ESTUDI DE L’AVALUACIÓ REAL DE LA QUALITAT DE L’AIRE ALS MUNICIPIS DE CONSTANTÍ, EL MORELL,...

8/9/2019 ESTUDI DE LAVALUACI REAL DE LA QUALITAT DE LAIRE ALS MUNICIPIS DE CONSTANT, EL MORELL, PERAFORT-PUIG

1/36

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENTUNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYABARCELONATECH

0

ESTUDI DE LAVALUACI REAL DE LA QUALITAT DE LAIRE ALSMUNICIPIS DE CONSTANT, EL MORELL, PERAFORT-PUIGDELF IVILALLONGA DEL CAMP

Entitats : AJUNTAMENTS DE CONSTANTI, EL MORELL,PERAFORT-PUIGDELF I VILALLONGA DEL CAMP

BARCELONA DESEMBRE 2012-MAIG2014


2/36


1

1. INTRODUCCI

A sol.licitud dels Ajuntaments de Constant, El Morell, Perafort i Vilallonga delCamp sha realitzat el desenvolupament del projecte davaluaci real de laqualitat de laire en els seus termes municipals segons el conveni de col.laboracisubscrit amb data del 18 de juny de 2012.

2. OBJECTIUS DEL PROJECTE

Lobjectiu principal del projecte, ha estat la determinaci de la situaci real de laqualitat de laire en els municipis signants del conveni de col.laboraci establertamb el Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la UniversitatPolitcnica de Catalunya. En el procs seguit, previ a lencrrec per part delsAjuntaments Constant, El Morell, Perafort i Vilallonga del Camp l LCMA, hanparticipat dues entitats representants duna part de la societat civil : GEPECmitjanant la realitzaci conjunta amb el LCMA dun estudi de demostraci de lestcniques desenvolupades pel LCMA aplicades a diferents rees del Camp deTarragona (mar-setembre de 2010) i CELNET entitat que junt amb LACANONJA 3 van donar suport a lestudi encarregat per GEPEC i que hacontribut de forma significativa a la signatura del conveni signat pels ajuntamentsesmentats. CELNET ha participat posteriorment en diferents fases del projecte(control social i control qumic) i a la difusi, junt amb les alcaldies dels diferentsmunicipis, dels resultats.

3. DISSENY DEL PROJECTE DESTUDI DE LA QUALITAT DE LAIRE

Per assolir la valoraci de la qualitat de laire en els diferents municipis shanutilitzat tcniques de control social, qumic i de modelitzaci numricadesenvolupades pel LCMA i validades mitjanant laplicaci a escala real(estudis de qualitat de laire en els municipis de Montmel, Montorns del Valls,Terrassa, Banyoles, Benicarl,..), impactes dactivitats de deposici de residus,plantes de combusti de biomassa, plantes de tractament de residus,...) i estudisper a persones afectades per sensibilitat qumica mltiple (SQM), emissions dematerials i emissions biogniques. Els resultats de laplicaci daquestes

tecnologies (veure lapartat Referncies) han estat els segents :

- Determinaci de lorigen depisodis dolor i contaminaci mitjanant controlsocial

- Determinaci de lorigen depisodis dolor i contaminaci mitjanant el clculde retrotrajectries (modelitzaci numrica)

- Elaboraci de la base de dades de focus emissors segons els expedientsdactivitats i els controls reglamentaris

- Elaboraci de la base de dades de compostos identificats a les emissionsprocedents dels controls reglamentaris

- Elaboraci de la base de dades dels valors dimmissi de l`rea destudi

procedents de la xarxa- Determinaci dels mapes de predicci dimpactes


3/36


2

4. BASES DE DADES

Les bases de dades elaborades al projecte davaluaci de la qualitat de laire hanaportat la segent informaci :

- Shan registrat uns 70 focus emissors a latmosfera existents al Polgon Nord,Polgon de Constant, Riu Clar I Vilallonga del Camp mitjanant la consultadels expedients dactivitats. A partir de la consulta als expedients pblicsfacilitats per la Secci de Seguretat Industrial, Autombils i MetrologiaGeneralitat de Catalunya sha elaborat un registre dels tancsdemmagatzematge i finalment mitjanant els informes dels controlsreglamentaris realitzats per les Entitats dInspecci i Control (EIC) laconfirmaci de la molt baixa identificaci dels compostos orgnics voltilsemessos, i solament quan es controlen es fa mitjanant valors globals(carboni orgnic total). Aquest fet s important, i sobretot a la zona destudi, jaque determina el baix coneixement dels compostos emesos impedint lavaloraci de lexistncia o no de compostos amb potencials efectes sobre lasalut.

- Sha estudiat tamb el nivell de control procedent de la xarxa automtica imanual de vigilncia de la qualitat de laire (XVPCA). Daquest anlisi esconclou que els nics compostos orgnics voltils e hidrocarburs aromticspolciclics solament es centren en el benz i el benzo[a]pir corresponents a

les seves especfiques directives europees. Donada la complexitat de lesemissions existents a lrea destudi, el control en dos punts del territori desolament dos compostos resulta del tot insuficient. Sobre aquest nivell decontrol cal afegir que les dades de les concentracions a laire daquests doscompostos (publicades regularment) shan redut de forma significativa enaquest darrer any 2014.

5. REGISTRE DEPISODIS DOLOR I CONTAMINACI

Mitjanant el registre depisodis (data, hora i punt de detecci) shan elaborat lesroses depisodis mensuals a partir de les dades meteorolgiques existents durant

la detecci dels episodis. Laplicaci de la modelitzaci numrica i com a resultatels clculs de les retrotrajectries ha perms determinar lorigen dels episodis.

Si prenem com exemple el municipi dEl Morell (municipi amb un registrecontinuat dels episodis a diferncia de la resta amb molta ms baixa participaci),podem observar a la figura 1 levoluci del nombre depisodis segons lescaladintensitat dolor (1-5 : absncia dolor a olor molt forta). Des de juliol de 2010(perode dinici de registre depisodis) fins al mar de 2014 el nombre depisodisha sofert una important reducci :

- ANY 2011 : 511 EPISODIS

- ANY 2012 : 238 EPISODIS- ANY 2013 : 161 EPISODIS


4/36


3

Figura 1. Evoluci del nombre depisodis de contaminaci a El Morell

Les dades procedents del control social shan validat mitjanant lelaboraci de lesroses depisodis (direccions de procedncia dels episodis). A les figures 2 i 3 es potobservar la seva correlaci amb les direccions dimpacte de les emissionsprocedents del polgon Nord.

Figura 2. Correlaci de les direccions de lorigen depisodis

amb les direccions dimpacte de les emissionsdel polgon Nord establertes per modelitzaci numrica

Polgon Nord

GENER


5/36


4

Figura 3. Correlaci de les direccions de lorigen depisodis

amb les direccions dimpacte de les emissionsdel polgon Nord establertes per modelitzaci numrica

6. DETERMINACI DE LORIGEN DEPISODIS DE CONTAMINACI

Per la determinaci molt ms precisa de lorigen de compostos de contaminacishan calculat les retrotrajectries (clcul de la massa daire existent a la data,hora i punt de detecci i la seva procedncia a temps anterior) de 770 episodis(364 dintensitat 2; 406 dintensitat 3 a 5 duna escala de 1 a 5)A les taules 1 i 2 es poden veure com exemple els principals percentatgesdorgens dels episodis registrats a El Morell i Constant.

Taula 1. Percentatges orgens episodis de contaminaci a El Morell

ANY 2011 2012 2013

EPISODIS EPIS 2-5 EPIS 2-5 EPIS 2-5

Refineria 36,9 20,9 16,6Petroqumica 50,0 57,1 47,2Polgon Constant 0,8 3,3 5,0

Activi tats nord El Morell 6,0 4,4 11,9

POLIGON NORD 86,9 78,0 63,8

Polgon Nord

ABRIL


6/36


5

Taula 2. Percentatges orgens episodis de contaminaci a Constant2013

EPISODIS EPIS 2-5

POLIGON NORD 53,4POLGON CONSTANT 26,6POLGON RIU CLAR 20,0

. El model utilitzat pel clcul de les retrotrajectries ha estat el segent:

Model TAPM (The Atmospheric Pollution Model, CSIRO, Austrlia)amb resoluci de les equacions fonamentals fluido-dinmiques detransport per predir la meteorologia i la concentraci de contaminantsper aplicacions destudi i control de la qualitat de laire. TAPMconsisteix en components acoblats de pronstic meteorolgic i

components de concentraci de contaminants, eliminant la necessitatde tenir observacions meteorolgiques de superfcie de la zonadestudi. El model prediu els fluxos importants per la contaminaci aescala local, com les brises marines i els fluxos induts pel terreny,partint de dades meteorolgiques produdes per anlisis sinptics.

La component meteorolgica de TAPM s un model dequacionsdiferencials per a flux incompressible, no hidrosttic, que segueix lescorbes de nivell del terreny per a simulacions tridimensionals. Elmodel resol les equacions vectorials de moment per a la componenthoritzontal de vents, lequaci de continutat per a la componentvertical, i les equacions escalars per a la temperatura potencial virtuali la humitat especfica de vapor daigua, en forma de nvols i aigua depluja.

A les figures 4-10 es poden observar diferents retrotrajectries amb orgens adiferents activitats :

Figura 4. Retrotrajectria amb origen al polgon Nord (episodi registrata Constant)


7/36


6

Figura 5. Retrotrajectria amb origen al polgon de Constant (episodi registrata El Morell)

Figura 6. Retrotrajectria amb origen al polgon Nord-Refinera (episodi registrata El Morell)


8/36


7

Figura 7. Retrotrajectria amb origen al polgon de Vilallonga del Camp(episodi registrat a El Morell)

Figura 8. Retrotrajectria amb origen al polgon Nord-Petroqumica(episodi registrat a El Morell)


9/36


8

Figura 9. Retrotrajectria amb origen al polgon de Constant(episodi registrat a Sant Salvador)

Figura 10. Retrotrajectria amb origen al polgon Riu Clar(episodi registrat a Sant Salvador)


10/36


9

A la figura 11 sobserven els percentatges origen de les retrotrajectries calculadesper als diferents episodis registrats a El Morell i Constant.

Figura 11. Percentatges retrotrajectries depisodis registrats a El Morell i Constant

Figura 12. Percentatges retrotrajectries depisodis registrats a Vilallonga del Camp iCatllar


11/36


10

7. PROGRAMA DE CONTROL QUMIC

A part de conixer lorigen dels episodis de contaminaci, laltre objectiu a assolir

pel que fa a la valoraci de la qualitat de laire, s el control dels nivells deconcentraci de contaminants a les rees urbanes. Per la caracteritzaci delimpacte de les emissions (nivells dimmissi), sha dissenyat un programa decontrol fonamentat en les segents consideracions :

- El programa de control qumic ha de servir per controlar limpacte, nosolament dolors, sino en els perodes amb o sense detecci dolors. El controlsha programat per a perodes de 24 hores (perodes on a nivell internacionaldisposem de criteris de qualitat)

- El programa de control qumic sha de realitzar en els perodes de mxim imnim impacte de les potencials fonts emissores. En aquest sentit shan

el.laborat els mapes de predicci dimpactes mitjanant modelitzaci numricaper determinar els perodes de lany (perodes mensuals) on les activitatstenen el mxim i mnim impacte sobre les rees urbanes dels 4 municipis.Daquesta manera sobt el rang de concentracions que est sotmesa lreaurbana.

- El programa de control sha dirigit a la determinaci de les concentracions decompostos orgnics voltils (COV), hidrocarburs aromtics policclics (HAP) ia PM10 contaminants amb nul o molt baix nivell de control i molt importants alhora de valorar limpacte de les activitats existents al Camp de Tarragona.

- El programa basat en perodes de mxim i mnim impacte aconsegueix unaimportant reducci de la despesa de control i en aquest cas als eraris pblicscorresponents als diferents municipis.

Els perodes de control qumic realitzats es poden veure a la figura 13.

Figura 13. Punts i perodes de control qumic

Control

COV Control

PM10+HAP


12/36


NIVELLS DE CONCENTRACI DE COVS, HIDROCARBURS AROMTICS POLICCLICS I P

Figura 14. Famlies qumiques de COV i nombre total detectats en els controls de 24 hores


13/36


NIVELLS DE CONCENTRACI DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE LAIRE

Figura 15. Nivells de concentraci de contaminants (COV) que superen criteris de qualitat a Constant


14/36


NIVELLS DE CONCENTRACI PM10 (MUNICIPI DE CONSTANT). CORRELACIONS AMB LES DACTIVITATS EMISSORES

Figura 16. Nivells de concentraci de contaminants (PM10) que superen criteris de qualitat a Co


15/36


NIVELLS DE CONCENTRACI DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE LAIRE

Figura 17. Nivells de concentraci de contaminants (COV) que superen criteris de qualitat a El Morell


16/36


NIVELLS DE CONCENTRACI PM10 (MUNICIPI DEL MORELL). CORRELACIONS AMB LES DACTIVITATS EMISSORES

Figura 18. Nivells de concentraci de contaminants (PM10) que superen criteris de qualitat a El Morell (


17/36


NIVELLS DE CONCENTRACI DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE LAIRE PUIGDELF)

Figura 19. Nivells de concentraci de contaminants (COV) que superen criteris de qualitat a Perafort-P


18/36


NIVELLS DE CONCENTRACI PM10 (MUNICIPI DE PERAFORT-PUIGDELFI). CORRELACIONS AMDE LES ACTIVITATS EMISSORES

Figura 20. Nivells de concentraci de contaminants (PM10) que superen criteris de qualitat a Perafort-Puigd


19/36


NIVELLS DE CONCENTRACI DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE LAIRE CAMP)

Figura 21. Nivells de concentraci de contaminants (COV, PM10) que superen criteris de qualitat a Vilallong


20/36


CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS DIMPACTE DE LES ACTIVITATS EMISSORES (VILALLO

Figura 22. Correlacions dels nivells de concentraci de TCOV i PM10(Controls de 24 hores) amb les direcci


21/36


NIVELLS DE CONCENTRACI HIDROCARBURS AROMTICS POLICCLICS (HAP

Figura 23. Comparativa dels nivells de benzo[a]pir amb el criteri de qualitat del RD 1


22/36


NIVELLS DE CONCENTRACI HIDROCARBURS AROMTICS POLICCLICS (HAP) : C

Figura 24. Nivells dimmissi de HAP recomanats en el RD 102/2011 en els diferents m


23/36


8. MAPES DIMPACTES DE LES EMISSIONS DIFUSES PROCEDENTS DEL POLGON NORD

Figura 25. Mapa dimpacte de les emissions difuses procedents del sector de la refineria d


24/36


Figura 26. Mapa dimpacte de les emissions difuses procedents del sector petroqumi


25/36


9. MAPES DE PREDICCI DIMPACTES. EINA DE PLANIFICACI TERRITORIAL

Figura 27. Mapa de predicci dimpactes de Constant. Impacte de les activitats segons el punt din


26/36


Figura 28. Mapa de predicci dimpactes dEl Morell. Impacte de les activitats segons el pu


27/36


Figura 29. Mapa de predicci dimpactes de Perafort. Impacte de les activitats segons el p


28/36


Figura 30. Mapa de predicci dimpactes de Vilallonga del Camp. Impacte de les activitats sego


29/36


28

10. CONCLUSIONS

Les conclusions que es deriven dels diferents resultats obtinguts sn les

segents :

a) Laplicaci de les tcniques de control social, control qumic i modelitzacinumrica desenvolupades pel LCMA permeten el segent :

Determinar els orgens dels episodisDeterminar els nivells de concentraci dun ampli espectre de

compostos orgnics voltilsCaracteritzar els episodis dolor-contaminaci

Com es mostra a lexemple del control depisodis amb la utilitzaci simultniadel control social (dades de registre depisodis : data, hora i punt de detecci),control qumic (valors de concentraci de 1,2 butadi que superen ms de 10vegades els criteris de qualitat de laire internacionals) i la modelitzacinumrica amb lentrecreuament de les retrotrajectries certificant lorigen delsepisodis (les retrotrajectries sentrecreuen on est situada una planta defabricaci del 1,3 butadi) permeten lavaluaci precisa de quant i don blemissi.

Figura 31. Retrotrajectries dun episodi registrat en dos punts dEl Morell. Ambduesindiquen el mateix origen de lepisodi. Les retrotrajectries confirmen elsnivells de concentraci d1,3 butadi registrats en el control qumic


30/36


29

Generar eines de planificaci territorial : mapes de predicci dimpactes(On situar una activitat emisora en el territori amb el mnim impacte

sobre lrea urbana)Avaluar la qualitat de laire mitjanant criteris internacionals

b) El desenvolupament de lestudi a generat les segents bases de dades :

Base de dades de compostos detectats (200 COV+HAP)Base de dades dorigens depisodis ( 770 retrotrajectries)Mapes de predicci dimpacte especfics de cada municipi per

situar en el territori futures activitats emissores que generin elmmi impacte sobre lrea urbana

Base de dades meteorolgica (dades meteo de cel.les de300x300m de tot el camp de Tarragona)Mapes dimpacte demissions difuses

c) En referncia al nombre depisodis i el seu origen, levoluci prenent com areferncia els registrats a El Morell, ha estat la segent :

Des de lany 2011 (Referncia El Morell) sobserva un descensprogressiu del nombre depisodis dolor-contaminaci :Any 2011 : 522 episodis dintensitat 2-5 23 (2) 16(3) 4 (4-5)Any 2012 : 232 episodis dintensitat 2-5 11 (2) 7(3) 2,5 (4-5)

Any 2013 : 161 episodis dintensitat 2-5 9 (2) 3(3) 1,5 (4-5)Any 2014 : 18* episodis dintensitat 2-5 5 (2) 0,3 (3) 0,3 (4-5)

(*) Gener-Mar

Des de lany 2011 sobserva un descens progressiu del percentatgedepisodis procedents del polgon Nord (emissions refineria)(Referncia : El Morell)

Any 2011 : REFINERIA : 36,9 % PETROQUMICA : 50,0 % PN : 86,9 %Any 2012 : REFINERIA : 20,9 % PETROQUMICA : 57,1 % PN : 78,0 %Any 2013 : REFINERIA : 16,6 % PETROQUMICA : 47,2 % PN : 63,8 %

Lany 2013 a Constant la principal font origen depisodis ha estat :Polgon Nord : 57,9 % ; Polgon Riu Clar : 26,3 % ; Polgon Constant :15,8 %

Lany 2013 a Vilallonga del Camp la principal font origen han estat lesactivitats instal.lades en el sector N-NE de Vilallonga (intensitat 4-5)

d) Lanlisi del nivell de control procedent de la xarxa XVPCA i dels controlsreglamentaris de les entitats dinspecci i controls sobre els focus emissors,aporta la segent informaci :


31/36


30

Els controls de la xarxa manual XVPCA indiquen un descens en elnombre de superacions de la fase particulada a Constant (11)2011,(17)2012, (2) 2013* (*) Octubre 2013

Al 2013 no hi ha registre de dades de benz a les estacions deConstant des del gener fins al novembre i a Perafort des de el marde 2013.A maig de 2014 no hi han registres de HAP; PM10, PM2,5, BaP, metallsdes doctubre de 2013

Linventari de focus emissors (71 focus) solament detecta als controlsreglamentaris la identificaci de 6 compostos (benz, estir,acrilonitril, etilbenz, feniletanol, xids de propil) en 5 focus emissors.La resta savalua amb valors globals (COV, COT)

La informaci que es disposa de les emissions es deficient degut a lano identificaci dels compostos emesos fet que dificulta el control deseu impacte

e) El programa de control qumic fonamentat en control de 24 hores (nosolament en episodis dolor) ha detectat superacions de criteris de qualitat dediferents contaminants en els diferents municipis :

En els perodes de major impacte de les fonts emissores shan detectat lessegents superacions de criteris de qualitat :

MUNICIPI CONTAMINANT N SUP VMX (mg/Nm3) (% CONTROLS)

CONSTANT 1,3-butadi 2 27 4

benz 12 18 36

PM10 1 64 4

Benzo[a]pir 1 1,14(*) 4TCOV 15 515 30

EL MORELL 1,3-butadi 4 121 8

PM10 3 83 12

TCOV 13 404 26

PERAFORT 1,3-butadi 6 123 24TCOV 9 486 36

PUIGDELF 1,3-butadi 5 125 20cid actic 3 70 12

TCOV 21 1378 84PM10 1 89 5

VILALLONGA TCOV 13 486 26

DEL CAMP PM10 3 81 12


32/36


31

Els nivells de hidrocarburs aromtics policclics (benzo[a]pir+19 HAP)no superen el criteri de qualitat del Reial Decret 102/2011Sobserven valors diaris superiors al criteri anual

Els nivells de concentraci de contaminants que superen criteris dequalitat presenten correlacions importants amb els sectors dedirecci del vent procedents dels diferents polgons industrials :

Polgon Nord : TCOV, benz, 1,3-butadi (Constant)TCOV, PM10, 1,3-butadi, benz (El Morell)TCOV, PM10, 1,3-butadi (Puigdelf)PM10 (Vilallonga del Camp)

Polgon Nord (Petroqumica): 1,3-butadi (EL Morell,Puigdelf)

cid actic (Puigdelf)Polgon Nord (Refineria): TCOV, 1,3-butadi (Puigdelf)

TCOV (Perafort,Puigdelf)

Polgon Constant : PM10 (Constant)

Polgon Riu Clar : TCOV,PM10(Constant)

Activi tats N-NE Vi lal longa del Camp : TCOV (Vilallonga del Camp)

f) Les conclusions anteriors evidencien pel que fa al control de la qualitat delaire a les rees urbanes el segent :

Actualment es disposen de tcniques per avaluar la qualitat de laire enles rees urbanes permetent determinar lorigen dels episodis, laidentificaci dels compostos generadors dels episodis, els nivellsdimmissi (24 hores) dun ampli espectre de compostos i generareines de planificaci territorial aplicant el principi de prevenci situantles noves activitats en punts del territori que generin un mnim impactesobre les rees urbanes.

s necessari una xarxa de control especfica per a rees amb una altapresncia dactivitats emissores, incrementant el control delscontaminants primaris amb aquells especfics (compostos ambpotencials efectes sobre la salut) de les emissions de les activitatsexistents.

s necessari disposar de la identificaci dels compostos emissors i laseva quantificaci individual evitant valoracions globals. Cal adoptarnivells legislatius de criteris de qualitat de laire demissions alatmosfera com lexistents a la majoria de pasos de la UE.

La absncia depisodis dolor no s sinnim de que no hi hagincompostos que superin criteris de qualitat. Compostos txics ocarcinogens tenen llindars dolor molt superiors als nivells de qualitat


33/36


32

(1, 3 butadi : llindar dolor : 220 g/Nm3 Criteri de qualitat : 10g/Nm3)

Cal disposar a nivell dAdministraci Local de mitjans per obtenir uncontrol continuat dels impactes de les activitats amb la finalitat de fer-les compatibles de forma progresiva amb les rees habitades. Enaquest sentit shan proposat programes de control especfics percadascun dels municipis participants a lestudi.

Les tcniques i els programes de control proposats son extensibles iaplicables a qualsevol rea habitada del territori.

REFERNCIES

Ribes, A., Carrera, G., Gallego, E., Roca, F.J., Berenguer, M.J., Guardino, X.,Development and validation of a method for air quality and nuisance odorsmonitoring of volatile organic compounds using multisorbent adsorption and GC/MSthermal desorption system, Journal of Chromatography A,1140, pp. 44-55 (2007)

Gallego,E, Roca F.J, Perales, J.F., Ribes, A., Carrera, G, Guardino, X., Berenguer,M.J., Isocyanatocyclohexane and isothiocyanaotcyclohexane levels in urban andindustrial areas and possible emission related activities, Atmospheric Environment,41, 8228-8240 (2007)

Roca, J.F., Perales, J.F., Gallego, E., Participaci ciutadana en processos decontrol per la millora de la qualitat de laire, Recull de ponncies B-37084-2007, ICongrs UPC Sostenibilitat 2015, Juliol , Barcelona, 2007

Gallego, E., Perales, F.J., Roca, F.J., Guardino, X., Berenguer, M.J., VOC and PAHemissions from creosote-treated wood in a field storage rea, Science of TotalEnvironment, 402, 130-138(2008)

Gallego, E., Roca, F.J., Guardino, X., Rosell, M.G., Indoor and outdoor BTX levels inBarcelona city metropolitan rea and Catalan rural areas, Journal of EnvironmentalSciences, 20, 1063-1069 (2008)

Gallego, E., Alarcon, M., Roca, F.J., Perales, J.F., Soriano, C, Guardino, X.,Identification of the origin of odour episodes through social participation, chemicalcontrol (DT-GC/MS) and numerical modelling, Atmospheric Environment,42, 8150-8160 (2008)

Gallego, E., Roca, F.J.,Perales, J.F., Guardino, X., Simultaneous evaluation of odorepisodes and air quality. Methodology to identify air pollutants and their origin

combining chemical analysis (TD-GC/MS), social participation and mathematicalsimulations techniques Air Quality in the 21 st Century, pp. 139-209, ISBN 978-1-60456-793-9 Nova Science Publishers, NY, (2008)

Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Berenguer, M.J., Determiningindoor air quality and identifying the origin of odour episodes in indoor environments,Journal Environmental Sciences, 21, pp.333-339 (2009)

Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Use of sorbents in air qualitycontrol systems, Sorbents : Properties, Materials and Applications,pp. 71-108,ISBN 978-1-60741-851-1 NovaPublishers, NY (2009)

Perales, J.F, Roca, F.J., Gallego, E., Elaboraci de mapes de predicci dimpactesaplicats al disseny de xarxes de control i planificaci territorial, II Congrs UPCSostenible 2015, Juliol, Barcelona (2009)

Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X.,Comparative of the adsorptionperformance of a multi-sorbent bed (Carbotrap, Carbopack X, Carboxen 569) and a


34/36


33

Tenax TA adsorbent tube for the analysis of volatile organic compounds, Talanta,pp. 916-924 (2010)

Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X., Assessment of chemical hazards insick building syndrome situations. Determination of concentrations and origin of

VOCS in indoor air environments by dynamic sampling and TD-GC/MS analysis,Springer, ISBN 978-3-642-17918-1p. 289-334, (2011) Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X., Evaluation of the effect of different

sampling time periods and ambient air concentrations in the performance of theRadiello diffusive sampler for the analysis of VOCS through TD-GC/MS, Journal AirMonitoring, 13, p. 2612-2622 (2011)

Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Comparative study of theadsorption performance of an active multi-sorbent bed tube (Carbotrap, Carbopack X,Carboxen 569) and a Radiello diffusive sampler for the analysis of VOCS, Talanta,85, p.662-672 (2011)

Roca, F.J., Gallego, E., Perales, Guardino, X. Odour control in urban areasoriginated from multiples focuses. Identification of potencially toxics compoundsAdvances in Environmental Research, ISBN 978-1-61942-785-3, ISN 2158-5717,NovaPublishers, p. 261-288 NY (2011)

Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Simultaneous evaluation ofodour episodes and air quality in urban areas by multi-sorbent sampling and TD-GC/MS analysis, Supelco Report 29.3, p.3-5 (2011)

Gallego, E., Gelabert, A., Roca, F.J.,Perales, J.F., Guardino, X., Identification ofvolatile orgnic compounds (VOC) emitted from three European orchid species withdifferent pollination strategies: two deceptive orchids (Himantoglossum robertianumand Ophrys apifera) and a rewarding orchid (Gymnadenia conopsea), Journal ofBiodiversity and Environmental Sciences (JBES), Vol 2, N 5, p.18-29,http://www.innspub.net (2012)

Gallego, E., Roca,

F.J., Perales,

J.F., Snchez,

G., Esplugas,

P., Characterization anddetermination of the odorous charge in the indoor air of a waste treatment facilitythrough the evaluation of volatile organic compounds (VOC) using TD-GC/MS,Waste Management, 32, p. 2469-2481, Julio 2012-11-26http://dx.doi.org/10.1016/j.wasman.2012.07.010

Gallego, E., Roca, F.J., Snchez, G., Esplugas, P.,Determinacin de compuestosorgnicos voltiles en el ambiente interior de una planta de tratamiento biolgico y sucontribucin al olor, Residuos, 129, p. 14-19, Junio 2012

Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Experimental evaluation of VOCremoval efficiency of a coconut shell activated carbon filter for indoor air qualityenhancement, , Building and Environment, 67, p.14-25, (2013) DOI:10.1016/j.buildenv.2013.05.003

Gallego, E., Roca, J.F., Guardino, X., Rosell, MG, Calidad del aire interior.Contaminantes orgnicos voltiles, olores y confort, Nota Tcnica de Prevencin(NTP) N 972, p. 1-6, Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (2013)NIPO : 272-13-036-3

Gallego, E., Roca, J.F., Guardino, X., Rosell, MG, Compuestos orgnicos voltiles:Determinacin ambiental mediante captacin en tubos multilecho y anlisis DT-CG-EM Notas Tcnicas de Prevencin (NTP), N 978, p. 1-6, Instituto Nacional deSeguridad e Higiene en el Trabajo (Accepted 2013)

Gallego, E., Roca, J.F., Perales, J.F., Guardino, X., Rosell, MG, Trillo, X.,Calidaddel aire interior: filtros de carbn activo para su mejora, Notas Tcnicas dePrevencin (NTP) N 989, Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo,NIPO: 272-13-036-3 (2013)

Gallego, E., Perales, J.F., Roca, F.J., Guardino, X., Surface emission of volatileorganic compounds (VOC) from a closed industrial waste landfill, Science of the


35/36


34

Total Environment, 470-471, p. 587-599 (2013)http://dx.doi.org/10.1016/j.scitotenv.2013.09.105

Gallego, E., Perales, J.F., Roca, F.J., Snchez, G., Reducing the indoor odorouscharge in waste treatment facilities, International Journal of Waste Resources,4:136, DOI: 10.4172/2252-5211.1000136 (2014)

Gallego, Roca, F.J., Guardino, X, Gadea, E., Unidades de olor: evaluacin de lamolestia en ambientes industriales Notas Tcnicas de Prevencin (NTP), N1102,Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (2014)


36/36


ESTUDI DE L’AVALUACIÓ REAL DE LA QUALITAT DE L’AIRE ALS MUNICIPIS DE CONSTANTÍ, EL MORELL,...

Documents

Transcript of ESTUDI DE L’AVALUACIÓ REAL DE LA QUALITAT DE L’AIRE ALS MUNICIPIS DE CONSTANTÍ, EL MORELL,...