EL RACISME I LA DISCRIMINACIÓ Unitat didàctica ....

A la premsa apareixen molt sovint notícies relacionades amb el fet de la immigració. Notícies que també sovint estan relacionades amb temes com el racisme o la discriminació. Aquí en tens alguns exemples que reflecteixen la complexitat d'aquesta realitat que afecta la nostra societat globalitzada. Llegeix-les i després anota d'altres problemes que generen o plantegen.

A) La UE realizará expulsiones conjuntas de inmigrantes ilegales en vuelos chárter. "En general -apunta el plan- la decisión de expulsión debería basarse en una situación individual y deberán considerarse adecuadamente los derechos humanos de la persona afectada, así como si la medida es proporcional. Sería conveniente una respuesta judicial".

B) Detenidos 29 inmigrantes que llegaron a Canarias en dos pateras.

C) Desarticulan una red de inmigración ilegal dirigida por un pastor evangélico en Alcalá de HenaresCaptaban a mujeres jóvenes en Nigeria y las trasladaban a España en pateras para prostituirlas

D) No sin mis hijos.Los niños de ecuatorianos que echan raíces vuelan a Barcelona al reencuentro de su familia. Todos forman parte de la operación "Reencuentro une corazones", montada por la Asociación de Ecuatorianos de Barcelona con el fin de facilitar la reagrupación familiar de los emigrantes del país andino. "La separación familiar provoca deserción y bajo rendimiento escolar, a veces malos tratos por parte de quien los cuida. El mayor problema de la emigración es que la familia se desintegra, los hijos no están con quienes deben formarlos, se sienten abandonados. Viven con tíos, abuelos, amigos, comadres, a quienes los padres envían cierta cantidad para el mantenimiento", explica la señora Intriago.

E) "Mi papi habla catalán y es paleta"A sus 14 años, Ronald Zapata comprende bien lo que significa emigrar. Desde que en 1998 sus padres marcharon a Barcelona, no ha dejado de pensar en reunirse con ellos. Ayer llegó a Barcelona acompañado por un hermano de 12 años y dos hermanitas más pequeñas. "Vivíamos con nuestra abuelita en Santa Rosa -explicó el niño en el aeropuerto de Quito, antes de embarcar en el avión-. Mis padres me dicen que Barcelona es bonita y tranquila, que la vida es buena allá y por eso nos llevan. Me contaron que allí se habla catalán. Mi papi ya habla catalán. Quiere que nosotros lo aprendamos también. Nos llaman los fines de semana. En vísperas del viaje nos llamaron todos los días. Mi padre trabaja de paleta. En Ecuador era vigilante en un colegio. Mami trabaja en el servicio doméstico. Nos han enviado ropa por correo y allí nos esperan con abrigos", comenta el muchacho.

1) Quines altres problemàtiques apareixen reflexades en aquestes notícies?

Direcció: Paul Haggis.Països: USA i Alemanya.Any: 2004.Duració: 100 min.Guió: Paul Haggis i Bobby Moresco.

Interpretació:Sandra Bullock (Jean Cabot),Don Cheadle (Detect. Graham Waters),Matt Dillon (Sargento Jack Ryan), Jennifer Esposito (Ria),William Fichtner (Jake Flanagan), Brendan Fraser (Fiscal Rick Cabot),Terrence D. Howard (Cameron Thayer),Thandie Newton (Christine Thayer), Chris "Ludacris" Bridges (Anthony), Ryan Phillippe (Hansen),Larenz Tate (Peter).

"Crash (Col·lisió)" segueix la pista de l’encontre fugaç entre un grup de personatges de races diferents que lluiten per superar les seves pors a mesura que entren i surten de la vida dels altres: un detectiu de policia negre amb una mare drogaaddicta i un germà desaparegut; dos lladres de cotxes que contínuament estan teoritzant sobre la societat; un fiscal de districte molt ocupat amb una dona irritable; un veterà policia racista, que té cura del seu pare malalt, i que no agrada al seu jove i idealista company de treball; un exitós director de televisió i la seva estirada dona; un immigrant persa que compra una pistola; un manyà hispà i la seva filla petita, etc. Situats en la zona gris entre el blanc i el negre, on tothom pot ser víctima i agressor, tots colisionaran durant les properes 36 hores.

2) Després de veure la pel.lícula, contesta les preguntes del qüestionari següent.

2.1) Al principi de la pel·lícula, hi ha un problema entre un negre, una mexicana i una asiàtica. Es comporten de manera racista?

2.2) El problema del racisme és només dels blancs cap a altres races o de rics cap a pobres?

2.3) Creieu que tenen dret a una pistola o a una arma les persones immigrants? I la resta de la gent?

2.4) Sentiu rebuig cap als immigrants en algun moment?

2.5) Com reaccionaríeu si veièssiu un negre pel carrer? I si el veièssiu en determinades circumstàncies; per exemple, si porteu diners o és de nit?

2.6) Compreneu la reacció de l’home en no protegir la seva dona i en no defensar els seus drets?

2.7) L’home persa sempre està a la defensiva, ho trobeu normal?

2.8) La Sandra Bullock se n’adona que només la seva dona de fer feines, que a més a més és immigrant, ha estat al seu costat sempre. Heu viscut alguna situació com aquesta?

2.9) Compreneu que el policia negre no li digui a la seva mare que ha sigut ell qui ha posat el menjar i no el seu germà? Per què?

2.10) Al final, el policia salva la dona de l’accident de cotxe. Veieu penediment en ell? Què creieu que pretèn demostrar-li, a més de salvar-li la vida?

2.11) Recordeu alguna escena en que no es mostri racista?

2.12) El suposat “policia dolent”, li diu al seu ex company de cotxe que no es coneix realment. És un bon consell? Per què li diu?

2.13) Creieu que es pot afirmar sense cap dubte que una persona és racista o que no ho és?

2.14) El productor de cine negre diu: “tu m’avergonyeixes i t’avergonyeixes a tu mateix”. Per què li diu?

2.15) El final de la pel·lícula té un missatge esperançador. Com creieu que proposa superar el racisme?

2.16) Creieu que, sense adonar-nos, tenim prejudicis cap a altres races?

2.17) Coneixes algun estereotip (com que els mexicans són mandrosos) que formi part del pensament popular?

2.18) La pel·lícula planteja un altre problema a les grans ciutats, a més del racisme. Quin és? Quines conseqüències té?

2.19) Fes una valoració de la pel.lícula que no passi de les quinze ratlles (pots seguir el format d’una crítica de cinema).

Direcció: Imanol UribeAny: 1996Durada: 87’Guió: Imanol Uribe

J. Potau, F. PinoFotografia: J a v i e r AguirresarobeMúsica: Jose NietoProtagonistes: Andres Pajares

Maria BarrancoAlejandro MartinezAndrea GraneroEmilio Buale

Racismo a la españolaUna familia española compuesta por Antonio -Pajares- un taxista, su mujer Dori -Barranco- y sus dos hijos decide salir de vacaciones a un lugar apartado e inhóspito: Cabo Gato, cerca de Almería, enfrente de África. Y que se encuentra? Un inmigrante africano, Ombassi -Emilio Buale- que ha desembarcado en la playa luego de que su barco naufragara.

BWANA

Por un momento tiene miedo por su familia, de este africano que merodea por el campamento, pero luego al perder las llaves de su auto, se ven obligados a iniciar poco a poco una conversación más formal, con este "ser" que no habla español. A medida que gana confianza también lo gana la xenofobia, y se va convenciendo que la única solución es denunciarlos y deportarlos.

Sobre la veta del humor, el cinismo y la ironía maneja el actor y director Imanol Uribe a sus personajes interpretados por los actores Andrés Pajares y Maria Barranco. Y si bien toda la primera mitad se toma en tono de comedia, este va cambiando con la llegada a la isla de tres skinheads, que hacen que el matrimonio burgués vea las cosas de otro modo, y también los espectadores tienen que dar un giro en lo que estaban viendo, sabiendo que la risa de la primera mitad era también nuestra risa racista.

Cos astucia y exactitud planteó esta comedia dramática Imanol Uribe, por el año 1996, aunque es difícil precisar su género.

2) Després de veure la pel.lícula, contesta les preguntes del qüestionari de la pàgina següent.

2.1) Fes una descripció de les característiques socials i econòmiques de la família protagonista, a partir de la informació que ens facilita la pel.lícula en les seqüències inicials, abans de la trobada amb Ombasi.

2.2) Valora com reacciona la família protagonista quan descobreix la presència d'Ombasi.

2.3) Quins tòpics i estereotips sobre els negres es reflecteixen en el seu comportament? T’identifiques amb alguna de les seves actituds?

2.4) Recull altres tòpics o prejudicis que la nostra societat manifesta amb els estrangers.

2.5) Quines altres formes de racisme mostra el film? Assenyala les diferències i similituds amb els prejudicis racistes de l’Antonio i la Maria.

2.6) Quina és la reacció d'Antonio quan descobreix la presència dels joves neonazis o rep les amenaces dels contrabandistes? Podem relacionar l'actitud d'aquests dos grups amb l'actitud de l’Antonio envers l'Ombasi?

2.7) Fes una valoració del sentit que té el final de la pel.lícula. És acceptable moralment? És comprensible? És un final excessivament tràgic o realista? Com reaccionarieu en una situació similar?

2.8) Fes una valoració de la pel.lícula. Què t’ha semblat?

MESCLAT - Com goses?Si tens un déu que és jueui gastes gas algerià.Ja em diràs com goses direstranger al teu veí.Si menges pasta italianai et fumes un havà.Ja em diràs com goses direstranger al teu veí.Si agafes una turcabevent whisky escocèsJa em diràs com goses direstranger al teu veí.Si te'n vas a fer l'indiamb el teu cotxe japonèsJa em diràs com goses direstranger al teu veí.Si plantes la canadencatot fumant costo afganès.Ja em diràs com goses direstranger al teu veí.Si menges cols de Brusel·lesmentre et fan un francès.Ja em diràs com goses direstranger al teu veí.Si a casa tens un canari,i el teu rellotge és suís.Ja em diràs com goses direstranger al teu veí.Si utilitzes la i gregaper escriure el teu país.Ja em diràs com goses direstranger al teu veí.Tant si duus americanacom mocador palestí.Ja em diràs com goses direstranger al teu veí.Si beus aigua de Colòniaquan se t'ha acabat el vi.Ja em diràs com goses direstranger al teu veí.Si t'enganyen com un xinoi has d'acabar fent-te el suecJa em diràs com goses direstranger al teu veí.Si fas moros al teu parei és primaveria al corteinglés.Ja em diràs com goses direstranger al teu veí.

Ni tot és blancni tot és negre,de tots colors millor.

La teva rumba, gitana.La teva moto, japonesa.La teva hamburguesa, ianki.El teu Crist, jueu.

La teva Verge, negra.La teva democràcia, grega.Els teus números, àrabs.El teu alfabet, llatí.

La teva pizza, italiana.Els teus fideus, xinesos.La teva ensaladilla, russa.La teva mare, una dona.

El teu avi, un vell.El teu veí, un discapacitat.El teu germà, un gai.La teva amiga, la ciutat.El teu país, el món.

I goses dir que el teu veí és estranger?

Ni tot és blanc,ni tot és negre,de tots colors millor.

Si obres els ullsa la realitatdeixaràs de creureles mentides de sempre.

I ara ja saps que els Reisno són els reis,

que els nens no són mésllestos que les nenes,

i que els teus pares nosempre tenen raó.

No hi ha una sola veritat,ni la felicitatés als comptes corrents.

Els negres no són unaraça inferior,

ni els gitanos delinqüents.

Els andalussos no sónganduls,els catalans no sóngarrepes,ni els madrilenysuns pinxos.

Treu-te les ulleres dels ulls!

Potser tot depèn de les ulleres que ens posem?O dels ulls amb què mirem?O dels sentis amb què percebem?Aleshores cóm podem saber què està bé i què està malament?

A. Tenir presents els drets humans. Has de llegir el llistat d'articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. Però ha de ser una lectura orientada, a fi de deduir quins són aquells drets que manquen en la societat per evitar el racisme i la discriminació. És a dir, cal veure i identificar quins drets humans trepitgem quan adoptem actituds racistes o discriminatòries envers els altres.(decidir, en definitiva, quins són els principals drets de la persona).

3) Quins drets humans fonamentals hauríem de tenir sempre presents en la nostra ment a fi de fer possible la convivència amb els altres? Anota'ls aquí sota.

1. ..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

2. ..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

3. ..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

4. ..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

5. ..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

Evitar que això es repeteixi. El 1948, tres anys després de la Segona Guerra Mundial, el món encara estava horroritzat per tot allò que els homes havien estat capaços de fer durant la guerra. Mai anteriorment la població civil s'havia convertit en objectiu militar: represàlies, deportacions en massa, bombardejos sistemàtics de ciutats, camps de concentració, milions de refugiats. Van morir uns 30 milions de civils (el 65% del total de morts). A aquestes barbaritats s'hi afegia l'intent sistemàtic i a gran escala d'aniquilació del poble jueu i d'altres ètnies (de 4 a 6 milions de morts).Els assassinats portats a terme en els camps de concentració i d'extermini nazis es basaven en la creença segons la qual existeixen pobles o races (l'ària) superiors a les altres, i que aquestes races superiors s'han de protegir de qualsevol contacte amb les inferiors.

Això era el que defensa Adolf Hitler en el seu llibre Mein Kampf (La meva lluita ):

«La barreja de sang i, per tant, la decadència racial són les úniques causes de la desaparició de les velles cultures; doncs, els pobles no moren a conseqüència de guerres perdudes sinó per l'anul·lació d'aquella força de resistència que només és pròpia de la sang incontaminada». «El principi d'organització constructiva de la raça ària, ha estat substituït pel principi destructor que viu en el jueu, convertit així en el 'ferment de descomposició' de pobles i de races i, en un senti més ampli, en el factor de dissolució de la cultura humana».

L'italià Primo Levi , nascut a Torí el 1919, fou deportat al camp de concentració de Auschwitz a començaments de 1944. Gràcies a un conjunt de factors casuals aconseguí sobreviure; posteriorment ha explicat les seves traumàtiques vivències . El 1987 es suïcidà. Èn un dels seus llibres, Els enfonsats i els salvats , explica una de les tècniques que s'usava per a destruir

la personalitat dels presoners: el tatuatge.

Primo Levi: el tatuatge (Els enfonsats i els salvats)«L'operació era poc dolorosa i no durava més d'un minut, però era traumàtica. El seu significat simbòlic era clar per a tothom: això es un senyal indeleble, d'aquí no en sortireu; això és la marca que s'imprimeix als esclaus i al bestiar destinat a l'escorxador, i en això us heu convertit. Ja no teniu nom: aquest és el vostre nom nou. La violència del tatuatge era gratuïta, una finalitat en ella mateixa, pura ofensa: ¿no n'hi havia prou amb els tres números de roba cosits als pantalons, a la jaqueta i al mantell hivernal? No, no n'hi havia prou: calia un afegit, un missatge no verbal, per tal que l'innocent sentís escrita a la carn la seva condemna. També era un retorn a la barbàrie, encara més trasbalsador per als jueus ortodoxos; en efecte, precisament per distingir els jueus dels «bàrbars», el tatuatge és prohibit per la llei mosaica. Al cap de quaranta anys, el meu tatuatge s'ha convertit en part del meu cos. No me'n vanto ni me n'avergonyeixo, no l'exhibeixo i no l'amago. L'ensenyo de mala gana a qui em demana veure'l per pura curiositat; de seguida i amb còlera a qui es declara incrèdul. Els joves em pregunten sovint per què no me'l faig esborrar, i això em desconcerta: ¿per què ho hauria de fer? No som gaires al món els que portem a sobre aquest testimoniatge.»

B. Adquirir noves actituds i comportaments. Bén segur que tots patim de prejudicis, i que hi ha un munt d'actituds i comportaments de la persona que fan que tinguem prejudicis, és a dir, que estan a l'origen dels prejudicis. De la mateixa manera, hi haurà uns determinats comportaments i actituds que poden esdevenir una vacuna contra els prejudicis. Són les actituds i comportaments que caldrà potenciar en la nostra vida, una mena de consells pràctics que faciliten i milloren la convivència.

4) Aquí tens una llista d'algunes de les actituds i els comportaments que fomenten els prejudicis, o que són un obstacle en el coneixement i l'acceptació de l'altre. Quines són les solucions que pots proposar a fi d'iniciar un camí vers la no discriminació, és a dir, què cal fer per superar aquests comportaments i actituds?

la ignorància, el desconeixement...

la por a lo desconegut...

assegurar la individualitat i la identitat

el sentiment de superioritat...

deixar-se portar per les aparences

la tendència a generalitzar...

5) Finalment, has d'escollir un d'aquests drets humans o bé una d'aquestes actituds i/o comportaments que desterren el racisme, i treballar-lo una mica més a fons. Es tracta de que, en un DIN-A4, enganxis una fotografia que ho il.lustri, que hi posis un petit títol sintètic i que, al peu de la fotografia o dibuix facis un comentari una mica més ampli del que significa.

No tenim una experiència directa de l'entorn i de la realitat.

la ignorància, el desconeixement...

la por a lo desconegut... al canvi

assegurar la individualitat i la identitat

el sentiment de superioritat... ideologies

deixar-se portar per les aparences

(cogombre / kiwi)

La tendència a generalitzar, a considerar els trets d’uns comuns a tots.Considerar tot individu d’ètnia gitana és analfabet o agressiu.

Valorar l’altre per si mateix, cada persona és un món, no es poden etiquetar els altres.

Doc. 6: Estimar de debó.

Adquirir cultura: relacionar-se, viatjar, conèixer altres formes de viure.

Trencar barreres i apropar-se a l’altre.Indiferència vs tolerància activa.

Doc. 5: Saber acceptar l’altre tal com és.Doc. 7: La intolerància i la intransigència.

Valor de la diversitat, del mestissatge i la multiculturalitat.

Doc. 2: Pregària de la tolerància.

No hi ha diferència entre persones. Tothom és igual en dignitat i drets.

Doc. 3: Eh amigo, tu leer aquí.

Saber i assumir que cal superar-ho, la persona de debó es troba a l’interior.

Doc. 1: L’àpat a l’autoservei.

Els prejudicis com a forma de violència

És poc corrent que els diaris o la televisió parlin dels prejudicis com a forma de violència de manera directa, tanmateix només cal que analitzem detingudament algunes notícies o simplement algunes expressions que utilitzem quotidiànament o la nostra actitud en certs moments per averiguar que realment tenen un lloc destacat en la nostra vida i pensament.

Qui és que no ha mirat malament algú perquè vestia de manera "rara"?; qui no ha sentit cert fàstic per un captaire al carrer?. Els prejudicis són quelcom social. Coincidim en què es donen per la por al desconegut i, sobretot, per ignorància. Són un intent desesperat de salvar la pròpia identitat en un món cada cop més globalitzador, on prima el culte a la figura exterior, on el treball i el poder adquisitiu són els jutges de la cultura, el prestigi i la moral de qualsevol individu.

El prejudici porta a la discriminació i la discriminació és una forma de violència a la qual poques vegades es dóna importància per la seva condició abstracta (per exemple: no hi ha "proves" materials de que l'amo d'un bar no hagi deixat entrar un immigrant al seu establiment). Tot i això discriminem contínua i diàriament per raons ideològiques, religioses, sexuals, racials... o simplement per divergència de gustos i opinions. El problema és que, molt sovint no se n'és conscient i, per tant, és difícil "controlar" certs prejudicis, la qual cosa requereix un mínim de reflexió, observació i empatia.

Cal que destaquem però, que el racisme o l'aversió als homosexuals o als subjectes de diferent religió tenen la seva arrel en aspectes com la incomprensió, la "intolerància" o la distància que podem tenir o posar en algú que simplement no ens agrada, per les raons que sigui. Cal sensibilitzar-se i informar-se pel que fa al respecte a la diversitat i el canvi, conscienciar-se de la nostra condició d'iguals malgrat certes característiques que ens individualitzen, les quals són les que ens fan subjectes, que ens doten de personalitat i eviten que siguem "un ramat d'ovelles".

Qui té prejudicis? És corrent que s'associï la predisposició a prejutjar amb l'etapa de l'adolescència perquè és en aquesta quan es busca la identitat personal, una etapa de dubtes i confusions que fa més vulnerables els individus. Tanmateix no existeixen estudis concloents que relacionin, de manera directa i excloent, els prejudicis amb educació, personalitat, edat, posició socio-econòmica o inclinació política i, en canvi, s'ha comprovat que estan vinculats significativament amb la inseguretat personal, la privació subjectiva, l'ansietat i l'hostilitat d'entre altres raons.Per tant, hem vist que els prejudicis tenen una doble vessant: d'una banda són un mitjà per assegurar un dèbil sentit d'identitat, i, de l'altra, com a defensa contra la pèrdua d'identitat o dispersió d'aquesta. El què cal destacar és que forma part de la nostra quotidianitat formular prejudicis i que alguns d'ells poden causar violència. Caldria, doncs, aprendre a canalitzar la nostra por, angoixa o sentiment hostil de manera que no fereixi (física ni psicològicament) a cap ésser del nostre entorn.

La emigración es el eje de la semana anual de plegaria por la unidad de los cristianos.

La semana de plegaria por la unidad de los cristianos –que se celebra entre los días 18 y 25 de enero– gira este año en torno al hecho de la emigración en el mundo

LA VANGUARDIA 12/01/2003ORIOL DOMINGO

Barcelona. – Todos somos emigrantes. La emigración es el eje de la semana de plegaria para la unidad de los cristianos de este año. Este planteamiento ha sido elaborado por un grupo ecuménico de Argentina que ha sido asumido por el Consejo Mundial de las Iglesias y por el Consejo Pontificio para la promoción de la unidad cristiana. El planteamiento argentino señala que en el origen de la inmigración hay razones como el hambre, las guerras y las persecuciones religiosas. Recuerda también que la Biblia ofrece numerosos ejemplos de pueblos que se desplazan de un punto a otro del planeta por las mismas razones que los pueblos y las gentes emigran hoy en día. Hay personajes bíblicos que son emigrantes. “La experiencia de la inmigración muestra un mundo fracturado. La unidad de los cristianos ha de ser el paradigma para la unidad entre los seres humanos”, señala el planteamiento ecuménico de este año. E indica que “la emigración tiene consecuencias ecuménicas” porque, por ejemplo, provoca y facilita el encuentro de miembros de Iglesias cristianas diferentes. Se afirma: “Todos somos emigrantes sobre la tierra. Todos somos peregrinos hacia la Casa del Padre”. Así se indica que “la emigración puede ser vivida como experiencia creyente. Abraham dejó el país de sus antepasados para encaminarse hacia la tierra prometida. Moisés guió a su pueblo para liberarlo de la esclavitud. Jesús, María y José se vieron obligados a huir a Egipto para salvar sus vidas que peligraban bajo el poder de Herodes. Millones de personas encuentran en su fe en Dios la fuerza para superar las discriminaciones de raza, sexo, cultura o poder adquisitivo”.

De la catedral a AbrahamLa semana de plegaria por la unidad de los cristianos se abrirá, en Barcelona, con una celebración en la catedral el día 18, a las 20 horas. Habrá –como hace un año– representantes de diversas confesiones cristianas: las Iglesias católica, evangélica, reformada, luterana, anglicana, carismática episcopal filipina, y ortodoxas de Rumania, Bulgaria y Rusia. Y el Centre Ecumènic de Catalunya ha organizado una plegaria interconfesional para el día 24, a las 19.30 horas, en la iglesia del Patriarca Abraham. Intervendrán cristianos inmigrantes que viven en Catalunya procedentes de países de África, América Latina, y Europa del Este.

La doctrina de l’Església i el racisme i la discriminació

Encara que en els evangelis (o en la Bíblia) no apareguin textos que facin referència de forma explícita a la qüestió del racisme i la discriminació tal i com es donen en l'actualitat, sí que trobem passatges que orienten la manera en què un cristià s'ha de relacionar amb els altres segons l'esperit de Jesús.

6) Busca les citacions següents, llegeix-les, i després anota el seu significat.

Rom 12,9-21

Lc 10,25-37

Mt 7,1-5

Is 58,7

Dt 24,14-15

Conferència de Durban. A la "Conferència mundial contra el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i altres formes d'intolerància", celebrada a Durban (Sudàfrica) l'any 2001, trobem la contribució més recent de l'Església entorn d'aquesta problemàtica. Aquesta aportació es pot resumir en els següents punts:

a) La importància de la conversió personal. Donat que és en el cor de l'home on neixen els assassinats, les maldats, l'enveja, la supèrbia i la insensatesa, el primer que cal fer és substituir de l'interior de la persona la por i l'esperit de domini a fi posar-hi en el seu lloc l'apertura als altres, la fraternitat i la solidaritat. La fe cristiana ensenya en la dignitat de tot ésser humà i la unitat del gènere humà, i posa l'accent en la capacitat de perdonar i de reconciliar-se amb l'altre per a què això sigui possible.

b) La importància de l'educació. Donat que les arrels del racisme, la discriminació i la intolerància es troben en els prejudicis i en la ignorància, es fa necessària una educació de la persona que estigui al servei de l'home i de tot l'home.

c) Necessitat d'una discriminació positiva. A fi d'eliminar qualsevol forma de discriminació racial cal adoptar mesures especials que assegurin el progrés i la integració d'alguns grups racials o ètnics i de persones que requereixen protecció, la qual els pot ser necessària per poder disfrutar dels drets humans en condicions d'igualtat.

d) La solidaritat és l'únic camí possible per evitar el fracàs moral dels prejudicis racials i de les rivalitats ètniques. La solidaritat ha d'arribar al si d'aquelles societats on la deshumanització ha portat a una exacerbació de les opinions i de les conductes racistes i

xenòfobes, i al rebuig del més dèbil, sigui estranger, invàlid o pobre. La solidaritat es fonamenta en la unitat de la família humana, perquè tots els homes, creats a imatge i semblança de Déu, tenen el mateix origen i estan cridats al mateix destí.

e) "No podem invocar Déu, Pare de tots, si ens neguem a comportar-nos fraternalment amb algunes persones, creades a imatge de Déu. (...) L'Església, de forma coherent, reprova com a estranya a l'esperit de Jesucrist, qualsevol discriminació o humiliació per motius de raça o color, de condició o religió" (Nostra aetate, 5)

7) Completa aquestes frases de Jesucrist que volen ser una síntesi dels punts anteriors.

Cal tenir un bon corperquè...

El nostre proïsme, el nostre germà, és aquell qui...

Totes les persones som iguals perquè...

Fem fora els

__ __ __ __ __ __ __ __ __ __

El camí per evitar la discriminació i el racisme és el de la......

Els cristians, cada cop més arrelats en Crist, s'han d'esforçar per superar tota tendència a tancar-se en si mateixos, i aprendre a veure en les persones d'altres cultures l'obra de Déu. Només un amor autènticament evangèlic serà suficientment fort per ajudar a les comunitats a passar de la mera tolerància en relació als altres al respecte real de les seves diferències.

"American history X" ens explica la història d'un jove, "Danny" Vinyard (Edward Furlong), que veu com el seu germà gran, Derek (Edward Norton), al qual admira profundament, es converteix en un líder perillós d'un moviment nazi local, arribant a assassinar de forma brutal. Mentre el germà gran passa tres anys a la presó pel crim que ha comès, el germà petit decideix seguir les petjades del seu heroi. Tanmateix, però, després de complir la seva comdemna, en Derek veu les coses d'una manera molt diferent, i aquells qui havien estat els seus amics ara es tornen els seus enemics més terribles.

Director Tony KayeGuió D a v i d McKennaAny 1998

IntèrpretsEdward Norton Derek Vinyard Edward Furlong "Danny" Vinyard Beverly D'Angelo Doris Vinyard Jennifer Lien Davina Vinyard Ethan Suplee Seth Fairuza Balk Stacey Avery Brooks Bob Sweeney Elliott Gould Murray Stacy Keach Cameron Alexander

American History X

8) Comentari de la pel.lícula. Explica el procés de canvi del protagonista, exposant quines són les raons o els motius que fan que deixi de banda les seves idees racistes. (Unes quinze ratlles)

Direcció: Randolph Kret Intèrprets: Damon Jones,

Dave Oren Ward, Davidlee Willson, Aimee Chaffin, Angela Jones, Anna Padgett, Dan Weene, Ann Zupa

Guió: Randolph Kret Any: 1999Gènere: Drama País: EEUU

PARIAH

Steve y Sam son una pareja interracial a quienes un día atacan inesperadamente una banda de skinheads neonazis. El brutal ataque tiene consecuencias fatales en sus vidas. A pesar de que Steve consigue reponerse de sus heridas físicas, Sam no supera el trauma que le ha supuesto que la violaran y acaba suicidándose, lo que deja a Steve sediento de venganza. Decide hacerse pasar por skin para poder infiltrarse en un grupo e intentar comprender las razones que les llevan a perpetrar semejantes actos de odio y violencia. Steve tiene que aprender a actuar como ellos, pensar como ellos y, si cabe, convertirse en uno de ellos. De esta forma, podrá matarlos. Una vez consigue ser aceptado en la banda, Steve empieza a descubrir las razones por las que estas personas se han convertido en lo que son y acaba cometiendo crímenes inconfesables y convirtiéndose poco a poco en lo que intentaba destruir.

Estamos ante una película valiente y bien hecha. No por el tema, que ya de por si es arriesgado, sino por el tratamiento que se le da y el desarrollo de la trama. Una película sobre el odio podría haberse hecho desde una perspectiva en busca de la moraleja. Pero el director decide hacer una película/investigación con las armas que dan la poética audiovisual. Y sus elecciones no podrían haber sido más acertadas. La cámara se limita a retratar un microcosmos compuesto de seres violentos sin juzgar sus acciones ni la moralidad de una ideología. Un personaje externo se ve incluido en la espiral de sangre a causa de un deseo de venganza y acaba llegando a ser uno de ellos: capaz de agredir y matar. ¿De dónde sale el odio? ¿Cual es la mala semilla? Seguramente el propio odio que se retroalimenta. Y como investigación está muy bien esta cinta. Hal Hartley dice que hace películas sobre las cosas que no entiende. Y parece que el director no entendía nada cuando empezó en el proyecto de este auténtico filme de terror. Y también parece que la poética le ayudó a entender. Sin moralejas, como un puñetazo a la conciencia, la película se desarrolla matemáticamente con una estructura clara y dramáticamente competente. Eso si, es para mayores y para conciencias plenamente formadas y sólidas (amén de estómagos a prueba de bombas).