Per Sant Jordia l’IEC llegim RODOREDA

Ho realitzem cada any dos cops: octubre i abril

EL PRESIDENT DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS I PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ MERCÈ RODOREDA, JOANDOMÈNEC ROS,

US CONVIDA A LLEGIR L’OBRA DE MERCÈ RODOREDA EN VEU ALTA

Mercè Rodoreda i GurguíBarcelona, 10 d’octubre de 1908Girona, 13 d’abril de 1983

DIMARTS 23 D’ABRIL DE 2019. DIA DE SANT JORDI

Jardí Mercè Rodoreda:17.00 Benvinguda: Joandomènec Ros, president de l’IEC Lectura de Quanta, quanta guerra...

Pati de la Casa de Convalescència:18.00 Obra de teatre: 18 escenes de La Plaça del diamant, a càrrec de la Companyia Eòlia, dirigida per Paco Mir

Data: 23 d’abril de 2019Hora: 17.00 hLloc: Pati de la Casa de Convalescència, seu de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

Apunteu-vos a llegir o a escoltar. Inscripcions a https://www.iec.cat/jornades/rodoreda2019.asp

Barcelona, abril del 2019

Per Sant Jordia l’IEC llegim RODOREDA

Ho realitzem cada any dos cops: octubre i abril

EL PRESIDENT DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS I PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ MERCÈ RODOREDA, JOANDOMÈNEC ROS,

US CONVIDA A LLEGIR L’OBRA DE MERCÈ RODOREDA EN VEU ALTA

Mercè Rodoreda i GurguíBarcelona, 10 d’octubre de 1908Girona, 13 d’abril de 1983

DIMARTS 23 D’ABRIL DE 2019. DIA DE SANT JORDI

Jardí Mercè Rodoreda:17.00 Benvinguda: Joandomènec Ros, president de l’IEC Lectura de Quanta, quanta guerra...

Pati de la Casa de Convalescència:18.00 Obra de teatre: 18 escenes de La Plaça del diamant, a càrrec de la Companyia Eòlia, dirigida per Paco Mir

Data: 23 d’abril de 2019Hora: 17.00 hLloc: Pati de la Casa de Convalescència, seu de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

Apunteu-vos a llegir o a escoltar. Inscripcions a https://www.iec.cat/jornades/rodoreda2019.asp

Barcelona, abril del 2019

Quanta, quanta guerra…, de Mercè Rodoreda i Gurguí, publicada l’any 1980, la va es-criure durant una estada a casa de la seva amiga Carme Manrubia, a Romanyà de la Sel-va. Aquest llibre, juntament amb Viatges a uns quants pobles —part del llibre Viatges i flors—, li permeteren guanyar l’any 1980 el Premi Ciutat de Barcelona. Rebé també el Premi Crítica Serra d’Or de l’any 1982. Segons explica Mercè Rodoreda al pròleg del llibre, el títol original havia de ser El soldat i les roses i el protagonista de l’obra, Manuel. Tanmateix, aquesta idea canvià: Manuel es transformà en Adrià Guinart, un noi de quinze anys que, cansat de la seva inexperi-ència en la vida i per anhel de llibertat, decideix anar al front amb un amic de la infància juntament amb altres companys. Allí torna a fugir quan li ho proposen i viu tot un seguit d’aventures amb persones desconegudes per pobles i boscos. També ens confessa Rodoreda que, en Quanta, quanta guerra…, de batalles de guerres en si, no n’hi ha. La idea és que volia fer el mateix que en l’obra Manuscrit trobat a Sa-ragossa, de Jan Potocki, un llibre en què Saragossa tampoc hi apareix.

COMPANYIA EÒLIALa Companyia Eòlia té la voluntat de donar visibilitat als professionals que han estat alumnes d’interpretació de l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. La companyia forma part d’un projecte ambiciós que configura Eòlia com a centre de formació, creació, pro-ducció i exhibició de les arts escèniques. Un projecte global adreçat a futurs actors, di-rectors i dramaturgs. Per a assolir aquests objectius, Eòlia compta amb uns recursos molt apreciables com són els dramaturgs i directors teatrals que col·laboren com a professors del centre, Teatre Eòlia, amb cent localitats i amb espais de creació i d’assaig propis.

«18 escenes de La plaça del Diamant». Extretes de l’adaptació de l’obra de Mercè Ro-doreda des d’una mirada contemporània.Amb el rerefons de l’arribada de la República i de la Guerra Civil, aquesta novel·la, que inicialment s’anomenava Colometa, se centra en el personatge de la Natàlia, la Colome-ta, una dona jove que representa moltes altres dones a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. La Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida , i el seu marit Quimet, li imposen. Arriba a acceptar que li canviï el nom pel de Colometa. Com moltes dones de l’època, veurà marxar i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per a tirar endavant els fills. Enfonsada en un matrimoni que no li pro-porciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat i cedeix tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d’una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text, el lector va descobrint la resigna-ció d’aquesta dona davant la realitat que li ha tocat viure.La novel·la és també una crònica ideal de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels barcelonins.

FITXA ARTÍSTICA: ACTRIUS:Direcció i dramatúrgia: Paco Mir Colometa jove: Carla PueyoProducció: Companyia Eòlia Colometa gran: Núria BonetProducció executiva: Conchita Pons Enriqueta: Georgina Llauradó Músiques: Jofre Bardagí

Quanta, quanta guerra…, de Mercè Rodoreda i Gurguí, publicada l’any 1980, la va es-criure durant una estada a casa de la seva amiga Carme Manrubia, a Romanyà de la Sel-va. Aquest llibre, juntament amb Viatges a uns quants pobles —part del llibre Viatges i flors—, li permeteren guanyar l’any 1980 el Premi Ciutat de Barcelona. Rebé també el Premi Crítica Serra d’Or de l’any 1982. Segons explica Mercè Rodoreda al pròleg del llibre, el títol original havia de ser El soldat i les roses i el protagonista de l’obra, Manuel. Tanmateix, aquesta idea canvià: Manuel es transformà en Adrià Guinart, un noi de quinze anys que, cansat de la seva inexperi-ència en la vida i per anhel de llibertat, decideix anar al front amb un amic de la infància juntament amb altres companys. Allí torna a fugir quan li ho proposen i viu tot un seguit d’aventures amb persones desconegudes per pobles i boscos. També ens confessa Rodoreda que, en Quanta, quanta guerra…, de batalles de guerres en si, no n’hi ha. La idea és que volia fer el mateix que en l’obra Manuscrit trobat a Sa-ragossa, de Jan Potocki, un llibre en què Saragossa tampoc hi apareix.

COMPANYIA EÒLIALa Companyia Eòlia té la voluntat de donar visibilitat als professionals que han estat alumnes d’interpretació de l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. La companyia forma part d’un projecte ambiciós que configura Eòlia com a centre de formació, creació, pro-ducció i exhibició de les arts escèniques. Un projecte global adreçat a futurs actors, di-rectors i dramaturgs. Per a assolir aquests objectius, Eòlia compta amb uns recursos molt apreciables com són els dramaturgs i directors teatrals que col·laboren com a professors del centre, Teatre Eòlia, amb cent localitats i amb espais de creació i d’assaig propis.

«18 escenes de La plaça del Diamant». Extretes de l’adaptació de l’obra de Mercè Ro-doreda des d’una mirada contemporània.Amb el rerefons de l’arribada de la República i de la Guerra Civil, aquesta novel·la, que inicialment s’anomenava Colometa, se centra en el personatge de la Natàlia, la Colome-ta, una dona jove que representa moltes altres dones a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. La Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida , i el seu marit Quimet, li imposen. Arriba a acceptar que li canviï el nom pel de Colometa. Com moltes dones de l’època, veurà marxar i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per a tirar endavant els fills. Enfonsada en un matrimoni que no li pro-porciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat i cedeix tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d’una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text, el lector va descobrint la resigna-ció d’aquesta dona davant la realitat que li ha tocat viure.La novel·la és també una crònica ideal de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels barcelonins.

FITXA ARTÍSTICA: ACTRIUS:

Direcció i dramatúrgia: Paco Mir Colometa jove: Carla PueyoProducció: Companyia Eòlia Colometa gran: Núria BonetProducció executiva: Conchita Pons Enriqueta: Georgina Llauradó Músiques: Jofre Bardagí