Rutes 7de Constantí

Ajuntament deCONSTANTÍ

Una guia turística i cultural

La ruta de la sèquiai els molins

10 trucs per ser més actiuen l’adolescència

1. SUMA 60 MINUTS.

2. ACTIVA’T.

3. MOU-TE.

4. GAUDEIX.

5. ENROTLLA’T.

6. POSA’T EN FORMA.

7. PARTICIPA.

8. DESCONNECTA.

9. INFORMA’T.

10. FES SALUT.

Pla

d’Ac

tivita

t Fís

ica,

Esp

ort i

Sal

ut (P

AFE

S) –

julio

l 2

014

Amb el suport de

www.pafes.cat

Què creus que hi guanyes fent activitat física?

10 trucadolesc’en l

er ser més acs p c cs pènciaadolesc

tiuer ser més acència

tiu

adolescen l

.1 0 MA 6MUSe tus qtativitca

r mea pt�orpa

.2 . T’AA’VVAITCA Pu-o. Msiuguper livret sneffe(

ènciaadolesc

.STUNI0 M tuni0 ma 6lumuc Ao d-hrel fao c. Nnidarga’e t

eeco ns hou cel t. Et’eruor m

alpses i delacsa exiaa i bju P: b”uitct aropsnarTb “me atu-: csedaueqds anoicectors pe

ència

t nea f feil dt anemivoe ms dt, stuni0 ms 1nei t: spoe c

atpmot cunia mdaa i ctisse

e ue qrpmet snanimat c’açs nitat o penita, patelcici: b

•llo. C)ct, eserellone, gcsa: c

!

, vasae ca dniea f fen la eroba

s a é, v

er livret sneffe(ssa, ptacrem

.3 .ET--TUOM i f Svitcs aesuap

.sellatnap

: csedaueqds anoicectors pe!amut so. T To..sol ga ejeej

as dte eua qnotsa essaa mi ft’arits, eetu-o, mt’aecxi: ase

.4 .XEIDUAG F, lscims alb emaa’e tus qea lbort

•llo. C)ct, eserellone, gcsa: c

elea t, lrr, lodanidro’e lt dnavar massao pa nruocr. Palla, b

a uvitropst eativitca’e ls de Fassa. Palos/lou sa o tilímaa f

!nidarga

, vasae ca dniea f fen la eroba

e, f fe.ct, elibòl mb em, aóisivenavaa dil ds aeroe 2 hs dér m

s dtnemos mrollis mlen da us dtativitca avor, péo bh’t-a

s a é, v

s s ee lt dn

, ail des i tnereffeis d

oo né hbmat

.5 ALLTORNEu ueuqsu. Buitca

!stnemom

.6 N FT E’AA’SOPo do ht natiraluegr

ni �. Samron fi es nàratnemirepex

!sertls aln earato

. TT. ’AA’ r eea a f felloa cvea ta lminAes povu-erapere i ptpen ru u

. AMORN F b mt aropss eai fSe bt-ritneà a sraduja’, tsixieo d

-havor, ptes f feao ho ha nrs anatoo n. Hsnoicasnes sevos n

men tu’r diduat i a gropsr eou beritrapmo. Col-rr-ilossr a

b é e b, o-h

u i s tàra

i oc’s dpms no

AFE

S) –

julio

l 2

014

alut

(P

.77. . APICITRAPro, tatelcicib

e la dnugla aropse ertnec

8. ENONCSEDrró, crr, canimac

.9 T’AA’MORFNIl danoisseforp

srun ca epicitrat i p’aminAs dtativitcs o auitropss eojeejne ls devitropss etativitcs aee lms auor neà a f feraduja’. Tuitr

.ATTAC ee i rt-rartnecnor ce Pn pr uagu, jrr, janita, prr, palla, brr, ber

.TT. t fativitca anius qpao si n Sot d. Etulaa st o lropse’e ll d

b mu o aes a pnoisruc, exset t’atnup. I aasnal i dlae bs d

t o atisrevin, ututitsn, ialocse’e lraztinagr, a oseugims i acim

u, bsidutss eln es eér midnx a mieubirtno. Cct, etitran p

egrs a pitbuo d, nrr, naira tcisít fs aàraborn ts i eeedn iarano

b é bmat t

t o !tnatsnor cer i a sollie mt-

er exer f feea pnotsa ena ucs! setos neves ter larolli

eras pl, ascims alo a-hratnuegàrasseretni’e tua qnugl

: icicr

n s o a ue

alut

(Pt i

Sís

ica,

Esp

ort F

tivita

cA’’Ala

dP

l danoisseforp

.01 LAS SEF5 ra (rudrei ve dt-riegtorp

• é ae bt-rr-itneS• e i pt-ritreviD• vea tr larolliM

e hus querreè c cruQ

ot d. Etulaa st o lropsee ll d

.TT.UL mat t’eruoe ms dé A ma sugis aue, b)ail ds anoica5 r

!lol see d

xietau mb tmé aéo bh’t-rassae i p

egtama iv

• grO• neR• soP

vitict anes f feeyyenaui ge h

s aàraborn ts i eeedn iarano

as a tegnei mt sulas saé fbmn mr uimros deruocrt i pnivo

rollie mt-raztinagsidutss eln es eér midn

a mron f foe et-ras

?accaisííst f fíattaivvi

.àrasseretnie tua qnugl

a frçrob f foms atairas vtapa àluadroec. I rseroe 8 hm dinín m

• et-rr-axaleR• r atecnnocseD• et-raminA

a tiua fre t d’ad

P

• vea tr larolliM

• ner gexiènoCr exitrapmoc

mb el suporA

egtama iva i vot nn

seicnèirepr ex

• soP• pxE

nes

t demb el supor

a mron f foe etrass evor natnemirep

snoicasn

.pafww.pafww

• etraminA

ta.ces.paf2

3

RUTES DE CONSTANTÍ - NÚM. 7 - 2015

El sumari12Resseguim la Sèquia dels Molins iels llocs relacionats amb l’obtenció ila gestió de l’aigua. Visitem llocs em-blemàtics (molins, pont de les Caixes,vil·la de Centcelles) i altres descone-guts (el mur del torrent del MasBlanc o el pou de la Ferrerota).

La sèquia i els molins

20 La màgia de la fotografia en tresdimensions, de la mà del fotògrafHug Texidó, i dels racons més turís-tics de Constantí.Constantí en 3D

35Un projecte històric de la Manco-munitat de Catalunya de fa cent anys:els mapes de quatre-cents municipis.T’ensenyem els fulls de Constantí.

Les minutes de ConstantíViatge d’anada i tornada al Rourellamb bicicleta. BTT amb encant; perviure l’aventura pedalant, en compa-nyia d’Ignasi Manzanares.

La plana del Camp deTarragona

CRÈDITS

Edita: Ajuntament de ConstantíCarrer Major, 27 - 43120 Constantí Tel.: 977 520 521eMail: ajuntament@constanti.catCoordina: Arxiu Municipal

Agraïments: Carles Alcoy, Ruben Carmona, RicardEscarré, José A. Latorre, Ignasi Manzanares, JosepM. Sabaté i Sans, Sergi Saladié, Josep M. Solé Bar-rufet, Hug Texidó Amadó i Joan Torrents Roig.Correcció lingüística: Montserrat Franquès Gil

Impremta: Arts Gràfiques OctaviDipòsit Legal: T-944-2012ISSN: 2014-7686 (versió per a Internet) i 2014-7678 (versió en paper)

Amb el suport de la Diputació de Tarragona

4032 Una petita cova al turó de la Gavarra folrrada per dins amb pedraseca. Una obra d’arquitectura tradi-cional que no t’has de perdre. Hàbitat

44 Vols conèixer les espècies més ca-racterístiques que pots trobar alsfragments de bosc de ribera de Cons-tantí? Les repassem de la mà del nos-tre naturalista de capçalera.

La cova de la Gavarra

josé aNtoNio LatoRReConstantí, una vila mil·lenàriaal cor del Camp de Tarragona.Segons les últimes dades pu-blicades a l'Ager Tarraconensis, hi vahaver establiments ibers i posterior-ment romans que ens van deixarmoltes restes arqueològiques i unapaleoxarxa de camins molt significa-tiva, sense oblidar altres cultures iels nostres avantpassats, que vandeixar la seva petjada fins a l'actua-litat.Aquest és el Patrimoni Històrico-arqueològic, amb la vil·la romana deCentcelles al capdavant, declaradaPatrimoni de la Humanitat dins delconjunt de Tarraco fa uns anys.Tot encomiable i positiu, però quèpassa amb el nostre Patrimoni natu-ral d'on provenim com a espècie?Senzillament, va minvant dia reredia, arraconat en petits reductes.Els elements bàsics a tenir encompte dins d'aquesta reducció generalitzada són l'entramat de xar-xes viàries, com l’AP-7, l’A-27, el cor-redor del Mediterrani i altres demenys envergadura, que deixen to-talment aïllades les poblacions devertebrats; la contaminació en lesseves diferents formes i l'abandona-ment dels conreus agrícoles tradi-cionals.Què es pot fer? En la meva opinió,les solucions que s'haurien de treba-

llar des del consistori passen peruna ordenació territorial racional:les infraestructures existents hand’incorporar les mesures correcto-res compensatòries pertinents (pas-sos de fauna, revegetació lateral iestabilització de talussos amb plantaautòctona); control exhaustiu de lacontaminació atmosfèrica i d'aigüescontinentals; creació d'espais verdsinterconnectats amb figura de pro-tecció i que siguin representatius dela biodiversitat local; creació d'unens turístic municipal que ofereixivisites guiades a Centcelles, conjun-tament amb itineraris de natura(s'ha de tenir present que moltes es-pècies que tenim aquí no es podenveure al nord d'Europa, amb moltatradició ornitològica); una sensibilit-zació social efectiva amb programesd'educació ambiental, amb la parti-cipació d'entitats del poble, etc.Parlant d'aquest patrimoni i ambdata de 2014, s'han catalogat 459espècies vegetals i 214 espècies devertebrats (ocells, mamífers, amfibisi rèptils) al terme de Constantí, dinsd'un estudi realitzat per mi a partirde l'any 1980.Per acabar, faré esment d'un anticproverbi xinès que diu: “La naturano és una herència que deixem alsnostres fills, sinó un préstec que ellsens fan”.A veure si amb el nostre granet desorra podem conservar el que en-cara tenim.4

El naturalista La foto misteriosaConservem el

Patrimoni Natural

Resulta que Constantí també té laseva gràcia a nivell geològic. Laimatge de més amunt correspon a unindret del que ja en parlava RamonAmigó als seus llibres sobre els topò-nims del terme de Constantí escritals anys seixanta. Es tracta d’un llocque ben poca gent coneix perquèqueda una mica amagat en un raco-net, al costat de la carretera de Reus

AjUnTAMEnT DE ConSTAnTí

AjUnTAMEnT

DEConSTAnT

í

5

CaRLes aLCoyEn les nostres terres és comúlloar i preuar allò que notenim, però que veiem a prop.És com l’enveja, que sempre apli-quem a algú proper i no llunyà. Capde nosaltres no enveja, posem percas, Bill Gates ni la seva fortuna.Molta gent, però, enveja el veí que téuna fortuna una mica superior a ladels altres, i sovint li desitja mals.Amb els béns escassos passa el ma-teix.Així, els europeus del nord lloenel sol del sud i passen les vacancesen llocs càlids, fins i tot alguns fanestranyes platges fluvials fredes perprendre banys solars. Els de planesi fondalades, tan bon punt poden,surten freturosos de cap de setmanaa pujar i baixar tombants. Els de po-blets remots marxen a la gran ciutata fer-se dosis intensives de merca-deig, compra i cinema. A Constantí això devia passar ambl’aigua. La miqueta d’aigua que duiaun estiatge del Francolí era deri-vada, i de manera miraculosament

bíblica aprofitada, un cop i altre:molins, abeuradors, safareigs, ter-mes i fonts, sèquies, canals, basses itot un seguit d’estructures donavenmolts usos a una presa d’aigua queesdevenia un camí. La sèquia deConstantí era un camí de riquesa iabundor. Aquesta migradesa generàdues grans coses: un enginy especialper trobar i aprofitar una aiguaminsa (mines, pous i recs), i també,com no pot ser d’altra manera, unacerta enveja envers aquells veïnsque en disposaven. I aquestes duescoses, marquen, perquè contra elque diuen els moralistes, l’enveja dela bondat mai no és dolenta.Això es pot veure en aquesta rutade molins i aqüeductes, de cases pairals romanes i indústries ecle-siàstiques. Hauríem de demanar aalgun historiador local què va serprimer, si el camí i les hortes i des-prés la cerca d’aigua, o la creacióil·luminada (d’algun pròcer o d’al-guns pagesos) de la derivació de lesaigües del Francolí. Això també potexplicar el caràcter d’un lloc, comdiuen els clàssics quan parlen de lesbondats de la Història.

Desig i profit de l’aigua El guiaAjUnTAMEnT DE ConSTAnTí

al Morell. Es tracta de les Roques delPubill, un aflorament de lloses, allàon el camí d’Almoster travessa la car-retera de Reus i l’antic camí de Tor-tosa. És a dir, en un tros ple d’oliverssurten uns imponents fragments deroca. El nom de les roques el prenendel renom de la casa dels amos de laparcel·la; per això, també en diuenles Roques de Valent.

6

El caminant

joseP estiviLLArxiu Municipal de ConstantíGeògraf i professor associat al De-

partament de Geografia de la Univer-sitat Rovira i Virgili. Professionalautònom especialitzat en planificacióterritorial, energia i paisatge.― Què és el paisatge, coms’estudia i per a què serveix el seu estudi?Tal i com diu el Conveni Europeudel Paisatge, aprovat a Florència el2000, el paisatge és qualsevol part delterritori, tal i com és percebuda perles poblacions, i que és el resultat del’acció de factors naturals i humans ide les seves interrelacions. Per estudiar-lo, i no només desd’un punt de vista descriptiu sinótambé propositiu, la llei catalana depaisatge preveu diversos instru-ments, com els Catàlegs o les Cartesde paisatge, que han de servir per de-terminar la tipologia dels paisatges, laidentificació dels seus valors i l’estatde conservació, així com proposar-neuns objectius de qualitat que caldriaassolir.― Quins són els elements que defineixen el paisatge de Constantí?El paisatge de Constantí es defineixper ser divers, encara que aparent-ment no ho sembli. Quan es fa una

aproximació al detall, es pot contem-plar com en un espai relativament re-duït hi coexisteixen paisatges agraris,urbans, industrials, naturals... algunsamb una alta connotació positiva, al-tres no tant. També és cert que algunsd’aquests paisatges, com els agraris oels naturals, estan sotmesos a unesfortes pressions i dinàmiques.― Com era el Constantítradicional i quins han estat els principals canvis en elsdarrers cinquanta anys?El paisatge tradicional depèn dequina època de referència utilitzem.no és el mateix el paisatge dels tom-bants dels segles xIx i xx que el delsanys 1940 o 1950. Així, si a principis

del segle xx hi havia un paisatge abso-lutament agrari, amb combinació dediversos tipus de conreus, cap alsanys 60 trobem un paisatge tambéagrari, però dominat pel conreu d’a-vellaner. Els darrers quaranta o cin-quanta anys, en canvi, el paisatge delmunicipi ha patit un esquarterament,sobretot provocat pel pas de grans in-fraestructures de comunicació, la ins-tal·lació de polígons industrials...sovint sense o amb escassa planifica-ció. Això, juntament amb el progres-siu abandonament de l’activitatagrària, ha convulsionat el paisatge.― Com valores l’allaud’infraestructures que travessenel terme municipal (carreteres,

sergi saladiégeògRaf

autovies i autopistes, aeroport,ferrocarril, polígons, etc)?Un despropòsit, i no tant per les in-fraestructures en sí, que poden ser més omenys necessàries i/o servir adequada-ment el territori, sinó perquè s’han execu-tat sense cap mena de planificacióterritorial. Per tant, en molts casos, sensecap mena de coherència ni integració ter-ritorial i, molts menys, amb respecte pelsvalors i usos propis del territori.― Què hem de fer amb el munt demasos abandonats que vanenrunant-se de forma inexorable? És una qüestió complexa, ja que el sos-teniment dels masos, vitalment i arquitec-tònica, està directament relacionat ambl’activitat agrícola. Per tant, si aquesta esva apagant, és molt complicat poder man-tenir tot aquest patrimoni arquitectònic ietnogràfic, i impossible de sostenir nomésamb diners públics. Per això, hi hauriadues estratègies que considero bàsiques:la primera, passa per inventariar exhaus-tivament aquest patrimoni. Un cop es co-negui el que hi ha i el seu valor, individuali col·lectiu, es pot iniciar un pla per facili-tar la rehabilitació d’aquests espais per adiversos usos, ja siguin o no directamentvinculats a l’activitat agrària.― Com valores a nivell paisatgísticl’estat actual del riu Francolí i delseu entorn?Un desastre, simplement i plana. Mal-grat totes les pressions, però, la majestuo-sitat de la natura fluvial s’imposa en

alguns, pocs, racons. És una autèntica llàs-tima com hem girat l’esquena, no nomésa Constantí, als espais fluvials entenent-los només com a patis del darrere, desor-denats i on tot hi està permès.― Quins eixos hauria de tenir laplanificació territorial en el cas deConstantí de cara al futur?Des del meu punt de vista, respectar elsespais agrícoles amb més valor agronòmic

i potenciar-ne l’ús agrícola per elaborardiversitat de productes de proximitat. Iaixò vol dir abandonar el monocultiu del’avellana. Per altra banda, establir unamoratòria a les noves infraestructures decomunicació i de sòl industrial. En aquestsentit, el municipi està més que cobert. Fi-nalment, penso que caldria integrar ade-quadament els espais naturals en elplanejament urbanístic i en el paisatgequotidià dels habitants del municipi.

7

FoToS: AjUnTAMEnT DE ConSTAnTí

Cementiri Repsol

joseP estiviLLConstantí és un territori més aviatpla i els pocs turonets són de pocaalçada; no obstant això, gaudeix d’u-nes quantes vistes panoràmiques que sónprou boniques, però també ben descone-gudes. Us en volem mostrar una de forçaespecial.

el turó de la gavarra

8

Esglésiaparroquial

Camí de laGavarra

Mas de laSimona

Mas de Gavaldà Mas del Valent Polígon Riu ClarAutopista

La panoràmicaSi aneu fins al capdamunt del turó de laGavarra, rere la zona comercial de les Ga-varres (no em pregunteu perquè un nomva en singular i l’altre en plural), descobri-reu una vista magnífica. A una alçadad’uns 80 metres i un entorn encara ple devegetació. Per començar, identifiquem fàcilmentConstantí de lluny, per la silueta inconfu-sible de la seva Església parroquial, amb

el seu alt campanar. A l’esquerre, unes al-tres torres, en aquest cas les xemeneies dela refineria de Repsol. Més a prop, una línablanca que va d’esquerre a dreta és l’au-topista A-7 i, al mig de la foto, un pont latravessa per al trànsit dels vehicles i delvianants del camí de la Gavarra. Més aprop encara, una construcció d’un colorclar i de grans proporcions és el mas deGavaldà, un enorme mas patrimonial. A la

dreta, al costat d’uns plataners gegants,un altre dels masos importants, el del Va-lent. La vista panoràmica resumeix el que ésConstantí: indústria recent del sector dela química, amb les seves xemeneies ques’enfilen cap al cel, antics masos patrimo-nials abandonats i, tallant pel mig, les in-finites infraestructures que travessen elterritori.9

FoTo: AjUnTAMEnT DE ConSTAnTí

Mas de les Beates

joseP estiviLLArxiu Municipal de ConstantíLa gent més gran diu que Cons-tantí ha canviat bastant la sevafesomia durant aquestes darre-res dècades. Un dels canvis fonamen-tals, tecnològicament parlant, haestat la modernització tècnica enl’extracció i el proveïment de l’aigua.Parlem de canvis com la portada

d’aigua del riu Ebre o dels nous sis-temes més eficients de reg agrari ique han alterat els sistemes tradicio-nals. Alguns dels recs, pous i minesde tota la vida, encara estan en fun-cionament, com l’emblemàtica Sè-quia dels Molins; altres, han quedatobsolets i finalment abandonats,però quan aneu pels camins, per pocque us hi fixeu, en trobareu encaramoltíssimes evidències. Podria ser,fins i tot, que passant pel davant no

sapigueu com es deien o pel què ser-vien. Potser no els haureu ni recone-gut. Ara us presentem uns quantsd’aquests elements tradicionals. Estracta de fonts, basses, recs, dipòsitsi d’un llarg etcètera. Us animem a descobrir tota la cul-tura tradicional de l’aigua, a reconèi-xer-la i a valorar-la. Són els elementsque han dibuixat el nostre poble du-rant segles i que se’ns mostren comun veritable museu a l’aire lliure.

el museude l’aigua

El diccionari

AnivelladorElement que permet calcular i regular el cabal d’aigua en un puntdeterminat d’una sèquia o un altrecurs d’aigua.Anivellador de la Sèquia dels Molins

(terme de la Pobla de Mafumet).

DipòsitLloc tancat on els sòlids o els lí-quids són emmagatzemats, freqüent-ment es tracta de l’aigua.Dipòsit a la teulada d’una casa de la

plaça de l’Hospital.

CrestelladorComporta de pedra o altre mate-rial que serveix per tancar i obrir elpas de l’aigua que s’ha de desviarpels diferents recs.Crestellador de la Síquia, davant del

molí de Constantí.

AqüeductePont especial amb què una con-ducció d’aigua salva una depressiódel terreny. Pont de les Caixes.

BassaDipòsit a l'aire lliure amb mursd'obra impermeabilitzada destinatgeneralment a emmagatzemar l’ai-gua de reg.Bassa del mas de la Simona.

Boca de la minaPunt final de la mina on l’aiguabrolla a la superfície. S’assegura l’es-tabilitat amb una construcció d’obra,que probablement dóna lloc a l’inicid’un rec.Boca de la mina de l’Esperança.

FoToS: AjUnTA

MEnTDECon

STAnTí

10

Fiblaobertura que es fa a una sèquia o a unapresa per treure'n aigua i, en molts casos,desviar-la cap a un rec. Té una aixeta perobrir i tancar la sortida d’aigua.Fibla del mas de l’Esperança.

FontIndret on l’aigua subterrània surt a lasuperfície de la terra. També es refereix ala construcció de pedra, rajola, ferro oaltre material amb un canal o una aixetaper on surt aquesta aigua.Font de Garrot, a la plaça dels Drets Hu-

mans.

PouTúnel vertical excavat o perforat a laterra, generalment per aconseguir una re-serva d’aigua subterrània. S’acostumen aassegurar les parets amb pedra o cimentperquè no s'ensorri. Pou de la finca de la granja de ca Coni-

llera.

RecCanal per portar l’aigua d’una síquia,una mina d’aigua o un pou fins als campsde conreu. Rec de les Puntes, al camí de les Puntes.

RepartidorElement situat en un curs d’aigua perdividir-ne el curs vers dues direccions di-ferents.Repartidor de la mina de les Puntes.

SíquiaExcavació llarga i estreta que té la fun-ció de conduir l'aigua dels llocs de capta-ció (rius, torrents, pous, basses, etc) fins ales zones agrícoles.La sèquia dels Molins

SíniaMàquina d'elevar aigua d’un pou, for-mada bàsicament per una roda verticalque és accionada per un animal o per laforça del corrent d'aigua. Sínia del camí dels Pallaresos (actual-

ment desmuntada).

RepresaMur fet amb pedra, formigó o materialssolts, que es construeix travesser en uncongost sobre un riu o riera amb la finali-tat d’elevar el nivell de la llera fluvial perderivar-ne l’aigua cap a canalitzacions dereg o cap a altres aprofitaments.Represa d’EMATSA al riu Francolí (terme

de Tarragona).

Mina d’aiguaExcavació subterrània artificial, desti-nada a transportar, aprofitant la gravetat,aigua de la capa freàtica fins a la superfí-cie; d’allí es reparteix l’aigua per hores atots el propietaris de la mina.Interior de la mina d’aigua de l’Espe-

rança.

11

12

L’itinerari

La sèquia i els molins

joseP estiviLLArxiu Municipal de ConstantíDir que l’aigua és font de vida ésuna obvietat. La necessitentots els éssers vius; per això, laseva obtenció i aprofitament ha estatuna de les constants en la història.L’empraven els pagesos per regar idonar de beure al bestiar; les indús-tries, per fer funcionar els molins i,com és evident, les famílies, per alconsum directe de les persones.L’itinerari que us presentem vol re-córrer els indrets lligats a l’aprofita-ment de l’aigua. Us parlarem demolins, de sèquies, de recs...La sèquia dels MolinsEl punt zero de la nostra històrianeix al riu Francolí. Encara dins delterme de la Pobla de Mafumet existeixun lloc que li diuen la Siquieta. És unaresclosa feta de pedres, graves i terresque serveix per desviar una part delcurs de l’aigua cap a la Sèquia delsMolins i és, de fet, el lloc del seu nai-xement. La resclosa es complementamés avall amb una construcció recent,l’anivellador o regulador, que retornaal riu l’excés de cabal que pogués en-trar a la síquia (en casos de riuades)i evitar-ne el desbordament durant elseu recorregut.

La Sèquia dels Molins, conegudapopularment com la Síquia, és unaobra importantíssima que, d’algunamanera, podria tenir una antiguitatmil·lenària, ja que en un punt del seurecorregut —el del pont de les Cai-xes— s’hi han trobat evidències dematerials i tècniques constructives del’època dels romans. Actualment lagestiona una comunitat de regants.La Síquia està feta fonamentalmentde terra i canyes: l’aigua manté les ca-nyes i les canyes mantenen l’entoixat.Aquest sistema constructiu, comple-tament tradicional, és el secret que ha

permès la seva llarga durada. nomésen casos molt concrets es van ferparts d’obra: com a les basses, elscrestelladors o els salts d’aigua i re-preses dels molins. També a les fibles,on es donava sortida als recs de lesfinques properes. Ramon Amigó, par-lant de temps enrere, és clar, deia quedonava aigua a uns cinc-cents propie-taris, amb una extensió de 326 jornalsequivalents a unes 160 hectàrees. Iafegia que l’aigua l’agafa a la resclosadel riu Francolí i passa entre el camíde Montblanc i el riu. Travessa lespartides de les Sorts, la Ferrerota, laBASEC

ARToGRàFICA

: ICGCFoToS

DEL’ARTICLE: AjU

nTAMEnTDE

ConSTAnTí

De la mà de la Sèquia dels Molins resseguim un passat ple d’enginy en l’aprofitament delsrecursos hidràulics que ofereix el territori. Des de l’època dels romans fins al moment actual, descobriu tot un món ple de molins, basses, pous, recs i represes.

1

2

5

11La Siquieta1Bassot2Mur del torrent del Mas Blanc3Resclosa del torrent del Mas Blanc4Pont de les Caixes 5Paller i mas de la Ferrerota6Pou de la Ferrerota7Rec de la Ferrerota8Vil·la romana de Centcelles9Crestellador de la sèquia i molí de10

ConstantíRec de Rabassols de Dalt11Molí Paperer12Molí de Reus 13Molí de Vent14Molinet del mas de Mascaró15Molí de l’Horta16

14

10

4

73

8

9

6

12 13

15

16

Riba, Sant Bartomeu i Seixanta jornals ipenetra al terme de Tarragona pel mas deMascaró. Ara l’aigua serveix per als regat-ges però, antigament, feia anar els molins.M. Assumpta Cerdà, josep M. Roca i josepM. Sabaté diuen que no se’n pot datar ambexactitud l’any de la construcció, però queapareix citada en documents d’època me-dieval sota denominacions com Sèquia delSenyor, Sèquia de l’Arquebisbe o Sèquiadels Molins, entre d’altres. nosaltres ensreferirem a l’última, atès que és la deno-minació actualment vigent, tot i que po-pularment se la coneix com “La Síquia”.En aquesta ruta us presentarem algunsdels indrets lligats directament a la Síquia,

però també altres que no en formen partperò que són propers geogràficament ipermeten veure més casos de gestió del’aigua. En aquest darrer supòsit troba-ríem el Bassot.El BassotEl Bassot és una bassa de grans propor-cions (140.000 m3 de capacitat) que estroba en la confluència dels camins de lesSorts i de Montblanc. A peu de camí no laveureu pas perquè es va construir al cimd’un turonet, buidant-lo de terra per dinsi folrant-lo amb una lona especial. Serviaper assegurar un bon cabal d’aigua de reg

en els moments de sequera. El Bassot noforma part estrictament del traçat de la Sí-quia però sí que el va promoure la mateixacomunitat de regants el 1987, tot i que elsdiners van sortir de Repsol, raó per la qualaquesta empresa hi té dret d’aigua en casd’urgència. En un moment concret va re-bentar una mina d’aigua que hi havia asota. Arran del transvasament d’aigua delriu Ebre fins al Camp de Tarragona,aquesta bassa, com d’altres construccionstradicionals per a l’obtenció d’aigua, haperdut bona part de la seva importànciaestratègica. En el cas del Bassot, necessi-taria algunes actuacions de reparació imanteniment.El torrent de la FerrerotaDes del punt del Bassot seguim el perí-metre de Repsol, per la banda oposada alriu Francolí. Llavors, a molt poca distàn-cia, veurem, des de dalt mateix del camí,el torrent del Mas Blanc, més conegut enaquest tram com el torrent de la Ferre-rota. El nom Ferrerota, per cert, és un to-pònim molt freqüent a Constantí, quedóna nom, ni més ni menys, que a un tor-rent, una partida de terra, un camí, unacosta empedrada, una casa del carrer del’Església Vella, un mas antic, un rec, unamina d’aigua, un pou, una vinya i ves queencara no ens deixem alguna cosa més. A l’alçada de la finca de Pep Bofarull,observem la presència imponent d’unmur molt gruixut construït travesser alcurs de l’aigua. Data de temps immemo-rial, però per la seva ubicació i els mate-

14

PÀGINA 12: la Siquieta (dalt) i una imatge de la Síquia dels Molins (baix). DALT: el Bassot.BAIX: el mur i la represa del torrent del Mas Blanc. PÀGINA DE LA DRETA: l’aigua del pontde les Caixes (dalt) i la bassa del mas de la Ferrerota (baix).

rials amb els quals està construït, podriacomplir alguna funció relacionada ambl’embassament d’aigua d’aquest torrent,un dels més cabalosos del terme munici-pal i que porta aigua tot l’any.Continuem pel camí amunt, amb elcomplex de la refineria sempre a mà dretai, a pocs metres, mirant novament al tor-rent i mig amagada per les canyes, veuremuna represa d’obra amb aspecte tambéantic i encara més desconeguda que l’an-terior.Tant la represa com el mur són duesconstruccions que no han estat encara es-tudiades, però semblen destacar la impor-tància que devia tenir de sempre eltorrent del Mas Blanc i, en general, la par-tida de la Ferrerota, com per justificar larealització d’aquestes obres de certa en-vergadura per a canalitzar l’aigua queporta. Sabem que terrenys propers, queactualment ocupa Repsol, havien estat po-blats a l’època dels romans, ja que s’hi hatrobat una vil·la, sepultures de fossa i unanecròpolis.D’època més recent, sabem que el tor-rent recollia aigua des del terme de laSelva del Camp i desaiguava sota el mas dela Ferrerota i, a partir d’allí, com ens ex-plica josep M. Solé Barrufet, l’aigua s’es-tancava i formava uns aiguamolls quearribaven a la riba del Francolí. Fa molt detemps que allò es va dessecar, gràcies a laconstrucció d’una mina i d’unes parets altorrent que van canalitzar l’aigua fins alriu, i això va permetre obtenir un terrenymolt bo.Recuperem, però, el nostre itinerari.

Tornem al Bassot i agafem el camí deMontblanc, en direcció a Tarragona. Des-prés de passar per sota de la via del tren,ens apareix, majestuós, un pont molt es-pecial.El pont de les CaixesEl pont de les Caixes és, en realitat, unaqüeducte. Per dalt hi llisca l’aigua de laSíquia; per baix, diverses arcades donenpas al torrent de la Ferrerota i al trànsitdels vianants. D’aquesta important obraheu de saber que fa uns pocs anys es vadescobrir que la base del pont evidenciamaterials i tècniques constructives prò-pies de l’època dels romans, tot i ser molt

transformat en períodes posteriors. Ha ar-ribat als nostres dies malmès pel pas deltemps, l’efecte de les riuades i la manca demanteniment. En un altre article d’aquestnúmero de la revista podem veure imat-ges del pont en 3D que ha fet el fotògrafHug Texidó. A la foto de dalt hi ha unaimatge poc habitual, com són les dues cai-xes de l’aigua: les parets externes són lesoriginals, fetes amb carreus, mentre queles internes, més estretes, són d’una res-tauració recent. Per la seva importànciahistòrica i monumental i el valor arqueo-lògic de l’entorn immediat, el pont de lesCaixes va ser declarat Bé Cultural d’Inte-rès nacional (BCIn), a l’igual que la vil·laromana de Centcelles.

15

El mas de la FerrerotaAgafem momentàniament el camí de laFerrerota. És un camí molt agradable perpassejar, perquè està envoltat de campsconreats i de patrimoni històric. Efectiva-ment, en el curs d’aquest camí ens trobemamb el pont de les Caixes i amb el paller iel mas de la Ferrerota. Aquests dos últimsestan abandonats de fa anys i en mal estatde conservació. El mas de la Ferrerota es va construir alsegle xVIII i era propietat del Capítol delsCanonges de la Catedral de Tarragona.Això ho podem veure (amb una mica d’es-forç) per la inscripció de la “tau” a l’arc dela porta d’entrada. Per dins, aquest mastenia una distribució tradicional, amb la

planta baixa dedicada a rebedor i cuina iuna escala per pujar al primer pis, on sesituen les cambres i, a sobre, les golfes.Del mas de la Ferrerota volem que usfixeu en la bassa que hi ha a la dreta de lafaçana, a baix del barranc. Té unes midesconsiderables encara que no la podemveure amb nitidesa perquè la vegetació latapa, però ens dóna una idea de la impor-tància de la finca.Finalment, ja que ens ve de passada, co-mentem l’edificiació de davant de la fa-çana principal del mas, a l’altra banda delcamí. És un edifici de planta rectangulardel qual només en queden quatre parets,però pels carreus de pedra de les finestresdeduïm que devia tractar-se d’una cons-trucció de certa importància i antiguitat.

Per testimonis orals, sabem que en la dar-rera etapa va funcionar com un paller delmas, però un incendi desgraciat succeït fauns cinquanta anys el va deixar completa-ment enrunat i s’abandonà.El reg a la FerrerotaI parlant d’aigua i de reg, diguem que lapartida de la Ferrerota obtenia l’aigua pertres vies diferents: d’una banda, de la Sè-quia dels Molins, per a les finques mésproperes i situades, en general, a la partmés alta; i de l’altra, del rec i del pou de laFerrerota, que ho fan a la part més baixa.Sobre el rec de la Ferrerota aclarim, d’en-trada, que no agafa l’aigua de la Sèquiadels Molins sinó d’un barrancot al terme

DALT: el pou de la Ferrerota i la vil·la romana de Centcelles. BAIX: el paller del mas de la Ferrerota i el crestellador davant del molí deConstantí. DRETA: salts d’aigua al molí Paperer.

16

dels Pallaresos i després passa per sotadel riu Francolí, on recull encara mésaigua i, pel principi dels vasos comuni-cants, brolla una miqueta més amunt, ja alterme de Constantí, a la zona de la Fontdel Llop. En segon lloc, com que en les es-tacions seques no hi havia prou aigua, esva construir l’any 1922 un pou amb un di-pòsit una miqueta alt, per fer agafar nivella l’aigua. El pou de la Ferrerota es trobaactualment abandonat i enrunat.Tant el rec com el pou eren gestionatsper una comunitat de regants dita del Recde la Ferrerota, que era completament in-dependent de la de la Síquia. Alguns infor-mants ens diuen que aquesta comunitatés bastant antiga. La vil·la romanade CentcellesUn cop repassada la partida de la Fer-rerota, amb els seus elements relacionatsamb l’aigua, tornem a agafar el camí deMontblanc en sentit Tarragona. En algunmoment un pont ens permetrà travessarl’A-27. Continuem fins a la vil·la romanade Centcelles, una altra parada imprescin-dible en el nostre itinerari que, a més, estàdeclarada Patrimoni de la Humanitat. Estracta d’una típica vil·la propera a la grancapital que era Tarraco. La informació sobre aquesta vil·la ésamplíssima, en particular sobre la cúpulaamb mosaics de temàtica paleocristiana, iara mateix no ens hi estendrem, ja que ensvolem centrar en els aspectes lligats a lagestió de l’aigua. Per això, destaquemnomés dos aspectes d’aquesta vil·la. El primer: el descobriment, fa pocsanys, de la cronologia romana per al pontde les Caixes, el que ens obliga a plantejarla possibilitat que alguna canalitzaciómolt semblant a la Síquia dels Molins exis-tís a l’antiguitat, un fet versemblant atesal’experiència dels romans en les construc-cions d’enginyeria hidràulica. El segon, és que aquesta vil·la, com erahabitual a les grans residències rurals,disposava d’uns banys calents, que tantservien per a la higiene personal comd’espai lúdic on practicar la sociabilitat. Elsistema era molt sofisticat: un forn escal-fava l’aire que circulava per un doble pa-viment i permetia mantenir un circuitd’aigua calenta que escalfava una petitabassa. A banda, hi havia altres basses ambaigua més tèbia o freda. La canalització nonomés proveïa d’aigua les basses delsbanys sinó també les latrines i el clavegue-ram. Els romans tenien una cultura moltavançada tècnicament en l’ús domèstic i agrari de l’aigua i en les excavacions arqueològiques no deixem de trobar-neevidències materials.

El molí de ConstantíContinuem la nostra ruta de turismecultural en sentit Tarragona i en la con-fluència del camí de Montblanc amb eldels Pallaresos girem a la dreta, com sivolguéssim anar cap a Constantí. A unadistància aproximada d’uns 100 metres,ens trobarem amb el molí de Constantí. Ésun mas que llueix en tres llocs diferentsl’escut de l’arquebisbe Ènnec de Vallterra,que ho fou de la seu tarragonina de l’any1388 al 1407. Una de les obres que em-prengué aquest arquebisbe fou la cons-trucció o reparació d’aquest molí que, apartir d’aleshores, es dirà molí de l’Arque-bisbe. Al 1688 se’n va fer cessió a la vilade Constantí. L’Ajuntament, que aleshoress’anomenava Universitat de Constantí, deseguida se’n va desentendre i l’arrendà atercers. Amb la desamortització de Madoz

del 1855, passa a mans privades. A finalsdel segle xIx l’edifici és eixamplat per labanda nord per instal·lar-hi un molí d’olique, més tard, servirà per triturar sofre.Aquest nou molí ja no utilitzarà l’energiahidràulica sinó que la pedra es mourà perforça animal. Encara una mica més amunt del camídels Pallaresos, però a mà dreta, dins dela Síquia, veiem un crestellador. Es tractad’una comporta de pedra que serveix pertancar i obrir el pas de l’aigua i desviaruna part d’aquesta cap al rec de Rabassolsde Dalt i l’altra cap als molins. En la pri-mera opció, l’aigua anava rodada pel rec,afrontant importants desnivells, i acabavaen dues basses del mas de Mascaró, que jano existeixen perquè se les va menjar elpolígon Riu Clar.Ara, agafarem el camí dels Pallaresoscap al riu, per trobar els altres molins.

17

El molí PapererEl molí Paperer no es dedicava a moldreblat sinó a fabricar paper. La primera re-ferència documental on surt citat data del1412. Al s. xVII s'hi va instal·lar jaumeFont, un mestre paperer de Capellades,una vila que en aquell moment era de lesmés importants de Catalunya en la fabri-cació de paper i els seus tècnics eren elsmés qualificats. Al primer terç del s. xVIII, el molí passaa ser propietat dels cartoixans d'EscalaDei, els quals sempre havien estat pre-sents a la zona, ja que tenien uns certsdrets sobre l'aigua de la sèquia. L'escut delmonestir i la data de 1732 es troben en laclau central de l'arc de la porta d'entrada.Durant la primera meitat del s. xIx el molíi l'hort del davant són desamortitzats al'orde religiosa i venuts al propietari tar-ragoní Melcior Lloveras. S’hi continuà fa-bricant paper fins a finals d'aquest mateixsegle o començaments del xx, moment enel qual quedà deshabitat. A partir delsanys setanta fou víctima d'espolis i degra-dació i actualment es troba en estat ru-ïnós. En relació a l'edifici, tenia plantabaixa i tres pisos, amb una superfície perplanta d'uns 238 m2. Al seu voltant tro-bem adossades construccions comple-mentàries (corrals, magatzems, horts,etc). Pel darrere del mas es van construiruns petits salts d'aigua que feien girar tresrodes amb pales, l’eix de les quals traves-sava per uns orificis la paret posterior delmolí i, per la part de l’interior, movia elmartell per trinxar els draps de roba ambquè es fabricava el paper antigament. L’es-tructura d’aquests salts encara és visiblei l’aigua hi continua circulant ara com fasegles.

El molí de ReusContinuem el camí dels Pallaresos endirecció al riu, deixem uns arbres plata-ners enormes enrere i tot seguit arribemal molí de Reus, a mà esquerra. Rep aquestnom perquè durant segles va pertànyer ala ciutat de Reus (encara que en altres mo-ments se'l va conèixer com a molí de Cent-celles, molí de Sant Bartomeu o molí del'Arquebisbe). La referència documentalmés antiga és del 1471. Al segle xVI erapropietat de l'arquebisbe de Tarragona ies trobava mig abandonat, sense activitat,i amb un cost de reparació molt elevat, raóper la qual se'n van despendre i el va ven-dre al municipi de Reus, que el tindria du-rant més de tres-cents anys. Una de lesclàusules establia l'obligació d'adobar, re-parar i escurar la resclosa i la sèquia deldit molí, una clàusula que en el futur seriamotiu de controvèrsia. A finals del seglexIx s'hi introdueixen millores tècniquesimportants, com la instal·lació d'una mà-quina de vapor per poder accionar els mo-lins quan fes falta l'aigua. A començamentdel segle xx es canvia la producció i es co-mença a moldre sofre.Davant de l’edifici del molí s’hi vanconstruir unes naus en les quals s'hi ins-tal·là una fàbrica de teixits, Víuda i fills dejerònim Daniel, però no durà gaire temps.Als anys cinquanta, s'adequà l'edifici pera habitatges i hi residiren bastantes famí-lies. Era com un barri de Constantí, peròtothom s'anava traslladant cap a la vila.Als anys seixanta, una fàbrica tèxtil ano-menada “jerseis Constantino”donà feina amoltes noies del poble, però també haguéde plegar.A nivell arquitectònic, el molí de Reusés un conjunt d'edificis que han anat aug-

mentant i evolucionant al llarg del temps.L'edifici principal i més antic consta d'unssòtans, on estava ubicat l'antic molí me-dieval, una planta baixa i un primer pis.També hi ha un segon pis, però fou edifi-cat pels voltants de l’any 1920. Davant dela porta d'entrada hi havia una bassad'emmagatzemament de l'aigua, però ac-tualment està eliminada o tapada.El molí de VentSeguim camí avall en direcció al riu.Abans del pont sobre l’A-27 girem a ladreta i al cap d’uns minutets trobarem dosmolins més. El primer, és el molí de Vent,una construcció recent, de finals del xIx o

DALT: la nau industrial de davant del molí de Reus. BAIX: el molí de Vent. DRETA: el molinet del mas de Mascaró cobert de vegetació.BAIX, a l’esquerra, interior del pou del molí de Vent; a la dreta, molí de l’Horta.

18

començaments del xx. Està bastit amb eltotxo, tan habitual en les construccionsdel moment. Dalt de tot, en una estructurade ferro, hi havia unes aspes mogudes pelvent, que aixecaven l’aigua d’un pou situatsota el molí. A mitjans del segle passat escanvià la força del vent per un motor degasoil. El molinet del mas de MascaróPel que respecta al molinet del mas deMascaró, es troba a tocar gairebé de l’an-terior, però ja dins del terme de Tarra-gona. Deduïm per l’estructura i elsmaterials que està construït al segle xVI oabans. Té forma de torre de vigilància ofortificació i potser, en un primer moment,no funcionava com a molí. En una de lesfaçanes hi ha l’escut de Tarragona, raó perla qual suposem que era propietat d’aquest municipi. Al segle xVIII era dels je-suïtes i, quan aquesta congregació fou ex-pulsada, els seus béns li foren alienats.Llavors, fou arrendat a un particular deTarragona i aleshores ja figura com a molíd’oli, fins que, al cap de molts anys, passàa propietat d’una família del poble, de cala xeca, que el feren servir com a mas d’ei-nes. Amb el temps, s’abandonà i l’edifici esdegradà. Al costat podeu veure la imatgeque presentava fa pocs anys aquest molí,literalment colgat de vegetació.Molí de l’HortaEl darrer molí de la síquia, també situatdins del terme de Tarragona, es trobaenmig d’un nus de carreteres, al final delPolígon Riu Clar. En resten algunes paretsdempeus. El tenim documentat des demitjans del segle xII i sabem que el 1903encara estava en funcionament perquè sel’esmenta en unes ordenances de la sè-

quia, però avui dia ningú no recordahaver-lo vist en funcionament. Per allí hineix la mina dels Tarragonins, mentre laSíquia seguia el seu recorregut pel costatde la carretera antiga, fins arribar al seufinal, al riu Francolí. L’historiador josep M.Sabaté i Sans ens explica l’anècdota quealgun “jefasso” del Franquisme va arren-car els plataners centenaris que hi haviaper fer llenya per al seu mas de la Riba. El molí va estar habitat com a masia finsa finals dels anys seixanta i des de llavorsno ha deixat de degradar-se. Avui dia lacarretera passa literalment a un pamd’una de les parets.ConclusionsFins aquí el nostre particular recorre-gut per alguns dels indrets més interes-sants del terme de Constantí, una zonaque es podria qualificar de veritable parchistòric perquè en un espai reduït s’hiapleguen vil·les romanes, molins medie-vals, indústries contemporànies i, sobre-tot, l'element que ho uneix tot: l’aigua,amb els seus recs, pous, basses, mines i sè-quies... L'aigua, rodant i rodant.

Més informació

19

Amigó i Anglès, R. (1969). Els topònimsdel terme municipal i del poble de Cons-tantí. Tarragona: Instituto de EstudiosTarraconenses “Ramon Berenguer IV”.

Amigó, R. (2008). Onomàstica del termemunicipal de Constantí. Sindicat Agrí-cola de Constantí. Barcelona: Institutd’Estudis Catalans.

Cerdà i Sans, M. A.; Roca i Pellicer, J. M.;Sabaté i Sans, J. M. (1992). Notes pera l’estudi dels molins hidràulics de l’an-tic terme de Centcelles. Tarragona:Centre d’Estudis de Constantí.Solé i Barrufet, J. M. (2014). “La Síquia.Comunitat de regants de les hortes delriu Francolí de Constantí”. Estudis deCostantí (30). Tarragona.

Escarré, R. (2009). “La ruta de l’aigua”.Rutes de Constantí (1). Tarragona.

Rodríguez i Valls, E. (2007). “Aproxima-ció a l’entorn de Constantí a través dedues passejades”. Estudis de Constantí(23). Tarragona.

hUg texiDó aMaDóFotògrafEls volem ensenyar unes espec-taculars fotografies de Cons-tantí com mai no les havienvist: la vil·la romana de Centcelles, elpont de les Caixes, els molins medie-vals... en tres dimensions. Això éspossible perquè aquestes instantà-nies estan fetes amb la tècnica de l’a-nàglif, és a dir, unes imatges de duesdimensions que tenen la propietat deprovocar un efecte tridimensional

quan es veuen amb lents especials(lents de color diferent per a cadaull). Es basen en el fenomen de sín-tesi de la visió binocular patentat perLouis Ducos du Hauron al 1891 ambel nom d’anàglif.Les imatges d’anàglif es componende dues capes de color, superposadesperò mogudes lleugerament, unarespecte de l’altra, per a produir l’e-fecte de profunditat. Usualment, l’ob-jecte principal està al centre, mentreque el del voltant i el fons estan mo-guts lateralment en direccions opo-sades. La imatge conté dues imatges

filtrades per color, una per a cada ull.Quan es veu a través de les ulleresd’anàglif, es revelarà una imatge tri-dimensional. L’escorça visual del cer-vell fusiona això dins de la percepciód’una escena amb profunditat. Però,com es fan les fotos en tres dimen-sions? I, sobretot, com pot una per-sona qualsevol confeccionar lesseves pròpies fotos en 3D? Com fer fotos en 3D?La pretensió d'aquest article ésque alguns dels seus lectors intentin

Constantí en 3D

L’àlbum

20

Us convidem a veure un mostra fotogràfica de Constantí en 3D. La màgia de les tres dimensions, de la mà del fotògraf Hug Texidó. La seva activitat fotogràfica s’ha centratprincipalment en la fotografia científica. Des del 1995 ha comissariat diverses exposi-cions de temàtica meteorològica, on la fotografia hi ha tingut sempre una presència im-portant. Posteriorment, ha practicat la fotografia digital panoràmica en 360o i, mésrecentment, les tres dimensions. no us oblideu les ulleres especials en 3D per veure lesproperes fotos (el color vermell a l’ull esquerre i el cian, al dret).

FoToSD’HUGT

ExIDóAMADó

21

fer alguna fotografia en 3D. El resultat elspot sorprendre. Partim de la base queaquest escrit no està destinat a professio-nals de la fotografia. Fer una fotografia en3D correcta és molt més complex del quevostè llegirà tot seguit. Per fer-ho fàcil hofarem només amb una càmera fotogràfica(el correcte, en la majoria de casos, sóndues càmeres idèntiques). Així, doncs,amb una sola càmera capturarem lesimatges esquerra i dreta. no tindrem encompte conceptes tècnics. Primera cosaimportant, com que només utilitzaremuna càmera, els elements que tenim a l'es-cena a fotografiar han d'estar del tot im-mòbils. Segona cosa a tenir present: elprimer objecte, persona, etc que tinguemal davant no pot estar massa prop (uns 4metres de distància seran suficients). I,per acabar aquestes simples normes pre-liminars, hem de procurar no fotografiarres de color vermell. Ara, anem a capturar les dues imatges.Agafem la càmera, ens posem drets ambel talons separats uns 20 cm, basculem elcos una mica cap a l'esquerra, la cama es-querra queda en posició vertical i fem lafoto esquerra. Tot seguit, i sense moure lacàmera de com la teníem subjectada, bas-culem el cos, ara una mica cap a la dreta,de manera que la cama dreta quedi en po-sició vertical i, en aquest moment, fem lacaptura de la foto de la dreta. Tenim lesdues imatges, però només amb això nofem res; cal unes ulleres amb filtres ver-mell i cian i una aplicació informàtica gra-

tuïta de nom Ana Maker. Aquesta aplicacióinformàtica és fàcil d'usar. SeleccionaremAnaglyph color (red - cyan), les fotografiesesquerra i dreta, fer la imatges 3D i el pro-grama té uns comandaments per moureuna de les fotos per fer que solapin onvolem en funció de l’efecte visual desitjatque volen aconseguir, d'allunyament oapropament. Per exemple, si en el primerterme tenim una persona i darrere d'ellaun arbre, si solapem la punta del nas de la

foto esquerra i la dreta el resultat no seràel mateix si en lloc del nas solapem eltronc de l'arbre. Per visualitzar les imatges amb la pan-talla d'un PC cal fer-ho en penombra i a unmetre de la pantalla, pujar la brillantor ifer-ho amb les ulleres especials. En resum: animeu-vos i seguiu aques-tes instruccions molt bàsiques. La fotogra-fia digital en 3D permet el clàssic “prova-error” a cost zero.

Per veure les imatges en 3D cal utilit-zar unes ulleres especials. Són unes ulle-res fàcils de reconèixer perquè tenen unvidre de cada color -vermell i cian. PerInternet se’n poden trobar i un mateixtambé se les pot fer amb relativa facilitat,seguint el següent procediment (fa faltacartolina o cartró, cel·lofana de colorsvermell i cian, cinta adhesiva transparenti unes tisores per a paper).

1. Imprimiu el fitxer ulleres.png (o re-dibuixeu-lo en cartolina o cartró, peròque faci aproximadament uns 15 cmd’ample).2. Retalleu les ulleres pel perfil exte-rior i els requadres del mig, amb cura deno tallar-vos.3. Enganxeu les cel·lofanes de colors:vermell al forat de l’ull esquerra i cian aldel dret.

Com fer-se un mateix les ulleres 3D?ATENCIÓ!Aquesta manualitat necessita l’ús d’unestisores o un cúter. Cal que vigileu espe-cialment de no prendre mal. És conve-nient que un adult acompanyi els nens sifan aquesta activitat.Una altra opció és comprar les ulleres. Noés fàcil trobar-les a les botigues, però aInternet hi ha múltiples opcions i preusmolt assequibles.

ESQUERRA: exterior de la vil·la romana de Centcelles i pont de les Caixes. DALT: pont deles Caixes. PÀGINA 22: pont de les Caixes. PÀGINES 23-25 I 26 DALT: vil·la romana de Cent-celles. PÀGINA 26 BAIX I 27: molí de Constantí. PÀGINA 28: Sèquia dels Molins. PÀGINA29: molí Paperer. PÀGINES 30-31: molí de Reus.

32

joseP estiviLLArxiu Municipal de ConstantíAmitja alçada d’una de les fal-dilles del turó de la Gavarra,mirant com si diguéssim endirecció al Mas d’Alemany i l’enormeedifici del 112 de Reus, hi trobem undels secrets més ben guardats: unacova amb parets folrades de pedraseca i el sostre tapat amb unaenorme llosa de pedra conglome-rada. Per a què servia aquesta cova?Quan es va construir? Qui ho va fer?Com és que no se’n sabia res? Anemper parts.Aquesta cova és el resultat d’ajun-tar conceptes característics del món

rural tradicional: d’una banda, l’ele-ment de la barraca com a petita cons-trucció per guardar les eines orefugiar-se en cas de pluja. Una cons-trucció necessària en el cas que lafinca estigués allunyada del poble ino es disposés d‘un mas ben equipat.Més excepcionalment, i si les carac-terístiques del terreny ho permetienperquè fos una mica accidentat, po-díem trobar alguna cova natural ouna antiga pedrera que fes també lesfuncions de refugi. De l’altra banda,també és molt habitual la tècnicaconstructiva de la pedra seca. El queja no és gens habitual és que ens tro-bem davant la presència d’una covaen una muntanya i que tingui les pa-rets interiors fetes amb pedra seca.

Aquesta tècnica constructiva, comexplica xavier Rebés, té el tret dife-rencial que no utilitza cap altre ma-terial que no sigui la pedra.S’aprofiten les seves característiquesintrínseques —com poden ser elvolum, el pes, la forma— i mecàni-ques —com la duresa i la resistèn-cia—, jugant-hi magistralment al’hora de col·locar-les per aconseguirl’estabilitat i la rigidesa necessàries,donant lloc a una infinitat de formesi usos diferents. Trobem pedra secaen la construcció de barraques, cis-ternes, basses, murs, marges, trones,refugis, etc. La nostra cova de la Ga-varra s’acostaria al model de refugique josep Gironès descriu com unhabitacle apte per a una o dues per-

La cova de la gavarra

El descobrime

nt

Una cova a la muntanyeta de la Gavarra? Pot ser. Una construcció en pedra seca? També,n’hi ha d’altres al terme; formen part de l’arquitectura tradicional del Camp de Tarragonai Constantí no n’és una excepció. Però una cova de pedra seca? Això no és tan freqüent.Us descobrim una mostra d’arquitectura popular que, fins ara, ben poca gent coneixia:la petita cova de la Gavarra.

33

sones, com si fos una barraca o una ca-bana de petites dimensions i que també espodia utilitzar per deixar-hi els fruits delcamp o algunes eines. L’única diferènciaés que el nostre cas no és una construccióexempta, sinó una petita cova dins d’unamuntanya. La planta, com és habitual,seria en forma circular, però el sostre, a di-ferència, no seria de cúpula o falsa cúpulasinó un enorme bloc de pedra conglome-rada, una pedra que potser ja estava allloc. L’alçada de la cova antigament per-metia, com ens ha comentat algun infor-mant, que una persona estigués dreta al’interior, però la manca de mantenimentdurant molts anys i l’efecte acumulatiudels petits dipòsits pluvials han fet que elsòl s’anés omplint de terra fins al puntque, en l’actualitat, una persona noméspot entrar-hi si ho fa estirada. A l’interior,ja s’hi pot asseure, però de posar-se dem-peus res de res.L’entorn on es troba aquesta cova és alturó de la Gavarra, una zona a la qual espot accedir tant des del camí de la Gavarracom pel denominat popularmentcamí del darrere de les Gavar-res (el centre comercial). Entot cas, el cim d’aquestturó és una zona degarrofers i pins, vege-tació arbustiva i que,de vegades, comptaamb la presènciad’algun caçador.Un valorpatrimonial deprimer ordreTal com expliquen josepAragonès i Antoni López Daufí,les construccions tradicionals depedra seca tenien una clara funcionalitat

agrària. La diversitat de construc-cions responia a les dife-rents necessitats delspagesos i d’una agri-cultura tradicionalde subsistència imolt autosufi-cient, que erabastant dife-rent al modelactual. La fun-cionalitat agrà-ria que tenenaquestes cons-truccions és es-cassa; hi ha, pelcontrari, un alt valorpatrimonial i conformenun patrimoni construït poc co-negut, però cada cop més valorat. Desta-

quen els valors estètics, però també elsvalors culturals relacionats amb l’ús d’ei-nes i de tècniques singulars basades en elconeixement empíric del territori i, pertant, adaptades a les característiques delsmaterials al seu abast. En aquest context,les construccions de pedra seca esdeve-nen elements de primer ordre i el seuvalor paisatgístic i antropològic, lluny dedisminuir, es veu reforçat.Seguim els mateixos autors quan sub-ratllen la importància de les construc-cions tradicionals a l’hora de caracteritzarels nostres paisatges rurals, on els page-sos s’han convertit en els veritables arqui-tectes anònims del paisatge i on lesconstruccions tradicionals, juntamentamb les alineacions regulars dels conreus,determinen en gran mesura la percepcióque hom té del territori. Aquests paisatges

Els pagesoss’han convertit en elsveritables arquitectesanònims del paisatge i lesconstruccions tradicionals iles alineacions regulars delsconreus, determinen lepercepció del paisatge

ESQUERRA: vista exterior de la cova. DALT: un detall de l’interior. BAIx: la pedra delsostre, vista des de l’interior. A la dreta, la zona és plena de construccions en pedraseca, com aquest marge.

tenen un paper important en la construc-ció de la identitat col·lectiva, integrant unconjunt de valors diversos (culturals, his-tòrics, etnogràfics, lingüístics) que ens ca-racteritzen i defineixen com a poble. Enaquest sentit, la singularitat que aportenles construccions de la pedra en sec i el ca-

ràcter identitari dels seus paisatges esde-venen un recurs que permet potenciar iportar a terme noves estratègies de des-envolupament de les zones rurals, espe-cialment les basades en el foment d’unturisme arrelat en els valors culturals ipaisatgístics.

Més informació

AA.DD. (2007). Pedra seca a les comar-ques de Tarragona: Patrimoni i Paisatge.Tarragona: Diputació de Tarragona.

http://www.dipta.cat/RBIV/pedra-seca-les-co-marques-de-tarragona-patrimoni-i-paisatge

L’existència d’aquesta singular cons-trucció de pedra seca, s’afegeix a lesaltres mostres d’aquesta tècnica cons-tructiva que hi ha al terme. no tenimmoltes barraques (a diferència d’altresmunicipis, que en tenen un bon grapat).Antigament segur que n’hi havia més,però en l’actualitat se’n conservennomés dues: les de josep M. Solé i josep

M. Reig, ja descrites per Ramon Amigó facinquanta anys, tot i que no massa cone-gudes per la gent, potser perquè noestan a peu d’un camí públic. Al número3 de la revista Rutes de Constantí els vamdedicar un article. Fa anys encara hihavia una tercera barraca, precisament ala zona que actualment ocupa l’àrea co-mercial de les Gavarres, però es va tirar a

terra i nosaltres no n’hem vist capimatge, així que no us podem mostrarcom era.També tenim alguns murs o marges encamins ramaders que són fets amb latècnica de la pedra seca i, sobretot, tro-nes al voltant de garrofers, algunes deles quals, per cert, són de grans dimen-sions, com les del camí dels Albellons.

L’altra pedra seca

34

joseP estiviLLArxiu Municipal de ConstantíEl 1914, ara fa prop de centanys, la Mancomunitat de Ca-talunya, amb la supervisió del’Institut d’Estudis Catalans, vamuntar un Servei Geogràfic per alconeixement científic del territoricatalà, que patia aleshores de lamanca d’una cartografia de basecientífica i actualitzada.Entre els anys 1914 i 1936 es vanconfeccionar les minutes de quatre-cents municipis de Catalunya.Pel que respecta a Constantí, esvan realitzar dos mapes: el carto-gràfic i el planimètric. no són lesversions definitives, sinó unes mi-nutes, és a dir, un esborrany o unaproposta provisional, que encarapodia ser esmenada, però que ser-via de base a la versió definitiva. Talcom diu una nota manuscrita, elstreballs de camp foren executats el1919 pel topògraf Senén Mateos,encara que l’acabament de l’obraseria amb tota certesa posterior a

aquest any ja que hi apareixen di-buixades les Escoles Velles, un edi-fici construït el 1920.Convé subratllar la importànciad’aquest projecte científic perquè,tot i existir antecedents destacats,es tracta del primer aixecament to-pogràfic a gran escala que abastatot el territori català amb caràctersistemàtic, complet i uniforme. Unaempresa de gran ambició, que vamobilitzar centenars de geògrafs itopògrafs i emprà considerables re-cursos tècnics i econòmics.El mapa cartogràfic ens mostrales corves de nivell de l’altitud i elstorrents i rieres. El planimètric, elscarrers del nucli urbà i els camins,les carreteres i la via del tren; lalínia elèctrica i, fins i tot, el traç dela Síquia dels Molins (1). Pel que respecta a la toponímia,mostra algunes curiositats: el molíde Reus apareix com Molino de Ma-nuel o la vil·la romana de Centcelleshi surt encara com a Ermita de SanBartolomé (2). Un altre detall són les clapesmarrons. Es diu “foxing”. no es

tracta exactament de fongs, encaraque no hi ha consens en saber quèés: podrien ser microorganismes osenzillament una oxidació puntualderivada de l’exposició a l’oxigenambiental, raó per la qual la troba-ríem a les àrees més exposades. noes pot eliminar, però sí reduir-ne elsefectes, protegint el document ambuna camisa de conservació enpaper barrera (amb càrrega alca-lina) que impedirà que s’intensifi-qui.Més informació

Urteaga, L.; Nadal, F. (2013): “Ellevantamiento del mapa topo-gráfico a escala 1:50.000 en Ca-taluña (1912-1932)”. Treballsde la Societat Catalana de Geo-grafia (75, juny, pp. 81-108 ).Consultable a:http://revistes.iec.cat/index.php/TSCGEls mapes els trobareu al web del’Institut Cartogràfic i Geològic deCatalunya:http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/lan-dingpage/collection/minutes

Les minutes de Constantí Eines

1 2 3

35

BASE CARToGRàFICA: InSTITUT CARToGRàFIC I GEoLòGIC DE CATALUnyA

BASE CARToGRàFICA: InSTITUT CARToGRàFIC I GEoLòGIC DE CATALUnyA

igNasi MaNzaNaResPunt d’Informació juvenilAjuntament de ConstantíLa ruta que us presentem ésapta per a tots els públics, jaque no és massa llarga, és prouplana i no presenta dificultats tècni-ques que ens espantin. Tot i això, endeterminats punts hem d'anar encompte per no errar el camí correctei perquè, en algun moment, es tra-vessa o ressegueix alguna carretera.En definitiva, és una bona ruta percomençar a agafar rodatge, un dis-sabte al matí, després d'un períoded'inactivitat.A diferència de les anteriors rutesaparegudes a la revista, aquesta noconté passatges tècnics, ni grans des-censos, ni dures pujades. Tampoc no hi trobarem importants restes arqueològiques. Aquest itinerari, pelcontrari, ens mostra el paisatgepropi, marcat pels elements de l'economia productiva tradicionaldel nostre territori (agricultura,granges, etc), i la transformació perles incorporacions de l'economiacontemporània, en forma de gransinfraestructures de transport (ferro-

carril de càrrega, AVE i autovies) o béproductives, tant industrials (polí-gons) com d'altre tipus. Passarem,per exemple, per l'antiga Granja delsFrares, reconvertida en un espai perfer calçotades.El camí que prenem surt de Cons-tantí per la carretera de la Selva delCamp i, de seguida, es desvia per uncamí parcialment cimentat que la vo-reja per la dreta fins a uns 3 kmabans d'arribar a la Selva del Camp.

Enfilem cap al nord-nord-est, resse-guint el camí de Reus a Valls, fins atravessar la línia d'Alta Velocitat.Aquí, ens desviem cap al Rourell, peranar a cercar la vora del Francolí. Uncop arribats a aquest punt, prenemel camí que baixa per la riba del riufins a l'alçada del traçat que uneixConstantí amb Sant Salvador, a gualdel Francolí. En aquest lloc, retornempel camí dels antics molins i Centce-lles fins al punt de partida.

La plana del Campde tarragona

BTT amb encan

t

40 FoToS: IGnASI

MAnzAnARES

Constantí- camí de Reus aVallsSortim de Constantí per la carretera dela Selva (C-326). Un cop passat el pontsobre la línia de l'AVE, ens desviem cap ala dreta, encara que al començamenttirem enrere. A la primera ocasió, ens des-viem a l'esquerra per una pista parcial-ment cimentada, que resseguim durant4,3 km, travessant la línia ferroviària de lapetroquímica i la carretera de Reus al Mo-rell. A partir d'aquest punt, la pista estransforma durant 500 m. en un senderóque voreja un rec. Poc després, arribem alcamí de Reus a Valls, que recollim cap a ladreta (6,4 km).

El RourellSeguim la pista al llarg de 5 km fins a lalínia d'Alta Velocitat. Abans, però, hem tra-vessat la carretera de Vilallonga a LaSelva i la de Vilallonga a Alcover i, final-ment, creuem per un gual el riu Glorieta(un afluent del Francolí, que neix prop delpintoresc poble de Mont-ral). Per traves-sar l'AVE resseguim cap al nord fins a tro-bar un túnel. A l'altre costat, tornem capal sud, vorejant la línia ferroviària durant80 m. Ens desviem diagonal esquerra,cent metres més, novament a l'esquerra ial primer trencall, cap a la dreta. Seguintaquesta pista fem cap al poble del Rourell(7,5 km).

Granja dels Frares i riuFrancolíQuan arribem al nucli del Rourell tra-vessem el poble cap a la dreta, cercant lasortida de la carretera T-722, cap a Vila-llonga. just on la carretera vol deixar elRourell (un tomb a la dreta), prenem elcarrer que baixa a l'esquerra (Sant jaume)i girem a l'esquerra pel carrer Major, pelqual sortim. A l'alçada de la pista polies-portiva prenem el camí de l'esquerra. A lapropera cruïlla (en 500 m.), girem 90o a ladreta i, 1 km després, tornem a l'esquerrafins a la Granja dels Frares, de la qual pas-sarem a la vora, i el riu Glorieta, per onvessa sobre el Francolí (2,8 km).

42

Pel Francolí fins a ConstantíDes d'aquí es ressegueix la vora dretadel riu pel millor camí. Al principi, pot sermés fàcil (però menys divertit) seguir lapista més ampla i els carrers del polígondel complex petroquímic durant 500 m.Aquí, podem baixar a l'esquerra i seguiralgun dels diversos camins que, més omenys propers al llit del riu, condueixencap a la seva desembocadura a Tarragona.(Hem de parar atenció, ja que actualment

hi ha instal·lat un indigent amb una munióde gossos en un punt, just a la vora delcamí, que et persegueixen fins que s’avor-reixen). Quan arribem a l'alçada del camítravesser que porta de Sant Salvador aConstantí, ens desviem a la dreta per fina-litzar la nostra ruta, entrant pels molins ila vil·la romana de Centcelles (8 km).Ruta realitzada per Ruben Carmona i Ig-nasi Manzanares.

Per carretera, carrers i trams tèc-nics és altament recomanable l’úsdel casc per evitar greus lesions ce-rebrals en cas de caiguda i/o acci-dent.Seleccioneu la ruta en funció deles vostres capacitats físiques i tèc-niques.La bici sempre a punt: canvi demarxes ajustat i sense friccions im-portants, frens efectius...Si feu alguna ruta que presenti di-ficultats on el nivell de la vostra tèc-nica sigui escàs o just, aneuacompanyats d’alguna persona queus pugui ajudar en cas d’accident.Aquesta ruta és factible i satisfac-tòria també caminant o corrent, sino disposem de bicicleta adequadaa aquests terrenys.Calculeu una durada aproximadad’unes tres hores i mitja per fer-laamb tranquil·litat en bicicleta.

Recomanacions

La ruta al Wikilochttp://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8915669Colla Cicloturista Centcelles de Constantíhttps://www.facebook.com/pages/Colla-Cicloturista-Centcelles-Constantí/105921572783689

Punt d’Informació Juvenil Sant Pere, 49 - Constantíimanzanares@constanti.catorganitza puntualment sortides deBTT a l’entorn proper de Constantí,a demanda dels joves que ho desit-gin.

Més informació

43

44

josé a. LatoRReEns endinsem en un bosc de ribera;encara en podem gaudir d'algunspetits fragments pel riu Francolí,pel barranc de la Boella, la riera de la Si-sena, el torrent de Sant Ramon, el torrentdel Mas de Serapi, Riudarenes, el torrentdel Mas Blanc i la sèquia dels Molins,entre d'altres exemples.El sòl d'aquests indrets, per la sevacondició de xarxa de drenatge dels sedi-ments continentals, està format perllims, graves, sorres i còdols de diferentgrandària.

el bosc de ribera

merlacomuna gavarrera arítjol

2.- Canyarsboscarla de

canyar

44

La vegetació arbustiva és densa i estàrepresentada bàsicament per la canya,l'esbarzer, alguna gavarrera i l'arítjol. Enllocs més esclarissats podem descobrir labella sarriassa i una herbàcia que carac-teritza aquests ambients: la vinca.L'arbrat, que dóna nom a aquesta co-munitat vegetal, està format per àlbers,xops, freixes, oms i lledoners i en resultaun gran entramat, aprofitable per partd'una fauna molt diversificada.Entre els ocells, els més representatiussón el picot verd i, esporàdicament, elpicot garser, que agafa insectes entre lafusta vella. També hi podem trobar lamerla, que cerca incansablement els cucs

del terra, la boscarla de canyar, el rossi-nyol que, amb el seu cant, alegra les calo-roses nits d'estiu o el cucut reial, que posaels seus ous en nius de garsa.Quant als mamífers, podem descobrir,amb una mica de sort, el toixó o, pocabans que s'amagui el sol, l'esquiva mos-tela.Quan sigui de nit podrem sentir elscants de la granota verda i del gripaucomú, aguaitats de prop per la serp d'ai-gua escurçonera.En resum, el bosc de ribera té una fun-ció ecològica de vital importància; lesseves arrels són autèntics filtres naturalscontra la contaminació, eviten l'evapora-

ció accelerada dels mitjans aquàtics, atu-ren les escorrenties fortes i són autènticscorredors biològics des de la serraladaprelitoral cap a la costa, interconnectanttot el mosaic d'espais existents a les nos-tres comarques.Per acabar, assenyalar que aquests es-pais estan en regressió des de fa dècades:la tala indiscriminada, les canalitzacionsamb elements durs, com el formigó, lacontaminació en general, però la de les ai-gües continentals en particular, junta-ment amb una mala gestió territorial ipaisatgística de l'administració compe-tent, han estat alguns dels principals fac-tors causants.

Hàbitatgripaucomú

granotaverda vinca sarriassa

1.- Base

FOTOS: AJUNTAMENT DE CONSTANTÍ (BOSC DE RIBERA), CAMILO A. FERNÁNDEZ (PICOT VERD I BOSCARLA DE CANYAR), MIQUEL A GARCIA (PICOT GARSER), JOSÉ A. LATORRE (RESTA D’IMATGES)

45

serp d’aiguaescurçonera

om lledoner cucut reial àlber3.- Arbrat

picot garserpicot verd

45

46

notícies UN MoNUMeNt NaCioNaL

Avui visitem un dels masos mésmajestuosos de Constantí pertrobar-nos amb una petita galeriad’art. Es tracta del mas de Barber,construït cap al segle xIx, on s’hiconserven —encara que en forçamal estat— una sèrie de pinturesal fresc amb retrats dels savis del’antiguitat; un d’ells, el filòsof Sò-crates, que veieu a la imatge.Ramon Amigó va recollir als seus

llibres sobre toponímia el que li vaexplicar la gent més gran: que dejovenet, el gran aquarel·lista reu-senc Marià Fortuny era amic del’amo del mas de Barber i hi anavaa passar els dies de festa. Com quemai no deixava els pinzells, s’en-tretenia a pintar aquelles parets. El cas és que davant del dubtede si aquells retrats serien o no deFortuny, fa uns anys uns peritsd’una empresa de taxació d’obresartístiques van anar a Reus per au-tenticar possibles obres d’aquestartista que tenien unes famílies deReus. Aprofitant el viatge, vanvoler veure les pintures del mas deBarber. En la visita els van acom-panyar personal del Museu deReus i l’historiador josep M. Sa-baté i Sans. Aquest últim recordaque el dia abans havia plogut iquan van visitar el mas tots es vanenfangar el calçat. Com que no vanaclarir res, els va deixar unes dia-positives que havia fet temps en-

rere de les citades pintures perquèse les miressin amb calma. Peròvan passar els mesos i no deienres. Al cap de gairebé un any va de-manar a aquesta empresa si ensabia alguna cosa, del tema. Li vandir que anés personalment a reco-llir les diapositives a l’empresa,que estava a Barcelona, al carrerPortaferrissa. Allí li van tornar lesdiapositives, acompanyades d’unlacònic comentari: “no són de For-tuny”.El dia que van venir els perits aConstantí, en demanar algun llocper dinar, josep M. Sabaté els vasuggerir el Palau del Baró. Es veuque en aquest restaurant tarragonítenien una sala dita de Fortunyperquè la tradició deia que el cèle-bre artista les havia pintat. nosabem si finalment van dinar-hi,però esperem que en aquestaoportunitat la tradició l’encertésmillor que no pas en el mas deBarber.

Art i paisatge

El pont de les Caixes és una cons-trucció considerada tradicional-ment de l’època medieval, però unaesllavissada que va patir el 2007 vaposar de manifest un parament fetpels antics romans, el que li atorgaun cronologia, és clar, molt més an-tiga. Des de la seva etapa incial, elpont no ha deixat de ser modificat ireparat, sempre d’acord amb les ne-cessitats de cada moment. Aquestesconstants intervencions li han con-ferit un aspecte molt singular. L’octubre de 2013, la Generalitatel va declarar Bé Cultural d’Interèsnacional (BCIn), una de les distin-cions més elevades a què pot arribar

un monument històric. Les raons dela seva classificació destaquen tresaspectes:a) És una mostra rellevant de lesobres d’infraestructura romana aCatalunya.b) Es troba immers en un paisatgeque conserva no només molts ele-ments relacionats amb la gestió i l’a-profitament dels recursos hidràulicsal llarg del temps, sinó també altresde relacionats amb la xarxa viàriaque unia la ciutat de Tarraco amb al-tres ciutats de l’interior.c) És molt probable, atesa la pro-ximitat, que en el seu moment inicialel pont es trobés vinculat a l’impor-

tant conjunt d’època romana deCentcelles.Després de dos mils anys d’exis-tència, el pont de les Caixes es tro-bava en un lamentable estat deconservació; per això, el 2015 sen’ha començat un ambiciós procésde restauració per tal de consolidarl’estructura i canalitzar millor l’aiguade la sèquia que passa pel pis supe-rior i, d’aquesta manera, evitar lesfiltracions que malmeten la pedra. En fi, que s’ha posat en marxa unaintervenció de la qual se n’esperauna recuperació del pont en tots elsseus aspectes. Aquest monumenttan important bé que s’ho mereixia.

A LA F E I NA

!"# $%&'()*+# &*,# *,-.&*,"# /'# 012'# 2.# 34&(*,5# -436'0*+7&*,# .36#&1.,-*0,48"

9"# :*+# .-%;'(.(,# <*3=*+,># 3*0(8*# =.8&*+# =*8# (*&?@405#-&.,,'AB+*+#<4-+3*0(,5##@*+#@4(4-C='*,#4#*,=*8*+#+0.#(8+-.<."

D"#E0#-43=(*,#<1+,.8#*&#(*&?@405#.0*+#.#;*+8*#*&,#-43=.0F,#<*#@*'0.#=*8#=.8&.872'"

G"# H.8%-'=*+# *0# &148I.0'().-'J# 'K4# *0# &14@*8(.# <1.-%;'(.(,#L,'B+*,#.#&.#@*'0."

M"#/+6,%(+N+#&*,#=.+,*,#=*8#.&#-.@?#=*8#=.+,*,#=*8#-.3'0.8#O*,#=4(#=8*0<8*#+0#-.@?#-.3'0.0(PQ"

R"# S4# *,%I+*+# 3T,# <*# <+*,# 248*,# ,*I+'<*,# .,,*I+(,"#U.0;'*+#<*#=4,'-'J#'#.0*+#.#*,%8.8#&*,#-.3*,"

V"#W*#(.0(#*0# (.0(5# @*+#84<.8# &*,#*,=.(&&*,# '#*,%8*+#*&#-4&&#B+.0#*,%I+*+#<.;.0(#<*#&148<'0.<48"

X"#U40(8.I+*+#*&,#3Y,-+&,#<*#&1*,B+*0.# '#<*# &1.6<43*0#3*0(8*#*,%I+*+#.,,*I+(,#.#&14A-'0.#4#.&#(8.0,=48(#=Y6&'-"

Z"#[<4=(*+#+0.#=4,(+8.#*8I40C3'-.#O-40,+&(*+#*&,#*\=*8(,#=*8#.#-.<.#&&4-#<*#(8*6.&&Q"

!]"#:*+#8*+0'40,#<*#(8*6.&&#.-%;*,>#<8*(,#4#-.3'0.0("

Pla

d’A

ctiv

itat

Físi

ca, E

spor

t i S

alut

(PA

FES)

- fe

brer

de

2010

www.pafes.cat

10 trucs per ser més actius

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

!" &+()*'&%$"84,0*-

;%-.+*# :"

.,# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

2'210'/",*.&-,*,*

3>,+*=3*<,(.(';

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

*0'634-5,(*&43.2

8*=+*&8.=*8(0*3

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

6.3,*&7+

504@?&*(8

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

;%-.+*# :<+*+BA',.,&

(*=34-0E.8=8*=.#0'*@

G" ='-%.8H

D"

-"

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

3>,+*=3*<,(.(';(44@+*@5(,0*3+-4<

504@?&(*&*.8,+1<,(*"'27.8&.8

'().-'.0I841&0*+*=

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

8*=+*&8.=*8(0*3.#0++*8*=,*4,*'=C-

34-,&**8+*;.+*.0

<(.8*@41&0*4K'J

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

20

10

504@?&*(8.".<-+(8.#

*<,F.0=3

(.(,';%.-1<

e der

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

.#,*+B',L

M" %,6+/.3-?.@-

R" 4S

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

G" ='-%.8H."0'*@.#&.#

8*=,*,.+=,*&+N(+%"Q(P.00'.3

+<*<,T3+*+I%,*

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

'().-'.0I84&0*+*=

=,*,.+=8*=?.@-.&

,*<'+I*,,*842,*+

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

<(.8*@4&0*4K'J

=(4=,*O.80'.3-8*=

+I*,.,

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

er

(.(,';%.-<

0+*8<0*8=

ebr

f-

ES)

AF

PPA(ut

l

Sait r

poEs,

caisíísFt

ta

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

R" 4S+*';.0U

V" (.0*W.0+B&&4-

X"

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

+<*<,T3+*+I%,**.#+*.0'J'-',4=*<

<48+*@(5(.00*((.0*<(#.0.;<+*+I%,*.0

&Y&

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

,*<'+I*,,*842,*+",*.3-,*&.88%,

%,*',*&.(&=,*,*&.8"84.<0'<841&

1&<1&<

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

+I*,.,

&*+*8%

<.6

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

ta

viA

cti

’dalP

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

X" (804U**(80*3

Z" =4<["Q&.&6*(8

!]"

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

,&+-,Y3,&*+*+.I(81&.#(,+I*,.,+*+I%,*

I8*.8(+,4=.0++(*=

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

.61&*<'.0*+B,*1&*<84=,.0(8.&4.#0'-A41

+(*&+,04-O.-'3C04I

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

34<.6'&6Y=(#8

.<-.8*=(,8*=\*,&*

-"*

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

*<-4&&..<

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

!]" +*:

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

&.&6*(8*<,04'0+*8+

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

.3-4(,*8<>,*;%.-

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

f

(".00'.3

pa.www

# # # # # # # # # #

# # # # # # ## ## # # # #

# # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # ##

# # # # # # # # # # # # # # ##

# # # # # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

tca.esffes47