LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 123

AGOST-SETEMBRE 2011

3€

MARÇ-ABRIL 2012

Esparreguera IIGeneralitat IIIguanya la generalitat

Pre-Parats per marxar: fuga de cervells

La Passio d’Esparreguera: Creu de Sant Jordi 2012

Habemus “ascensor de la Radio”!

setsetset2

Pot sonar com un tòpic, però tots nosaltres, en algun moment de la nostra

vida, retornem a un indret que ens recorda que tenim unes arrels, conformant

part important de la nostra joventut, i que quan la llum de l’existència comen-

ça a apagar-se, ajuden a rememorar velles glòries en temps millors. Doncs bé,

és des d’aquesta refl exió d’on sorgeix la meva descripció d’un racó molt espe-

cial per a mi; el pavelló de bàsquet de la nostra vila.

Probablement hi hagi passat centenars d’hores, acompanyat o total-

ment sol, que a més de permetre’m fruir d’un esport tan genial com el que

practico, m’han fet créixer com a persona. Dit això, tot té un inici, i el meu és

quan em situo al cercle central, exhalant de manera calmada la frescor ma-

tinera, evocant tots aquells que abans han passat per la meva situació, tal

com si prosseguís una ancestral tradició. El cos té vida pròpia i em reclama

adrenalina. Faig botar la pilota, que llisca amb delícia entre els meus dits, i

en col·lisionar amb el terra, les parets forjades de suor esparreguerina em

diuen que trobaven a faltar aquest cant. Retorna a mi l’esfèrica, com aquell

nen que busca la seva mare.

Jo i la pilota, en un objectiu comú. És hora d’afrontar el destí, i de no obli-

dar on anem: la cistella com únic fi nal. Tal com si el mateix Atles deixés caure

el món que sosté, m’aturo, recollint la llavor de la meva feina. Un torrent

d’energia circula des de les meves cames, ascendint ràpidament cap als bra-

ços. Aquest permet una elevació considerable, sense sostre, tot fl otant a l’aire.

Allibero, fi nalment, la meva enamorada, que engega el vol impetuosament.

Després d’un curt trajecte, observo, emocionat, com es compleix allò iniciat

ara fa més de cent anys en un poblet d’Estats Units; aquella sensació que els

grans d’aquest esport han descrit, com jo, com única i a la vegada indescripti-

ble; aquell moment que d’aquí quaranta anys recordaré amb molt amor.

He mostrat i descrit, doncs, la meva intimitat, animant a tothom a cercar

amb ànim un paratge personal i íntim on puguem refugiar-nos en moments

difícils, recuperar-nos de les ferides i tornar de les cendres per combatre en

aquesta dura vida que avui dia hem d’afrontar tots junts.

Anna Jaén 2n Batxillerat Institut El Castell

D’ON DIUS QUE SÓC?

És estrany viure en un país on no pots dir d’on és,

És que no pots identifi car-te amb cap dels seus trets?

Depenent de les teves paraules,

Tindràs una bandera de tres o nou bandes.

Per què no puc estimar la terra on visc,

Des del meu petit poble fi ns a l’espai infi nit?

Per què cada paraula que dic,

Em posarà una etiqueta o adjectiu afegit?

Qui va tractar malament a qui en la història?

Qui va ser derrotat i qui es va endur la glòria?

És per això que estan tots esverats?

És que no saben que aquells temps han acabat?

No has d’estimar si així no ho sents,

Però has de respectar l’opinió de les gents.

Hauríem de valorar la terra que habitem,

Una terra rica en moltes coses que sovint ignorem.

La unió fa la força i la debilitat no ens convé,

Sense aquella no distingim entre el mal i el bé.

No es demana una relació tant com amorosa,

Simplement una de cordial i respectuosa.

Valorem els trets dels altres,

Valorem-nos tots plegats.

La diversitat és riquesa

I la unió ens farà grans.

Albert Merí Rius

Alumne de l’Institut El Cairat

Trajecte Basquetbolístic

Frontal d'altar

de la Capella

de Sant Jordi

del Palau de la

Generalitat

amb la història

del patró de

Catalunya,

brodada per

Antoni Sadurní

(1450-1451).

3

SETSETSET.CAT

NÚMERO 123

abril-març 2012

600 EXEMPLARS

COL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset AC

Apartat 24

setsetset1@gmail.com

08292 Esparreguera.

93 777 84 21

Director: Joan Espinach

Consell de redacció: Miquel Altadill, Mi-

guel Badajoz, Carles Batlles, Gerard Bide-

gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Edmon

Piqué, Ingrid Regalado. Consell d’opinió:

Josep Maria Brunet, Enric Gili, Eloi Mes-

tre, Carme Paltor, Ramon París, Josep

Paulo, Antoni Puig, Josep Ràfols, Carles

Reynés. Opinió: Ramon Alemany, Gerard

Bidegain, Ade Palomar, Josep Paulo, Tere-

sa Prats, Mercè Garcia, Carles Reynés,

Eduard Rivas, Anna Valldeperas, Paquita

Vives. Col·laboració: Equip La Sarganta-

na-Collbató. Còmic: Alumnes de Còmic

Escola d’Arts Plàstiques. Fotografi a:

Alumnes de fotografi a Escola d’Arts Plàs-

tiques. Correcció: Rita Maria Vila Publici-

tat: 620 810 890 Disseny i distribució:

TD’G Impressió: Gilaver

La revista 777 Comunica és membre de

l’Associació Catalana de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa

necessàriament seves les opinions ni els

criteris exposats pels seus

col·laboradors.

La revista 777 Comunica no es fa

responsable de les opinions exposades

pels seus col·laboradors.

En el cas que el lector vulgui escriure

una carta o enviar alguna col·laboració

ho pot fer per c/e: setsetset1@gmail.com

o a l’apartat 24 de correus.

SUMARI

2 SANT JORDI 2012 Alumnes El Cairat

Alumnes El Castell

5 EDITORIAL Redacció

6 APARTAT 24

7 EL TEMPS Enric Gili

8 RECULL DE PREMSA Redacció

10 ESPARREGUERA II, GENERALITAT III… Ingrid Regalado

14 LA TIRA Retallades vistes per alumnes

de l’Escola d’Arts Plàstiques

15 ELS SETS DEL 777 Redacció

16 PRE-PARATS PER MARXAR… Miguel Badajoz i Àlex Casanovas

18 RACÓ D’HISTÒRIA Josep Ràfols - Josep Paulo

20 ENTITATS21 ÉS MOLT BELLA LA COMARCA… Equip La Sargantana

22 PARADA CULTURAL Gerard Bidegain

22 LA PASSIÓ 2012 29 VERSIÓ 2011 Gerard Bidegain

30 L’ENTREVISTA JAUME CASSI per Carles Reynés

ANUNCIAR-SE ÉS COL·LABORAR

Caramelles 2012 FOTO Rick

Rius Camps, presentació del Diari de Teòfi l

Assemblea Esparreguera Es Mou FOTO Rick

Protesta per les retallades FOTO Carlos Abia

Entrega dels Sets FOTO Carles Batlle

setsetset4

Per què un grup d’estudiants ha omplert d’enganxines reivin-

dicatives l’ajuntament? Ben segur que molts hem opinat

d’aquest fet puntual però, abans d’emetre el nostre veredicte,

ens hem arribat a preguntar què ha motivat aquesta reacció?

O per què ha estat aquesta acció i no una altra? Està justifi ca-

da? És l’adequada? I, si no ho és, quina seria l’adequada? Qui-

nes conseqüències ha tingut? Ens afecta com a vilatans d’Es-

parreguera? A qui ha afectat aquesta acció? Què hauríem fet

nosaltres en la seva situació? I en la de l’Ajuntament?… Potser

són massa preguntes a formular-nos, i se’ns pot girar molta

feina. Perquè fer-se preguntes tampoc no és fàcil ni obvi. I

obtenir-ne respostes és gairebé un miracle.

Creiem que qüestionar-se les coses és un exercici que s’hau-

ria de fer, com a mínim, un cop al dia.

El fet que les preguntes són essencials és quelcom indiscuti-

ble en el món educatiu, i avui més que abans estem d’acord

que la curiositat és la base de qualsevol aprenentatge. És per

aquest motiu que les escoles s’esforcen a potenciar-la, a do-

nar eines per satisfer-la i així augmentar la motivació per co-

nèixer i aprendre. És així, oi?

Amb els anys però, sembla que aquest exercici perd protago-

nisme, i malgrat que hi ha qui diu que actualment els nivells

de curiositat disminueixen, el dia a dia és ple d’oportunitats

per fer-se preguntes. Potser aquests nivells de curiositat no

han disminuït, potser només s’han transformat i resulta que

ara piquen la curiositat altres coses. Potser a la societat actu-

al ja no li criden l’atenció les mateixes coses. Alerta! L’atenció:

un altre punt de debat. Sovint ens oblidem que qüestionar-se

les coses (fi ns i tot les més òbvies) de vegades és positiu o, fi ns

i tot, imprescindible. És temps de preguntar-se coses, és

temps de plantar-se davant de les injustícies.

La resposta a aquestes qüestions de vegades pot ser ràpida i

irrefl exiva i no hem de caure en aquest parany. Però el més

evident és que ara més que mai cal fer aquest exercici de

qüestionar-s’ho gairebé tot, de posar-se a la pell dels altres,

de proveir-se de dades per argumentar les nostres respostes,

d’entendre la complexitat de les situacions en què ens anem

trobant i, sobretot, d’entendre que canviar d’opinió i rectifi car

quan cal és saludable. El camí per arribar a canviar l’opinió és

llarg i, de vegades, equívoc. Si estem tots d’acord que qüestio-

nar és un exercici que s’hauria de fer com a mínim un cop al

dia… no ens hem de preocupar: aquí a Esparreguera darrera-

ment tenim moltíssimes oportunitats de practicar-ho.

5

setsetset6

APARTAT 24

En el número 122 d’aquesta revista he llegit

una carta d’una vilatana que sempre va ser

contrària a aquest projecte i ara està, segons

escriu, satisfeta de la seva desaparició.

Aquesta senyora, no sap que si es confi rma el

seu tancament i desmantellament, Esparre-

guera no tindrà en 50 anys cap connexió direc-

ta i propera a la vila que ens uneixi amb Barce-

lona i el seu cinturó amb tren… L’aeri era una

alternativa a la carretera i una millora de la

mobilitat dels vilatans interessats en la zona

de Manresa i comarca, Martorell i les poblaci-

ons del Baix situades a la dreta del Llobregat

com Sant Andreu, Sant Boi… i també Barcelo-

na. Possibilita l’anada a Bellvitge, que és l’hos-

pital de referència de la nostra àrea sanitària i

a l’aeroport des de Sant Boi. Malgrat les seves

possibilitats d’acostar-nos a una xarxa ferro-

viària, ha fracassat per manca d’un nombre

sufi cient de viatgers. Avui dia, la gent vol anar

a Barcelona o qualsevol lloc en mitja hora, vo-

len rapidesa encara que després perdin 20

minuts prenent un cafè. La millora ecològica

respecte al bus, tampoc no es té en compte.

Per cert que la Unió Europea no va pagar els

800 milions de pessetes del seu cost, Europa

va fi nançar el projecte global d’infraestructu-

res ferroviàries de Catalunya en què l’aeri

potser hi tenia una petita participació. El rètol

de la Generalitat no en parla.

EL TANCAMENT DE L’AERI, ENRIC GILI

CARTES AL DIRECTOR

La Mercè Garcia i en Josep

Ràfols han estat a Lanzarote

aprofi tant els avantatges que

els dóna l’Imserso. Lanzarote

és una illa diferent pel seu

caràcter volcànic, amb els

contrastos del negre de la la-

va, el blanc de les cases i la

mica de verd de les plantes.

La Laura Mas ha viatjat fi ns a Budapest amb

companys de la universitat, un viatge mig de

treball mig de plaer.

Budapest és la capital d’Hongria i està forma-

da per Buda i Pest separades, o unides, pel

Danubi. Buda és la ciutat medieval sobre el

turó i Pest és l’eixample que es va estendre

quan va esdevenir la capital del gran imperi

austrohongarés.

AMB EL 777PEL MÓN

7

El temps del mes de febrer a Esparreguera

Aquest febrer ha presentat dues cares molt diferen-

ciades, l’onada de fred siberià dels primers quinze

dies i una bonança de la segona meitat situació que

ha confi gurat una temperatura mitjana de 7,3ºC un

grau per sota de l’habitual dels darrers 30 mesos de

febrer. Hem tingut 10 dies seguits amb temperatures

negatives i dos dies en què la mínima ha quedat en els

0ºC. El dia més fred va ésser el dia 5 amb – 4,5ºC. El

darrer febrer més fred fou el de l’any 1983 amb 8ºC

negatius el dia 14. A partir del dia 16 les temperatures

es recuperen. El dia 26 el termòmetre arriba a 23ºC el

valor màxim de tot el febrer. La pluja va fer acte de

presència els dos primers dies del mes i una nevada

d’una hora durant el migdia del 5 de febrer. Total pre-

cipitació recollida:10,3 l/m2. Entre els mesos de de-

sembre de 2011 i febrer de 2012 el total de pluja reco-

llida ha estat de 10,8 litres la més baixa per als 3

mesos d’hivern des de 1960.

Temperatura mitjana: 7,3ºC

Mitjana de les màximes: 13,2ºC

Mitjana de les mínimes: 1,3ºC

Temperatura màxima: 23,0ºC el dia 26

Temperatura mínima: – 4,5ºC el dia 5

Precipitació: 10,3 litres/m2

Precipitació acumulada

dels darrers 12 mesos: 585,8 mm

El temps del mes de març a Esparreguera.

Després de tres mesos sense pluja ho ha fet aquest

març durant 4 dies. L’inici del mes fou anticiclònic i

per tant molt estable. Els primers deu dies van ser de

matins freds, però a partir del dia 11 fi ns al 17 les

temperatures esdevenen suaus i precisament el dia

11 de març la temperatura màxima supera els 20ºC

per primera vegada des del 12 de novembre. L’episodi

de pluges amb vents del NE comença el dia 19 amb

aparell elèctric i dura fi ns al 22 al matí. El dia de mà-

xima pluja fou el dijous 22 amb 46,5 litres caiguts de

forma suau durant tota la jornada. A partir del dia 23

i fi ns a fi nals de mes hi ha un increment progressiu de

la temperatura i així el dia 30 s’enregistra la màxima

del mes amb 28ºC i ha estat el dia de març mes calo-

rós des de 2001.

Temperatura mitjana: 13,6ºC

Mitjana de les màximes: 20,5ºC

Mitjana de les mínimes: 6,6ºC

Màxima del mes: 28,0ºC el dia 30

Mínima del mes: 1,5ºC el dia 7

Precipitació: 55,0 l/m2

Precipitació acumulada

dels darrers 12 mesos: 529,9 l/m2

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

L’actualitat política d’Esparreguera en 7 twitts

Sparagaria @Sparagaria a Jordi Mestres (CiU) de cop li han deixat d fer gràcia les intervencions q durant 4 anys li havia rigut a Gustau Pérez (GdE) #Esparreguera

Mònica Grau @mgrau Gràcies al twitter ofi cial de l’Ajuntament de @collbató els d’#Esparreguera estem informats de la farmàcia de guàrdia cada dia! Trist?

Josep Anglada i Rius @josepanglada. PxC destapa l’escàndol a Esparreguera: els marroquins es porten el 56% de les ajudes del Programa d’Aliments...

Sparagaria @Sparagaria Dijous passat hi va haver Ple a #Esparreguera, va durar 7 hores tot i q el govern gairebé no presentava cap tema

Joan Vendrell @Joan_Vendrell #Esparreguera Políticament ....Vivim moments confusos, realment, tal volta els més confusos de la història.

Oriol Castellví @oriolcas Si fan Eurovegas a #Abrera, jo convertiria #Esparreguera en un parc temàtic, amb un cartell a La Creu que digués: “Welcome to Silent Hill”.

Xavier Millán Cañamares @xavi_millan Josep Rovira(ERC), abanderat antimediocritat, ara comparteix govern a #Esparreguera amb trànsfuga PP i ex-alcalde franquista #etfelicitofi ll

TWITTERS777 ©xavier mas

setsetset8

RECULL DE PREMSA redacció

Eduard Prat entra al govern municipalEl regidor no adscrit i ex-cap de llista del PP a

Esparreguera, Eduard Prat, ha entrat al govern

de CiU, Acord Municipal-ERC i AIESPA per en-

carregar-se de les regidories de Joventut i Sa-

lut Pública. Segons l’alcalde, Joan-Paül Udina,

“la nova incorporació donarà més estabilitat a

l’hora de buscar majories”, ja que amb Prat, el

govern comptarà amb deu vots durant els

plens, és a dir, que només els en faltarà un o

una abstenció per tirar endavant projectes.

Quatre alumnes d’El Cairat guanyen el premi Sambori Enguany ha estat la sisena edició del Premis

Sambori Òmnium, un certamen organitzat per

Òmnium Cultural i celebrat a Santa Margarida

de Montbui. Els guardonats del Cairat han es-

tat Júlia Castellano Llordella (1r premi de bat-

xillerat); Albert Merí Rius (2n premi de batxille-

rat), Carlota García Navarro (3r premi de 2n ci-

cle d’ESO) i Laia Gotsens Fort (3r premi de 1r

cicle d’ESO). En el certamen de narrativa esco-

lar hi participaven més de 250 centres d’arreu

de Catalunya.

La policia deté el presumpte autor de més de 15 robatoris a EsparregueraAl detingut, veí d’Esparreguera i de 38 anys, se

l’acusa de cometre més d’una quinzena de ro-

batoris amb força a diferents habitatges de la

vila i un a Abrera. El presumpte lladre entrava

en domicilis situats en plantes baixes o a pri-

mers pisos durant la nit i ho feia forçant les

balconades o fi nestres. El detingut ha ingres-

sat a presó provisional per ordre de la jutgessa

titular del jutjat número cinc de Martorell.

La cuinera Carme Ruscalleda visita l’escola del PuigEl projecte entorn a l’alimentació que està du-

ent a terme a l’Escola Cooperativa El Puig ha

portat diferents personatges del món de la

restauració, locals i també reconeguts inter-

nacionalment com Carme Ruscalleda (cuinera

del Restaurant Sant Pau, de Sant Pol de Mar,

amb tres estrelles Michelin). L’Escola presen-

tarà el resultat del treball, que han vingut de-

senvolupant durant tot el curs, en la festa de

Sant Jordi que tindrà lloc el 22 d’abril a la ma-

teixa Escola del Puig.

Visita del bisbe de Sant Feliu a l’AjuntamentEl 17 de febrer, el bisbe de Sant Feliu de Llobre-

gat, Agustí Cortés Soriano, va reunir-se amb

l’alcalde, Joan-Paül Udina, en el marc de la visi-

ta pastoral del màxim responsable de la diòcesi

a l’arxiprestat de Montserrat. A la trobada hi van

ser presents també els regidors Josep Rovira,

Jordi Mestres, Ignasi Oleart, Maria Jorba, i mos-

sèn Joan Ramon Bullit. Després de signar al lli-

bre d’honor de l’Ajuntament d’Esparreguera, es

van traslladar a la Residència de Can Comelles,

on van dinar amb els usuaris del centre i amb

l’escultor Ramon Cuello.

9

25 anys TOCCEl TOCC és un taller i centre ocupacional de

l’Ajuntament d’Esparreguera situat a Can Co-

melles, els usuaris del qual provenen dels mu-

nicipis del Baix Llobregat nord: Esparreguera,

Olesa de Montserrat, Abrera, Sant Esteve Ses-

rovires, Sant Andreu de la Barca i Collbató.

Aquests sis ajuntaments subscriuen un conve-

ni de manteniment amb el TOCC, que forma

part de la xarxa pública del Departament de

Benestar Social i Família de la Generalitat de

Catalunya. El passat dijous 9 de febrer el TOCC

va celebrar els seus 25 anys, en els que ha tre-

ballat per la qualitat de vida de les persones

amb discapacitat intel·lectual adulta, i per

ajudar la seva autonomia i evolució personal

per tal d’incloure-la a la societat i, en alguns

casos, inserir-los en el món laboral.

Habemus “ascensor de la Ràdio”Després de més de 4 anys de la construcció de

l’ascensor de Ràdio Esparreguera, el 26 de març

es va posar en marxa per primera vegada. L’em-

presa responsable de la construcció de l’as-

censor es va declarar en Concurs de Creditors.

Els proveïdors que havien de fer la instal·lació

elèctrica no van cobrar, i aquests ho reclama-

ven a l’Ajuntament. La posada en marxa de

l’ascensor s’ha pogut resoldre gràcies a una

nova negociació amb l’actual Ajuntament, pre-

sidit per l’alcalde Udina. Desconeixem els ter-

mes de la negociació, però l’ascensor funciona.

Apassionats x EsparregueraEsparreguera va celebrar els dies 2, 3 i 4 de

març, la primera jornada aPASSIOnada. Sota el

títol “aPASSIOnats per Esparreguera”, l’Ajunta-

ment ha iniciat, amb el concert de comerços,

entitats i empreses locals, una sèrie d’actes

destinats a potenciar el comerç, el turisme i la

restauració a la nostra vila. Aquestes activitats

s’esdevindran cada mes i estaran dedicades a

algun tema puntual, com és el cas de La Passió

o de la moda en el mes d’abril.

25 anys TOCC Els cònsols de Malàisia, la República Txeca i Àustria visiten La Passió El diumenge 25 de març al Teatre de La Pas-

sió, l’alcalde d’Esparreguera, Joan-Paül Udi-

na, la regidora de Cultura, Núria Valldeperas, i

el president de La Passió, Jaume Cassi, van

rebre els cònsols de Malàisia, Manuel Conde-

minas, de la República Txeca, Jaime Martín, i

d’Àustria, José M. Bové; tots ells acompanyats

per les seves esposes. En fi nalitzar l’especta-

cle van deixar un missatge: A partir d’aquesta

visita també serem ambaixadors de La Passió.

Manifestació estudiantil contra les retallades d’EnsenyamentEl passat 29 de febrer a les cinc de la tarda, un

centenar de joves es manifestava davant

l’Ajuntament contra les retallades d’Ensenya-

ment. Els fets succeïts a la manifestació estu-

diantil de València van actuar de desencade-

nant: passar fred a les aules, haver de pagar

per les fotocòpies o tenir baixes de professorat

sense cobrir durant una i dues setmanes, són

algunes de les raons que els van fer sortir al

carrer. Durant la manifestació, un grup va en-

trar a l’interior de l’Ajuntament i el va omplir

d’enganxines reivindicatives.

“Esparreguera es mou”Neix un nou moviment social en defensa de

l’ensenyament de qualitat. El vam conèixer a

través d’una concentració a la plaça de l’Ajunta-

ment el 28 de març que va arribar a aplegar prop

de cent cinquanta persones. La “Plataforma

Esparreguera Es Mou” sorgeix per coordinar di-

ferents assemblees relacionades amb el món

de l’ensenyament públic. Denuncien que les re-

tallades estan provocant una disminució de la

qualitat de l’educació i demanen que es potenciï

el sistema d’ensenyament públic per sobre del

concertat o privat. Reclamen que no es sobre-

carregui encara més el professorat i se’n valori

la tasca que fa.

setsetset10

Aquest mes de març, els

centres educatius han iniciat

les Jornades de Portes obertes;

el motiu, com cada any, és que

les famílies puguin conèixer de

primera mà aquests centres,

els espais, els serveis, les

seves singularitats, el projecte

educatiu i l’equip que hi

ha al darrere. Les jornades

precedeixen les inscripcions,

que enguany es realitzen del 19

de març al 25 de maig, moment

en què a les famílies els toca

decidir quin és el centre que

prefereixen per als seus fi lls.

Enguany però, no totes les

escoles han obert portes; la

comunitat d’Aprenentatge

Esparreguera ll no ho ha fet.

En un context com l’actual, i

arran de les retallades que està

patint l’educació arreu del país

aquest, centre es troba entre

les escoles que el Departament

d’Ensenyament de la Generalitat

ha decidit tancar.

“TANQUEM L’ESPARREGUERA II”

És el passat novembre quan els Serveis

Territorials d’Ensenyament es reunia amb

l’Ajuntament, i comunicava a l’escola Esparre-

guera II i l’escola Montserrat la voluntat de fusi-

onar els dos centres. Les raons que exposaven:

d’una banda el descens demogràfi c, de l’altra la

manca de recursos econòmics per fer front a la

construcció de l’escola-institut projectat a Can

Comelles, centre on s’havia d’allotjar de mane-

ra defi nitiva l’Esparreguera II.

La decisió, doncs, era tancar l’Esparregue-

ra II i la solució exposada tancar administrati-

vament aquesta i l’escola Montserrat, crear-

ne una de nova amb un equip directiu mixt i

amb ubicació a l’actual edifi ci del Montserrat i

conformar una nova escola amb un nou nom.

La directora de l’Esparreguera II, Sandra

Gallardo, ens explica com inicialment “les fa-

mílies van acceptar la fusió ja que el tancament

era inamovible i malgrat haver de fer moltes

renúncies veien que podien conservar alguns

trets d’identitat i allotjar-se en un espai en

condicions”.

El director de l’escola Montserrat, Gabino

Expósito, ens explica com “des del claustre no

es va entendre la decisió que el Montserrat,

escola que ha funcionat durant tants anys,

hagués de tancar com a conseqüència directa

del tancament d’un altre centre. A més a més

una fusió és una unió entre iguals, i aquest cas

no s’entenia així donat que tant el nombre de

grups d’alumnes, 10 a 3, com el temps de funci-

onament i història, 100 anys enfront de’1 i mig

ja fa que no es parteixi d’una igualtat”.

Així s’iniciava un confl icte que, ambdues

escoles coincideixen, no s’hauria produït si el

plantejament de les mateixes accions hagués

estat diferent per part del Departament i no

hagués arribat en forma d’imposició. Sandra

Gallardo considera que el més encertat hauria

estat “que poguéssim haver parlat de quina era

la solució a nivell de municipi, perquè era un

problema de tot el municipi i no només de l’Es-

parreguera II” i Gabino Expósito ens explica

com, malgrat posteriorment el departament

ha donat veu al Consell Escolar Municipal per-

què presentés propostes alternatives, “no

s’han tingut en compte per a res cap de les

veus, i tens la sensació que només s’ha tingut

en compte la pressió; i en l’únic que han modifi -

cat la seva actitud és en el tema de la fusió, car

ara ja no és parla de fusió sinó d’absorció”. També la resta de centres s’han sentit ex-

closos de la decisió presa pel Departament.

Conxa Salinas, directora del Pau Vila, ens expli-

ca com “sorprenentment ens vam assabentar

de la decisió per mitjà d’uns pares i als direc-

tors ens van convocar un cop ja s’havia generat

el confl icte”. És per això que, des de l’inici, la

postura de la resta de centres ha estat deixar

CA

RLO

S A

BIA

TEXT:

Ingrid Regalado

FOTOS:

Alumnes del taller

de fotografi a de

l’Escola d’Arts

Plàstiques

Esparreguera IIGeneralitat IIIguanya la generalitat

11

OPINIÓ

A PEU DE CARREREduard Rivas, politòleg

(www.noucicle.org/erivas)

LA (DES) IL·LUSIÓ DEL’ESPARREGUERA II

A mitjans de novembre, la ciutadania d’Es-

parreguera ens assabentàvem de la decisió

del Departament d’Ensenyament de la Ge-

neralitat, amb l’acceptació tàcita del nostre

Ajuntament, d’abandonar el projecte de

l’Escola-Institut Esparreguera II, un nou

equipament educatiu, el primer d’aquestes

característiques al Baix Llobregat Nord, que

estaria ubicat a Can Comelles, i que contri-

buiria a la descentralització i despressurit-

zació del centre de la vila. Amb l’abandó

d’aquesta inversió, s’ha posat també fi a la

Comunitat d’Aprenentatge que impulsava

un nou mètode educatiu ja estès en altres

països de la Unió Europea i s’han donat im-

portants interrogants en la comunitat edu-

cativa d’Esparreguera, i entre els pares i

mares que tenen en comú l’objectiu de pro-

porcionar la millor educació als seus fi lls i

fi lles. Les administracions responsables

han fet un mal plantejament inicial de la

necessitat de l’Escola-Institut, tot generant

un confl icte social per la pràctica d’una po-

lítica de despatxos que sempre resulta er-

rònia. Sota l’argument de la crisi econòmica

i la necessitat de polítiques d’austeritat,

amb les conseqüents retallades, s’hi ama-

guen importants conseqüències per al nos-

tre Estat de Benestar. En el cas de l’educació

es produeix, a més, la següent incongruèn-

cia: mentre es retallen les inversions als

centres educatius públics, el Govern de CiU

a la Generalitat ha recuperat les subvenci-

ons a centres concertats i privats. És aques-

ta la política educativa que volem per al

nostre país? L’educació està reconeguda

com un dret i esdevé una política essencial

de desenvolupament de l’ésser humà, però

també bàsica per al creixement i la creació

de riquesa d’un país. És clarament una polí-

tica de futur, tant individual com col·lectiva.

Per això, cal avançar en aquest àmbit, ga-

rantint la qualitat del sistema, tot vetllant

per la seva igualtat. Hi guanyarem tots:

l’alumnat i la societat en si mateixa.

en mans del Departament la resolució del

confl icte; ho van expressar no assistint al pri-

mer consell escolar convocat després del co-

municat i també posteriorment en una carta

que llegien en el segon consell escolar on hi

feien constar que “Sigui quina sigui la solució,

cap escola d’Esparreguera no ha de veure re-

baixats els seus estàndards de qualitat. Creiem

que és un problema que ha creat l’administra-

ció i que ha de resoldre ella garantint que en

qualsevol de les propostes es compleixen els

aspectes de qualitat necessaris”.

DE FUSIÓ A ABSORCIÓI és que tot i haver comunicat la fusió, des-

prés de la distinta reacció dels dos centres

afectats, el Departament corregeix la seva

decisió i substitueix la fusió per un procés

d’absorció, que és aleshores percebuda per

les famílies de l’Esparreguera II com la desa-

parició del projecte educatiu en la seva totali-

tat. S’inicia aquí una lluita aferrissada per

evitar el tancament, liderada completament

per les famílies d’aquest centre que han anat

a parlar amb tots els parlamentaris del Parla-

ment de Catalunya, han difós el seu desacord

i demanat suport per ràdio, premsa, televisió i

xarxes socials, han organitzat una xocolatada

solidària per recollir signatures, han dormit al

centre en acte de reivindicació i han presentat

propostes alternatives al tancament per tal de

poder continuar el projecte en què creuen

fermament. Tenen la sensació que la lluita ha

estat només per part seva i, malgrat ha repre-

sentat un desgast molt gran, han fet absoluta-

ment tot el que estava a les seves mans; San-

dra Gallardo ens diu repetidament que s’ha de

lluitar sempre, s’ha de lluitar per allò en què es

creu, i les famílies creuen en el projecte fi ns a la

medul·la. Utilitzar les instal·lacions de l’escola

bressol Cucuruga o bé instal·lar mòduls als

terrenys on es projectava el nou centre eren

dues propostes que presentaven i es recolza-

ven en el Consell Escolar Municipal, però que

el Departament rebutjava. Ens diu en Gabino

que “L’Esparreguera II va fer una defensa molt

bona de la seva proposta en què difícilment

podies no estar d’acord, perquè realment la

proposta que millor va per tot el sistema edu-

catiu a Esparreguera és mantenir l’Esparre-

guera II, el problema és que qui pot decidir ha

decidit que no la manté i per tant hem d’anar a

buscar altres solucions”. I és que l’escola Mont-

serrat veu que un cop la decisió del tancament

és irreversible i per tal de minimitzar la massi-

fi cació als centres, és millor situar els 71

alumnes en grups independents i repartits en

les diferents escoles més que no pas en un de

sol, sigui aquest quin sigui.

LES RAONS: DEMOGRÀFIQUES I ECONÒMIQUES

Malgrat el tancament de l’Esparreguera ll

es fonamenta en el descens demogràfi c, per a

les famílies d’aquest centre no és un argument

de pes ni concloent. Opinen que hi ha dades

que s’han obviat a l’hora de preveure aquestes

tendències i que el tancament de l’escola es

fonamenta en una mera previsió que fa el pro-

pi Departament del nombre de matriculacions

en els propers anys, en què es pressuposa que

no tots els nens en edat d’escolaritzar i empa-

dronats al municipi es matricularan a les es-

coles d’Esparreguera. Citen com a exemple el

mateix centre, creat arran de les previsions del

2008; ni 2 anys després de la seva creació el

Departament no veu en les previsions actuals

justifi cació per a la seva continuïtat.

En Gabino ens explica que “Depèn com

facis la lectura de les dades es pot justifi car

MA

RIN

A M

ATA

LON

GA

La fusió: tancar administrativament dues escoles i obrir-ne una de nova amb un nou nom

setsetset12

Esparreguera II Generalitat IIIguanya la generalitat

que fa falta o no un altre centre”, i coinci-

deix amb la Sandra que “l’única manera de

demostrar si fa falta o no és esperar que les

preinscripcions s’acabin”. A Carme Raba-

dàn, directora de l’Institut El Castell, li

preguntem què opina sobre la decisió de

no construir fi nalment l’escola-institut a

Can Comelles, i ens respon que “en el seu

moment es va decidir construir un nou

centre, amb unes dades i una situació eco-

nòmica que no són les actuals. Potser

s’hauria d’haver pensat tot plegat amb una

mica més de perspectiva. De tota manera,

és difícil predir un futur, perquè la població

de la nostra zona fl uctua constantment, i

està molt condicionada per les difi cultats

econòmiques que existeixen en l’actualitat.”

I és que la situació econòmica actual

ha estat l’altre motiu que el Departament

ha posat sobre la taula per tancar el cen-

tre. D’entre les propostes presentades

per l’Esparreguera II al Consell escolar i

al Departament hi havia l’opció de man-

tenir l’EsparregueraII en les instal·lacions

de l’escola bressol Cucuruga, dependèn-

cies que l’Ajuntament es comprometia a

cedir i a costejar. Això permetria al De-

partament l’estalvi econòmic de l’adqui-

sició del mòdul i el seu manteniment,

però per contra no l’alliberaria de la des-

pesa de personal que ja en l’actualitat

assumia. Expósito ens explica com

aquesta opció, com a mínim, “hauria per-

mès tenir més temps per donar solucions

a tota aquesta problemàtica”, però el De-

partament considerava que això només

ajornava el problema i rebutjava qualse-

vol proposta en aquesta línia.

ES PERD UNA ESCOLA, I UNA OPCIÓ

L’Esparreguera II és l’únic centre defi -

nit com a Comunitat d’aprenentatge en tot

el Baix Llobregat Nord. A Catalunya n’hi ha

23 i la Sandra ens ha explicat quins són

els trets principals d’aquest tipus de cen-

tre. Parteix fonamentalment de la concep-

ció que les diferències no han de ser una

exclusió sinó que permeten aprendre molt

més i per tant la refl exió i treball en grup és

el que realment aporta coneixement. Per

això, sistematitzat dintre de l’horari, hi te-

nen dues activitats pròpies d’una comuni-

tat d’aprenentatge: les tertúlies literàries i

pedagògiques i els grups interactius, on la

classe es subdivideix en petits grups que

són dinamitzats per diferents persones

que formen part de la borsa de voluntaris

del centre. La Sandra ens remarca que

“les activitats sempre són planifi cades per

mestres i pedagogs del centre, els volunta-

ris reben una formació i això garanteix la

atenció quasi personalitzada de quasi tot

l’alumnat, amb la riquesa que aporta una

persona externa”. En la mateixa línia tre-

ballen les comissions del centre, sempre

mixtes i formades no només per docents

sinó també per famílies, monitors d’extra-

escolars i voluntaris de diferents àmbits i

condicions, utilitzant així les potenciali-

tats de tots per gestionar l’escola. Un fet

distintiu és que Infants de 3, 4 i 5 anys es

barregen en les diferents aules ja que no

estan organitzades per edat cronològica;

la Sandra ens explica que així “la interac-

ció fa de modelatge entre iguals i les inte-

raccions enriqueixen més a uns i altres”.

L’escola és oberta des de les 7:45h

fi ns a les 21h per a aquesta comunitat

d’aprenentatge, l’Associació de famílies

d’alumnes tenen clau del centre i “els es-

pais els utilitza qui els necessita i quan els

necessita perquè l’escola és de tots i tot-

hom vetlla per tot” ens diu la directora del

centre que ens repeteix emocionada “era

una opció més a Esparreguera, és una gran

pèrdua i serà un canvi molt profund”.

I EN TANCAR UNA PORTA...

Els 71 infants de l’Esparreguera II han

estat assignats automàticament i per tant

ja avui formen part d’un altre centre: l’esco-

la Montserrat. A l’escola Montserrat, com a

conseqüència de l’increment d’alumnes, el

Departament hi construirà un mòdul pre-

fabricat que serà ubicat al pati.

Això ha tingut conseqüències sobre

les preinscripcions d’enguany. D’una ban-

da, en Gabino ens explica com ha afectat

molt a la preinscripció del Montserrat “hi

ha menys demanda que anys anteriors, la

gent s’està plantejant no portar els alum-

nes aquí, sobretot podria ser per la instal-

lació de barracons; diuen que això suposa-

OPINIÓ

El fet de voler fer desaparèixer dues escoles i fusio-

nar-les en una de nova ha generat un confl icte.

Sembla mentida que des de Serveis Territorials,

s’hagi gestionat tan malament. Abans de prendre

qualsevol decisió cal informar-se degudament i te-

nir en compte les parts afectades . Una d’elles,

l’Escola Montserrat, amb més de 100 anys d’histò-

ria i amb una llarga trajectòria: Escola de Monges,

Cooperativa de Pares, Integració al CEPEPC, pas a

Escola Pública. Fer aquests canvis i aconseguir

l’actual edifi ci, van suposar molts esforços i mobilit-

zacions per part de tota la comunitat educativa,

pares i mestres. L’altra, l’Escola Esparreguera II,

està en el seu segon any de funcionament, però

amb la il·lusió de dur a terme el seu projecte peda-

gògic i amb la promesa d’una escola a Can Comelles.

L’Escola Montserrat és víctima per segona vegada

de la manca de previsions per part de la Generalitat.

L’any 1995, per mala planifi cació, l’Escola Montser-

rat ja es va veure arrossegada a una espiral de de-

sagradables esdeveniments. Malgrat que l’Ajunta-

ment havia cedit els terrenys per fer un nou edifi ci, i

la Generalitat ja havia licitat la seva construcció, es

va acabar convertint en un institut, actualment l’IES

El Castell. I es volia incorporar l’Escola Montserrat a

una altra escola, com ara es pretén fer amb l’Espar-

reguera II. És molt trist que, en el dos casos, el fet

que cada col·lectiu defensi la seva identitat acabi

provocant tensió i la sensació de rebuig d’un col-

lectiu envers l’altre. En el Consell Escolar Municipal

del dia 27 de gener, l’Escola Esparreguera II va fer

una exposició del per què calia defensar la nova

escola. Em va sorprendre que malgrat que s’aprovés

per unanimitat insistir en la nova construcció, cap

representant de la resta d’escoles s’oferís per for-

mar part de la comissió que gestionaria la sol·licitud

davant l’administració, al·legant la inefi càcia que

tindria. Després de les visites al Departament i a la

Consellera, el pressentiment s’ha complert. És in-

just i injustifi cable les hores i tensions que aquest

fet ha ocasionat als claustres i famílies de ambdu-

es escoles. Seria trist que la mala gestió i prepo-

tència del Departament, a més de provocar tensió

i desconfi ança, pogués arribar a aconseguir immo-

bilitzar i fer claudicar. En la convocatòria de mani-

festació pel dia 18 d’abril a les 17:30 es veurà la

resposta d’uns i altres. Tots hauríem de ser molt

responsables, sensibles i solidaris amb les nostres

actuacions perquè no és amb discursos que s’edu-

quen els nois i noies, sinó amb actituds, i els co-

mentaris que sentin en l’entorn familiar, escolar i

social de segur que pot infl uir en el seus pensa-

ments i comportaments futurs.

INEPTITUD DEL’ADMINISTRACIÓ

CONFLICTE D’ESCOLES

Mercè Garcia

Les famílies demanen el dret de poder fer la preinscripció al centre que prefereixen per als seus fi lls, com qualsevol altre família

13

OPINIÓ

Aquí està el problema. De fet, parlem de

l’escola Esparreguera II com si aquesta es-

cola només fos un espai amb un nom. Ens

hem parat a pensar en el que comporta el

seu tancament? Són 71 nens que queden

desubicats i que s’han de col·locar en un lloc

o altre, això sense comptar que el projecte

educatiu de l’escola se’n va en orris. La sol-

lució del departament d’ensenyament ha

estat clara: A l’escola Montserrat, i ja està.

“Decretazo”. Ho hem decidit nosaltres i no

se’n parli més. Mireu si en som de rucs, que

ens pensàvem que donant-los les explicaci-

ons pertinents, raonades, assenyades, amb

dades d’un estudi fet pels pares dels nens

afectats, on es demostrava que, si el depar-

tament volia atendre la seva petició d’ajor-

nament, no costava un duro, i que estaven

disposats a esperar temps millors, fent

classes on calgués, fi ns que la construcció

de la nova escola-institut fos possible, ells

reconsiderarien el veredicte de tancament.

A més, d’aquí a tres anys hi haurà una man-

ca de places d’institut, perquè no tots els

nois i noies que estan en aquests moments

estudiant a les escoles de la vila tindran

plaça en els dos instituts existents, com no

sigui massifi cant-los tots. Doncs no, homes

de bona fe!!! L’única cosa de nosaltres que

els interessa als polítics és el nostre vot.

Passat el dia de les eleccions, “si te he visto,

no me acuerdo” i ja està. On és la democrà-

cia? On és l’interès per un ensenyament de

qualitat, si volem un futur millor per a tots

plegats? A ells tant els fa la massifi cació,

l’augment de les ràtios per classes, els pro-

jectes educatius de cada centre, el futur de

tots plegats... De moment, el seu futur, amb

les actuals lleis de privilegi de què

disposen,el tenen ben assegurat, i la pro-

blemàtica de l’escola pública els importa un

rave, que bé ho estan demostrant. No seran

els seus fi lls els que es trobin amb aquestes

situacions, per tant, content jo content tot-

hom. I aquí pau i després glòria. Ja ens tor-

naran a anar al darrere quan vinguin les

eleccions i es barregin amb la gent del poble

per places i mercats, però ara, com que ja

tenen el que volien, a viure que són dos dies

i si a la gent del poble no li sembla bé que

s’hi posi fulles.

Ja ho veieu, clar i català.

ESPARREGUERA II,ON VAS?

ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef

rà una pèrdua per a aquesta escola”. El direc-

tor ens puntualitza que tot i que els mòduls

que ara es fabriquen estan molt ben ade-

quats i no tenen res a veure amb els antics

barracons, hi ha certa reticència.

De l’altra, hi ha famílies de l’Esparregue-

ra II, que després de tot el que ha succeït, es

neguen a acceptar el que entenen com una

imposició. La directora del centre ens explica

com “el que estan fent és preincripcions

massives a la resta d’escoles d’Esparreguera,

en alguns casos agrupats i en d’altres de for-

ma individual, sobretot per posar sobre la

taula el malestar i la disconformitat que te-

nen respecte la decisió presa pel Departa-

ment que vagin a un centre de manera impo-

sada, sigui quin sigui aquest centre”. Dema-

nen el dret de poder fer la preinscripció al

centre que prefereixen per als seus fi lls, com

qualsevol altre família.

En acabar aquest article, l’escenari defi -

nitiu que es derivarà d’aquest procés de

preinscripcions és incert, no és encara clar

que la totalitat dels 71 infants de l’Esparre-

guera II acabin a l’escola Montserrat ja que

algunes famílies tindrien preferència per al-

tres centres o bé optarien per no escolarit-

zar. La direcció de l’Esparreguera II demana-

va en el darrer Consell Escolar que, en cas de

constituir-se grups que vulguin anar a altres

centres. aquests no es neguin a la possibili-

tat d’obrir nous grups o bé que contemplin la

possibilitat d’augmentar ràtios, decisions

que estan en darrera instància en mans del

Departament. I és que alguns dels centres a

Esparreguera ja tenen dues línies i fi ns i tot

grups triplicats. Víctor López, director del

Taquígraf Garriga ens explica com en el cen-

tre “ja vam viure una desestructuració de

grups amb l’obertura de l’Esparreguera 2,

vam perdre un grup de P3 i ara tenim tres

grups de p5 i només un de P4”; també el Pau

Vila ja té un grup triplicat, el Roques Blaves

en té dos i el Montserrat, tot i ser d’una línia,

té un grup duplicat. Es pot dir doncs que ja hi

ha un cert grau de massifi cació a les escoles

d’Esparreguera.

REBUIG CONTRA LA DECISIÓ DEL DEPARTAMENT

El dia 30 de març, coincidint amb la fi na-

lització del període d’inscripcions als Cen-

tres d’Educació Infantil i primària, s’aprovava

per majoria en Ple Municipal, ratifi car els

acords presos en el darrer Consell Escolar.

Entre els acords hi ha d’una banda fer

arribar un comunicat a Ensenyament expres-

sant el rebuig de tota la comunitat d’Esparre-

guera contra la decisió que ha pres el Depar-

tament, de l’altra mantenir una postura sen-

sible per part dels centres davant la possibili-

tat d’obrir nous grups i augmentar ràtios; i

fi nalment convocar una manifestació amb el

lema “No al tancament de l’escola Esparre-

guera II. No a la massifi cació de les escoles”.

La manifestació será el dimecres 25 d’abril a

dos quarts de 6 de la tarda per tallar l’autovia

A-2 a l’alçada del pont de la carretera de Piera,

en tots dos sentits. El lloc de trobada serà a la

plaça de l’Ajuntament a les 5 de la tarda.

Si en algun moment hi ha hagut la per-

cepció que aquest confl icte afectava única-

ment dos centres, després de sis mesos

potser hi ha encara alguna possibilitat de

demostrar que Esparreguera, en el seu con-

junt, reacciona davant una decisió que s’ha

pres sense consultar la pròpia comunitat

educativa, la que en defi nitiva té un paper

fonamental en l’educació de les seves gene-

racions futures. ●

Total de grups escolars que actualment conformen les línies als diferents CEIP d’Esparreguera.

Cada símbol representa un grup, una línia està formada per 9 grups (des de P3-6é de primària).

MM: Mare de Déu de la Muntanya; M: Montserrat; PV: Pau Vila; RB: Roques Blaves; TG:Taquígraf

Garriga; E2: Esparreguera II

* Aquest gràfi c no té en compte les dimensions de cada un dels centres.

** L’Esparreguera II no té els grups per edat cronològica.

6È

5È

4T

3R

2N

1R

P5

P4

P3

setsetset14

Els alumnes del Taller de Còmic de l’Escola d’Arts Plàstiques

ens donen el seu punt de vista tot il·lustrant amb les seves tires

còmiques el tema central d’aquest número de la revista.

MA

RTÍ

GO

NZ

ALE

ZJU

DIT

H P

LAZ

AE

STH

ER

PE

RE

IRA

15

EL SR. VILA

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀPaquita Vives Llonch

OPINIÓ

Avui el meu record serà pel mestre Francesc

Vila de Castellbell i el Vilar. El Sr. Vila va ser

director de corals i compositor d’una gran

quantitat d’obres musicals i un sens fi d’ar-

ranjaments. Va guanyar diversos concursos i

la seva música es cantada i admirada per tot

el país. Hi ha molts directors de corals que no

saben organitzar un concert sense que hi

hagi alguna peça del mestre Vila. Però el que

jo més admirava d’ell era el seu bon caràcter,

la seva bonhomia, la seva tendresa, la seva

paciència, el seu somriure; mai una paraula

mes alta que una altra. També va formar un

taller de percussionistes d’infants a Sant Vi-

cenç de Castellet. Sempre va voler que la

música arribés a tothom, a xics i grans, i el

temps que ell emprava per ensenyar i com-

pondre no li va importar mai; a casa seva s’hi

podia anar a tota hora, sempre hi eres ben-

vingut, ja fossin directors de corals o cantai-

res que anaven a cercar consell o partitures o

bé a demanar que els fes algun arranjament;

mai un no per resposta. Quan era més jove li

van oferir de dirigir l’Orfeó Manresà i ell mai

no va voler deixar ni el poble ni la Coral de

Castellbell i el Vilar. Va morir al seu poble el

25 de maig de l’any passat, però la seva músi-

ca no morirà mai perquè es senzilla i tendra,

igual que les paraules d’amor d’en Serrat.

El Sr. Vila Foto: fi llsiamicsdelbures.com

ENTREGA DELS SETS:SANTA EULÀLIA 2012

El dia 11 de febrer de 2012 es va fer a la sala

d’actes de Can Pasqual la tradicional entrega

dels SETS, els reconeixements que fa aquesta

revista anualment a l’activitat, l’entitat i el

personatge esparreguerí més rellevant de

l’any anterior. El 777 organitza aquesta entre-

ga ininterrumpudament des del cinquè any de

publicació de la revista, aprofi tant la jornada

per celebrar la festa major amb un vermut

amb els col·laboradors, lectors i els premiats

als SETS. En aquesta edició els Consells de

Redacció i d’Opinió del 777 van decidir atorgar

el SET a l’Entitat a la Federació de Cultura

Tradicional Catalana d’Esparreguera, el SET a

l’Activitat als Pastorets de l’Esparracat i el SET

al Personatge a la fi gura de l’Indignat.

FO

TOS

: Ca

rles

Bat

lle

setsetset16

Miguel Badajoz i Àlex Casanovas

Ja fa molts anys que la demografi a ca-

talana balla cap a un cantó i un altre. Molts

nouvinguts són rebuts al país tot augmen-

tant notablement la població, però també hi

ha molts catalans que marxen cap a l’Euro-

pa més rica per tal de, com tot emigrant,

trobar una vida millor. Però, on marxen els

catalans? Quins són els motius actuals que

fan que vulguin viure en altre països?

Des del 777 hem realitzat una petita

enquesta via Internet per saber què n’opi-

nen els Esparreguerins de tot això, i quines

són les seves inquietuds a l’hora de plante-

jar-se la vida en un país diferent. L’enquesta

ha estat realitzada a vilatans d’edats molt

diverses, que van des dels 17 anys fi ns als

60, des d’estudiants de batxillerat a jubilats,

tot passant per estudiants de cicles forma-

tius, universitaris, els coneguts com a Ni-Ni

i gent fi cada de ple en el món laboral.

D’aquesta quantitat d’enquestats el 73%

afi rmen que en algun moment de la seva vida

s’han plantejat seriosament marxar a viure a

un altre país, sobretot els joves d’entre 20 i 25

anys, el 87% d’aquests, però, s’ho plantegen

sempre amb la intenció de tornar.

Vam preguntar també sobre els motius

que els portarien a marxar, i hem trobat un

equilibri de respostes entre motius de feina,

estudis, o el simple fet de conèixer altres re-

gions, països i costums. Tantmateix, també

vam trobar gent que es veia motivada per la

possibilitat d’aprendre nous idiomes, així

com un petit percentatge que se sentia atret

per climes diferents o per una raó sentimen-

tal com és el cas de tenir la parella fora.

Així com la qüestió per les motivacions,

ens vam preguntar pels inconvenients que

es veuen des d’Esparreguera en el moment

d’emigrar, i vam trobar que el 55% dels en-

questats se sentien preocupats per deixar

família i amics enrere, un 31% d’aquests, a

més, es veuen limitats per la imposició d’un

idioma diferent i un 10% pel clima o d’altres

motius com la difi cultat per trobar feina o el

racisme, un 4%.

La respostes més variades les hem tro-

bat arran de la pregunta: Quin país t’atrau

per anar-hi a viure? Aquí hem rebut moltes

respostes diverses, en què predominen es-

pecialment els països nord-europeus com

Alemanya o Anglaterra, i Nord-Amèrica amb

Canadà com a primera opció seguida dels

Estats Units. També països d’Oceania com

Nova Zelanda, i especialment Austràlia són

regions on molts esparreguerins hi passari-

en uns anys de la seva vida.

Per tal de continuar breument amb el

debat proposat durant aquest passat mes

de març per part del Fòrum 21, vam llançar

la següent pregunta: Et sembla positiva

l’anomenada Fugida de Cervells? El 64%

dels enquestats van contestar que no,

mentre el 36% afi rmaven que sí. Així doncs,

queda oberta de nou la discussió. A qui

benefi cia més? A qui perjudica més? Du-

rant els pròxims dies deixarem obert el di-

àleg al Facebook del 777, perquè hi pugueu

dir la vostra.

Volíem, també, saber que en pensen

els que fa anys viuen a l’estranger, la majo-

ria no han tornat i gairebé sempre és per

motius de feina, alguns però si tenen pre-

vist tornar. Vegeu-ne algunes respostes.

ISMAEL RÀFOLS, de 42 anys,

en fa 17 que va marxar d’Es-

parreguera. Viu a Anglaterra i

es dedica a la investigació. Va decidir anar a viure a un altre

país per …estudiar el doctorat, amb una beca

del govern japonès. El va moure a marxar... un

impuls per anar a conèixer món. I és clar, no

s’ha acomplert: no he arribat a entendre gaires

coses. Però pel que fa a la feina, sí que m’ha

servit per poder buscar-ne a diversos llocs. En preguntar-li si se’n penedeix d’haver marxat...Rien, rien de rien, rien.. je ne regrette rien... i

tanmateix: i tant que em penediria de tantíssi-

mes coses, sí és que servis de res!! Us confes-

so que de tant en tant m’agafa enyor de pujar

dalt de l’escenari i cridar a cor què vols: ‘Mes-

tre meu, perdó!! perdó!!’ De la seva experièn-cia ens diu... L’únic consell que donaria és que

cadascú faci el seu camí, enlloc de seguir els

camins dels altres. Sí és que algú busca una

mena de feina que es pot trobar altres llocs i

no la troba a Catalunya, sí que em semblaria

sensat que emigri –sense oblidar que el lli-

gams que s’esfi lagarsen amb la distància si no

es fa un esforç explícit per mantenir-los. Quan preguntem què el faria tornar... Amb una feina

extremadament especialitzada com la meva,

hom va on pot, no pas on vol. Ara bé, potser si

m’oferissin fer de Pilats, m’ho pensaria. O fi ns

i tot de Caifàs, vés a saber! La carn és feble i

els camins del senyor són inescrutables.

BERENGUER GASTÓN, de 31

anys, en fa 8 que va marxar a

Holanda i és músic. Ara està

aquí de pas. Va decidir anar a viure a un altre país per... Per

provar una nova experiència En preguntar-li si s’han complert les seves expectatives... Total-

ment i en escreix. No me’n penedeixo gens ni

mica. De la seva experiència ens diu... Que és

increïblement positiva. Ho recomanaria mol-

tíssim i ho faria gairebé obligatori! Quan pre-guntem què el faria tornar... La bona vida

mediterrània, la família, les amistats, el clima,

la gastronomia, la cultura…

ANNA RODRIGUEZ, de 51

anys, en fa 32 que va marxar

d’Esparreguera. Ara viu a Fran-

ça, és docent i coreògrafa. Va decidir anar a viure a un altre

país per... La dansa. La va moure a marxar... Fer una millor escola i viure del meu treball. En preguntar-li si s’han complert les seves expec-tatives... Sí, no me’n penedeixo d’haver-ho fet.

De la seva experiència ens diu... Que és sens

dubte molt enriquidora. Ho recomanaria enca-

ESPARREGUERINSA L’ESTRANGERPre-parats per marxar

17

OPINIÓ

‘Els espanyols no parleu bé l’anglès’. Em va dir

Vicka, la meva companya de pis russa aquí a Milà.

‘Tampoc els italians’. Tot i que no és just fer gene-

ralització, Vicka té gran part de raó. Per a ells,

l’anglès és com una segona llengua mare. Des de

ben petits, m’explica, les pel·lícules les veuen en

versió original, i amb subtítols en rus. A l’escola,

les assignatures són impartides tant en una llen-

gua com en una altra, de manera que creixen

aprenent el mateix nivell de comprensió, parla i

escriptura tant de rus com d’anglès. És per això

que en comunicar-nos, la impotència de no poder

expressar-me em recorre de dalt a baix. Em sento

inútil, amb aquest ‘nivell mitjà en anglès’ de què

tant presumim a Espanya. En realitat, l’anglès a

Espanya s’aprèn des del col·legi fi ns que acaba el

batxillerat, en la majoria de casos els professors

que imparteixen les classes no són nadius, i les

exigències deixen molt a desitjar. Com dic, no po-

dem generalitzar. Espanyols que saben anglès

perfectament, haver-n’hi ha. Espanyols que han

estudiat en escoles privades, la majoria. Espa-

nyols que s’han buscat l’aprenentatge de l’idioma

en acadèmies privades, o bé vivint un temps en el

lloc. I és que qualsevol treball requereix el conei-

xement d’aquesta, llengua universal. Les empre-

ses donen prioritat a aquells que demostren do-

minar la llengua, per sobre d’aquells que ‘només’

recullen títols universitaris. Si això és el que es

valora en el mercat de treball, per què els estudi-

ants no comptem amb assignatures troncals i

obligatòries en llengua estrangera? La majoria de

les universitats públiques espanyoles té aquesta

mancança, el sistema educatiu en té. Se suposa

que la inversió en educació és una de les bases

perquè funcioni l’economia d’un país, ja que som

els joves d’avui els treballadors del demà, però

les retallades en beques s’han fet notar. En l’últim

BOE publicat pel Ministeri, el pressupost per a les

convocatòries de les conegudes ‘beques MEC’

d’idiomes passa dels 51 milions d’euros de l’ante-

rior convocatòria als 24,5 milions. Més del 50%.

Quan ets un d’aquells espanyols que viatja, que

es trasllada a una ciutat estrangera per conèixer

l’idioma natiu, per viure la cultura pròpia i els

costums del país, sents aquesta integració i ex-

perimentes realment un aprenentatge. I, a qui li

ho pregunto a Espanya, coincideix en això mateix.

En canvi, els estrangers que arriben a Espanya de

vacances, per feina, etc., Aquells que no tenen per

llengua nativa l’anglès ni coneixen de lluny parau-

la en espanyol, es dirigeixen a tu en anglès. Ells en

saben, nosaltres tenim un ‘nivell mitjà’.

DES DE LLUNYAde Palomar

‘INGLÉS, NIVEL MEDIO’

LUIS

MIG

UE

L VA

QU

ER

O

ra que només sigui per veure com es viu i

quina visió del món en tenen els altres.

Quan preguntem què la faria tornar...Potser

el reconeixement del meu treball i el retorn

a les arrels amb la vellesa.

LAURA NAVARRO, de 27

anys, en fa 6 que va marxar

d’Esparreguera. Viu a la

Índia i és professora d’idi-

omes. Va decidir anar a viure a un altre país per...Perquè vaig tro-

bar una feina. La va moure a marxar... L’objectiu de créixer personalment i profes-

sionalment. En preguntar-li si s’han com-plert les seves expectatives...Sí, s’han

complert. No me’n penedeixo d’haver-ho

fet. De la seva experiència ens diu... Crec

que mentre no sigui per obligació, marxar a

l’estranger és sempre una experiència re-

comanable. Una emigració forçada o una

fuga de talents, com passa ara amb la gent

que està sobre qualifi cada i no troba res

decent a Espanya, és una situació molt

més difícil; s’ha de fer, però penso que no és

just per a ells, que haurien de poder decidir

on treballar, i, si és a l’estranger, que fos per

elecció pròpia, no forçats per la situació

econòmica. Per altra banda, per a algú jove,

que vol conèixer coses noves i començar

una carrera, em sembla molt recomanable.

Quan preguntem què la faria tornar... La

família o una bona feina.

ANNA VALLDEPERAS, de

33 anys, fa més de 10 anys

que va marxar d’Esparre-

guera. Ara viu a Croàcia. Va decidir anar a viure a un

altre país per...Perquè tenia un projecte

professional molt interessant. La va moure a marxar...Continuar amb el meu projecte

professional, però degut a les lleis d’estran-

geria dels dos països i a la situació personal

he vist com el meu projecte professional ha

passat a un segon pla. No me’n penedeixo

d’haver marxat. De la seva experiència ens diu... És tan intensa i interessant com difícil.

Recomanaria l’experiència de viure en un

país estranger sempre que es tingui un pro-

jecte personal o professional interessant i

sempre que s’estigui disposat a viure l’aven-

tura al 100%. Anar a viure en un altre país és

voler conèixer una altra cultura (costums,

llengua...) i això a vegades signifi ca fer més

esforç que conviure en un entorn conegut. I

el què és més dur és renunciar al dia a dia

amb la família i els amics. Quan preguntem què la faria tornar... Ara no és un bon mo-

ment econòmic per tornar si pensem en

l’aspecte professional. Només tornaria per

temes familiars.

ANDREA RUIZ, de 31 anys,

tot i que fa 12 anys que va

marxar d’Esparreguera en

fa 2 que va marxar del país.

Viu a Estats Units i és mes-

tra. Va decidir anar a viure a un altre país per...Treballar en un sistema educatiu di-

ferent al català, seguir coneixent i ente-

nent aquest immens i complex país (i per

comparació entendre una mica millor el

nostre), retrobar-me amb vells amics, fer-

ne de nous, millorar l’anglès, créixer pro-

fessional i personalment. Objectiu com-

plert! En preguntar-li si se’n penedeix d’haver marxat...En absolut. Està essent

una experiència molt intensa i enriquidora.

De la seva experiència ens diu... Viure i

treballar a l’estranger es una experiència

molt única. La quotidianitat es tan diferent

i tan igual a la nostre que et posa en situa-

cions ben curioses: pagar una multa de

transit (davant d’un jutge impertèrrit), fer el

mim per demanar un tornavís d’estrella a la

ferreteria, anar de càmping i seure davant

el foc i cremar-hi marshmallows (nuvoletes

blancs de sucre) i enyorar una bona torrada

de pa de pagès. El canvi de decorat es d’allò

mes estimulant! Quan preguntem què la faria tornar... M’agrada viure aquí i el cu-

quet viatger encara esta molt viu en mi, tot

i que sento que a la llarga m’agradaria tor-

nar a viure a prop d’on vaig créixer.

setsetset18

Històricament és un fet rellevant, donat

que la seva aprovació va representar el princi-

pi de la fi de l’Antic Règim amb tot el que com-

portava: la fi del sistema feudal, dels privilegis

de la noblesa i dels clergues, la fi de la Inquisi-

ció, posava el poder del rei per sota de les

corts, els súbdits esdevenien ciutadans...

A Esparreguera i a la majoria de poblaci-

ons d’Espanya no s’assabentaren de l’aprova-

ció de la Constitució de Cadis perquè estaven

més o menys ocupades per les tropes france-

ses de Napoleó Bonaparte. Dic més o menys

perquè el control francès era efectiu només en

algunes grans ciutats, com Barcelona. A la

pràctica, a gran part del territori qui governava

eren les Juntes de defensa de cada població

,coordinades, en el cas de la nostra població,

amb la Junta Suprema de Catalunya, juntes

que representaven al rei de Espanya, en Fer-

ran VII.

En general, els francesos tenien mala

premsa a Catalunya, havien lluitat junt amb

els castellans a la Guerra de Successió, i havi-

en imposat el seu rei a la força, en Felip V; a

més, els seus teixits feien la competència als

teixits catalans. Van entrar amb Napoleó a

imposar unes idees revolucionaries el 1808;

els governats no havien de ser els amos com

ho eren els reis absoluts, eren els administra-

dors i prou, i havien de ser elegits. El que va

passar és que aquestes idees les volien impo-

sar per la força de les baionetes.

Els documents que trobem d’Esparregue-

ra d’aquells anys ens expliquen els problemes

que tenien els nostres convilatans amb els

ocupants francesos i com s’hi tornaven “el es-

trépido de las piedras y otras cosas semejantes

que todos hombres y mujeres arrojaban desde

los tejados y ventanas de lo más alto de las

casa”... los vecinos no dejaron de incomodar al

enemigo por espacio de una hora que gastó en

pasar por la villa, causandole terrible dañó,

como demostraron algunos muertos que dejó

abandonados en la calle” i les heroïcitats d’al-

guns esparreguerins, algunes força prosai-

ques però ben rebudes pels presos, com la de

Pau de la Laia “halló medio de hacer menos

penosa la situación de aquellos desgraciados

defensores de la patria, introduciendo en los

calabozos donde el duro suelo tenían por ca-

ma, algunas carretadas de esteras y felpudos,

y buen número de mantas.1”

Malgrat al rebuig força generalitzat al que

fos francès, els ideals de la revolució francesa

ja feia anys que havien entrat i l’Antic Règim

era contestat a les ciutats espanyoles amb

més comerç com Cadis, Barcelona, Màlaga, la

Corunya, on viuen els burgesos i on havien

entrat amb més força les idees que van fona-

mentar la Constitució de Cadis de 1812, la

primera constitució espanyola.

Aquesta Constitució era força avançada

per aquell temps; preveia que els governats i

els jutges havien de ser escollits pel poble,

encara que els que podien participar en les

eleccions, votar i ser votats, eren només els

que paguessin una quantitat important d’im-

postos, es a dir els que disposessin de rendes

elevades, donat que els altres, la resta de per-

sones més pobres, ja tenien prou feina a pro-

curar-se els aliments i no podien pensar a vo-

tar; així és com ho justifi caven.

Quan van retirar-se els soldats francesos i

va retornar en Ferran VII, “el desitjat”, no li va

agradar gens això de perdre privilegis, com

tampoc els va agradar a gran part de la noble-

sa i de la gent de l’Església, clergues, monjos.

El rei no va acceptar cap constitució, va mani-

festar que tornava a ser un rei absolut, i es va

dedicar a perseguir als liberals, els que volien

la Constitució de Cadis. Sis anys després, part

de l’exèrcit i uns quans liberals li feien jurar la

Constitució de 1812, La Pepa. Tres anys més

tard tornava a declarar-se rei absolut fi ns a la

seva mort, el 1833. La seva dona, la Maria

Cristina, per oportunisme polític, tornava a

declarar-se liberal.

Així, aquest dos-cents anys que han pas-

sat des de l’aprovació de La Pepa, han estat, a

Espanya, de continuades lluites i persecuci-

ons, moltes sagnats, per no acceptar o acatar

les idees de la Constitució de Cadis. Els ideals

de llibertat individual, de separació de la soci-

etat civil de l’Església, de l’elecció dels gover-

nants, assenta les bases de la democràcia,

enfront de la submissió als privilegis d’uns

pocs. Anys i anys de lluites entre els absolutis-

tes i els liberals, tres Guerres Carlines el segle

XIX, les quals arruïnaren tot el país, però la

nostra Vila de manera extraordinària per ser

majoritàriament liberal, per estar a prop de

les zones carlines; la Guerra Civil al segle XX,

les anades endavant i retornades en les lliber-

tats individuals que encara vivim avui, on ve-

iem com sectors reaccionaris de la població

encara no renuncien a tenir privilegis i a impo-

sar les seves idees.

Visca La Pepa!

RACÓ D’HISTÒRIA

Josep Ràfols

1) ORENCI VALLS I BROQUETES. Documents i notes concernents a la Vila i terme d’Esparreguera- Volum II , Anys 1801-1850.

Direcció de la recopilació Josep Puig, pàg. 42 i 81.

El passat dia 19, dia de Sant

Josep, va fer 200 anys que

es va aprovar la primera

Constitució Espanyola, dita

popularment La Pepa, pel

dia que va ser aprovada, el

19 de març de 1812 a Cadis.

La promulgación de

la Constitución, de

1812, obra de

Salvador Viniegra

(Museo de las Cortes

de Cádiz).

Portada de la

primera edició de la

Constitución política

de la monarquía

española. Cádiz, 19

de marzo de 1812

19

19

Fa uns vuitanta anys anava repar-

tint, per tota la vila, diaris, revistes,

patufets etc… A casa meva teníem

una llibreria (Ca la Sofi a, nom de la

meva mare); també els dies festius

els venia a l’Ateneu, del qual el meu

pare era soci fundador; per tant, ja

des de molt petit em coneixia de

memòria la majoria els noms del

poble. Imagineu doncs quants vila-

tans he conegut, amb més o menys

profunditat, que han fallit i dels

quals en puc tenir un bell record.

Amics d’escola, de jocs d’infants, de

pubertat, de joventut, companys del

servei militar, companys en diversos

llocs de treball, en diverses afi cions

com la de col·laborador de La Passió,

com a actor, amb papers poc impor-

tants, com a cantant en diverses corals;

a l’Orfeó Gorgonçana; a les caramelles;

al grup de jubilats i en altres activitats

relacionades amb la història local com

la Fundació Jaume Pasqual o el CER.

Seria impossible nomenar-los a tots;

permeteu-me, però, que dediqui unes

paraules a dos amics recentment de-

sapareguts, els quals han deixat en mi

un gran record.

L’un és Santiago Avances, amb el qual

vaig tenir una entranyable amistat per

la mútua afi ció que els dos teníem per

la historia local. Ell, nascut a la Colònia

Sedó i molt afi cionat a la caça, m’havia

parlat molt de llocs del terme que jo

desconeixia i que ha permès que am-

pliés els meus coneixements de topo-

nímia local, sobretot dels indrets a

l’entorn de la Colònia. Tot i la manca de

visió dels darrers temps, sempre que

ens trobàvem tenia alguna cosa per a

il·lustrar-me de la qual cosa he restat

sempre molt agraït.

L’altre és Josep Feixes i Feixes (de cal

Vaquer), amics des de la nostra infàn-

cia, nascuts tots dos en 1926, compar-

tírem la primera i única ensenyança a

l’escola del Sr. Tomàs Cabeça. Férem

junts la primera comunió. Mentre es-

peràvem el mossèn, a la tardor, fèiem

grans piles de fulles seques del plàtans

que en aquella època hi havia a la plaça

de l’església, i tot seguit les cremàvem

omplint de fum tot l’entorn. Quan vaig

arribar del meu exili a França l’any

1939, ell fou dels primers de saludar-

me i d’interessar-se per mi, cosa que

no feien d’altres; era mal mirat relacio-

nar-se amb un exiliat. La nostra mútua

afi ció a la música i al cant feu que coin-

cidíssim en les diverses corals, en

concerts i sarsueles organitzats pel

bon amic del dos, Josep Borràs. En

certa ocasió que es dissolgué la coral

de La Passió en la qual els dos cantà-

vem, es creà un grup d’havaneres

(El nou grup); li vaig proposar que hi

prengués part i no ho va voler al-

legant que com que a casa seva te-

nien bar no podria atendre com cal

el grup que iniciàvem, cosa que vaig

lamentar profundament ja que te-

nia una veu molt important i lluïda.

Mantinguérem sempre una molt

bona amistat. Els desitjo a tots dos

un bon etern descans.

Uns marxen per ja mai tornar

FA TEMPSJosep Paulo i Sàbat

OPINIÓ

Retalls d’Esparreguera d’Aleix EscurçellL’Aleix Escurçell ha començat un Blog que interessarà als encuriosits per la història d’Esparreguera. El blog ens proposa un recorregut per la vida del nostre poble més enllà dels grans esdeveniments que ja coneixem. Segons el seu propi autor, un jove historiador local, que ha començat a fer recerca en els arxius municipals en els últims mesos, Esparreguera té una història local molt rica que al llarg dels segles ens han deixat com herència les persones que han viscut a la nostra vila. Investigant, preguntant a la gent gran o en arxius personals, es poden trobar històries que ningú hagués imaginat mai que hagin passat a la nostra vila. Així l’exemple del primer reportatge: us imagineu Esparreguera amb un caserna de la Guàrdia Civil, on actualment hi ha la piscina d’estiu? Ho descobrireu llegint aquest primer article amb el qual s’estrena aquest Blog, i molts més que vindran, per descobrir episodis de la història local que segurament molts ja havien oblidat, o que senzillament desconeixien.(http://retallsdesparreguera.blogspot.com.es)

HISTÒRIA D’ESPARREGUERA EN UN BLOG

Fotografi es dels plànols de la Caserna de la

Guàrdia Civil, extretes del blog d’Aleix Escurçell

setsetset20

Presentació en societat del Cercle d’Iniciatives Empresarials d’Esparreguera

Amb el lema “Agafem impuls!” es presentava el passat 28 de març el Cercle d’Iniciatives Empresarials d’Esparreguera (CIEE) a Can

Pasqual. La nova entitat està formada per un grup d’empresaris i professionals d’Esparreguera amb l’objectiu de promoure la competitivitat i l’ocupació empresarial del poble. La presentació del CIEE va anar a càrrec de la seva presidenta, Isabel Torres i de Joan Cuello,

Josep Pons i Pablo Chamorro, components de la junta del Cercle.

Agafem impuls! Mitjançant aquest enèrgic eslògan es presentava el CIEE. L’entitat neix de la

mà d’un grup d’empresaris i professionals amb un objectiu comú: dinamitzar el teixit empresa-

rial i crear una xarxa de treball que promogui oportunitats i sinergies per millorar la competiti-

vitat del conjunt empresarial local. “El primer repte és saber quin teixit empresarial hi ha al

municipi i donar-lo a conèixer ja que hi ha indústries, autònoms i petites empreses que no tenen

la visibilitat que tenen els comerços i, allotjats en polígons perifèrics, en pisos o ofi cines, són

desconeguts per bona part dels Esparreguerins”. El Cercle és ambiciós, crear vincles i fer xarxa

és un pilar bàsic i el camí, per això organitzen sessions de networking mensuals, conferències,

activitats per exposar productes, idees i projectes al llarg de l’any i trobades mensuals amb

l’Ajuntament, de qui reconeixen “haver rebut molt de suport i assessorament en tot moment”.

Des que es van constituir, a l’octubre del 2011, ja són 22 associats que treballen també per a

poder oferir formació vinculada a la innovació, competitivitat o altres demandes específi ques.

Amb l’horitzó del 2020 es plantegen com vo-

len que sigui l’empresa a Esparreguera i en-

coratgen a tots aquells que vulguin participar

d’aquest projecte a eixamplar el Cercle i fer

xarxa, dos elements que han quedat ben re-

presentats en el logotip que els identifi ca.

-

-

-

ENTITATS-)

5 anys del programa de ràdio Escairats

Aquest any 2012 el programa de ràdio Escairats realitzat pels alumes de l’INS El Cairat fa cinc anys.

Ràdio Escairats va ser una iniciativa impulsa-

da per la professora de llengua i literatura ca-

talana Joana Llordella, qui pretenia motivar

els més joves a conèixer millor el món radiofònic. Actualment és encara ella qui porta la direcció

del programa, el qual és realitzat principalment en una matèria optativa a tercer d’ESO, però on

també hi participen alumnes de tots els cursos d’ESO i Batxillerat de forma voluntària, anant-hi

a parlar de tot allò que els preocupa: el seu futur, els treballs de recerca i un llarg etcètera. Per

celebrar aquests cinc anys, el dia 27 d’Abril, dia de la mare de Deu de Montserrat, Ràdio Espar-

reguera retransmetrà en directe des el vestíbul del centre al llarg de tot el matí, tot fent entrevis-

tes a l'alumnat i professorat. Alguns dels alumnes, a més, tindran també la feia de ser per un dia

periodistes, i per als més nostàlgics, s’hi retransmetran fragments de programes antics. Es farà

també un mural amb fotografi es, logos i cartells realitzats al llarg d’aquests anys.

L’Institut El Castell oferirà la modalitat de Batxillerat Artístic

L’Institut El Castell tindrà el curs que ve una nova modalitat de Batxillerat, la d’arts escèniques música i dansa. Esparraguera és una vila amb una llarga tradició cultural, però fi ns ara, els qui volien cursar aquests estudis s’havien de desplaçar fi ns a Vilafranca, Manresa o Barcelona.

El proper curs 2012-2013 l’Institut El Castell

(Baix Llobregat) oferirà la modalitat de Batxi-

llerat d’Arts Escèniques, Música i Dansa. Fins

ara, l’únic centre de la nostra comarca on era

possible cursar aquest Batxillerat era l’Insti-

tut Baldiri Guilera, del Prat de Llobregat. Al-

tres centres on podien matricular-se els estu-

diants del Baix Llobregat i l’Anoia eren a les

poblacions de Terrassa, Sabadell o Barcelona.

Aquesta és, doncs, una molt bona notícia per

a l’alumnat i les famílies de la nostra comarca

que estiguin interessades a cursar aquesta

via de Batxillerat. És també una gran notícia

per a la població d’Esparreguera, on ja exis-

teix una llarga tradició teatral, artística i mu-

sical, així com un teixit cultural molt destaca-

ble: el Patronat de La Passió, la Fundació Lola

Lizaran, Tramateatre, l’Escola Municipal de

Música i Dansa, el Patronat Parroquial, l’Or-

questra de la Passió, la Banda Municipal i al-

tres nombroses entitats que fan de la nostra

població un context immillorable per a ubicar

aquests ensenyaments. Les matèries de mo-

dalitat que s’imparteixen al Batxillerat d’Arts

Escèniques, Música i Dansa són aquelles que

estan relacionades amb la posada en escena,

incloent-hi tots els elements que la fan possi-

ble: coneixement i interpretació d’obres vo-

cals i instrumentals de totes les èpoques i

estils, coreografi es i escenografi a. Aquestes

competències es treballen a les matèries de

modalitat, que en aquests moments està

previst que siguin Llenguatge i Pràctica Musi-

cal, Arts Escèniques, Anàlisi Musical I i II i

Cultura Audiovisual. A banda, algunes

d’aquestes matèries ponderen en la fase es-

pecífi ca de selectivitat per a diverses carreres

universitàries de la branca d’Arts i Humani-

tats, així com de la branca de Ciències Socials

i Jurídiques. L’Institut El Castell impartirà al-

gunes d’aquestes matèries a les excel·lents

instal·lacions amb què compta l’Escola Muni-

cipal de Música i Dansa d’Esparreguera, grà-

cies als acords de col·laboració entre l’Ajunta-

ment i el Departament d’Ensenyament. L’Ins-

titut és obert per a tots els interessats en

aquest projecte.

21

Continuem camí pel GR baixant del coll del

Guirló i uns cent metres més endavant agafa-

rem el sender que ens apareix a la dreta i que

ens portarà fi ns al pas de la Portella, punt més

complicat del recorregut i que haurem de su-

perar amb peus i mans. Un cop al coll, agafa-

rem el sender que ens porta al refugi Vicenç

Barbé, on podrem fer un mos gràcies a l’hospi-

talitat d’en Harry, el guarda.

Des del refugi continuarem direcció est pel

corriol, tot travessant diferents torrents que

baixen de la paret nord; passant pel Pas del

Príncep, ens arribarem al coll de Porc. A partir

d’aquest punt, anirem baixant direcció oest

(de tornada) passant per les llises parets de la

cara nord dels Frares Encantats. Passarem

per la font del Coll de Porc i anirem fent camí

direcció a la roca foradada. Espectacular roca

on diverses llegendes hi confl ueixen: es diu

que Montserrat va ser feta pels àngels del cel

i que Déu, quan ho va veure, la va fer baixar al

mar ja que tenia forma de vaixell. Aquesta

feina va ser encarregada a l’arcàngel Sant Mi-

quel, així que van fer un forat per on passar

una gran corda (la roca foradada) i una cadira

on seia l’arcàngel per dirigir les maniobres,

que era la cadireta. Abans d’arribar al mar, les

cordes van trencar-se pel pes de la muntanya.

Va caure del cel i es va trencar en mil bocins

que van quedar dispersos per tota la zona. Tot

i els esforços dels àngels per arrossegar-la

cap al mar, no la vàrem poder moure gaire, així

que Déu va decidir deixar-la allà mateix.

En aquest punt, un cop passada la cadireta,

ens apareix un corriol a mà esquerra que puja

fi ns a la roca foradada on la llegenda diu que

si es passa pel forat amb un cistell de vímet

ple d’aigua, la persona canvia de sexe.

Finalment anirem seguint el GR7-2 direcció

oest, que ens portarà novament al Coll del

Guirló per baixar fi ns a Can Massana.

AGULLES I FRARES ENCANTATSRegió: Agulles i Frares Encantats

Temps: 4-6 hores

Desnivell: 300 m

Difi cultat tècnica: baixa

Preparació física: baixa

En aquesta ocasió, us recomanem realitzar

una excursió pel costat oest del massís, per la

regió d’Agulles; aquesta és una excursió fàcil

de mitja jornada per a tots els públics, apta

per a nens a partir de vuit anys (tenir en comp-

te unes dues hores més del temps previst).

La regió d’Agulles i Frares concentra en poc

espai formacions rocoses molt espectaculars;

anirem descobrint els curiosos noms que po-

pularment se’ls ha donat. L’inici de l’activitat

des de l’elevat coll de Can Maçana ens propor-

ciona, amb poc esforç, espectaculars vistes

dels Pirineus a la Mediterrània. El recorregut

circular ens oferirà dues visions diferencia-

des, la cara sud per dalt de les agulles i la nord,

des de sota la muralla d’Agulles, on tindrem

ocasió de pujar fi ns al forat de la Foradada.

Començarem l’activitat al Coll de Can Massa-

na. Aquí deixarem el vehicle i haurem de pujar

per la forta pista que ens porta fi ns al coll del

Guirló; a mig camí, però, podem desviar-nos

uns deu minuts del nostre recorregut per fer

una visita a l’antiga ermita de Sant Pau Vell,

que es troba situada en un turonet que ens

permetrà admirar les parets de la cara nord

d’Agulles. Aquesta ermita està documentada

des de l’any 1084 i sembla que es trobava dins

del conjunt del castell de La Guàrdia.

És molt bella la comarca…Aquesta secció dedicada a les activitats de muntanya és un recorregut proper i molt adi-ent per a fer-lo en família. La ruta transcorre per la zona de les Agulles i Frares Encantats.

Equip La Sargantana - Collbatólasargantana.cat

Paret nord d’agulles des del Coll del Guirló

Paret nord d’agulles baixant del Coll de Port

La Foradada i la Cadireta

Agulles de Montserrat

es des del Coll del Guirló

setsetset22

PARADA CULTURAL TEMPORADA TEATRAL AL TEATRETDesprés de l’obra “Maragall’11” i d’“Apocalipsi

Life”, la companyia Tramateatre, resident al

Teatret, va presentar el mes passat la seva

programació fi ns al mes de novembre. Des-

prés d’”El Poema de Montserrat”, de Josep

Maria de Sagarra, Carles Reynés dirigirà el

mes de maig “El Verí del Teatre”, un text de

l’escriptor valencià Rodolf Sirera per a dos

actors. Ernest León i Gerard Bidegain seran

els protagonistes d’una obra on Sirera con-

fronta dues maneres de veure el món del tea-

tre, en un joc escènic molt interessant i inqui-

etant. La temporada teatral prossegueix el

mes de juliol amb “Sota el bosc lacti”, del gal-

lès Dylan Thomas, interpretada per Dolors

Canals i Carme Paltor sota la direcció de Joan

Castells. Aquest drama ens aproximarà, amb

la càlida ironia habitual de l’autor, a diferents

escenes urbanes, mitjançant un text pensat i

escrit per a ser dit per ràdio. Finalment, Tra-

mateatre ens anuncia que el novembre posa-

ran en escena “Terra Baixa”, d’Àngel Guimerà;

un muntatge que volien estrenar al maig i que

van haver d’endarrerir per la paternitat d’Isa-

ac Serrano, actor que encarnarà Manelic.

Laura Seró esdevindrà Marta, i Ernest León

encarnarà en Sebastià. La resta del reparti-

ment inclou Montserrat Martorell, Jaume Tor-

ruella, Eloi Mestre, Queralt Sáez, Toni Jutglà i

Gerard Bidegain. La voluntat de la companyia

–ens diuen– és la de mantenir el Teatret com

a espai viu, on cada mes o mes i mig s’hi vagin

fent espectacles per tal de mantenir una pro-

gramació contínua.

TORNEN ELS JOCS FLORALS Les regidories de Política Lingüística i de

Cultura i Festes de l’Ajuntament i el Ser-

vei Local de Català han convocat enguany

els XIV Jocs Florals d’Esparreguera 2012.

La recuperació d’aquest certamen literari

ha estat una notícia molt ben rebuda pels

vilatans, car els Jocs s’han dut a terme

cada any amb motiu de la festa de Sant

Jordi. Aquests Jocs premien els escrip-

tors esparreguerins que presenten les

millors obres de narrativa breu i de poesia

segons un Jurat compost, entre d’altres

per dos membres de Normalització Lin-

güística del Servei Local de Català i la re-

gidora de Política Lingüística Núria Va-

lldeperas. Enguany la novetat més impor-

tant és la incorporació d’una categoria

Jove adreçada als alumnes de 4t d’ESO i

de Batxillerat dels instituts de la vila. A

més, el Servei Local de Català atorga un

premi d’Excel·lència Lingüística a aquella

obra que destaqui per l’ús del català nor-

matiu i literari i alhora per la seva riquesa

de lèxic i d’estructures lingüístiques ge-

nuïnes.

PARADA CULTURAL

EL POEMA DE MONTSERRATEl proper espectacle que prepara Tramateatre és un recital d’un dels textos més emblemàtics

de Josep Maria de Sagarra, el Poema de Montserrat. "Avui que una ventada impenitent / encon-

geix el perfum de la ginesta...” Així comença aquest gran poema del cèlebre intel·lectual català.

Publicat per primera vegada l’any 1956, El Poema de Montserrat és un cant a la pàtria catalana

contextualitzat en un moment convuls i de severa postguerra. Montserrat representa per al

poeta molt més que un símbol religiós. Unes veus solemnes d’homes molt arrelats a la nostra

vila seran els protagonistes d’una lectura que ens traslladarà a temps remots. Aquestes veus

familiars, conegudes i amb experiència, seran les de Jaume Boladeras, Josep Borràs, Josep

Maria Brunet, Pere Cuscó, Eloi Mestre, Francesc Serra i Llàtzer Hidalgo. Aquesta selecció d’epi-

sodis del poema feta per Carles Reynés es materialitzarà durant el mes d’abril al Teatret.

23

PARADA CULTURAL

L’última pel·lícula produïda i dirigida per An-

gelina Jolie, “En terra de sang i mel”, és la pitjor

pel·lícula que he vist mai i la que amb més mal

gust retrata el confl icte de la guerra de Bòsnia.

Després de veure-la vaig decidir declarar la

Jolie persona non grata de la meva vida i lluitar

per evitar que altres persones pateixin el que

vaig patir jo veient la pel·lícula. A més, no

m’agradaria que el número d’espectadors po-

gués legitimar una història banal, vulgar i frí-

vola en què l’estrella de Hollywood pretén

mostrar-se al món com la millor lluitadora

contra la violència sexual contra les dones en

els confl ictes armats. Jolie és Ambaixadora de

Bona Voluntat de l’Alt Comissionat de les Na-

cions Unides pels Refugiats i sembla que

aquest títol li ha donat força per rodar una pel-

lícula sobre la guerra de Bòsnia, a Hongria, a

causa de l’oposició del govern de Bòsnia i Her-

cegovina i fi ns hi tot d’associacions de dones

víctimes sexuals del confl icte. I la pregunta

que em faig, deixant de banda qualsevol valo-

ració cinematogràfi ca, és: com algú, amb tan-

ta repercussió mediàtica, és capaç d’explicar

una història i una guerra sense el suport de les

víctimes? I ara no estic parlant de bosnians,

serbis o croats, estic parlant de dones, com

ella, a les quals la guerra no només els ha

destrossat la vida sinó que a diari arrosseguen

unes conseqüències inesborrables d’un con-

fl icte que tot Europa va permetre durant cinc

anys. Des d’una perspectiva sensacionalista i

hollywodiana, banalitza el sexe com a arma

durant gairebé dues hores inacabables. I amb

això no vull culpar Jolie de les desgràcies i

conseqüències de la guerra que el país encara

arrossega sinó que vull que refl exioni i que

observi al seu voltant com milers de persones

treballen, cada dia, per tirar endavant amb

una vida que no han pogut escollit.

ANGELINA JOLIE PERSONA NON GRATA

DES DE ZAGREBAnna Valldeperes Prats

OPINIÓ

Grup de joves activistes bosnis en el Forum Social

Mediterrani de Barcelona (juny 2005)

CARAMELLES A TV3El passat dia 5 d’abril el grup de Ca-

ramelles de La Passió d’Esparregue-

ra anà a cantar en directe per TV3 al

programa Els Matins, presentat per

Ariadna Oltra i Helena Garcia-Melero.

La visita posà de relleu la importàn-

cia d’aquestes cançons populars,

molt arrelades a casa nostra, que

posen so a la Pasqua cantant-les pel

carrer amb la barretina al cap i el coll

ben regat amb moscatell. Al piano els

acompanyà el Mestre Josep Borràs,

compositor esparreguerí que en-

guany ha estrenat tres caramelles

noves. Com a novetat i a banda de les

tradicionals actuacions pel centre de

la vila, el grup de Caramelles d’Es-

parreguera va anar a cantar a l’Ermi-

ta del Puig després de la tradicional

missa del dilluns de Pasqua.

EL SERVEI LOCAL DE CATALÀ REP LA BERNAT METGE A fi nals de febrer passat, el Servei Local de

Català d’Esparreguera va rebre el primer lliura-

ment de la col·lecció Bernat Metge de clàssics

grecs i llatins traduïts al català com a donació

d’un ciutadà d’Esparreguera. Aquesta donació

és fruit d’una iniciativa del diari Ara, que al fi nal

de 2011 va fer una oferta de subscripcions a la

prestigiosa i històrica col·lecció Bernat Metge.

L’esmentat diari va oferir la possibilitat que

cada subscriptor pogués decidir regalar la ma-

teixa col·lecció al centre escolar que escollís, el

qual la rebria com a donació. Un dels subscrip-

tors esparreguerins va decidir que el Servei

Local de Català d’Esparreguera rebés aquesta

col·lecció de manera gratuïta. El Servei Local

de Català d’Esparreguera s’ha compromès a

emprar aquests llibres com a material per a les

classes, a difondre-la i a animar l’alumnat, els

usuaris i els voluntaris per la llengua perquè la

coneguin i en llegeixin alguns títols. La Regido-

ria de Política Lingüística celebrà aquesta notí-

cia i agraí el suport de totes aquelles persones

que confi en en la tasca del Servei Local de Ca-

talà d’Esparreguera per tal de difondre la llen-

gua i la cultura catalana a la nostra vila.

SIGNES DEL TEMPSEloi Mestre, històric col·laborador de

La Passió d’Esparreguera i membre

de l’actual consell d’Opinió del 777,

fou el representant d’Esparreguera al

programa Signes del Temps, que

s’emeté el matí del diumenge 11 de

març per TV3, parlant de La Passió.

setsetset24

PARADA CULTURAL

LES TRES GRÀCIESEls propers dies 12, 13 i 20 de maig al Patro-

nat Parroquial es representarà el drama de

Josep Maria de Sagarra “Les tres gràcies”, di-

rigida per Josep Borràs. Aquesta obra –cata-

logada pel seu autor com una estampa gro-

tesca– va ser estrenada al Teatre Novedades

de Barcelona el 10 d’octubre de 1931. Els be-

nefi cis de les representacions seran desti-

nats a les Beques que concedeix la Fundació

Lola Lizaran per a estudiants esparreguerins

que volen dedicar-se professionalment a les

arts escèniques, musicals i de dansa.

EL CLUB DELS LLOPSAquest espectacle de Les Maries Teatre, es

representà els dies 24, 25, 31 de març i 1

d’abril a la Sala Petita del Teatre de La Pas-

sió. La companyia la formen Maria Coll, una

de les membres de l’actual equip de direc-

ció escènica de La Passió d’Esparreguera, i

Maria Berenguer. La jove companyia pre-

sentà aquesta obra on quatre nens es tro-

baren al mig del bosc sense saber tornar al

camí de casa. Els personatges s’endinsaren

a l’aventura més apassionant de les seves

vides. Una aventura on es van desvetllar les

seves pors i, els uns als altres, es van ajudar

a superar-les.

RUSIÑOL AL PATRONATEls passats 11, 17 i 18 de març es posà en

escena al Patronat Parroquial el vodevil “El

senyor Josep falta a la dona... I la dona del

senyor Josep falta a l’home”, de Santiago Ru-

siñol i dirigida per Jaume Torruella. Es tractà

d’un espectacle emmarcat dins del Teatre

Costumista, ambientada a la Barcelona d’ini-

cis del segle XX. Els benefi cis de les represen-

tacions van ser destinats a les Beques de la

Fundació Lola Lizaran.

25PARADA CULTURAL

ES PRESENTA “EL DIARI DE TEÒFIL”El passat 18 de març tingué lloc a la Sala Petita del Teatre de

La Passió la presentació del llibre Diari de Teòfi l (Fragmenta,

2011) a càrrec del seu autor, el biblista Josep Rius-Camps,

professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i fi ll

d’Esparreguera. El Diari de Teòfi l és una novel·la mitjançant

la qual Josep Rius-Camps dóna forma narrativa a les inves-

tigacions sobre l’autoria, el destinatari i el gènere literari de

l’obra de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) exposades a

Demostració a Teòfi l (Fragmenta, 2009). D’aquesta manera,

assoleix plena credibilitat la hipòtesi segons la qual els dos

textos neotestamentaris de Lluc són una sola obra en dues

parts, redactades pel rabí jueu Lluc a petició de l’«excel·-

lentíssim Teòfi l», que li havia demanat un informe sobre la

messianitat de Jesús. L’ús del Còdex Beza –el manuscrit que

conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i

els Fets dels Apòstols– com a base del relat contribueix al

rigor amb què es mostra la fi gura de Jesús de Natzaret i el

desplegament de les primeres comunitats eclesials.

El Club Excursionista Esparreguera ofereix un curs

formatiu d’excursionisme que es va iniciar amb

unes classe d’orientació amb mapa i amb brúixola

a principis del mes de març i del mes d’abril i en el

qual s’aniran desenvolupant conceptes d’orienta-

ció teòrics intercalats amb sortides pràctiques

cada mes fi ns al desembre, excepte al mes d’agost.

A més, des del club es tenen preparats tres tallers

sobre tècniques de seguretat en l’escalada, el pri-

mer dels quals, orientat a l’escalada esportiva, es

va realitzar els dies 23 i 31 de març. A mesura que

es vagin omplin les places es faran també el taller

teòric i pràctic per a l’escalada lliure i artifi cial de

paret equipada, i el taller teòric i pràctic per a l’es-

calada d’autoprotecció.

El dia 20 de març es va inaugurar, al museu de

ceràmica de Barcelona, l’exposició ARGILA. Dis-

seny i creació, la qual compta amb la col·laboració

de dos tallers de ceràmica esparreguerins com

són Ceràmiques Sedó i Ceràmica catalana Antiga.

L’exposició compta amb un conjunt de peces sor-

gides arran del projecte d’Ofi cis Singulars, el qual

proposava fer una innovació en els diversos ofi cis

tradicionals de les terres Catalanes. De la iniciati-

va van sorgir els originals penjadors i els nius de

la mà del dissenyador Gerard Moliné i la ceramis-

ta esparreguerina Glòria Trujillo Sedó, com la

Guardiola Deluxe sorgida també al taller de cerà-

mica Sedó, a més de les ampolles de majòlica, els

càntirs d’aigua i els salers d’argila dissenyats

conjuntament per Gerard Moliné i Julio Badajoz.

L’exposició es podrà veure fi ns al 24 de setembre

al Museu de ceràmica de Barcelona ubicat al Pa-

lau de Pedralbes, avinguda Diagonal.

No, no es tracta del poema de Maragall. Mal-

grat que no és un fenomen nou, recentment ha

crescut aquesta inquietant necessitat de pu-

jar la moral al personal; des de llibres d’auto-

ajuda que es fan passar per novel·les fi ns a

sèries televisives que ens volen fer creure que

tots som excepcionals i que en cadascú hi ha

quelcom únic i extraordinari. Només cal fer un

petit càlcul tenint en compte la gent que habi-

ta el planeta per veure que això és, si més no,

complicat.

No es tracta de deixar de banda l’ambició ni

d’esdevenir conformistes, sinó d’acceptar les

pròpies limitacions i, d’aquestes, fer-ne una

virtut. De persones extraordinàries que trans-

cendeixin per les seves aptituds o habilitat en

surten poques; la resta ens limitem a escriure

a revistes locals, a sortir de casa ben d’hora

per anar a treballar o bé a presidir països. Què

ens queda doncs? Molt senzill, el típic “anar

fent”. Això no vol dir quedar-se assegut al sofà

esperant que la Parca ens arribi a buscar. Això

vol dir viure d’acord amb les conviccions d’un

mateix, de manera honesta i coherent, i, so-

bretot, sense ser pretensiosos (malgrat la pa-

radoxa que suposa voler ser honest i coherent

avui en dia).

Així doncs, cal seguir convivint amb la medio-

critat, superar les connotacions negatives que

s’atribueixen a la paraula i acceptant-la com

el que és: un concepte que ens defi neix. Per-

què, al cap i a la fi , la història l’han escrit els

mediocres.

ODA A LA MEDIOCRITAT

PERDUT PEL QUEBECEdmon Piqué

OPINIÓ

OFICIS SINGULARS A PEDRALBES

ACTIVITATS CLUB EXCURSIONISTA

setsetset26

BALANÇ POSITIU DEL CICLE«Jesús i el diàleg entre religions». Així es titulava el cicle de conferències que es clausurà el

passat diumenge 4 de març, coincidint amb la preestrena de la temporada de La Passió d’Es-

parreguera. Aquesta quarta i última sessió va tenir lloc a la Sala Gran del teatre, un cop fi nalit-

zada la representació. En acabar la intervenció del Pare Cebrià Pifarré -monjo del Monestir de

Montserrat i doctor en Teologia- sobre el Cristianisme, es van afegir a la taula els altres tres

conferenciants que han intervingut en el cicle. Per obrir la taula rodona els alumnes de tercer

curs d’ESO de l’Escola El Puig -que durant el darrer trimestre han treballat la història de les

religions- van dirigir unes preguntes als conferenciants. Jaume Cassi, president del Patronat

de La Passió, s’acomiadà anunciant la voluntat de La Passió de donar continuïtat a aquesta

iniciativa durant la pre-temporada de l’any que ve.

OPINIÓPER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol

DIR LA PASSIÓ

Per aquesta època de l’any, ve de gust a les

persones que es mouen per la Passió, parlar de

Passió d’una manera encesa i tothom que en

parla ho fa a través d’uns referents amb els

quals s’ha forjat la seva Passió ideal: l’esceno-

grafi a, la llum, la música, i sobretot, la manera

d’actuar. Allà on hi hagi un actor o una actriu de

Passió que s’estreni en un nou personatge o,

allà on hi hagi un actor o actriu de consens,

tota la resta queda en segon terme; per da-

munt de tot, es té en compte la condició acto-

ral. Els darrers anys s’han fet grans esforços

per reforçar la part escenogràfi ca i tècnica,

però els canvis substancials sempre fan refe-

rència a actors o actrius. Poca gent que surt ara

a La Passió va poder veure aquells actors i ac-

trius amateurs, ara mítics, representar els seus

personatges de La Passió els darrers anys de

l’Ateneu o els primers del Teatre de La Passió, i

el més probable es que ara no ens agradarien,

perquè la seva manera de dir ens sonaria a una

altra època i ja no s’adaptaria a l’eclecticisme

interpretatiu del nostre espectacle actual. La

Passió d’aleshores es deia de manera més ho-

mogènia i per això els protagonistes, de ben

segur, lluïen més. En motiu del primer assaig de

presentació de la temporada d’enguany, l’equip

de direcció va deixar anar de manera categòri-

ca, a tall d’estímul per a la temporada: “A Olesa

ja ho diuen millor que nosaltres”. Ja se sap que

el nivell interpretatiu pot venir donat per la

conjunció de persones que coincideix en unes

temporades determinades, per la adjudicació

dels diferents personatges, per l’èmfasi inter-

pretatiu que imprimeixi la direcció, etc. Però

assajar/interpretar La Passió , malauradament

poc té res a veure amb el procés habitual d’as-

saig/interpretació de qualsevol obra dramàti-

ca. És frase ben habitual aquella que diu que:

“l’assaig de veritat de La Passió és el primer dia

de representació” i a continuació es van desgra-

nant altres frases tòpiques: “... i es produeix el

miracle de la passió”, “el públic veu moltes coses

i no s’adona de tot”, “el que interessa és omplir

cada diumenge”, “els efectes tècnics no calen als

assajos”, “...al fi nal el que compta és que s’enten-

gui i que es digui bé”. No ho sé si al poble veí, com

ara es diu, expressen millor el text de la seva

Passió, però el que sí que és possible és que no

hi hagi tantes diferències interpretatives tant

pel que fa al concepte com a la qualitat.

La Generalitat de Catalunya ha concedit la

Creu de Sant Jordi 2012 a la Fundació Privada

de La Passió d’Esparreguera. “En reconeixe-

ment a la trajectòria d’una entitat que promou

un dels espectacles de referència de la cultura

popular i tradicional de Catalunya, amb qua-

tre segles de representacions. El conjunt

d’activitats que impulsa, de caire cultural, so-

cial i esportiu, contribueix a la dinamització de

la vila del Baix Llobregat i és un exemple de

vertebració col·lectiva.” La Passió ha estat

guardonada el 20 d’abril al Saló Sant Jordi del

Palau de la Generalitat. El 16 de febrer el ple

de l’Ajuntament d’Esparreguera ja havia

acordat per unanimitat donar suport a la sol-

licitud feta pel Patronat Parroquial i la Parrò-

quia de Santa Eulàlia de demanar-la per La

Passió. Posteriorment individuals i entitats

s’hi van adherir; com aquesta revista, el 777.

La nominació va ser apadrinada pels tres es-

parreguerins guardonats ja amb una Creu de

Sant Jordi: l’estilista Lluís Llongueras, l’actriu

Anna Lizaran i l’escultor Ramon Cuello. El

president de La Passió, Jaume Cassi, assegu-

rà en declaracions a Regió7 que estan “molt

contents per la concessió perquè es posa fi a

un greuge comparatiu amb la Passió d’Olesa”,

que ostenta aquesta distinció des del 2002.

El president explica que la Creu reconeix a La

Passió d’Esparreguera “la defensa que ha fet

de la llengua catalana, sobretot durant les

èpoques més dures del franquisme”, car du-

rant els seus quatre segles d’història La

Passió s’ha representat sempre en català. A

més, l’any 1952 La Passió va ser l’escenari on

el director de cinema Ignacio F. Iquino va ro-

dar la seva cèlebre cinta “El Judes”, protago-

nitzada per Antonio Vilar, que va esdevenir la

primera pel·lícula rodada en català de la dic-

tadura. Cassi destaca que la Creu de Sant

Jordi és el resultat del “mèrit acumulat du-

rant molts anys” i que, per aquest motiu, vol-

gué recollir el guardó acompanyat dels sis

expresidents encara vius que ha tingut l’enti-

tat esparreguerina, en nom de tots els col-

laboradors. La Creu de Sant Jordi és un dels

màxims reconeixements que pot rebre una

persona o una entitat per part de la Generali-

tat de Catalunya. La distinció es va crear el

1981 amb la fi nalitat de distingir les persones

naturals o jurídiques que, pels seus mèrits,

hagin prestat serveis destacats a Catalunya.

Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o enti-

tat pot demanar que s’atorgui aquest guardó

a alguna persona, ja sigui física o jurídica. Al-

gunes de les vint-i-cinc personalitats que

també la reberen aquest 2012 són la produc-

tora de ‘Pa negre’, Isona Passola, l’actor Paco

Morán, l’artista plàstic Jaume Plensa i el pu-

blicista Lluís Bassat.

CREU DE SANT JORDI 2012

LA PASSIÓ 2012

27

OPINIÓ

La gent va al teatre. En un moment en què

l’economia està immersa en un llarg i dolorós

viacrucis i les retallades a la cultura són el pa

de cada dia, la gent curiosament s’obstina a

anar al teatre. I el més sorprenent és que en-

cara hi va més que abans. El passat 13 de se-

tembre de 2011 el diari ARA informava que el

teatre havia guanyat públic en plena crisi.

Deien: “el sector respira optimisme, amb un

2% més d’espectadors, tot i una caiguda dels

benefi cis d’un 4%”. Uns mesos després, el 31

de gener de l’any en curs, el mateix diari infor-

mava joiós que els teatres de Barcelona havi-

en fet “rècord tot i la crisi”: 2.816.283 especta-

dors van assistir el 2011 als diferents espais

escènics barcelonins, assolint la xifra més al-

ta de la història (un 8% més que el 2010).

Malgrat les previsions apocalíptiques, el ba-

lanç –que havia de ser tan negatiu– ha estat

positiu. Però La Passió va més enllà del fet

merament teatral. Té una gran importància

social i el valor de ser amateur i fonamentada

en el voluntariat. Que no assolim els onze mil

espectadors de rigor per temporada potser no

és un fracàs. Com a col·laboradors hem de

gaudir del que fem i fer-ho el millor possible

per mantenir i augmentar la qualitat de l’es-

pectacle. Hem d’assegurar-nos que els es-

pectadors d’enguany en gaudeixin i recoma-

nin la nostra Passió. La distinció de la Creu de

Sant Jordi és un reconeixement col·lectiu que

ens hem de prendre més que mai com un in-

centiu per seguir alçant el teló i fer complir un

cop més el famós “miracle de La Passió”. Te-

nim la Creu. Sí, però… sense eufòries. Com

podem promocionar-nos? Segurament la mi-

llor promoció de l’espectacle és la que en pu-

gui fer cada col·laborador. Si cadascú aconse-

guís portar deu persones a la platea per tem-

porada... Calculeu! Em sembla que avui dia La

Passió és l’exemple de la dinàmica que, en un

futur –i si la crisi no millora aviat– haurà de

seguir l’oci cultural: treballar per tirar enda-

vant a poc a poc, any a any, temporada a tem-

porada… com fa en Pep Guardiola.

APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain i Figuerola

SI, PERÒ… SENSE EUFÒRIES

50 ANYS DE LA MÚSICAEnguany la música de l’espectacle de La Passió d’Esparreguera està d’aniversari, i és que fa mig

segle de l’estrena de la primera partitura composta pel Mestre Josep Borràs per a La Passió. Es

tracta de la peça que, encara avui, l’orquestra simfònica de La Passió toca en directe a l’Oració

a l’Hort de Getsemaní. L’any 1962 Josep Borràs compongué la primera de les partitures que

acabarien conformant la Banda Sonora completa de l’espectacle que, recordem, s’enregistrà

l’any 2008 en un CD. El passat diumenge 18 de març, dia en què Borràs dirigia l’orquestra i la

coral, Manel González, membre de la junta del Patronat de La Passió, llegí en off i abans del

Preludi del matí un text commemoratiu i d’agraïment al compositor: “Enhorabona, doncs, i mol-

tes, moltíssimes gràcies, Josep, per la teva inacabable, perduradora i fi del estima durant tots

aquests anys envers La Passió d’Esparreguera.” Per molts anys a aquesta música i al seu autor.

La nova direcció escènica de l’espectacle,

encapçalada per David Aguado, amb Maria

Martín, Maria Coll, Jaume Navarro i Meritxell

Sabaté està molt satisfeta de les xifres de

participació d’enguany. Ens diuen des de la

direcció que s’ha notat un increment consi-

derable d’assistència d’actors en els assajos

i això remarca que els col·laboradors estan

motivats vers l’espectacle. El nou equip es-

cènic ha volgut donar enguany “naturalitat i

dinamisme a l’espectacle, de manera que

arribi millor el missatge a l’espectador i

s’emocioni, encara més, en totes les esce-

nes”. S’han fet més de trenta canvis de per-

sonatges: una nova Salomé, apòstols, fari-

seus i diferents personatges, entre els quals

la direcció destaca la nova Maria Magdale-

na, que interpreta Raquel Ceballos, i a Ge-

rard Bidegain en el personatge de Nicodem.

Hem de fer esment que aquesta serà la dar-

rera temporada que Isaac Serrano interpre-

tarà el paper de Jesús, personatge que l’any

vinent estrenarà David Puente, actual Cen-

turió. Com a novetats destaquen el quadre

del Guariment d’un Leprós (quadre dels

nens) en el qual el paper de leprós, que fi ns

ara l’interpretava un home, passa a ser un

personatge femení, potenciant així el paper

de la dona dins de l’espectacle. Les noves

leproses són interpretades per Carme Tobe-

lla, Gemma Piñero i Mireia Alert. Un altre

quadre que pateix canvis és el de l’Entrada a

Jerusalem. Fins ara estàvem acostumats a

veure com Jesús explica els fets que esde-

vindran sobre la ciutat. Aquest text, segons

el Nou Testament, és un pensament que Je-

sús féu des de dalt de la muntanya mentre

contempla la ciutat. “Aquest és l’esperit que

hem volgut agafar enguany”, apunta la direc-

ció. Un cop acaba el quadre anterior (Resur-

recció de Llàtzer), Jesús apareix al lateral de

Collbató contemplant Jerusalem mentre re-

cita el monòleg que abans deia a la ciutat.

Un cop acabada la seva intervenció la ciutat

pren vida amb la música i Jesús fa l’entrada

triomfal. El darrer quadre modifi cat a desta-

car és el de Jesús se’n puja el cel (Glòria).

Després de l’ascensió de Crist, la nova direc-

ció ha valorat que l’espectacle acabi “amb

una apoteòsica intervenció de Sant Joan fent

el seu poema triomfal”. Aguado remarca, en

nom de l’equip de direcció escènica, “la gran

tasca del mestre i compositor local, Josep

Borràs, que enguany ha creat noves peces

musicals que de ben segur faran que l’espec-

tacle sigui més emocionant que mai”, posant

èmfasi en el fet que Esparreguera té l’única

Passió amb música i cor en directe.

NOVETATS A L’ESPECTACLE

setsetset28

OPINIÓ

Aquest mes de març, s’ha constituït al pavelló Sant Jordi de Bar-

celona l’Assemblea Nacional Catalana, un moviment que busca

la unitat per aconseguir la independència, un gran moviment

transversal per afavorir les condicions i l’èxit per a celebrar el

referèndum per la independència. És una realitat que a Catalu-

nya, des de 1714, sempre hi ha hagut un sentiment d’incomoditat

amb el tracte rebut des d’Espanya, que ha estat sempre marcat

per la imposició pel dret de conquesta. Espanya ha tractat sem-

pre Catalunya com ho feien les nacions fortes amb les colònies.

Aquesta realitat també ha comportat un rebuig social, que es

manifestava en les ànsies d’independència d’un cert nucli de

ciutadans. També durant aquest període històric una gran part

de la nostra societat ha cregut i ha intentat que les formes de

relació de Catalunya amb Espanya esdevinguessin diferents i

que l’intent era d’arribar a una entesa on el respecte i lleialtat

mutus prevalgués en les relacions entre ambdues nacions. A co-

mençaments d’aquest segle XXI, els esdeveniments polítics ens

mostren amb gran cruesa que Espanya no s’ha mogut, ni té inten-

ció de fer-ho, ni un mil·límetre del seu concepte de relació, prepo-

tent i extorquidora, en què només compten amb Catalunya per

l’afany recaptatori. Les dades publicades a la premsa d’aquesta

setmana són eloqüents:

• Amb l’espoli abusiu de només l’últim any de 16.000 milions

d’euros la Generalitat no hauria de fer cap retallada i aniria

sobrada.

• Amb l’import anual de l’espoli es podria pagar cada any i des

del 1986 fi ns al 2009 (últimes dades disponibles), en un total

de 23 anys: 93 hospitals com el fet a Reus el 2010 (172 milions)

o 26 noves terminals com la T1 del Prat (602 milions) o 2

vegades tot el pressupost anual de la Sanitat de Catalunya

(8.978 milions) o 3 vegades tot el pressupost d’Ensenyament

públic de Catalunya (4.800 milions) o el total del cost de la línia

9 del metro de Barcelona (14.639 milions) o 2 vegades el

corredor ferroviari mediterrani a Catalunya (16.619 milions).

L’import de l’espoli representa que cada any i continuament els

catalans perdem 2.250 euros per persona, o 9.000 euros per cada

família de 4 integrants, o 11.250 euros per la meva família de 5 i

que ha acumulat des de 1986 l’import de 258.750 euros (tot un

bon pla de pensions que s’han polit).

Arribats a aquest punt, la situació és insostenible: l’espoli que

patim és de delicte i ens cal trobar-hi una solució urgent. Vist que

la realitat ens mostra que no hi ha condicions d’entesa amb una

Espanya que o ens menteix (ZP) o no ens vol escoltar (Rajoy),

s’imposa que nosaltres prenguem una determinació i que ens

separem amistosament, com avui fan tantes parelles.

També és veritat que la separació no ens resoldrà de cop tots els

nostres problemes (atur, corrupció, inefi càcia...), però sí que ens

permetrà la presa de decisions per a encarar-los sense traves,

sense necessitar el seu vistiplau i amb els recursos generats amb

el nostre treball i els nostres impostos.

Només nosaltres som els responsables del nostre futur, i ens cal

prendre consciència que haurem de decidir que ha de ser en un

breu termini de temps i que pel nostre interès hem de resoldre

aquesta situació tan desfavorable, per facilitar el progrés dels

nostres fi lls i néts.

Ramon Alemany i Enrich

L’ESPOLI FISCAL,UN MAL NEGOCI

fes-te subscriptornomés per 17€ l’any

T’interessa el que passa a Esparreguera?

618 313 899 setsetset1@gmail.com

Sis revistes anualsLes rebràs a casa i seràs el primer en tenir-les

29

Coses que es deien…Editorial número 47: Bona festa major!

Per Consell de Redacció

“(...) el 777 comunica sap que és de justícia

agrair la dedicació i la tasca de l’alcalde Joan

Serra i dels seus regidors; no serà recordat

com l’alcalde del canvi de mil·lenni, però sí un

dels grans alcaldes del segle XX. (...) Ni “Un

fredolic a Moscou”, ni “De Barcelona estant”.

Ara és aquí mateix i d’Alcalde. El 777 comunica

felicita i encoratja Xavier Sitjà i el seu consis-

tori: que el seu treball trobi en cada moment el

ressò del poble d’Esparreguera. Gràcies Joan,

sort Xavier i visca la Festa Major!”

JOAN SERRA;

20 anys d’alcalde a Esparreguera

Per Redacció

(...) Com s’ha forjat la seva formació cultural?

He estat autodidacta, a través de la lectura. A

vegades els amics em preguntaven: si anessis

a una illa deserta, quin llibre t’emportaries? I

jo els responia que cap perquè amb la meva

imaginació en tenia prou, no necessitava cap

llibre, perquè a vegades el llibre m’entorpia

pensar per mi mateix. (...) Fer d’alcalde ha es-

tat el personatge principal de la seva vida?

Com a personatge, el principal ha estat el Je-

sús de la Passió. Ser alcalde ha estat, evident-

ment, la cosa més important que he fet a la

meva vida. Jo he fet d’alcalde les 24 hores del

dia i això es confon amb cert autoritarisme, i

no és veritat. (...) Però li ha agradat sempre ser

protagonista... M’ha agradat ser líder, més

que protagonista. (...) Pensa fer alguna cosa

dins el món de la cultura, aquí a Esparregue-

ra? No. Tot i que m’agradaria molt dirigir teatre,

com abans, amb obres consolidades, sobretot

d’autors americans, com “Les fi guretes de vi-

dre”. M’agradaria fer teatre amb gent que sapi-

gués parlar, i aquí n’hi ha poca. (...) I no em

pregunteu res d’interessant? Tinc més ten-

dència polemista que no pas discursiva...!”

VERSIÓ 2012 NÚMEROS 47 i 48 (juliol-octubre 1999) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per GERARD BIDEGAIN

A més també explicàvem…ALIMENTS. Esparreguera Solidària recull més

de sis mil cinc-cents quilos d’aliments per a

Kosovo.

BATUDES. La societat de caçadors fa batudes

de gossos abandonats.

CULTURA. Una vintena d’actors de la compa-

nyia esparreguerina Tramateatre posen en

escena “Un racó de paraigua”, de Josep Maria

Espinàs.

DIRECCIÓ. El carrer Llobregat ja és de direcció

única.

EROTISME. Maria Pena escriu “Cossos enlla-

çats” (Brau Edicions), una novel·la amb pinze-

llades eròtiques.

FESTA. Tramateatre fa una funció especial de

Cap d’Any de l’espectacle “El Màgic d’Oz-mil”,

una manera original i única de canviar d’any i

mil·lenni.

GIMNÀSTICA. Pilar Ortí és nomenada campio-

na d’Espanya en la categoria aleví de Gimnàs-

tica Artística Femenina.

HISTÒRIA. La revista 777 atorga els Sets del

1998 al cisteller Pere Gelabert (Personatge); la

Colla de Diables d’Esparreguera (Entitat) i a

les 12 hores de contes celebrades a la Biblio-

teca Popular Beat Domènec Castellet (Activi-

tat).

INCENDI. Cremen tres hectàrees de bosc a

Esparreguera a les Roques Blaves.

LLAMBORDA. El carrer de Cavallers ja té la

nova llamborda d’Esparreguera.

MEDI AMBIENT. L’Ajuntament s’oposa a l’am-

pliació de l’abocador de Can Mata.

PESSETES. Esparreguera rep de la Diputació

de Barcelona un crèdit a baix interès de més

de cent quatre milions de pessetes amb l’ob-

jectiu de millorar les fi nances municipals.

SORPRESA. Troben un nou abocador il·legal a

Can Rial.

TEATRE. Francesc Ribera dirigeix la Compa-

nyia de Teatre de La Passió en l’obra “Olor de

cebes”, de Joan Barceló.

TELEVISIÓ. Meritxell Sabaté interpreta la Ro-

sa (muller del Ramon, tècnic de Ràdio Bofarull)

a la sèrie “Plats Bruts” de TV3, protagonitzada

per Joel Joan i Jordi Sànchez.

TRANSPARÈNCIA. S’enregistraran totes les

sessions plenàries. El nou alcalde, Xavier Sitjà,

pren la mesura –diu– “en honor a la transpa-

rència de l’Ajuntament”.

VIDAL. Aigües Esparreguera Vidal S.A submi-

nistrarà l’aigua al barri de Can Rial.

Coses que passaven…Els ratolins visiten l’Ajuntament

Per Mònica Ribas

El consistori d’Esparreguera ha hagut de col-

locar fa uns dies unes trampes per a petits

rosegadors que des de fa un temps es passe-

gen per diferents espais de l’ens públic. Tot

sembla indicar que la colònia de ratolins s’ha

format arran d’unes obres d’instal·lació d’un

nou sistema d’aire condicionat. El canvi de

xarxa ha facilitat la multiplicació d’aquests

animals que s’han escampat per l’edifi ci con-

sistorial. De moment, els ratolins ja han rose-

gat alguns cables elèctrics, a més a més de

diferents arxius que contenien carpetes i do-

cuments. El nou equip de govern espera que,

amb les trampes que s’han col·locat es resol-

gui la plaga. Però si el problema persisteix a

primers de setembre es podrien tancar les

portes durant un cap de setmana per dur a

terme una desratització a fons.

Pàgina 8 número 47 Gent

del públic al Ple Municipal

Portada número 48

Pàgina 7 número 47 Regidors i

quadre amb el resultat de les

eleccions de 1999

setsetset30

Tinc 49 anys i vaig néixer el carrer Gran i fi ns que no van néixer la meva fi lla i el meu fi ll, no era conscient que m’havia passat la vida: treballant, jugant a futbol i veient tots els partits del Barça. Recorda amb emoció

els anys quan els seus fi lls eren petits, anar

d’un lloc a l’altre sense parar, quan anàvem al zoo fi ns i tot els hipopòtams ens saludaven. Ho vam passar molt bé i aquests anys no els canviaria per res. Però va arribar el dia que

els joves ja no volen anar amb els pares i com

diu ell, va quedar a l’atur de fi lls. Tenia ales-

hores 43 anys.

El Jaume Cassi és àgil amb la paraula,

ocurrent, irònic, mordaç. El seu discurs és

clar, efi caç i sempre amb aquell to greu i col-

loquial que no abandona mai. La paraula ha

esdevingut la seva eina de treball. Algunes vegades l’expressió fàcil m’ha jugat males passades i he hagut d’aprendre a escoltar. Es

de fàcil relació –en això m’assemblo al meu avi– li passen moltes coses de tan accelerat

que va i sempre té la sensació de veure coses

que altres no veuen.

De petit havia fet de fi gurant al quadre

dels nens de La Passió –si no eres de les fa-

mílies de “l’olla” ho tenies negre per fer algun paper–, i després va passar a fer una mica de

tot: d’assessor de Pilat, de soldat romà, de

poble i del que fes falta. També havia cantat a

la coral de La Passió per pujar nota de les

classes de música que feia el Josep Borràs al

primitiu institut, on és ara el Centre Dual.

Essent director de la Passió el Robert

Gobern, aquest li va donar l’alternativa d’ac-

tor a La Passió amb el: “Ben cert que ni escri-bes ni rabins...” del sermó de la muntanya.

Després va venir el Malcus, un saió i l’Abdaró.

I de nou el Borràs, en sentir la seva veu, el va

fi txar pel seu primer Sagarra, Desitjada, al

Patronat. Després van venir El diari d’Anna Frank a la sala petita, Les noces de Fígaro, La Llúcia i la Ramoneta i Ai pare perdoneu-me!,

de nou al Patronat. També va interpretar una

càpsula al Teatret. De seguida vaig notar que fer teatre m’agradava molt, que em produïa bones sensacions, tot i que sóc un pèssim actor. Llàstima de no haver-ho provat abans. Uns quants anys a l’escenari i l’anterior presi-

dent de La Passió, Manel Roca, li va demanar

que es presentés de junta. Aquesta és la me-va primera temporada de president, tinc una junta excel·lent, sempre procurem consen-suar totes les decisions i creiem actuar en la bona direcció. Tot i així el vestíbul d’un dia de representació és molt dur.

El Jaume és fi ll de fuster com el protago-

nista de La Passió, i com ell, de cop i volta,

apareix a l’escena pública de la vila i s’erigeix

en el president, precisament, de La Passió.

Casualment fa 33 anys que treballa a la Cai-

xa. Però és que a més a més sóc entrenador d’un equip de prebenjamí de futbol sala, m’encanta llegir novel·la històrica, fer cerve-ses amb els amics i cada any fer un trosset del Camino de Santiago. La meva esposa un dia em va dir que si era president de La Pas-sió, demanaria el divorci... Per sort no ha tornat a sortir el tema.

Tothom qui col·labora

a La Passió té una idea

de La Passió, però la

resta del poble en té un

desconeixement total. Crec

que dins l’espectacle hi

ha d’haver més mobilitat:

la majoria de gent va a

donar-hi tot el que té

i d’altres només van a

conquerir una parcel·la de

poder. Per promocionar

millor l’espectacle, tothom

ha de fer servir més els

contactes que té, un per

un som la millor publicitat.

Econòmicament estem

millor que fa un any i, tot i

que no esperem res de res

de les institucions, l’objectiu

és acabar la temporada

sense deute. Quan tot està

en crisi La Passió és més

viva que mai.

L’ENTREVISTA

Carles Reynés

Jaume CassiPresident de La Passió

31

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 / 619 73 66 60info@espiral108.net / www.espiral108

tai-chi chuan . chi-kung . kung fu per a infants i adults . gimnàs per a gent gran . mètode pilates . kundalini iogadrenatge limfàtic . massatge . aiurveda

homeopatia . naturopatia . fl ors de Bach . dansa contemporània . salsaconstel·lacions familiars . astrologiareiki . shiatsu . refl exologia podal

acupuntura . quiromassatge stretching . bollywood

setsetset32