ELS PROFETES

PROFETESEl profetisme

El temps dels profetes

Els profetes tindran un paper molt important a Israel durant el temps de la monarquia i en el període de l'exili.

Durant els anys d'independència dels regnes d'Israel i de Judà, Déu envia sovint profetes: homes cridats per Déu a parlar en nom seu, que denunciaven públicament els errors del seu poble i dels seus reis: la idolatria, la injustícia, la corrupció, i anunciaven els càstigs que s'acostaven per no haver-se mantingut fidels a l'Aliança del Sinaí.

I, més tard, en els anys de l'exili, encara que el poble s'hagi apartat de Déu. Ell no l'abandona mai. Enmig de la desgràcia sorgeixen un altre cop aquests personatges, els profetes, amb el seu missatge que denuncia el pecat i anunciant un futur de salvació.

1) Anota aquí sota quins són els dos períodes de la història del poble d'Israel en què podem situar el fenomen del profetisme.

Qui eren els profetes ?

Els profetes no eren ni tiradors de cartes, ni endevinadors del futur, ni xerraires que parlaven dels temps que havien de venir... Més aviat eren homes capaços d'interpretar els esdeveniments i treure'n conclusions.

Eren homes que recordaven al seu poble que el Déu dels seus avantpassats, el Déu de l'Aliança, era un Déu que estava a favor de les persones, que volia per al seu poble la llibertat, la justícia i la igualtat, que rebutjava els sacrificis d'aquells que després oprimien els més dèbils i els més necessitats.

Criticaven la hipocresia d'aquells que proclamaven ser seguidors de Jahveh, però que no respectaven els drets fonamentals de la persona. Denunciaven els comportaments injustos dels reis i els homes poderosos d'Israel que vivien en la riquesa, mentre que el poble senzill no podia ni conrear les seves terres. Criticaven la religió d'aquells que s'oblidaven dels pobres i de la injustícia.

Denunciaven també, amb molta fermesa, les aliances fetes amb pobles estrangers, perquè consideraven que feien d'Israel un poble ambiciós que s'havia oblidat de la seva veritable religió.

Per tot això, els profetes van ser considerats persones molestes, i molts els menyspreaven, els odiaven i els perseguien i, fins i tot, a alguns els van matar. Hagueren de sofrir moltes dificultats, perquè dir la veritat no sempre és fàcil. Ells ho sabien, i en canvi no deixaren de correspondre a la missió que Déu els havia encomanat.

El temps dels profetes

enmig d’invasions i desgràcies apareixen els

els israelitessón deportats a

en el retorn de Babilòniaels profetes són

que parlen en nom de

on fan pensar el poble profetes com

recorden l’aliança als israelites del

que animen el poble a

Elies

Eliseu

Amós

Osees

Isaïes

Jeremies

Jonàs Daniel

Ezequiel

segon Isaïes

Ageu

Abdies

Zacaries

Malaquies

Joel

tercer Isaïes

∆ reconstruir el Temple∆ profetes∆ Babilònia∆ regne del nord∆ mantenir-se ferm en l’aliança∆ Nínive∆ regne del sud∆ Déu

2) Després de llegir els textos anteriors sobre qui eren els profetes, contesta si són certes o falses les afirmacions següents.

2.1 Un profeta és l'home que sap quin cavall guanyarà a les carreres.

2.2 Un profeta sap qui li ha donat un cop encara que tingui els ulls tancats.

2.3 Un profeta és qui és capaç d'interpetar els esdeveniments i treure'n conclusions.

2.4 Un profeta és una persona que viu molt bé perquè ho sap tot.

2.5 Un profeta normalment és mal vist i es juga la vida.

2.6 Un profeta denuncia la religió que ignora els pobres i no denuncia la injustícia.

2.7 Un profeta recorda que el Déu del seu poble està a favor de les persones.

2.8 Un profeta lluita per la defensa dels drets fonamentals de la persona.

2.9 Un profeta animava al seu poble per a què pactes amb altres reis.

Els llibres profètics

Un dels blocs de llibres més importants de la Bíblia és l'anomenat dels "llibres profètics". Els profetes, però, no eren escriptors sinó homes que utilitzaven la paraula d'una manera viva i directa; en general, són deixebles seus els qui varen transmetre per escrit aquesta paraula. Els deixebles recordaven les paraules del profeta i les transmitien oralment i, de vegades, per escrit.

Els llibres profètics es componen de textos diversos, però la part principal són les dites i els discursos pronunciats pels profetes. També contenen relats biogràfics i autobiogràfics, cartes, himnes i passatges sapiencials.

3) De profetes, per la seva importància, n'hi ha de majors i de menors. Ajudant-te del primer esquema que hem fet sobre "El temps dels profetes", dedueix quins són els profetes majors i anota'ls en el requadre.

Profetes menorsProfetes majors

OseesJoelAmósAbdiesJonàsMiquees

NahumHabacucSofoniesAgeuZacariesMalaquies

El profeta, amb la seva paraula, s'enfronta a les més diverses situacions polítiques, socials o religioses. Ho fa per jutjar i denunciar comportaments, per convertir els qui no creuen i anunciar un futur millor. Ell és un missatger de Déu que no actua pel seu compte: Déu l'escull i l'envia a complir una missió que consisteix en transmetre la paraula de Déu. El profeta parla, doncs, en nom de Déu.

Els grans profetes de l'Antic Testament sorgeixen en moments de crisi per a la història del poble. Eren homes de Déu, caracteritzats per una fe profunda i coherent amb la seva vida, que generalment es referien a temps i llocs determinats, encara que el seu missatge pot conservar tota la seva actualitat en altres situacions.

4) Llegeix ara, per exemple, aquests textos dels profetes Amós, Isaïes i Jeremies i contesta les preguntes que es proposen.

El profeta denuncia el pecat contra la persona i contra Déu

Escolteu això, els qui engoliu els pobres, fins al punt d'exterminar els desvalguts del país! Vosaltres dieu: "¿Quan haurà passat la festa de lluna nova per a poder vendre queviures? ¿Quan haurà passat el repòs del dissabte per a poder obrir els graners? Vendrem amb mesures més petites i pesarem les peces de plata amb pesos més grossos, farem trampa amb les balances. Vendrem el rebuig i tot! Amb aquells diners comprarem esclaus, o bé adquirirem un pobre per un parell de sandalies.” Jo, el Senyor, orgull de Jacob, juro que no oblidaré mai això que feu! [...] "Escolteu això els qui oprimiu el poble”

Am 8, 4-7

4.1) Quines injustícies denuncia el profeta Amós?

4.2) A qui defensa el profeta?

El profeta anuncia com és la societat que vol Déu.

El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus! Llavors brillarà com l'alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avant- guarda la teva bondat, i per reraguarda la glòria del Senyor.Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar; si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s'alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migda.

Is 58,6-10

4.3) Quin dejuni és el que suggereix el profeta per a la gent del seu poble?

4.4) Quan és agradable a Déu la pregària dels homes?

El profeta ofereix un ideal d'igualtat i de fraternitat.

Això us diu el Senyor de l'univers, el Déu d'Israel: Seguiu el bon camí, milloreu la vostra conducta i us deixaré habitar en aquest lloc. No us refieu de les paraules enganyoses, repetint: "Això és el temple del Senyor, el temple del Senyor, el temple del Senyor!". Si de veritat seguiu el bon camí i milloreu la vostra conducta, si feu justícia entre les dues parts d'un plet, si no oprimiu els immigrants, els orfes i les viudes, si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres déus, que serien la vostra perdició, jo us deixaré habitar en aquest lloc, a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempre.

Però vosaltres us refieu de paraules enganyoses que no serveixen de res. Robeu, mateu, cometeu adulteri, jureu en fals, cremeu encens a Baal, seguiu altres déus que mai no havíeu conegut, i després veniu a presentar-vos al meu davant, en aquest temple que porta el meu nom. ¿Penseu que això us salvarà, i que podreu continuar cometent coses tan abominables? Aquest temple que porta el meu nom, ¿us penseu que és una cova de lladres? Doncs sí, això és el que jo veig! Ho dic jo, el Senyor.

Jr 7, 3-11

4.5) A qui defensa el profeta en nom de Déu?

4.6) A qui acusa el profeta en nom de Déu?

4.7) Quan habita Déu enmig del seu poble?

4.8) Quin significat té la presencia del temple a Jerusalem?

Profetes

Autoritat

Finalitat

Procediment

Missatgers de Déu.

Que es compleixi l’aliança entre Déu i el poble, tant en la dimensió humana com religiosa.

Denúncia i predicció.

En els frescos que va pintar Miquel Àngel al sostre de la Capella Sixtina podem veure com el profeta, donat que s’aproxima a l'arribada de Déu, ha abandonat els seus textos a fi d'escoltar als àngels nens que li xiuxiuegen la vinguda del Messies i la proximitat del Judici Final.

Ezequiel, nom que probablement significa "Déu és fort" o "Déu enforteix", devia néixer cap a mitjans de segle VII a.C. A més de profeta, va ser sacerdot, poeta i jurista. Li va tocar viure l'època més dura de la història d'Israel: l'exili. La seva personalitat és força complexa, i els seus escrits són enigmàtics i carregats de simbolisme. És un dels profetes més influents. Es podria dir que el judaisme neix amb Ezequiel.

5) Completa ara l'esquema següent. Abans, però, llegeix els textos que s'indiquen en cada requadre.

PROFETA

denuncia anuncia demana

Isaïes 1,10-23

Jeremies 7,22-28

Jeremies 7,3-11

Jeremies 26,12-13

Isaïes 40,3-5

Isaïes 65,16-19

Ezequiel 11,17-20

Isaïes 32,1-2Isaïes 1,16-17

PROFETESEl profeta Isaïes

En el regne del Sud els profetes més importants van ser Isaïes i Jeremies. En general, tots els profetes del regne del Sud van tenir una característica comuna: tots van posar per escrit els missatges que transmetien.

El profeta Isaïes és un personatge històric de la segona meitat del s. VIII a.C. Va ser el primer que va creure que vindria un Messies, una persona enviada per Déu, que posaria pau al món i eliminaria totes les injustícies, crims, mentides, idolatries.

És el profeta de la passió. En la pintura de Miquel Àngel interromp la lectura del llibre que sosté amb la mà dreta quan l'angelot del seu darrere li crida l'atenció.

«Consoleu, consoleu els meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu al cor de Jerusalem i anuncieu-li que s'ha acabat la seva servitud, que li ha estat perdonada la culpa, que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats.»

Is 40,1-2

No tinguis por, que jo sóc amb tu. No et neguitegis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t'ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa.

Is 41,10

Els profetes fan que reneixi en el poble desterrat l'esperança en Déu.

Els profetes transmeten al poble, en nom de Déu, un missatge d'esperança: Déu salvarà el seu poble i l'alliberarà del desterrament. Anuncien també la mediació d'un personatge que, a l'igual que Moisès o David, portarà la salvació promesa per Déu. El profeta Isaïes l'anomena servent.

«Aquí teniu el meu servent, que jo sostinc, el meu elegit, en qui m'he complagut.» He posat damunt d'ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions.

Is 42,1

«És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel. Jo t'he fet llum de les nacions perquè portis la meva salvació d'un cap a l'altre de la terra.»

Is 49,6-7

PROFETESEl profeta Jeremies

En el regne del Sud els profetes més importants van ser Isaïes i Jeremies. En general, tots els profetes del regne del Sud van tenir una característica comuna: tots van posar per escrit els missatges que transmetien.

Jeremies és l'altre gran profeta del regne del Sud. Va néixer a Anatot, a la vora de Jerusalem, i havia d'anunciar l'imminent desastre del seu poble, missatge d'allò més antipàtic que va provocar burles i va fer-lo objecte de persecucions. Això explica les crisis i les queixes del profeta. Li va tocar viure un dels períodes més desgraciats de la història del seu poble. Va anunciar que el temple de Jerusalem seria destruït i, més tard, va veure com el destruïen; va aconsellar no fer resistència a l'imperi babilònic, i, com que no li van fer cas, el poble va ser deportat a Babilònia. Jeremies va ser portat a Egipte per uns fugitius.

Els profetes fan que reneixi en el poble desterrat l'esperança en Déu.

Perquè vénen dies en què renovaré la vida del meu poble d'Israel i de Judà, diu el Senyor, i els faré tornar al país que vaig donar als seus pares perquè el posseeixin. Ho dic jo, el Senyor.

Jr 30,3

Jeremies és l'últim profeta pintat per Miquel Àngel en el sostre de la Capella Sixtina. En el seu futur contempla la destrucció de Jerusalem, motiu pel qual es mostra pensatiu i preocupat, ensorrant-se en el petit tron que li fa de seient.

Els profetes transmeten al poble, en nom de Déu, un missatge d'esperança: Déu salvarà el seu poble i l'alliberarà del desterrament. Anuncien també la mediació d'un personatge que, a l'igual que Moisès o David, portarà la salvació promesa per Déu.

«Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà. No serà com l'aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d'Egipte; [...] L'aliança que jo pactaré serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. [...] Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat.»

Jr 31,31-34

«Vénen dies que faré néixer un rebrot legítim al llinatge de David. Regnarà com a rei assenyat i defensarà en el país el dret i la justícia. En el seu temps, Judà serà salvat i Israel viurà segur. I li donaran aquest nom: "El Senyor és la nostra salvació".»

Jr 23,5-6

PROFETESEl profeta Daniel

El jove Daniel figura, a l'edat de catorze anys, entre els jueus deportats a Babilònia. Allí, encara que viu com a jueu, és educat en el palau del rei i aviat comença a destacar per la seva saviesa. A més, posseeix el do de la interpretació dels somnis que va fer que fos estimat entre la cort, fins que l'enveja dels cortesans va aconseguir que el llencessin a un pou ple de lleons.

Finalment el rei va ordenar que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li va dir: "El Déu que tu adores cada dia et salvarà" Després van dur una pedra per tancar la boca d'aquella fossa; el rei la va segellar amb el seu anell i amb l'anell dels seus magnats perquè ningú no pogués fer res a favor de Daniel. El rei va tornar al palau, va passar la nit en dejú, no es féu portar les concubines, i no va poder dormir. A trenc d'alba es va llevar i se'n va anar de pressa a la fossa dels lleons. Quan era a la vora, va cridar Daniel amb veu adolorida. [...] Llavors Daniel va parlar al rei i li va dir: "Que el rei visqui per sempre! El meu Déu ha enviat l'àngel a cloure la gola dels lleons i no m'han fet cap mal. [...] El rei se'n va alegrar molt i ordenà que traguessin Daniel de la fossa. El van treure i no li van trobar ni una sola ferida, perquè havia confiat en el seu Déu.

Dn 6,17-24

Daniel al Còdex del Beatus de Liébana. Les visions.

Al profeta Daniel li fou revelat, en visió misteriosa, el triomf esclatant del Regne de Déu a la fi del món. Els imperis tirànics que han regit i regiran els homes a través dels temps son la manifestació concreta de les forces del mal. La impietat, l'apostasia, la injustícia, la persecució dels fidels, l'explotació dels pobres i dels humils. Tots aquests agents sinistres del Maligne son encarnats al·legòricament per les 4 Bèsties: el lleó amb ales d'aguila, l'os entregirat, el lleopard de 4 ales i 4 testes i la fera terrible i forta amb 10 banyes. Després de contemplar, com una successió cal·leidoscòpica, l'activitat satànica d'aquests enemics de Déu, el Vident esguarda el senyor en la figura d'un ancià venerable, amb vestidura blanca com la neu, assegut triomfalment en el seu setial de glòria, envoltat per una multitud immensa de milers i milions d'angels i benaurats. Dessota, les 4 Bèsties seran devorades pel riu de foc que surt del soli diví...

PROFETESEl profeta Ezequiel

En els frescos que va pintar Miquel Àngel al sostre de la Capella Sixtina podem veure com el profeta, donat que s’aproxima a l'arribada de Déu, ha abandonat els seus textos a fi d'escoltar als àngels nens que li xiuxiuegen la vinguda del Messies i la proximitat del Judici Final.

Ezequiel, nom que probablement significa "Déu és fort" o "Déu enforteix", devia néixer cap a mitjans de segle VII a.C. A més de profeta, va ser sacerdot, poeta i jurista. Li va tocar viure l'època més dura de la història d'Israel: l'exili. La seva personalitat és força complexa, i els seus escrits són enigmàtics i carregats de simbolisme. És un dels profetes més influents. Es podria dir que el judaisme neix amb Ezequiel.

Durant l'exili a Babilònia el profeta més important va ser Ezequiel. A Babilònia, els jueus exiliats gaudien d'una certa llibertat: construïen les seves cases, conreaven les seves terres, es reunien per pregar, etc. Però dubtaven de la força del seu Déu enfront de la del déu babilònic. Els desterrats enyoraven molt el seu passat: la seva terra promesa i la ciutat de Jerusalem:

Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d'enyorança de Sió; teníem penjades les lires als salzes d'aquella ciutat. Els qui ens havien deportat volien que cantéssim; ens demanaven cants de festa els qui ens havien entristit: «Canteu-nos algun càntic de Sió!» Com podíem cantar cants del Senyor en una terra estrangera? Si mai t'oblidava, Jerusalem, que caigui en oblit la meva dreta. Que se m'encasti la llengua al paladar si deixés d'evocar el teu record, si no posés Jerusalem al capdamunt dels cants de festa.

Ps 137,1-6

Apareixia aleshores el profeta Ezequiel per tornar a donar al seu poble la fe i la confiança en el seu Déu. En la seva predicació, va explicar al poble que Déu no els havia abandonat, sinó que havia marxat amb ells a l'exili i compartia el seu destí.

Us prendré d'entre els altres pobles, us aplegaré de tots els països i us faré tornara a la vostra terra. Abocaré sobre vosaltres aigua pura i quedareu purificats de totes les vostres immundícies i de tots els vostres ídols repugnants. Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré el meu Esperit dins vostre i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions. Llavors habitareu en el país que vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu.

Ez 36,24-28

PROFETESEl profeta Jonàs

Déu li va ordenar que anés a predicar a Nínive, a l'imperi assiri, però Jonàs no vol. Ell se sent inútil i incompetent i, per això, es vol escapar i embarca cap a l'altre costat de món, cap a Tarsis que es troba a la península ibèrica.

Però Iahveh no abandona fàcilment els seus obrers: una tempesta horrible cau sobre el vaixell i els mariners. Aquests estan plens de nervis i tenen por, en canvi Jonàs està tranquil.lament dormint a dins del barco. En veure'l així, la resta dels mariners creuen que ell és el culpable d'aquella terrible tempesta i decideixen que Jonàs ha de ser castigat. El llencen al mar i, a l'instant, la tempesta s'atura i el mar es transforma en una bassa d'oli.

Quan Jonàs es troba sol enmig del mar és engolit per un monstre marí, un peix enorme, dins del qual hi passa tres dies i tres nits senceres entonant càntics de lloança al Senyor. Finalment el peix el vomita a la platja, situada en direcció al camí de Nínive. Aleshores el profeta entén que tota l'aventura significa que ha de complir la missió que havia rebutjat.

Jonàs va ser devorat per una balena que tres dies després el va expulsar a la platja. Per aquest motiu es considera aquest profeta com a prefiguració de la Ressurrecció de Crist. Per això, Miquel Àngel el pinta amb un enorme peix al seu costat.

Jonàs arriba a Nínive i recorre tota la ciutat clamant: "Dintre de quaranta dies Nínive serà destruïda". La població de Nínive reacciona fent cas de la paraula del profeta i comença a creure en Déu, a fer dejuni i a vestir-se amb sacs. Fins i tot el propi rei s'asseu sobre les cendres. Davant d'això, Déu retira la seva sentència d'extermini de la ciutat.

A Jonàs, però, no li agrada pas gaire la decisió que ha pres Déu. Se sent desprestigiat com a missatger perquè el seu missatge no s'ha complert. Es queixa amargament a Déu i li reprén la seva irritabilitat. Deixa la ciutat i se'n va al camp, on viu en una petita cabana que s'ha construït. Déu, aleshores, fa crèixer una planta tan ràpidament que, al cap de poc, ja és un arbre que el protegeix amb la seva ombra. Al dia següent l'arbre s'asseca i Jonàs, mort de calor pel sol, desitja només morir. El Senyor li diu: "Aquesta planta no t'ha donat cap feina, ni ets tu qui l'ha feta créixer; en una nit ha brotat i en una nit s'ha marcit. I mira com te'n planys! ¿I jo no havia de plànyer Nínive on viuen més de cent vint mil persones que no distingeixen el bé del mal?

PROFETESEl profeta EliesElies és el més popular dels profetes. La primera notícia que en tenim d'ell és quan es presenta davant el rei Ajab que, influït per la seva dona Jezabel, està reinstaurant els déus idòlatres cananeus. Elies li profetitza tres anys de sequera i, davant la ira del rei, ha d'amagar-se prop d'un riu on és alimentat pels corbs. La profecia, però, es compleix.

Elies torna davant d'Ajab i l'acusa de ser el responsable de les desgràcies d'Israel perquè el país s'ha girat d'esquena a Iahveh. Afirma que cal triar entre Baal o bé Iahveh, i, a tal fi, proposa una reunió a la muntanya del Carmel amb els sacerdots d'Astarté i de Baal. Allí els desafia a què el seu déu faci caure foc del cel damunt de la víctima escollida en sacrifici. Els falsos déus no ho aconsegueixen i, en canvi, quan és el torn del déu d'Elies, el foc cau de forma fulminant. Els sacerdots de Baal són morts allí mateix i el poble torna al culte a Iahveh.

Profeta de desgràcia per als idòlatres i profeta de salvació per als fidels, Elies anuncia els càstigs dels crims i prepara la vinguda del Messies. Elies sabia que no moriria i que seria endut al cel damunt d'un carro i cavalls de foc.

S'observa una similitud notable entre els esdeveniments de la vida d'Elies i la de Moisès. Per això, i per l'eficàcia de les seves intervencions i el fet de la seva elevació al cel (del qual se'n dedueix que ha de tornar per anunciar la vinguda del Messies), el seu record ha perviscut amb tota nitidesa en la memòria d'Israel: més d'un llibre de la Bíblia s'hi refereix (Malaquies, Macabeus, Eclesiàstic), i des de sempre assisteix a la circumcisió dels nens jueus, posseeix la seva pròpia copa en la festa de la Pasqua i el seu seient en els àpats familiars. El cristianisme també el recorda, i veu en la missió de Sant Joan Baptista la vocació mateixa del profeta, i apareix al costat de Moisès en la transfiguració a la muntanya del Tabor.

El Déu de la Bíblia

Surt a trobar la humanitat

Pren la iniciativa Compta amb els febles Ofereix alguna cosa nova Es revela com a

Déu Salvador

Crida elsPROFETES

CridaABRAHAM

CridaMOISÈS

CridaDAVID

Envia el seu fill JESÚS

Rebutjatspel poble per

Denunciar lainjustícia i anunciar la salvació

Que neix pobrei mor a la creu per

Inaugurar elRegne de Déu

Vell i sense fill per

Déu de la justícia i l’esperança

Alliberar el seu poble

Ser el rei del seu poble

Déu sensible al patiment

Exiliat i refugiat per

Ser pare d’un gran poble

Déu de l’Aliança

Déu fidel a les promeses

El fill petit per

Com és Déu? Com és el Déu de la Bíblia?Acostumem a afirmar que Déu és un misteri, és a dir, quelcom que no podem entendre ni comprendre. Tanmateix, però, el misteri no és alguna cosa buida, sinó una realitat inabarcable que desborda l'home. En manifestar-se Déu als homes podem dir d'Ell una sèrie de propietats o atributs que el defineixen com a Déu i el distingeixen de les criatures.Digui el que es digui de Déu, però, és impossible per a l'home copsar la seva realitat. Per aquest motiu la teologia només pot parlar de Déu en negatiu, és a dir, només pot arribar a dir amb certa precisió allò que no és Déu (teologia apofàtica o negativa). Així, deixant clar el que no és podrem començar a comprendre allò que és.

En el quadre següent apareixen tres columnes. En la primera has d'anotar l'atribut de Déu que hauràs de deduir del fragment de la Bíblia que hi ha a la tercera columna.

Atributs de Déu Fragment de text Bíblic

Això diu el senyor, rei d'Israel, el qui l'allibera, el Senyor de l'Univers: «Jo sóc el primer i el darrer; fora de mi no hi ha cap Déu» Is 44,6

Is 40,28Que no ho sabeu? No ho heu sentit a dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d'un cap a l'altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel.ligència.

Jb 42,1-2Job va adreçar aquesta resposta al Senyor: "Reconec que tu ho pots tot, que no t'és impossible cap projecte".

Jr 42,5Ells van dir a Jeremies: "Que el Senyor sigui testimoni ferm i fidel contra nosaltres si no complim exactament tot allò que ell, el Senyor, el teu Déu, t'encarregui de dir-nos".

2Sa 7,28 Tu, Senyor, Déu sobirà, ets realment Déu, i les teves paraules són veritat.

Jr 31,3 El Senyor se m'aparegué de lluny i em deia: «T'estimo amb un amor etern, per això t'he atret i et sóc fidel.»

Ex 34,6 El Senyor, tot passant davant Moisès, va proclamar: «El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor!»

Sl 100,5"Que n'és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles."

Ara llegeix les cites següents i compara-les amb el que s'ha dit en el requadre anterior sobre Déu. Et sembla que és el mateix Déu ?

Jdt 13,11-201Mac 7,33-50

Js 7,10-15Ex 21,1-17

.......................................................................................................

...................................