació del departament de joventut de la CDT

Construcció de 3 aules

Millora medicaments laboratori

Orfenat de nens i nenes

Taller tèxtil per al desenvolupament

Suport al centre de dones

Millora condicions alimentàries i econòmiques

Desenvolupament població rural

Política energètica autosostenible

TOTAL

Estades de nens i nenes ucraïnesos

Pis d’acollida nens malalts sahrauís

TOTAL

10 anys de solidaritat10 accions de sensibilització

Per una millor acció solidària: forma’t

1% destinat a adquisició llibres de cooperació,solidaritat i drets humans per a la Biblioteca Can Pedrals

TOTAL

Emergència als campaments sahrauís per les inundacions



TOTAL

Quota de soci

SUBVENCIÓ

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE L’APORTACIÓ MUNICIPAL 1999-2006

CEN

TREAM

ÈR

ICA

SU

DAM

ÈR

ICA

ÀS

IA

EU

RO

PA

ÀFR

ICA

299.802,83 €CENTREAMÈRICACENTREAMÈRICA

205.020,09 €SUDAMÈRICASUDAMÈRICA

334.423,46 €ÀFRICAÀFRICA

202.192,74 €EUROPEUROPAA

88.232,29 €ÀSIAÀSIA


Projecte 1379. Fundació Pau i SolidaritatProjecte 1381. Mans Unides / Projecte 1408. Setem


Ajuda humanitària per a les víctimes

dels tifons de 2004 a les Filipines

Durant més de dues setmanes, Filipines, un delspaïsos del món més propensos a patir desastresnaturals, va ser copejat per una sèrie de tifons,depressions i tempestes tropicals que van produirgreus inundacions i esllavissades a les provínciesde Luzon, Mindoro Oriental, Aurora, Quezon i NovaEcija, deixant al seu pas l'esgarrifosa xifra de:

morts 939ferits 752desapareguts 837famílies afectades 597.847persones afectades 3.018.992persones desplaçades 650.000habitatges totalment destruïts 32.256habitatges parcialment destruïts 94.477hectàrees de conreus afectades 334.424escoles danyades 924

Dades oficials del “National Disaster Coordinating Council” (NDDC)de data 9 de desembre 2004.

Al costat dels danys personals i habitacionals, vacaldre sumar els produïts en l'agricultura i en lesinfraestructures (ponts, carreteres i infraestructuressocials, com escoles, centres de salut i hospitals,sistemes d'aigua i sanejament, etc.), que van assolirnivells devastadors.

Inicialment, la resposta internacional i nacional esvan centrar en l'ajuda d'emergència, sobretot en ladistribució d'aliments, aigua potable i material bàsicde supervivència, com també en la rehabilitaciód'infraestructures bàsiques.

Després d'una posterior anàlisi basada en lamagnitud del desastre i la gran quantitat d'apor-tacions rebudes, i amb l'objectiu de maximitzarl'ajuda i no solapar activitats ni esforços, Creu Roja,juntament amb amb Nacions Unides, van detectaraltres problemes que continuaven afectant aquestescomunitats i que encara es trobaven sense respostaper part de la comunitat internacional:

• destrucció de les infraestructures d'irrigació• afectació dels camps de conreu• desaparició dels mitjans de producció

Un cop identificats aquests problemes, els diferentsfòrums de coordinació van plantejar com a objectiuimmediat reduir l'assistència humanitària i concentrar-se en tasques de rehabilitació econòmica d'emer-gència.

A més a més, aquesta reformulació s'adequavamillor a l'estratègia general de la Creu Roja i d’altresagents socials i governamentals per a l'àrea afectada,i s’ha inserint en un acostament global que ha inclòs,amb finançament de l'Agència Espanyola de Coope-ració Internacional, entre d'altres, les intervencionssegüents:

• distribució de barques de pesca• rehabilitació de sistemes d'irrigació (neteja dels

sistemes a través de la fórmula de “diners pertreball”)

• provisió de búfals a associacions d'agricultors

IDENTIFICACIÓ DE BENEFICIARISPer obtenir la identificació i validació final delsbeneficiaris, va caldre comprovar, a través d'entre-vistes amb els representants de les distintescomunitats i altres representants governamentals,i també amb els propis beneficiaris, que les personesobjectiu del projecte complien amb els requisitssegüents:

• Haver estat afectades pel desastre. El seu habi-tatge havia d'estar totalment o parcialment danyat.

• Encara es trobaven residint a la zona.• La seva font generadora d'ingressos havia de ser

l'agricultura o la pesca (granger o pescador).• No haver rebut ajuda del mateix tipus per part

d'una altra organització.

OCUPACIÓ NÚM. BENEFICIARISAgricultor 3.000Pescador 1.126

Total 4.126


La participació de totes les persones beneficiàriesha estat alta, encara que no completa, ja que malgratcomptar amb tota la disposició i el suport dels seusrepresentants comunitaris, de vegades no ha estatfàcil aconseguir que tots acudissin a les activitatsprevistes.

Les eines agrícoles i pesqueres distribuïdes hanpassat a ser propietat de les persones beneficiàries,amb el compromís de no vendre i/o comerciar-hi,com també de donar l'ús apropiat a tots elsaccessoris rebuts.

Des de l'inici del projecte i durant tota la sevaexecució s’ha fet visible l’aportació, tant de CreuRoja com dels altres finançadors: Agència Catalanade Cooperació al Desenvolupament de la Generalitatde Catalunya, Junta de Comunitats de Castella LaManxa, Diputació de Saragossa, Ajuntament deGranollers i Ajuntament de Cunit.

FINANÇADORS EURGeneralitat de Catalunya 40.000,00Creu Roja Espanyola 8.000,00Junta Comunitats Castella La Manxa 160.000,00Diputació de Saragossa 6.032,00Ajuntament de Granollers 6.237,12Ajuntament de Cunit 600,00

TOTAL 220.869,12

La Bella Dorment estava farta que un príncep l'haguéstornada a despertar del seu somni. La culpa erad'aquesta estúpida llei que permetia als príncepsbesar princeses adormides sense importar el queelles desitgessin.

A la Bella Dorment li semblava una llei molt injusta,no és que no li agradés besar però volia triar ambqui i quan.

NO EM DÓNA LA GANA...

A més hi havia vegades que sí que li venia de gustbesar algun príncep o ballar i res més, i llavors elsprínceps es posaven pesats, alguns fins i tot arribavena posar-se violents. Quan això ocorria, solia allunyar-se’n i buscar altres companyies.

NO, HAURIA DE SER SUFICIENT...

Però altres vegades acabava acceptant perquè sesentia culpable. Havia après en els contes que lesprinceses eren dòcils, obedients i submises. Tambéestava far ta que tots i totes acabessin menjantperdius i sense ser feliços.

Així que un dia no va poder més i va dir PROU i vaaparèixer la fada prou que és dintre de cada princesai que surt quan dius prou. La fada és prou perquèno li agrada gens passar fam ni depilar-se, i éspreciosa com l'interior de totes les princeses.

La fada prou li va explicar que tenia moltes raons perestar far ta, en primer lloc no s’havia de sentirculpable quan un príncep insisteix, i que tenia tot eldret del món a dir NO.

AL FINAL DECIDEIXES NO ENROTLLAR-TE

i si el príncep es posa violent cal denunciar

DENUNCIA SEMPRE LA PERSONA QUE T'AGREDEIX

també havia de denunciar si veia una altra princesapatint una agressió

FICA’T EN EL QUE T'IMPORTA

ja que entre princeses havíem que d’ajudar-nos peracabar amb aquesta llei dolenta. El trist era que haviauna tendència entre les princeses a competir pelsprínceps i deixar-se envair en la seva intimitat, comper exemple deixar que llegissin els seus missatgesde mòbil. També li va explicar que és responsabilitatde les princeses allunyar-se de prínceps que utilitzenla llei i buscar altres prínceps respectuosos que tambén’estiguin farts.

ENCANTADA DE CONÈIXER-TE

que l'amor era meravellós si es vivia des del respectei la plenitud, i que tenia tot el dret a gaudir-ne.

ELS MILLORS ANYS DE LA TEVA VIDA

i que es podia desaprendre l'après en els contes iinventar contes nous

Així va ser com la Bella Dorment va anar a despertarBlancaneus, perquè és així com es desperten lesprinceses, les unes a les altres, i les dues van anara buscar més princeses adormides i prínceps solidarisper, una vegada despertes, poder canviar aquesta lleidolenta i acabar el conte amb un final feliç i senseperdius, en el qual les princeses són qui decideixenel seu propi destí.

Nunila Lópezescriptora

CONTE DE LA BELLA DORMENT


La població civil havia perdut cases i béns materials com roba,

utensilis de llar, estris de cuina, matalassos, flassades, etc.,

i de manera provisional habitava en tendes de campanya que

havien aportat diferents ONG, en unes condicions de salubritat

mínimes. En aquell moment intentaven reconstruir els seus

habitatges, però la manca de materials n’impossibilitava la

tasca.

L’Associació va viatjar fins als campaments amb 400 kg de

medicaments, els quals van ser aconseguits en part amb l’ajut

econòmic del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, i en

par t, apor tats per diferents empreses farmacèutiques.

Deu mesos després de la tragèdia, la població saharaui que viu

als campaments encara està patint els efectes dels aiguats.

Aprofitant el viatge de tornada a Barcelona, l’Associació va

portar cinc nens malalts que havien estat seleccionats per la

comissió mèdica per a ocupar el pis de Granollers. Durant el

transcurs de la tornada els nens van ser retinguts a l’aeroport.

Aquest fet va ocasionar que dos dels voluntaris haguessin de

romandre dos dies més a Alger per a solucionar els problemes

burocràtics.

Des de l’Associació d’Amics del Poble Saharauí de Granollers,

donem a conèixer el viatge realitzat al campaments de refugiats

saharauís per part de 7 membres de l’associació, del 17 al 27

de març de l’any 2006, amb motiu de les inundacions que van

tenir-hi lloc en el mes de febrer.

Cal destacar que durant els aiguats la població va haver de fugir

a la nit, per refugiar-se en uns monticles en unes condicions

infrahumanes, amb falta d’aliments, aigua i un sostre on

arrecerar-se. Durant tres dies van haver de suportar aquestes

condicions amb el conseqüent perjudici per a la població,

sobretot nens i gent gran. A conseqüència de tot això van

aparèixer malalties de tipus respiratori com la bronquitis, i

diarrees, degut a les condicions de salubritat.

Les zones més afectades per les inundacions van ser Smara,

Auserd, Aaiun i 27 de Febrero. Com a Associació es va creure

convenient la visita a les zones afectades i l’apor tació de

medicaments, ja que en aquell moment eren necessaris per a

evitar possibles epidèmies. Prèviament es va proposar un

projecte d’emergència, presentat al Consell Municipal de

Cooperació i Solidaritat, que va acordar de traslladar a

l’Ajuntament la proposta d’aprovar l’aportació de 6.000 euros,

cosa que finalment es va fer.

Els socis que van viatjar als campaments van programar una

sèrie de visites als diferents llocs afectats, entre els quals hi

havia hospitals, ambulatoris, escoles i cases par ticulars.

MEMÒRIA DEL VIATGE d´EMERGÈNCIA

ALS CAMPAMENTS DE REFUGIATS

SAHRAUÍS

Grup de nens que l’associació

va portar al viatge de tornada

cap al pis d’acollida de nens

malalts.

Voluntari que va viatjar al Sàhara

amb un nen malalt de la vista,

el qual esperava documentació per

a poder venir cap al pis d’acollida.

Nens sahrauís jugant davant

d’una casa derruïda pels

aiguats.

NOM DE L’ENTITATASSOCIACIÓ CULTURAL AMICS DE L’ÀFRICAFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓ1. Oferir informació, assessorament,acompanyament i suport en temes d’interèsper a les persones immigrades. 2. El nostreobjectiu és facilitar l’accés als recursosnormalitzats en condicions d’igualtat. 3. Oferirformació a aquelles persones que no han pogutescolaritzar-se en seus països d’origen.4. Organitzar activitats que procurin intercanvientre les persones. 5. Donar recolzament aprojectes que tinguin per objectiu millorar la vidales persones en els països d’origen. 6. Crearun punt de trobada i de relació Intercultural.7. Col·laborar amb organismes que treballin enl’àmbit de la immigració. 8. Portar a termeprojectes de cooperació segons les demandesdels nostres socis. 9. Promoure accions iprojectes adreçat a l’inserció social i laboral.

SEU C/Torras i Bages, 11, 1r • 08400 GranollersCONTACTE Núria Pregona Tel. 93 870 65 58Mòb. 686 253 424a/e [email protected] www.vallesnet.org/amicsdelafrica

NOM DE L’ENTITATAJUDA EN ACCIÓFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓMillorar les condicions de vida dels nens i nenes, les famílies i lescomunitats que viuen en una situació de pobresa i exclusió, a travésde projectes de desenvolupament integral i activitats de sensibilització,per afavorir els canvis estructurals que contribueixin a l’eradicacióde la injustícia i la pobresa al món.

SEU C/ Balmes, 36 3r 1a • 08007 BARCELONACONTACTE Simón Riaguas Mòb. 616 967 249;Joan Lledó Mòb. 606 916 545a/e [email protected]; [email protected]; [email protected] www.ayudaenaccion.org

NOM DE L’ENTITAT ASSOCIACIÓ AVERROESPER AL DESENVOLUPAMENT I LA COMUNICACIÓFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓÉs una associació mixta, laica, sociocultural, dedicadaa tractar els problemes amb què es troba la població immigradaen arribar aquí i intentar que aquestes persones s'integrincom més aviat millor. Un dels objectius més importantsde l’associació és fomentar el codesenvolupament entrela població immigrada i sensibilitzar aquesta població sobreels efectes positius i negatius de la cooperació en general.

SEU Gra-Servei d’Informació Juvenil • C/Corró, 49 • 08400 GranollersCONTACTE Nor-Eddine Ben Zerrouk Mòb. 618 820 497a/e [email protected]

NOM DE L'ENTITATASSOCIACIÓ D'AMICSDEL POBLE SAHRAUÍ DE GRANOLLERSFINALITATS DE L'ASSOCIACIÓAssociació d’àmbit local creada l’any 1994 aGranollers, integrada per un grup de voluntaris/àries.El seu projecte principal es la gestió d’un pisd’acollida de nens i nenes sahrauís malalts.Així mateix s’encarrega d’organitzar caravaneshumanitàries d’aliments, medicaments i materialde neteja i higiene.

SEU Primer Marquèsde les Franqueses, 146, 7è 4aCONTACTE Encarna MartínezMòb. 639 381 770a/e [email protected]

LES entitatsLES entitats

NOM DE L’ENTITATADRAFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓAjuda social a Granollers i comarca. Cooperació ambprojectes d’ajuda als països en vies de desenvolupament.

SEU c/ Emili Botey, 10 • 08400 GranollersCONTACTE Rosa Sabaté Tel. 93 879 23 65a/e [email protected] web www.adra-es.org


NOM DE L'ENTITATASSOCIACIÓ VALLÈS OBERTFINALITATS DE L'ASSOCIACIÓAssociació sense ànim de lucre queorganitza, d’ençà 1996, amb la col·laboracióde famílies acollidores, el viatge i l’estadade nens ucraïnesos afectats per lesradiacions derivades de l’explosió de lacentral nuclear de Txernòbil (Ucraïna),que tingué lloc el 26 d’abril de 1986.

SEU C/València, 24, 3r 1a • 08401 GranollersCONTACTE Manuel Pedraza Tel. 93 840 22 64a/e [email protected] web www.vallesobert.org

NOM DE L'ENTITATCOOPERACCIÓGrup territorial de GranollersFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓLa base de l’actuació de Cooperacció és potenciarla participació dels ciutadans: al nostre paísrealitzant programes de sensibilització en aquellsmunicipis on tenim socis/sòcies, voluntaris/àriesi/o grups de treball i a tots els altres països queen diem del Sud on estem presents, aportant elnostre ajut a les organitzacions socials que intentendonar solucions durables a les necessitats de lagent més desfavorida i de canviar el sistema queprodueix aquestes greus mancances.

SEU C/ Sant Honorat, 7 • 08002 BarcelonaCONTACTE Lourdes Òdena i LarrosaTel. 93 318 34 25 Fax 93 412 43 77a/e [email protected] www.cooperaccio.org

NOM DE L’ENTITATCREU ROJAFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓA Creu Roja Granollers pots col·laborar i participarcom a voluntari/ària en l’àmbit de pau icooperació, donant suport a projectes dedesenvolupament, activitats d’educació per aldesenvolupament, elaboració de projectes propisde sensibilització adreçats a la població, accionshumanitàries i d’emergència, tot tenint la opció aformar-te en aquest camp i de participar en lesplataformes municipals de cooperació juntamentamb altres entitats.

SEU C/Joan Prim, 38 • 08400 GranollersCONTACTE Eduard Micó Tel. 93 861 12 40a/e [email protected] www.creurojagranollers.net

NOM DE L’ENTITATAMNISTIA INTERNACIONAL, grup local de GranollersFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓTreballar per un un món en el qual totes les persones puguingaudir de tots els drets humans proclamats en la DeclaracióUniversal i en altres normes internacionals. Realitzar tasquesd'investigació i d'acció contra els abusos greus contra eldret a la integritat física i mental, a la llibertat de consciènciai d'expressió i a no patir discriminació de cap tipus. Entred'altres objectius concrets, busquem la protecció de milersde persones amenaçades de ser torturades o assassinades,l'alliberament de presos de consciència i l'abolició de lapena de mort.

SEU Alfons XII, 19-21, pral. • 08006 BarcelonaTELÈFON DE CONTACTE 932 093 536a/e [email protected] www.amnistiacatalunya.org

NOM DE L’ENTITATASSOCIACIÓ PEL PROGRÈSDE GUINEA EQUATORIALFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓL’objecte és el de constituir-se com a plataformade trobada, debat i estudi dels problemes socials,econòmics i culturals de la República de GuineaEquatorial.

SEU C/Llevant 58, 6è 1a • 08400 GranollersCONTACTE Gabriel Moto Nsáa/e [email protected]


NOM DE L’ENTITATMANS UNIDES, delegació del Vallès OrientalFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓÉs una Organització No Governamental per alDesenvolupament (ONGD), de voluntaris quetreballem des de 1960 i que lluitem contra lafam, la pobresa, la malaltia, la manca d’instrucciói contra les seves causes: la injustícia, elrepartiment desigual dels béns i les oportunitatsentre les persones i els pobles, la ignorància ila insolidaritat. Per això, treballem en tres líniesd’actuació: sensibilitzem i informem a l’opiniópública i els òrgans de poder; recollim fons pera un projecte anual i concret i ajudem en elscasos d’emergència.

SEU Roger de Flor, 74-D • 08401 GranollersCONTACTE Josep M. Pagès Tel. 93 870 62 49a/e [email protected] www.mansunides.vallesnet.org


LES entitatsLES entitats

NOM DE L’ENTITATSETEM COMERÇ JUST GRANOLLERS(comitè de Setem Catalunya)FINALITATS DE L’ASSOCIACIÓEl comitè té com a finalitat fer tasques desensibilització sobre la creixent desigualtatNord-Sud i les seves causes. Treballen especialmentel tema del Comerç Just, i també en la promocióde campanyes de Setem Catalunya relacionadesamb el consum ètic i responsable (com són lescampanyes de 'El Bon Cafè' i de 'Roba Neta').Complementàriament, el comitè també treballaconscienciejant sobre el deute extern, sobre labanca ètica i sobre el tema de la sobiraniaalimentària.

L’associació organitza xerrades i sessions deformació, com també la festa del Comerç Just aGranollers. Així mateix, des de fa 4 anys promoua l'estiu un camp de solidaritat a Chiapas (Mèxic),per col·laborar amb una organització de dones dinsd'una cooperativa de cafè de Comerç Just.

SEU C/Emili Botey 22, 1r 1a • GranollersCONTACTE Mercè Costa i Josep CastilloTel. 93 870 19 72 a/e [email protected] www.setem.org/catalunya/granollers

NOM DE L’ENTITATFUNDACIÓ ROKPAGRANOLLERS I BAIX MARESMEFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓAjudar als nens orfes de Sershul en el Tibet.

SEU c/ de l’Església Antiga, 14, 2n 1a08392 Sant Andreu de LlavaneresCONTACTE Lidia Montsant i Fernando RodríguezTel. 93 792 65 52 Mòb. 666 366 351a/e [email protected] www.rokpa.org

NOM DE L’ENTITAT

FUNDACIÓ JOSEP COMAPOSADA

UGT DEL VALLÈS ORIENTAL-MARESME

FINALITATS DE L’ASSOCIACIÓ

La Fundació Josep Comaposada

va ser creada per la UGT de Catalunya

l’any 1988 amb motiu del primer centenari

de la creació a Barcelona del sindicat.

La seva finalitat és la promoció de la cultura

del treball i dels valors de la solidaritat i la cooperació

internacional entre els treballadors i treballadores a

tot arreu.

Per això la nostra cooperació, especialitzada en

la difusió i defensa dels drets humans laborals,

vol contribuir a l’esforç solidari d’enfortiment de

la democràcia i de la cultura de la pau. Aquest és

el repte permanent en tots els nostres projectes

i actuacions i, sens dubte, la millor aportació que

podem fer a un model de desenvolupament social

i econòmicament sostenible.

SEU c/ Esteve Terrades, 30-32 • 08400 Granollers

CONTACTE Isabel Ruiz Tel. 93 870 42 58

a/e [email protected] web www.comaposada.org


NOM DE L’ENTITAT HARIBALAFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓHaribala va néixer amb l’objectiu d’ajudar als mésdesfavorits i cooperar en el desenvolupament del districtede Kurnool, a l’Índia Meridional, mitjançant projectes comel d’apadrinament, el Centre d’Acollida de Nens del Carrero la Cooperativa Agrícola de Dones.

Haribala té com a fonament l’educació. Pensem que és l’einamés eficaç per a eradicar la pobresa i les diferències socials.Creiem que la formació i l’accés a estudis obriran portes ala igualtat i els oferirà la possibilitat de cooperar per aldesenvolupament de les seves comunitats.

SEU C/Bonaire, 25 • 08301 Mataró(atenció dilluns de 19 a 21 h)DELAGACIÓ GRANOLLERSC/Hospital, 39, 3r C • 08402 GranollersCONTACTE Prakash Chukka (President)Mòb. 629 144 621 Tel. 93 790 38 73Rebeca García (Del. Granollers) Mòb. 653 584 698a/e [email protected]/e [email protected] www.haribala.org

NOM DE L’ENTITATFUNDACIÓ PAU I SOLIDARITATCCOO VALLÈS ORIENTAL MARESMEFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓ

La nostra manera d’entendre la coope-ració actualitza l’internacionalismesolidari que sempre ha caracteritzatel món del treball.

Treballem per un model de desenvolupamentsostenible que promou unes condicions devida i treball dignes, un comerç just i un consumresponsable.

Fem una cooperació basada en la igualtat de dretsentre homes i dones i entre cultures, amb la pretensiód’una justa distribució de la riquesa que potenciïmodels autòctons i autònoms de desenvolupamenti de transformació social.

SEU c/ Pius XII, 6 • 08400 GranollersCONTACTE Joseba Mendizabal Tel. 93 860 19 40Mòb. 609 026 371a/e [email protected] web www.ccoo.cat

NOM DE L’ENTITATSELENGA BASI-MONEDUCFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓ• Donar suport i potenciar activitats educativesque es realitzin en àrees socials deprimides.• Fomentar totes aquelles activitats de l’àmbit locali comarcal que fomentin la cooperació i eldesenvolupament entre tots els països i nacions.• Promoure en el nostre entorn accions que condueixina prendre consciència de les desigualtats socials i deles situacions d’injustícia que s’han de superar.• Vetllar per tal que els joves reconeguin el seu valorper a la comunitat i la seva responsabilitat envers ella,assumint compromisos que s’han de complir des dela consciència social i la solidaritat universal.• Promoure espais de sociabilitat que afavoreixinl’enriquiment i el creixement personal de totes les parts,tot fomentant la comprensió, la cooperació i la solidaritatuniversal.• Cooperar amb diferents col·lectius creats per ciutadansi ciutadanes immigrats.

SEU GranollersCONTACTE Estel Estopiñan Mòb. 656 258 394;Susana García Mòb. 649 148 068a/e [email protected]

NOM DE L’ENTITAT GLOBAL INFANTILFINALITATS DE L’ASSOCIACIÓLa defensa de la infància i el dret de cadanen, sense distinció de raça, cultura o religió,a l’alimentació, a la sanitat i a l’educació.La lluita contra l’explotació infantil, la prostituciói els maltractaments, com també per la implantaciói la universalització dels drets de la infància. La lluitaper l’emancipació de la dona en el tercer món,a partir de la formació, la integració sociali la defensa dels seus drets.

SEU C/Josep Carner, 1, 2n C08402 GranollersCONTACTE Josefa Recio i CorralMòb. 675 121 861 Tel. 93 870 79 79a/e [email protected]/e [email protected] www.globalinfantil.com

EXPERIÈNCIA DE COOPERACIÓ


logia participativa ens ha funcionat molt bé. Dóna fruit perquè,com que veuen que aprenen, les dones estan motivades. Amés, fem l’alfabetització en el seu idioma matern, l’amazic. Defet, la metodologia participativa no tindria sentit en un altreidioma que no fos el matern, tot i que l’amazic fins ara ha estatuna llengua oral. Però s’estan fent esforços per preservar aquestidioma, i bona prova n’és que recentment s’ha creat el ReialInstitut de la Cultura i la Llengua Amazic.

El què més fa falta a les dones marroquines, doncs, és formació?Sí, formació a tots nivells. Sensibilització. Conèixer coses.Ajudar-les a pensar per si mateixes, a demanar el que necessiten.I partir d’aquí podran començar a caminar soles: aprendre,treballar a la cooperativa...

Com es concreta la col·laboració de l’Ajuntament de Granollersamb l’Associació Forum de Dones d’Al Hoceima?Està fent un club de dones, com un cafè, al centre d’Al Hoceima.Com que Al Hoceima és una ciutat, hi tenim un tipus de projectemés específic: hi ha una aula d’informàtica, una biblioteca, uncafè i un espai per fer-hi activitats diverses. La idea ha sorgitdel fet que, a Al Hoceima, les dones no tenen cap lloc on trobar-se perquè està mal vist que vagin als cafès on hi ha homes.Per això vam pensar: per què no fem un cafè per a nosaltres?D’una banda, hi ha una el cafè, que s’autofinança, i, de l’altra,hi ha un espai de trobada per a dones on fem xerrades, fòrums,debats....

S’ha notat la reforma de l’estatut personal marroquí, laMoudawana?El problema és que no hi ha gaire informació sobre aquesttema. No s’arriba a posar en pràctica perquè la gent no la

Què és l’Associació Forum de Dones d’Al Hoceima?És una associació de dones que treballa, sobretot, al món rural.Els àmbits d’acció se centren en la sensibilització,l’assessorament jurídic i sanitari i la reivindicació, que esdesenvolupa amb altres moviments del Marroc que treballenpels drets de les dones.

Com us organitzeu?Tenim centres de treball a diversos pobles. Es va començar perrehabilitar els mercats de dones. Aquests mercats tenen unorigen antic: per evitar que homes i dones estiguessin junts almateix espai, es van crear els mercats de dones. Aquestsmercats no eren només un espai d’activitat econòmica i tran-saccions comercials, sinó que també constituïen un autènticpunt de trobada per a les dones, una excusa per sortir, un llocon parlar amb altres dones. Per això es va trobar tan important,des de l’Associació Forum de Dones d’Al Hoceima, ocupar-sede la rehabilitació d’aquests mercats.

És difícil arribar a les dones?Fins ara, han passat per l’associació unes 700 dones. Al principiva ser complicat: bàsicament ho vam fer poble per poble, portaper porta. Però des que disposem dels centres, hi centralitzeml’alfabetització, diferents tipus de formació, una llar d’infants,assessorament divers (jurídic, de planificació familiar...).

Quina resposta trobeu?Molt bona. Estem treballant amb una metodologia participativaper a l’educació popular. Tenim una guia amb tècniques idinàmiques específiques sobre com treballar, per exemple,l’alfabetització; fer-ho a la manera tradicional no ens serveix,hem de buscar estratègies per a motivar les dones. La metodo-

Milouda El Hankiri ha estat a Catalunya en representació de l’Associació Forum de Dones d’Al Hoceima (AFFA).A Granollers ha mantingut trobades amb els representants polítics, ha fet xerrades i ha participat en reunionsde treball amb tècnics i regidors de la comarca que s’ocupen de la integració i la participació social de lesdones. L’Ajuntament de Granollers col·labora amb AFFA per a la creació d’un club de dones a Al Hoceima.

“La cooperació ha de ser bidireccional: els del sud també tenim coses a aportar als del nord”

MILOUDA EL HANKIRIENTREVISTA A

FOTO

: H

ÈC

TOR

AN

OR

O


coneix, no sap quines reformes s’han introduït. De mil, potserse’n coneix una! I, a més, els canvis que aporta la Moudawanano són realistes. Per mi, l’aportació més significativa de lareforma de la Moudawana és la reforma en si mateixa. Vulldir que, fins ara, la Moudawana era sagrada i no es podiatocar i, el fet de fer-hi reformes, és la fita més important.

Però, com deia, els canvis que proposa no són reals. Perexemple, la llei sempre deixa l’última paraula als jutges entemes com el de la poligàmia. La llei diu que no està permesaperò el jutge pot decidir que sí, si ho troba justificat. AMarràqueix, el primer any de vigència de la Moudawana, hiva haver 122 peticions de poligàmia. Sabeu quantes se n’handenegat? Vint-i-una! Les altres 101 són vàlides. On són elscanvis? El mateix passa amb l’edat mínima de 18 anys percasar-se les dones. Tot és mentida, perquè el jutge pot decidirallò que consideri i, a més, les falsificacions de documentssón a l’ordre del dia. Per això no hi ha canvis autèntics.

Què es pot fer, doncs?És un procés lent. D’entrada, el moviment femení no estavad’acord amb els canvis de l’estatut perquè havia presentatles seves pròpies propostes. Ara, s’han presentat informessobre l’incompliment de la Moudawana. Això forma part dela lluita per aconseguir un canvi real. El més important ésque les dones adquireixin consciència i pensin per si mateixes.

Quin és l’objectiu de visites com la de Granollers?Col·laborem amb l’Associació Cooperacció. Però nosaltrestenim la nostra pròpia concepció de què és la cooperació.Tot no s’hi val: no tot el que ens arriba és positiu. Hem dedecidir quina cooperació volem: que ens arribin diners perfinançar un projecte determinat no és el que jo anomenocooperació. La cooperació ha de ser la resposta a necessitatsde la gent dels pobles, en el nostre cas, de les dones. Ésa dir, que els projectes surtin del propi país. Creiem en laigualtat de condicions: hi ha col·laboració nord-sud, peròtambé sud-nord. Per exemple, nosaltres, allà, tenim unaoficina d’atenció a la dona immigrant i hi ha coses que podemtraslladar i aplicar aquí. Tenim molta experiència en motivació,foment de la participació, activitats de grup... I són cosesque es poden aplicar aquí.

Us posaré un exemple perquè es vegi que tot és possible ique ens hem d’empescar solucions per a tot: tenim unamanera de fer els debats una mica peculiar. Nosaltres pensemel tema de què volem parlar. Llavors ens posem dues personesen una banda a parlar d’aquest tema però sense convidarningú, perquè si ho fem les dones se senten cohibides, tenenvergonya, no volen fer el ridícul... Però quan nosaltres duescomencem a parlar, no triga a sentir-se algú que fa unaintervenció, i després una altra, i una altra, i així es generaun debat en què tothom participa sense adonar-se’n. Aixòens funciona de meravella.

O sigui, que quan jo vinc aprenc coses de vosaltres peròtambé en deixo d’altres que us poden ser útils.

El fet que cada cop hi hagi més multiculturalitat, fa que espalpi més aquesta reciprocitat o continua havent-hi lesmateixes barreres de sempre?Jo crec que hi ha un acostament entre persones, en el tractede tu a tu, entre la gent del carrer, etc. Però a nivell decultures diria que cada cop hi ha més prejudicis respectel’Islam, sobretot. I tot això va a pitjor: com més immigrantsvénen, més gran es fa l’esquerda. Em sembla que és unaqüestió de por.

A primers dels anys 90, gràcies als camps de treball (desprésanomenats de solidaritat) de SETEM Catalunya, un bon grapatde joves de Granollers i rodalies ja havíem estat al ques’anomenava tercer món (ara dit el Sud). Havíem estat aprenenti col·laborant amb diferents organitzacions a països com elCongo, Xile, Filipines, Perú, Argentina, Txad... i en tornar, semprela mateixa pregunta: que podem fer més enllà d’explicar el quehem viscut?

És d’aquesta manera com, de mica en mica, ens vam anaragrupant al voltant de la idea que la solidaritat calia viure-ladins del quotidià i apropar aquestes realitats a la nostra ciutat.Així, prenent com a eix de la nostra tasca de sensibilització lesidees i propostes del Comerç Just, al 1996 ens vam constituiren comitè local de SETEM a Granollers.

Des d’un primer moment, la voluntat de Setem Granollers haestat potenciar la solidaritat activa dels ciutadans i ciutadanesde Granollers vers les desigualtats que tenen origen en unesrelacions Nord-Sud injustes, d’allò què cal canviar al Nord,començant per casa nostra, per millorar les condicions al Sud.Les nostres accions pretén fer reflexionar sobre temes com elComerç Just, la Banca Ètica, el Consum Responsable, la SobiraniaAlimentària i les estructures que perpetuen les desigualtatsd’uns territoris respecte d’uns altres. Per aconseguir els nostresobjectius hem proposat activitats per a escoles i grups, hemorganitzat cicles de conferències i de formació, vam inventar laFesta del Comerç Just (ara es celebra annualment a tot Catalunya),i continuem pensant propostes per fer de Granollers un referentper la comarca, també pel que fa a la Solidaritat.

Des de l’any 2000 també organitzem un Camp de Solidaritata Chiapas (Mèxic) en coordinació amb cooperatives productoresdel cafè de comerç just, i oferim l’oportunitat de viure unaexperiència transformadora perquè -com diem a les entrevistesde selecció- una estada d’aquestes característiques és quelcommés que un viatge, és una experiència que sovint transformala visió que hom té de la realitat i del món en el que vivim i queet compromet, més enllà de l’experiència concreta.

L'any passat vam crear una pàgina web que ens permet difondreels nostres objectius i activitats. Us convidem a visitar-la:www.setem.cat/granollers

10 anys de setema granollers 10 anys

de sensibilització

Entrevista feta per Dolors Rovira

QUE ÉS GÈNERE?

És el conjunt de característiques psico-lògiques, socials i culturals assignades ales persones en funció del seu sexe. Sóncaracterístiques històriques i modificables,que es van transformant amb i en el temps.És una categoria relacional que sempreha d’incloure homes i dones. Per tant,quan parlem de sistema de gènere, ensreferim a una construcció social, totalmentindependent del sexe biològic, queestructura i divideix la societat en àreesespecíficament femenines i masculines iels atorga un valor desigual, jerarquitzantels valors i activitats vinculats a lamasculinitat. D’acord amb aquest sistemade gènere el rol femení assigna a lesdones la cura de la família i dels afectesi les atribueix l’espai domèstic com elpropi, i el rol masculí assigna als homesl’activitat productiva situada en el mercatlaboral i els atribueix la participació i lapresència a l’espai públic com a pròpies.

El gènere fa a totes les dones del mónsemblants, ja que comparteixen formesd’opressió econòmica, social, cultural,jurídica, política, sexual, encara que hohagin viscut de formes diferents, ambespecificitats nacionals, regionals, locals,grupals, i se les ha col·locat en un rangd’inferioritat social. No es tracta de creen-ces, es tracta de condicions socials, eco-nòmiques i polítiques realment inferiors.

En tot el món, abusos contra les donessón incessants, sistemàtics i àmpliamenttolerats sinó condonats explícitament,malgrat l’augment de consciència i rebuigrespecte a les violacions dels dretshumans, a la violència i la discriminaciócontra les dones. Però la violència cap ales dones no només és física. Elmaltractament s’expressa de moltesmaneres.

Discriminació significa un tracte desiguali implica haver rebut maltractament pelfet de ser dona, encara que sigui unmaltractament cortès.

ON EL TROBEM?Donarem alguns exemples, amb dadesextretes de l’últim informe del Programade Nacions Unides per al Desenvo-lupament (PNUD, 2006).

En la riquesa

EL 70% DE LES PERSONES DEL MÓNSÓN DONES; POSSEEIXEN MENYS DEL10% DE LA RIQUESA GLOBAL DELPLANETA

De les mil milions de persones més pobresdel món, les tres cinquenes parts sóndones i nenes. La fam incideix ambespecial gravetat en les dones, sobretoten període d’embaràs. La malnutricióaugmenta el risc de contraure malaltiesi el perill de mortalitat materna durantel part.

Paradoxalment, la FAO indica que la donaalimenta el món. Les dones produeixenmés del 50% dels aliments del món i al’Àsia i a l’Àfrica treballa 13 hores mésper setmana que els homes. A més, lesdones destinen quasi tot el que guanyena atendre les necessitats de la llar il’alimentació de la família, mentre queels homes utilitzen com a mínim el 25%dels seus ingressos en altres finalitats.

A la Cimera Mundial sobre Alimentació de1996 els països van subscriure laDeclaració de Roma. Aquesta Declaracióreconeix que per aconseguir l’eradicacióde la fam i de la pobresa, és necessàriala participació plena i en condicionsd’igualtat dels homes i les dones. Unobjectiu que, de moment, no s’ha assolit.

En la violència

En conflictes bèl·lics, coms els de SierraLeone, Kosovo, República Democràticadel Congo, Afganistan, Irak, Ruanda, elscombatents i els seus simpatitzants hanviolat dones com a arma de guerra ambquasi total impunitat. En països comNigèria, República Dominicana, Burma,Tailàndia, moltes dones i nenes sóncomprades i venudes, traficades pertreballar forçosament en la prostitució,mentre que els seus governs actuen demanera insuficient per a protegir els seusdrets i castigar els traficants. En altrespaïsos com Sud-àfrica, Afganistan, Índia,Uzbekistan, les dones no tenen el controldel que passa amb el seu cos. Les donesno poden dependre del seu govern perquè les protegeixi de la violència física,fins i tot del risc de contagi del VIH/SIDA.Les dones sota la custòdia de l’Estats’afronten a l’assetjament sexual delsseus carcellers. Les dones són cas-tigades per practicar el sexe fora delmatrimoni o amb una persona que ellestriïn (en comptes del que triï la sevafamília). Els marits i altres familiarsmasculins dicten l’accés de les dones al’atenció mèdica de salut reproductiva.

El maltractament de les dones dins lapròpia llar en molts països de l’AmèricaLlatina, Rússia, Àfrica o Orient arriba anivells increïbles, mentre que els respectiusgoverns es neguen a intervenir per aprotegir les dones i castigar els culpables.I, quan ho fan, és aleatòriament i culpa-bilitzant les víctimes mateixes.

UNA DE CADA CINC DONES EN EL MÓNPARTIRÀ UNA VIOLACIÓ O INTENT DEVIOLACIÓ I EL 33% DE LES DONES HANESTAT COPEJADES O HAN SOFERTALGUN ALTRE TIPUS D’ABÚS AL LLARGDE LA SEVA VIDA.


L EQUITAT DE GÈNEREL EQUITAT DE GÈNERE

TEMA CENTRAL

FOTO

S:

PEP

GA

SPA

R


La violència domèstica constitueixl’evidència més palpable de la vulneraciódels drets de la dona. Independentmentde la classe social, raça, ètnia i cultura,la violència atempta contra la vida i ladignitat de les dones.

És una realitat malauradament tambépresent al nostre país:

DONES MORTES PER VIOLÈNCIASEXISTA A CATALUNYA(Font: Institut Català de la Dona)

(1) Fins el 24 d'octubre de 2006

EVOLUCIÓ A CATALUNYA(Font: dones mortes per violència de gènerea par tir del seguiment dels mitjans decomunicació)

Darrera data d'actualització: 24/12/2006

En l’educació

L’analfabetisme ubica la dona endesavantatge, sobretot en zones rurals,ja que és la primera que deixa elsestudis per ajudar en l’economia de lallar: En l’informe PNUD, 2006 s’as-senyala que les nenes constitueixen el70% dels 130 milions de nens/es que

no assisteixen a l’escola; les duesterceres par ts dels 960 milionsd’adults/es de tot el món que no sabenllegir són dones.

També a l’escola la disciplina és mésrigorosa amb les dones. Determinadesassignatures s’imparteixen en funció delgènere, cosa que reforça les diferènciesentre dones i homes. Els estudis conside-rats “femenins” com Infermeria, Magisteri...gaudeixen de poc reconeixement social.

En escoles de països occidentals o desen-volupats, hi ha estudiants que discrimineni ataquen a les noies que no s’ajusten alscriteris típics de conducta femenina, ales lesbianes, bisexuals o transgènere.

A la feina

ACTUALMENT SOLAMENT HI HA 11DONES CAPS D'ESTAT O DE GOVERN ENELS PAÏSOS DE TOT EL MÓN.

En l’àmbit públic, malgrat que les donesconsisteixen la meitat de la població,tenen menys accés als llocs de poder ide presa de decisions. Els càrrecs queocupen són de nivell operatiu i no polític.

Els canvis que s’estan donant en lasocietat porta a un replantejament delsrols dels homes i les dones. Les doneshan sor tit de la “llar”, espai que tra-dicionalment se les ha assignat, perdesenvolupar activitats productives,contribuent al sosteniment de la llar senseque això compor ti una redistribucióequitativa amb la seva parella de laresponsabilitat en les tasques domès-tiques, ja que encara molts homes hoconsideren “una desvalorització de laidentitat masculina”, fet que porta a unasobrecàrrega de treball per a la dona ambrepercussions físiques i psicològiques,

sobretot en dones migrants, les quals hofan en unes condicions extremes deprecarietat, i en molt casos de manerainformal (sense drets laborals i socials).

Espanya i Itàlia són els estats mésendarrerits d’Europa en aquesta qüestió,que sovint és motiu de conflictes familiarsi malestar social. En l’enquesta d’ocupacióde l'INE 2002-2003, observem que mentreque el 92,2% de les dones dediquen 4hores i 45 minuts diaris de mitjana a lestasques domèstiques, el 69,6% delshomes dedica tan sols 2 hores i 4 minutsdiaris. Aquestes diferències es mantenenamb independència de la situació laboral(les dones ocupades dediquen 3 hores i56 minuts diaris enfront de les 2 horesque dediquen els homes). Les dadestambé es mostren independentment del’estat civil: les dones casades dediquen5 hores i 53 minuts i els homes casats2 hores i 22 minuts.

L’atur i la precarietat laboral les afectamés que als homes. Tenen menysoportunitats de progressar als llocs detreball i d’accedir a la formació continuade la feina. I, molt sovint, la igualtatsalarial dintre les mateixes categoriesprofessionals, que és reconeguda a leslleis, no és portada a la pràctica. (Lesdones reben salaris un 25% més baixosde mitjana que els dels homes pel alconjunt d’Espanya.)

L’esforç de les dones joves per aconseguiruna bona preparació professional i exercir-la, aviat troba en la maternitat una altradiscriminació per raó de gènere. Moltesjoves són acomiadades directa oindirectament quan es queden emba-rassades; o no s’atreveixen a tenir fills;o necessiten demanar una excedèncialaboral...

CATALUNYA 2005 2006(1)

A mans de la sevaparella o exparella 11 9

Àmbit familiar 4 -

Sense relació familiar 1 1

Per un desconegut - -

TOTAL 16 10

Any 2004 21Any 2005 16

FOTO

: P

EP

GA

SPA

R

LES DONES VOLEN DECIDIR TENIR UNAFAMÍLIA, QUAN I COM, I SOBRETOT HOVOLEN FER EN CONDICIONS D’IGUALTATI COL·LABORACIÓ AMB ELS HOMES,PERQUÈ TANT EL TREBALL PRODUCTIUCOM EL REPRODUCTIU SÓN UNA TASCACOMUNA DE TOTA LA SOCIETAT.

ALGUNES DADES DE LA NOSTRAREALITAT MÉS PROPERA

• La taxa d’activitat femenina al conjuntde la UE el 2001 és del 46,9%, 19 puntsper sota de la masculina, que es trobaen el 65,8%. Al conjunt d’Espanya,Catalunya i la província de Barcelona,aquestes taxes se situen en el 39,72%,43,10% i 41,97%, respectivament. Lesdiferències amb la població masculina enel cas espanyol arriba a ser de 23,7 punts.

QUÈ CAL FER

• Calen polítiques públiques de millorade les condicions de treball de les dones.

• Les sortides desitjables i raonables pera la integració laboral ha de tenir encompte tot el temps de treball, d’oci ifamiliar, tant per a dones com per a homes.

• S’ha de promoure la dimensió de gènerea l’organització del treball en el si de lesempreses.

• Hem d’arribar a un nou pacte socialque ha d’anar més enllà dels canvislegislatius, que ha d’equilibrar els espaisi els temps, promovent un nou ordre enquè dones i homes comparteixin el poderde decisió, el treball remunerat i lesresponsabilitat familiars.

EL PAPER DE LA COOPERACIÓINTERNACIONAL

Les Nacions Unides diuen: “Els païsoshaurien d’adoptar mesures exhaustivesper eliminar totes les formes d’explotació,abús, assetjament i violència contra lesdones...”. Reforça aquesta postura laConferència Mundial de Drets Humansrelativa a la responsabilitat dels Estatsdavant actes par ticulars que violen ladignitat i integritat de les persones de lespersones, on s’eludeix concretament a laresponsabilitat que tenen tots els Estatsi la societat en el seu conjunt, en relacióa l’establiment de polítiques i remeis quepor tin a l’eliminació de les diferentsformes de violència que s’exerceixencontra les dones en els àmbits públic iprivat i que té la seva causa última en ladependència econòmica, especialment,

en els països que s’anomenen en viesde desenvolupament, ja que arrosseguenamb el seu empobriment el llast d’unaviolència femenina més cruel, ja ques’afegeix a altres formes de violència.

El nostre deure és exposar les pràctiquesde violència i subordinació de les donesarreu del món mitjançant campanyesmassives que sensibilitzin a la població,i fer formació sobre aquesta temàtica.

Partim de la base que els problemes delmón actual són estructurals i d’abastmundial. Entenem que les solucions queproposem han d’estar adaptades iarrelades a les condicions, cultura iiniciativa de les poblacions on treballen;per això cerquem organitzacions sòciesal Sud que tinguin una visió i àmbit estatali global, però que els seus projectestinguin un impacte clar en l’àmbit local.

Al Sud partim de la base que no hi hadesenvolupament possible si no acon-seguim que els estats assumeixin la sevaresponsabilitat en la defensa i garantíade l’exercici dels Drets Humans de laseva ciutadania... per això els nostresprojectes s’orienten a la incidència en lespolítiques públiques.

Les dones són les principals víctimes dela pobresa, dels conflictes polítics i socials,de la violència masclista. Davant laindiferència de les institucions, recolzemels moviments de dones que pressionenels poders polítics per a exercir unespolítiques públiques orientades a garantirels seus drets, és a dir, aconseguirempoderament: més espai i poder a lesdones en els processos de canvi social.

Des del punt de vista de les relacionspersonals, la submissió de les dones alsvalors i prerrogatives masculines és unade les principals fonts de desigualtats iinjustícies en les nostres societats. Passara actuar amb més protagonisme i poderde decisió en les qüestions comunitàriesi a l’espai públic és, per tant, a més d’undret de les dones, recollit en la DeclaracióUniversal dels Drets Humans, una condicióimprescindible per al desenvolupamenthumà i sostenible.

Un procés cap a l’equitat de gènere realexigeix un enfocament integrat i transversalde les polítiques públiques, rigorós,constant i unànime en la demandad’igualtat de gènere. La implicació delsdiferents nivells de govern –europeu,central i municipal– i la xarxa de la societatcivil, és imprescindible per aconseguir elrepte de la igualtat de gènere.

Grup de treball formatper membres de Creu Roja,l'Associació Cooperacció,la Fundació Pau i Solidaritat-CCOOi el Pla per a la Igualtat.


TEMA CENTRAL L’EQUITAT DE GÈNERE

Dona embarassada a Tombuctú(Mali).

Dones treballant com autònomesa El Salvador. Projecte de Cooperacció.

CONSTANCE MADYOM


Constance Madyom viu a La Garriga i treballa als Amics de l’Àfrica. Va néixer al Txad fa 25 anys, tot i queva créixer al Camerun. Viu a Catalunya des que fa 3 anys es va casar amb un jove de Santa Eulàlia de Ronçana.

“Aquí es viu molt poc la vida”

ENTREVISTA A

Com us vau conèixer?Ell treballava en temes de cooperació ambels missioners catalans al poble on jo vaighaver d’anar a estudiar secundària perquèal meu, Blangoua, només hi havia fins aprimària. Va ser el director d’una escola ones feien classes de mecànica i electricitatdurant dos anys. Com que el meu pare éscatecista, es coneixien i, a través d’ell, lameva família em feia arribar menjar els capsde setmana. Així ens vam conèixer! Vam sortiruns dos anys. Després ell va tornar a Cata-lunya i jo venia durant les vacances, fins quevam decidir casar-nos i venir a viure a laGarriga.

Quins són els primers records de viure aquí?De seguida m’hi vaig trobar bé. Viure aquíés un luxe! Visc en una casa molt bonica...no has de fer cap esforç! Allà, per tenir aigual’has d’anar a buscar i carregar-la al cap. Encanvi, aquí, obres l’aixeta i et pots fer unadutxa.

Però deu haver-hi coses que són millors alCamerun que a Catalunya, no?Sí, les relacions socials. Aquí la gent es tancamés al seu cercle i la família és molt reduïda.Allà la família és més gran i hi ha una relaciómes estreta.

I com et sents aquí?Des que vaig arribar, el meu objectiu va seradaptar-me i integrar-me al país.

Realment, parles un català perfecte...Això, cadascú ho valora a la seva manera.Jo vaig pensar: vinc a un país que no és elmeu, doncs el que haig de fer és aprendreel seu idioma per poder-me comunicar ambla gent d’aquí. És que, si no, no em sentiriaintegrada.

Com vas aprendre català?Em vaig apuntar a l’Escola Oficial d’Idiomesi cada dia feia dues hores de català i duesmés de castellà. Al principi no diferenciavauna llengua de l’altra! Però mica en mica, envaig aprendre. Els amics em van ajudar molti em parlaven en català a poc a poc, perquèels pogués entendre.

Creus que el teu origen africà et facilita elfet d’aprendre idiomes?Segurament. A l’Àfrica sempre estàs aprenentllengües noves. Abans del català i el castellà,jo parlava sara (el meu idioma matern), fran-cès, àrab i ngambaye, entre d’altres. Allàtenim molts idiomes, i com que ens relacio-nem molt, acabes aprenent l’idioma del veí.Fins i tot, al meu poble, hi ha una variant del’àrab que és el que tothom fa servir exclusi-vament al mercat.

Tota la teva família és al Camerun?Sí, això és el pitjor. Hi parlo gairebé cada diaper telèfon i aprofito els viatges de gent queviu aquí i va cap allà per fer-los arribar cartes.Col·laboro amb una ONG que coopera ambel poble de Blanguao. Hi duem a terme pro-jectes que ens sol·liciten els missioners quetreballen allà. Llavors, nosaltres busquem elfinançament aquí, bàsicament a través delsajuntaments però també d’altres entitats. Elprimer que vam fer va ser construir pousd’aigua a diversos pobles. I fa vuit anys vamposar en funcionament una escola: vamcomençar pel parvulari i cada any hi vamanar afegint un curs fins que ara ja hi ha totala primària.

Et veus aquí per tota la vida?Si Déu vol, voldria tornar algun dia al Camerun.Al meu marit també li agradaria. Però allà hiha molt d’atur. Per això voldria crear la mevapròpia empresa. Segurament relacionadaamb l’agricultura i la transformació del pro-ducte. De moment, però, només és un somni.

La teva experiència és molt diferent de lamajoria de compatriotes teus que vénen aEuropa. Quina visió en tens tu?Crec que s’hauria de donar una oportunitata la gent que vol millorar en la vida; no s’hade perdre de vista que, si estiguessin bé alseu país, no se’n mourien. Si hi hagués feina,a l’Àfrica s’hi viu molt bé i més tranquil·lamentque aquí. A més, venir aquí legalment ésgairebé impossible: per tenir els papersnecessites un contracte de treball, i perquèet facin un contracte de treball necessitespapers. És un peix que es mossega la cua!Per això crec que seria millor contribuir aldesenvolupament dels països africans;d’aquesta manera, la gent no es veuria força-

da a venir aquí. La majoria d’immigrantss’endeuten molt per poder venir, i aquestsdiners s’han de tornar. Europa està moltidealitzada. A l’Àfrica es creu que aquí ésfàcil tenir diners. En canvi, no es diu que s’hade treballar molt. I jo crec que, aquí, es viupoc la vida.

Parlem de la situació de la dona. Quin papertenen les dones al Camerun?La dona, al Camerun, no és res. No té dreta opinar ni a la família. L’home fa el què lidóna la gana i no respecta gens la dona. Enalguns llocs encara existeixen els casamentsarranjats entre famílies, sense que la noiahi intervingui per res. Als 16 anys ja es potdemanar la mà d’una noia. Per això, la majoriadeixen d’estudiar als 12 anys, quan acabenla primària.

Com és la vida de les dones casades?La dona s’ocupa bàsicament dels fills, i lafeina de casa: anar a buscar aigua, recollirllenya, fer el menjar...

Quina vigència tenen al Camerun les abla-cions?Es continuen practicant, però la gent començaa prendre consciència en contra. En algunestribus, però, és una tradició molt arrelada.Jo respecto les tradicions, però penso queno n’hi ha cap necessitat perquè és fer mala la dona. Crec que, amb el temps,s’entendrà. Ara, algunes mares no deixenque a les seves filles se’ls practiquí l’ablació.Això sí, els seus marits hi han d’estar d’acord.És clar que si una mare s’oposa a l’ablacióde clítoris de la seva filla és perquè comptaamb el suport del seu marit.

Quina concepció tens tu de la família?Algun dia voldré tenir fills, però tampoc 10com som a casa meva! A la gent del meupoble, al Camerun, els estranya que desprésde tres anys de casada encara no tingui nens.Però és que allà, la creença és que no etstu qui decideixes els fills que vols tenir, sinóDéu. També és cert que els fills viuen ambmenys coses que aquí, però se’ls had’alimentar. A més, els fills fan falta per podertreballar al camp o on sigui. Tampoc nocomparteixo la poligàmia. En la majoriad’aquests casos, les diferents dones d’unmateix marit ni es parlen. I això que a l’Àfricatothom sol menjar del mateix plat!

I com valores la situació de la dona aquí?Aquí potser la dona mana massa! A mi, venintdel Camerun, on la dona només pot abaixarel cap, em sobta que els homes rentin plats,etc. Potser hi hauria d’haver un terme mig.Crec que els homes i dones s’han d’entendresense que un mani més que l’altra.

Entrevista feta per Dolors Rovira


Qui ets?Sóc Luisa Karolina Velásquez López, llicenciadaen Dret, advocada i notària pública deNicaragua, del municipi de El Sauce. Actualmenttreballo per al Projecte MIRIAM, amb seu almateix municipi, com a assessora legal.

Què és el Projecte MIRIAM?És un projecte per a la promoció intel·lectualde la dona i també una associació sensefinalitat de lucre, fundada el febrer de 1989,que és present a 4 estats: Nicaragua,Guatemala, Suïssa i Àustria. Obté el suport depersones particulars, grups i organit-zacionsd'Àustria, Suïssa, Alemanya, Itàlia i Espanya,que n'asseguren el funcionament. Com aassociació, MIRIAM treballa en una sèrie deprojectes: Casa alberg per a dones estudiants,Assessoria legal i psicològica a dones, Educacióintegral i desenvolupament sostenible per anens, nenes i dones que recullen deixalles enel mercat El Mayoreo, Educació alternativa iintegral per a adolescents i dones, Projecte degènere i Projecte de defensa dels drets de lainfantesa i adolescència. Pel que fa a Nicaragua,és present a Managua, on es troba la seucentral, al nord i a l'occident del país.

On és situat el Projecte MIRIAM de El SauceAchuapa i com està organitzat?Les oficines de MIRIAM a El Sauce i Achuapasón ubicades a l'Alcaldia de cada Municipi. Enel cas de El Sauce, concretament té la seu al’Auditorio de la Niñez y la Adolescencia. L'equipestà integrat per un personal especialitzat,amb 4 dones joves: tres advocades, que fanfuncions d'assessores legals, i una psicòloga.MIRIAM Achuapa està composta per 2 joves:una treballadora social i una advocada. Aquestpersonal atén les dones, n'analitza el cas i elcanalitza a la institució corresponent, d'acordamb la necessitat d'atenció de la víctima:psicològic, Ministerio Público, jutjats, mediació...

Quin o quins dels projectes que has esmen-tat executa MIRIAM a El Sauce i Achuapa?Solament s'executa el Projecte d'assessorialegal i psicològica a dones.

Quins són els objectius d'aquest projecte?Combatre la inseguretat jurídica i la violènciaintrafamiliar, mitjançant el desenvolupamenthumà de les dones, nenes i nens, basat en elfoment i suport als seus problemes legals, enun context d'igualtat i oportunitats per a ambdóssexes, que n'afavoreix la integració plena enla societat.

En què consisteix el projecte?Consisteix a brindar supor t a dones ambproblemes legals i psicològics que acuden a

les oficines de MIRIAM, ja siguin casos deviolència, de conflictes de propietat, divorcis,pensió alimentària, reposició de partida denaixement, rectificació de partida de naixement,etc. També s'hi fan mediacions com a resolucióalternativa de conflictes i representacions encasos judicials. De forma addicional, es fanxerrades, tallers sobre temes legals i psicològicsadreçats a estudiants, líders comunitaris ipares de família. Paga la pena esmentar queel treball es divideix de forma rotativa per alpersonal. Mentre unes visiten 2 comarques almes per donar una més gran cober turageogràfica al projecte, les altres personesatenen a l'oficina de El Sauce. En la majoriadels casos el punt de trobada és a les escoles.Quan arribem a una determinada comarca,primerament oferim 2 tallers sobre temesespecífics sol·licitats pel líder comarcal; un ésadreçat a pares de família i l'altre a nens oadolescents; seguidament atenem de maneraordenada cada una de les persones quedesitgen fer consultes en l'àrea legal.

Quins avenços heu observat?Primer de tot, la presència de MIRIAM a totsels nuclis de població del municipi a través deles visites. Això cal remarcar-ho, ja que MIRIAMno atén solament la població del nucli urbà,sinó també la rural, per la qual cosa esbeneficien més persones del projecte. El treballpsicosocial que significa reconstrucció de vidade les dones i el treball legal, que és la defensadels drets de les dones. També, el fet queMIRIAM El Sauce hagi obtingut la coordinaciói sotscoordinació de la Comisión Municipal dela Niñez y la Adolescencia (CMNA). El granacolliment del projecte per part de la població,puix que hi ha una gran quantitat de personessatisfetes per haver resolt els seus problemes.Tot això ha estat possible a través de CasaMIRIAM, que és l'únic organisme no governa-mental present en el municipi, on les donessaucenyes poden denunciar les violacions delsseus drets consignats en la nostra ConstitucióPolítica i en les nostres lleis.

Quins problemes heu hagut d'afrontar?Al començament, poc supor t dels líderscomarcals, ja que a ells se'ls lliura amb 15dies o 1 setmana d'anticipació les invitacionsdel dia i hora de les visites del projecte adeterminada comarca, amb l'objectiu quedifonguin la presència de MIRIAM als pobladorsde tots els llogarrets que conformen la comarcaque representa. Però què acostumava a passar?Que aquest líder només distribuïa aquest avísen el llogarret on ell vivia o en uns quants i noen tots, cosa que comportava que les personesamb problemes legals o psicològics haguessinde gastar diners en desplaçaments i recórrermolta distància per arribar al cap del municipien cerca de solució als seus problemes en lesoficines de MIRIAM. Sortosament, avui dias'ha superat aquest obstacle. Ara bé, hi hacomarques molt llunyanes on no hi ha transportvehicular per arribar-hi, per la qual cosa hemhagut de mobilitzar-nos damunt bèsties percomplir amb el treball assignat, i d'aquestamanera ajudem un dels sectors més vulnerablesen el nostre municipi, com són les dones. Al'hivern, les carreteres Sauce-Achuapa i Sauce-

Estelí es troben en mal estat, i es tallen is'arriba a la incomunicació. Per això lescomarques que estaven programades per servisitades en aquests mesos no es fan, peròaixò no és excusa per a aturar la feina, ja queaqueixes visites es fan el mateix dia i hora,però en barris del cap del municipi.

Quines perspectives de futur té el projecte?Hem d'aconseguir que el problema de lesdones sigui assumit per la societat com unproblema de salut pública, que ens afecta atots i totes. També hem d'assolir que la donasigui reconeguda sempre com a subjecte dedret en igualtat de condicions respecte delshomes. De manera global, fer minvar la violènciai la violació als drets humans de la dona en elnostre municipi.

Casa MIRIAM Sauce-Achuapa realitza la feinasense ajut d'altres institucions?No, ja que per a desenvolupar aquest projecteo la feina cal coordinació interinstitucional a fide planificar i fer activitats conjuntes de formaordenada i en equip que incideixi directamentsobre les situacions que es presenten.Institucions amb les quals treballem: JuzgadoLocal Civil y Penal, Policía Nacional, Ministeriode Educación Cultura y Depor te (MECD),Ministerio de Salud (MINSA), Ministerio Público,Fundación Tierra y Vida, Comisión de la Niñez,Comité de Desarrollo Urbano Rural (CDUR),Alcaldía Municipal. Totes són presents en elmunicipi. També treballem amb la AsociaciónMary Barreda de León.

Quant a la part quantitativa del treball, ¿quèpodeu dir?Primer, que estic molt contenta amb el nombrede persones que hem atès a les nostres oficinesamb tipologies de casos diverses. Això m'omplede satisfacció, perquè una de les carac-terístiques del personal de MIRIAM és ajudara qui ho necessita, a les persones d'escassosrecursos econòmics que no tenen per pagarun advocat particular o privat, ni per poderacudir a una clínica psicològica. Parlaré delprimer semestre de l'any 2006, en el municipide El Sauce, a l'àrea d'Assessoria legal ipsicologia es van atendre un total de 361persones, de les quals 284 van ser dones i77 homes. A aquests homes se'ls va atendre,perquè els tràmits que van sol·licitar foren enbenefici de la seva esposa i fills, no en contrade la dona. Quant al nombre de casos atesos,388 foren casos nous i 56 de seguiment. Es van fer 17 xerrades de l'àrea legal i 14 del'àrea de psicologia, amb un total de 31xerrades. Es van visitar 6 comarques:Campamento, Salale, Ocotal, La Palma, LosPanales i Agua Fría.

El teu missatge final per als lectors i lectoresd'aquesta revista.El meu missatge final és que el personal ambquè comptem MIRIAM El Sauce i Achuapasom feministes i treballem per crear relacionsigualitàries, democràtiques, per a les donesdels nostres municipis, per la no-violència i laconstrucció d'una Nicaragua més respectuosadels drets humans de tothom.

Gràcies per les teves paraules.

Entrevista feta per Joseba Mendizabal,de la Fundació Pau i Solidaritat - CCOO

DEL PROJECTE MIRIAM A EL SAUCE (NICARAGUA)LUISA KAROLINA VELÁSQUEZENTREVISTA A

L’Ajuntament de Granollers projectal’obertura del Centre de Cultura per laPau a l’edifici modernista Can Jonch-Sampere, ubicat al carrer del Rec número19, al bell mig de Granollers i a molt aprop de l’emblemàtica plaça de la Porxada.Aquesta finca, que fou donada a l’Ajunta-ment per la família propietària a final del2003, havia estat la casa d’Antoni Jonch,que va ser conservador del museu deGranollers i director del Parc Zoològic deBarcelona, i de la seva dona, JosefinaSampere.

El Centre de Cultura per la Pau deGranollers té la vocació d’esdevenir unreferent arreu dels Països Catalans enCultura de Pau, fomentant totes aquellesactivitats que vagin dirigides en aquestsentit. Aquestes abasten des de la no-violència, l’antimilitarisme i la defensadels drets humans, fins a la promoció deles actituds cíviques i de respecte quemillorin la convivència i la participaciódels ciutadans en aquelles qüestions queels afecten directament.

PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PROJECTE

Aquest projecte forma part del PAM 2003-2007, concebut com a centre de recursosper la pau, la cooperació, la solidaritat iels drets humans. A les darreries de 2004es va iniciar un procés participatiu ambla ciutadania que va culminar, el gener de2005, amb un taller par ticipatiu perdissenyar els usos del futur Centre deCultura per la Pau. En aquest taller hi vanpar ticipar 45 persones de diferentsàmbits: polític, tècnic, empresarial, delteixit associatiu i de la ciutadania. Elsquatre usos principals pel Centre, definitsen el procés:• Espai de trobada d’entitats i persones• Espai de mediació• Recuperació de la memòria històrica• Centre de recursos per la pau.

El principal objectiu del Centre de Culturade Pau és fomentar la cultura de la pauen tots els aspectes de la vida ciutadana,impulsant i donant suport juntament a

les entitats i associacions, a les diversescampanyes que afavoreixin la pau, eldesarmament, els drets humans i lasuperació de la injustícia i la discriminació.

USOS DEL CENTRE DE CULTURA

Espai de trobada d’entitats i personesEl Centre de Cultura per la Pau preténoferir un espai per a que les persones,entitats i associacions que treballen entemes de cultura de pau i cooperaciópuguin disposar d’un punt de trobada queels permeti compartir projectes i unir-seal voltant de campanyes impulsadesconjuntament.

Centre de RecursosL’objectiu és que el Centre esdevinguiun punt d'informació i assessoramentespecialitzat en temes de Cultura de Pauadreçat a tots els ciutadans, entitats,investigadors i a la comunitat educativa.Per això el Centre haurà de crear un fonsde materials diversos especialitzats(llibres, revistes, materials pedagògics,jocs…) per posar-los a disposició de lespersones o entitats que ho sol·licitin.S’establiran coordinacions amb altresllocs que disposen de recursos per tal depoder oferir la informació d’on trobar icom aconseguir aquells materials delsque el centre no disposi.

Recuperació de la memòria històricaEn aquest aspecte el Centre es proposaimpulsar i realitzar programes vinculats ala recuperació de la memòria històrica aGranollers i comarca. Aquest projecte esvol dur a terme treballant conjuntamentamb les persones que ja treballen enaquest mateix camí: investigadors,estudiosos, col·lectius afectats…

Espai de mediacióAquest espai vol incorporar el treball perla cultura de pau a la vida ciutadana,oferint opcions pacífiques de gestió deconflictes. La mediació es basa en unprocés de diàleg i comunicació entre lesparts que es troben en conflicte, ambl’ajuda d’un tercer imparcial, el mediador/aque condueix el procés.

Des del centre de Cultura per la Pau esvol oferir formació en diversos aspectesque ajudin a la sensibilització en temesde cultura de pau, de drets humans,de cooperació i desenvolupament, deconeixement d’altres cultures, d’immi-gració i de gestió pacífica de conflictes ide comunicació positiva.

COL·LABORACIONS EN EL PROJECTEFins ara s’ha obtingut el suport del FonsCatalà de Cooperació al Desenvolupament(2005) i del Programa de l’Institut per laPau, del departament de Relacions Insti-tucionals i Participació de la Generalitatde Catalunya (2006). És un primer pasper a cercar futures col·laboracions icomplicitats en els propers anys.

ESTAT DE LA REFORMA DE L’EDIFICIEl projecte de reforma va ser aprovat afinal de juny de 2006. El gener de 2007s’han adjudicat les obres, que acabarana principi de 2008.

CAN

JONCHSEU DEL FUTUR CENTRE DE CULTURA PER LA PAU


FOTO

S: V

IVIA

N L

YO

N

LA CREU ROJA POSA EN MARXAUN MAGATZEM D’EMERGÈNCIES I ACCIÓHUMANITÀRIA INTERNACIONALTINDRÀ CAPACITAT PER FER ENVIAMENTS DES DE CATALUNYAA QUALSEVOL PART DEL MÓN EN UN MÀXIM DE 72 HORES

La Creu Roja a Catalunya posa en marxa el Magatzemd’Emergències i Acció Humanitària que té la missió principalde donar resposta, tant a les crisis humanitàries internacionals,com a les emergències d’àmbit estatal.

El Magatzem d’Emergències i Acció Humanitària, ubicat a laPobla de Claramunt, a la comarca de l’Anoia, és el segon d’aquesttipus a tot l’estat i té capacitat per fer un enviament d’ajudahumanitària des de Catalunya a qualsevol part del món en unmàxim de 72 hores. S’ha escollit aquest emplaçament per lesbones connexions que disposa amb la xarxa viària i de comunicaciói els diferents aeroports del territori català.

L’espai d’emmagatzematge disposarà en tot moment d’unEstoc Bàsic d’Emergència dissenyat per atendre lesnecessitats d’unes 1.000 famílies. Consta d’un paquet familiarque inclou 5 mantes, 1 kit d'higiene familiar, 1 kit de cuina,2 bidons d'aigua i 2 tendals de plàstic.

En total, el magatzem d’Emergències compta amb 5.000 mantes,2.000 tendals de plàstic, 1.000 kits de cuina, 2.000 dipòsitsplegables de 20 litres, 1.000 kits d’higiene familiar, materialvalorat en més de 100.000 euros.

LA IMPORTÀNCIA DEL DISPOSITIU LOGÍSTIC

L'acció humanitària de la Creu Roja té com a objectiu preveniri alleujar el patiment humà derivat de les guerres, els conflictesarmats i els desastres mitjançant la resposta a les necessitatsbàsiques i immediates de les persones afectades.

Dins una emergència o crisi humanitària, és essencial establirun sistema eficient de la logística per aconseguir que els articlesarribin allà on calqui en el temps oportú. Per tant, la logística,com a servei de suport, intervé en les operacions de socors desdel principi. D’aquesta manera, amb el Magatzem d’Emergènciesi Acció Humanitària, la Creu Roja a Catalunya s’integra dins elsdispositius internacionals de logística per així donar una respostaeficient en el suport de les operacions d’emergències que laCreu Roja executa a tot el món.

Només l’any 2004, els desastres van provocar 250.000 mortsi 146 milions de persones damnificades. Així, la creació d’aquestMagatzem d’Emergències i Acció Humanitària de la Creu Rojasorgeix com una resposta solidària cap aquells col·lectius mésvulnerables que s’han vist afectats per catàstrofes naturals, comara sequeres, terratrèmols, inundacions, o bé per situacionsprovocades directament pels éssers humans (conflictes bèl·lics,èxodes, etc).

Per a més informació, contacteuamb l’Àmbit de Comunicacióde la Creu Roja a Catalunya.Tel. 93 205 14 14

LLIBRES NOTÍCIESLLIBRES ESCRITS

PER DONESQUE TAMBÉ HAN

DE LLEGIR ELS HOMES

Una carta molt llargaMariamma Ba

Editorial Takusan

Mi carta más largaMariamma Ba

Editorial Zanzíbar

Flor de neuLisa See

Edicions 62

Abanico de sedaLisa See

Editorial Salamandra

Herba d’enamorarTeresa Moure

Edicions La Campana

Hierba moraTeresa Moure

Ariel

Sobre la bellesaZadie SmithLa Magrana

Sobre la bellezaZadie Smith

Editorial Salamandra

La cocina del azafránYasmin Crowther

Siruela

Un llit de neuRoswitha HaringQuaderns Crema

Una cama de nieveRoswitha Haring

El Acantilado

L’ametlla.Memòries eròtiques

d’una dona musulmanaNedjma

Editorial Proa

La almendra.Memorias eróticas

de una mujer musulmanaNedjma

Editorial Maeva

graula la - Granollers

Documents

Transcript of graula la - Granollers