“La querella de les dones”

L'ALTRA CARA DEL RENAIXEMENT

ELISABET

Deu vos guard, el meu nom és Elisabet Sallent i soc la pubilla del mas on visc amb la meva família. Com a hereva d'una família que té el domini útil d'una important

heretat, vaig contraure matrimoni amb el meu espòs, Jaume Deu, al 1629 i així ara d'aquesta casa amb les seves terres en diem Can Deu. Us vull donar la

benvinguda!Em considero afortunada, ja que com a pagesa important gaudeixo d'uns privilegis

econòmics fora de l'abast de la nostra gent a jornal, visc en un segle ple de successos històrics cabdals per a Catalunya, i com a dona represento un dels

símbols de més tradició i estima al nostre país: ja us ho he dit, soc pubilla!

►Iniciada l'Època Moderna, després de les guerres i epidèmies anteriors, i amb el favor de la sentència de Guadalupe, les famílies pageses que aconseguiren mantenir-se, normalment pogueren refermar o ampliar les seves propietats, iniciant així un període de forta activitat agrícola i ramadera. La pagesia que s'estructurava entorn dels masos, entre el segle XV i el XVIII es pot dir que gaudia d'una situació mitjana o benestant, ens ho expliquen els propis diaris i memòries que s'han trobat dels mateixos pagesos.

Què vol dir ser la pubilla? Ara us ho explico...

“A imitació nobiliaria, el pagès ha de nomenar un successor, el fill gran, i expulsar a la resta del mas, que marxa a canvi de diners, els fadristerns. Però també hi ha una raó de tipus pràctic: la necessitat de conservar el patrimoni com a garantia de supervivència de la Casa, així es voldrà un cap del casal en cada nova generació. D'aquest hereu, el pagès en fa un concepte símbol, ell i el mas conformen l'essència més profunda de l'imaginari català en el que fa referència a la supervivència de la terra i de les gents, del país.També el traspàs d'un sistema econòmic feudal, que es basava molt en els drets usufructuaris, a l'economia precapitalista, on el fonament és el dret a la propietat, influirà perquè tot el sistema successori es modifiqués en clar detriment de les dones. La nova pràctica de que tota l'herència anés a mans d'un fill mascle, per via de la primogenitura, deixava a les noies fora del sistema successori, i això serà tema cabdal per comprendre l'aparició d'unes de les figures que il·lustren la tradició catalana: la pubilla.Antigament la pubilla era l'hereva d'una família perquè era la primera filla i no tenia germans (mascles). Ella heretava les tres quartes parts del patrimoni familiar i les demés germanes es repartien la quarta part restant. Era pretesa i cobejada com a futura esposa per part dels fadrins de la comarca.”

(extracte del Text Divulgador)

1. Interpreta el sentit d'allò que explica el text. Si cal, consulta diccionari o fonts documentals.

a) Què vol dir “A imitació nobiliària..”?

b) Explica la figura de l'hereu

c) Argumenta l'efecte causal del procés de canvi en el sistema econòmic.

d) Com entens la figura de la pubilla?

2. A partir d'aquell moment, la pubilla va esdevenir un símbol de la tradició catalana.Investiga sobre aquest personatge i ho pots fer des de diverses òptiques: folklore, arrelament al món rural, patrimoni de catalanitat, pervivència actual, i tot allò que identifiqui l'abans i el després d'aquesta figura femenina.

3. El rol de gènere que, com a dona, li corresponia i encara ara pot tenir, com l'interpreteu?

Com veieu, per a nosaltres, les dones del camp, seguir la moda era poc important. El que jo porto era típic a les hores i, com veieu, s'ha conservat la imatge al llarg del temps... a pagès s'ha de ser pràctic! Tanmateix, però, els dies de festa ens sabem

posar ben guapes i lluïm les millors robes, tot i conservant el nostre estil tradicional.

4. Malgrat la varietat de representacions i manipulacions d'aquesta figura, veureu que les peces del seu vestuari són una constant. Observeu i intenteu esbrinar la finalitat de cada element que la forma.

5. Proveu de dibuixar-ne una, donant color i escenari a la composició final.

Ser pagesa significa feina feixuga, el camp i el bestiar no en saben de festes! Cada estació de l'any té les seves dedicacions concretes, i la meva obligació és tenir

cura del seu seguiment. A més he d'atendre la família i la casa, i estar al cas de la gent que viu i treballa al mas.

“Les condicions de vida i treball de la dona pagesa no havien canviat gaires des de períodes anteriors. El treball domestic quedava absolutament a les seves mans, i era força ampli: la casa, els fills i filles, el bestiar (de ploma), el teixit, recol·lecció... La mare pagesa i les seves filles, o serventes si és el cas, preparaven, també, l'àpat bàsic del dia per a tota la família.Des de las primeres hores del matí ella s'encarregava de totes les tasques de la casa: fer el pa, munyir les vaques, fer el formatge i la mantega, també tenia cura del colomar i el galliner; elaborava els aliments, controlava el rebost i la bodega; aquest últim treball era especialment important en períodes de crisi. També era l'encarregada de fabricar les espelmes i llums d'oli per il·luminar a la casa, de fer el sabó, del vestit de tota la família, de mantenir el foc, i d'anar a buscar l'aigua a la font o el pou. A més, sovint, les trobem fent feines al camp, recollir el conreu, fer la sega o batre el cereal, emmagatzemar el farratge, i d'altres. També podien fer treballs fora de la propietat familiar, com a temporera, si calia ajudar, malgrat els salari femenins eren sempre inferiors als dels homes. Tanmateix la trobem, en algunes regions europees, desenvolupant la industria domiciliaria: preparant i filant la llana, el lli o el cànem i, més endavant, el cotó.”

(extracte del Text Divulgador)

6. Seguidament, després de fer una atenta lectura d'aquell text, reflexionem sobre la informació que ens aporta, i realitzarem un comentari tot contestant:

a) Com il·lustra la vida de les dones pageses en aquells moments?

b) Quins aspectes destacaries en relació a la capacitat d'actuació femenina, d'autonomia personal? Per què?

c) Creus que la vida al camp ha canviat substancialment en l'actualitat? I la de les dones pageses, en concret?

7. Observa les il·lustracions i comenta-les: les tasques agrícoles que representen, si hi ha o no dones realitzant-les, la cronologia dels treballs, i tot allò que et sembli interessant.

8. Informeu-vos i feu comentari, formal i iconogràfics, de l'obra de Millet.

Jean-Francois MILLET

De família benestant, Elisabet ens presenta una visió privilegiada de la vida quotidiana de la pagesia. La seva envejable posició social, amb el domini útil d'una gran explotació, la fa gaudir d'unes condicions de vida molt més favorables que la

majoria de la població rural, tot aquell gran col·lectiu que no té accés ni a la propietat, ni al domini directe de la terra

►Fins i tot, al món rural, les dones aristòcrates s'ocupaven del treball del camp, si més no a nivell administratiu, quan els marits estaven fora -normalment a la guerra-. Controlar les collites, estar al cas del manteniment dels molins, també de la producció d'ous i gallines, supervisaven la llana i la seda, i estaven a la cura de la qualitat del vi i del seu emmagatzematge. Aquest domini del medi, ja des de l'herència medieval, abastaven totes les etapes de la producció agrícola i tèxtil, a més mostraven un bon domini de les lletres i del càlcul, imprescindibles per a una administració efectiva de la hisenda, o del mas.

9. La pagesa, mestressa del mas, quan sortia de casa ho feia asseguda al carro al costat de l'home. Així arrupida, contemplava els camps, mirava el cel i després avaluava els resultats de les possibles collites, els seus pensaments estaven lligats a una cerca intel·ligent dels progrés de la casa. Josep Pla en fa una descripció força interessant d'aquestes dones que regien, a l'ombra del marit, els destins del mas i les terres, més pràctiques i escèptiques que l'home. Hi ha molta literatura al voltant del personatge de la pagesa, però sovint ens la presenten treballadora, discreta i humil. Amable tot fent menjar, munyint, cosint i el que calgués.

Feu una recerca literària sobre el tema plantejat,

Dins de les nostres masies existien jerarquies, ens explica l'Elisabet i continua: la principal soc jo, la mestressa, i puc estar acompanyada de la dona del meu fill

primogènit -l'hereu del dret de parceria- la meva jove; després hi venen totes les altres noies. En el món de les dones rurals s'afavoreix i valora la muller que pot

donar a llum fills sans, Serà fàcil que pugueu trobar informació sobre pocions d'herbes, com la matricària, amb l'esperança de fertilitat. Ni cal dir que els parts són

moments molt delicats per la supervivència de mares i nadons, malgrat l'assistència de les parteres o llevadores tradicionals. Les pageses alletem les

nostres criatures, a diferència de les dones riques de ciutat.

10. Intenteu dibuixar un arbre genealògic, on situeu els personatges habituals d'una família pagesa com la d'Elisabet Sallent.

11. Com valoreu la importància de la maternitat en el rol social de gènere per la nostra pubilla.

Ara ja us puc ensenyar la nostra casa, Can Deu. El meu espòs i jo n'estem molt satisfets del conjunt de les nostres propietats, el mas amb la seva masia, ja que

l'hem millorat molt i deixarem un bon patrimoni al nostre hereu. La masia és part del prestigi d'una família pagesa important, i ha de tenir tots els elements

de presència que ho demostrin, però sobretot ha de tenir tots aquell elements I espais que ens són necessaris per nosaltres I tots els que aquí viuen I

treballen.12. A partir d'aquesta pàgina i les següents, observa bé les imatges exteriors i llegeix els textos. En veureu tant de la pròpia masia, com de construccions secundàries, reconstruint tota la part edilícia del mas. Quina diferència hi ha entre el terme mas i el de masia?

Seguidament podreu respondre les qüestions.a) Llegiu i comproveu quines són les parts d'una masia típica.

b) Materials constructius que observeu.

c) Estructura de l'alçat i elements del sistema constructiu destacables.

d) Tipologia de les cobertes.

►El mas el podem definir com una estructura productiva bàsica, d'habitat dispers, amb finalitat de ser el màxim d'autosuficient, així doncs en els seus camps procurava fer tot tipus de conreu, tenir un bon complement ramader, així poder-se autoabastir -i en alguns productes inclús crear excedents- en totes les necessitats, i no només alimentaries. El conjunt edilici del mas podia estar format per diverses estructures, com per exemple: estables (cabana), pous, l'era (espai enllosat, on es feia la batuda del cereal), pallissa (oberta i de dues plantes), corral de l'aviram i molins, i l'habitatge que coneixem com masia.

13. Quins d'aquests elements podeu trobar en les imatges? Penseu també quins serien escenari habitual de la feina quotidiana de la pagesa, quins els racons que més utilitzaria al llarg de les tasques del mas que li són atorgades per tradició de gènere en aquell context social.

►La masia és el tipus de construcció rural típica del país, sobretot de la Catalunya Vella. Els materials de construcció poden canviar segons el que es troba disponible a cada contrada, des de la pedra (sobretot a la base, el primer metre i mig) a la tova. Els murs solen ser gruixuts, entre 30 cm i mig metre, i la unió de les pedres es feia amb fang antigament i inclús sense cap massa de cohesió, amb el temps ja s'utilitzarà el ciment o la calç. La planta més comú sol ser estreta i llarga, i la divisió interior, habitualment de tres cossos, es podia fer amb fusta, maó o canya enguixada.Es procurava que la façana principal fos orientada a migjorn amb un gran arbre aprop per donar ombre, i sovint hi trobem un rellotge de sol al capdamunt, o bé algun símbol identificador, com l'escut familiar. Adossat a la paret es pot disposar d'un pedrís o banc de pedra, amb diverses funcions. Les obertures foren els grans elements decoratius, seguint les modes del moment, i que varen estar protegides per reixats de ferro forjat, amb el típic esquinçarobesLa façana pot presentar una gran porta central de fusta, abans del segle XVIII sovint adovellada, i que sempre romania oberta fins la nit, quan es tancava amb pany i forrellat.

v

Entreu, entreu... ►En alçat poden tenir dues o tres plantes, la

baixa, amb el vestíbul, dedicada a les feines del camp, amb els espais pel gra o el bestiar, entre d'altres, a més del rebost, la pica de l'oli, el forn, la bodega amb les botes de vi i la cuina, mentre que la superior o principal, a la que s'accedeix per una escala des del vestíbul, estava dedicada a l'habitatge de la família, des d'un distribuïdor central cap a les diverses habitacions. En el cas d'una tercera solia ser el graner o les golfes, i que a la vegada feia de doble coberta, amb funcions aïllants, de la planta principal. Situada sota el carener central tenia un gran finestral per a entrar els sacs que es pujaven des de l'exterior, i amb el temps es convertia en magatzem dels mals endreços acumulats.Aquell espai central del primer pis, era la gran sala noble, lloc destinant a recepcions per tant poques vegades utilitzat, a l'exterior es reflectia amb els finestrals o balconades més grans.

14. Aquí teniu la maqueta de la masia de l'Elisabet, imatges dels detalls d'interiors de Can Deu, i també planta i alçat d'una masia tipus. Compareu i busqueu els espais que són propis d'aquestes construccions. El text us ajudarà.

15. Entrem, trobem el vestíbul, i l'entrada a la cuina. Espai aquest familiar per excel·lència, domini femení, observeu els detalls. Busqueu estris com: el forn, l'espanta-mosques...

16. Deixem la cuina i pujant les escales arribarem al primer pis, on el distribuïdor pren forma de sala noble... no és un espai íntim. Consulteu quan i com s'utilitza.

17. La sala noble comunica els dormitoris i el despatx, de l'amo de la casa, del mas. No era aquest el racó de l'Elisabet Sallent, hereva real, sinó del seu espòs, Jaume Deu, que ocupa el lloc de poder i dóna un nou nom al patrimoni.Des d'aquests espais observem les zones més elegants de l'exterior, les enjardinades. Comproveu-lo.

Tota masia benestant mostra uns aspectes decoratius, alhora que amb particulars utilitats, que defineixen un estil propi, el de les cases rurals i les seves gents. Tot això

ho trobareu a casa meva.

18. Elements formals, decoratius, mobiliari noble... aquests i d'altres exemples similars hi són presents a Can Deu, o a d'altres masies del mateix tipus. Intenteu reconèixer usos, materials, tècniques artesanes, etc.

19. La rajola, com element decoratiu, és una gran protagonista d'aquests interiors rurals, com tot el relacionat amb la terrissa, la cistelleria i d'altres oficis.Observeu i comenteu.

Per a nosaltres, les pageses, el món de les eines I els estris que utilitzem és força ampli. Penseu que treballem al camp I a casa, això vol dir que amb les nostres

feines tan variades també canviem molt sovint d'eina de treball. Ara us vull mostrar unes quantes, algunes les compartim amb el homes del mas, però d'altres només

les fem servir nosaltres, les dones.

20. Serà com un joc d'endevinalles, de segur que pel tipus d'imatge, ús o nom ho podreu copsar força ràpid, endavant. Hi trobareu: forn, dues pasteres de pa, estris pel animals,protector contra la pluja, calçat, eines del camp, botes de vi, envasos, planxa i estris de cuina, fus, i més...

m

21. Tornem un altre cop al gran pintor francès, Millet, que tan bé va saber mostrar-nos la vida de la pagesia; amb intensitat i humanitat. Observeu i comenteu.

Casa nostra és un mas amb història, com ara veureu...

“En parlar de la història de Can Deu, cal tenir en compte que aquesta és molt llarga: els testimonis escrits engloben des del 1425 fins l'actualitat. (...) El Vallès és una antiga zona de repoblació on, a l'Edat Mitjana, s'instal·laren petits pagesos entre els segles IX i XI. El procés de feudalització va comportar l'aparició de nobles amb prou poder com per a obligar als pagesos lliures a pagar part de les seves collites i, en darrer terme, a cedir el domini eminent de la terra. Els eclesiàstics també van adquirir els drets de domini mitjançant donacions i compres. La crisi dels segles XIV i XV va comportar l'abandonament de força masies i l'agrupament de les seves terres per part de les masies supervivents. Can Sallent / Can Deu n'és un exemple, ja que va reunir les terres d'un mínim de quatre masos.”

(Obra Social-Caixa Sabadell, Text Divulgador de Can Deu)

22. En primer lloc, caldria fer una petita investigació de lèxic. Quins són els significats de: Domini eminent i Domini útil? Així com també d'altre terminologia històrica que aniria bé repassar.

23. Comenteu el contingut del text.

Ara sabreu algunes cosetes més sobre nosaltres..., no hem deixat gaire informació sobre el que va succeir, però sembla que els nostres hereus no varen poder

continuar amb l'explotació del mas, amb nosaltres es tancarà un cicle de la història. Foren temps difícils!

“La Família Sallent / Deu va explotar directament l'heretat durant aquest període (s.XV – 1670) seguint un model de gestió tradicional basat en el policultiu i l'autosuficiència. Les terres de qualitat superior formaven el nucli de l'explotació, mentre que les terres pitjors i marginals eren erms i boscos destinats a possibles expansions de la superfície conreada.”

(Ibid.)

Escut familiar del mas

24. Si, temps molt difícils els del segle XVII català. La pagesia va patir de ple tots els efectes d'un període complicat: bandolers, guerres, crisi econòmica, soldadesca, males collites... Volem trobar encara més causes per explicar per què els hereus de l'Elisabet varen perdre el domini útil de l'heretat? A partir d'aquell moment, finals del segle, passarà a mans de propietaris absentistes i rendistes, procedents de la burgesia incipient de la ciutat de Barcelona.Realitzeu una petita recerca informativa al voltant dels efectes que sobre el camp, la

seva gent i, sobretot, les dones varen suposar tot el munt de causes esmentades.

25. Proveu d'interpretar les imatges i ubicar-les en els fets del segle.

Aneu, sortiu fora de la masia i feu una passejada pels voltants. Els camps, els conreus, els boscos, els animals I les pastures us esperen!

26 .Abans hem parlat d policultiu i autosuficiència, què volen dir aquest termes? Veiem els nostres coneixements de geografia agrària.

27. La masia es considera un model d'adaptació al territori perquè es construïa aprofitant els recursos i característiques de cada lloc. Il·lustrat en el cas del Vallés.

28. La casa sempre s'ubicarà en l'indret més adequat de la seva propietat i orientada cap a migdia, el sud. Observa la façana de Can Deu i comenta allò que relacionaries amb les hores de sol màximes, per què creus que aquesta era l'orientació més encertada?

29. Segons un inventari datat al 1629, les millors terres es dedicaven al cereal i fruiters (figueres i oliveres). A la plana del riu Ripoll trobem l'hort (hortalisses, cànem i prat de regadiu), vinya i boscos destinats a la caça i la pastura dels porcs (aglans). Hi havia també, al pas del riu, un molí fariner.Quines diferencies o similituds hi podeu trobar amb una explotació agrícola i ramadera de l'actualitat? Hi es present la tríada mediterrània?

30. Comenteu també el tipus de paisatge que es descriu i comenta. Relacioneu-lo amb les característiques generals del paisatge mediterrani.

31. L'Elisabet en algun moment ens ha parlat de plantes remeieres. Les dones eren força coneixedores de les herbes i els seus efectes, utilitzaven moltes per aromatitzar l'aire del tuf animal, i per foragitar puces i polls que perseguien a tota la família al llarg dels mesos en que el bany era difícil. Quines eren? Ens coneixeu algunes més? On les trobaríem?

32. Quin és el significat d'un xiprer a la porta d'una casa?

33. Busqueu, busqueu dins l'obra d'en Joan Miró, quants elements reconeixeu?

Els meus ulls sempre miren al cel, les collites I la nostra supervivència en depenen. Som profundament creients, però tenim les nostres particularitats, la nostra pròpia

manera de conduir la fe.

►Quan es vivia en condicions precàries, com ho feien moltes famílies pageses, era molt descoratjador veure com el fruit del teu dur treball podia perdre's ràpidament, a causa de malalties, epidèmies, climatologia adversa i, sobretot també, guerres. Calia trobar consols, pal·liar la ràbia, i es busquen formes de consol i resignació a mig camí, i en una barreja plena de fantasia i devoció, entre l'imaginari popular de velles creences i costums i la fe en una religió més formalista i reglada, un cas de simbiosi serien les processons per a demanar la pluja.La dona camperola trobara refugi i confort en aquest món d'una altra dimensió, que li donava explicació a tanta severitat en una vida ruda i tan feixuga, hi havia una esperança de vida millor: la glòria en el cel cristià. A la vegada, sabien valorar allò que tenien, el que eren capaces de fer i allò que podien ensenyar als fills i filles. Tanmateix, són creadores d'una mentalitat pràctica, davant la realitat de la seva quotidianitat, i d'un gran sentit solidaria entre les mateixes dones, sobretot en moments de gran dificultat: part, infermetat o mort.

34.Busca informació sobre Sant Galderic.

...I tornem a trobar-nos amb J.F.MILLET

A hores d'ara ja saps on és casa nostra? Ens pregunta l'Elisabet...

Pi35. On viu la nostra amiga? Situa-ho en un mapa.

36. Què en coneixes d'aquesta comarca actualment? Quin és el sector de producció més important?

37. Il·lustra el mapa amb aquells elements geogràfics i paisatgístics més significatius d'aquestes contrades. Prèviament hauràs de fer una petita recerca geogràfica.

38. Seguidament podeu realitzar una gràfica de barres, força completa, que combini les diverses dades que en aquest document se'ns presenten.Aquesta és, també, una bona forma d'entendre l'evolució del mas a partir de la família Sallent / Deu.Un cop feta la gràfica, cal interpretar-la.

Font: Obra Social, Caixa Sabadell

“El Renaixement inicial permet que l'home desenvolupi al màxim les seves potencialitat, considerant-lo l'element més important de la creació, secularitzant la societat i minvant la forta influència de l'Església que sobre la vida de les persones venia de l'època medieval; abandonament de la visió teocèntrica del món i la seva substitució per l'antropocentrisme. La dona no gaudirà de la mateixa sort i les seves potencialitats o queden ignorades, gens potenciades, o simplement negades. Les transformacions importants dins dels paràmetres religiosos que varen significar la Reforma luterana i la Contrareforma, no varen incidir significativament en una canvi d'estructures mentals positiu pel que fa referència al tema de la dona. (...)Aquests humanistes defensaven la igualtat, però destacaven la divisió de gèneres en societat i dins la família. Tant Erasme com Lluís Vives aconsellaven d'educar a les dones per a ser filles i esposes submises i bones mares. Proposen donar a la dona un nivell d'educació més ampli que l'acceptat a l'època: llegir, dominar labors manuals, preparar una bona cuina, aprendre música, a més d'aprendre doctrina cristiana i practicar les virtuts marianes de castedat, obediència, laboriositat i pietat. Malgrat aquestes novetats, els canvis no foren gaire importants, però els diversos posicionaments al respecte de la igualtat o no de sexes, i la denúncia de la minsa valoració intel·lectual femenina fan sorgir, arreu, àmbits de polèmica. El gran debat heretat ja de l'època medieval, la “querella de les dones”, perviurà a través dels segles i mostra la historicitat del conflicte de gèneres.Si en el segle XVI el tema de debat fonamental en el cercles erudits fou l'educació femenina, serà en els dos segles següents on es registrarà una evolució de l'opinió que la societat tenia sobre la qüestió. Aquest debat se sosté sobre un fons d'inestabilitats polítiques i de lluita religiosa. Des dels salons de debat francesos ens arriba aquest qualificatiu que ha fet història. A la Corona d'Aragó va estar representada per les figures de Jaume Roig i Isabel de Villena, ambdós valencians.”

(extracte del Text Divulgador)

Maria de Zayas, 1590-1661

Isabel de Villena, 1430-1490

Josefa Amar i Borbón, 1749-1833

39. Per acabar, llegim i seguidament podeu donar resposta al qüestionari. Totes les imatges i textos del reportatge fins ara també ens il·lustraran.

a) Com interpretes la vida de les dones a l'etapa moderna de la nostra història?

b) Quines diferències aprecies entre la vida quotidiana a pagès i la què es podia desenvolupar a ciutat?

c) Com valores el paper de pensadors i filòsofs en la perpetuació de les estructures de gènere?

d) Aprecies canvis significatius des de l'etapa anterior en l'evolució dels rols socials?

e) Com expliques el paper excepcional d'algunes dones en la vida cultural d'aquells períodes?

f) Feu una breu recerca sobre la qüestió de la 'querella de les dones'

Hem arribat al final, no sabeu com m'heu fet de feliç al poder presentar-vos la meva casa! Saber que encara està

en ús quatre segles més tard, és fantàstic! Els meus racons al costat de la llar, al costat de la finestra de la cuina, a la porta filant, a l'era, a l'hort o amb les meves

gallines... han estat els meus espais, i sempre compartits. Que tingueu bon camí, la porta d'un mas sempre es

oberta.