G.D. CATALA 2 BATXI - Introducc - · PDF fileObjectius terminals de la matèria de...

índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Utilització de la guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Elements per elaborar el projecte curricular del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Objectius generals de l’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Objectius terminals de la matèria de llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . 12

Orientacions metodològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Temporització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Elements per elaborar la programació d’aula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

3

G.D. CATALA 2 BATXI - Introducc 3/11/03 05:19 pm Página 3

El llibre de llengua catalana i literatura està estructurat en vuit unitats ben diferenciades, cadascuna de lesquals està formada per tres blocs de continguts diferents. Tanmateix, cal dir que el segon bloc és variable i esdistribueix de la manera següent: les cinc primeres unitats són de gramàtica, i les tres últimes, de tipologia tex-tual.

1. Llengua i comunicació, que inclou la diversitat lingüística, la sociolingüística i la història de la llen-gua.

2. a) Gramàtica, en què es treballa la fonètica i la sintaxi de la llengua.b) Tipologia textual, en què es presenten i analitzen els textos científics i humanístics, els juridicoadmi-

nistratius i mercantils, i els textos periodístics.3. Literatura, en què es treballen i comenten els principals autors, moviments i obres des del modernisme

fins a la dècada dels setanta.

A l’hora de fer el projecte hem tingut en compte que alguns dels continguts de la matèria –de gramàtica i lite-ratura, sobretot– són una continuació d’aspectes treballats en el curs anterior; així doncs, hem inclòs en elsannexos del llibre alguns exercicis i quadres de repàs per facilitar l’actualització d’aquests coneixements previs.

Finalment, aquesta guia inclou un solucionari en el qual hi ha resoltes les activitats proposades. Creiem neces-sari intentar donar respostes o oferir algunes alternatives a tots els exercicis, fins i tot a aquells que defugenuna única correcció.

Esperem que el material us sigui d’utilitat en el difícil repte d’ensenyar llengua a les escoles i als instituts delnostre país.

Els autors

5

presentaciópresentació


utilització de la guia didàctica

6

Elements per elaborar la programació d’aula

Per a cada unitat s’inclou:

Aquesta guia consta dels apartats següents:

Elements per elaborar el projecte curricular del centre

1. Objectius generals de l’àrea

2. Continguts

3. Objectius terminals de la matèriade llengua catalana i literatura

4. Orientacions metodològiques

5. Temporització

Relació dels objectius que estableix el currículum delBatxillerat.

Especificació dels continguts conceptuals, procedimen-tals i actitudinals en relació amb els objectius terminals,i especificació dels continguts conceptuals per al primercurs.

Relació dels objectius terminals.

Exposició d’una metodologia i d’una estratègia didàcti-ques per impartir els continguts de l’àrea.

Proposta d’hores per treballar les unitats del llibre.

1. Objectius didàctics

2. Continguts:– Fets, conceptes i sistemes conceptuals– Procediments– Valors, normes i actituds

Relació dels objectius que es pretén que l’alumnat asso-leixi en acabar la unitat.

Programació dels continguts conceptuals, procedimen-tals i actitudinals que es treballen al llarg de cada unitat.

Solucionari del llibre de l’alumne

S’ofereixen totes les solucions als exercicis proposats en el llibre de l’alumne.


7

presentaciópresentació elements per elaborar

el projecte curricular del centre

Objectius generals de l’àrea

D’acord amb el Decret 182/2002 de 25 de juny, en acabar els estudis de Batxillerat l’a-lumnat ha de ser capaç de:

1. Comprendre textos orals emesos en la varietat estàndard, i també en altres variantsmés usuals en el context situacional de l’alumnat.

2. Llegir de manera expressiva textos de caràcter formal en la varietat estàndard, i tex-tos literaris, amb la pronúncia i l’entonació adequades.

3. Comprendre i resumir textos escrits de caràcter formal, literaris o no, tot distingint-ne l’estructura formal i el contingut.

4. Expressar-se oralment en la varietat estàndard de la llengua en diverses situacions for-mals.

5. Escriure textos de caràcter formal en la varietat estàndard i en diverses situacions for-mals (textos humanístics, científics, periodístics), amb adequació i coherència, usant,si cal, processadors informàtics.

6. Fer servir amb correcció les normes que regulen l’ortografia en textos formalsescrits, i la pronunciació i l’entonació en textos formals orals.

7. Fer un ús correcte de les normes gramaticals a partir de les regles de la morfologiai de la sintaxi.

8. Usar un lèxic i unes estructures comunicatives adequades a cada situació, tenint encompte les relacions textuals i semàntiques.

9. Analitzar, comentar i valorar textos en prosa, en vers o teatrals, significatius de laliteratura catalana, des del punt de vista formal i de contingut.

10. Llegir significativament, al llarg del Batxillerat, obres programades de la literaturacatalana, tot valorant-ne l’enriquiment personal aportat.

11. Contextualitzar adequadament els textos i els llibres llegits en relació amb l’autor,amb els períodes més representatius de la literatura catalana i amb altres paràme-tres artístics.

12. Ser conscient de la realitat plurilingüe i pluricultural del món d’avui, tot fent espe-cial esment a la situació a Europa, a l’Estat espanyol i a la societat catalana.

13. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural, com un mitjà d’inter-pretació de la realitat i de comunicació personal i social.

14. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengüesi valorar els processos de desplegament i normalització de la llengua catalana.

15. Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit crític, elaboració i presentació dela informació, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies.


8

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Elements de la comunicació. Aspectes no lingüístics. El context.2. Funcions del llenguatge.3. Tipus de textos orals i escrits: característiques. 4. Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. La correcció en l’oral

i en l’escrit.5. Tipus de textos específics: científics i tècnics; jurídics i administratius; humanístics;

periodístics; publicitaris.

II. Literatura

1. Els gèneres literaris.2. L’obra literària com a missatge: emissor/a, receptor/a, personatges, temes, tòpics,

lloc, temps, interpretació.3. La llengua literària aplicada a l’estudi d’una obra: recursos fònics, morfosintàctics,

lèxics i semàntics.4. Evolució històrica de les formes literàries:

4.1 Edat mitjana: marc històric i cultural. Principals gèneres i autors/es.4.2 Edat moderna: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i autors/es.4.3 Edat contemporània: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments

i autors/es.

III. Llengua i societat

1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especialatenció al marc legal i a la realitat sociolingüística de Catalunya.

2. Origen i evolució social de la llengua catalana. Dominis lingüístics.3. Els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic.

La planificació lingüística i els processos de normalització lingüística.4. L’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació i en altres àmbits.5. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística.

IV. Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia. 1.1 Conceptes generals: fonètica, fonologia, ortografia.1.2 Els sistemes vocàlic i consonàntic.


9

presentació2. Gramàtica.

2.1 Text, oració i mot.2.2 Estructura del text. Els connectors.2.3 Tipus d’oracions. Funcions sintàctiques. Categories gramaticals.

3. Lèxic.3.1 Estructura del mot. 3.2 Relacions per la forma i pel significat. 3.3 Els camps lèxics i semàntics.3.4 La formació del lèxic.3.5 Les locucions i frases fetes.3.6 Els reculls lèxics.

Procediments

1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i noves tecnologies (CD-Rom, bases de dades, Internet).

2. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals.3. Reconeixement dels fonemes catalans i dels principals al·lòfons dels fonemes cata-

lans.4. Lectura expressiva de textos formals i literaris.5. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents

varietats i registres de la llengua.6. Identificació d’unitats lingüístiques, i de les seves funcions i relacions.7. Identificació i pràctica d’estructures comunicatives.8. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text.9. Anàlisi, interpretació i comentari de missatges publicitaris.

10. Producció de missatges orals en la varietat estàndard.11. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant un processador de textos.12. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques

i lèxiques.13. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefi-

xades.14. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin rela-

cionar les diverses manifestacions literàries entre si, i amb la situació política, sociali cultural en què es produïren.

15. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, te-nint en compte els contextos en què se situen.

16. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats.17. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els recursos

retòrics corresponents.


18. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social.19. Anàlisi de la situació sociolingüística a Catalunya.20. Redacció de treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fit-

xes, índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.

Valors, normes i actituds1. Relacionats amb la comunicació.

1.1 Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements.1.2 Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica.1.3 Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi.1.4 Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals.

2. Relacionats amb la literatura.2.1 Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal,

d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.2.2 Interès per conèixer les diverses produccions literàries.

3. Relacionats amb la societat.3.1 Interès per la situació sociolingüística de Catalunya i la normalització de la seva

llengua pròpia, i diàleg entorn de les diverses actituds lingüístiques.3.2 Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment

i promoció personals.

4. Relacionats amb l’aprenentatge de la llengua.4.1 Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de

comunicació personal.4.2 Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques.4.3 Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació

al context, tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textosescrits.

4.4 Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissord’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com unamanera d’entendre el món.

10

presentació


11

presentacióSegon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

5. Tipus de textos específics:

• Textos científics i tècnics.

• Textos jurídics i administratius.

• Textos humanístics.

• Textos periodístics.

II. Literatura

3. La llengua literària aplicada a l’estudi d’una obra: recursos fònics, morfosintàc-tics, lèxics i semàntics.

4. Evolució històrica de les formes literàries:

• Edat contemporània: segle XX.

– El modernisme.

– La poesia: Joan Maragall. L’Escola Mallorquina.

– La narrativa: Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana, Víctor Català.

– El teatre: Santiago Rusiñol.

– El noucentisme: Eugeni d’Ors, Josep Carner i Guerau de Liost.

– Les avantguardes: Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix.

• La literatura fins als anys quaranta.

– Poesia: Carles Riba.

– Teatre: J. M. de Sagarra.

• La literatura de postguerra.

– Narrativa: Josep Pla, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, Pere Calders.

– Poesia: Pere Quart, Salvador Espriu.

– Teatre: Joan Oliver, Joan Brossa.

– Assaig: Joan Fuster.

• La literatura contemporània: narrativa, poesia i teatre.


III. Llengua i societat

2. Origen i evolució social de les llengües catalana i castellana.

3. Els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüís-tic (minorització, substitució, normalització). La planificació lingüística i els pro-cessos de normalització lingüística.

4. L’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació i en altres àmbits.

IV. Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia.• Fenòmens de contacte vocàlic i consonàntic.

2. Gramàtica.• Estructura del text. Els connectors.

• L’oració composta. Juxtaposició, coordinació i subordinació.

Objectius terminals de la matèriade llengua catalana i literatura

1. Obtenir, seleccionar i processar la informació relacionada amb els àmbits familiar,social, acadèmic i dels mitjans de comunicació.

2. Consultar diccionaris, enciclopèdies i altres fonts de documentació en bibliote-ques, arxius, mediateques i xarxes telemàtiques.

3. Comprendre i analitzar els principals elements que formen part del procés decomunicació: interlocutors/es, missatge, canal, codi, intencionalitat i situaciócomunicativa.

4. Descriure els aspectes no lingüístics en una situació comunicativa i aplicar-los en laproducció de textos orals i escrits.

5. Identificar i valorar discursos orals i textos escrits en les diverses varietats i registresde la llengua.

6. Llegir, recitar o dramatitzar textos de tipologia diversa amb bona entonació i prosò-dia adequada.

7. Analitzar i interpretar textos orals i escrits de caràcter formal en la varietat estàn-dard i en les principals varietats geogràfiques i socials de la llengua.

8. Analitzar i valorar críticament els missatges publicitaris.9. Reconèixer en un text concret les propietats textuals d’adequació, coherència

i cohesió.10. Comprendre i resumir el contingut d’un text periodístic, humanístic, jurídic,

administratiu, científic i tècnic (de divulgació), identificant-ne el tema, establint-neles idees clau i organitzant-les correctament en un esquema.

12

presentació


13

presentació11. Exposar oralment un tema amb planificació prèvia i amb l’estratègia comunicati-

va més adequada.12. Participar activament en activitats escolars i extraescolars, respectant les normes

de cada situació comunicativa.13. Produir i corregir textos mitjançant processadors informàtics.14. Aplicar convenientment les diferents possibilitats funcionals que ofereix el llen-

guatge a l’hora de produir missatges orals i escrits.15. Ser tolerant i crític amb els missatges rebuts i autocrític amb els emesos.16. Reconèixer les diferències entre el sistema fonològic català i el sistema fonològic

castellà. 17. Aplicar les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques i també els signes

de puntuació en la correcció de textos propis.18. Aplicar els registres lingüístics més usuals d’acord amb els factors que els deter-

minen.19. Redactar textos amb cohesió, coherència, adequació al context i correcció lin-

güística, seguint les fases que integren el procés de creació d’un text: planificació,escriptura i reescriptura.

20. Escriure textos formals d’àmbit acadèmic, periodístic, administratiu, amb estruc-tura adequada a la intencionalitat i a la situació comunicativa.

21. Comparar textos literaris i no literaris amb la finalitat de contribuir a una millorcaracterització dels diversos tipus de textos.

22. Fer comentaris de textos lingüístics i literaris, servint-se de criteris objectivables,segons esquemes i tècniques predeterminats, i redactar-los de manera coherent.

23. Analitzar els principals recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text.24. Comentar aspectes mètrics i recursos expressius de textos literaris.25. Llegir significativament durant el curs les obres programades de la literatura cata-

lana, tot valorant-ne l’enriquiment personal aportat.26. Analitzar obres literàries, tenint en compte l’autor/a, el lector/a, el missatge, tot

relacionant-les amb les estructures de gènere i els procediments retòrics utilitzats,i contextualitzar-les dins la producció de l’autor/a, el marc polític, social i cultu-ral de l’època i la seva importància en la literatura.

27. Confeccionar i interpretar quadres cronològics i esquemes que permetin relacio-nar diverses manifestacions literàries entre si i amb la situació social de l’època.

28. Reflexionar, partint de l’entorn més proper, sobre la situació plurilingüe de l’Estatespanyol i del món contemporani, amb especial atenció a la realitat sociolingüís-tica de Catalunya.

29. Comprendre l’origen i l’evolució social de les llengües catalana i castellana, alllarg de la història i en el moment actual, i constatar-ne les varietats.

30. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengüesi valorar els processos de desplegament i de normalització de la llengua catalana.

31. Aplicar a la situació actual de la llengua els conceptes de bilingüisme, diglòssia,conflicte, minorització, substitució i normalització, per superar les actituds diglòs-siques i per explicar els canvis que s’hi produeixen.


14

presentació 32. Valorar l’aprenentatge de llengües com a factor d’enriquiment cultural i de pro-

moció personal.33. Redactar treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fitxes,

índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.34. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural viva, com un mitjà d’ex-

pressió personal i comunitari i d’interpretació de la realitat.

Orientacions metodològiques

Llengua i comunicació

La metodologia emprada en les primeres unitats (1, 2 i 3) ha de servir per fornir unmarc teòric que permeti a l’alumnat assolir l’objectiu de conèixer la situació multicul-tural i multilingüe pròpia de la societat actual en un context de respecte i tolerància.Per això, considerem convenient il·lustrar els conceptes de sociolingüística introduïtsamb situacions concretes actuals i organitzar sessions de debat que permetin aclarircerts malentesos i prejudicis que sobre la situació lingüística del nostre país en concret,i del món en general, trobem.

Les unitats 4, 5, 6 i 7 presenten la història de la llengua. Tenint en compte que l’alum-nat ja posseeix uns coneixements d’història impartits en altres matèries (història, lite-ratura, filosofia...), cal anar guiant-lo perquè aconsegueixi contextualitzar les diferentsetapes de la història de la llengua catalana a partir dels seus referents.

Gramàtica

En el segon bloc se situa l’estudi de la gramàtica. L’objectiu d’aquests continguts nopassa per oferir a l’alumnat una formació teòrica deslligada de la pràctica lingüística.Ben al contrari, els conceptes gramaticals estudiats estan orientats a la confecció de tex-tos amb correcció i amb força varietat d’estructures. Novament, el mètode expositius’ha de combinar amb l’inductiu, perquè només en la mesura que l’alumnat sapreconèixer els mecanismes que regulen l’ordenació sintàctica i gramatical, podrà fer-ne ús en les seves produccions escrites.

Tipologia textual

A les unitats 6, 7 i 8 es treballen els textos científics, humanístics, jurídicoadministratiusi periodístics. Seguint les orientacions ja presentades en iniciar el tema de les tipologiestextuals en el primer curs, l’estudi i l’anàlisi d’aquests textos ha de permetre que l’a-lumnat pugui enfrontar-se a qualsevol tipus de text i disposi dels recursos necessaris perproduir textos adequats a qualsevol situació comunicativa formal. Proposem, en lamesura que sigui possible, partir d’exercicis pràctics que permetin a l’alumnat aproxi-


15

presentaciómar-se a les característiques de cada tipologia treballada i, un cop recollides i sistema-titzades amb l’ajut del professorat, aplicar-les en la producció pròpia.

Literatura

El plantejament metodològic d’aquest apartat és compartit amb els altres apartats delcurrículum: cada unitat es divideix en el contingut teòric i en les activitats pràctiques,concebudes per aplicar els coneixements adquirits i avaluar-ne l’aprenentatge assolitper l’alumnat. Aquestes activitats, i sempre a criteri del professor o professora, es podenfer de manera individual o bé col·lectivament.

Cada apartat de la unitat es tanca amb una lectura complementària i una proposta dedebat, un comentari lingüístic i un de literari, respectivament. En el cas del comentariliterari, n’oferim uns models (comentari d’un poema, d’un text narratiu i d’un text tea-tral) a l’annex. A criteri del professorat, els textos dels diversos autors inclosos en cadatema poden utilitzar-se per fer el comentari de text a classe, com a treball individual o,fins i tot, per a l’avaluació general de la unitat. A més, per les característiques obertesd’aquest plantejament, creiem que es pot valorar el comentari literari com una activitatd’ampliació per a aquell alumnat que pot assolir uns objectius didàctics més ambiciosos.

Avaluació

L’avaluació, que s’integra en el procés d’ensenyament-aprenentatge, ha de tenir coma primer objectiu que l’alumnat assoleixi un nivell de coneixements adequat a les sevespossibilitats. Aquesta finalitat obliga a plantejar-nos l’avaluació des d’una doble pers-pectiva. D’una banda, ha de permetre adequar el disseny i el desenvolupament de la programació a les necessitats i als ritmes d’aprenentatge de cadascú; de l’altra, ha de proporcionar-nos dades i informació sobre el procés d’adquisició de continguts del’alumnat. Des d’aquesta perspectiva, l’avaluació ha de tenir una clara funció formativai orientadora, la qual cosa implica que ha de ser, per força, contínua i diferenciada.

En aquest context resulta evident la necessitat de partir dels coneixements previs de l’a-lumnat si volem garantir l’efectivitat de l’ensenyament. L’avaluació inicial ens permetràconstatar els diferents graus d’aprenentatge que han assolit al llarg de l’etapa deSecundària i adequar la programació a les necessitats que s’han detectat. Poste-riorment, l’avaluació formativa haurà de permetre confirmar que l’alumnat assoleixindividualment els objectius proposats en els diferents apartats de la matèria: llengua i comunicació, gramàtica, tipologia textual i literatura.

Quant a l’apartat de llengua i comunicació, cal avaluar positivament la valoració i elconeixement de la nostra realitat sociolingüística i de la història del català. De la matei-xa manera, convé insistir en la producció de textos escrits: comentaris lingüístics i socio-lingüístics.


presentació Pel que fa referència a la gramàtica, l’alumnat ha d’obtenir una competència lingüísti-ca adreçada a millorar-ne l’expressió oral i escrita. Per això, tot i que pot ser avaluadade manera diferenciada, cal que l’alumnat tingui en compte que la gramàtica ha d’in-tegrar-se en la producció o anàlisi de qualsevol text oral o escrit.

Quant a la tipologia textual, cal que l’alumnat arribi a conèixer les característiques deles tipologies textuals presentades i pugui aplicar aquests coneixements en l’anàlisi i enla producció; cal tenir en compte que es tracta de textos de tipus formal que trobaransovint tant en l’àmbit docent com en l’àmbit professional.

Pel que fa a literatura, és especialment recomanable que s’efectuï una avaluació inicial,que hauria de permetre fixar els coneixements literaris i culturals de l’alumnat.Evidentment, l’ensenyament de la literatura no pot basar-se en l’aprenentatge memo-rístic d’autors i obres, sinó que haurà de partir de l’anàlisi de textos. A partir d’aquí, calque l’alumne sigui capaç de reconèixer els aspectes textuals coincidents que presentenles produccions pertanyents a una mateixa època i, alhora, que sàpiga identificar lescaracterístiques comunes que comparteixen els diferents gèneres literaris. Per això, elcomentari de text s’ha de convertir en el mètode d’avaluació idoni, perquè permet analitzar els recursos, tant des del pla de l’expressió com del contingut. A més, en laformació de l’alumnat es pot introduir la producció de textos literaris, per posar enpràctica els coneixements adquirits en l’anàlisi dels diferents gèneres i períodes.

En síntesi, en l’avaluació de l’alumnat de batxillerat haurem de considerar els contin-guts i capacitats següents:


• Valoració i coneixement de la situació plurilingüe del món contemporani i de la rea-litat sociolingüística de Catalunya.

• Coneixement de l’origen i l’evolució social de la llengua catalana al llarg de la història.

Gramàtica

• Reconeixement i classificació dels sons consonàntics i vocàlics, i identificació delsfenòmens de contacte entre sons.

• Identificació dels diferents tipus d’oracions compostes i dels nexes que les defineixen.

Tipologia textual

• Comentari i producció de textos de tipologies diverses (científics, humanístics, juri-dicoadministratius i periodístics).

Literatura

• Contextualització històrica dels principals autors i obres de la literatura catalana.• Caracterització dels períodes més importants de la literatura catalana.• Comentari de textos literaris de diferents períodes i gèneres.

16


17

presentacióTemporització

En la temporització d’aquest llibre podem seguir el criteri d’agrupar tres unitats percrèdit, la qual cosa permet establir l’equivalència crèdit/avaluació. Aquesta distribucióserveix per al 4t i 5è crèdit; en canvi, el 6è crèdit, tenint en compte el calendari de l’a-lumnat de 2n, té una unitat menys. Cada crèdit suposa una dedicació horària de 36/40hores efectives de treball, de les quals 3 es poden dedicar a l’avaluació. Atès que cadacrèdit, llevat del 6è, inclou tres unitats, la temporització assignada a cada unitat és d’u-nes 12 hores aproximadament. De tota manera, atesa l’articulació –del llibre en tresblocs, també és possible que el professorat opti per donar continuïtat a un dels eixos.En aquest cas, la dedicació horària a cadascun els blocs que constitueixen una unitathauria d’estar al voltant de les 3 o 4 hores.


18

unitat

1. Conèixer la diversitat lingüística en el món actual i les principals famílies que la integren.2. Identificar l’origen i l’evolució de les llengües romàniques.3. Relacionar els sons i els fonemes consonàntics de la llengua catalana amb les grafies que els corresponen en

aquesta llengua.4. Conèixer les modificacions fòniques que els diferents contextos aporten.5. Valorar les aportacions lingüístiques de la fonologia i la fonètica del català a la producció fonètica, a la prosòdia

i al codi lingüístic general de la llengua catalana.6. Valorar les circumstàncies socials i econòmiques que determinen el rerefons històric de les iniciatives culturals

dins el modernisme.7. Reconèixer les característiques estètiques i ideològiques dels autors europeus més rellevants que incidiren en el

modernisme català.8. Identificar els trets definidors del modernisme català.9. Conèixer la producció poètica de Joan Maragall.

10. Redactar comentaris literaris de fragments representatius de cadascun dels autors estudiats a partir d’un esque-ma establert prèviament.

1

Objectius didàctics

Fets, conceptesi sistemes conceptuals Procediments Valors, normes i actituds

1. Recollida, selecció i processamentde la informació, utilizant mitjanstradicionals i noves tecnologies(CD-Rom, base de dades, Inter-net).

2. Interpretació i reconeixement demissatges orals formals.

3. Lectura expressiva de textos for-mals i de textos literaris de l’è-poca estudiada.

4. Interpretació i resum de textosescrits formals.

5. Producció de textos escrits d’a-cord amb les normes ortogràfi-ques, morfosintàctiques i lèxi-ques.

6. Comentari de textos representa-tius de la literatura dels períodesestudiats d’acord amb les pautesprefixades.

7. Reconeixement i selecció delstrets que relacionen un text lite-

1. Llengua i comunicació1.1 Les llengües del món1.2 La classificació de les llengües

1.2.1 Classificació tipològica1.2.2 Classificació genètica

1.3 La família indoeuropea1.4 La Romània i les llengües ro-

màniques1.4.1 El llatí vulgar1.4.2 La fragmentació lingüís-

tica de la Romània1.4.3 La divisió de la Romània

2. Gramàtica2.1 Fonètica: grups de sons en con-

tacte2.2 Modificacions d’alguns sons

consonàntics contigus2.2.1 Assimilació de sonoritat2.2.2 Assimilació del punt d’ar-

ticulació2.2.3 Geminació

Continguts

1. Predisposició per a l’intercanvid’informacions i coneixements.

2. Valoració de les produccions prò-pies amb relació a l’adequació, lacoherència, la cohesió i la correc-ció de textos orals i escrits.

3. Sensibilitat per la lectura i la lite-ratura, com a mitjà de coneixe-ment personal, d’obertura a altresàmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.

4. Interès per conèixer les produc-cions lingüístiques literàries au-tòctones.

5. Desenvolupament de la capacitatcrítica i autocrítica.

6. Valoració de la llengua i la litera-tura com a font de coneixement,com a vehicle transmissor d’unaherència cultural, com a mitjàd’expressió d’una comunitat i com una manera d’entendre elmón.

elements per elaborar la programació d’aula


19

presentaciórari dels períodes treballats amb elgènere al qual pertany i l’autor delqual és representatiu.

2.2.4 Emmudiment2.2.5 Sensibilització

3. Literatura3.1 Principals esdeveniments his-

tòrics de l’època3.2 El modernisme català

3.2.1 Definició i caracteritza-ció del moviment

3.3 La poesia modernista3.3.1 Joan Maragall

7. Interès per conèixer la situaciósociolingüística de Catalunya.


20

presentació unitat

1. Conèixer les diverses causes que poden provocar la substitució lingüística.2. Valorar positivament la realitat plurilingüe europea.3. Relacionar els sons i els fonemes vocàlics de la llengua catalana amb les grafies que els corresponen.4. Conèixer les variacions fòniques contextuals que es produeixen dins els mots i entre mots contigus.5. Valorar les aportacions prosòdiques que es deriven de les variacions contextuals. 6. Identificar els trets definidors de la narrativa modernista i dels seus principals autors.7. Conèixer la producció narrativa de Víctor Català.8. Distingir els diversos corrents teatrals dins el modernisme català.9. Conèixer la producció dramàtica principal de Joan Puig i Ferreter.

10. Conèixer la producció teatral més popular de Santiago Rusiñol.11. Redactar comentaris literaris de fragments representatius de cadascun dels autors estudiats a partir d’un esque-

ma establert prèviament.

2



1. Recollida, selecció i processamentde la informació, utilitzant mitjanstradicionals i noves tecnologies(CD-Rom, base de dades, Internet).

2. Interpretació i reconeixement demissatges orals formals.

3. Lectura expressiva de textos for-mals i textos literaris de l’èpocaestudiada.

4. Interpretació i resum de textos es-crits formals.

5. Producció de textos d’acord ambles normes ortogràfiques, morfo-sintàctiques i lèxiques.

6. Comentari de textos representatiusde la literatura dels períodes estu-diats, d’acord amb les pautes pre-fixades.

7. Reconeixement i selecció delstrets que relacionen un text ambel gènere literari al qual pertany i l’autor del qual és representatiu.

1. Llengua i comunicació1.1 El canvi lingüístic1.2 El naixement de les noves

llengües1.3 Llengua i societat

1.3.1 La comunitat lingüís-tica

1.3.2 Àmbit d’ús1.3.3 Normes d’ús

1.4 El contacte lingüístic1.4.1 El bilingüisme1.4.2 La diglòssia1.4.3 La minorització lin-

güística

2. Gramàtica2.1 Fonètica. Fenòmens en

grups vocàlics en contacte2.1.1 Manteniment del

hiat2.1.2 Formació de diftong2.1.3 Elisió d’una de les

vocals2.1.4 Tres vocals en con-

tacte

Continguts

1. Predisposició per a l’intercanvi d’in-formació i coneixements.



4. Interès per conèixer les produc-cions lingüístiques i literàries autòc-tones.


6. Valoració de la llengua i la litera-tura com a font de coneixement,com a vehicle transmissor d’unaherència cultural, com a mitjàd’expressió d’una comunitat i comuna manera d’entendre el món.

7. Interès per conèixer la situació so-ciolingüística de Catalunya.


21

presentació3. Literatura

3.1 La narrativa modernista3.1.1 Víctor Català

3.2 El teatre modernista3.2.1 Teatre naturalista-re-

generacionista: I. Iglé-sias; J. Puig i Ferreter

3.2.2 Teatre simbolista: S. Rusiñol


22

presentació unitat

1. Reflexionar sobre la situació plurilingüe de l’Estat espanyol.2. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte de llengües.3. Analitzar els processos de substitució i normalització lingüística.4. Reconèixer els diferents tipus d’oracions compostes i els nexes que les defineixen.5. Valorar la precisió que aporten les conjuncions en la classificació de les oracions compostes.6. Produir oracions compostes coordinades emprant els nexes que els corresponen.7. Valorar la importància de l’ús de les oracions coordinades i juxtaposades.8. Utilitzar els signes de puntuació precisos per a la construcció d’oracions juxtaposades.9. Reconèixer les circumstàncies socials del noucentisme.

10. Distingir les diferències ideològiques i estètiques del noucentisme respecte del moviment anterior.11. Conèixer la producció poètica de Josep Carner.12. Redactar comentaris literaris de fragments representatius de cadascun dels autors estudiats, a partir d’un esque-


3



1. Recollida, selecció i processamentde la informació, utilitzant mit-jans tradicionals i noves tecnolo-gies (CD-Rom, bases de dades, In-ternet).

2. Interpretació i resum de textosorals formals.

3. Lectura expressiva de textos lite-raris de l’època estudiada.


5. Producció de textos d’acord ambles normes ortogràfiques, morfo-sintàctiques i lèxiques.

6. Comentari de textos literaris re-presentatius de la literatura delsperíodes estudiats, d’acord ambles pautes prefixades.

7. Reconeixement i selecció delstrets que relacionen un text lite-rari amb el gènere al qual per-tany i l’autor del qual és repre-sentatiu.

1. Llengua i comunicació1.1 La mort de les llengües

1.1.1 La substitució lingüística1.1.2 El procés de substitució

lingüística1.1.3 Causes de la substitució

lingüística1.1.4 Ecologia lingüística

1.2 La normalització lingüística1.3 L’Europa de les llengües

1.3.1 Les llengues i els estats1.3.2 Les llengues a l’Unió Eu-

ropea1.3.3 Plurilingüisme a l’Estat es-

panyol

2. Gramàtica2.1 L’oració composta2.2 La coordinació2.3 La juxtaposició

3. Literatura3.1 El noucentisme

3.1.1 Societat, ideologia i estè-tica noucentistes

3.2 La poesia noucentista3.2.1 L’Escola Mallorquina3.2.2 Josep Carner

Continguts

1. Predisposició per a l’intercanvid’informació i coneixements.



4. Interès per conèixer les produc-cions lingüístiques i literàriesautòctones.


6. Valoració de la llengua i la litera-tura com a font de coneixement,com a vehicle transmisor d’unaherència cultural, com a mitjàd’expressió d’una comunitat i com a manera d’entendre elmón.

7. Interès per conèixer la situaciósociolingüística de Catalunya.


23

presentacióunitat

1. Conèixer els orígens històrics de la llengua catalana.2. Reconèixer les influències lèxiques i morfosintàctiques que el substrat, l’adstrat i el superestrat tingueren

en el procés de formació del català.3. Valorar la influència de la romanització en la llengua i la cultura de les terres catalanes.4. Conèixer la formació de l’actual domini lingüístic català a través de l’expansió medieval de la llengua.5. Identificar els canvis lingüístics i els processos sociolingüístics esdevinguts durant el període medieval.6. Reconèixer els diferents tipus d’oracions compostes i, en particular, les oracions subordinades.7. Classificar els diferents tipus d’oracions subordinades a partir dels nexes que les defineixen.8. Produir correctament oracions compostes subordinades.9. Reconèixer les oracions subordinades adjectives o de relatiu, tant en textos orals com escrits.

10. Utilitzar l’estructura de les oracions subordinades substantives en les produccions pròpies.11. Comprendre el context històric i ideològic que va actuar de revulsiu cultural i va permetre l’esclat de les avant-

guardes artístiques.12. Reconèixer les característiques distintives dels diversos moviments avantguardistes, com també els trets que

tenen en comú.13. Valorar l’especificitat històrica i cultural de Catalunya en el període d’entreguerres.14. Conèixer la producció poètica de Joan Salvat-Papasseit.15. Conèixer la producció literària de J. V. Foix, especialment la seva interpretació del surrealisme.16. Redactar comentaris literaris de fragments representatius de cadascun dels autors estudiats a partir d’un esque-


4



1. Recollida, selecció i processa-ment de la informació, utilitzantmitjans tradicionals i noves tec-nologies (CD-Rom, bases de da-des, Internet).

2. Interpretació i reconeixementde missatges orals formals.

3. Lectura expressiva de textos for-mals i textos literaris de l’èpocaestudiada.


5. Producció de textos escrits d’a-cord amb les normes ortogràfi-ques, morfosintàctiques i lèxi-ques.

6. Comentari de textos representa-tius de la literatura dels períodesestudiats d’acord amb les pautesprefixades.

1. Llengua i comunicació1.1 La formació de la llengua

catalana1.1.1 Influències lingüístiques

dels pobles preromans1.1.2 Els camins porten

a Roma1.1.3 La gent del nord:

els visigots1.1.4 La gent del sud:

els àrabs1.1.5 Àrabs i mossàrabs

1.2 El català a l’edat mitjana1.2.1 Del llatí al català1.2.2 Els primers textos

en llengua catalana1.2.3 Ramon Llull1.2.4 Les cròniques1.2.5 La Cancelleria1.2.6 El segle XV

Continguts

1. Predisposició per a l’intercanvid’informació i coneixements.

2. Valoració de les produccions prò-pies amb relació a l’adequació, lacoherència, la cohesió i la cor-recció de textos orals i escrits.


4. Interès per conèixer les produc-cions lingüístiques i literàriesautòctones.


6. Valoració de la llengua i la litera-tura com a font de coneixement,com a vehicle transmissor d’unaherència cultural, com a mitjà


24

presentació 7. Reconeixement i selecció dels

trets que relacionen un text delsperíodes treballats amb el gène-re literari al qual pertany i l’au-tor del qual és representatiu.

2. Gramàtica2.1 L’oració composta: subordina-

des (I)

3. Literatura3.1 Els moviments d’avantguarda

3.1.1 La societat d’entreguer-res a Europa

3.1.2 La societat catalana en elprimer quart de segle

3.1.3 L’avantguardisme a Europa• Futurisme• Cubisme• Dadaisme• Surrealisme

3.1.4 Manifestacions avant-guardistes a Catalunya

3.2 Joan Salvat-Papasseit3.2.1 Poetavanguardistacatalà3.2.2 Evolució poètica: de la

ruptura avantguardista a la mitificació de la rea-litat

3.3 J. V. Foix3.3.1 La poètica de J. V. Foix:

surrealisme i tradició na-cional

3.3.2 Llengua i estil

d’expressió d’una comunitat icom una manera d’entendre elmón.


25

presentacióunitat

1. Identificar els processos sociolingüístics que van condicionar l’ús de la llengua catalana en els cercles de poderi en els àmbits cultes.

2. Conèixer els mecanismes socials i les prohibicions legals que propicien l’aparició d’un conflicte lingüístic.3. Valorar positivament la diversitat lingüística i cultural i reflexionar sobre la situació sociolingüística actual

des d’una perspectiva històrica.4. Reconèixer els diferents tipus d’oracions compostes; en particular, les oracions subordinades adverbials.5. Assignar la funció sintàctica corresponent a cada oració subordinada adverbial.6. Conèixer els nexes que introdueixen les diferents oracions subordinades adverbials.7. Valorar la importància de l’ús de les oracions adverbials.8. Analitzar el context històric dels anys trenta i quaranta a Catalunya i, especialment, la desfeta de la guerra civil

espanyola.9. Conèixer la producció poètica de Carles Riba.

10. Conèixer la producció literària de Josep M. de Sagarra.

5



1. Reconeixement dels factors so-ciolingüístics que van condicio-nar l’ús de la llengua en el pe-ríode estudiat.

2. Anàlisi dels mecanismes socials i polítics que propicien el con-flicte lingüístic.

3. Anàlisi sintàctica dels diferentstipus d’oracions compostes, es-pecialment de les subordinadesadverbials.

4. Producció d’oracions compostes,especialment aquelles que utilit-zen els nexes introductors de lessubordinades adverbials.

5. Producció de textos escrits en lavarietat estàndard.

6. Correcció de textos d’acord ambles normes ortogràfiques, morfo-sintàctiques i lèxiques.

7. Comprensió de textos assagísticsque analitzen aspectes dels con-tinguts estudiats.

8. Lectura i interpretació de textosliteraris significatius, d’acordamb les pautes prefixades.

1. Llengua i comunicació1.1 El català als segles XVI i XVII

1.1.1 Una societat en crisi1.1.2 Causes de la crisi

1.2 El català al segle XVIII

1.2.1 La Guerra de Successió1.2.2 Ocupació militar i repres-

sió1.2.3 La persecució a la Catalu-

nya Nord

2. Gramàtica2.1 L’Oració composta (II). Subor-

dinades circumstancials2.1.1 Circumstancials adverbi-

als. Classificació2.1.2 Circumstancials no adver-

bials. Classificació

3. Literatura3.1 Literatura dels anys trenta

i quaranta3.3.1 La poesia de tradició

simbolista3.3.2 Carles Riba

3.2 El teatre3.2.1 Josep Maria de Sagarra

Continguts

1. Predisposició positiva per a l’in-tercanvi d’informació i coneixe-ments.


3. Valoració del coneixement rigorósde la llengua pròpia i de les altrescom a factor d’enriquiment i pro-moció personal.

4. Valoració de la llengua com a mit-jà de comprensió i d’anàlisi, dereflexió i de comunicació perso-nal.

5. Sensibilitat per la lectura i la lite-ratura, com a mitjà de coneixe-ment personal, d’obertura a al-tres àmbits i de desvetllamentestètic i imaginatiu.

6. Interès per conèixer les diversesproduccions literàries com a tes-timoni d’un moment històric i del’elaboració de l’univers subjec-tiu d’un creador.

7. Valoració de la llengua com a fontde coneixement, com a vehicletransmissor d’una herència cul-tural, com a mitjà d’expressió


26

presentació 9. Comentari crític de textos litera-

ris d’acord amb les estructuresdel gènere, els recursos retòricscorresponents i la interpretaciódel món subjectiu de l’autor o de l’autora.

10. Redacció de textos i treballs aca-dèmics interpretatius i d’anàlisisobre els continguts estudiats.

d’una comunitat i com una ma-nera d’entendre el món.

8. Interpretació crítica dels episodisd’opressió i persecució històricade la llengua.


27

presentacióunitat

1. Reconèixer els factors que condicionaven l’ús social de la llengua catalana en el segle XIX.2. Conèixer l’abast de la repressió franquista sobre la llengua i la cultura catalanes.3. Valorar el respecte per la pluralitat lingüística i cultural.4. Reconèixer els textos científics i els humanístics presentats oralment o per escrit i, a més, saber-los diferenciar.5. Valorar la importància d’aquests missatges en la vida acadèmica, personal i laboral de cadascú.6. Assignar un propòsit concret als textos científics i humanístics que es llegeixen. Reconèixer el registre en què

s’han escrit.7. Elaborar textos científics i humanístics sobre diferents temes.8. Reconèixer l’estructura textual emprada en cada un d’aquests escrits.9. Concretar el camp semàntic i lèxic que intervé en cada text científic i/o humanísitc que s’analitza.

10. Entendre la influència decisiva de la postguerra en la producció literària catalana.11. Reconèixer les característiques de l’evolució dels diversos gèneres literaris al llarg d’aquest període.12. Identificar la producció narrativa de Llorenç Villalonga i l’especificitat cultural de les Illes.13. Conèixer la producció narrativa principal de Mercè Rodoreda.14. Conèixer la producció literària de Pere Calders.

6



1. Anàlisi dels aspectes més pu-nyents de la repressió lingüísticai de les conseqüències que hantingut en els usos lingüístics.

2. Anàlisi dels factors propis de latasca de normativització lingüís-tica iniciada a principi del segleXX i vigent en els nostres dies.

3. Interpretació i reconeixementde la terminologia i trets especí-fics dels textos científics i huma-nístics.

4. Producció de textos científics i humanístics escrits en la varie-tat estàndard.




1. Llengua i comunicació1.1 El català al segle XIX

1.1.1 Repressió i usos lingüís-tics

1.1.2 La Renaixença: passat i futur

1.2 La normativització lingüística1.2.1 Antoni M. Alcover

i Pompeu Fabra1.2.2 L’Institut d’Estudis Cata-

lans. La normalitat, a l’a-bast

1.3 La llengua sota el franquisme1.3.1 Terror social i repressió

lingüística1.3.2 Les etapes d’una repres-

sió continuada1.3.3 Petainisme: silenci i resis-

tència

2. Tipologia textual2.1 Els textos científics i humanís-

tics2.1.1 Textos científics2.1.2 Textos humanístics

Continguts



3. Valoració del coneixement rigo-rós de la llengua pròpia i de lesaltres com a factor d’enriqui-ment i de promoció personal.



6. Interès per conèixer les diversesproduccions literàries, com a tes-timoni d’un moment històric i del’elaboració de l’univers subjec-tiu d’un creador.

7. Valoració de la llengua com a fontde coneixement, com a vehicle


28


ris d’acord amb les estructuresdel gènere, els recursos retòricscorresponents i la interpretaciódel món subjectiu de l’autor o de l’autora.


transmissor d’una herència cultu-ral, com a mitjà d’expressió d’unacomunitat i com una manerad’entendre el món.

8. Interpretació crítica dels episodisd’opressió i persecució històricade la llengua.

2.2 Factors que determinen elstextos científics i humanístics2.2.1 Modificacions en el des-

envolupament d’un textexpositiu

2.2.2 Característiques dels re-gistres

2.2.3 Terminologia especialit-zada

2.3 Producció de textos científics i humanístics2.3.1 La pluja d’idees2.3.2 Exploració d’un tema2.3.3 Mapa conceptual i esque-

ma de numeració decimal

3. Literatura3.1 Literatura de postguerra

3.1.1 De la postguerra a la tran-sició democràtica

3.1.2 Els gèneres3.2 Mercè Rodoreda

3.2.1 Obres de joventut3.2.2 Obres de maduresa3.2.3 Darreres obres

3.3 Llorenç Villalonga3.3.1 Novel·la3.3.2 Conte3.3.3 Teatre

3.4 Pere Calders


29

presentacióunitat

1. Conèixer la situació en què es troba la llengua catalana en les diferents zones del seu domini.2. Analitzar els factors socials i polítics que incideixen en els usos de la llengua catalana.3. Identificar les actituds i normes d’ús vigents en la societat catalana.4. Valorar la defensa i promoció de la llengua catalana com una contribució al manteniment de la riquesa

lingüística en el món.5. Reconèixer els escrits jurídics, administratius i/o comercials i, a més, saber-los classificar.6. Utilitzar els recursos lingüístics (gramaticals i semàntics) propis de cada un d’aquests missatges.7. Valorar la importància dels textos juridicoadministratius en la nostra vida quotidiana.8. Produir textos propis de la correspondència formal amb correcció i rigor.9. Reconèixer l’estructura textual externa i interna pròpia d’aquests escrits.

10. Valorar la funció de la literatura, sobretot la poesia, en la preservació i l’enriquiment de la llengua censurada.11. Conèixer l’obra narrativa i periodística principal de Josep Pla.12. Conèixer la producció literària principal de Salvador Espriu.13. Reconèixer la producció literària de Joan Oliver.

7



1. Anàlisi dels factors socials i polí-tics que incideixen en els usos dela llengua catalana.

2. Identificació de les actituds i nor-mes d’ús vigents en la societatcatalana.

3. Interpretació i reconeixementde la terminologia i trets especí-fics dels textos juridicoadminis-tratius i mercantils.

4. Producció de textos juridicoad-ministratius i mercantils escritsen la varietat estàndard.





9. Comentari crític de textos litera-ris d’acord amb les estructures

1. Llengua i comunicació1.1 La situació sociolingüística

actual1.1.1 La demografia lingüís-

tica1.1.2 Coneixement i transmis-

sió intergeneracional1.1.3 Actituds i normes lin-

güístiques1.1.4 Una nova legalitat1.1.5 Nous àmbits d’ús1.1.6 L’Alguer i la Catalunya

Nord

2. Tipologia textual2.1 Els textos juridicoadministratius

i mercantils2.1.1 El llenguatge juridicoad-

ministratiu2.1.2 El llenguatge mercantil2.1.3 Els tipus de documents

3. Literatura3.1 Narradors a cavall entre dues

generacions3.1.1 J. Puig i Ferreter

Continguts



3. Valoració del coneixement rigo-rós de la llengua pròpia i de lesaltres com a factor d’enriqui-ment i promoció personal.




7. Valoració de la llengua com a fontde coneixement, com a vehicletransmissor d’una herència cultu-


30

presentació ral, com a mitjà d’expressió d’unacomunitat i com una manerad’entendre el món.

3.1.2 Carles Soldevila3.1.3 Miquel Llor3.1.4 Sebastià Juan Arbó

3.2 Josep Pla3.2.1 Concepció literària3.2.2 Obra literària

3.3. Salvador Espriu3.3.1 Característiques generals3.3.2 Prosa narrativa3.3.3 Poesia3.3.4 Teatre

3.4 Joan Oliver3.4.1 Poesia3.4.2 Teatre3.4.3 Prosa

del gènere, els recursos retòricscorresponents i la interpretaciódel món subjectiu de l’autor o del’autora.



31

presentacióunitat

1. Identificar les característiques principals de les varietats històriques, socials i geogràfiques amb què compta lallengua catalana.

2. Reconèixer les característiques que singularitzen els principals registres: formals i no formals.3. Reconèixer les característiques que presenten els textos escrits en la varietat estàndard.4. Llegir, de manera analítica i crítica, diferents tipus de textos.5. Reconèixer els textos periodístics que ens ofereix el món informatiu.6. Valorar la producció escrita apareguda en la premsa com a font d’informació i de comunicació.7. Conèixer l’estructura pròpia d’un diari, a més dels diferents gèneres periodístics.8. Saber produir textos que responguin a les peculiaritats dels gèneres periodístics treballats.9. Identificar els principals autors i obres en els diversos gèneres literaris dels anys seixanta.

10. Constatar l’evolució de la producció literària dels autors dels anys setanta en els diversos gèneres estudiats, prin-cipalment en poesia i narrativa.

11. Apreciar la intensa i renovadora activitat teatral dels anys setanta, fonament del panorama teatral actual.12. Reconèixer la producció literària de Manuel de Pedrolo.13. Conèixer la producció literària de Joan Brossa.14. Conèixer l’obra de Joan Fuster.

8



1. Reconeixement dels aspectes so-cials que incideixen en l’ús de lallengua.

2. Producció de comentaris socio-lingüístics segons els diversos cri-teris de variació lingüística.

3. Producció de comentaris crítics i lingüístics segons els modelsestablerts.

4. Anàlisi i reconeixement dels di-versos gèneres periodístics, espe-cialment de la premsa escrita.




8. Lectura i interpretació de textosliteraris significatius, d’acord ambpautes prefixades.

1. Llengua i comunicació1.1 El comentari sociolingüístic

1.1.1 Variació diacrònica1.1.2 Variació social1.1.3 Variació estilística

o registres1.1.4 Variació geogràfica1.1.5 L’estàndard1.1.6 Fenòmens en contacte

1.2 El comentari crític1.2.1 Activitats prèvies1.2.2 Contextualització1.2.3 Estructura del contingut1.2.4 Resum1.2.5 Tema1.2.6 Títol

1.3 El comentari lingüístic

2. Tipologia textual2.1 El món de la informació

2.1.1 La premsa2.2 Els gèneres periodístics

2.2.1 Els gèneres periodísticsinformatius

Continguts



3. Valoració del coneixement rigorósde la llengua pròpia i de les altrescom a factor d’enriquiment i pro-moció personal.





32


ris d’acord amb les estructures delgènere, els recursos retòricscorresponents i la interpretaciódel món subjectiu de l’autor o de l’autora.

10. Redacció de textos i treballsacadèmics interpretatius i d’anà-lisi sobre els continguts estu-diats.

7. Valoració de la llengua com a fontde coneixement, com a vehicletransmissor d’una herència cultu-ral, com a mitjà d’expressió d’unacomunitat i com una manerad’entendre el món.

2.2.2 Els gèneres d’opinió2.2.3 Els gèneres mixtos2.2.4 Els gèners lúdics o d’en-

treteniment

3. Literatura3.1 La dècada dels anys seixanta

3.1.1 La producció narrativa3.1.2 La producció poètica3.1.3 L’assaig

3.2 La dècada dels anys setanta3.2.1 La producció narrativa3.2.2 La producció poètica3.2.3 L’activitat teatral


33

unitat


1. a) F g) Vb) V h) Vc) F i) Vd) F j) Ve) V k) Vf) F

2. Totes les llengües, malgrat les diferències fonètiques, lèxiques o sintàctiques, són manifes-tacions concretes de la facultat del llenguatge i comparteixen, per tant, una base comuna.Qualsevol llengua permet elaborar pensaments complexos i resoldre les necessitats comu-nicatives del seus parlants.

3. La catalogació de les llengües parlades topa amb dos greus entrebancs: la dificultat que, enalgunes ocasions, pot representar diferenciar una llengua d’un dialecte, i el convencimentque de ben segur encara queden algunes llengües que no han estat identificades pels lin-güistes i contràriament algunes de les que havien estat inventariades s’han extingit en elsdarrers anys o estan en vies d’extinció.

En general, els darrers estudis es mouen entre les 5.000 i les 6.000 llengües, repartides demanera força desigual pels cinc continents.

4. La classificació de les llengües pot fer-se a partir de diversos criteris, però la tradició lin-güística generalment ha aplicat el punt de vista morfològic:

• Llengües aïllants: paraules invariables. Les relacions gramaticals s’estableixen a partir del’ordre.

• Llengües flexives: les paraules incorporen morfemes flexius amb diferents valors gramaticals.• Llengües aglutinants: les paraules estan formades per diferents unitats amb valor gramati-

cal i lèxic.

5. La localització inicial dels pobles indoeuropeus és avui dia motiu de polèmica. La teoria mésacceptada els situa vers l’any 3000 aC, entre la mar Càspia i la mar Negra.

Altres lingüistes consideren, però, que el territori inicial dels indoeuropeus se situa en lapenínsula Anatòlica (7000 aC). Sigui com sigui, les onades successives els haurien portat capa l’oest i sud-est.

No en tenim restes escrites, però, a partir de la comparació de les diverses llengües que for-men la gran família indoeuropea, podem deduir que eren un poble agricultor i ramader, ja

1

solucionari

G.D. CATALA 2n BATXI - Sol.gene 3/11/03 05:18 pm Página 33

que tenien paraules per designar el jou, la roda i animals com el porc o el cavall. Coneixientambé el bronze i s’organitzaven al voltant de la família, el clan i la tribu. Al capdamunt dela societat hi havia la figura d’un rei i d’un sacerdot.

6. • Romània: conjunt de territoris que van formar part de l’Imperi romà i on, actualment, esparla una llengua derivada del llatí.

• Romània nova: territoris que mai no van formar part de l’Imperi romà però on actual-ment, es parla una llengua neollatina com a conseqüència de l’expansió colonial d’algunestat amb llengua romànica.

• Romània perduda: territoris on en algun moment de la història es va parlar una llenguaneollatina, però que posteriorment fou substituïda per una altra d’una família lingüísticadiferent.

7. • Llatí vulgar: varietat (social, estilística, geogràfica) de la llengua llatina que s’utilitzava enl’àmbit col·loquial. Per aquest motiu, podia presentar algunes divergències respecte delllatí literari i era més permeable a les innovacions i incorporacions de préstecs germànics.

Algunes característiques que ens han pervingut són:

• Substitució de l’accent de quantitat pel d’intensitat.• Reducció i simplificació del nombre de declinacions i aparició de les preposicions.• Ordenació de l’oració SVO enfront de l’ordre SOV del llatí clàssic.

8. Hi ha diversos factors que van afavorir la fragmentació lingüística de la Romània:

• Substrat: influència que sobre el llatí va exercir la llengua parlada en un territori deter-minat abans de desaparèixer per la pressió d’aquell.

• Procedència dialectal i social dels colonitzadors: les característiques del llatí podien variard’una zona a una altra segons l’origen geogràfic dels colons que s’havien establert a cadaterritori.

• Intensitat de la romanització: la profunditat de la romanització va ser desigual. En uneszones va esborrar pràcticament les cultures anteriors, mentre que en d’altres va ser moltmés superficial i, per tant, menys duradora.

• Superstrat: les aportacions lingüístiques posteriors a la romanització van contribuir tambéa modificar el rumb del llatí parlat en els diversos territoris.

9. L’inici dels estudis sobre filologia romànica va tenir Friedrich Diez com a figura destacada.En la seva obra Grammatik der Romanischen Sprachen (1826) va considerar el català com a dia-lecte occità. Posteriorment, Meyer-Lübke va modificar aquesta posició i incorporà el catalàen el grup gal·loromànic. Aquesta proposta va ser rebutjada per R. Menéndez Pidal que vadefensar-ne la filiació iberoromànica. Altres filòlegs com Badia i Margarit o Sanchis Guarnervan defensar una posició de compromís i parlaven de llengua pont. Finalment, els estudis deGermà Colom van palesar l’estreta afinitat del lèxic català amb l’occità fins al s. XV.

34

presentació


Pel que fa als exemples de la filiació lingüística del català, la resposta és oberta i la correcció a criteri del professor o de la professora. A tall d’exemple:

• vinculació amb el gal·lomànic:

• vinculació amb l’iberoromànic:

10. • Caixa: forma derivada de capsa amb la modificació del grup PS en KS que en català va evo-lucionar a ix. A la fi del s. XIII està documentat capsa com a duplicat semierudit de caixa.Paral·lelament s’ha produït una especialització del significat d’un i altre mot.

• Testa: en llatí, testa feia referència a un tros de teula, closca de mol·lusc o de tortuga. Enel Baix imperi, aquest terme s’utilitza també per referir-se al cap: ex.: testa (italià) i tête(francès). En català s’ha mantingut la dualitat entre cap i testa.

• Menjar: mot provinent del llatí vulgar manducare usat com a terme pintoresc i afectiu amb elsentit de 'mastegar', 'afartar-se'. En bona part de la Romània va substituir l’ètim comedere.

• Espatlla: prové del llatí vulgar spatula, que feia referència a un tipus de pala. Pos-teriorment va associar-se a l’omòplat dels animals: porc, cavall, etc., fins que va substituirla forma scapula, amb què el llatí clàssic designava aquesta part del cos en els humans i enels animals.

• Cavall: derivat del llatí caballus amb què es designava un cavall gastat o castrat. En princi-pi s’utilitzava en sentit pejoratiu, però va acabar per arraconar definitivament el mot equus.

• Cama: mot provinent de la forma del llatí vulgar camba. Probablement es tracta d’un motd’origen indoeuropeu que bandejà ben aviat el terme crus amb què el llatí clàssic es refe-ria a les cames. Primerament va ser utilitzat en llatí vulgar per referir-se a les extremitatsdels cavall i, ja en textos posteriors, a les dels humans.

• Parlar: mot que prové de l’ètim del llatí vulgar parabolari, que volia dir 'fer comparances,explicar històries'. L’èxit d’aquesta proposta va fer que en la major part del domini dei-xessin d’utilitzar les formes loqui i fabulari.

35

presentació

ABCDEF

BULLIRE

RES

LECTU

NEPOTE

PRUNA

SURTIRE

bouillirrienlit

neveuprunesortir

bulhirre

liechneps

prunasortir

bullirresllit

nebotprunasortir

llatí

FERVERE

NATA

CAMA

SOBRINUS

CEREOLA

SALIRE

llatífrancès occità català

fervernadacama

sobrinho—sair

portuguès

hervirnadacama

sobrinociruela

salir

castellà

ABCD

CASA

AD PACARE

COVA

GERMANUS

casaapagarcueva

hermano

casaapagarcova

irmão

casaapagarcova

germà

llatí

MANSIO

EXTINGERE

CAVA

FRATRE

castellà portuguès català

maisonéteindre

cavefrère

llatí francès


Excepte en el cas de caixa, en què el canvi ha estat fonètic, en la resta de mots hi ha hagutun desplaçament semàntic que, en línies generals, pretenia augmentar l’expressivitat en l’úsde la llengua.

11. a 1 galaicoportuguès 6 francès2 castellà 7 romanx3 català 8 italià4 sard 9 romanès5 occità

b Montpeller galaicoportuguèsFlorència castellàAlmeria

catalàPerpinyà

occitàNarbonafrancèsGènova

TolosaBolonyaBrest italiàTimisoara

sardCoïmbra

romanèsNantesSàsser

Nota: Brest i Nantes són dues ciutats de la Bretanya francesa. La llengua pròpia és, pertant, el bretó.

12. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. A tall d’exemple:

El text bíblic (Gènesi, 11) correspon a la construcció de la torre de Babel. La diversitat lin-güística és interpretada com un càstig diví i, per tant, qualsevol esforç per imposar la uni-tat lingüística s’ha d’entendre com un retorn a una mítica Edat d’or en què existia unaúnica llengua. Evidentment, aquest mite sembla contrari a la promoció de la diversitat lin-güística. No obstant això, aquesta visió contrasta amb la que es desprèn de la lectura delNou Testament (Fets dels apòstols 2, 3-6).


El text barreja de manera barroera conceptes com igualtat, llibertat, nombre de parlantsi n’extreu unes conclusions de tuf imperialista i lingüicida. En definitiva, hi ha llengüesbones (quines?) i d’altres que no mereixen l’atenció de l’insigne acadèmic, si no és per asse-gurar-ne l’extinció.


Ambdós textos són una mostra de la preocupació dels éssers humans per conèixer l’ori-gen del llenguatge. En el primer cas, es parteix de la idea que la llengua és un fenomeninnat, és a dir, que els humans naixem amb una llengua.

36

presentació


La interpretació de Dante beu de la tradició cristiana. Així, doncs, si els homes parlavenuna sola llengua abans de Babel i Crist va néixer a Judea, cal pensar que la primera llen-gua, la llengua de gràcia, va ser l’hebreu.

Lectura complementària

Les llengües de demà

Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. A tall d’exemple:

La transmissió intergeneracional de les llengües, allò que s’anomenava llengua materna, haentrat en crisi. Ara l’aprenentatge de les llengües, tant se val que tinguin molts o pocs parlants,ja no té lloc a la llar, al carrer o al mercat. Diversos són els factors que han contribuït a diluirel paper que la tradició espontània tenia en l’adquisició d’un idioma: dissolució de la llar, desa-parició del paper social del carrer, extinció de la taverna i, sobretot, la promoció del silenci.Amb aquesta estratègia d’alienació s’aconsegueix que l’ésser humà no parli o, com a molt, querepeteixi el que sent. I en el futur, sembla que es consolidarà aquesta tendència.

Gramàtica

1. 1 doctor 7 alt 13 cops 19 estudiant2 temps 8 ahir 14 or 20 elegant3 mar 9 carrer 15 punt 21 aquest4 doncs 10 futur 16 monestir 22 clar5 pont 11 vint mil 17 lliscar 23 fàcilment6 tement el pitjor 12 ser-hi 18 anar amunt 24 arriscar-se

2. 1 uns actors/uns sectors 11 els avis/els savis2 unes amigues/No obtenim res 12 els ho porta/els suporta3 les emes/les semes 13 ens omple/somple4 les ales/les sales 14 els he mort/els sé mort5 les eleccions/les seleccions 15 els arbres/els sabres6 els havers/els sabers 16 menys habilitat/No obtenim res7 moltes emocions/No obtenim res 17 més alt/...salt /més sal8 us ho apreneu/uso (verb usar) 18 les ànimes/No obtenim res9 els ous/els sous 19 més ostres/més sostres

10 les erres/les serres 20 les ombres/No obtenim res

3. 1 esquitx [«] 4 esquitx immens [°] 7 despatx [«] 10 despatx obert [°]2 veig [«] 5 lleig i gros [°] 8 desig ocult [°] 11 maig alegre [°]3 matx avorrit [°] 6 mig [«] 9 sandvitx [«] 12 sandvitx especial [°]

4. 1 aprèn [n] 4 s’enriqueixen [n][n] 7 ganga [\] 10 quant cobres [n�]2 bon nom [n] 5 en Carles [\] 8 aprenc [\] 11 en recompensa [n][n]3 cancan [\][n] 6 a l’engròs [\] 9 bon gust [\] 12 tanmateix [m]

37


5. 1 enfarinar [-][n] 4 incòmode [\] 7 infidel [-] 10 tan feliç [-]2 invitació [m] o [-] 5 un cas [\] 8 mon pare [m] 11 infernal [-][n]3 són belgues [m] 6 confluir [-] 9 descanviar [m] o [-] 12 me’n vaig [m] o [-]

6.1 feble [bb] 6 ablanir [6] 11 regla [gg] 16 moble [bb]2 soluble [bb] 7 doble [bb] 12 angle [g] 17 anglicà [g]3 comprensible [bb] 8 segle [gg] 13 temible [bb] 18 cable [bb]4 poble [bb] 9 cobla [bb] 14 possible [bb] 19 feble [bb]5 rectangle [g] 10 ungla [g] 15 noble [bb] 20 triangle [g]

7.1 dimarts [rs] 4 adob [p] 7 sords [rs] 10 amb l’altra [m]2 aquest any [st] 5 vint-i-quatre [t] 8 patint [n] 11 tub [p]3 sud [t] 6 pedagogs [ks] 9 compte [m] 12 arqueòleg [k]

8.1 regateix inútil [“] 3 despatx tancat [«] 5 passeig breu [°] 7 Puigpelat [«]2 Puigmal [°] 4 passeig suau [«] 6 Puigverd [°] 8 despatx del pare [°]

9. 1 Afganistan [v] 4 baf humit [v] 7 bolígraf petit [f] 10 cabdill [b]2 absolut [ps] 5 bolígraf negre [v] 8 dit teu [t] 11 foc nou [g]3 vodka [t] 6 magdalena [g] 9 tap gros [b] 12 geògraf marí [v]

10.

11.1 verd i blau [t] 5 gelat amb maduixes [t] 9 capgròs [b] 13 dret canònic [t]2 club tancat [p] 6 nàufrag supervivent [k] 10 arc de pedra [g] 14 sap obrir [p]3 subdelegat [b] 7 blat de moro [d] 11 pot calent [t] 15 poc fet [k]4 el petit dau [d] 8 llarg de dits [g] 12 roc dur [g] 16 groc i vermell [k]

12. 1 colors verds [ø] 3 anant-hi d’hora [t] 5 Sant Andreu [t] 7 forts i valents [z]2 molts nois [ø] 4 els diccionaris [z] 6 les ungles [z] 8 els obrers [z]

13.

38

presentació

[p] [b] [t] [d] [k] [g] emmudeixen

captar capverd potser atzavara pacte maragda temps

dubte abdomen adquirir adjudicar anècdota ambdós

tombs

elegant

profunds

[s] [z]

ocell disbaratassistent esmorzarespasa enfonsarpensar esglésiaençà pinzell

escena trànsitfantasmes

desdir


14. 1 més amunt [z] 4 l’autobús de les sis i deu [z] 7 les vuit [z]2 un fons taronja [s] 5 abans hi anava [z] 8 tres cursos d’anglès [s]3 unes ulleres de sol [z] 6 els obrers [z] 9 els sabres [s]

15. a Davant dels mots que comencen per vocal o consonant sonora.b Davant de pausa o d’un mot que comenci per consonant sorda.c Sí, davant d’una altra sibilant [s]/[z] o, en parles relaxades, davant d’un so palatal sord

o sonor. També davant de vibrant. Ex.: els sabres, els zeros, els xampús, els rocs.d Sí, el pot fer tornar sord o sonor segons com es pronunciï. En aquest cas, la fricativa alveo-

lar sorda [s] se sonoritza per la influència de la vocal següent, però aquesta sonorització fa,alhora, que l’oclusiva bilabial sorda [p] també se sonoritzi. Així, de [ps] passa a [bz] + a.

e Sí, perquè en determinats casos són oposats. Ex.: caçar / casar, els avis / els savis.

16. 1 ho faig per força [«] 6 boig i perillós [/] 11 esquitx de fang [/]2 mig dibuixat [/] 7 boig de tancar [/] 12 fuig de pressa [/]3 maig florit [«] 8 empatx de pastissos [/] 13 assaig fallit [«]4 vaig malament [/] 9 raig petit [«] 14 me’n vaig a casa [/]5 despatx obert [/] 10 no el veig mai [/] 15 faig frondós [«]

17.

1 En els dialectes en què es distingeix b/v.

18. 1 acer 5 fuster 9 auster 13 car 17 clar2 labor 6 llavor 10 cor 14 obscur 18 far3 dur 7 pur 11 futur 15 partir 19 vampir4 càntir 8 suspir 12 fervor 16 amor 20 negror

19. 1 til·la [ll] 4 xarel·lo [ll] 7 fal·lera [ll] 10 atleta [ll]2 atles [ll] 5 atlàntic [ll] 8 handicap [ø] 11 hall [h]3 hoquei [ø] 6 holding [h] 9 Hèlsinki [ø] 12 handbol [ø]

• La l·l és la representació de la geminació de la lateral alveolar [l], que aleshores es pro-nuncia doble [ll]. En alguns mots, la geminació prové del grup -tl-, en què l’oclusiva den-tal sorda [t] s’assimila al punt d’articulació de la lateral alveolar [l].

• El mots manllevats de l'anglès que tenen una h inicial es pronuncien amb l’aspiració angle-sa [h] fins que no s’adapten fonèticament i gràficament. Aleshores, la pronuncia esdevémuda [ø].

39

presentació

encara: [\] invasió: [m] en general: [|] informe: [-]

sang enmig panxa enfilar

tanc tanmateix un gitano simfonia

bon gust Sant Pere un llapis canviar1

venc canviar conjunt invasió1

mancar bon minyó Sant Joan infermera

enginyer confit


20. 1 miracle [kk] 4 butllofa [ʎʎ] 7 butlleta [ʎʎ] 10 moble [bb] 13 futbol [bb]2 públic [bb] 5 subministrament [mm] 8 atmosfera [mm] 11 triple [pp] 14 cobla [bb]3 immens [mm] 6 bitllet [ʎʎ] 9 tècnic [nn] 12 arregla [gg] 15 poble [pp]

Comentari de text

La llengua de La Trinca, un bon exemple

Anàlisi del contingut

1. Entre les idees principals destaquem:

1 Aspectes lingüístics en les cançons de La Trinca; unes lletres ben aconseguides.2 La llengua de La Trinca és planera; a l’abast de tothom. Hi inclouen mots dialectals

i també, d’argot.3 No dissimulen la incorrecció del llenguatge, ans al contrari, se n’aprofiten. Són lletres per

al poble.4 Tenen una habilitat sorprenent per als efectes lingüístics. Selecció de temes i presentació

en clau d’humor. Mostren que la nostra llengua és rica i poderosa.5 El joc de paraules i de sons que la lletra de la cançó proporciona. 6 La ironia de La Trinca mostra la grandesa i la petitesa de la nostra terra, Catalunya: barre-

ja de tradició i moment actual.7 Les rimes i les frases una mica socarrades de les lletres de les cançons.8 Han sabut trobar bons col·laboradors.9 Cantar és un ofici tan difícil com qualsevol altre.

Entre les idees secundàries hi ha:

1 Els exemples dels discos Festa major, Mort de gana o la constatació de la popularitat que elgrup obtingué en el seu moment.

2 El comentari lingüístic que l’autor ofereix, que és qualificat per ell mateix de superficial, noerudit, un comentari d’una persona sensible a la llengua. Agraeix a La Trinca la tasca feta.

3 La llengua de les lletres de La Trinca és espontània, sense retocs pseudopoètics. És llen-guatge de cada dia. Hi ha exemples que ho il·lustren.

4 La Trinca es preocupa del llenguatge, fet que comprovem en les frases, els refranys, lesdites, etc., que hi ha en les lletres de les seves cançons.

5 Exemples d’efectes lingüístics remarcables com ara en la cançó «La Lilí i l’Alibabà», en laqual només es combinen cinc consonants (d, l, m, n, b/v).

6 Comprovació en la lletra de la cançó l’ús d’aquestes consonants i no pas el d’unes altres.7 Significats de les lletres de les cançons.8 Qualificatius donats a la llengua i al poble català. Autoria de les lletres del grup musical.9 Síntesi de la valoració feta sobre La Trinca. Frase final: «A seguir-lo toquen».

2. Com que Joan Solà és un lingüista conegut i valorat no és gens estrany que en el seu llibreEntorn de la llengua dediqués unes pàgines al conjunt musical La Trinca, ja que aquest grupva tenir molt d’èxit en els anys setanta i vuitanta, i bona part d’aquest èxit cal trobar-lo enla tria i l’encert de les lletres de les seves cançons.

40


El títol del seu article La Trinca, un bon exemple aporta, justament, la informació lingüística i la forma d’usar el català que Solà volia presentar i remarcar.

3. Els anys de la predemocràcia, de la Constitució de 1978 i de l’inici de la democràcia espa-nyola després de la llarga etapa franquista.Sens dubte, aquests cantants van jugar un paper molt important en els esdeveniments socialsd’aquell moment històric. Les peculiaritats de l’època ja feien augurar l’èxit que el conjunttingué.Els motius pels quals La Trinca després féu una actuació semblant però en llengua castella-na, són, probablement, econòmics: aprofitar l’èxit i la coneixença que tenien en l’àmbitcatalà per cercar-lo i obtenir-lo en el castellà. L’humor i la ironia en serien la clau.

4. Els elements lingüístics no catalans emprats per La Trinca pertanyen al castellà, al francès,a l’anglès, a l’italià, al portuguès, al xinès i, fins i tot, usen algun llatinisme (en general, lesexpressions aparegudes al paràgraf 4).Exemples:

Juguen amb el castellà, amb l’anglès («Oh, yes, ai l’ou», és a dir, I love), amb el llatí («Amicsi coneguts tuti quanti»), el portuguès («formosa ninya del gran pendèiro», i «els tèus peus eren elsmèus») i el xinès.

5. La literatura popular: refranys, dites, frases fetes... També recursos fònics i rimes.El matís semàntic que aporten aquestes fonts documentals a les lletres de les cançons de LaTrinca cal associar-lo a l’humor, la sàtira del missatge que volen transmetre. A més, retornenal poble les expressions del poble. La cultura és de tots i per a tots.

Anàlisi lingüística

1. nano: nen, noi, xiquet, xaval (dialectal);nar : anar (parla poc curosa, relaxament en la prosòdia);vritat: veritat (registre baix);goita: mirar, observar (dialectal);clapar : dormir (argot);cigarro: cigar, havà (castellanisme);dallonses : adoptat com a eufemisme, vol designar collons (mena d’argot).

La Trinca els emprà tal com apareixen escrits en el text perquè en la parla col·loquial i fami-liar solen produir-se tot respectant aquesta pronunciació o designació peculiar.

2. ambient despenjat: manera còmoda d’entendre, d’estar (expressió);regalima: goteja, degota, s’escorre (paraula);són lletres del poble : són lletres senzilles, de fàcil interpretació (expressió);encetem la bóta del racó: comencem a beure el vi bo que teníem guardat (frase feta);visca el pa, visca el vi: mostra d’exaltació, estar content (expressió);ai Pepeta, quan et veig el cor em peta: mostra d’admiració, d’enamorament (rodolí);tots som pops : tots ens assemblem, som iguals (expressió popularitzada);i de seguida farem paret: ens posarem a treballar (expressió);volem pa amb oli, pa amb oli volem: tenir gana i demanar menjar (frase feta, dita);qui anys passa dies empeny: anar suportant una situació (refrany o dita);

41

presentació


treu-te la son de les orelles : no tinguis mandra (frase feta);escolà ratapà menja sopes per sopar : significat poc concret (cacofonia per aconseguir una rima);que els ossos se’ns podrien rovellar : els ossos es tornen rígids de tant descansar, de no treballar(expressió inventada per a la lletra de la cançó);el vicari de Vic que té pèls al melic : no vol dir res en particular; pretén rimar les dues frases (és unrodolí);suem la cansalada: treballem de valent (frase feta);vatua la sogra: exclamació de sorpresa similar a «òndia» (expressió);ho hagin anat a beure on sigui: valorar un fet sense tenir-ne en compte l’origen (expressió).tenen un nas : saber detectar (frase feta).tde debò : de veritat, del que és bo (expressió).ta la babalà : sense posar-hi atenció ( expressió).

3. [d] consonant, oral, oclusiva, dental, sonora[b]/[v] consonant, oral, oclusiva, bilabial, sonora[m] consonant, nasal, bilabial, sonora[n] consonant, nasal, alveolar, sonora[l] consonant, oral, lateral, alveolar, sonora

La majoria de parlants de llengua catalana no diferencien aquest dos sons; el betacisme haconvertit la consonant oral fricativa labiodental sonora [v] en [b]. Trobem l’alternança[b]/[v] en zones com el Tarragonès, el País Valencià i les Illes Balears, on sí es diferencien.En general, el so [v] només hi és per fenòmens de contactes fònics en fonètica sintàctica;per exemple, per contacte amb sons sonors la [f] sorda esdevé sonora [v].

4. Entre les pronúncies que afecten el sistema vocàlic hi trobem mots com els següents:

5. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. A tall d’exemple:-er : porter, fuster, cambrer, enginyer-ista : florista, corista, ebenista, pianista-aire : cadiraire, escombriaire, llenyataire, boletaire

42

presentació

pronúncia vocal La Trinca estàndard

aviat [26ját] [26iát]

flabiol [fl26j3́l] [fl26i3́l]

Joan [“wán] [“uán]

no és [noés] [nó és]

li han [lján] [li án]

si et [sjét] [sí 2t]

delícia [d2lísj2] [d2lísi2]

tradició [tɾ27isjó] [tɾ27isió]

pronúncia consonant La Trinca estàndard

orquestra [urkést2] [urkéstɾ2]

música [músik2] [múzik2]

�


6. Les formes verbals corresponents són: conec, vegi, acullo, reconegui, faci, begui, parodiï, empenyo, doni

Judici crític

1. J. Solà valora positivament el conjunt musical La Trinca, tant en el vessant musical com enel lingüístic (lletres de les seves cançons).

2. El paper que jugaren els components de la Trinca en la difusió de la llengua i la cultura cata-lanes a la darreria dels setanta i durant els vuitanta fou important, ja que la darrera dècadadel franquisme encara deixà la seva empremta negativa en el reviscolament de la llenguacatalana, sobretot en els àmbits d’ús. També foren importants per difondre la cultura.

3. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.

Literatura

1. Text 1:a Nova època = nova expressió artística.b Espigolar en la tradició per rescatar només l’essencial.c L’art nou exigeix influir en el medi social.Text 2:a Atemptats anarquistes = indici de modernitat ideològica internacional.b Les noves generacions de literats s’interessen pels nous models europeus: el teatre de-

cadentista de Maeterlinck (Pitarra pertany al moviment anterior, la Renaixença, i ésrellevat pel seu fill).

c El decadentisme és un nou corrent del modernisme.d L’altre autor teatral de gran influència, especialment pel seu vessant regeneracionista

(que pot ser interpretat de forma revolucionària), és Ibsen. Remarquem la influènciadel seu drama Un enemic del poble en la producció de Puig i Ferreter.

e Wagner és la gran figura de l’òpera per als aficionats barcelonins; és el paradigma del’art total.

f S’inicien les grans transformacions socials i urbanístiques, que culminaran amb el nou-centisme.

Text 3:a La natura és un refugi de pau que acull l’art i la poesia, i la ciutat (el comerç, els nego-

cis, etc.) només té interessos materials.b Voluntat d’agrupar totes les sensibilitats artístiques diverses que s’agrupen sota el con-

cepte de modernisme.c La bogeria divina de l’artista confrontada al seny pràctic i avorrit del burgès.

2. Joan M. Guasch (Barcelona, 1878-1961). Poeta modernista i maragallià. Pirinenques (1910).

Josep Pijoan (Barcelona, 1879 - Lausana, 1963). Historiador, poeta, assagista i tractadistad’art. Poeta d’inspiració maragalliana. Donà suport a moltes iniciatives culturals delmodernisme i del noucentisme.

43


Jeroni Zanné (Barcelona, 1873 - Buenos Aires, 1934). Escriptor, crític literari i traductor.Els seus interessos narratius abracen des del prerafaelitisme, el decadentisme i el simbo-lisme fins al naturalisme rural.

Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 - Palma de Mallorca, 1920). Dibuixant, pintor i poeta.Introduí l’art de l’ex-libris a Catalunya, que li donà fama mundial. Fou el millor represen-tant del cartell decoratiu simbolista de l’art nouveau a Catalunya.

Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Palma de Mallorca, 1922). Escriptor i eclesiàstic. El seupoema més reconegut és «El pi de Formentor», dins Horacianes (1906).

Joan Alcover (Palma de Mallorca, 1854-1926). Poeta, assagista i polític. Juntament ambCosta i Llobera, formà el corrent poètic, conegut com a Escola Mallorquina. El seu poemamés popular és «La balanguera», dins Obres completes (1951).

3. a Es produeix un desdoblament en què el poeta conversa amb si mateix (l’home conversa ambel poeta inspirat).

b L’ocell d’ales immenses pot representar la inspiració (quasi divina, com si l’ocell fos un àngel).

4. a Poesia és l’art de la paraula.

b Bellesa és la revelació de l’essència per la forma.

c La forma és confegida per la creació divina.

d La creació divina es revela a través de la natura.

e El sentiment més essencial de l’home (el plor) és una mostra de la natura revelada.

Comentari literari

Viure del passat i Discurs a La III Festa modernista

Jaume Brossa i Santiago Rusiñol representen les dues tendències estètiques i ideològiques delmodernisme: la regeneracionista i la decadentista esteticista. En aquests textos tots dos autorspresenten i defensen un concepte d’art diferent.

Jaume Brossa atorga a l’art la capacitat de canviar, de millorar la societat (« ...agafar nous pro-cediments en la creació de l’obra d’art, procediments que estiguin en consonància amb elmedi que la volti, procurant influir sobre ell per millorar-lo.») i manté una actitud reivindica-tiva de caràcter radical i revolucionari que s’estén per diferents àmbits: lingüístic «Un d’ells ésla reforma lingüística, que ha d’acabar amb l’anarquia gramatical que ha estat imperant en elcamp literari.»; nacionalista: «...la creació d’un centre cultural propi, genuïna expressió delnostre caràcter...», «... hem oblidat el desenrotllament de l’ànima catalana.»; social i polític:«Pel pervindre de Catalunya no cal esperar res de l’aristocràcia ni de la burgesia [...] sinó quetenim que girar el ulls vers la massa anònima...», «...desitgem una política nova [...] políticaque sols pot resultar de l’autonomisme radical».

Santiago Rusiñol defensa l’art per l’art i no creu en la funció de l’artista com a transformadorpolític. L’artista és un ésser especial, diferent de la massa anònima, que s’evadeix de la societatque li desagrada i es refugia en l’art: «...fugint de la ciutat, venim a somniar al peu d’aquesta

44

presentació


platja hermosa...», «per treure’ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nossota la bandera de l’art;»), art identificat, en aquest cas, amb la poesia que representar un mónideal enfront la prosa inspirada en la realitat materialista i grisa «...a prendre aigües de poesia,malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra»; «L’art per l’art agonitza,per fer lloc a l’art comerç, a l’art cromo, a l’art barato...».

Tot i aquestes diferències, tots dos autors comparteixen la voluntat de renovar l’art i trencaramb la tradició immediatament anterior «...més si aquesta porta un patrimoni dolent, és pre-ferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc nou.», «Venim perquè necessitem espol-sar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, [...] com ha imposat el menestralenriquit...». També comparteixen, per bé que amb actituds diferents, un enfrontament amb lasocietat, representada per la classe burgesa.

unitat


1. a) V f) Fb) F g) Fc) V h) Fd) F i) Ve) V j) V

2. Les causes que poden incidir en el canvi lingüístic són socials i lingüístiques. En el primergrup s’inclouen els contactes lingüístics, les transformacions tècniques i el prestigi social. Pelque fa a les causes lingüístiques, trobem la recerca de l’expressivitat, l’analogia, la gramati-calització i la complexitat fonètica.Nota: els exemples són de resposta oberta i tenen com a objectiu que l’alumnat reflexionisobre aquests processos.

3. Comunitat lingüística: grup humà que comparteix una llengua, unes normes d’ús i unaxarxa de relacions personals que fa que es mantinguin cohesionats i es diferenciïn d’altrescomunitats. No n’hi ha prou de parlar una llengua, sinó que cal integrar-la en les relacionspersonals i socials quotidianes. D’aquesta manera, la llengua es converteix en un elementd’integració simbòlica en la comunitat.

4. La lingüística analitza l’estructura del llenguatge, mentre que la sociolingüística estudia lesrelacions que s’estableixen entre llengua i societat: identitat lingüística dels grups, actituds,fenòmens, etc.

5. El concepte d’àmbit d’ús té a veure amb la segmentació que, segons els rols, les relacionssocials o els escenaris, es fa en una societat. En línies generals, podem distingir entre àmbitsd’ús formals o públics i àmbits d’ús informal o privat. Sigui com sigui, cada àmbit d’ús està

2

45

presentació


sotmès a unes normes d’ús que regulen el comportament lingüístic dels parlants; és a dir,determinen la varietat, el registre i fins i tot l’idioma que el parlant ha d’utilitzar en unàmbit d’ús determinat. Els àmbits d’ús no són universals i, per tant, no poden intercanviar-se d’una societat a una altra. Des d’aquest punt de vista, podem considerar que són arbitra-ris i, de fet, els àmbits d’ús d’una societat poden modificar-se amb el temps, de la mateixamanera que ho pot fer l’ús lingüístic amb què s’associava. Exemple: resposta oberta.Correcció a criteri del professor o de la professora.

6. Monolingüisme: una primera concreció del concepte de monolingüisme fa referència a l’e-xistència d’una sola comunitat lingüística dins un estat. Es tracta d’una situació poc fre-qüent: Albània, Islàndia, Portugal en són alguns exemples.

Des del punt de vista individual, el monolingüisme és una situació força excepcional, espe-cialment entre els parlants de llengües minoritàries que en solen conèixer més d’una. Noobstant això, es dóna la paradoxa que mentre que els parlants de llengües minoritàries ten-deixen al multilingüisme, quan es tracta de països amb tradició imperialista, els parlantssolen militar en el monolingüisme. Pel que fa al bilingüisme, el terme hauria de fer referèn-cia al domini per part d’un usuari de dues llengües; però més enllà d’aquesta definició, elterme bilingüisme emmascara tot un seguit de processos sociolingüístics que cal identificar.

7. • Bilingüisme individual: cas en què un parlant és capaç de dominar dos codis lingüístics.Caldria, a més, precisar el grau de coneixement i ús d’aquests dos codis, i la motivació i forma d’adquisició.

• Bilingüisme territorial: espai que constitueix una unitat política, però on es poden distin-gir zones en què s’utilitzen llengües diferents.

• Bilingüisme social: alternança en una comunitat de l’ús de dos codis. La tria no és mai,però, aleatòria, sinó que obeeix a tot un seguit de processos sociolingüístics que convéconèixer.

8. El terme bilingüisme és un concepte altament ambigu obert a tota mena de lectures i mani-pulacions. El bilingüisme com a fet social resulta d’allò més vidriós. En primer lloc, perquèrere el concepte de bilingüisme s’hi amaguen altres conceptes menys idíl·lics, com ara lasubstitució, la minorització, etc. Segonament, perquè la conversió de qualsevol societat albilingüisme té sempre unes causes polítiques, militars o econòmiques ben concretes. I, finalment, perquè sovint, en les anomenades societats bilingües, només ho són els parlantsde la comunitat minoritzada.

Convé determinar, doncs, què entén l’alumnat per bilingüisme i, sobretot, precisar ladiferència que hi ha entre l’aprenentatge de diferents codis lingüístics –multilingüisme– i elque és simplement un estadi previ a la definitiva substitució lingüística.

Per exemple: una mostra eloqüent i propera de l’evolució que pot tenir el bilingüisme enuna societat pot ser el cas de la llengua occitana. En aquest territori, el francès, llengua delpoder, ha suplantat de manera generalitzada l’antiga llengua dels trobadors, després d’unperíode de bilingüisme –segona meitat del segle XIX– que es va resoldre definitivament a favor de la llengua imperialista.

46

presentació


9. Segons Charles Ferguson (1959), la diglòssia és una situació en què dues varietats d’unamateixa llengua, A/B, s’utilitzen, respectivament, una per als àmbits formals i l’altra per alsinformals.

Joshua A. Fishman va ampliar la definició per incloure les situacions en què l’alternança enels usos formals i informals es feia en llengües diferents.

El problema d’aquesta definició és que relliga el concepte de diglòssia amb el de bilingüis-me, terme que, com sabem, no admet una definició única.

10. Minorització lingüística: procés pel qual en una comunitat lingüística sotmesa a un conflic-te lingüístic, la llengua recessiva se situa al marge de qualsevol intercanvi cultural i tecnolò-gic amb l’exterior i s’utilitza únicament per a les interaccions informals. Això implica unempobriment progressiu de la llengua minoritzada que contrasta amb l’aire de modernitati progressisme que envolta la llengua dominant. Amb major o menor grau, la minoritzaciólingüística es dóna en totes les comunitats que viuen una situació de conflicte lingüístic:diferents zones del territori català, sard, occità, gallec…

11. El multilingüisme és una situació cada cop més generalitzada. Des del punt de vista estruc-tural, aquesta situació pot provocar algunes interferències lingüístiques. Tant el multilin-güisme com el bilingüisme són processos oberts i no situacions estables; per això, l’evolu-ció del bilingüisme dependrà dels condicionants sociolingüístics que actuen en la societat.Precisament per això, el concepte de bilingüisme ha resultat enganyós, perquè se solia pren-dre com una situació estable i permanent.

12. Jem Cabanes utilitza el terme diglòssia amb el sentit que li va donar Joshua Fishman; és a dir, l’ús de dues llengües, A/B, utilitzades, respectivament, en els àmbits formals i infor-mals. L’actitud de la rossellonesa d’edat posa al descobert que la diglòssia descrita anterior-ment no és una situació estable, sinó un procés de substitució lingüística, el darrer graó dela qual és el trencament de la transmissió intergeneracional. Després d’observar l’actitudlingüística de la dona rossellonesa, poden pensar que els néts d’aquesta dona ja només uti-litzaran el francès.


L’ecologia de les llengües

Els estats han tendit des de sempre a regular els diferents aspectes de la vida dels seus ciuta-dans, incloent-hi la llengua. Evidentment, aquesta imposició va provocar conflictes i tensions,especialment a partir del s. XIX, en què els estats van perseguir la unificació interna i, per fer-ho, van buscar la utilització d’una llengua oficial per damunt de la diversitat lingüística exis-tent. L’associació de la llengua amb el poder facilita, en un primer moment, la difusió d’a-questa en els usos formals, però amb el temps, també pot ser adoptada per als informals, espe-cialment quan s’han destruït els ecosistemes culturals de les llengües minoritzades.Curiosament, aquesta situació pot donar-se tant en estats autoritaris com en estats democràtics,sobretot quan aquests darrers utilitzen el grup demogràficament superior per imposar el seudomini a les comunitats minoritàries.

47

presentació


Gramàtica

1. 1 [2][ø] 6 [3́w] 11 [éw]2 [á][2][u][ó] 7 [u] 12 [é][ø]3 [3́j2] 8 [3́j] 13 [ó2]4 [u] 9 [3́][u] 14 [í2]5 [á][ø] 10 [íw]

2. Diftongs creixents:2 pare i amic 8 vés i omple el càntir

[j2́] [jó]

3 no ho erra gaire 10 no ho ensenyes[w1́] [w2]

5 no ho omplis 14 tanca i obre la porta[wó] [j3́]

6 irrepetible i únic[jú]

Diftongs decreixents:

1 pare i fill 11 ja ho sé[2j] [áw]

3 no ho erra gaire 12 si ho ven, porti-ho[áj] [iw] [iw]

4 jo i tu 13 tu ho dius[ 3́j] [úw] [íw]

7 tu i jo 15 què ho fa?[új] [1́w]

9 aparta-ho 16 horitzó infinit[2w] [3́j]

3. 1 pa integral 6 bufar i fer ampolles[áj] [áj]

2 dotze homes 7 camí estret[23́] [í2]

3 si entres 8 soci únic[í1́] ⁄ [j1́] [jú]

4 una ungla 9 vint-i-cinquè aniversari[øú] [1́2]/[1́ø]

5 compro apis 10 algú arribava[úá]/[wá] [ú2]/[úø]

4. 1 ja has fet allò? 5 per què ets així? 9 què has dit?[á] [1́2]/[1́ø] [1á]/[øá]

2 però home! 6 no obris 10 qui ets?[3́3́]/[3́ø] [óø] ⁄ [ó3́] [íé] ⁄ [jé]

3 no ho omplis tant 7 no eres tu[óu] ⁄ [ów] [óé]

4 què és això? 8 tu ets en Joan[1́é]/[1́ø] [úé] ⁄ [wé]

48

presentació


5. 1 [é ubblí72]/[é uubblí72] 4 [én�tri ø] o [én�tri í]/[én�tr2j]2 [é uzá62]/[é uuzá62] 5 [u2nsúm2]/[tú2nsúm2]3 [bá 2‘í]/[bá 2‘í] 6 [é2nsumát]/[á2nsumát] o [ansumát]

6. 1 aneu per feina 5 arribar i moldre 9 li teniu el peu a la gola[1́w] [1́j] [áj] [íw2] [1́w2]

2 anar a tres quarts de quinze 6 estar a l’aguait 10 aneu a pas de bou[áø] [wá] [áø] [wáj] [1́w2] [3́w]

3 fer veure que no hi sou 7 guanyar-s’ho a pols 11 fer la rosca a algú[1́w] [ój] [ów] [w2] [w2] [2 øø]

4 fer olor a socarrim 8 ficar-se-li al cap 12 poseu en qüestió[éw] [ó2] [j2] [1́w2] [w2][jó]/[ió]

7. 1 llengua 5 paraiguot 9 la utopia[w2] [2j] [w3́] [2w] [í2]

2 la imatge 6 noi alegre 10 raó última[2j] [´́3j2] [2óú]

3 un pi alt 7 pressió àrab 11 jardí contigu al pati[íá] [ióá] ⁄ [jóá] [w2]

4 llengües 8 iugoslau 12 cançó índia[w2] [ju] [áw] [óí]

8. 1 va a Vic 6 mestra alemanya 11 porró usat[aø] [2ø] [ów]

2 meló amb pernil 7 mestre alemany 12 camí estret[ó2] ⁄ [óø] [2ø] [í2] ⁄ [íø]

3 poble escocès 8 camí únic 13 porró entelat[2ø] [íú] [ó2] ⁄ [óø]

4 camí usual 9 porró ideal 14 un altre[íw] [ój] –

5 premi important 10 una altra 15 porro alt[iø] [øá] [óá]

9. 1 una horeta 8 plor estrany 15 passeu-ho[2w] [ó2] ⁄ [óø] [1́wø]

2 saltar i ballar 9 què us diu? 16 qui ho diu?[áj] [1́w] [íw] [íw] [íw]

3 millor obsequi 10 que em vegin 17 qui us crida?[ów] [2ø] [íw] ⁄ [jú]

4 què et passa? 11 que en té, de peres? 18 torna-hi[1́ø] [2ø] [2j]

5 què em diu? 12 que ho diu? 19 porteu-ho[1́ø] [ í́w] [2w] [íw] [1́wø]

6 un altre homenet 13 veure-ho 20 veure-ho[2w] [1́w] [2w] [1́w] [2w]

7 paper ondulat 14 posa-ho 21 camí indicat[éw] [2w] [íø]

¢¢¢¢

49

presentació


10. 1 Pagui interessos.[ á i ø 2 é u]

2 Va voler estris innovadors.[ á u 1́ ø i i u 2 ó]

3 Va comprar eines innovadores.[ á u á 1 j 2 i u 2 ó 2]

4 Una persona anormal. / Una persona normal.[u 2 2 ó 2 2 u á] [u 2 2 ó 2 u á]

5 Compta estrelles. / Comptar estrelles. / Compteu estrelles.[ ó 2 ø 1́ 2] [ u á ø 1́ 2] [ u 1́w 2 1́ 2]

6 Recanvi efímer. / Recanvi econòmic.[ 2 á j2 í 2] [ é á j2 u 3́ i]

7 Casa inhòspita. / Casa humida.[ á 2j 3́ i 2] [ á 2w í 2]

8 Posi enciams. / Posa-hi enciams. / Poseu enciams.[ 3́ j2 iá] [ 3́ 2 j2 iá] [ u 1́w 2 iá]

9 Porto informes. / Porto uniformes.[ 3́ wi ó 2] [ 3́ ø u i ó 2]

10 Canto àries. / Canto àries amb un tenor famós.[ á wá i2] [ a u á i2 2 u 2 ó 2 ó]

11. 1 di-fe-rèn-ci-es → 5 síl·labes 7 o-ri-en-tal → 4 síl·labes2 neu-tra → 2 síl·labes 8 pro-nun-ci-a-ment → 5 síl·labes3 ac-cen-tu-a-ci-ó → 6 síl·labes 9 se-güent → 2 síl·labes4 ra-o-nar → 3 síl·labes 10 di-vi-si-ó → 4 síl·labes5 di-a-lec-tal → 4 síl·labes 11 du-es → 2 síl·labes6 con-ti-nu-a-ci-ó → 6 síl·labes 12 fa-mí-li-a → 4 síl·labes

12.

50

presentació

De Beret la immensa plana[2 j]

té la forma de bressol:té muntanyes per baranaon com mare aguaita el sol;

[2ø][wáj][2 ø]

té per alta capçalera la muntanya de Cabrera,la geganta cordilleraper bressar sos fills la vol.

La Noguera i lo Garona[2j]

són los fills que Déu li dóna,[éw]

que ja al nàixer s’empaitaren,[áø] [2j]

corregueren i saltaren,com dos nins joguinejant.Noguera per Alóstot joguinós,Garona per Arantot rondinant.

JACINT VERDAGUER, «Noguera i Garona» (fragment)


13. 1 en Pau hi canta 7 tria estrelles[2 áw i á 2] [i2 ø 1́ 2]

2 sento eufemismes 8 torni a Almeria[é u 2w 2 í 2] [ó i 2 ø 2 í2]

3 torno a inventar-m’ho 9 compro aiguardent[ó u 2j 2 á u] [ó u á j w2 é]

4 patir i estimar 10 va sortir a imaginar[2 í j2 i á] [á u í 2j 2 i á]

5 bullir o escalfar 11 casa i amic[u í o 2 2 á] [á 2 j2 í]

6 trio universitari 12 també ho humanitza[iw ø i 2 i á i] [2 éw u 2 i 2]

51

presentacióLa sardana és la dansa més bella

[2é]/[øé]

de totes les danses que es fan i es desfan;[2 ø] [j2]

és la mòbil magnífica anella[2ø]

que, amb pausa i amb mida, va lenta oscil·lant.[aw] [j2] [2w]

Ja es decanta a l’esquerra i vacil·la,[2ø] [2ø] [2j]

ja volta altra volta a la dreta dubtant,[2ø] [2ø]

i se’n torna i retorna intranquil·la[2j] [2j]

com mal orientada l’agulla d’imant.[j2]

Fixa’s un punt i es detura com ella...[j2]

Del contrapunt arrencant-se novella,

de nou va volant.[3́w]

La sardana és la dansa més bella[2é]/[øé]

de totes les danses que es fan i es desfan.[2ø] [j2]

JOAN MARAGALL, «La sardana» (fragment)

Embandereu finestres i torratxes[1́w]

i venteu les campanes a desdir,[1́w]

ompliu el got de les millors garnatxes,[íw2]

mateu dotze pollastres i un garrí.[1́w] [íw]

Que el nunci cridi al ball de les morratxes[2ø] [j2]

i a una òpera amb piano i violí,[jaw][23́]⁄[ø3́] [2 ø] [iá] [uj] [io]

i a processó, que jo us daré les atxes[j2] [3́ø] ⁄ [3́w]

i diners per a música i llatí.[2j]

Escampeu pel carrer murtra i jonquilla,[1́w] [2j]

que arribarà la noia que a mi em plau;[2 ø] [3́j2] [2 ø][í2]/[í ø] [áw]

té els cabells llargs i curta la faldilla[é ø]

i un cos de reina que se’n va a sarau.[jú] [éj] [á ø] [áw]

Quan ella salti de tartana, a fe, [wá]

farem un: –Oh!– tot empassant l’alè.

JOSEP CARNER, «La galant noia»,dins Auques i ventalls


13 fuster o àrbitre 18 un viatge a Irlanda[u é o á i 2] [u i á 2 ø i á 2]

14 triï informes 19 compra a Alacant[i i ø ó 2] [o 2 ø ø 2 á]

15 tria un vaixell 20 pau única[i 2w 2 é] [á w ú i 2]

16 rei indi 21 agafa aire[ej i/e ø í] [2 á 2 áj 2]

17 casa airejada 22 compro a Alacant[á ø 2 j 2 á 2] [o u 2 ø 2 á]

14. 1)diftong creixent / hiat

2) diftong creixent / diftong decreixent

3) diftong creixent / diftong decreixent

4) diftong decreixent / hiat / diftong decreixent

5) diftong decreixent / hiat

6) diftong decreixent

7) diftong decreixent / diftong decreixent

8) hiat

9) hiat

10) elisió / hiat / elisió

Comentari de text

Codificació i estandardització; La difusió d’un concepte de correcció lingüística


1. La importància i la necessitat de l’estandardització de la llengua i el paper que té la codifi-cació en aquest procés.

Els termes lèxics que sovintegen en els paràgrafs d’aquest primer text són: llengua, ús, estàn-dard i estandardització, codificació, varietat, procés, norma i normativa, comunitat, comu-nicació i comunicatiu (-va, -ius, -ives), social, públic, etc. Aquests termes servirien per corro-borar la unitat temàtica que s’ofereix en el text.

2. Lingüística i lingüísticament, llengua, correctes, incorrectes o no correctes, correcció, in-correcció, errors, normativa, norma i normes lingüístiques, varietat, adequació, inadequat,difusió, grau, variacions d’ús, etc. Ho confirmaria des d’una lectura ràpida perquè aquestsmots apareixen diverses vegades en el text i perquè amb aquests termes se sintetitza la ideatemàtica principal que el títol del text suggereix.

3. Aconseguir un estàndard per a una llengua és un signe de la valoració, de la importànciaque aquell idioma ha assolit, tant per als seus usuaris com per a la resta de comunitats lin-güístiques. En el procés d’estandardització d’una llengua s’hi conjuguen els aspectes refe-rits a la codificació i els pertanyents a la normativa; uns i altres hi juguen un paper rellevant.

52

presentació


En l’elaboració de l’estàndard hi intervenen els criteris de selecció lèxica que influeixen enla tria de termes i en l’acceptació d’algunes varietats dialectals.

4. Les idees dels textos originals utilitzades per fer el resum són les corresponents al termesseleccionats com a respostes de les activitats 1 i 2, ja que amb el significat d’aquests mots s’in-fereix el contingut informatiu que els dos textos aporten.


1. diftongs creixents: llengua, llengües, llenguatge, lingüística, lingüístic, lingüístics, lingüística-ment, adequadament, adequació, inadequat, qualsevol, conseqüències.

diftongs decreixents: col·lectiu, cultiu, successius, excessiu, grau, deu, manlleus, negatiu, hau-ria, nou.

2. lingüística, lingüísticament, llengües, conseqüències: porten dièresi per distingir el diftong crei-xent [we], [wi] davant g o q del dígraf gu, qu, que s’utilitza quan el so [g] o [k] va davant deles vocals e, i.

Els altres mots d’aquests dos textos porten dièresi per desfer el diftong, és a dir, per indicarque la vocal tancada (i, u) es realitza com a vocal, no com a semivocal o semiconsonant:genuïnament, vel·leïtat.

3. En els paràgrafs 8 i 11 del segon text s’usa correctament el temps verbal gerundi atès ques’utilitza tal com diu la norma: en català, solament és correcte l’ús del gerundi que indicauna acció simultània o anterior en relació amb l’acció expressada pel verb de l’oració prin-cipal, però mai una acció posterior. Les formes de gerundi que hi ha són: oblidant, donant,rebutjant, explorant-los, distorsionant-los, posant-los, descobrint.

4. El mot adequació s’escriu amb q perquè la norma ortogràfica de la llengua catalana diu quedavant de diftong creixent cal escriure q. Altres mots que també segueixin aquesta normasón: quatre, quadre, pasqua, pasqües, quan, quantitat, qualitat, qualificatiu, quocient, quota, etc. Sino tenim diftong creixent, s’escriu c : cua, cuina, etc.

5. atribuir [2tɾi6wí]

suggerir [sud“2ɾí]

coartar [ku2rtá]

augmentar [2wgm2ntá]

6. Tinguem en compte que ens referim a mots derivats, no a mots compostos, com diu el lli-bre de text. Com en qualsevol escrit d’una llargada semblant, hi ha més de setze mots deri-vats; el nombre de mots demanat és només orientatiu. A continuació hi ha la llista delsderivats dels dos primers paràgrafs del segon text perquè puguin servir de solució a l’acti-vitat plantejada, tot agrupant-los segons els prefixos o els sufixos utilitzats:

prefix in-: incorrecte, inapropiats

prefix des-: descontextualitzats

53

presentació


sufix -ment: ensenyament, lingüísticament, fondament, genuïnament, tremendament

sufix -ció: aplicació, correcció, consideració, situació, incorporació

sufix -al: tradicional, radical, dialectals, temporals

sufix -esa: rigidesa

sufix -ència: resistència

sufix -iu, -iva: obsessiva, normativa, relatives

sufix -at, -ada: inapropiats, descontextualitzades

sufix -itat: culpabilitat, creativitat

sufix -ic, -ica: lingüística, històriques, mecànica

sufix -sió: divisió, confusió

sufix -isme: barbarismes

sufix -dor, -dora: distorsionadores

7. En català central es prioritza la forma reforçada es davant del verb (es fa, es classifiquen, es trac-ta, etc.). En canvi, davant de verbs començat en el so fricatiu alveolar sord [s] o sonor [z],escrivim la forma plena se, per evitar el contacte de dues fricatives alveolars (se centren).També utilitzem la forma plena darrere infinitiu (modernitzar-se).

8. codificació: Acció de codificar, l’efecte. Selecció d’alguns signes del codi lingüístic que faun emissor per comunicar-se i poder ser interpretat. Organització sistemàtica d’un codi lin-güístic, generalment dotada de valor prescriptiu.

estandardització: Acció d’estandarditzar; l’efecte. Estàndard: Tipus, model, norma. Nivell

mitjà, qualitat mitjana. Que s’ajusta a un tipus, a un model determinat. Varietat lingüística

que, per procés espontani o dirigit, ha assolit un grau d’anivellament, de codificació, de con-

fluència i d’acceptació general.

normativa (normatiu, -iva): Relatiu o pertanyent a una norma, a les normes. Que estableix

una norma o normes. Dit de l’element lingüístic reconegut com a correcte perquè s’ade-

qua a la normativa d’una llengua. Conjunt de normes lingüístiques explícites provinents

d’una autoritat reconeguda i aplicables a la llengua.

barbarismes: Forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua

pròpia.

Els manlleus són elements lingüístics, sobretot lèxics, que passen d’una llengua a una altra

i s’hi integren.

Judici crític

1. La distinció que fa l’autor entre la codificació i l’estandardització es refereix a la maneracom la codificació d’una llengua influeix en la consolidació d’un estàndard i com l’estan-dardització ajuda a consolidar una varietat o un registre vàlid per a totes les situacions comu-nicatives que responen i respecten la codificació d’una llengua.

54

presentació


2. El suggeriment que planteja Isidor Marí en l’últim paràgraf del text 1 és un signe evidentdel vigor d’una llengua en el seu àmbit d’ús, que serà positiu per a l’extensió de l’estàndardd’una llengua.

3. En el segon text, l’autor defensa el criteri d’adequació enfront del de correcció/incorrec-ció, perquè adequar un missatge al context en què es produeix és, des d’una perspectivacomunicativa, més valuós que la contraposició correcció/ incorrecció. A més, allò que resul-ta adequat a una situació comunicativa respon a la solució correcta de la utilització de lesexpressions lingüístiques seleccionades.

4. Els termes que defensa són: l’adequació, la contextualització, la selecció de lèxic genuïna-ment català, les possibilitats expressives de la llengua, la difusió de l’estàndard, el grau deformalitat que l’estàndard ha de posseir i el procés d’estandardització.

L’argumentació és de resposta oberta. Pot ser motiu de debat (breu exposició oral feta a classe). La correcció és a criteri del professor o de la professora.

Literatura

1. Raimon Casellas (Barcelona, 1895 - Sant Joan de les Abadesses, 1910). Crític d’art, perio-dista i escriptor. Un dels iniciadors del modernisme. Obres destacades: novel·la: Els sotsferéstecs (1901). Reculls de contes: Les multituds (1906), Llibre d’històries (1909).

Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873 - Barcelona, 1952). Escriptor i periodista. Obra desta-

cada (fou la seva última novel·la): La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912).

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Periodista, escriptor i professor de

pintura. Obres destacades: Josafat (1906), Nàufrags (1906), Proses bàrbares (1911), Jo! Me-

mòries d’un metge filòsof (1925).

Josep M. Folch i Torres (Barcelona, 1880 -1950). Novel·lista, narrador i autor teatral.

Obra extensa dedicada, sobretot, a infants i a adolescents. Des del 1909 fins al 1938 diri-

gí la revista Patufet.

Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885 - 1965). Escriptor. Obres destacades: poesia: Roses

(1905), Poemes de tarda (1909). Narrativa: Camí de llum (1909), Llegendes d’amor i de tortura

(1910). Part de la seva obra literària ha romàs inèdita.

Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Narrador i poeta. No acabà mai cap no-

vel·la, però es revelà com un narrador líric i costumista. Obres destacades: Marines i boscat-

ges (1903), Pinya de rosa (1920), La parada (1919), Entre flames (1928), Obres completes (1949).

2. Elements de comparació:

a) La natura com a escenari màgic.

b) El pastor identificat amb el paisatge.

c) La paraula revelada (per Déu) o per l’esperit de l’art.

55

presentació


3. Ibsen (1828-1906). Dramaturg noruec. Obra destacada: Peer Gynt (1867), Casa de nines(1879), Espectres (1881), Un enemic del poble (1882).

Maeterlinck (1862-1949). Dramaturg, poeta i assagista belga d’expressió francesa. Obra

destacada: La princesse Maleine (1889); L’intrusse (1890), de la qual féu una versió Pompeu

Fabra. Obtingué el premi Nobel de literatura el 1911.

4. Activitat de recerca bibliogràfica. Correcció a càrrec del professor o de la professora.

5. Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873 - Barcelona, 1952). Obra teatral rebuda amb fredorper la crítica, que l’acusà de continuador d’una tradició periclitada. A partir de 1914, esconvertí en empresari teatral i estrenà la major part de la seva obra. Obres teatrals desta-cades: Sol ixent (1902), El mestre nou (1903), Senyora àvia vol marit (1912), Sang blava(1914), Rei i senyor (1918).

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1971). Conreà el teatre sense ser recone-gut per la crítica. Obres destacades: Enyorada solitud (1917), Les ales d’Ernestina (1921), La dona neta (1924), El comiat de Teresa (1931).

Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 1863 - 1943). Editor, erudit i escriptor. Fundador dela revista L’Avenç. Participà en la política nacionalista d’ideologia progressista. Obra tea-tral: un drama líric titulat La fada (1897), musicat per Enric Morera.

Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873 - 1937). Escriptor, pintor i argenter. En l’obra d’aquestartista es palesa la inclinació artística que té pel món dels gitanos i per la marginaciósocial. Obres destacades: Entre gitanos (1911), Els zin-calós (1911), La tasca (1910), L’abellaperduda (1910), Muntanyes blanques (1911), Mala vida (1918), A l’ombra de Montjuïc (1922),El barander (1923), La caravana perduda (1929).

Apel·les Mestres (Barcelona, 1854 - 1949). Dramaturg, músic i escriptor. Cal considerar-lo precursor dels modernistes, sobre els quals exercí un cert mestratge. Obres dramàti-ques destacades: La Rosons (1901), musicada per Morera, Liliana (1911); L’estiuet de SantMartí (1912); Blanc sobre blanc (1924).

6. La sequera afecta de forma dramàtica la supervivència d’un poble de pagès. Les creencessupersticioses, més que es estrictament religioses, els empeny a demanar a Déu que acabiamb aquesta malvestat. La ignorància de la gent i el seu primitivisme hi són palesos.




10. El foraster representa la nova mentalitat científica i s’enfronta a les forces vives i conserva-dores del poble. En aquest sentit, cal relacionar aquesta actitud amb la tendència regene-racionista del modernisme.

56

presentació


Comentari literari

Solitud

Aquest capítol, titulat «La nit aquella», és el penúltim de la novel·la Solitud, de Víctor Català,

pseudònim de la novel·lista Caterina Albert. Solitud és la millor novel·la de l’autora, probable-

ment la millor novel·la del modernisme català i, sens dubte, una obra rellevant de la literatu-

ra del segle XX.

Solitud és la història d’una dona, la Mila, que, un cop casada amb l’ermità Matias, abandona

la seva terra natal per anar a viure a les muntanyes, a l’ermita de Sant Ponç. La insatisfacció de

la vida matrimonial, la tristesa de la seva tasca quotidiana, l’aïllament i l’ofec que li produei-

xen les muntanyes són compensats per la relació que estableix amb el pastor Gaietà, de qui s’e-

namora platònicament. Al final de la novel·la, els fets es precipiten tràgicament amb la inter-

venció d’un personatge sinistre, l’Ànima, mig home i mig bèstia salvatge que viu al bosc.

L’Ànima mata el pastor estimbant-lo per un barranc i viola la Mila dins mateix de la capella del

sant. El fragment del capítol XVII correspon al final del relat, un cop s’ha resolt tràgicament

el destí de la protagonista, i la dona, al límit de la seva vida i de les seves forces, reflexiona sobre

els fets i opta per la vida, la llibertat i la solitud. En el balanç que fa la Mila s’oposen el mal –el

grill que li recorda la violació humiliant, «seca, penetrant, ingrata»–, sant Ponç –«mofeta

i repulsiu» que «mai l’havia poguda veure»– i el bé –el pastor que tantes llegendes li havia expli-

cat i li havia transmès la saviesa ancestral dels poetes coneixedors de la realitat oculta del món.

Aquesta visió màgica que la Mila «percebé, d’una percepció purament interna...», «I desprésli semblà entresentir...» la fa reflexionar i, tot i que «l’esperit escèptic de la dona es negava a donar crèdit a tot lo que no testimoniaven sos sentits...», finalment s’adonarà de la veritat delsmots del pastor, i, enmig de la contemplació nocturna, reordenarà la seva vida i reconeixerà laseva pròpia realitat. Aquesta acceptació permetrà, doncs, que la protagonista iniciï la recercade la seva pròpia identitat i pugui assolir una existència separada i lliure.

En definitiva, es tracta d’un debat moral que no té una solució inequívoca al final de la

novel·la.

En aquest fragment, narrat en tercera persona per una narradora omniscient, destaquen el

llenguatge ric i l’estil expressiu de Víctor Català. Cal remarcar la identificació dels fets vitals de

la protagonista amb la natura gairebé personificada –el grill, en aquest fragment–, però sobre-

tot la visió màgica i simbòlica del món captada a través de la mirada privilegiada del pastor, el

qual, com un filòsof i un poeta, la transmet mitjançant la paraula revelada de l’artista.

Aquest text, significativament, clou l’itinerari vital i moral de la protagonista, i coincideix amb

el final de la novel·la. L’enfrontament entre el bé i el mal, l’Ànima i el pastor, és el conflicte

etern de la vida i de totes les vides enllaçades al llarg dels segles.

57

presentació


unitat


1. a) F f) F j) Fb) F g) V k) Fc) V h) F l) Fd) V i) V m) Fe) F

2. Podem distingir tres tipus de causes que poden conduir a la substitució lingüística:

• Físiques: la desaparició de la llengua és conseqüència de l’extinció, per causes diverses,dels seus parlants.

• Socials: per la influència que una cultura hegemònica exerceix sobre una altra fins quen’acaba esborrant les característiques principals, entre aquestes, la llengua. Diversos fac-tors poden afavorir aquest procés d’assimilació cultural: la consolidació dels estats, la pèr-dua de poder de la comunitat recessiva, la inundació demogràfica, la constitució dels exèr-cits nacionals, els mitjans de comunicació, l’escola i la consolidació de les ciutats.

• Psicològiques: els parlants de la llengua recessiva experimenten un sentit d’autoodi, laqual cosa fa que vegin tot allò que té a veure amb la seva comunitat d’origen –la llenguainclosa– com un entrebanc per al seu desenvolupament futur.

3. L’objectiu de qualsevol procés de normalització lingüística és reorganitzar les funcions lin-güístiques d’una societat a fi de facilitar la recuperació de l’idioma minoritzat.

Perquè un procés de normalització lingüística pugui reeixir, cal posar en joc els elementssegüents:

– existència d’una normativa i d’un model estàndard,– creació d’un marc legal favorable,– suport d’un poder polític sòlid,– implicació de tota la societat.

Una comunitat que ha entrat en el terreny del conflicte lingüístic només pot evolucionarcap a la definitiva substitució lingüística, però, si la societat decideix actuar i capgirar lasituació, ha d’engegar un procés de normalització lingüística. Per tant, substitució i norma-lització poden considerar-se com les dues cares de la moneda de qualsevol conflicte lin-güístic.

4. El quadre permet relacionar el procés de substitució lingüística amb els canvis que en l’úsde les llengües experimenta una societat al llarg de quatre generacions. Així, del monolin-güisme inicial dels besavis en llengua A, passem al monolingüisme dels néts en llengua B,després d’una etapa de transició bilingüe de pares i avis. El bilingüisme social no és, pertant, un estadi estable, sinó que tendeix a resoldre’s en un nou monolingüisme. Els exem-

3

58

presentació


ples poden agafar-se de qualsevol llengua que hagi entrat en un procés de substitució lin-güística. En el nostre cas, les comarques nord-catalanes i alacantines poden servir de model.

5. manx: modalitat lingüística parlada a l’illa de Man, força similar al gaèlic d’Escòcia. Es vaextingir a causa de la penetració de l’anglès.

còrnic: llengua cèltica parlada a Cornualles fins al segle xviii. Es va extingir per l’expansióde l’anglès. Després de la II Guerra Mundial s’ha intentat recuperar amb la redacció d’unagramàtica i d’un vocabulari. Actualment, prop de 1.000 persones s’hi poden expressar ambmés o menys fluïdesa.

dàlmata: llengua neollatina parlada a la costa nord-est dels Balcans. Va desaparèixer per l’ex-tensió del vènet i de les llengües eslaves (serbocroat). El 1898 va morir el darrer parlant.

6. El procés d’independència d’Irlanda, que s’obre amb la Revolució de Pasqua (abril 1916) i avança amb el reconeixement per part de la Gran Bretanya de l’Estat lliure d’Irlanda(1921), presenta algunes característiques específiques que fan que la relació entre sobiraniapolítica i normalització lingüística no s’hagi produït. En primer lloc, perquè en el llarg pro-cés que va menar a la independència, els sectors que defensaven una Irlanda independenti gaèlica van quedar arraconats: repressió, il·legalització... El 1937, any en què s’aprovà defi-nitivament la Constitució d’Éire, ja s’havia format una classe dirigent amb poca sensibilitatpel gaèlic, que es va consolidar el 1949 any en què es desvincularen de la Corona britànicai de la Commonwealth.

Des de la creació de l’Estat lliure s’opta pel bilingüisme gaèlic/anglès; però aquestes duesllengües no partien d’una situació d’igualtat. El 1851 una tercera part de l’illa era pràctica-ment unilingüe en anglès –Belfast i Dublín incloses. La situació va empitjorar el 1891, quanl’àrea monolingüe en anglès –menys del 10% de parlants de gaèlic– era ja la meitat de l’i-lla. El territori on el gaèlic tenia un percentatge d’ús més alt eren les àrees marineres i ruralsde l’oest i del sud. El 1951, la continuïtat territorial d’aquesta zona es va veure trencada, fetque va precipitar la reculada del gaèlic.

Actualment, el gaèlic té un ús més emblemàtic que no pas real; el nombre de parlants queel tenen com a primera llengua no supera el 2% de la població d’Irlanda.

Contràriament al gaèlic irlandès, la normalització de moltes llengües europees ha anat debracet amb la constitució d’un estat que li serveix de suport, com ara l’exemple del finès,l’hongarès, l’islandès, el noruec, el polonès, el txec, l’eslovac, l’eslovè. Fins i tot el maltèssembla ajustar-se a la premissa anterior.

7. L’esperanto va gaudir d’una certa difusió entre els cercles esquerrans i llibertaris de finaldel s. XIX i primer terç del s. XX. Va ser creat a Polònia el 1887 per Ludwik Zamenhof ambla finalitat de crear un instrument neutral de comunicació.

L’estructura gramatical de l’esperanto es basa en el llatí i el rus. En concret, té 5 vocals i 23consonants; un accent en l’antepenúltima síl·laba; els noms acaben en -o i el plural en -j;només hi ha una forma d’article (la) i els paradigmes verbals són sempre regulars. Pro-bablement, l’absència d’un àmbit territorial definit i la falta del suport d’un estat concrethan estat decisives a l’hora de limitar la difusió d’aquesta llengua. Tot i així, hi ha associa-cions esperantistes que publiquen revistes i llibres en aquesta llengua arreu del món.

59

presentació


8. L’aragonès, la llengua parlada a l’Alt Aragó, va ser influïda per l’occità (s. XI) i pel català (s. XII). Però, a partir del segle XIII i, sobretot, del segle XV, va ser assimilada pel castellà.Actualment és parlat en algunes valls de l’Alt Aragó per unes 10.000 persones. De moment,tot i que se n’ha parlat molt, encara no existeix cap llei de protecció d’aquesta llengua.Certament, la carta de Bernat Metge permet veure les afinitats que a principis del s. XV l’a-ragonès presentava amb el castellà. Tot i així, podem destacar algunes coincidències amb elcatalà: muller, neta, filla, pronoms li/hi, conjunció car. Potser també es podrien destacar coma trets característics de l’aragonès la diftongació: nuit, leitera i la pèrdua de la e final: segund,present, etc.


L’informe de l’Abbé Grégoire exposa el posicionament ideològic que, a partir de la revo-lució francesa, ha tingut l’Estat francès. Probablement, la referència general al midi cal rela-cionar-la amb l’existència de l’occità i del català. Contrari a qualsevol forma de federalisme,considera que l’existència de cap llengua que no sigui el francès posa en perill la unitatnacional, una unitat que no admet dissidències espirituals ni de llengües. A més, però, con-sidera que la utilització d’altres llengües és contrària al progrés de la humanitat.Evidentment, amb aquesta cobertura ideològica el lingüicidi perpetrat per l’Estat francèss’ha de veure com una contribució al progrés de la societat.

10. La recuperació, que més aviat caldria qualificar de resurrecció de l’hebreu, ja que aquestallengua es podia considerar desapareguda des d’aproximadament els segles I i II dC, està lli-gada a la creació de l’estat d’Israel.

La recuperació de l’hebreu s’inicià al principi del segle xx, quan aparegué la primera gene-ració d’infants jueus que tenien aquesta llengua com a materna per decisió dels pares. A par-tir dels anys vint, el moviment sionista va fer seva la necessitat d’aprendre l’hebreu i, amb lacreació de l’estat d’Israel, aquesta llengua es convertí en l’element identificador de la novasocietat, descartant així altres possibilitats com ara el yiddish dels jueus centreeuropeus.


Constitució federal de la Confederació Suïssa– Respecte i igualtat entre les diverses comunitats lingüístiques que constitueixen la Con-

federació.– La Confederació atorga caràcter oficial a l’alemany, al francès i a l’italià, a més del romanx.– Cada territori ha de determinar quina és la llengua oficial del cantó.– Suport als cantons plurilingües i, específicament, al romanx i a l’italià.

Constitució francesa– La llengua francesa és l’única reconeguda per la República. No es fa cap referència a l’e-

xistència d’altres llengües, que, evidentment, no són considerades llengües de la República.

Carta de les llengües– Text favorable al reconeixement i a la promoció de les llengües regionals o minoritàries

d’Europa. A més, la Carta de les llengües té especial cura a precisar que la protecció de les llengües minoritàries mai no pot ser considerada un «acte de discriminació envers elsparlants de les llengües més difoses».

60

presentació



Contra la planificació

Les dues explicacions mítiques s’apuntalen en valors oposats. La més coneguda per aquestsencontorns és la de la torre de Babel, en què la diversitat lingüística és vista com una maledic-ció. Però no n’és l’única: segons els acoma de Nou Mèxic, la seva deessa va fer que els humansparlessin llengües diferents justament per evitar que es barallessin. En definitiva, es tracta del’altra cara del mite bíblic: la diversitat lingüística com una riquesa.

Dissortadament, l’acceptació del mite bíblic ha estat molt més gran i ha servit perquè les cul-tures més agressives hagin trobat un suport ideològic per al genocidi lingüístic, perpetrat espe-cialment als territoris on la diversitat lingüística era més gran. Tot i això, la lingüística no s’hamostrat pas bel·ligerant en la defensa de la diversitat. Contràriament, en els darrers cinc-centsanys, o bé ha donat suport als diferents processos de glotofàgia engegats per les cultures mésagressives, o bé, en el millor dels casos, s’ha limitat a girar-se d’esquena tot considerant que lamort de les llengües és llei de vida.

Gramàtica

1. a Pregunta l'adreça del seu pis i vés-hi tot seguit.b Encara que no et farà cas, t’ho agrairà.c Tinc les idees clares malgrat que no sé expressar-les per escrit.d Ha començat el concert, per tant no entrem.e Com que ara no puc explicar-t’ho, trobem-nos demà.f No sé la lliçó perquè no l’he estudiada.g Tant si és blanc com si és negre, fa servei.h M’agrada aquesta professora perquè sap explicar molt bé.i Va començar a ploure mentre nosaltres veníem cap aquí.j Explica-ho a la teva mare i així la faràs feliç.k Com que en tenen poc, els n’haurem de deixar una mica.

2. a Coordinada copulativab Coordinada adversativac Juxtaposada; coordinada copulativad Coordinada distributivae Coordinada copulativa


61

presentació


4. a Estudia molt, però no aprova.

b Ens han convidat a tots; encara que / però no pensem pas anar-hi.

c No els va rebre el tutor, sinó el director.

d No volia tornar a casa, sinó quedar-se en el bar.

(Ell/a) No volia tornar a casa, sinó (que ell/a volia) quedar-se al bar.Adv

SN/Subjecte

inf. conjpron V N infinitiu

SV/Predicat

N conj pron

SPrep/CCL

SN/Subjecte SV/Predicat

det prep+ det

N

SPrep/CCL

O. infinitiu/CDO. infinitiu/CD

O. coordinades adversatives

No els va rebre el tutor, sinó (que els va rebre) el director.VAdv

SN/Subjecte

N conjpron det det N

SV/Predicat

conj pron V

CD

SN/Subjecte

CD

SV/Predicat


(Ells/es) Ens han convidat a tots, encara que/però (nosaltres) no pensem anar-hi.Vpron

Subj. elidit

CCL

SN conj

SPrep/CD

pron prep pron Adv V inf. pron

O. infinitiu/CDCD

SV/Predicat Subj. elidit SV/Predicat


(Ell/a) Estudia molt, però (ell/a) no aprova.V Adv conj Vpron

SV/predicat

CCQ

Subj. elidit

pron Adv

Subj. eliditSV/predicat


62

presentació


e Heu de mirar no únicament el text, sinó també el context.

f No tan sols han pintat la paret, sinó que també han rascat el sostre.

g Tanmateix ets ben decidit, jo no ho hauria fet.

h Va beure llet i en conseqüència es va trobar malament.

(Ell/a) va beure llet i en conseqüència (ell/a) es va trobar malament.Vpron Vconj pron

SN/CD

N

SV/PredicatSV/PredicatSubj. elidit

Adj

SAdj/Predicatiu

Subj. elidit

O. coordinades consecutives

Tanmateix (tu) ets ben decidit, jo no ho hauria fet.pronconj Adv pronAdv pron

CD

V

SV/PredicatSV/PredicatSubj. elidit

Adj V

SAdj/Atribut

Subj. elidit


No tan sols (ells/es) han pintat la paret, sinó que també (ells/es) han rascat el sostre.pronconj conj prondet N

SN/CD

V V

SV/PredicatSV/Predicat

det N

SN/CD

Subj. eliditSubj. elidit

O. coordinades distributives

(Vosaltres) Heu de mirar no únicament el text, sinó també (vosaltres heu de mirar) el context.perífrasi obligaciópron conj prondet N

SN/CD

conj perífrasi obligació


det N

SN/CD

Subj. eliditSubj. elidit

O. coordinades distributives

63

presentació


i Una mica de broma està bé; encara que ara ja en feu un gra massa.


6. (Jo) I vaig agafar una copa que hi havia sobre la taula…V preppron N NVpron

relatiu

O. subordinada relatiu /CN

subjecte

SN

SN/CD

SV/predicat

1a O. coordinada copulativa

Subj. elidit

conj det det

SV/predicat

ant.

… (Jo) i la vaig llençar a terra.Vpron N


Subj. elidit

SPrep/CCL

conj

SV/predicat

pron prep

CD

SPrep/CCL

Una mica de broma està bé; encara que (vosaltres) ara ja en feu un gra massa. (de broma)Ndet AdvV pron

SPrep/CN


N

SV/PredicatSV/PredicatSN/Subjecte

pron

SN/CD

Subj. elidit

prep Adv conj V det N Adv

CNSAdv/CCTCCM

prep N

SPrep/CN

64

presentació


7. a No ho hem fet gràcies a la mestra sinó als companys de l’altre curs.b Si no intel·ligent, és força voluntariós.c No hi vagis; sinó, t’hauré de castigar.d Qui volies que hi anés sinó nosaltres!e No vol tornar-hi, sinó quedar-se a casa.f És un disc molt bo; escolteu-lo i, si no, ja me’n donareu raó.g Si no ho dius tu, ho diré jo.h Tot plegat, què és sinó faramalla?i No vol anar-hi si no l’acompanyem nosaltres.

8. a Ja esteu a punt? Doncs (per tant) ja podeu marxar. ➝ il·lativab Ens donaran una paga extra i, consegüentment (en conseqüència), acabarem de pagar

el cotxe. ➝ il·lativac Ara tinc un moment lliure; estic doncs (de manera que) a la vostra disposició. ➝ consecutivad El vostre equip ha perdut; així és que (per tant) ja podeu anar preparant el sopar. ➝ il·lativae Li van anar força al darrere; i a ell, endemés (a més), ja li agradava. ➝ continuativaf Van comprar dues taronjades, i a més (també) una llimonada. ➝ continuativag Li he deixat l’abric i, a més (també / fins i tot), la bufanda. ➝ continuativah Demà llegiré aquesta novel·la o (o bé) contestaré les cartes dels fans. ➝ disjuntivai Ni és feliç, ni (no solament, sinó que tampoc no) ho serà mai. ➝ distributivaj Plou! Doncs (per tant) no anirem a la platja. ➝ consecutiva

9. a Correctab Deu ser mut perquè encara és hora que li senti dir res.c Per què véns si no t'ho he demanat?d Correcta e Vull que em diguis si no hauries fet el mateix.

El senyor que havia penjat l’impermeable es va plantar davant de l’amo…det V VNdet

SAdv/CCL

SV/Predicat

SN

SV/Predicat


N Adv

SPrep

ant.

pronrelatiu

prep det N

SN/CD

Subjecte

O. sub. relatiu / CN

SN / Subjecte

… i (ell) li va dir que no exagerés i el cambrer va fer caure l’ampolla.detconj V NVconj

SV/Predicat

SN/CD


pron V

SV/Predicat

pron det N

SN/SubjecteSub. elidit


Adv conj

O. sub. substantiva/CDCI

65

presentació


f T'escric ara, perquè no tinc res a fer.g Correcta h Vine’m a veure si no saps què fer.

10. a No tinc // sinó dos euros.

• Anàlisi morfològicano: adverbi negaciótinc : verbsinó: conjunciódos : determinant numeraleuros : nom substantiu

• Anàlisi sintàctica

b Deu ser mut // perquè encara és hora // que li senti dir res.

• Anàlisi morfològicadeu ser : verb (perífrasi verbal)mut: nom adjectiuperquè : conjuncióencara: adverbiés: verbhora: nom substantiuque : conjuncióli: pronomsenti: verbdir : infinitiures: pronom


(Ell) Deu ser mut, perquè encara és hora que (jo) li senti dir res.Adj Advpron

SN/subj.

perífrasiverbal

V N conj pron pron V inf N

O. inf/CD

SV/PredicatSubj. elidit

SAdj/Atribut

SV/Predicat

Oració principal

Subj. elidit

SAdv/CCT

O. sub. completiva/Subjecte

SN/Atribut

SV/Predicat

Oració subordinada causal

CI

ant.

(Jo) No tinc (un euro) sinó (que jo tinc) dos euros.V det N conjpron


SV/predicat

SN/CD

Adv

Subj. elidit

pron V det N

SN/CD

SV/predicatSubj. elidit

conj

66

presentació


c Per què véns // si no t'ho he demanat?

• Anàlisi morfològicaper què : conjuncióvéns : verbsi: conjuncióno: adverbi de negaciót': pronomho: pronomhe demanat: verb (temps compost)


d No hi vols anar? // Doncs no sé pas com ens ho farem.

• Anàlisi morfològicano: adverbi de negacióhi: pronomvols : verb anar : infinitiudoncs: conjuncióno: adverbi de negació (primer element)sé: verbpas : adverbi de negació (segon element)com: interrog.ens : pronomho: pronomfarem: verb


(Tu) No hi vols anar? Doncs (jo) no sé pas com (nosaltres) ens ho farem.V inf pron

SV/Predicat

O. sub. substantiva interrogativa indirecta/CD

Subj. elidit

CI CD

Adv pron Adv V Adv pron pron pron V

SV/PredicatSubj.elidit

CCL O.inf./CD


O. sub. adv. consecutiva

O. principal

pron interrog.conj

(Tu) Per què véns si (jo) no t’ho he demanat?V conjpron pron

interrogatiupron Adv pron

SV/Predicat

O. subordinada condicional negativaSV Predicat

V

Subj. elidit

CI CD

Subj.elidit

O. principal

pron

67

presentació


e Vull que em diguis // si no hauries fet el mateix.

• Anàlisi morfològicavull: verbque : conjuncióem: pronomdiguis: verbsi: conjuncióno: adverbi de negacióhauries fet: verb (temps compost)el: determinantmateix: pronom


f T’escric ara // perquè no tinc res a fer.

• Anàlisi morfològicat’: pronomescric : verbara: adverbiperquè : conjuncióno: adverbi de negaciótinc : verbres : nom substantiua: preposiciófer : infinitiu


(Jo) T’escric ara perquè (jo) no tinc res a fer.V

SN/CD

SV/Predicat

SPrep/CN

pron Adv

O. sub. no adv. causal

SV/Predicat

pron conj

Subj. elidit

O. principal

prep

CCTCI

Subj.elidit

V infpron Adv N

(Jo) vull que (tu) em diguis si (tu) no hauries fet el mateix.conj pron pron

SV/Predicat

O. sub. substantiva interrog. indirecta/CD

Subj. elidit

SN/CD

pron N Adv V pronom


O. sub. subs. completiva/CD

pron V

CI


conj det

68

presentació


g No solament ho trobo il·lògic // sinó absurd.

• Anàlisi morfològicano: adverbi de negaciósolament : adverbiho: pronomtrobo: verbil·lògic : adjectiusinó: conjuncióabsurd: adjectiu


h Vine’m a veure // si no saps què fer.

• Anàlisi morfològicavine : verbm: pronoma: preposicióveure : infinitiusi: conjuncióno: adverbi de negaciósaps: verbquè : pronom interrogatiufer : infinitiu


ç

(Tu) vine’m a veure si (tu) no saps què fer.

SV/Predicat

O. inf./CD

Adv

O. subordinada condicional negativa

inf proninterrog.

V infpron prep conj

O. inf./CRV

Subj.elidit


O. principal

pron V pron

(Jo) No solament ho trobo il·lògic sinó (que jo ho trobo) absurd.Adv

SV/Predicat


SN/Predicatiu

Adj conjpron V Vpronconj pron Adj

SN/Predicatiu

Subj.elidit


69

presentació


11. a

b

c

d

Els sobres no eren urgents o bé (ells) acabaven essent urgents.Adj

SV/Predicat

O. coordinades disjuntives

V perífrasi verbal

SAdj/AtributSAdj/Atribut

SV/Predicat

Adj

Subj. elidit

det N pronAdv conj

SN/Subjecte

La Gertrudis sempre es feia venir a buscar i l’Anníbal s’havia de quedar al despatx.N

O. inf./CD

SV/Predicat

Adv perífrasi verbal

SPrep/CCLCCT


O. coordinades copulatives

prep+det N

SN/Subjecte

det N conj detpron V inf

CI

prep inf

SPrep/CRV

L’Anníbal havia imaginat un sopar més pausat, però la Gertrudis va dir que (ella) volia anar per feina.det NNdet

O. subordinada substantiva/CDSN/CD

SV/Predicat


V V

SV/Predicat

conj

SAdj/CN


Adj V

O. inf/CD

SN/Subjecte

det N conj det

Subj. elidit

pron inf prep N

SPrep/CRV

(Ell/jo) Anava amb uns pantalons molt estrets i (ell/jo) portava unes botes de color negre.Adjprep VdetN

SN/CD

SPrep/CRV

CN

SV/Predicat


V det

SPrep/CN

prepN

SAdj/CN

Subj. elidit SV/Predicat

det conj N Adj

Subj. elidit

pron pron

SNSN

70

presentació


e

f

12. a Ell estudia dret i/però jo estudio medicina.b El pol·len i la pols del camí em provoquen al·lèrgia.c Si no hi vas ara mateix, no cal que hi vagis.d En Pere té molta feina, però no en fa gaire.e La casa era seva, però no la tenia al seu nom.f Veig que no hi ha cap pregunta, per tant, ja podem passar al tema següent.g Poseu-vos roba lleugera; si no, tindreu calor.h Abrigueu-vos bé i no passareu fred.i Jo aniré amb vosaltres i els pares aniran amb ells.j Fes la reclamació ara o deixa-ho córrer.

13. a Vol que vinguis i hi insisteix moltíssim. / coordinades copulativesb Ni és feliç ni ho serà mai. / coordinades distributivesc Plou? Doncs no anirem a la platja. / coordinades consecutives o il·latives

L’Anníbal va dir (que estava) «d’acord» i (ell) va continuar els estats de comptes.prepV V

SPrep/CNSPrep/CRV

det N conj det NN prep N



Subj. eliditSN/Subjecte

SPrep/CN

SN/CD

pronVconj

O. sub. completiva/CD

La Gertrudis va agafar una bossa i (ella) va posar els sobres a dins.det

SV/Predicat


V V

SPrep/CCLSN/CD

SV/Predicat

Adv

Subj. elidit

det N conjN

SN/Subjecte

det N prep

SN/CD

(Ella) es va acostar al despatx de l’Anníbal, (ella) va demanar permís per entrar i (ella) va dir…prep+det

SV/Predicat

SV/Predicat

V V

SN

SPrep/CCL

inf

SPrep/CN

pron prepN N prep

SPrep/CN

det N pron conj pron V

Subj.elidit

SN/CD

Subj.elidit



pron

71

presentació


d Doncs, com et deia... / coordinada consecutiva o il·lativae Ha comprat cireres a 8 euros el quilo, és a dir, l’han estafat. / coordinades explicativesf No hem anat a la piscina, sinó que hem anat a la platja. / coordinades adversativesg Demà o bé aniré de compres amb la mare o bé aniré al cine. / coordinades distributivesh No t’amoïnis per la Marta però li hauràs de fer costat. / coordinades adversativesi Si no vols anar-hi, parla’n amb el teu pare. / subordinada condicional negativa

14. a El primer capítol era força interessant; el segon, però, és molt avorrit.b Una mica de gresca s’aguanta però amb tanta no es pot fer res.c Ens han canviat de lloc a tots, encara que/però no pensem seure-hi.d No va beure molta taronjada, tanmateix/però es va trobar malament.e No els va rebre l’alcalde, sinó el regidor.f Ja sé que és un artista modern, però a mi m’agrada l’altre.

15. a Vindré amb vosaltres a dinar o a sopar.b Podem treballar o podem passejar junts.c O bé estic d’acord amb tu o bé amb la Neus.d O/o bé vine o/o bé queda’t. T’has de decidir.e El metge o el farmacèutic us poden prendre la tensió.

16. a L’Oriol estudia matemàtiques i l’Albert estudia química.b Ella sap cosir però jo també en sé (de cosir).c Algú m’ha parlat d’això, però no recordo qui me n’ha parlat.d L’Olga té mal geni, però el Xavier encara té més mal geni. e La Cristina viatja a París amb cotxe i jo viatjo a París amb avió. f Jo menjo fideus, tu menges verdura i la mare menja arròs bullit. g La Sílvia llegeix una novel·la, el Pere llegeix una revista i el Pau llegeix un poema.

Comentari de text

La insospitada rendibilitat d’un remot hivern a Mallorca


1. George Sand és el pseudònim de la novel·lista francesa Armandine-Aurore-Lucie Dupin; en bona part, els seus mèrits com a escriptora foren enterbolits per la seva tumultuosa vidasentimental, que li valgué la fama de devoradora d’homes. La seva relació amb el músic F.Chopin va durar nou anys, i part d’aquesta vida comuna es desenvolupà a la Cartoixa deValldemosa (illa de Mallorca).

2. El mot Arcàdia, que apareix en el tercer paràgraf del text, té la seva referència literària i històrica en el món clàssic grec; Arcàdia era un nomos del Peloponès habitat per un poblede pastors i agricultors que es mantingué al marge de l’evolució cultural i social d’Atenes.Els poetes clàssics, tant grecs com llatins, l’empraren com a font d’inspiració i lloc paradisíac.Al Renaixement, trobem referenciat el mot i l’indret en diverses obres literàries; n’és unexemple la novel·la pastoril de Jacopo Sannazzaro. També tenen aquest nom com a títol lesreferències que en feren els escriptors Philip Sidney i Lope de Vega al segle XVI. En el text

72

presentació


de M. de la Pau Janer, hi apareix aquesta referència tot assimilant la bellesa, la pau, la calmai el benestar de l’indret grec amb l’illa de Mallorca; els dos amants, novel·lista i pianista, cer-quen la seva Arcàdia a Valldemosa.

3. Entre les característiques que hom pot atribuir a Mallorca destaquen les següents: bellesa, tranquil·litat, bonança de temps i de clima, descans, pau, placidesa, aigües netes(transparents, cristal·lines), platges, paratges verds, postes de sol, albades lluminoses, etc.

4. Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 - Madrid, 1853) va ser ministre d’Hisenda i cap degovern de l’Espanya del segle XIX (durant el regnat de Ferran VII –Constitució de Cadis–,la regència d’Espartero i el regnat d’Isabel II). L’etapa política espanyola podria resumir-seaixí: final de la guerra del francès (contra Napoleó), crisi de l’Antic Règim i liberalisme.Mendizábal pertanyia al partit progressista i va promoure un seguit de reformes, entre lesquals destacaren: l’allistament general de l’exèrcit (servei militar obligatori o pagament perpoder lliurar-se’n) i supressió de la major part d’ordes religiosos (1835), llevat dels dedicatsa l’ensenyament i a l’assistència. Els béns d’aquests ordes religiosos foren portats a subhas-ta pública (llei de 1836 i 1837), procés que es coneix com la desamortització de Mendizábal.L’objectiu d’aquestes mesures era econòmic i polític alhora, però no fou totalment assolit.El 1844 els moderats ocuparen el poder espanyol i Mendizábal emigrà a l’estranger.

5. El text tracta de l’estada de George Sand i Frédéric Chopin a Mallorca, dels motius pel qualhi acudiren, què hi cercaven, què hi van trobar, etc. També s’hi explica l’actitud dels mallor-quins d’abans i la dels mallorquins d’ara. A més, hi ha descripcions de llocs, de les dues illesbaleàriques, de paisatges i de persones.


1. La grafia v apareix en els mots: va saber, provocar, volgué, acompanyava, cercaven, viure, vida,moviments, vida, volgut i correspon al so consonàntic oral fricatiu labiodental sonor [v].

En la transcripció fonètica del català d’avui, en general es transcriu amb els al·lòfons delfonema /b/, a excepció dels casos en què el so [f] (el seu corresponent sord) se sonoritzaper contacte amb una consonant sonora.

La zona de Catalunya on es pronuncia realment aquest so cal situar-la a les comarques deTarragona; per exemple, Valls (A Valls vénen vi bo i barat). Tanmateix és un so ben viu envalencià i en balear.

2. desitjos [d2zí˚us] adjectivació [2d“2kti62sió]tanmateix [támm2té‘] paisatge [p2jzád“2]encara [2\káɾ2] hagué [28é]col·lectiva [kull2ktí62] malalt [m2lál]prolongar-se [pɾulu\gárs2] escriptora [2skriptór2]destresa [d2stɾez2]

3. arribaren: arribar (1a conjugació)havia passat: passar (1a conjugació)passaren: passar (1a conjugació)

73

presentació


s’instal·laren: instal·lar-se (1a conjugació)degueren: deure (2a conjugació)substituir : (3a conjugació)tingué : tenir (3a conjugació però es conjuga com la 2a)estimar-se : estimar-se (1a conjugació)queda: quedar (1a conjugació)

Les formes tingué i degueren mostren una irregularitat en el lexema verbal. En ambdós casosrespon a la mateixa regla: els verbs, sobretot de la 2a conjugació, que porten la terminació-ar en la primera persona del present d’indicatiu, presenten un lexema velaritzat en la con-jugació del pretèrit perfet simple, del present i de l’imperfet de subjuntiu (3a persona sin-gular i 1a i 3a persona plural). A més, el verb tenir, tot i pertànyer a la tercera conjugació ver-bal, es conjuga com els verbs de la segona, d’aquí l’explicació del lexema velaritzat que pre-senta.

4. ordenat, felicíssim, perdut, bella, generosa, avars, malvats, vella, dura, petita, àrida, plena,desequilibrada.

L’única excepció és felicíssim, que és un adjectiu de grau superlatiu.

5. Un text descriptiu, ja que explica amb detalls com era la Cartoixa i els seus residents.

6. Podria formar part d’un text argumentatiu, atès que la informació que ens ofereix mostrala lliçó apresa pels mallorquins i el perquè d’aquest canvi de comportament. Els interessoseconòmics sovint influeixen en la manera de ser, fer i actuar dels éssers humans.

7. El registre que M. de la Pau Janer ha emprat en aquest article és periodístic, ja que el textapareix en un espai del diari Avui; concretamnet forma part del recull d’articles d’opinióque aquest periòdic ofereix cada dia. La secció «Diàleg» és fixa, però els col·laboradors i col·laboradores que hi escriuen canvien. A més, al llarg del text es detecta el regust litera-ri que posseeixen tots els textos d’aquesta escriptora mallorquina. Els matisos crítics quel’autora ens hi ofereix tenen un doble valor, algú és realista i crític sobre la societat mallor-quina d’avui vers la del passat i aquest algú és, ni més ni menys, que una illenca, una fillad’aquella terra.

Judici crític

1. Les informacions del paràgraf giren entorn de l’homenatge que es ret als artistes amantsque durant dos anys habitaren aquelles estances i del canvi d’actitud que els illencs hanexperimentat. La valoració del turisme n’és la causa primordial.

2. Els fragments en què l’autora deixa veure o entreveure els seus pensaments, valoracions i crítiques. És a dir, els paràgrafs 3 i 4 (on es diu que buscaven un indret idíl·lic i que Mallorca–segons M. de la Pau Janer– ho és des de sempre); el 7, en què es fa una descripció molt literà-ria, i també bona part dels paràgrafs 9, 10 i 11.

3. En general, no, ja que el fet que l’autora sigui mallorquina deu influir en la seva percepcióde l’illa i de la seva gent.

74

presentació


4. Entre les valoracions, si pot incloure: el reclam turístic de Mallorca enfront de les altres illes,el canvi d’actitud de la gent (ara són més oberts, més amables i també més interessats), elrecord que els mallorquins tenen d’una parella d’artistes que lluitaren per defensar el seuamor en una societat que no admetia les parelles de fet, etc.

Literatura

1. Característiques noucentistes que destaca A. Manent: civisme centrat en el barcelonisme. A més, destaca la ironia carneriana, el bon gust de l’autor i la senzillesa del recull.

2. Cal destacar les característiques comentades a l’activitat 1: ironia, simplicitat formal, civilis-me, etc.

3. En l’apartat «Les estampes», en què s’inclou aquest sonet, s’hi descriu, ordenadament, unapart de l’any. Primer, seguint un ordre temporal, i després, seguint la litúrgia cristiana.

La composició «Volts de Nadal» correspon a aquesta segona ordenació. Forma part de l’e-volució del poeta dins el llibre i recull imatges més o menys fixades que reflecteixen la rela-ció entre el jo poètic i el món. Es tracta d’una composició que uneix dues dimensions, lanatural i l’espiritual, a partir de l’observació i la meditació interior del poeta. És una estam-pa idíl·lica.

4. Els modernistes reivindicaren una renovació cultural, però les actituds radicals o idealistesi l’enfrontament amb la classe política governant van impedir que poguessin aconseguir elsseus propòsits. En canvi, els noucentistes van poder concretar aquesta renovació perquè vancomptar amb el poder polític i les infraestructures necessàries per dur-la a terme.


Eugeni d’Ors parteix d’una anècdota per exposar la ideologia noucentista: exaltació de laciutat, classicisme (ordre, harmonia, racionalitat, mesura...), civilitat (la ciutat com a nuclide convivència democràtica, harmònica i ordenada).

Comentari literari

Els fruits saborosos

Els fruits saborosos és un llibre de poesia escrit per Josep Carner publicat l’any 1906. En tro-bem l’antecedent en un recull anterior, format per cinc poemes, que fou premiat ambl’Englantina d’Or als Jocs Florals de Mallorca l’any 1904 amb el títol Les fruites savoroses. Elllibre consta de divuit poemes, que presenten una visió idíl·lica de la natura; una natura per-sonificada, humanitzada, representada com un locus amoenus unit a la realitat, recreada ambvoluntat harmoniosa. És un recull unitari, amb personatges que simbolitzen actituds i valors noucentistes. Es divideix en tres blocs, ordenats segons l’estat anímic dels personat-ges protagonistes, dones amb noms d’inspiració hel·lènica que es relacionen amb una frui-

75

presentació


ta. Aquests personatges femenins simbolitzen les diferents etapes que marquen un cicle vital:l’estat de canvi de les protagonistes (com la dona que espera el naixement d’un fill), la soli-tud i l’assoliment de la felicitat conscient. Els noms de les dones i la relació amb una fruitaens remeten a l’antiguitat clàssica vista des d’una òptica quotidiana.

«La poma escollida» és el tercer poema del llibre i, juntament amb «Com les maduixes»,forma part d’un primer bloc de l’obra que agrupa les cinc primeres composicions, les qualscomparteixen el fet de presentar uns personatges en certa manera expectants, pendents delfutur. Aquest poema està format per quatre quartets de versos alexandrins. La rima és con-sonant i encadenada (AABCCBDEDEFGGFHHIJIJKLKKL) i s’hi alternen les rimes masculi-nes amb les femenines.

La composició remet al món de la vellesa, representada per Alidé i Lamon (els dos prota-gonistes amb noms grecs, una constant en tot el recull), la poma i la tardor. Els dos perso-natges se saben vells (v. 6-7 «...em sé tan vella i covarda / i sempre sec,» v. 8 «i quan els nétsem vénen em troben tan gelada.» v. 11 «...i els braços em tremolen» v. 12 «i em parles d’u-nes coses on m’ha caigut l’oblit» v. 14 «mos peus són balbs i sento que se me’n va la llum»)i en certa manera sols i temerosos davant la incertesa del futur (v. 17-18 «—Al nostre voltningú és dolç amb la vellesa:/el fred ens fa temença, la negra nit horror,»). Tot i aquests sen-timents i aquestes pors, es consolen en tenir la certesa que de la mateixa manera que lapoma (fruit de tardor i d’hivern), vella i groga, encara conserva tot el seu perfum, ells con-serven tot el record de la seva vida.

El poema titulat «Com les maduixes» encapçala el recull. Es tracta d’un poema format pervint-i-cinc versos alexandrins –a excepció dels versos 9 i 10, que són decasíl·labs, i el vers 12,que és heptasíl·lab. La rima és consonant (AABCCBDEDEFGGFHHIJIJKLKKL) i s’hi alter-nen les rimes femenines amb les masculines.

Si en el poema anterior s’identificava la poma amb la vellesa, en «Com les maduixes» elparal·lelisme s’estableix entre la infantesa i les maduixes. Una infantesa que representa lainnocència (v. 2, «per més frescor, les vol collides d’un infant»). La protagonista, Pandara, sim-bolitza la figura mitològica de Pandora i viu en un entorn idíl·lic (v. 4-5, «sabeu, la que s’encantadavant d’una claror / i va creixent tranquil·la i en admiració»), i desconeix l’existència d’unmón més enllà d’aquest petit paradís que és el jardí (v. 16, «i creu que el cel s’acaba darrera deljardí»). Però una altra realitat existent, fosca, és insinuada pel poeta en el v. 22 («ignora la gro-pada i el xiscle de les bruixes»).

Podem dir que en aquest poema, Carner representa el món de la infantesa, una infantesafeliç, que es desenvolupa en un indret harmònic i que és representada simbòlicament perles maduixes, tal com observem en els dos darrers versos de la composició: «El món, enmeravelles i jocs atrafegat, / és petit i vermell i fresc com les maduixes».

76

presentació


unitat


1. a) V h) Vb) F i) Vc) F j) Vd)V k) Fe) V l) Vf) V m)Vg) F n) F

2. Pobles indoeuropeus: urnenfelder, celtes (balma, maduixa, tancar)Grecs i fenicis (Empúries, Roses /Maó, Eivissa)Pobles bascoides i civilització ibèrica (esquerra, pissarra, carrasca)

3. a) La romanització és el procés d’implantació de la cultura, la llengua, les lleis i els cos-tums de Roma en un territori nou.

b) La força expansiva de les ciutats, que van convertir-se en vertaders agents de romanit-zació, i la creació d’una xarxa viària excel·lent que unia totes les ciutats de l’Imperi.

4. a) La dominació visigòtica va constituir una reduïda casta militar monopolitzadora delpoder. Malgrat això, l’ampli període de contacte amb l’Imperi romà i la impossibilitatde constituir una organització política unitària són una prova evident de les febles basessobre les quals s’assentava la dominació visigòtica.

b) Parlem de superstrat germànic per referir-nos a la influència exercida per la llenguagòtica damunt el llatí d’aquest territori abans de ser definitivament assimilada peraquest idioma.

5. La influència musulmana en els futurs territoris de llengua catalana va ser desigual d’acordamb la durada i la intensitat del seu domini. Així, mentre que a la Catalunya Vella la presèn-cia musulmana va ser efímera, a la Catalunya Nova, al País Valencià i a les illes Balears, ladominació àrab va ser molt més duradora i, en conseqüència, les influències lingüístiques i culturals van ser més profundes. La toponímia és, entre altres aspectes, una mostra claradel pes important que va tenir en aquests últims territoris la presència musulmana.

6. La consciència de la diferenciació lingüística a la Romània va produir-se de manera gra-dual, però arran de la Renovatio carolingia impulsada per Carlemany, aquest procés vaaccentuar-se. La reforma del llatí promoguda per Alcuí va posar al descobert les divergèn-cies existents entre el llatí clàssic i les llengües vulgars.

7. Es tracta del Liber iudiciorum, escrit entre el 1180 i el 1190, i de les Homilies d’Organyà,redactades al final del segle XII o al principi del segle XIII. El primer text s’inscriu en l’àm-

4

77

presentació


bit jurídic, mentre que el segon pertany a l’àmbit religiós. Aquest fet s’explica probable-ment pel pes hegemònic que aquests dos àmbits tenien en la vida durant el períodemedieval.

Pel que fa a la poesia culta, en les terres catalanes es va viure un conflicte lingüístic pecu-liar entre l’occità i el català. Aquest conflicte no es va resoldre favorablement per al catalàfins al segle XV, gràcies a l’obra d’Ausiàs March.

8. L’aportació lul·liana va ser fonamental en el terreny sintàctic amb la utilització d’un grannombre d’oracions subordinades i de gran varietat. Paral·lelament, va posar en circulacióun fons lèxic abundantíssim de més de 7.000 mots. A banda d’això, Ramon Llull va tren-car l’hegemonia que fins aquell moment havia mantingut el llatí en el tractament de lesdisciplines científiques i humanístiques i va utilitzar el català, a més de l’àrab, per donar a conèixer el seu pensament.

9. Ramon Llull, mogut per l’afany de donar a conèixer la seva obra, va utilitzar tres llengües:el català, l’àrab i el llatí. Allò que sorprèn és la utilització del català i de l’àrab per tractartemes científics i teològics; aquest ús s’explica per la voluntat de divulgació que animà lacreació de l’obra lul·liana. A més d’aquestes tres llengües, Ramon Llull havia utilitzat elprovençal en la seva obra trobadoresca de joventut.

10. La Cancelleria, que era l’organisme encarregat de despatxar tota la burocràcia relaciona-da amb el govern de la Corona d’Aragó, va elaborar un model de prosa que va ser utilit-zat arreu dels territoris de la confederació. L’èxit d’aquesta proposta s’explica per l’estretlligam que el model cancelleresc establia entre llengua i poder. D’aquesta manera, la llen-gua es convertia en un punt de referència permanent i en un factor de cohesió poderós.

11. Amb l’arribada dels romans (218 aC) s’encetà un conflicte lingüístic que tingué com a protagonistes fonamentals, d’una banda, el llatí, i de l’altra, les anomenades llengües pre-romanes: el basc, l’ibèric, el grec, el celta i el púnic. El conflicte es va resoldre a favor delllatí: al segle I aC deixaren ja d’aparèixer inscripcions en llengua ibèrica. Amb l’establi-ment del llatí vulgar en aquestes terres s’inicià el procés que, al voltant del segle VIII, hau-ria de portar-nos al naixement del català. Abans, però, es produí un nou conflicte lin-güístic que va tenir com a contendents el llatí i el gòtic. Novament, el conflicte es va resol-dre a favor del llatí. Posteriorment, quan ja podem parlar de català, aquestes terres vanviure altres conflictes lingüístics de diferent intensitat: català/àrab; català/fràncic. El pri-mer va produir-se en els territoris de la Catalunya Nova, mentre que el segon, de menysintensitat, es va viure a la Catalunya Vella.

Finalment, hem de fer referència al conflicte que, al llarg de tot el període medieval, elcatalà va viure amb el llatí i el que, en l’àmbit de la poesia culta, es va produir entre el català i l’occità. Al principi del segle XV, el català s’havia imposat en tots els àmbits d’ús.

12. Sembla que els romans, que antigament no portaven mitges ni calces, adoptaren l’ús d’a-questa peça dels germànics, però les anomenaren amb el nom que entre ells designava elcalçat. Els canvis que amb el decurs del temps ha tingut aquesta peça de roba han obligata fer modificacions en el mot: calces, mitges calces, mitges, mitjons… Aquests canvis han que-dat fixats modernament amb un curiós encreuament semàntic de calces i mitges o mitjons

78

presentació


entre el català del Principat i el del País Valencià i les illes Balears. Així, en aquests darrersterritoris, s’anomenen calces allò que en el Principat es coneix com a mitges o mitjons. I encara hem de recordar que la forma calça o calça curta és utilitzada en algunes zones delPrincipat per referir-se als pantalons.


Per a Muntaner, la llengua és ja un element d’identificació nacional: el bell catalanesc.Alhora, però, la llengua es converteix també en un factor d’integració. I és aquí on rau lamodernitat de Ramon Muntaner. Els «catalans més perfectes» són dos homes d’origensicilià, Roger de Llúria i Corral Llança, que havien après «què hi havia de bo i bell en elcatalà de cada lloc de Catalunya i del regne de València».

14. Cèsar retreu al seu germà que anava de nit per Barcelona matant gats i gossos, visitant bor-dells, jugant diners i parlant sense prudència.

Aquí té el sentit que encara conserva actualment en valencià: prop de qui escolta. Per tant,s’oposa a ací i a allí/allà.

S’utilitzen les formes fonc, fon, haguí, formes del pretèrit perfet simple. Aquesta és encaraavui d’ús corrent en valencià.

El tractament utilitzat entre els dos germans és de vós. Aquesta forma s’utilitza actualmenten el llenguatge administratiu.

Es refereix al pontífex Alexandre VI, pare de Cèsar i de Joan Borja.


Expansió medieval de la llengua catalana

La puixança política i econòmica va lligada a l’expansió i la consolidació de la llengua.

L’autor considera que el català no es va imposar a Sicília, primerament, perquè la durada dela dominació no va ser gaire llarga. En segon lloc, el caràcter confederal que va tenir el domi-ni català comportava el respecte a la singularitat dels diferents territoris, i no s’adeia amb capmena d’imposició lingüística.

La confederació és una unió política de nacions o d’estats per assolir uns determinats finscomuns. Parteix, per tant, del respecte escrupolós de cadascun dels membres de la confedera-ció. Ateses aquestes característiques, les imposicions lingüístiques o de qualsevol índole sóninviables en una organització política com aquesta.

En canvi, altres formes de govern d’índole unitarista –centralisme/absolutisme– es caracteritzenper la imposició lingüística, cultural i política de les nacions més poderoses sobre les més febles.

79

presentació


Gramàtica

1. a Estudies o treballes?

Conjunció disjuntiva. Relaciona les dues oracions mitjançant la coordinació. Per tant,les dues oracions tenen independència semàntica i sintàctica i el verb està conjugat enmode indicatiu. Pot canviar-se també per o bé.

b Ni fa ni deixa fer.

Conjunció distributiva. Relaciona les dues oracions mitjançant la coordinació, per tant,les dues oracions tenen independència semàntica i sintàctica. No pot canviar-se per capaltra conjunció distributiva.

c No sé què pensar de tot això.

Conjunció subordinant, cosa que fa que la segona oració depengui sintàcticament i semànticament de la primera. En concret, l’oració subordinada introduïda per que fa decomplement directe de l’oració principal. No pot substituir-se per cap altra conjunció.

d No s’hi presentaren, de manera que vaig decidir tocar el dos.

Conjunció consecutiva o il·lativa. Relaciona les dues oracions mitjançant la coordina-ció; per tant, totes dues mantenen la independència semàntica i sintàctica. Pot substi-tuir-se per per tant.

e Si no plou aviat, hi haurà restriccions.

Conjunció subordinant condicional. Així, l’oració introduïda per aquesta conjunciódepèn semànticament i sintàcticament de l’oració principal, en la qual fa la funció decomplement circumstancial. No es pot substituir per cap altra conjunció.

f Enguany no aniré a Eivissa, però potser ens estarem uns dies a Menorca.

Conjunció adversativa. Les dues oracions mantenen una relació de coordinació, ambindependència semàntica i sintàctica. Pot substituir-se per tanmateix.

g No em fa gràcia, tanmateix t’ho portaré.

Conjunció adversativa. Les dues oracions mantenen una relació de coordinació, ambindependència semàntica i sintàctica. Pot substituir-se per però.

h Treballem perquè hi hagi un futur millor per a tots.

Conjunció subordinant final, ja que el verb de la subordinada està en subjuntiu. Lasegona oració depèn semànticament i sintàcticament de l’oració principal i fa de CC definalitat de la principal. Pot substituir-se per a fi que / per tal que.

i El metge que em va visitar ha encertat el diagnòstic.

Conjunció i pronom relatiu. S’estableix una relació de subordinació, en què l’oració derelatiu depèn semànticament i sintàcticament de l’oració principal: que em va visitar fade CN de metge (a més, és l’antecedent del pronom relatiu que). No pot substituir-se percap altre relatiu.

80

presentació


j Us recomano de visitar les ruïnes d’Ullastret.

Preposició, introdueix una oració d’infinitiu. L’oració subordinada d’infinitiu fa deCRV de l’oració principal. Pot substituir-se per que visiteu.

2. a subordinada substantiva de relatiu. Funció: subjecteb subordinada adverbial concessiva. Funció: CC concessivac subordinada substantiva d’infinitiu. Funció: CDd subordinada substantiva completiva. Funció: subjectee subordinada substantiva de relatiu. Funció: CIf subordinada substantiva completiva. Funció: CDg subordinada adjectiva de relatiu. Funció: CNh subordinada substantiva completiva. Funció: CRVi subordinada adverbial de lloc. Funció: CCL

3. a El lladre que va atracar el supermercat treballava en una empresa de seguretat.b Juga a pàdel amb un company que viu a Cambrils.c Tots els veïns, a qui he demanat el parer, ho accepten.d Tinc una biblioteca de la qual estic orgullós.e Viu en un poble instruït on no compren revistes del cor.f Tinc un cotxe que no és d’importació.g Es tractava d’una malaltia tropical de la qual no teníem coneixements.h Em refiava del noi que m’ha deixat plantada.i Confiàvem en el director de l’empresa que ens ha traït.j La veïna per qui està boig en Pep viu al pis de dalt.k Els deutes, dels quals és responsable el president, ofeguen el club.l Els diners amb què havíem de pagar la nòmina han desaparegut.

4. a El qui no sap res no dubta de res. 1

1 Subordinada substantiva de relatiu. Funció: subjecte

b La veritat és útil a qui l’escolta, però desavantatjosa a qui la diu perquè el fa odiós. 1 2 3

1 Subordinada substantiva de relatiu. Funció: C. adjectival2 Subordinada substantiva de relatiu. Funció: C. adjectival3 Subordinada adverbial causal. Funció: CC (causa)

c Aquells qui creuen que els diners ho són tot, es troben indubtablement disposats a fer 1 2 3

qualsevol cosa per diners.

1 Subordinada substantiva de relatiu. Funció: subjecte2 Subordinada substantiva completiva. Funció: CD3 Subordinada substantiva d’infinitiu. Funció: CRV

d El que abans eren vicis, ara són virtuts.1

1 Subordinada substantiva de relatiu. Funció: subjecte

81

presentació


e De vegades penso que Déu sobrevalorà el seu talent en crear l’ésser humà.1 2

1 Subordinada substantiva completiva. Funció: CD2 Subordinada substantiva d’infinitiu. Funció: CCT

f A qui tot ho perd, li resta encara Déu. 1

1 Subordinada substantiva de relatiu. Funció: CI

5.


a No m’interessa el que diu la premsa del cor. b Donen subvencions als qui són els seus amics. c Els passatgers que havien estat segrestats van presentar una reclamació per la manca de

seguretat. d Tots els qui estudiem biologia podem fer una excursió a la desembocadura del Llo-

bregat.e Acostumeu-lo que faci la feina ara que és jove.

7.

82

presentació

substantiva relativa subjecte/atribut subjecteg

substantiva relativa subjecte CDh

substantiva interrog. subjecte CDi

substantiva relativa subjecte subjectej

adjectiva relativa CN CRVk

adjectiva relativa CN CC de llocl

adjectiva relativa CN CRVm

formes antecedents funció

que moto subjectea

del qual tema CRV

la qual / de què una qüestió CRV

b

c

què / pels quals els motius CC de causad

del qual pis CNe

qui / al qual l’home CIf

tipus funció subordinada funció pronom

substantiva relativa subjecte/atribut subjectea

substantiva relativa CRV subjecte

adjectiva relativa CN CD

b

c

adjectiva relativa CN CRVd

adjectiva relativa CN CC de finalitate

adjectiva relativa CN CRVf


8. a El meu oncle, (que / el qual / qui / el que) era el metge del poble, hi va intervenir.b El capítol (en què / en el que / en el qual) s’explica aquest teorema, està mal redactat.c Vaig trobar el polític (a qui / al que / al qual / que) entrevistava la televisió.d L’estació (d’on / de què / de la que / de la qual ) sortien els trens, era molt lluny.e Tot aquest edifici és (el que / allò que / lo que / el qual ) ha de ser revisat.f El moviment (de què / del qual / del que) parlo no és uniforme.g Recordeu l’exemple (que / el qual / el que) hem vist anteriorment.h L’artista (de qui / del que / del qual / que) et vaig parlar ha estrenat una pel·lícula.i Encara hi ha aparcat el cotxe l’amo (del qual / del que / de qui) va guanyar el premi.



11. a L’aigua que passa per aquest riu és contaminada.b No vaig veure les noies de qui / de les quals parlaven tant.c La dona a la qual / a qui li ha enguixat un braç és veïna meva. d És un material del qual se’n fan plàstics industrials.e La Maria, els cabells de la qual eren tenyits, estava llegint el diari.f El cotxe els llums del qual m’enlluernaven venia per la dreta.

12. a

(Tu) Porta les sabatilles, que són sota el llit, al teu pare.V Ndet NN det

possNprep

+ detV Adv detpron

relatiupron

O. Subordinada relatiu /CN

Subj. SV/Predicat

SPrep/CI

SAdv/CCL

SN/CD

SV/Predicat

O. Principal

Subj. elidit

ant.

83

presentacióformes antecedents funció

què / on / en el qual país CC de llocg

què / al qual problema CRVh

què / el qual cotxe CC d’instrumenti

cosa que / la qual cosa antecedent global subjectej1

què / el qual crisi de valors CNj2

qui / la qual amiga CRVk


b

c

d

(Ell) Sempre és especialment bo, la qual cosa no deixa de sorprendre’m.Adv V Adv V prep inf pronAdvAdj pron relatiu

CD

SV/PredicatSubj.

Subj. elidit SV/Predicat

SAdv/AtributSAdv/CCT

O. Sub. de relatiu/ CN

O. Principal

ant.

pron

SPrep/CRV

(Jo) No sé si (tu) veuràs el germà de la noia amb la qual vaig sortir. (jo)Adv N pronconj V Vpronom relatiuNV prep detdetpron pron

O. Sub. substantiva completiva /CD

SN/CD

O. Subordinada de relatiu /CN

Subj. eliditSV/Predicat

SPrep/CRV

SPrep/CN

SV/Predicat

O. Principal

Subj. elidit

ant.

Subj. elidit

(Aquell) Era l’ únic bar que vam trobar obert. (nosaltres)V adj/SAdjdet adj N SNVpron

relatiupron

O. Subordinada de relatiu /CN

SV/Predicat Subj. elidit

CD Predicatiu

SN/Atribut

SV/Predicat

O. Principal

Subj. elidit

ant.

84

presentació


e

13. a Vine’m a veure, si no saps què fer. / Si no saps què fer, vine’m a veure.b La de l’enunciat és correcta. / Només tinc dues pessetes.c La de l’enunciat és correcta. / No solament ho trobo il·lògic, sinó que ho trobo absurd. d Deu ésser mut ja que encara és hora que li senti dir res.e T’escric ara perquè no tinc res per fer.f Per què véns si no t’ho he demanat.g Vull que em diguis si no hauries fet el mateix.h La de l’enunciat és correcta.

14. a Estic molt content que hagis tret bones notes.CRV

b No m’agrada que em tractin així.Subjecte

c S’ha acostumat que el despertin a les set del matí.CRV

d És una llàstima que no puguis venir.Subjecte

e Jo no li demano pas qui ho ha fet.CD

f Vas afirmar que el seu pare li ho havia donat.CD

g Es creu que ho fa molt bé.CD

h Us recomano de visitar-la avui mateix.CRV

15. a del qual / de quib quec qued a qui / a la quale de qui / del qualf que / en què

(Ell) Va fer un discurs que no em va agradar gens.N Advpron

O. Sub. de relatiu /CN

SV/PredicatSubjecte

SAdv/CCM

SN/CN


V det pronrelatiu

Adv pron V

O. Principal

ant.

SN/CD

85

presentació


Comentari de text

«Escriure un dietari» (fragment) i «Encara aprenc» dins Dietari: 1979-1980


1. Un dietari és una mena de diari personal en el qual s’escriuen de manera periòdica (cada dia,cada dos o tres dies, etc.) esdeveniments de la pròpia vida personal o bé de l’entorn que ensenvolta. Així, segons els tipus d’esdeveniments narrats en un dietari, s’obtenen reculls auto-biogràfics de l’autor o bé recopilacions de fets rellevants que han envoltat la vida de l’escrip-tor (temes socials, polítics, culturals...).

Un dietari és un gènere historiogràfic que dóna notícies per dies, amb una extensió i unafreqüència major que els annals i els cronicons. També es pot definir dietari com a llibre enel qual s’anoten els ingressos i les despeses d’una casa, d’una institució, etc.

Però en el sentit de dietari que ens ofereix la lectura del text, s’ha d’entendre que és un textliterari que s’escriu bé com a recordatori personal, bé com a recurs alliberador d’ansietats, béamb un afany memorial de l’època en què l’escriptor ha viscut. Ara bé, la informació que s’hiaplega sempre ha passat per l’arrasador de l’autor i, per tant, té una bona dosi de subjectivitat.

Els personatges del món cultural català i europeu que se citen com a exemples d’escriptorsde dietaris són: el baró de Maldà, Joan Salvador, Josep Pla i Henri Frédéric Amiel.

El baró de Maldà (segle XVIII) hi explica, des de la seva subjectivitat, fets comuns de la vidadel seu entorn.

Joan Salvador, també al segle XVIII, hi exposa la particular visió de l’entorn des de l’òpticad’un botànic.

Josep Pla, a la primera meitat del segle xx, exposa fets ben diversos que tenen com a fil con-ductor la vida de l’autor i els esdeveniments que li cridaven l’atenció; aquestes informacionsestan recopilades en el Quadern gris. Pla va començar a prendre aquestes notes en unes lli-bretes de tapes grises, d’aquí ve el títol del recull, una de les obres més llegides i conegudesde l’escriptor empordanès.

Henri Frédéric Amiel va escriure el dietari per excel·lència, ja que l’objectiu d’aquest escrip-tor era precisament escriure un dietari. Aquesta activitat escrita era l’essència de la seva vida.

2. Si entenem els dietaris com a annals o cronicons, podem trobar-ne exemples en la histo-riografia catalana, castellana, francesa, llatina, etc.

Si els entenem com a forma literària que exposa fets ordenats en el temps, podríem inclou-re-hi els diaris personals, per exemple, el d’Anna Frank.

Si ho entenem en el sentit que el text de la lectura ens suggereix, en serien exemples elscitats en la lectura (vegeu activitat 1) o bé el llibre Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, o elDiari 1942-1945, de Jean Cocteau, per exemple.

3. Les definicions aportades a l’activitat 1 ja donen resposta a aquest interrogant.El penúltim paràgraf del fragment «Escriure un dietari» respon a la diferenciació entre uncronista i un escriptor.

86

presentació


4. Primer text. És un conjunt de reflexions sobre què és i què no és un dietari. Il·lustra el per-què i el com d’aquestes produccions escrites amb exemples de diferents autors de dietaris i amb informacions breus sobre la mena de dietari produït.

Segon text. Explicació de la vida que portà a Bordeus el pintor Goya quan, vell, sord i pobre,continuava afanyant-se per captar la vida que l’envoltava i plasmar-la en quadres per ser tes-timoni d’un moment i d’un món que se n’anava, canviava.


1. Primer text. L’estructuració de la informació d’aquest text respon a l’esquema de text exposi-tiu, ja que comença amb la definició amb exemples de la idea que es vol transmetre –què ésun dietari– (correspon a la introducció, que és una mica llarga), segueix el desenvolupamentd’algunes idees (la segona part, que proporcionalment és massa breu) i conclou –últim parà-graf– amb una visió subjectiva sobre el dietari i una interrogació sobre aquest.

Segon text. L’estructura del segon text respon a l’esquema d’una narració de fets viscuda peralgú altre –Goya, en el nostre cas. La presentació, o inici, és la informació que situa Goya a Bordeus i l’estat en què es trobava el pintor. El desenvolupament dels fets constitueix lamajor part del text, mentre que el desenllaç, o final, ocupa una part del penúltim paràgraf i l’últim.

2. El registre emprat en aquests dos escrits és pretesament literari; la selecció del lèxic, la selec-ció i l’organització sintàctica de les frases i el mateix desenvolupament de les idees que s’hiexposen ho confirmen.

Òbviament, no tots els dietaris utilitzen aquest registre. Depèn de la voluntat de l’autor de cadadietari, el propòsit o l’objectiu que hi vol aconseguir, el destinatari a qui vol arribar, etc.

3. Les oracions utilitzades en el primer paràgraf del text «Escriure un dietari» són, en general,oracions compostes, amb molts incisos que completen la informació principal que es voldonar.

Pere Gimferrer les ha seleccionat i utilitzat per raons literàries –nivell d’ús de la llengua– iper raons relacionades amb el contingut que s’hi expressa. Per fer entenedor el missatge,Gimferrer pensa que, a més de donar la definició, ha de donar exemples d’informacionscontingudes en dietaris i també sobre els autors d’aquesta mena d’escrits. Gimferrer utilit-za oracions complexes, incisos, informacions addicionals i exemplificadores de les idees quevol transmetre.

4. Es tracta del pintor espanyol Francisco de Goya. Es descriu tant físicament (sord, debilitat,feble, maldestre, vell…) com anímicament (arrogant, sense vida ni pols, només li sobravoluntat, gegant a punt d’esfondrar-se però encara poderós). Se’l descriu com una personaderrotada i vençuda però que encara té ganes de lluitar, com quan era jove i tenia èxit; volaprendre a viure quan ja és hora d’aprendre a morir…

5. Altres mots i expressions del text que remeten a la idea de ser vell: «debilitat»; «feble», «mal-destre»; «que amb els anys s’havia arribat a bastir»; «Goya feia el valent: deia que potser arri-baria als noranta-nou anys»; «dos mesos abans de fer els vuitanta»; «encara ara»; «aquell vell

87

presentació


arrogant»; «li confessa que no té ni vida ni pols»; «el gegant a punt d’esfondrar-se»; «ensmostra la figura d’un ancià corpulent i barbut»; «com el Pare Temps, que, amb expressióferrenya i sorruda de decisió, camina ajudant-se amb dues crosses»; «la mà encara ferma del’artista»; «encara aprèn a viure»; «quan ja li toca començar a aprendre a morir»; «l’aprenentatge dura tant com dura la vida».

Els tipus de sintagmes que apareixen en aquests segments lingüístics són: adjectius, oracionssubordinades de relatiu, sintagmes preposicionals, sintagmes nominals, etc.

6. Tenir una visió del món irònica, caricatural, amarga i cordial alhora significa escodrinyar la rea-litat amb ulls crítics, amb agudesa, tot anant més enllà d’allò que les aparences externesvolen significar. Copsar allò de grotesc, irrisori, amarg i punyent que els fets reals i l’entornque ens envolta ens ofereixen, alhora allò que és amistós, amb bonhomia...

7. Passió de fer i de ser pot interpretar-se com les ganes que té el pintor de continuar treballant,de pintar, d’experimentar noves tècniques, copsar nous mons, millorar dia rere dia, apren-dre sempre i evolucionar cap endavant...

L’exclamació Pare Temps vol referir-se a la vida que s’acaba, al pas del temps real que, per a un vell, es veu esmicolat i gairebé esgotat.

8. El lema Aún aprendo dit per Goya significa que mai no és tard per aprendre, per avançarpositivament en la vida. És l’afany de superació del gènere humà.

Judici crític

1. El text «Escriure un dietari» ofereix informacions sobre què és un dietari, com és, qui n’haescrit i n’escriu, per què, etc.

El text «Encara aprenc» mostra la vivència d’un home ja vell que lluita contra el temps queli queda, per aprofitar-lo al màxim.

2. Pere Gimferrer, acadèmic i membre de l’IEC, va néixer a Barcelona l’any 1945 i és poeta i crí-tic literari. Ha cursat estudis de dret i de filosofia i lletres. En poesia es revelà amb Arde el mar(1966). Del seu pas per la lírica catalana, destaquen: Els miralls (1970), Hora foscant (1972), Focsec (1973). Crític habitual d’El Ciervo, Destino, Serra d’Or, etc. Amb aquesta obra (Dietari)Gimferrer vol mostrar-nos la realitat cultural i social del temps que li toca viure rememorantfets anteriors i actuals que han deixat i deixen empremta en la nostra societat.

3. Si fos Francisco de Goya, la informació del text «Encara aprenc» significaria l’esperit de llui-ta, les ganes de seguir millorant i avançant en la vida, en la professió, en la societat que a cadascú li toca de viure.

La valoració-apreciació que Gimferrer posa en boca de Goya, pot servir, alhora, com a jus-tificació per a qualsevol persona.

88

presentació


Literatura

1. • FuturismeItàlia1909-1920Manifeste du futurisme, 1909Manifesto tecnico della letteratura futurista, 1912Marinetti Ruptura amb el passat i la tradició; apologia de la lluita; exaltació de la velocitat, la tècnica,l’esport, el risc i l’aventura; culte al «jo» i a la joventut; es degrada en ideologia feixista.Destrucció de la sintaxi; abolició de la puntuació i de les majúscules; ús de signes aritmè-tics; paraules en llibertat.

• CubismeFrança1907-1914L’esperit nouveau et les poètes, 1918Calligrames, 1918ApollinairePacifisme internacionalista; humanitarisme.Cubisme analític i sintètic; collage literari; diferents tipus de lletres; cal·ligrama; desapari-ció dels enllaços lògics de la frase.

• DadaismeSuïssa (Zuric)1915-1920Tzara Actitud anarquista; exaltació del jo lliure i independent; negació de la moral tradicional i les bones maneres; violent rebuig de la racionalitat; defensa de la bogeria, l’absurd i l’atzar. Escriptura automàtica; espontaneïtat total.Picabia (pintura).

• SurrealismeFrança1917-1940Manifestos surrealistes (1924 i 1930)BretonAssolir la suprarealitat, el fons amagat de la subjectivitat humana; influència de la psico-anàlisi de Freud; acord amb els principis revolucionaris del marxisme.Escriptura automàtica; associació de paraules i imatges; distorsió al·lucinatòria o oníricade l’experiència; al·literacions i anàfores.Dalí (pintura) i Buñuel (cinema).

2. Defensa de la distorsió al·lucinatòria de l’experiència; associació lliure i espontània deparaules i imatges; defensa del coneixement més recòndit de la subjectivitat humana;interès pel vessant irracional de l’ànima més que pel conscient i la voluntat.

89

presentació



4. a Versos de sis, deu i dotze síl·labes (amb llicències poètiques en alguns versos). Els versosque estan trencats responen a la voluntat innovadora del poeta, que defuig les formesmètriques tradicionals.

b En qüestions d’amor, les formes innovadores i futuristes no són adequades, per la qualcosa cal allunyar-se’n i abraçar les expressions populars tradicionals.

c Ben a l’inici del festeig.

d Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.

e

f Així com un bon vi és més apreciat si el beus amb una copa delicada, el braç de l’amantés més bo quan envolta el coll de la noia.

g Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.

5. Sonet de versos decasíl·labs amb cesura 4 + 6 (o bé 6 + 4 als versos 10, 13). La rima corres-pon a l’estructura clàssica del sonet ABBA CDDC EFF EFF, consonant, femenina als quar-tets i alternada als tercets.

6. Aspectes més rellevants:a La major joia per al poeta és disfressar-se i, enjogassat, festejar les noies. El recull poètic

més celebrat de Salvat-Papasseit és un poemari amorós.b El poeta també juga i es disfressa en la seva adscripció futurista, que segons Foix no és

autèntica.c El poeta és com un infant, innocent, enjogassat i entremaliat.

Comentari de text

Jaculatòria

Aquest cal·ligrama correspon al llibre de Joan Salvat-Papasseit El poema de la rosa als llavis, publi-cat a Barcelona l’any 1923. El poetavantguardistacatalà, segons el títol que s’atribuí ell mateix,compon en aquest llibre una de les històries d’amor eròtic més intenses de la literatura cata-lana. Es tracta d’un recull de poemes que descriuen amb delicadesa i claredat la història de lapassió amorosa entre una noia debutant en l’amor i el poeta que la guia en el seu aprenentat-ge. La història es narra des dels inicis de la seducció fins a la culminació del desig i la inevita-ble separació dels amants.

90

presentació

elements del mónurbà/maquinístic

elements tradicionalsde la cançó amorosa

la ciutatel voltàmetrel’autòmnibusl’avióla stylo

l’ocellel braç al voltant del collels jocs infantilsla boqueta de pinyó


Tenint en compte que les acotacions geogràfiques i cronològiques de la història narrada sóngairebé inexistents, és difícil trobar-hi correspondències biogràfiques reals. La noia dels poe-mes de vegades parla en francès, és situada al port de Marsella i el poeta li escriu una carte-let-tre «a l’altra banda de la serra», potser el Pirineu. Especulacions més o menys justificades laidentifiquen amb una coneixença que Salvat va fer durant el seu internament en un sanatorifrancès l’any 1922. Potser Salvat visqué amb intensitat una aventura amorosa els darrers anysde la seva vida, o potser únicament imaginà amb força aquesta aventura perquè necessitavaviure-la, i la poesia li permetia elevar-se per damunt la vida, frustradora i limitada. En definiti-va, El poema de la rosa als llavis és la narració emocionada d‘una experiència amorosa i eròtica,en què es magnifica el goig sexual i es descriuen els moviments més íntims a través d’unes imat-ges netes i lluminoses. És un cant esperançat a la vida, i enamorat, ja que Salvat estava con-vençut que el motor i la força de l’univers era l’amor.

La majoria de poemes del llibre respon a unitats mètriques tradicionals i a composicions clàs-siques no sempre prou ben resoltes (corrandes, madrigals, cançons, etc.), que sovint es pre-senten sota una aparença d’audàcia tipogràfica –trencament del vers, parèntesis, tipus de lle-tra diversos, etc., més ingènua que no pas subversiva. Aquesta barreja d’elements vells i nousdóna una personalitat singular a l’expressió formal del recull. Dels elements avantguardistes,cal destacar-ne els dos cal·ligrames, els quals, a més de la plasticitat –tanmateix «infelicíssima»,en paraules de J. V. Foix– recorren a diferents tipus de lletra i, sobretot, al color de la tinta com a elements simbòlics i decoratius.

El cal·ligrama, una de les formes expressives més avantguardistes del llibre (en concret, delcubisme francès), és un poema els versos del qual no estan disposats linealment, sinó que les lle-tres s’ordenen de manera que les paraules adoptin la forma de l’objecte a què es refereixen.«Jaculatòria» és el primer cal·ligrama del llibre i forma la secció II del recull. El termeJaculatòria, escrit en majúscula i subratllat, indica el tractament litúrgic del tema i la sacralitza-ció de l’amor. El cal·ligrama representa una balança i destaca, en la quarteta de versos octo-síl·labs que forma la base de la balança, l’ús del terme rosa, que barreja el possible nom de l’es-timada i el títol del recull (El poema de la rosa als llavis) i es relaciona amb les espines de lliga-amant i el procés de desflorament, a la vegada que introdueix la relació entre amor, dolor i plaer.

El text representa una balança de braços idèntics que simbolitzen la veu del poeta i la de lanoia i està format per quatre síl·labes. El desequilibri correspon a la diferència existent entreels futurs amants i destaca el fet de la iniciació de l’estimada. El braç esquerre representa elpoeta i subratlla la puresa de la noia, mentre que el braç dret correspon a la veu femenina i simbolitza la pèrdua de la virginitat, d’aquí el color vermell utilitzat per escriure el cal·ligrama.

Els plats de cada braç indiquen una promesa de fidelitat formulada pel poeta i el desig d’uniósexual per part de la noia. El plat que correspon a la veu femenina s’ha de relacionar amb lamística cristiana, amb la pèrdua de la virginitat i amb la sacralització de l’amor. Els braços dela balança són equilibrats per un vers pentasíl·lab escrit en minúscula que reforça el tractamentlitúrgic del text i representa el record agradable del moment.

91

presentació


unitat


1. a) V g) Fb) V h) Fc) F i) Fd) V j) Fe) V k) Ff) F

2. Al llarg dels segles XVI i XVII, es va produir una convergència entre les aspiracions imperia-listes de la monarquia espanyola, la formació d’una ideologia de caire absolutista i la defen-sa d’una religió catòlica que, en aquells moments, havia de fer front al perill protestant. Laidentificació de la monarquia espanyola i de la religió oficial amb el castellà acabà de deli-mitar l’espai de l’ortodòxia política, religiosa i cultural al llarg dels segles XVI i XVII. És enaquest context uniformista que sorgeixen la impermeabilització religiosa derivada delConcili de Trento, les polítiques agressives contra les minories religioses (expulsió delsmoriscos) o les primeres mostres d’imperialisme lingüístic.

3.

4. En l’aspecte polític, el Decret de Nova Planta va suposar el desmantellament de les estruc-tures jurídiques i de govern catalanes i la seva substitució per un nou ordenament d’origencastellà.

Pel que fa a l’aspecte social, les terres catalanes van patir una dura repressió que es mani-festà, entre altres coses, en l’enderrocament de gran part del barri de la Ribera, la cons-trucció de la Ciutadella de Barcelona, en l’execució del general Moragues, en la destruccióde Xàtiva, etc.

Quant a la llengua, el Decret de Nova Planta inicià la persecució política del català i afavo-rí la introducció d’una mentalitat diglòssica en la societat.

5

92

presentació

assimilació de la noblesa alprojecte imperial castellà

caiguda del mercat català enla impremta

dialectalització

pèrdua de sobirania política

davallada de la produccióliterària culta

vacil·lació entre la jerarquia religiosa pel que fa a la llenguade la predicació


5. El terme llemosí es posà en circulació a partir del segle XVI i el seu ús arribà fins al segle XIX

(com per exemple en el poema La Patria, de B. C. Aribau). Amb aquest terme es designavael català medieval enfront de les denominacions regionals que, a partir del segle XVI, sovin-tejaven en els escrits.


La davallada en el nombre d’exemplars sortits de la impremta a partir del segon quart delsegle XVI s’ha de relacionar amb la crisi politicosocial que van viure les terres catalanes.Probablement, la inexistència d’un poder polític sòlid va afavorir el desfibrament que afectàel territori català. En aquest sentit, la cultura no escapà a l’atonia que caracteritzà la socie-tat catalana del moment.


La visió d’Espanya que es dedueix d’aquest text defuig la idea de confederació, que finsaquest moment havia estat vigent, i aposta per l’assimilació i l’uniformisme. En definitiva,posa en marxa la identificació d’Espanya amb Castella.

8. Reposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. A tall d’exemple:

C. Despuig: defensa la catalanitat lingüística de València i de les Illes i es mostra contrari a l’abandonament de la llengua catalana per part d’alguns «senyors y altres cavallers». Endefinitiva, C. Despuig, per mitjà de la identificació entre llengua i política, defensa l’ús delcatalà apel·lant a raons històriques i a la necessitat de mantenir la «rael de la pàtria».

P. A. Beuter: aquesta posició contrasta amb l’exposada anteriorment per C. Despuig. Invocantun confús i erroni antecedent històric, i, sobretot, identificant el castellà amb la llengua comu-na, defensa l’ús d’aquesta llengua per adreçar-se als regidors de València. Aquesta actitud lin-güística té com a torna la defensa innòcua i sentimental de «la lengua valenciana».


Alejandro Ros: considera el català com una llengua pobra i incapacitada per expressar l’e-xuberant eloqüència de la predicació. A més, creu que cal adoptar sense reserves la llenguade la monarquia i de la cort.

Francesc Broquetes: no accepta que el castellà sigui una llengua coneguda a Catalunya. Dela mateixa manera, rebutja el concepte de llengua comuna per referir-se al castellà i negaque aquest fet es pugui deduir de l’edició de llibres en castellà a casa nostra.


El text del Consejo de Castilla posa de manifest la identificació dels catalans amb les seves lleisi constitucions i el rebuig a sotmetre’s a unes altres. La defensa de la seva llibertat els ha duta sacrificar, fins i tot, la seva vida. De l’anàlisi del text cal remarcar també un parell d’aspec-tes més. Primerament, la qualificació de «nociva» que es fa de la llibertat. Aquesta críticas’ha d’entendre en el context del règim absolutista i centralista que representava l’entro-nització de la dinastia borbònica. En segon lloc, la lectura del text deixa clar que la imposi-ció del nou marc legal deriva de l’aplicació del dret de conquesta: «conquistados por la fuer-za de las armas».

93

presentació



El dijous 24 arribà la notícia de l’atracament que havien sofert en un hostal dels Monjos–més enllà de Vilafranca del Penedès–, uns traginers de Valls que venien de Barcelona. Elslladres entraren de nit a l’hostal i s’ho endugueren tot. Sembla que el grup el formaven mésde quaranta homes de la colla d’en Voltor, el cap dels quals es fa dir Pay Català i és català.S’espera molt mal aquest hivern.

Divendres 25 es comunicà la sentència de mort a Pere Voltor, que havia perdut el litigi. Foucondemnat a assots, a perdre les orelles i un puny i a ser arrossegat, degollat i esquarterat.A més van voler-lo torturar in caput sociorum, però en veure els instruments de tortura,espontàniament, digué tot el que sabia.

Dissabte 26 fou executada la sentència contra la persona de Pere Voltor. Fou esquarterat,després d’estalviar-li la pèrdua de les orelles, els assots, la passada, i l’arrossegament. Era unhome molt gentil (maneres delicades), blanc, ros i ben plantat. L’aspecte no s’adeia amb laseva crueltat. El botxí encarregat de degollar-lo va errar i el reu tingué un gran surt i cridà:«mare…». Que Déu el tingui en glòria.


Primer període d’interferència exògena. 1516-1713


Ni l’accés al tron de Ferran I, ni posteriorment de Carles I, van suposar la unitat de l’Estatespanyol. El regne de Castella es va convertir en el centre de l’imperi dels Habsburg, però elsaltres regnes van mantenir la seva organització i els seus súbdits eren considerats estrangers a Castella.

El poder polític i econòmic de què gaudia en aquell període Castella i la pressió exercida pelmonarca damunt les classes dominants catalanes van ser factors decisius a l’hora de modificarla dinàmica interna de la societat catalana. L’aliança entre les classes aristocràtiques i el podercastellà va explicar la defecció lingüística dels sectors nobiliaris del país.

Gramàtica

1. a CC de lloc / oració subordinada adverbial locativa b CC de temps / oració subordinada adverbial temporalc CC de manera o mode / oració subordinada adverbial de manera o modal d CC de comparació /oració subordinada no adverbial comparativa de proporcionalitate CC de temps / oració subordinada adverbial temporalf CC de temps / oració subordinada adverbial temporalg CC de temps / oració subordinada adverbial temporal

2. a Segons com el trobi, li ho diré.b Ho va planejar tal com li van dir.

94

presentació


c No m’agrada la forma com juga a futbol.d Estudia com si hagués de treure sempre un deu.e Segons com bufi el vent, el foc no podrà apagar-se.f Escriu-ho com et vagi millor.g De la manera com ho dius, es pot interpretar malament.

3. a superioritatb inferioritatc igualtatd superioritate igualtatf inferioritatg proporcionalitat


5. causals: a, d, efinals: b, c, f, g


7. a No el vèiem perquè estava malalt.b Fa dies que no el veieu? Doncs, deu estar malalt.c Podem començar perquè ja hi som tots.d Ja hi som tots? Doncs podem començar.e Vam haver de sortir molt de pressa, perquè havien amenaçat que hi havia una bomba.

8. a condicionalb consecutivac condicionald condicionale concessivaf concessivag consecutivah consecutiva

9. modals: a, b, c, dconcessiva: etemporal: f

10. temporals: a, c, d, emodal: b


a Com que Catalunya és una nació, pot tenir seleccions esportives.Si Catalunya és una nació, pot tenir seleccions esportives.

95

presentació


Catalunya pot tenir seleccions esportives perquè és una nació.Atès que Catalunya és una nació, pot tenir seleccions esportives.

b L’estimo perquè és encantador.És tan encantador que l’estimo.Si l’estimo és perquè és encantador.

c Com que estudiava, aprenia.Sempre que estudiava, aprenia.Aprenia tant com estudiava.

12. a Que el territori veí fos annexionat és un senyal d’imperialisme.b Que els contractes fossin suspesos va ser la causa de la vaga.c Què el text sigui comprès t’ajudarà a estudiar millor.d Que la distribució dels aliments no fos correcta va originar la revolta.e Que una postura/posició sigui incorrecta et pot fer desviar la columna.f Que els nois tinguin una protecció desmesurada pot ser contraproduent.


a Cinc anys després de l’assassinat d’una nena, quan la seva mare ja semblava haver co-mençat a estabilitzar-se, rep una trucada amb la veu de la seva filla. Amb l’ajut d’un expo-licia i d’un periodista expert en temes d’ocultisme, la dona comença la recerca d’una veri-tat aterridora que ha estat amagada fins ara.

b Un nen orfe, els pares del qual han naufragat a l’Àfrica, és adoptat per una família degoril·les que el crien i l’acaben acceptant com un d’ells. Amb el temps s’acaba convertinten un home, però conserva l’instint d’un animal de la selva i una gran potència física. Laseva vida canvia quan coneix uns altres humans.

14. La perfecta igualtat que regna entre els individus que componen les tribus fogenques retar-darà durant molt de temps la seva civilització. Succeeix el mateix amb les races humanes queamb els animals, l’instint dels quals els du a viure en societat: estan sempre més disposats alprogrés els qui obeeixin un cap. Sigui causa o efecte, s’observa que els pobles més civilitzatstenen sempre el govern més artificial. Els habitants d’Otahiti, per exemple, en l’època delseu descobriment eren governats per reis hereditaris i havien assolit un grau de civilitzaciómolt més elevat que una altra branca del mateix poble, els novazelandesos, que, encara quehavien fet grans progressos dedicant-se a l’agricultura, eren republicans en el sentit mésextens de la paraula. Sembla impossible que l’estat polític de la Terra del Foc pugui millo-rar mentre no sorgeixi algun cap armat amb el poder suficient per assegurar les possessionsdels progressos adquirits, com per exemple la dominació dels animals. Actualment, si esdóna un tros de roba a un d’ells, en fa trossos i en dóna una part a cadascun dels altres. Capindividu pot ser més ric que un altre. D’altra banda, és difícil que algú s’erigeixi en cap men-tre aquestes poblacions no hagin adquirit la idea de la propietat, idea que els permetràmanifestar la seva superioritat i augmentar el seu poder.

15. a recordo que per poder trafiquejar;que quan m’hagués fet uns estalvis tornaria;

96

presentació


que la senyoreta era un àngel;que al que més s’assembla el món és a un culcosit;

b unes trenes que m’arribaven als turmells;que et van per dins;

c quan me’n vaig anar a servir a París;quan m’hagués fet uns estalvis tornaria;

d No n’hi ha cap d’aquest tipus.

e el que em va deixar;qui no té un gep té una llúpia;qui no la porta, l’arrossega;al que més s’assembla el món és a un culcosit;els qui més s’amaguen;els qui més bugada passen de la dels altres;

f encara que no facin gaire fressa,

16. a Tinc la confiança que la seva tramesa arribarà aviat.b Els demanem que vulguin enviar-nos la comanda a correu seguit.c Els pregaríem que ens fessin a mans les mercaderies com més aviat millor.d Els hem d’agrair que hagin volgut rebre’ns avui.e No confiem que puguem venir personalment.f Desitjo que se’m faci justícia i se m’escolti.

17. a Sintàcticament, l’oració principal de totes dues oracions té la mateixa estructura, amb unsubjecte format per una oració completiva (Sortir amb ell / Que ell surti).

En canvi, Sortir amb ell equival a 'jo surto amb ell'.Que ell surti equival a 'ell surt' (no diu amb qui).

El significat diferent de la completiva fa que el significat global de les dues oracions com-parades sigui diferent.

b Succeeix una cosa semblant que en l’oració anterior. L’estructura sintàctica de la princi-pal és idèntica, però l’estructura de la completiva no, cosa que modifica el significat glo-bal de la informació.

Els empipa que els ho diguin / Els empipa dir-los-hoO. completivaCD

Subjecte

CD

SubjecteSV/Predicat

V V O. completiva

SV/Predicat

Sortir amb ell no em fa cap gràcia / No em fa cap gràcia que ell surti.Adv CIO. completiva

Subjecte

CD Adv CI

SV/PredicatSubjecte

V V CD O. completiva

SV/Predicat

97

presentació


c El mateix que en els casos a i b.

18. a

b

c

d

e Anar-hi em tranquil·litza.pron

Oració simple

SV/predicatO. inf./Subjecte

VV

CI

pron

CCL

(Tu) Que hi vagis em tranquil·litza.conj

Oració simple

SV/predicat

Subj. elidit

O. Sub. Subst. / Subjecte

pron V pronpron V

CICCL

Que tornés a sortir el sol va alegrar l’expedició.perífrasi verbal

Oració simple

SV/predicat

SN/CD

O. Sub. Substantiva / Subjecte

det N V detconj N

El fet de tornar a sortir el sol va alegrar l’expedició.perífrasi verbalprep.

SPrep/CN

SV/predicat

SN/CD

O. Sub. infinitiu

det N

SV/Predicat

V det N

SN/Subjecte

Ndet

SN/Subjecte

Oració simple

Tornar a sortir el sol va alegrar l’expedició.det Nperífrasi verbal

Oració simple

SV/predicat

SN/CD

O. Sub. infinitiu/Subjecte

V det N

SN/SubjSV/Predicat

Em molesta fer-ho. / Em molesta que ho facin.O. completivaCD

Subjecte

CD

SubjecteSV/Predicat

V V O. completiva

SV/Predicat

98

presentació



20. a Han accedit que hi anem tots. → hi han accedit.b S’ha acostumat que ho fa tot sol. → s’hi ha acostumat.c No es recordava que ho havia de tancar. → no se’n recordava.d Es gloriejava d’haver resistit fins al final. → se’n gloriejava.e S’arriscava que li diguessin que no. → s’hi arriscava.

Comentari de text

«L’audiència que ens va parir»


1. Un tema és la importància que té l’audiència, o la que li donem. L’altre és la publicitat i la rela-ció estreta que hi ha entre audiència i reclam publicitari: considerar un programa com a bo ono en funció del nombre de teleespectadors o radiooients que les estadístiques anuncien.

2. La relació que s’estableix és de confabulació i apropament; ve a ser una mena de diàleg o conversa. La frase: «repetiu amb mi» ja n’és un indici clar. El to emprat al llarg del text volapropar-se al màxim possible al lector i implicar-lo en el text i en les idees que s’hi exposen.


1. La frase «repetiu amb mi», l’ús de la primera i la segona persones del plural en les flexionsverbals, les al·lusions iròniques sobre els programes més vistos realment i els que diem que ensmirem, la frase «a la gent normal li importa un rave», «que envasessin llet podrida, que ja éstenir mala llet», «la pudor que sembla que fem tots» per tants i tants anuncis de colònies quees fan, «una quantitat raonable de duros», «calés», «idiotes», etc., en són alguns exemples. Laintersubjectivitat que en Buenafuente vol aconseguir amb la seva manera d’escriure en seriaun altre exemple.

2. Entre els tecnicismes i mots cultes hi ha: índexs d’audiència, concepte abstracte i inabastable, son-deig, sector lacti, òptim, englotir, tòtem, deixalla mediàtica, recòndit, etc.

L’efecte és arribar més al lector i augmentar el sentit humorístic i irònic que caracteritzaaquest autor.

3. ràdio, televisió, Internet, premsa, diaris, revistes, setmanaris, antenes, canals, ones, fre-qüències, locutors, presentadors, columnistes, entrevistadors, articulistes, càmeres, tècnicsde so, tècnics d’imatge, maquilladors i maquilladores, dissenyadors, etc.

4. arrossegar: Fer moure (alguna persona o alguna cosa) estirant-la, sense aixecar-la de terra,vencent la resistència que el fregadís oposa al moviment. Figuradament, denigrar greument.

rosegar: Emportar-se petites parts d’una cosa relativament dura, esmicar-la a poc a poc mos-segant-la repetidament amb les dents incisives. Figuradament, penetrar una cosa i gastar-lalentament algú.

99

presentació


5. Sinònims: no hi dóna cap importància, tant li fa, tant se val, li és indiferent.

6. La forma verbal traguem és la primera persona del plural del present de subjuntiu del verb treu-re o traure ; per tant, la duplicitat de lexema en l’infinitiu podria explicar el lexema emprat enaquesta forma verbal. També s’explicaria per la irregularitat ortogràfica que presenten els lexe-mes dels verbs beure, jeure, néixer i treure, que canvien la e del lexema en l’infinitiu per una a enaquelles formes en què el lexema perd l’accent (traiem, traieu...).

7. El plural de sondeig pot ser sondeigs o bé sondejos, ja que és un nom substantiu que té duesformes de plural per al masculí, com tots els mots acabats en -sc, -st, -xt, -ig.

8. En els mots mateixa i refereixo no hi pot haver mai diftong, en els parlars orientals, perquè laix d’aquest mots es correspon amb la representació gràfica del so consonàntic oral fricatiupalatal sord [∫] quan va després de vocal; la i només és gràfica.

9. La forma intuït du dièresi perquè és el participi del verb intuir. Atès que el contacte vocàlicui podria pronunciar-se com a diftong, i en aquest cas no ho és, cal posar dièresi per mar-car la pronúncia correcta. Això, a més, ho permeten les regles de la dièresi en els verbs.

El mot intuïció du dièresi i accent perquè la dièresi marca que no hi ha diftong en el con-tacte vocàlic ui i l’accent respon a la regla ortogràfica que diu que els mots aguts acabats envocal s’han d’accentuar.

10. Presumptament, parallamps, llamp, assumpte, temps, camp, símptoma, comptable, comptar, comptabi-litat; conte ('narració breu'), comte ('títol nobiliari'), compte (bancari), etc.

11. La forma índexs és invariable pel que fa al nombre, el qual s’ha de deduir pel context en quèapareix aquesta forma. En canvi, el plural de reflex és reflexos perquè és un mot acabat en x ila regla de plural que s’hi aplica així ho corrobora.

12. Capaços: gènere masculí, nombre plural. El paradigma és: home capaç, dona capaç, homescapaços, dones capaces.

13. Les dues formes de plural del mot gust són: gustos i gusts. Les altres terminacions que adme-ten doble plural per al gènere masculí són:

-st: gusts, gustos; gests, gestos-sc: boscs, boscos; cascs, cascos-xt: texts, textos; despatxs, despatxos-ig: raigs, rajos; passeigs, passejos

14. Embogit.Un verb de la tercera conjugació derivat d’un adjectiu pot ser emblanquir, derivat de blanc,envellir, derivat de vell, endolcir, derivat de dolç, etc.

15. La forma tothom és gramaticalment un pronom indefinit tònic que fa referència a persones,però sense precisar quines són.

100

presentació


16. diftongs creixents: quadra, qualitat, creuen, quan, quantitat, qual, aguanta.diftongs decreixents: audiència, seure, repetiu, deveu, hauria, deu, creure’ns, veure, viu, veu-reu, taula, mai, feina, podeu, reiteració.

17. palatal fricativa sorda [‘]: deixin, això, reflecteixen, X, mateixa, decideixi, deixalla, refereixo.palatal fricativa sonora [“]: prestigi, vaja, embogit, conjugal, gent, llegir, bojos, general, ja.

Judici crític



Literatura

1. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. Cal relacionar la refle-xió de Riba amb el valor absolut i el poder expressiu total que la poesia pura atorga a lesparaules.

2. a L’elegia és una composició que expressa sentiments de dolor davant una desgràcia indi-vidual o col·lectiva. Les Elegies de Bierville són poemes escrits a l’exili, des de la solitud i elrecord de la pàtria. El poeta es troba en un país estranger fugint de les conseqüènciesd’una guerra i davant d’un conflicte bèl·lic encara més gran.

b Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. Súnion és un cap del’Àtica, situat al SE de la regió. És el lloc que assenyalava als antics navegants l’arribada a Atenes i on es construí un temple a Posidó, del qual encara resten dotze columnes. A lacomposició destaca de manera simbòlica la qualitat de guia, de referent (far, temple).

c Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. L’expressió «embriacdel teu nom» pot fer referència a qui, com a mariner, com a exiliat, com ell mateix, se sentamb la necessitat d’un punt de referència, d’un nord que el guiï i que en possibiliti elretorn.

3. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. Musa, narra’m la histò-ria d’aquell home astut que, sortint de Troia, va trigar tant a tornar a la seva terra. Va haverde recórrer molts pobles i patir moltes degràcies abans no es guanyà el retorn, que final-ment va arribar, després d’haver perdut tots els companys.

4. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. Són clares les referèn-cies a la decadència de Pilar Romaní i de la societat que representa: «una gran senyora que jaés més d’un clima incommovible que de l’olla picant de cada dia»; «Els seus salons [...] en elsquals no entrava ni la pols ni l’aire del carrer, estaven plens d’anacronismes, de pèndols lluentsque anaven marcant els segons sense immutar-se dintre d’un taüt de cristall i de fustes oloro-ses.»; «Pilar convivia amb els espectres del seu món, recolzant l’artritisme»; «Gairebé totes lesdones del seu temps havien desaparegut.»

101

presentació


5. a El poema està format per set quartetes de versos heptasíl·labs de rima consonant i alter-nada (ababa).

b Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. A tall d’exemple:

al·literació: «Vinyes verdes, vora el mar»; encavalcament: «... i encar / teniu la fulla...»; perso-nificació: «Vinyes que dieu adéu»; enumeració: «raïm negre, pàmpol d’or, / aigua, penyal i basarda.»; comparació: «sou més fines que la userda.».

c Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. A tall d’exemple:

Es produeix un paral·lelisme entre les diferents parts del dia (matí, migdia, tarda/vespre) i les estacions de l’any, reflectides segons l’evolució de les vinyes (primavera, estiu, tardor).Cal fixar-se en l’estrofa 1: «ara que el vent no remuga /... Teniu la fulla poruga»; l’estrofa 4:«del verd en l’hora calenta.», i en la 6: «... s’adorm la tarda, / raïm negre, pàmpol d’or».

• Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. A tall d’exemple:metàfora: «... fi serrellet de neu / que ara neix i ara fina...»; imatge: «Vinyes verdes, dolç repòs».

• Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. Aspectes que li ator-guen un caràcter popular i que cal comentar: tema que defuig de les complicacions i abs-traccions, repetició del primer vers al final de cada estrofa, paral·lelismes, musicalitat, etc.



Comentari literari

Vida privada

Pilar de Romaní pertany a la vella aristocràcia en estat de decadència retratada en la novel·la.Té, però, alguns trets que la diferencien de la seva família i que provoquen les simpaties del’autor. Per exemple, el fet de voler parlar en català, a l’inrevés de la majoria dels membres d’a-quella classe social, que rebutgen la llengua catalana i que han girat l’esquena al país.

Pilar té un caràcter propi, amb alguns trets senyorials característics d’èpoques anteriors. És unarara avis, una excepció dins la família, que serveix per confirmar les característiques de l’aris-tocràcia barcelonina del moment, criticada per l’autor en la novel·la. De fet, Pilar simbolitzal’únic reducte digne de la família dels comtes de Sallent, parents dels protagonistes de lanovel·la (Pilar és cosina dels Lloberola).

Sagarra fa una crítica d’aquesta classe social, i en el text apareixen algunes reflexions morals,com ara quan fa referència als intercanvis matrimonials entre catalans i madrilenys, sobretot,propiciats per la dictadura del general Primo de Rivera. Aquestes relacions permeten l’apari-ció de la ironia de l’autor.

L’autor fa un retrat físic del personatge que es confon amb un retrat moral, cosa que li permetincloure diversos comentaris i convertir el text en una caricatura irònica, com quan usa dife-rents comparacions amb animals (cor de conill o perdiu fresca). L’adjectivació abundant (dos

102

presentació


o més adjectius per substantiu) afavoreix la suggestió i la gradació de les imatges i configurauna de les característiques lingüístiques de Sagarra, igual que ho són l’ús de mots propis de lesdiferents classes socials (manlleus de l’anglès o del francès, barbarismes propis d’algunesmodalitats dialectals, etc.) o els mots i les expressions populars.

L’espai descrit és la zona aristòcrata de Barcelona (carrer Ample). Barri senyorial d’on proce-deix aquesta vella aristocràcia catalana decrèpita i decadent, vista sovint des d’un punt de vistasarcàstic. La descripció d’aquest barri alterna amb la d’altres zones de la ciutat, ja que es trac-ta d’un període molt agitat històricament parlant (des de la dictadura de Primo de Rivera finsa la Segona República), i, alhora, una època de gran expansió urbanística.

unitat


1. a) F g) Vb) V h) Fc) V i) Fd) F j) Fe) F k) Ff) V l) V

2. La Renaixença va ser un moviment de caire cultural i polític que, a remolc de les ideesromàntiques i de l’embranzida industrial que va produir-se al Principat, va proposar-se recu-perar la llengua i la cultura catalanes.

Catalunya, després de l’estímul de B. C. Aribau (1833), va haver d’esperar fins al 1841, quanJ. Rubió publicà el pròleg a Lo Gayter del Llobregat. L’ideal renaixentista va anar penetranten la societat catalana a través de la plataforma que van suposar els Jocs Florals.

A les Balears, el màxim impulsor de la Renaixença a Mallorca va ser M. Aguiló. L’aportaciód’aquest prohom va ser cabdal en el terreny de l’erudició i de la poesia popular.

Al País Valencià, la Renaixença valenciana no va implicar els sectors populars, ni tampoc vacomptar amb l’adhesió de la burgesia. En mans de Teodor Llorente, el moviment renai-xentista valencià no va evolucionar i va perdre empenta.

3. Les diverses posicions pel que fa la qüestió ortogràfica es poden dividir en dos grans grups:

a) Partidaris del «català acadèmic». Aquesta tendència s’escindia en dues línies: els quitenien com a model el català dels segles XVI i XVII i els qui feien seu el català dels seglesXIV i XV.

b) Seguidors del «català que ara es parla». Els integrants d’aquest sector eren partidaris deno fixar cap model i utilitzar la llengua del carrer.

6

103

presentació


4. 1a etapa: normativització ortogràfica amb al publicació de les Normes ortogràfiques, 1913.

2a etapa: codificació gramatical amb la Gramàtica catalana, 1918.

3a etapa: normativització lèxica amb la publicació del Diccionari general de la llengua cata-lana, 1932.

5. El Diccionari Català-Valencià-Balear va aplegar la llengua antiga, moderna, dialectal, col-loquial i literària. La confecció de l’obra va permetre reunir més d’un milió de cèdules lexi-cogràfiques que es guarden en la famosa calaixera i que constitueixen un vertader tresorlexicogràfic. Però, a més, la confecció del diccionari va servir per posar les bases dels estu-dis de dialectologia i de toponímia catalana. Antoni M. Alcover va ser un defensor aferris-sat de la unitat de la llengua i de la igualtat de tots els seus dialectes. Arran de la creació dela Secció Filològica a l’IEC, A. M. Alcover va ser nomenat president, però ben aviat vanaparèixer tibantors entre ell i els altres membres, fins que es produí el trencament (1918).De resultes d’aquesta ruptura retorna a l’ortografia anterior a les normes (1913). Aixòexplica les divergències ortogràfiques del text amb la normativa de l’IEC. El primer volumdel diccionari aparegué en fascicles entre el 1926 i el 1930 amb aquesta ortografia.Posteriorment, a la mort d’A. M. Alcover, F. de B. Moll va reprendre l’obra i reedità el pri-mer vol amb ortografia fabriana. Dos anys abans de la seva mort, A. M. Alcover s’haviareconciliat amb P. Fabra.


En aquest text s’aposta clarament per la introducció d’una mentalitat diglòssica en la socie-tat catalana. En aquest context resulta curiosa l’acceptació que Luis Alfonso fa de l’e-xistència de poesia escrita en català, que contrasta amb la rotunda oposició a estendre l’úsdel català a altres àmbits: novel·la, premsa, llibres de viatges, etc.


Moviment creat el 1854 per Frederic Mistral, Jòsep Romanilha i Teodor Aubanel. En unaprimera etapa, l’associació tingué un caràcter fraternal i establiren vincles estrets amb elmoviment renaixentista català, especialment amb Víctor Balaguer; però després de 1870,aquests lligams s’afebliren. A partir d’aquest moment, el moviment es mogué entre la majo-ria clerical i conservadora i els sectors liberals i republicans. A partir de 1891 el presidentdel felibritge fou Fèlix Gras, esquerrà, però el moviment perdé empenta i es folkloritzà. Lamort de Mistral (1914) i la Primera Guerra Mundial n’acceleraren la decadència.


Primera meitat segle XIX

• àmbit popular : català.• àmbit culte : castellà, poca presència del català.• àmbit oficial : castellà, escassa presència del català.

Segona meitat segle XIX

• àmbit popular : català.• àmbit culte : català/castellà.• àmbit oficial: castellà.

104

presentació


Primer terç segle xx• àmbit popular : català (castellà, immigració treballadora).• àmbit culte: increment del català/castellà.• àmbit oficial : increment del català/castellà.


a) Considera que és el personatge català més important del nostre temps perquè és l’únicque, havent-se proposat una determinada tasca pública, ho aconsegueix. Aquesta feinaés la normativització de la llengua catalana.

b) Amb la perífrasi «catàstrofe sense precedents» es refereix a la desfeta que va suposar la victòria franquista, el 1939.

10. L’objectiu de la resistència cultural va ser refer el teixit associatiu i cultural trencat, i man-tenir l’ús de la llengua. Fins a la dècada dels cinquanta, la resistència es va dur a termefonamentalment des de l’exili, tot i que també es van engegar algunes iniciatives des del’interior. A partir dels anys cinquanta es va reprendre una certa activitat a l’interior: nouspremis literaris, publicació del diccionari Fabra, etc. Però fou sobretot en la dècada delsseixanta quan es consolidà la represa amb l’aparició de noves editorials (Edicions 62,Edicions 3 i 4) i l’aparició d’entitats com ara Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear,Rosa Sensat, etc.


Jaume Pujol reflexiona sobre l’estret lligam que sempre ha existit entre llengua i poder:Roma, França. La puixança política comporta la consolidació i l’expansió de la llenguaassociada al poder. Ja reconeguda i acceptada aquesta premissa, l’autor considera que calque els mallorquins renunciïn a la seva llengua, com ja han començat a fer els valencians.


Text 1 (pàg. 196)Repressió en l’àmbit de l’ensenyament. La lectura d’aquesta informació permet veurecom es planificà el desmantellament del sistema educatiu català, tant en l’aspecte cul-tural com en el pedagògic i lingüístic.

Text 2 (pàg. 196)Repressió en l’àmbit del comerç i de la vida pública. La nota del governador posa al des-cobert la duresa amb què les forces ocupants van reprimir l’ús públic del català. Per ado-nar-se’n només cal veure’n la data (l’agost de 1939 –les tropes franquistes havien entrat a Barcelona a l’abril–) i l’import elevadíssim de les multes. Aquestes circumstàncies,entre d’altres, expliquen la sobtada desaparició del català de la vida pública.

Text 3 (pàg. 197)Repressió de l’administració. El text és una mostra més de la persecució a què fou sot-mesa la llengua catalana. D’aquesta ordre del governador civil, cal remarcar que laprohibició s’estén tant dins com fora dels edificis oficials i la precisió que els infractorses veuran destituïts ipso facto sense dret a interposar cap recurs. A més, per aplicar aques-ta sanció s’adverteix que no caldran proves, amb els indicis n’hi haurà prou. La prohi-

105

presentació


bició anava, doncs, acompanyada de la creació d’una atmosfera de terror social que asse-gurava el compliment dels seus objectius.

Text 4 (pàg. 198)La llarga repressió cultural. El comentari de l’exministre franquista Manuel Fraga posa demanifest que la persecució cultural catalana no va aturar-se en cap moment durant la dic-tadura. Certament, en aquesta etapa s’atenuaren una mica les formes, però el terror i larepressió sempre apareixen de manera implícita o explícita. A més, el comentari de ManuelFraga situa la repressió com una constant en les relacions entre Espanya i Catalunya des del’època de Felip V.

Text 5 (pàg. 198)Repressió sobre manifestacions culturals. Fins i tot a les acaballes de la dictadura, algunssectors –en aquest cas, el capità general– es mostren contraris a cedir la més mínima par-cel·la per a la difusió pública de la cultura catalana. La unidad de la Patria es veia enperill. El capità general continua apostant per les detencions i les prohibicions.


Catalunya sota el franquisme


El règim s’organitzà com un estat totalitari en la línia del que en aquells moments succeïaa Alemanya i a Itàlia. Tal com el mateix general Franco reconeixia, una de les causes fona-mentals de l’aixecament franquista va ser sotmetre Catalunya i aniquilar la seva cultura i personalitat política. El triomf dels insurrectes va suposar la imposició d’un concepted’Espanya que s’identificava amb Castella. Qualsevol divergència lingüística i cultural esveia com una dissidència que calia reprimir perquè posava en perill la continuïtat d’unaidea de civilització basada en l’esperit castellà, o, el que era el mateix, espanyol.

Tipologia textual

1. Reposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.


a Esquema decimal

1. Definició 1.1 Origen del terme1.2 Diferents valoracions del terme al llarg del temps

2. Autors que han emprat el mot enciclopèdia2.1 Aristòtil2.2 Plini el Vell2.3 Bayle2.4 L’enciclopèdia francesa: L’Encyclopédie

2.4.1 Traducció dirigida per l’abat Gua de Malves

106

presentació


2.4.2 Traducció dirigida per D’Alembert 2.4.3 Traducció dirigida per D’Alembert i Diderot

3. Sorgiment d’aquesta darrera enciclopèdia 4. Altres participants en aquest treball5. Ideari que s’hi mostra6. L’Església i l’Enciclopèdia7. L’enciclopedisme8. Conclusió

b El tipus de text podria ser expositiu o bé expositi-descriptiu.

3. a alçada equival al moviment rectilini uniformement variat.

equacions: v = v0 – gt y = y0 + v0 t – 1/2 gt2

quan v = 0 i y – y0 = h (altura) punt més alt, es dedueix que t = v0 / g; h = v0 /2g

la velocitat del salt és v0 = ��2gh

llargada equival al moviment del tir parabòlic amb la velocitat inicial.

v0 = →10 i +

→4,4 j

b salt, alçada, velocitat, velocitat mitjana, moviment, metres llisos, esports (salt i bàsquet),distància = espai, moviment rectilini uniformement variat, direcció (vertical i horitzon-tal) gravetat, equació del moviment, moviment de tir parabòlic, carrera ràpida, velocitatinicial, velocitat final, temps, unitats.

Tots aquests termes estan relacionats amb els dos tipus de moviment que descriuen elsalt de llargada i el d’alçada.

4. a «tots els camins duen a Roma»; època antiga; era cristiana; capital d’un imperi; imperi;etruscs; lliga o confederació llatina; monarquia; govern republicà; època republicana;unificació política; època imperial; organització de l’administració i el dret; Senat; lleis;compilades en codis; nivell cultural; cultura grega; llengua grega (grec); món grec; anysde la república; les filosofies hel·lèniques; serenitat interior; felicitat interior; procés detransició; mesures d’ordre militar, administratiu i econòmic; renovació espiritual i moraldels ciutadans; regeneració de la religió oficial; culte oriental al sobirà; pontifex maximus;epicureisme; estoïcisme.

De la llista d’unitats conceptuals i informatives que el text ofereix, se’n dedueix que lamajoria dels conceptes que hi apareixen són frases i expressions i que només uns quantssón termes específics, com ara: epicureisme, estoïcisme, imperi, monarquia, Senat, pon-tifex maximus, etc.

b Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.

A tall d’exemple oferim el resum següent:

Des de la idea «tots els camins duen a Roma» se’ns presenta l’evolució política, social,administrativa i econòmica que Roma i les terres que s’aplegaren sota el seu dominiseguiren al llarg del període que va des del segle III aC fins al segle I aC. També s’hi indi-

107

presentació


quen les fons que els romans tingueren en compte i el perquè d’aquesta valoració i incorporació (per exemple, el valor que donaven a la llengua i a la cultura gregues).

4, 5, 6, 7 i 8. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.

Comentari de text

El futur de la comunicació


1. El desenvolupament d’un debat sobre el futur de la comunicació. La certesa que el futur ésla comunicació, encara que no se sàpiga com serà el seu veritable desenvolupament.

2. col·loqui, debat, ponència (tracta els participants de «ponents» –paràgrafs 4, 7, 10–).Com que es tracta d’un diàleg formal, complirà les condicions que aquest tipus de missat-ge segueix. Així, hi haurà:

–intercanvis d’obertura: inicien el discurs. (Com que és la transcripció del debat no hi apa-reixen.)

–intercanvis d’orientació temàtica: concreten el tema que es vol tractar. (Per exemple, elsparàgrafs 5, 6, 8 i part del 9.)

–intercanvis de desenvolupament: el tractament d’un tema al llarg de la successió de tornsde parla que el fa avançar. (Al llarg dels paràgrafs 1, 2, 3 i 4 Margarita Rivière els uti-litza per exposar la situació comunicativa que el debat va oferir; en els paràgrafs suc-cessius, els diferents ponents i l’autora del text també n’utilitzen.)

–intercanvis d’acabament: les formes lingüístiques de conclusió que indiquen que eldesenvolupament d’aquell tema ja arriba al final, que s’acaba. (N’hi ha exemples en elsparàgrafs 10 i 11.)

A més, com que és un diàleg formal transcrit (es va produir oralment) conté, amb més o menys fidelitat, la informació que es va transmetre quan es va oralitzar. Les diferènciesdegudes al canal emprat i al propòsit o propòsits assolits ens permeten incloure’l dinsdels diàlegs orals que poden ser transcrits per ser llegits: conferències, taules rodones,debats, etc.

Si considerem que és un col·loqui o una taula rodona constatem l’intercanvi d’opinionsentre els participants sobre el tema «el futur de la comunicació». Margarita Rivière vaser la coordinadora del col·loqui, però no en va triar els participants (devia fer-ho l’or-ganisme que organitzava el debat); a més, hi va actuar com a moderadora.

Si ho volguéssim enfocar com una ponència o conferència, hauríem de recordar queuna conferència és un discurs pronunciat davant d’un auditori sobre un tema de caràc-ter específic (científic, literari, polític, etc.). L’objectiu de la conferència és aportardades noves o informació actualitzada sobre una qüestió, més o menys especialitzada, enla qual el conferenciant és expert i l’auditori en té també uns coneixements bàsics.

L’esquema genèric d’una conferència o ponència seria aquest:

– La introducció, que presenta el tema i els diferents apartats en què la informació s’ex-posarà (paràgrafs 1, 2, 3 i 4).

108

presentació


– L’explicació del tema de manera organitzada tot seguint un esquema jeràrquic –d’allòmés general a allò més particular; d’allò més important a allò menys important– (parà-grafs 5, 6, 7, 8 i 9).

– La conclusió on es recull, a manera de resum, la informació aportada al llarg de la con-ferència (paràgrafs 10 i 11).

3. L’autora del missatge és la periodista Margarita Rivière. La seva participació en la situaciócomunicativa que reflecteix el discurs escrit és la de moderadora i ponent alhora. La restade ponents són: el director del diari manresà Regió 7, la directora del Diari de Terrassa, eldirector adjunt d’art de La Vanguardia i el director d’El Periódico de Catalunya.

4. L’estructuració general del discurs s’adapta millor a l’esquema estructural b perquè no ésuna narració, sinó que és la transcripció, amb retocs, d’un discurs oral formal i podria seg-mentar-se en les parts que anomena l’esquema b, és a dir, hi ha una presentació (primersparàgrafs), un desenvolupament que conté l’ordenació de les diferents idees principals, lacontinuació informativa, els aclariments i les exemplificacions (els paràgrafs centrals), unresum i una conclusió (paràgrafs 10 i 11).

5. Reposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. Per complir el propò-sit d’obtenir un bon resum, cal recordar que resumir és condensar de forma abreujada lesidees principals d’un tema. Un resum és sempre una exposició breu sobre un fet, un afer,un tema, i ha d’oferir les idees bàsiques en un missatge que compleixi aquests principis:unitat, sentit i claredat de la informació seleccionada.

A tall d’exemple:

El camí que seguirà la comunicació, és a dir, el seu futur, no és del tot clar, però hi ha alter-natives que esdevenen força probables i possibles.

Entre aquestes opcions hi destaquen aquelles que agermanen la comunicació i les novestecnologies, tot qüestionant la denominada cultura de la imatge o bé la cultura de la paraula.En cap dels casos, però, es nega la globalització informativa, la selecció d’informació quehom faci o vulgui fer i el mercat que aquesta comunicació pot tenir o assolir.

També destria la importància d’allò que és global i d’allò que és local; a més, es reafirma lanecessitat d’adaptació que es fa i s’haurà de fer i la incidència que aquest quart poder –lacomunicació– té i tindrà en el col·lectiu humà.


1. Els sons oclusius sonors i sords que apareixen en el primer paràgraf del text són: [k] ambles grafies (qu, q, c), [b] amb les grafies (b, v), [p], [g], [d] i [t].

Canvis

� Els sons oclusius sords [p], [t] i [k] es converteixen en els corresponents sonors, [b], [d] i [g], en posició final de síl·laba o de mot si la consonant que segueix és sonora i no hi hapausa entremig.

� Els sons oclusius sonors [b], [d] i [g] es converteixen en els corresponents sords, [p], [t] i [k], en posició final de mot seguit de pausa. La geminació dels grups -bl- i -pl- ([bb] i [pp]).

109

presentació


� La utilització dels al·lòfons [b] i [8] en posició intervocàlica (-b- i -g-).

incògnita [i\k3́nnit2] divers [di6ûrs]obert [u6ûrt]amb una [2mbúna]embolicada [2m6uliká72]endevinalla [2n�d26ináʎ2]bàsiques [bázik2s]banda [bán�d2]poble [p3́bbl2]

2. Tenen el so fricatiu alveolar sord [s] els mots: Terrassa, dels problemes, serà, aquesta situa-ció, es pensava, instrument, insistir, seleccionar, informació, mitjans, sinó, elements, infor-matius, adequats, seu, segment, reptes, consideren, aquest és.

Tenen el so fricatiu alveolar sonor [z] els mots: els mitjans, informatius no, dels reptes, elselements, és nova, hipòtesi, utilitzant, base, és la televisió, bàsica, posar, uns deu anys de.

Tenen el so fricatiu palatal sonor [“] els mots: plantejava, ja, adjunt.

Tenen el so fricatiu palatal sord [‘] els mots: això, mateix, així.

3. preposicions: a, en, de.

conjuncions: i, que, sinó, perquè, com.

adverbis: no, ja, com, deliberadament, solament.

4. Cultura de la imatge : elements que conformen el món visual que els mitjans de comunicacióofereixen.

Cultura de la paraula: elements que conformen el món gràfic que els mitjans de comunica-ció escrita, oral o visual ofereixen.

La paraula és instrument de la llibertat : relaciona el valor que tenen les paraules, els mots i lallibertat d’elecció que fem dels termes en les nostres produccions orals i escrites, no nomésperquè indiquen els temes que volem comunicar, sinó perquè matisen la valoració que elsvolem donar.

Com serà el mercat? : Qüestionar-se el mercat de la comunicació en el futur vol dir preguntar-se no només pel que s’hi inclourà, sinó també per les tecnologies que vehicularan la comu-nicació.

5. El registre que s’empra en aquest text és el periodístic tècnic, ja que l’autora és periodistai el mitjà on apareix l’article és una revista de difusió cultural específica. El to que s’hi uti-litza gira entorn de l’optimisme vers el futur de la comunicació.

En general, el discurs mostra l’objectivitat amb què es va voler tractar el tema i la subjecti-vitat que podien abocar-hi els ponents i la mateixa autora.

110

presentació


Judici crític


2. En el món de la comunicació –Internet, mitjans audiovisuals, autopistes de la informació,societat de la informació, etc.– que ara ens toca de viure no hi ha dubte que el tema pre-sentat i tractat en aquest text és d’actualitat i té perspectives de mantenir aquesta actualitatdurant un període de temps força llarg, ja que estem abocats a aquestes noves tecnologiesi al paper que tindran en les nostres vides.

3. La resposta de l’activitat anterior ja ho expressa. Amb tot, és difícil predir la mesura de l’ac-tualitat, és a dir, la vigència de la comunicació i els mitjans que la conformen i la vehiculen.Sembla, però, que tindrà una llarga perdurabilitat; els canvis tecnològics continus i ràpids aixího pronostiquen.

Literatura

1. � Monòleg interior: procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d’una formadirecta allò que s’agita en el subconscient d’un personatge, o allò que sorgeix de la seva cons-ciència.

� Omnisciència narrativa: tècnica que consisteix a narrar algun fet del qual se’n coneixentots els detalls.

2. � colom-ocell: element alat, espiritualització, sublimació;

� arbre: uneix terra i cel, centre del món vegetal;

� jardí: espai de naturalesa ordenada;

� aigua: purificació i mort.

3. Sí que és certa perquè recrea una Barcelona anterior a la guerra civil que només apareixcom a rerefons al final de la novel·la i perquè hi incorpora elements vinculats a la sevainfantesa, com ara el jardí de la torre dels Valldaura.


5. Franz Kafka (Praga, 1883 - Viena, 1924). Escriptor txec en llengua alemanya. Fill de comer-ciants jueus, estudià dret i treballà en companyies asseguradores. Va morir de tuberculosi alsanatori de Kierling. Va rebre influències de Schopenhauer, Kierkegaard i Franz Brentano.La seva obra és una barreja d’elements procedents de l’existencialisme, l’intent d’integraciódels jueus i una sèrie d’experiències personals, com ara les seves relacions amoroses. Obresdestacades: Contemplació (1910), La condemna (1913), La metamorfosi (1915) i El procés (1925).

6. Faust: personatge literari caracteritzat per l’avidesa de viure, el terror del més enllà i la preo-cupació per la presència del diable en la vida de l’home.

111

presentació


7. Característiques destacables: article salat, pronoms: mos, etc. Apareixen dos dialectes queresponen a les veus del personatge i del narrador.

8. La desaparició de dona Obdúlia representa la desaparició de tot un món. Violeta n’és l’he-reva perquè representa un model de vida en certa manera cobejat per la protagonista, queha estat sotmesa a una societat repressora. Hi ha també alguna similitud física entre amb-dues dones i un cert interès a sorprendre els aspirants a l’herència.

9. a Cal destacar diversos aspectes:

� La coincidència xocant entre el reialme exòtic i de ressonàncies màgiques del rei de Birmània amb l’ofici i el tarannà senzill i d’estar per casa del protagonista.

� L’aventura i l’exotisme al costat del localisme i del seny.� La sorpresa motivada per la correcció lingüística del lloro més que no pas pel fet d’a-

torgar-li seny, raonament i sentit comú.� La il·lusió que compartim els catalans quan sentim parlar en català fora de casa, a l’es-

tranger.� La desmitificació sobre la llengua comuna dels catalans quan ens agermana, fins i tot,

amb un lloro.

b El món de la fantasia ve representat pel context exòtic i les bèsties amb atributs humans,com la raó i la parla. El món de la realitat és, d’una banda, la reflexió sobre el sentimentde pàtria i de llengua, i de l’altra, la descripció del personatge.

c La descripció d’aquesta cort oriental de ressonàncies llibresques, com de les Mil i unanits ens permet imaginar qualsevol motiu aliè a les nostres circumstàncies reals i quo-tidianes.

Comentari literari

Mort de dama

Llorenç Villalonga (1897-1980) és autor d’una obra literària d’altíssima qualitat, de la qual lanovel·la Mort de dama, publicada l’any 1931, n’és una de les mostres més reconegudes. Aquestanovel·la va causar un gran impacte i un escàndol inevitable en la societat benestant de Mallorcaper la descripció sarcàstica i lúcida amb què retrata les famílies conservadores que formen eltancat i tradicional cercle dels terratinents mallorquins i de la rància aristocràcia illenca de laqual Villalonga formava part.

Mort de dama és un clàssic contemporani de les lletres catalanes. La ficció gira entorn de l’aris-tocràcia mallorquina, un món que, a començament del segle XX, està condemnat a desaparèi-xer. La protagonista d’aquest fragment, dona Obdúlia, representa la vella aristocràcia inculta,vulgar i provinciana, a desgrat del llinatge. En aquest fragment, la seva ignorància i els seus pre-judicis queden satiritzats en el diàleg surrealista que manté amb un altre aristòcrata, dereferència històrica i real, l’arxiduc austríac que va viure durant uns anys a l’illa.

Els recursos fonamentals en aquest fragment són la descripció esperpèntica i la intenció irò-nica i humorística de l’autor. Cal destacar el rigor extraordinari en l’ús de la normativa lin-güística d’aquest català de Mallorca, viu i expressiu.

112

presentació


En conclusió, hem de reconèixer que la voluntat de Villalonga és, en definitiva, recrear unmón que coneix des d’un punt de vista satíric més que no pas testimonial.

unitat


1. a) F f) Vb) F g) Vc) F h) Fd) V i) Ve) F j) F


Una de les constants del franquisme fou la persecució de qualsevol manifestació en llenguacatalana. En un primer moment, l’objectiu va ser eliminar l’ús públic de la llengua a l’en-senyament, comerç, administració, etc. Per aconseguir aquest propòsit posà en joc els meca-nismes habituals de les dictadures (repressió, manca de drets jurídics, etc.). La llengua que-dava reclosa, únicament, a l’àmbit privat. Aquesta situació va fer que els parlants catalansadoptessin unes actituds lingüístiques i es regissin per unes normes d’ús que, en moltscasos, encara segueixen vigents. Des del punt de vista cultural, el franquisme va suposar unempobriment les conseqüències del qual arriben als nostres dies. A més, va fer impossiblel’existència de grans grups culturals o mediàtics i d’empreses en català.

En l’aspecte social, va dificultar la integració de fluxos migratoris que van arribar a territo-ris de llengua catalana especialment en la dècada dels seixanta i setanta. La destrucció delpaisatge i la proliferació d’un urbanisme salvatge, també s’han de veure com una hipotecamés per al futur desenvolupament cultural del país.


• Catalunya. El coneixement del català es prou alt, però el seu ús és força desigualsegons les zones, àmbits d’ús i generacions. És el territori del domini on la llengua gau-deix de més prestigi. La transmissió intergeneracional es manté.

• País valencià. El coneixement és alt, però en les grans ciutat el català té un ús escàs–especialment a València i a Alacant. En algunes zones, el prestigi és baix, fet que, jun-tament amb el poc suport polític que té, fa que la situació no sigui gaire falaguera.

• Balears. Segons les dades, el coneixement és elevat, però la irrupció del turisme hacapgirat molts dels aspectes de la vida illenca. En les zones amb presència de forts con-tingents migratoris, l’ús de la llengua catalana és escàs. La política lingüística actual nosembla que es proposi augmentar el coneixement i l’ús social de la llengua.

7

113

presentació


• Catalunya Nord. La situació de la llengua és molt precària i el coneixement disminueixde manera alarmant. Fins ara el català, sotmès a la pressió de l’Estat francès, gaudia d’unprestigi molt baix. Actualment la situació s’ha modificat, però això no és suficient per aug-mentar-ne l’ús. La repressió continuada exercida per l’Estat francès ha aconseguit tren-car, en molts casos, la transmissió intergeneracional i, per tant, situa el futur del català enuna posició crítica.

• Andorra. El català és l’única llengua oficial, però el seu ús social es veu amenaçat perla peculiar configuració socioeconòmica del petit estat pirinenc. La competència delcastellà és, en aquest sentit, cada cop més important.

• La Franja d’Aragó (o de Ponent). El coneixement del català és molt alt, però en canvi,són baixos els índexs de lectura i escriptura. Fins ara, el prestigi de la llengua era baix,però en els darrers temps aquesta tendència sembla haver-se capgirat. La falta desuport polític i la poca presència en el sistema educatiu són els aspectes que, a horesd’ara, semblen dificultar més la normalització de la llengua en aquests territoris.

• L’Alguer. El nivell de coneixement és molt baix i la transmissió intergeneracional s’hatrencat. El futur de la llengua sembla, doncs, difícil. Només amb un suport polític deci-dit i amb l’esforç d’algunes institucions clarament implicades en la defensa de la llen-gua i cultura catalanes és possible pensar en la continuïtat del català en aquesta ciutatde Sardenya.

4. Catalunyasituació legal: llengua pròpia i oficial de Catalunya, com ho és el castellà a tot l’Estat espanyol.comentari: La Constitució espanyola garanteix el deure de conèixer l’espanyol. El català nogaudeix d’aquesta consideració.

País Valenciàsituació legal: el valencià i el castellà tenen caràcter oficial a la comunitat. Tots tenen dret a conèixer-les i a usar-les.comentari: utilització de la denominació regional per a la llengua i inexistència d’alguna re-ferència a la unitat d’aquesta.

Illes Balearssituació legal: llengua pròpia de les illes Balears que, juntament amb la castellana, té caràc-ter oficial.comentari: el català de les Balears té també el caràcter de llengua pròpia en aquest territori,i és oficial com ho és el castellà a tot l’Estat espanyol.

Franja d’Aragó (o de Ponent)situació legal: respecte a les altres modalitats lingüístiques sense precisar quines són.comentari: es troba en preparació una llei de protecció del català.

Catalunya Nordsituació legal: no té reconeixement legal.comentari: presència escadussera en l’àmbit educatiu.

L’Alguersituació legal: el català va rebre reconeixement legal l’any 1999. Actualment té caràcter oficial.comentari: la nova situació obre noves perspectives per al manteniment del català a l’Alguer.

114

presentació


El Carxesituació legal: no té reconeixement legal.comentari: poble integrat en el municipi de Iecla, que ha perdut força població al llarg delsegle XX.


El text defensa la necessitat del doblatge en català per poder contribuir a consolidar un ima-ginari col·lectiu en català. En aquesta construcció, el cinema té un paper destacat, i per aixòés útil el doblatge. Per entrar en aquesta etapa de la normalització, però, cal vèncer lesreticències i l’hostilitat de determinats sectors econòmics, que, instal·lats en el lliure mercat,mostren un menyspreu absolut per tot allò que no tingui una traducció econòmica imme-diata.

6. En el testimoni de la informant algueresa es detecten dues actituds lingüístiques que esmanifesten en una comunitat lingüística minoritzada. El prestigi de la llengua pròpia ésbaix, ja que només s’utilitza en l’àmbit familiar, mentre que l’altra llengua, en aquest cas l’i-talià, s’empra en la resta d’usos. A la llarga, els parlants de la llengua recessiva acaben con-siderant l’ús de la llengua pròpia com un entrebanc, com una font de conflictes –autoodi.A partir d’aquest moment, l’ús se’n ressent i quan la transmissió intergeneracional es tren-ca, la llengua es veu abocada a la desaparició. En aquest cas, la interrupció de la transmis-sió es fa perquè el pare vol evitar a la filla el patiment que l’ús de la llengua li ha suposat:no voliva fer-me mal. L’actitud lingüística del pare, que, pel que sembla, s’estimava la llenguaalgueresa, no s’ajusta exactament al perfil del parlant afectat per l’autoodi.


El conflicte lingüístic que viu el País Valencià des del s. XVI va fer que la llengua pròpia s’as-sociés amb la ruralitat i el folklore, mentre que el castellà s’associava amb la urbanitat i elprogrés social. El redreçament cultural que es produí en el primer terç del s. XX va perme-tre que els escriptors valencians acceptessin definitivament, l’any 1932, les normes de l’IEC–les Normes de Castelló. El llarg període franquista va alterar l’evolució cultural d’unasocietat valenciana que va veure com a l’empara del règim creixia una burgesia illetrada,ideologitzada sota el franquisme i sense cap mena d’aspiracions culturals. L’aparició d’unsector intel·lectual aplegat al voltant de Joan Fuster no va ser suficient per salvar el desertcultural generat pel franquisme. En aquestes circumstàncies, els canvis polítics esdevingutsa final dels setanta van propiciar la creació del blaverisme. La crisi econòmica, la manca detradició democràtica i la nul·la preparació intel·lectual van fer créixer els sectors blaversque van trobar en l’anticatalanisme i el secessionisme lingüístic una veta que podien explo-tar de manera interessada. A més, aquests grups van trobar el suport de l’aparell de l’Estat,algunes institucions i partits (UCD, PP, UV) que, d’aquesta manera, reforçaven l’espanyo-lisme del territori. El llarg govern del PSOE a la Generalitat valenciana va ser incapaç deneutralitzar la força d’aquests grups i, amb l’arribada del PP al govern, la situació ha empit-jorat encara més: no es convaliden els títols en català, el currículum de literatura, etc. Elsecessionisme lingüístic valencià ha tingut poques pretensions intel·lectuals i ha viscut almarge del món acadèmic i científic. Tot i així, en les seves formulacions han tendit a bus-car una continuïtat entre el mossàrab valencià i la llengua parlada actualment. Aquesta líniadefensada per alguns secessionistes no té en compte que la continuïtat del mossàrab no

115

presentació


sembla que pugui demostrar-se després de la conquesta de Jaume I: els àrabs que vanromandre al país valencià no parlaven mossàrab, sinó àrab.


Després de molts anys de política de normalització lingüística, la llengua que continua sentindispensable en els diferents àmbits de la vida quotidiana (comercial, administratiu, jurí-dic) és el castellà. És per això que l’autor parla de fracàs de la normalització i relativitza lesdades puntuals d’enquestes i estadístiques. En aquest sentit, el fet que els nous immigrantss’assimilin majoritàriament al país per mitjà del castellà és una prova concloent d’aquestestat de coses.


Funcions del català:– Element fonamental de la formació i la personalitat nacional de Catalunya.– Instrument bàsic de comunicació, d’integració i de cohesió social.– Lligam privilegiat de Catalunya amb altres terres de parla catalana.– Veu original i valuosa en la cultura universal.

Justificació:Cal promulgar aquesta llei perquè la llengua s’ha vist afectada negativament per algunsesdeveniments històrics: persecució política, imposició legal del castellà, canvis demogrà-fics, etc. A més, és una llengua d’àmbit restringit.

10. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. A tall d’exemple:En aquest fragment de l’article d’August Rafanell i d’Albert Rossich podem assenyalar qua-tre idees i una conclusió que poden ser analitzades críticament:

– Superada la diglòssia, el bilingüisme ha assentat les bases de la naturalització de l’espa-nyol entre nosaltres. El català estava més segur quan era llengua familiar i col·loquial.Estem pitjor que en l’època més negra del franquisme.

– El coneixement passiu del català creix en la mesura que en disminueix l’ús.– Ja no queden parlants monolingües en català, requisit natural que explica la pervivència

d’una llengua.– L’espai del català cada cop és més reduït. La vitalitat minva en els territoris perifèrics,

però també a les grans ciutats.– L’extinció del català pot quedar sentenciada d’aquí a cinquanta anys.


Catalunya sota el franquisme


El procés de substitució lingüística s’inicià quan va prohibir-se l’ús del català (1700). A partird’aquest moment, deixa de ser útil per a l’ús social, polític, etc. La promoció social exigeix elconeixement del francès i els sectors més acostats al poder són els primers a fer el canvi: noble-sa i burgesia. Però el procés és imparable perquè ningú no vol quedar al marge del progrés

116

presentació


social i econòmic i aquest només s’aconsegueix dominant el francès. El pas següent és parlaren francès al fills. Cada generació, el francès guanya terreny mentre que el català es veu comuna cosa antiga. Les actituds i normes d’ús que s’han creat després de segles de repressió ja noels permeten parlar en català als néts. L’anàlisi de Joan-Lluís Lluís permet resseguir el procésde substitució lingüística en un dels territoris històrics de la llengua catalana i ens hauria defer reflexionar sobre la situació que viu el català en el conjunt dels territoris.

Tipologia textual

1.

117

presentació

Jordi Amat i Casas, delegat de 2n de Batxillerat de l’IES .................

..........................................., amb DNI núm. ........................................., i amb

domicili al carrer ........................... de ............................

EXPOSO:

Que els 68 alumnes i alumnes de 2n de Batxillerat volem passar

un cap de setmana .............................................................................................

DEMANO:

Les places disponibles de l’alberg de Vilafranca del Penedès per

poder passar el cap de setmana del . al ...............

del mes de ............................................... de 200..........

........................................, ........ de ............................................ de 200 ...........

SECRETARIA GENERAL DE JOVENTUT


2.

3.

118

presentació

Nom i cognoms, director de l’IES ................................................................

CERTIFICO: Que ............................................................. (nom i cognoms)

ha superat l’examen de revàlida de Batxillerat amb

la puntuació de Notable (7), en la convocatòria de

juny de 2005.

I perquè consti, signo aquest certificat.

..................................................... (població), 5 de juliol de 2005

(Noms i cognoms), amb DNI núm. ............................................., i amb

domicili al carrer d’Hortigosa, 34, 1r 3a de Barcelona

EXPOSO:

Que reuneixo tots els requisits exigits en la convocatòria de les

places d’aptitud per ocupar la plaça de conserge del Centre

Cívic de l’Alt Barcelonès, publicada en el taulell d’anuncis de l’a-

juntament, el 14 d’abril d’enguany.

DEMANO:

Prendre part en les esmentades proves d’aptitud.

Santa Coloma de Gramanet, 14 d’abril de 2003

CENTRE CÍVIC DE L’ALT BARCELONÈS

(Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet)


4.


119

presentacióSr/Sra. ...................................................(nom i cognoms)

C/ .................................................................., núm. .........

............ (codi postal) .......................................... (població)

El president de la Junta de veïns del barri ................................

(nom del barri), Sr ...................................... (nom i cognoms)

ha dictat la resolució que a continuació es transcriu, en data 20

de setembre de 2004.

Resolució:

«Havent sol·licitat permís per a la celebració d’una festa a la

plaça Major el proper dia 7 d’octubre, us comunico que us han

concedit el permís sol·licitat, per la qual cosa podreu disposar de

l’espai públic –plaça Major– el dia 7 d’octubre, des de les 8 h del

matí fins a les 2 h de la matinada del dia 8 d’octubre, hora en

què s’haurà d’acabar la festa; el descans nocturn dels veïns de

la plaça i dels carrers limítrofs així ho recomanen.

Us recordo que el dia 8 d’octubre a les 15 hores es comprovarà

l’estat en què haureu deixat la plaça. No cal dir que esperem tro-

bar-la en les mateixes condicions en què estava el dia 7 d’octu-

bre a les 8 h del matí. En cas contrari, les despeses de neteja i/o

de reparació dels danys causats seran a càrrec vostre.»

El president,

Rupit, 20 de setembre de 2004

Sr. Roger Miracle

C/ del Parc, núm 24

07460 Palma de Mallorca

D’acord amb el Reglament municipal sobre la retolació de

comerços, article 13 de la carta municipal, us cito perquè els dies

3 i 4 de maig us presenteu a la Secretaria de l’Ajuntament de

Pollença, de 8 a 14 h, per formalitzar les condicions del rètol del

vostre establiment.

El secretari de l’Ajuntament

Jaume Nonell

Pollença, 22 de març de 2004








Comentari de text

Els ions i la salut


1. En un manual de química, una enciclopèdia, una revista especialitzada.

Perquè el tema que s’hi exposa és científic i demana un cert grau de coneixements previsper poder interpretar-lo.

2. Què són els ions, com estan configurats els àtoms i la funció dels protons, dels electrons i dels neutrons en l’àtom.

Què és la ionització, l’equilibri iònic, el camp elèctric de la Terra i la serotonina.

També cal tenir alguns coneixements sobre la contaminació i les malalties que s’hi relacionen.

3. L’estructura de l’àtom, perquè s’utilitzen els termes àtom, electrons i protons.

4 � Paràgraf 2: relació entre el nombre de protons i d’electrons.

� Paràgraf 3: radiació solar i ionització atmosfèrica.

� Paràgraf 4: l’aigua en moviment com a factor ionitzant.

� Paràgraf 5: la ionització atmosfèrica: la positiva i la negativa.

5. Els vents i els seus noms específics.La descripció dels vents i dels seus efectes.

6. La ionització positiva és perjudicial per a la salut i la provoquen: la radiació produïda perla pantalla del televisor, els electrodomèstics, les ones de ràdio i TV, la indústria nuclear, elsmotors elèctrics, el fum del tabac, dels cotxes. Una altra conseqüència de la ionització posi-tiva és la contaminació atmosfèrica.

La ionització negativa provocada per la radiació solar, les masses d’aigua en moviment, etc.,és beneficiosa per a la salut, ja que ajuda a suportar millor l’estrès, disminueix la sensibilitatal dolor i millora la cicatrització de la pell. En casos de cremats, ajuda a curar les cremades.

120

presentació


També en crisis asmàtiques, en la producció d’hormones –serotonina– i en crisis de migranya,la ionització negativa és beneficiosa.

7. Cal respectar l’equilibri iònic natural pel paper que aquest té sobre la salut i l’estat anímicdels éssers humans. .

8. Sí, perquè el tema és com els dos tipus de ionització afecten la salut dels éssers humans i dequina manera es produeix una i altra ionització.


1. 1 àtom, electró, protó, desequilibri;

2 nucli, protó, càrrega positiva, electró, càrrega negativa, ió positiu, ió negatiu;

3 processos naturals i artificials de ionització, font d’energia, radiació solar, ionitzacióatmosfèrica;

4 factor de ionització: aigua en moviment;

5 camp elèctric de la Terra: pol negatiu, ionització negativa. Zones rurals enfront de zonesurbanes. Asfalt, edificis, materials aïllants;

6 i 7 vent, noms de vents, acció dels vents;

8 motors elèctrics: ionització positiva, perjudicial;

9 TV: ionització positiva, perjudicial;

10 electrodomèstics, ones de ràdio i TV: perjudicials;

11 contaminació atmosfèrica;

12 fum, tabac, cotxes: perjudicial;

13 canvi climàtic i salut: ionització positiva perjudicial, ionització negativa: beneficiosa;

14 i 15 ionització negativa: menys dolor, menys estrès, millora en la cicatrització de les ferides;

16 crisis asmàtiques; sistema hormonal humà: estimulació general de l’organisme;

17 efecte beneficiós d’una atmosfera rica en ions negatius;

18 respecte per l’equilibri natural.

2. La ionització atmosfèrica. Les alteracions de la ionització natural i els efectes en la salut delshumans.

3. Cientificotècnic o estàndard alt. Els mots escrits com a resposta de la qüestió 1, escrits perparàgrafs constitueixen el camp semàntic d’aquest text. S’hi podrien afegir els termes pro-pis de l’estudi de l’àtom i de la ionització.

4. • Monosíl·labs: hi ha, molts, i, que, la, amb, d’, font, l’, de, a, és, fa, les, més, com, on, el.

• Bisíl·labs: poden, estan, una, estat, aire, solar, zones, alta, filtre, deixa, passar.

• Trisíl·labs: processos, naturals, principal, muntanya, qualitat, diferent, presentin.

121

presentació


• Polisíl·labs: artificials, afavorir, ionització, atmosfèrica, majoria, relacionats, presència, energia,modifica, ionització, radiació, atmosfera, radiacions.

5. Transcripció fonètica:

[únál�tɾ2 faktó juni/án éz l2 pɾ2z1́nsi2 72 más2z dáj8w22�m mu6imén # uná/2 72l már # l2sk2ská72z j2ls ríws tur6uléns # k2 pɾu63́k2n ún2 juni/2sió n282tí62 72 l2dmusféɾ2]

6. Accent tancat: ionització, proporció, més, és, també.

Accent obert: atmosfèrica, depèn, elèctric, això.

Dièresi: aïllants (per trencar el diftong).

7. � Marcats en negreta: radiació solar, aigua en moviment, motors elèctrics, televisió, ones, conta-minants, fum, ionització positiva i ionització negativa; perquè són els termes més importantsdel text.

� Marcats amb cometes: «circulen» (2n paràgraf); «setmanes de föhn» (6è paràgraf); «carrega»(9è paràgraf); «antiserotonínic» (17è paràgraf); «pel·lícula relaxant» (18è paràgraf): emfa-titzen el mot.

� Escrits entre guions: –com més alta […] diferent– (3r paràgraf); –onatge […] turbulents– (4tparàgraf): ens aporten una explicació addicional.

� Escrits entre parèntesis: (i precisament […] els ions positius) (15è paràgraf); (els ions […]contrari) (16è paràgraf): ens aporten una explicació addicional.


9. Per explicar millor l’efecte de cada tipus de ionització.

10. 1. L’àtom1.1 Els protons: càrrega positiva; ió positiu1.2 Els electrons: càrrega negativa; ió negatiu1.3 L’equilibri elèctric

2. Processos de ionització atmosfèrica2.1 La radiació solar2.2 L’aigua en moviment

3. La Terra com a pol negatiu4. Els vents i la ionització5. Els motors elèctrics6. Les pantalles de TV7. Les ones de ràdio i de televisió8. Els contaminants9. Els fums

10. La ionització positiva i la negativa10.1 Efectes d’una i altra ionització

11. El respecte a l’equilibri natural

122

presentació


Judici crític

1. De les informacions teòriques exposades en el text es dedueix que aquesta informació éscerta. A més, se’n desprèn el fet que viure a les zones rurals és més saludable que viure a lesgrans ciutats.


Literatura

1. Perquè els postulats realistes i naturalistes ja no són vàlids. Es produeix un distanciamentamb les estructures narratives del segle XIX i un afany de superació i de transformació. Ara,la novel·la es basa en l’anàlisi introspectiva dels personatges.


3. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. L’activitat ha de supo-sar una reflexió sobre la importància de l’adjectivació en la prosa de Josep Pla. Es pot resol-dre a mesura que es llegeix, en el mateix text. En destaquem alguns exemples que es podencomentar: «pa sucat amb vi, terres cuites, closa de cargol, pedra daurada», qualitats atri-buïdes al color del poble de Cotlliure; «cases del poble d’un blanc de nata», «reflexos sucde pipa de l’església», etc.

Un exemple de sinestèsia: «el poble de Cotlliure, de colors sords...».

4. Termes relacionats amb el món del mar: llagut, pescadors, orla de popa, batudes, mola,xarxa, quarter, desmallant el peix, ventre del peix, banc d’arborar, cofa, rogers, rascassot,embarcació, patró, patronejar, trainyera, armellades, palangres.

Les descripcions dels personatges són breus, però força expressives i efectives: «Un xicotetd’aspecte flac, rossenc i esventat», «...el patró Pebres, un escalenc sec i alt, d’orelles de pàm-pol».

5. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora. Cal comentar la passióde Josep Pla per escriure.

6. Un dels motius principals d’escollir l’adjectiu gris és per la voluntat de Pla d’escriure unaprosa planera, que fugís de tot retoricisme o lirisme, més associats als colors vius o sugge-rents. El color gris, a més, evoca tot allò que és quotidià i sense estridències, com els fetsi les reflexions que l’autor exposa en el seu dietari.

7. Mite: tradició fabulosa al voltant dels déus, dels herois, dels orígens, d’un poble, etc., queexpressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social.

Símbol: element que pot ser captat pels sentits, que es pren com a signe figuratiu d’un altreper raó d’una analogia o d’una convenció. Els mites grecs que més han influït SalvadorEspriu són: Fedra, Antígona, Ariadna i Teseu.

123

presentació


8. Destaca la combinació rebuig-amor per una pàtria que s’allunya de l’ideal del poeta. Elmodel desitjat respon a un ideal noucentista de societat nord-europea lliure.

9. El text fa referència a la pèrdua d’un món, després de la guerra civil, que Espriu identificaamb la seva infantesa, el qual mitifica sota el nom de Sinera. És a dir, tracta de la visió quel’autor té de la pàtria després dels canvis soferts a Catalunya durant la postguerra.

10. En destaca la ironia palesa en el canvi del temple per la taverna, l’allunyament vers el sud,l’interès per un model de societat depauperada. L’estructura és similar i la conclusió,també. El poeta s’està a la pàtria malgrat l’interès que sent per altres terres.

11. Barreja el llenguatge vulgar (xava) amb el llenguatge col·loquial o familiar.

• Característiques del parlar xava: pronunciació peculiar, deformació de mots i castellanismes.

• Característiques del parlar col·loquial: expressions de sentit figurat, expressions exagerades,emfàtiques, iròniques i divertides.

Comentari literari

El quadern gris

El fragment que hem de comentar correspon a l’inici d’una de les obres més universals de laprosa narrativa catalana, i, sens dubte, de l’obra més celebrada de Josep Pla, El quadern gris.

Sota l’aparença formal d’un dietari de joventut, Josep Pla escriu una autobiografia en què, a més d’abocar-hi fets de la seva vida, manifesta reflexions de caràcter moral, polític, social, literari, artístic, sentimental i de tota mena.

En aquest fragment, l’autor apunta tres temes representatius del conjunt de la seva obra:

– la descripció política i social, en aquest cas, l’ambient de revolta previ a la dictadura del gene-ral Primo de Rivera;

– les anècdotes quotidianes que donen peu a la reflexió moral; – la contemplació més o menys lírica del paisatge i de l’entorn.

El recurs formal del dietari permet a l’autor una gran llibertat per barrejar gèneres i tipologiestextuals. L’estil narratiu de Josep Pla es defineix per la claredat, la intel·ligibilitat (escriure «peral màxim nombre de lectors») i el realisme, encara que sigui amb la participació subjectiva del’escriptor.

En conclusió, aquest fals dietari s’inicia amb la data del 8 de març de 1918 i conclou el 15 denovembre de 1919, quan Josep Pla marxa de corresponsal a París pel diari La Publicitat. En rea-litat és una manipulació literària de Pla amb la intenció de descriure, com si fos una crònicaespontània i en directe, la realitat viscuda durant un període molt determinat de la seva bio-grafia i de la societat en què es va moure.

124

presentació


unitat



• Text a: Hi han de serEl text està escrit en la varietat estàndard, i tot i la referència que fa a la Franja de Ponent,no és possible rastrejar cap tret d’aquest territori (català occidental).

Pel que fa a la variació social, sembla clar, per la informació que ens proporciona el text,que es tracta d’un medi rural (Nonasp, Franja). En aquest sentit, podríem considerar queel nom Capasses és, probablement, un malnom. Cal assenyalar també en aquest apartat lautilització de termes castellans característics del món de les finances debe/haber.

Per a l’anàlisi de la variació estilística, cal dividir el text en dues parts: d’una banda, el frag-ment narratiu i de l’altra, el discurs directe de l’oncle Capasses. Així, mentre que el primer esmou en un grau de formalitat mitjana/alta en què només destaca l’ús de la frase feta amb lamosca darrere l’orella, la segona part reprodueix la llengua col·loquial i utilitza el mot crossaaviam, suspensions i frases exclamatives amb què es posa de manifest l’emotivitat i la implica-ció de l’oncle.

Respecte al comentari sociolingüístic, tot l’episodi gira al voltant de l’equívoc lingüísticque provoca l’ús dels termes debe/haber, que són interpretats per l’oncle com una perífra-si d’obligació o probabilitat. La utilització de la terminologia debe/haber per part de l’em-pleat del banc ens fa veure l’existència d’un conflicte lingüístic en què la llengua castella-na ocupa l’àmbit del poder, i el català, el col·loquial, perquè mentre que la comptabilitates fa en castellà, les converses són en català.

• Text b: ¡Haber empezado por aquí!Text escrit en la varietat estàndard. Des del punt de vista de la variació social, la presènciadel topònim Pobla de Mafumet, la referència a ca la Sisqueta, la vela i el carro i l’hipoco-rístic Sisqueta ens permeten situar el text en un marc rural. A més, el darrer paràgraf per-met detectar interferències catalanes en el castellà d’en Carlos: dona, empessado, i calcssintàctics: és que la vela... Pel que fa a la variació estilística, novament cal dividir el text endues parts: la narrada i la dialogada. Aquesta darrera es caracteritza per l’aparició de lessuspensions freqüents en la llengua parlada i per l’alternança de codis (català i castellà).

Quant a l’anàlisi sociolingüística, el diàleg permet veure la presència de dues llengües encontacte. La dona pobra empra el castellà, mentre que el Carlos parla en català. L’apariciódel mot vela provoca l’equívoc lingüístic, ja que es tracta d’un «fals amic»: vela/espelma.

• Text c: La bústia farcidaAquest article periodístic s’inscriu en la modernitat actual, tal com es pot deduir per lapresència de mots d’incorporació més recent, com ara xip, telèfon mòbil, consoles, euro, etc.

Tot plegat descriu un món urbà saturat de publicitat que s’analitza des de la perspectivad’una generació jove. Probablement, aquest punt de vista explica la utilització d’una metà-fora agosarada: la referència a la revista Playboy o a la nina Barbie.

8

125

presentació


El text està escrit en la varietat estàndard valenciana: arribe, trobe, guardara, recorde, seua,meua, calces, calcetins. Aquests darrers mots mereixen un comentari a banda perquè reme-ten al llatí calceatus, que ha evolucionat d’una manera capriciosa i ha donat calces, calcetins,però també els equivalents mitges i mitjons que s’empren al Principat.

Pel que fa a la variació estilística, tot i tractar-se d’un text escrit, s’estructura de maneradinàmica amb frases breus, suspensions, oracions interrogatives i exclamatives, en unintent d’acostar-se a la llengua oral/col·loquial: fa una referència nadalenca (fum, fum,fum) i fins i tot, portat per la ironia, empra al final el registre familiar/infantil: «–Mami, jovull la nina que fa caca!».

La lectura de l’article ens permet adonar-nos que sembla que bona part de la publicitat éshabitualment en castellà: un dels fullets es titula La mujer total , i a més, l’autor recorda unconegut eslògan: la «xispa» de la vida. Tot plegat permet detectar el conflicte lingüístic queviu la societat valenciana i fins a quin punt els objectes vinculats a la modernitat s’associenamb la publicitat i la llengua castellana.

1. a Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.

Text a: El desconcert de l’educació

Activitats prèviesLa lectura, el subratllat i l’esquema poden admetre un ampli ventall de respostes. No obs-tant això, i a tall d’exemple, proposem com a possible esquema:

1r paràgraf 1. El progressisme polític correcte, que censura allò que es pot pensari dir, configura la cultura escolar.1.1 Aquest model, vigent des de fa dues o tres dècades, té signes

d’esgotament.

2r paràgraf 2. Aquesta ideologia considera els nens i nenes uns éssers innocentsque cal protegir de la societat. 2.1 L’espontaneïtat, la sinceritat i l’autenticitat només tenen sentit

si aporten alguna cosa de valor.2.2 Quan els nens arriben a l’escola ja no són innocents.2.3 Hi ha pares que s’aferren a aquestes idees pedagògiques perquè

així camuflen el seu fracàs com a educadors.

ContextualitzacióEl text s’inscriu en el debat que arran de l’anàlisi de la reforma educativa s’ha viscut a Catalunya i, en un altre sentit, a l’Estat espanyol. Correspon al llibre publicat perSalvador Cardús l’any 2000, en què es fa una ullada lúcida i personal sobre diferentsaspectes del model educatiu. Aquest text fa referència a un aspecte d’una reflexió moltmés àmplia sobre l’educació, i s’ajusta a una tipologia expositiva argumentativa, amb pre-domini de la funció lingüística referencial.

EstructuraEl text es pot dividir en dos blocs. Cadascun d’aquests blocs es construeix al voltant d’unaidea principal. Tanmateix, l’estratègia informativa utilitzada s’ajusta més aviat a la deduc-tiva, és a dir, presentació d’una idea i explicitació posterior de les seves conseqüències.

126

presentació


ResumLa cultura escolar vigent està basada en un progressisme políticament correcte que limi-ta allò que es pot pensar i dir. Certament, a hores d’ara aquest pensament ha entrat encrisi, perquè els fonaments ideològics sobre els quals se sustenta aquesta idea han demos-trat ser terriblement conservadors. L’elogi de l’espontaneïtat o de la sinceritat són con-ceptes buits que només tenen sentit quan s’omplen amb algun contingut. Quan els nensi nenes s’escolaritzen ja no són innocents, sinó que han estat afaiçonats pel món. Arribatsaquí, la voga de l’espontaneïtat i l’autenticitat només serveix per amagar el fracàs rotunddels pares com a educadors.

TemaEl fracàs de les ideologies progressistes que, sota l’exaltació dels valors de sinceritat i autenticitat, amaguen una incapacitat absoluta per educar els infants.

TítolA tall d’exemple:• El progressisme a l’escola: una reflexió.• Un model progressista de resultats conservadors.• Alguns valors del sistema educatiu.

Comentari críticEvidentment, el comentari pot explicar diferents aspectes del text, però ens sembla útilque l’alumnat contrasti la seva experiència personal amb les idees que s’hi exposen.

Text b: Diversitat i tolerància

Activitats prèviesLa lectura, el subratllat i l’esquema poden admetre un ampli ventall de respostes. No obs-tant això, i a tall d’exemple, proposem com a possible esquema:

1r paràgraf 1. Una democràcia pluralista s’ha de basar en el diàleg i pressuposarl’existència de diferències.1.1 La diferència és una realitat indiscutible que ens dóna con-

sistència i personalitat.1.2 Els poders polítics combaten la diferència i promouen la unitat

i la igualtat.1.3 Els ciutadans també reclamen, de vegades, la igualtat.

2r paràgraf 2. Els humans som diferents i suportem greus desigualtats pel que fa a les possibilitats socials.2.1 Les diferències ens constitueixen, les desigualtats se’ns imposen

i s’han d’eliminar.2.2 La justícia i la igualtat només poden tenir lloc després de

reconèixer la diferència.2.3 Unes persones tenen molt, i altres, molt poc.

3r paràgraf 3. Un projecte social just hauria de pretendre que tots tinguéssim unpoder semblant.3.1 Cal diàleg i cooperació per lluitar contra la desigualtat.3.2 La justícia només es pot obtenir mitjançant l’intercanvi de riqueses.

127

presentació


ContextualitzacióEl text s’inclou en el volum Atreveix-te a pensar (1988), de J. M. Terricabras, en el qual esqüestionen molts dels tòpics del pensament actual. Des del punt de vista formal, el texts’estructura en tres blocs amb un desenvolupament acumulatiu al voltant de tres ideesclau: la reivindicació de la diferència com a valor social; la desigualtat social i la diferèn-cia, i la necessitat de lluitar contra la desigualtat i saber valorar la diferència. Donada l’es-tratègia informativa utilitzada, es podria considerar també d’estructura circular: dià-leg/diàleg.

El text forma part de la tipologia expositiva/argumentativa i la funció lingüística predo-minant és la referencial.

ResumUna democràcia pluralista s’ha de bastir a partir del diàleg i, per tant, ha d’acceptar l’e-xistència de diferències com a condició prèvia. És precisament la diferència el que ens cons-titueix com a persones; tanmateix, els poders polítics i, en ocasions, els ciutadans comba-ten la diferència i reclamen la igualtat. Caldria, però, distingir la diferència i la desigualtat,perquè mentre que la primera ha de ser reivindicada, les desigualtats haurien de ser aboli-des. És a partir del diàleg entre persones diferents que es pot lluitar contra les desigualtats.

TemaReivindicació de la diferència com a única manera de lluitar contra les desigualtatssocials.

TítolA tall d’exemple:• Entre la diferència i la desigualtat.• De desigualtat i diferències.• Des de la diferència contra la desigualtat.

Comentari críticEn un món on sovint s’invoca la diferència amb intencions diverses, ens sembla oportúque l’alumnat reflexioni sobre el sentit que poden tenir en la societat els conceptes dediferència i de desigualtat.


Ensenyar la llengua


Joan Solà considera que la llengua es troba en una situació crítica, ja que les accions que s’hanfet en els darrers anys han estat ineficaces. La llengua recula al carrer i els joves coneixen mésbé el castellà que el català. La presència dels grans mitjans de comunicació ha modificat radi-calment la realitat lingüística i ha contribuït a empobrir la llengua i a convertir-la en un sim-ple calc del castellà.

Per trencar aquesta tendència, caldria posar en marxa una reflexió social en què participessintots els agents socials, per saber quin paper han de tenir el català i el castellà en el futur. Si noens decidim a fer aquest pas, pot passar que la llengua deixi de ser necessària i, per tant, des-aparegui.

128

presentació


Certament, una llengua sense un poder polític sòlid que li doni suport i sense un poble quetingui la ferma voluntat de mantenir-la, desapareix.

Tipologia textual

1. a La informació és certa; el primer diari en català és de l’any 1879.b Es deia Diari català: politich y literari (1879-1881). Va ser fundat per Valentí Almirall i Llozer

a Barcelona. Va patir diverses suspensions durant les quals va sortir amb altres noms: LoTibidabo (1879), La Veu de Catalunya (1880) i Lo Catalanista (1881).

c La data del darrer número és de 1881.d Diari.e La subscripció mensual costava 5 rals; per tant, un exemplar valia 0,16 rals.f Valentí Almirall i Llozer.g Durant el segle XIX apareix un gran nombre de publicacions periòdiques, en general de

curta durada, que es publiquen durant els períodes de règim liberal i que es caracteritzenpel seu to polèmic i combatiu. En aquella època, la premsa impulsada per les societatsobreres i per grups anarquistes era utilitzada com a mitjà de formació ideològica.

Dins la premsa política, podem incloure-hi, d’una banda, la premsa que era òrgan explí-cit dels partits: La Renaixensa (òrgan oficiós de la Unió Catalanista a partir de 1882) i Elpoble Català (òrgan del Centre Nacionalista Republicà). D’altra banda, hi havia la premsaque difonia les idees d’un partit o d’una tendència política, com La Campana de Gràcia(setmanari satíric, republicà i anticlerical).

Pel que fa a la premsa adreçada als obrers, podem parlar sobretot de la publicació anar-quista La Tramontana, que va ser el setmanari català de més tradició revolucionària.

L’aspecte cultural, artístic o científic va ser tractat d’una manera més específica per lesrevistes La Ilustració Catalana (Barcelona), i la representativa del modernisme català, Pèl i Ploma (1899-1903).

També hi va haver revistes en català editades fora de Catalunya, com ara La Llumanera deNova York (1874-1881) i L’Aureneta: revista catalana (Buenos Aires, 1878-1880).

En l’últim terç del s. XIX destaca la revista nacionalista Joventut: periòdic catalanista; art, cièn-cia i literatura (Barcelona, 1900-1906), de gran activisme cultural; per això va ser la revistamés completa i més significativa del modernisme.

h La informació és certa. Aquest diari en català procedia de l’edició en castellà de LaPublicidad, que ja existia des del 25 de febrer de 1878. En ser adquirit pel partit políticAcció Catalana, va canviar de nom, de director, d’ideologia, etc.

i Durant els anys vint, la dictadura de Primo de Rivera, en el període entre 1936 i 1939 (la guerra civil espanyola) i, a partir d’aleshores, la dictadura franquista.

j Sí, a causa de la repressió política i cultural de la dictadura franquista.k Durant l’època de la dictadura, totes les publicacions en català van desaparèixer.l És cert, el diari Avui és el primer diari en català des de 1939. Després de 37 anys sense cap

diari en català, es publicà el 23 d’abril de 1976.m Fruit d’una mobilització popular inèdita que volia crear un diari en català, independent,

democràtic i popular. La base van ser les cent aportacions de 100.000 pessetes del grupfundador: Premsa catalana, SA i de Josep Espar Ticó.

n El primer número costava 18 pessetes; actualment val 1 €.

129

presentació


2. a Exposició• Crítica sobre una exposició del pintor Joan Miró.• L’opinió de l’autor es manifesta en l’últim punt i seguit del text.

b Des del molí• Columna de Maria de la Pau Janer publicada en el diari Avui, en la qual ens ofereix

la seva opinió personal sobre un nou ofici que s’ha desenvolupat a Nova York: personesque estan disposades a vendre una part del seu temps parlant amb la gent: els venedorsde converses.

• L’opinió de l’autora es manifesta en els dos primers punts i seguit de l’article.

3. L’editorial del diari Avui que se’ns ofereix presenta el tema de la modificació de la Llei d’es-trangeria aprovada pel PSOE l’any 1985. Aquesta nova modificació n’és la tercera (d’aquíel títol de l’editorial), cosa que indica el fracàs de la política d’immigració del governd’Aznar (segon mandat). Les successives esmenes d’aquesta llei continuen mostrant la pro-blemàtica que el tema comporta, sobretot pel que fa a l’obtenció dels papers que permetenregularitzar la situació dels immigrants (permís de treball, de residència, etc.).

L’editorial critica la doble moral del govern, que d’una banda presenta la immigració comun assumpte problemàtic, font de tota mena de delinqüència i origen de molts problemes ,i, de l’altra, permet que molts empresaris s’aprofitin de la inestabilitat d’un col·lectiu que,sense papers, es veu abocat a la precarització laboral.

Conclusió: la contractació en origen que es proposa en l’article pot ser una solució si se’npreveuen els mitjans, però hi ha el perill de les màfies. Tanmateix, pot passar que, si es rebut-ja la col·laboració dels governs autonòmics, tot quedi en bons propòsits i prou. Els dos últims paràgrafs confirmen l’opinió del diari.El títol és encertat perquè tot el que s’hi exposa serveix per corroborar la idea del títol.

4.


6. a Societat i Informació de Catalunya.b Política internacional.c Economia, Borsa.d Cultura i espectacles.

7-20. Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.

130

presentació

Què?

Els caixers hau-ran d’informarde les comis-sions que co-bren per lesgestions.

Les entitats fi-nanceres.

A partir de l’1de novembrede 2003 (perío-de d’adaptaciófins al maig de2004).

Col·locant uncartell al costatdels caixers deles entitatsfinanceres perinformar de lescomissions quecobraran.

Perquè la nor-mativa ho exi-geix.

A les mateixesentitatsbancàries.

Qui? Quan? Com? Per què? On?


21. a El Ministeri de Medi Ambient ha paralitzat els estudis sobre la nova desembocadura delriu Francolí.

b El Consell Executiu de la UE, amb seu a Brussel·les, va advertir ahir dels riscos que com-porta el forat de la capa d’ozó.

c Durant aquest any, el nombre de contenidors de deixalles de la ciutat de Barcelona aug-mentarà fins a arribar a 17.000, fet que comportarà, probablement, una ciutat més neta.

d Tot i que l’Ajuntament de Barcelona no s’hi va pronunciar, els veïns del barri de Gràciavan celebrar la seva festa atès que tenien el vistiplau de vuit regidors.




Comentari de text

L’enquesta i L’entrevista

Resposta oberta. Correcció a criteri del professor o de la professora.

Literatura


Cal destacar:• L’oposició entre literatura normal i literatura supervivent.• La connotació dels termes associats a cada grup: plàcid/indiferent; objectivitat/rigor;

passió/confiances implícites/irremediable.• La relació entre la literatura catalana i la lluita política, històrica i social.• La posició subjectiva dels catalans davant la seva literatura.

2. Argument: en clau simbòlica, la novel·la explica l’opressió d’un poble indeterminat i la llui-ta dels seus habitants –què esdevenen supervivents– enmig de la irracionalitat, la injustícia ila destrucció sistemàtica de la llengua i de la llibertat de pensament.

Fragment: en aquest primer fragment del final de la novel·la, diversos personatges querepresenten la lluita contra l’opressió i la injustícia es refereixen simbòlicament a la mare, laqual representa la terra, la pàtria, la llengua, la literatura, etc., que és amenaçada de mort i que cal salvar.

El segon fragment concreta aquesta amenaça en la llengua catalana, a partir d’un joc polisè-mic en què s’identifica la llengua amb l’òrgan que físicament van tallar al noiet de l’escena,per la qual cosa va esdevenir mut. Tot i que el que es narra en la novel·la es pot situar enqualsevol moment històric en què el poder polític i militar ha tingut la decidida voluntat d’e-liminar tot vestigi de cultura catalana, probablement, i per proximitat cronològica, es refe-reix a la postguerra franquista.

131

presentació


3. L’amor descrit per l’autor és un amor lliure, sexual i apassionat. L’actitud dels amants arra-cona les normes de la societat pretesament culta i elegant i, al contrari, s’enorgulleix de laforça visceral del seu amor.


Cal destacar:• La ideologia feminista de l’autora.• L’enumeració de tots els estris propis de la neteja domèstica com els components d’un

gran exèrcit.• El darrer vers del poema, que proporciona la interpretació: la paraula clau guerrer.• La feina tradicional de les dones esdevé una lluita quotidiana.


Cal destacar:• La càrrega ideològica inherent al teatre.• La importància dels elements escenogràfics, com ara el muntatge, la música, la coreo-

grafia, etc.• El pas del teatre clandestí o elitista a l’espectacle teatral amb ambició d’adreçar-se a un

públic majoritari.

6. Aspectes rellevants del poema de Gabriel Ferrater: • Retrat d’una realitat grisa i desencisada.• Retrat d’una realitat que té com a protagonistes les classes socials humils.• Versos lliures.• Lèxic corrent i imatges impactants.


Cal destacar:• Les relacions de parella són difícils i decebedores.• Les aparences socials amaguen la veritable naturalesa de les relacions amoroses. • Els valors de la família burgesa tradicional estan en crisi.• Els valors del feminisme són qüestionats quan no són prou ètics o sensibles a totes les

realitats.

Comentari literari

Poemes visuals


Joan Brossa (1919-1998) va destacar per saber connectar la seva producció literària amb els artis-tes plàstics més rellevants de l’avantguarda catalana des de Miró fins als més joves, com ara ArnauPuig, Joan Ponç i Antoni Tàpies. La seva poètica es va desmarcar formalment de la tendènciamajoritària: postsimbòlica, en la dècada dels cinquanta, i socionarrativa, en la dels seixanta.

Brossa adopta una forma poètica minimalista que anomena antipoesia, alhora que manifestaun gran interès per la recerca de nous llenguatges, fonamentats en el poder visual de les parau-

132

presentació


les i de les lletres. La reflexió conceptual sobre el valor del llenguatge culmina en els seus poe-mes objecte.

El poeta considera que la seva producció poètica forma part d’una pràctica artística entesa comuna unitat total. En aquest sentit, en són una mostra els poemes presentats en aquest comen-tari, els quals presenten una dimensió visual influïda per les col·laboracions importantíssimesamb artistes plàstics.

El 1970 apareix el llibre Poesia rasa, que va causar un gran impacte. En general cal destacar:

• Un missatge reivindicatiu des del punt de vista ideològic.• Una poètica de combat que es concreta en l’amor, el patriotisme i la classe obrera.• El silenci i la pàgina en blanc són tan importants com les paraules.• Les lletres s’aïllen i s’independitzen de la paraula.• L’essencialització màxima del poema: el poema objecte.

En conclusió, podem dir que la poètica de Joan Brossa sempre es va produir a contracorrentde la producció majoritària dels seus contemporanis. A partir de la dècada dels vuitanta, es vaallunyar cada cop més dels cercles literaris per acostar-se a la plàstica.

133

presentació


134

presentació

1. [[áá]] [[éé]] [[´́11]] [[íí]] [[óó]] [[´́33]] [[úú]] [[22]] [[ááww]]tals fet be llis tots nom mur amb grauspart tretspèl tot doncs sud quecar més fre por pont ducpa centmenys cor

clar rec cel golrep

2. [[áá]] [[éé]] [[´́11]] [[íí]] [[óó]] [[´́33]] [[úú]]romànica segle imperi països totes corresponen conjuntimperial decadent dialectes dintre fragmentacions fora factura

unitat mateix coneixeu deriven major camperol suma

3. imperi, dialectes, aquells, llença, Sardenya, comprometre, estesos, idea.

4. qüestions, perdonen, gasosa, zones, factors, pressions, cançons, calor

5. a [páál� dɾ1́t] ⁄ [p11l� dɾ1́t] ⁄ p22l� dɾ1́t]a tònica e oberta vocal neutra

(un bastó) (un cabell) (preposició + article)

b [p´́11r f3́rs2] ⁄ [p22r f3́rs2]e oberta vocal neutra

(verb perdre + nom) (preposició)

c [b22k2ʎá] ⁄ [báá k2ʎá]vocal neutra a tònica(un peix) (verb callar)

d [s2ɾ228ós2] ⁄ [s2ráá 8ós2]vocal neutra a tònica(població) (verb ser + nom)

6. usual codificació escombraries o escombrar muntanyeta agruparzonal o zonació barceloní estudiant esportiu llogaretnormal gironí metgessa comunitari injustícia

En català oriental, excepte en alguns casos concrets, la o i la u àtones es pronuncien [u]. Encatalà occidental, la o àtona es redueix a o tancada [o] i la u àtona es pronuncia [u]. En elcas de la a i e àtones, es pronuncien com a vocal neutra [2] en català oriental, i com a [a]i [e], en català occidental.

7. • àtons [2] [u] [i]• tònics [á] [é] [1] [í] [ó] [3́] [ú]

annex

G.D. CATALA 2n BATXI - Annex 3/11/03 05:18 pm Página 134

135

presentació

• En català oriental, els set sons tònics. En balear també tenen la vocal neutra.• No.

8.

9. [klúp] [klup u61́r] [klup t2\kát] [mán2g ʎár][fr1́t] [fɾ1́t imm1́ns] [fɾ1́t pulár] [báv buʎén][kástik] [kástik p2rduɾábbl2] [kástig m2ɾ2skút] [2lz diáɾis][tíb d2sp2ɾá] [típ k3́m un ʎádɾ2] [pé“ buník] [pé“ 2l fórn][mán2k tɾ2\kát] [bav úmit] [l2z á6i2s] [d2spá˚ 2lé8ɾ2]

10. [sám péɾ2] [sán�t uri3́l] [t2\ká][i-f2rméɾ2] [2- f1́rm] [f2\gós][2l ∫ 3́k] [u| ∫ 3́k] [3́rg2n 2dministɾ2tíw][2l ʎápis] [u| ʎápis] [ká| “ép]

11. [“émm2] [p3́bbl2] [2spáʎʎ2] [fubb3́l][immó3́bbl2] [séggl2] [2ll1́t2] [abbukát][kullé“i] [tɾíppl2] [s2mmán2] [summís][addíkt2] [kábbl2] [1́nni2] [ánn2]

12. En les dues primeres columnes, la darrera consonant és muda. En les dues últimes, no sonala segona consonant dels grups consonàntics. Les dues últimes paraules de la darrera co-lumna són com el primer cas.[kám] [p2stó] [kómt2] [ak1́t][tóm] [karé] [2gz2msió] [ak1́ts][p3́n] [kan�tá] [fáls] [sán][m2lál] [bén2stán] [p2s1́t∫] [mól]

13. [bár6a] [ur7én2] [r282lím] [f2lís][i61́ɾik] [2zgl2ó] [ré82] [márs][m3́72] [bóm62] [mís2] [biá/2][28áf2] [bámb2] [2sén2]́ [páskw2]

central nord-occidental balear

pera [1́] [é] [2́]cadena [1́] [é] [2́]parquet [1́] [é] [2́]cafè [1́] [é] [1́]seny [1́] [é] [2́]serè [1́] [é] [2́]

El primer dels meus dies té una dolcesa estranya (13)i ni deler hi abrusa ni hi guspireja atzar. (13)Més bell que cap castell al cim de la muntanya (12)he alçat un tenderot ran de la mar. (10)

J. CARNER

Ampla és Castella, i com un palmell (4 + 5 = 9)té la durícia d’aixecar l’espasa: (10)el braç és las i no el mena el cervell (10)la gola és seca i la set no li passa. (10)

J. SALVAT-PAPASSEIT

��

�

��

� ��


136

presentació

14. [d3́ns] [sá\] [2ɾé/2] [r26u/á m2ɾágd2][fá\] [bí\] [su“2ɾí] [1́gz2m22�bdóm2n]

15. [kulóz b1́rs] [sán�t 2n�t3́ni] [mólz n3́js] [p2péz bɾúts][2nán�ti 73́ɾ2] [f3́rz i 62léns] [p3́gz “28áns] [2ntigz 2lúmn2s]

16. Un estudi tan complet com el que hi ha a hores d’ara sobre les dues llengües germanes de [n] [7] [\] [2] [ia ⁄ ja] [zd] [s] [ú2z] [gu2z] [“] [zd]

ponent, això és degut d’una part a la manca de bons diccionaris catalans i de treballs pre-[nø] [2∫3́] [z] [8úd] [ø] [\] [nz] [ks] [s] [zi] [6]

liminars d’erudits dels segles passats, com els de Sousa per al portuguès o els d’Aldrete per [áøz] [ídz] [ls] [ggl] [s] [s] [2lz] [81́z] [lzd] [dɾ]

al castellà...[ʎ]

17. mots aràbics del català mots catalans[dz2] [gkz] [ts k]

menys abundant en aquest cas[|z2] [nø] [øt k]

mots de nissaga aràbiga els mossàrabs que encara[dzd] [2] [psk] [\k]

concentrats en l’examen mots que comencen[dz2] [gz] [n] [tsk] [ns]

18. esquitx de fang maig florit fuig de pressa[d“d] [t∫f] [d“d]

despatx obert despatx petit empatx de pastissos[t“u] [t∫p] [d“d]

raig petit boig perillós vaig malament[t∫p] [t∫p] [d“m]

assaig fallit mig dibuixat mig tallat[át∫f] [d“d] [t∫t]

19. [ks] [ks] [gz] [ks] [gz][gz] [gz] [ks] [gz] [ks]

20.

1 El contacte nv en els parlars en què en manté la fricativa labiodental sonora [v] es realitza [-v]

presentació

[[mm]]

enmigtanmateixSant Perecanviar1

bon minyóconvit1

invasió1

enfilarinfermera

gitanoconjuntJoan

cantar sangtancbon gustvencmancarencara

panxaun gitanoun nyapun llapisconjuntSant Joanminyóenginyerenginy

[[--]] [[nn]] [[nn�]] [[\\]] [[||]]


G.D. CATALA 2 BATXI - Introducc - · PDF fileObjectius terminals de la matèria de...

Documents

Transcript of G.D. CATALA 2 BATXI - Introducc - · PDF fileObjectius terminals de la matèria de...