La regressió de règim obert a règim ordinari Josep Cid (Universitat Autònoma de Barcelona)15 d’octubre de 2013

VII Jornada de Juristes de Centres Penitenciaris

Execució de condemnaen règim obert i semiobert

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.

INTRODUCCIÓ

Per què és important el règim obert per a la rehabilitació?

Dos debats importants sobre el règim obert:

Concessió

Revocació

Quant al sistema de concessió, el debat és entre sistemes discrecionals i sistemes automàtics.

Ponència centrada en la regressió (basada en la recerca de Cid i Tébar, 2013).

2

IMPORTÀNCIA DEL RÈGIM OBERT

Tema de la major efectivitat dels sistemes esglaonats de compliment de condemna (Petersilia, 2003; Shlager-Robbins, 2008; Travis, 2005; Luque et al., 2004).

Possibles raons (Cid i Martí, 2011):

(i)Fomenta l’autoeficàcia pel canvi.

(ii) Ens fa assumir una “concepció individual de la rehabilitació”.

(iii)Facilita vincles nous (treball).

3

UNA FRASE PER A MEDITAR

"... la sociedad, lo que es... temas de inserción y todo esto, ha sido gracias a mí, a mí no me han ayudado en nada. En nada. Lo único que me han hecho es presionar. Cuando yo llegué a tercer grado me dijeron, bueno, si en dos semanas no encuentras trabajo te vamos a dar un trabajo, que ganarás 600 euros y trabajarás... no sé cuantas horas. O sea, a mi realmente no me han ayudado en nada, lo único que me ha ayudado he sido yo, que soy una persona que he tenido facilidad pa las cosas [l’entrevistador assenteix] y que soy muy testarudo y cuando... lo que quiero lo consigo, y ya está.”

(Extreta de Cid i Martí, 2011)

4

PER QUÈ INVESTIGUEM SOBRE LA REGRESSIÓ

1. Perquè nomes 1/3 dels condemnats a presó finalitzen la seva pena en règim obert o en llibertat condicional a Catalunya

2. Perquè, en clau de penologia comparada, les taxes d’alliberament esglaonat ens situen lluny de països del nostre entorn: Alemanya (60 %), Bèlgica (95 %) Finlàndia (99 %) (Padfield et al. 2010).

3. Perquè creiem que les regressions són una de les causes que influeixen en aquesta taxa baixa.

5

COM ACABEN LA CONDEMNA LES PERSONES QUE COMPLEIXEN PENA DE PRESÓ

Catalunya (1996-2010)

Font: Direcció General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació (Conselleria de Justícia, Generalitat de Catalunya). Informació no publicada facilitada als autors

6

REVOCACIONS DE TERCERS GRAUS (CATALUNYA, 1996-2012)

NTercer grau

NRevocacions

%Revocacions sobre persones

en tercer grau

2006 1721 576 33,5

2007 1673 562 33,6

2008 1809 518 28,6

2009 1922 499 26,0

2010 1843 488 26,5

2011 1822 522 28,6

2012 1717 497 28,9

2006‐2012 29,4

Font: Direcció General de Servies Penitenciaris i Rehabilitació http://www.gencat.cat/justicia/estadistiques_serveis_penitenciarisNota. Persones classificades en tercer grau a 31 de desembre de cada any. Revocacions produïdes al llarg de l’any.

7

COM FINALITZEN LA CONDEMNA ELS REGRESSATS? CATALUNYA. PERSONES REGRESSADES EL 2004-2005

Forma d’excarceració N %Primer grau 20 2,0

Segon grau 686 67,9

Tercer grau 166 16,4

Llibertat condicional 130 12,9

Altres 9 0,9

Total 1.011 100

Font: Direcció General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació (Conselleria de Justícia, Generalitat de Catalunya). Informació no publicada facilitada als autors. Nota. El total de regressats entre 2004 i 2005 és de 1146. Però hi ha 135 persones que en la data en què se’ns faciliten les dades (febrer de 2012) encara no han estat alliberats.

8

IMPACTE DE LES REGRESSIONS EN LES TAXES D’ALLIBERAMENT ESGLAONAT. CATALUNYA (2006-2010)

Table 3. Impact of recalls in early release rates. Catalonia (2006-2010) ANY N

AlliberatsN

3 grau+LC%

3r grau+LCN

revocacionsque

finalitzen en 1r o 2n grau

% 3r grau o LC

si no s’haguessin produït les

revocacions2006 2360 879 37,2 403 54,3

2007 2574 866 34,4 393 48,9

2008 2201 917 41,7 362 58,1

2009 3201 1114 35,7 349 45,7

2010 3370 1312 36,8 341 49,0

2006-2010 37,2 51,2

9

LA PREGUNTA DE LA RECERCA

PODRIEN REDUIR-SE

LES TAXES DE REGRESSIÓ?

10

RECERCA REALITZADA

Mostra: Persones regressades el 2011 i amb data de finalització de la condemna al segon semestre de 2012n. 52 persones

Instruments d’anàlisi: Expedients penitenciaris Entrevistes semiestructurades amb els regressats

Treball realitzat100 % d’expedients analitzats (n. 52)75 % de la mostra entrevistada (n. 39)

Tècniques d’anàlisiMatriu de dades sobre la base dels instruments d’anàlisi Anàlisi quantitativa

11

CAUSES DE REGRESSIÓ

Infracció Freqüència PercentatgeInfracció penal 14 26,9Incompliment condicions supervisió

13 25

Consum drogues 8 15,4No retorn 8 15,4Impagament responsabilitat civil

7 13,5

Altres 2 3,8Total 52 100

12

RESULTATS DE LA RECERCA

Es podien haver evitat les infraccions?

Ha estat garantista el procediment de regressió?

Per què costa tant tornar a recuperar el tercer grau una vegada regressat?

13

ES PODIEN HAVER EVITAT LES INFRACCIONS?

La majoria dels entrevistats (61.5 %) no relacionen la seva infracció amb un dèficit d’ajuda o amb un excés de control.

Una minoria dels entrevistats (38.5 %) sí que relacionen la seva infracció amb dèficits de tractament, d'informació (responsabilitat civil), amb manca d’ajuda (feina) i amb excés de control.

14

EL PROCEDIMENT HA ESTAT GARANTISTA?

Indicador Percentatge freqüència

Accions prèvies abans de regressar(n=52)

Sí: 19,2

No: 80,8

10

42

Possibilitat de la persona de defensar- se de la imputació abans de decretar la regressió(n=52)

Sí: 0

No: 100

0

52

Percepció de justícia de la regressió(n=39)

Sí: 33,3

No: 66,7

13

26

Presentació de recurs davant de la regressió(n=52)

Sí: 15,6

No: 84,4

8

44

15

COM FINALITZEN LA CONDEMNA ELS REGRESSATS DE LA MOSTRA

Freqüència PercentatgeSegon grau 32 61,5Tercer grau 15 28,6Llibertat condicional

5 9,6

Total 52 100

16

PER QUÈ LA MAJORIA DE REGRESSATS NO RECUPEREN EL TERCER GRAU?

OBTENCIÓ DE PERMISOS DESPRÉS DE LA REGRESSIÓPermisos Freqüència Percentatge Dies de mitjana

en l’obtenció de permisos*

Sí 31 59,6 214No 21 40,4 -Total 52 100

(i) No són raons individuals les que expliquen que les persones no recuperin els permisos o que els recuperin massa tard (només la reducció de la motivació al canvi juga un cert rol).

(ii) Hi ha raons estructurals: polítiques implícites davant la regressió.

17

PROPOSTES / PUNTS DE DISCUSSIÓ

Estendre la bona pràctica de la regressió en casos de consum de drogues (accions prèvies) a la resta de supòsits de regressió.

Procediment oral amb autoritat imparcial abans de regressar.

Coordinació entre l’autoritat judicial i l’Administració per establir un pla de pagament adaptat a les circumstàncies individuals.

Pla individual per a tota persona regressada amb condicions i temporalitat per recuperar el tercer grau.

Mesures en sintonia i compatibles amb la Circular 2/2012, sobre llibertat condicional.

18

QUI VULGUI CONSULTAR LA RECERCA COMPLETA

J. Cid i B. Tébar (2013). Regressió a segon grau: causes i conseqüències. Barcelona: CEJFE

http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Home/recerc a/cataleg/regressio_2ngrau.pdf

19

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Cid J; Martí J (2011). El procès de desistiment de les persones empresonades: obstacles i suports. Barcelona: CEJFE.http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/SC_3_175_11_cat.pdfCid J i Tébar B (2010). Libertad condicional y delincuentes de alto riesgo. Revista Española de Investigación Criminológica 8: 1-23http://www.criminologia.net/pdf/reic/ano8-2010/a82010art3.pdfHamilton, R.; Campbell, C. (2013). “A dark figure of corrections. Failure by way of participation”. Criminal Justice and Behavior, 40(2): 180-202.Luque, E., Ferrer, M.; Capdevila, M. (2004). La reincidència penitenciària a Catalunya. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.Padfield N, van Zyl Smit D, Dünkel F (2010) (eds) Release from prison. European policy and practice. Cullompton: Willan.Petersilia, J. (2003). When Prisoners come Home. Parole and Prisoner Reentry. Oxford: Oxford University Press.Schlager, M.; Robbins, K. (2008). “Does Parole work? Revisited: Reframing the discussion of the Impact of Postprison Supervision on Offender Outcome”. The Prison Journal, 88: 234-51. Travis, J. (2005). But they all come back. Facing the challenges of prisoner reentry. Washington: The Urban Institute.White, M. et al. (2011). “Halfway back: an alternative to revocation for technical parole violators”. Criminal Justice Policy Review, 22: 140-166.Zhang, S.; Roberts, R.; Callanan, V. (2006). “Preventing parolees from returning to prison through community-based reintegration”. Crime and Delinquency, 52: 551-571.

20

FINANÇAMENT

Ministerio de Economía y Competitividad (SPAIN) DER 2011-29229-C02-01. Factores explicativos del desistimiento y obstáculos a la reinserción

Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Beques 2012. Regressió a segon grau: causes i conseqüències

Generalitat de Catalunya. Ajuda als grups de recerca consolidats: Grup de Recerca en Criminologia Aplicada a la Penologia SGR 2009-01117

21

AGRAÏMENTS

A la Direcció General de Serveis Penitenciaris: a Joan Pere Queralt, que ha facilitat enormement la recerca i a totes les persones dels centres que ens han ajudat a gestionar les entrevistes.

Als nostres entrevistats, que han compartit la seva experiència penitenciària amb nosaltres.

A l’Aina Ibàñez, del Grup de Recerca en Criminologia Aplicada a la Penologia, que ens ha ajudat en l’explotació dels resultats.

22