El món,

l’alimentació

i JO.

Crèdit variable per al primer cicle de l’ESO

© del text: Elena Carrillo Álvarez

©de l’edició: Prevenció Risc Escolar S.L. Mallorca, 303, 2-2 08037 Barcelona Edició produïda per la Fundació Blanquerna Assistencial i de Serveis (URL). Aquest treball ha estat guardonat amb el premi Sant Jordi 2008 de l’Institut d’Estudis Catalans. S’autoritza la impressió i reproducció del material per a usos educatius.

El nostre estat de salut no és fruit del que fem en un sol dia: ni per cuidar-nos

solament un dia la nostra salut millorarà, ni per no fer-ho bé del tot perdrem salut.

No obstant això, sí que dia rere dia anem forjant el nostre estat de salut.

Ara sembla que res no et pot afectar, ets jove! Però de la mateixa manera que un

cotxe nou acaba notant el pas del temps, el nostre cos també acaba per envellir... i no

tan sols això, sinó que pot continuar essent nou però estar rovellat!

Pensa que, precisament perquè ets jove, tens moltíiissimes coses a fer, i per això és

important que estiguis en les millors condicions, per donar el millor de tu mateix!

Aquí et presentem algunes idees per conèixer-te millor i cuidar-te cada dia!

4

Sessió 1

Reflexionem!!!

Conceptes clau__________________________________________________________

- La salut és un concepte que engloba la totalitat de la persona, i l’afecta

completament, no solament a fisiològicament (tot allò que fa referència al

cos), sinó en totes les seves dimensions: psicològica, social, espiritual, etc.

- Concepte d’estil de vida com a costums d’hàbits, valors, costums i principis;

quelcom determinant de l’estat de salut.

- Som el que mengem: el nostre organisme es construeix a partir i a través

d’allò que ingerim.

- Cal buscar un equilibri entre el diferents àmbits de la nostra vida.

- Si volem dur a terme algun canvi, el primer pas és ser-ne conscient.

- Demanar ajuda mai no serà sobrer: pares, família, professors, professionals

sanitaris poden ser de gran ajuda.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

1

5

_________QÜESTIONARI I: Hàbits alimentaris i estil de vida__________

1. Per tu és important aconseguir/mantenir un bon estat de salut? Per què?

2. En 3 idees, què és per tu la salut?

3. Fas exercici regularment? En cas afirmatiu, quin(s) i quant de temps hi

dediques a la setmana?

4. Consideres equilibrada la teva dieta?

5. Quants àpats acostumes a fer al llarg del dia?

6. Tens gana fora d’aquests moments? I en cas afirmatiu, menges? Què?

7. Quan et lleves, del 0 al 5, quanta gana tens?

8. En aquest moment, què acostumes a menjar?

a. Res

b. Només un làctic

c. Un làctic i algun producte a base de cereals (pa, galetes, cereals

d’esmorzar...)

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

1

6

d. Un làctic, algun producte a base de cereals i una fruita.

e. Brioixeria (bollicao, donuts, croissants, etc.)

f. Altres

9. A mig matí, del 0 al 5, tens gana?

10. Què és més habitual que mengis a aquesta hora? (marca-ho amb una creu)

a. Res

b. Una peça de fruita

c. Un entrepà

d. Brioixeria

e. Llaminadures o snacks

f. Altres

11. A l’hora de dinar, del 0 al 5, tens gana?

12. On i amb qui dines?

13. Escriu al costat de cada aliment la freqüència setmanal amb què forma part

del teu dinar:

Arròs pasta Verdura/ amanida

Llegum patata pa

Carn Peix Ous

Fruita Iogurt Postres làctiques

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

1

7

14. A mitja tarda, del 0 al 5, tens gana?

15. Menges alguna cosa a aquesta hora? (Marca-ho amb una creu)

a. Res

b. Una peça de fruita

c. Un entrepà

d. Brioixeria

e. Llaminadures o snacks

f. Llet o iogurt

g. Cereals

h. Altres

16. A quina hora acostumes a sopar? On i amb qui ho fas?

17. Del 0 al 5, quanta gana tens quan arriba aquest moment?

18. Escriu al costat de cada aliment la freqüència setmanal amb què forma part

del teu sopar:

Arròs pasta Verdura/ amanida

Llegum Patata Pa

Carn Peix Ous

Fruita Iogurt Postres làctiques

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

1

8

19. Quantes vegades a la setmana prens:

Fruits secs Llaminadures Patates fregides o altres snacks

Brioixeria Embotit Begudes alcohòliques

20. Quins són els teus 3 aliments preferits?

21. Hi ha aliments o plats que no t’agradin? Quins? Sabries dir per què?

22. Posa una creu a la columna corresponent segons escaigui:

Totalment en

desacord

En desacord

D’acord Totalment d’acord

Quan estic sol/a menjo més ràpid

Quan estic amb els amics menjo més

Quan estic nerviós/a sento necessitat de menjar

Quan estic nerviós/a tinc la sensació que se’m tanca l’estómac

23. Què entens per dieta mediterrània?

24. Has tastat mai cuina d’altres cultures? De quines?

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

1

9

25. Cuines sovint? T’agrada?

26. Posa una creu a la columna corresponent segons escaigui:

Totalment en

desacord

En desacord

D’acord Totalment d’acord

Darrerament he notat canvis en el meu cos: pes, pèl, alçada...

Em preocupa la meva imatge Em sento a gust amb el meu cos Em sento bé amb mi mateix/a Em preocupa el que els altres pensen de mi?

Sovint sento que vull tenir més llibertat i autonomia

De vegades no estic d’acord en la manera de fer les coses dels adults

Quan estic nerviós/a sento necessitat de menjar

Quan estic nerviós/a tinc la sensació que se’m tanca l’estómac

27. Has intentat alguna vegada fer dieta per aprimar o per augmentar la

musculatura?

28. En general, com diries que és el teu estat de salut?

29. T’agradaria fer petits canvis per millorar el teu estat de salut? Per exemple?

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

1

10

Sessions 2 i 3

L’estil de vida

Conceptes clau______________________________________________________

- No hi ha un únic estil de vida saludable, però tots tenen trets comuns: cal

tenir en compte la dieta, l’activitat física, la percepció que un té d’un mateix...

- L’alimentació és un dels elements més importants de l’estil de vida: no

solament comprèn allò que mengem, sinó com ho fem, com ho vivim.

- Actualment hi ha un desequilibri entre la ingesta i la despesa energètica. En

són un bon exemple l’abundància de productes rics en greixos existents al

mercat; la pèrdua de la cultura popular, que a còpia de l’assaig-error havia

aconseguit unes pautes alimentàries idònies; el sedentarisme que

promocionen televisió, ordinadors, videoconsoles...

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

2

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

2

11

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

3

12

Sessió 4

Què en saps?

________________________________________________________________

- Tothom menja, i tradicionalment s’ha menjat d’una manera prou

equilibrada... però...QUÈ EN SAPS D’ALLÒ QUE MENGES?

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

4

13

_____QÜESTIONARI 2: Coneixements sobre nutrició i dietètica_______

1. Què és per tu la nutrició? I l’alimentació?

2. Com definiries nutrient? Quins en coneixes?

3. Saps a quins aliments podem trobar proteïnes? Podries dir per què és

important menjar-ne?

4. És necessari prendre suplements de vitamines i/o minerals?

5. Quant de líquid cal beure cada dia?

6. És necessari menjar greixos?

7. Amb quina freqüència creus que cal menjar verdures i/o hortalisses?

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

4

14

8. Què ens aporta un plat de pasta? Com es tradueix això al nostre cos?

9. Quantes peces de fruita hauríem de menjar al dia?

10. I de làctics, n’hi ha prou amb un got de llet al matí?

11. Quins llegums coneixes? Quants dies a la setmana recomanen els experts que

en mengem?

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

4

15

Sessió 5

Els nutrients

energètics

Conceptes clau______________________________________________________

- El nostre cos necessita energia per funcionar i la treu dels nutrients continguts

en els aliments.

- No tots els nutrients ens aporten el mateix tipus d’energia.

a. Els LÍPIDS o GREIXOS ens aporten energia de llarga durada.

b. Els GLÚCIDS ens proporcionen energia per aprofitar-la de seguida

c. Les PROTEÏNES també proporcionen energia, però en realitat la seva

funció més important és formar l’estructura del nostre cos i

mantenir-ne un bon funcionament. Són indispensables!

- El nostre cos té reserva només per a alguns nutrients; per tant, dels que NO té

reserva n’hem de menjar amb més freqüència, com és el cas de les proteïnes.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

5

16

____ FONTS DELS DIFERENTS NUTRIENTS ENERGÈTICS____________________

GLÚCIDS

Monosacàrids Fruita, mel Absorció ràpida

Disacàrids Sucre de taula, llet

Absorció lenta Polisacàrids cereals, llegums, patata, verdures

LÍPIDS

Saturats Carn, làctics, mantegues, cacau, coco, palma Àcids grassos

Insaturats Peix, llegums, fruits secs

Fosfolípids Ou, llegums

Colesterol Carn, làctics, mantegues (només origen animal)

PROTEÏNES

Ou, peix, carn, làctics, llegums

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

5

17

Sessió 6

Els nutrients

no energètics

Conceptes clau______________________________________________________

- Si bé és cert que el nostre cos funciona amb energia, cal no oblidar que

funciona millor si té altres nutrients com ara les vitamines, els minerals,

l’aigua o la fibra.

- També anomenats “micronutrients”, les vitamines i minerals pertanyen per

excel·lència al món del vegetals: fruites i verdures han de ser els nostres aliats!

- El nostre cos és, en un 70%, aigua de la qual cada dia tenim pèrdues (orina,

suor, sucs digestius...) que cal recuperar!

- La fibra ens ajuda a “netejar” l’organisme...; per això fruita, verdura, cereals

integrals han de ser en la nostra dieta diària!

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

6

18

__________________________ELS NUTRIENTS______________________________

1. Defineix amb les teves paraules què entens per nutrient.

2. Quins són els nutrients energètics?

3. Quins nutrients hem de prendre si necessitem energia a curt termini? Quins

aliments ens hi poden ajudar?

4. Quina és la funció principal dels àcids grassos? Quins tipus hi ha i on els

trobem? Què és el que fa que potenciem els uns per damunt dels altres?

5. Quins aliments són rics en colesterol?

6. Realment són tan importants les proteïnes? Per què? Quan cal prendre-les?

Quins aliments ens les aporten?

7. Quina quantitat de líquid es necessita al dia? De què depèn que n’haguem de

beure més o menys?

8. Cita 4 minerals, la seva funció principal i 2 aliments que els continguin.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

6

19

9. Completa el quadre següent:

Vitamines hidrosolubles Funció aliments

VITAMINA C Antioxidant, millora la

immunitat

VITAMINES B Cereals integrals, llegums,

fruits secs.

Vitamines liposolubles Funció aliments

VITAMINA A Protector de les mucoses

Facilita l’absorció intestinal

del calci i la seva fixació als

ossos.

- La fabriquem prenent el

sol.

- Peix blau

VITAMINA E Antioxidant, antiinflamatòria

VITAMINA K - La sintetitzen bacteris

intestinals

10. Per què és important la fibra? Quins aliments ens n’aporten?

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

6

20

Sessions 7 i 8

Els grups

d’Aliments

Un petit exercici______________________________________________________

En grups de 2, 3 o 4, segons indiqui el professor, haureu de presentar en un interval màxim de temps de 10 minuts, el grup d’aliments assignat, triat d’entre els següents:

1. llet i làctics 2. ous i ovoproductes 3. verdures i tubercles 4. fruites (fresques i seques) 5. cereals i llegums 6. carns i productes carnis 7. peixos i mariscs 8. greixos i olis 9. aliments edulcorant (sucres, mels, edulcorants artificials...) i condiments i

espècies 10. aigües i begudes refrescants

Cal tractar els punts següents: - Origen: d’on s’obtenen - Característiques comunes en quant a nutrients - Diferents productes dins de cada grup

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

7 i 8

21

Sessió 9

L’alcohol

Conceptes clau______________________________________________________

- En moltes cultures, el consum de begudes alcohòliques és habitual en

situacions socials ben diverses.

- El seu consum irresponsable pot comportar problemes de salut importants,

com per exemple: hemorràgies internes, intoxicació alcohòlica, pèrdua del

control... L'alcohol pot comportar dependència; per tant, es considera una

beguda addictiva.

- L’alcohol és una beguda calòrica, és a dir, que aporta energia.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

9

22

Sessió 10

Visita cultural

- Conèixer d’on ve el que mengem ens fa estar més connectats amb el nostre

entorn, apreciar més els plats quan som a taula...

SORTIM A VEURE EL QUE LA NATURA ENS OFEREIX!

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

10

23

Sessió 11

Els aliments

de temporada

Conceptes clau______________________________________________________

Els aliments de temporada són interessants per molts motius:

- Són més nutritius i saborosos

- Són més econòmics

- Són més ecològics

- Acostumen a ser més nutritius.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

11

24

Verdures i hortalisses Fruita fresca i tropical

MES G F M A M J J A S O N D

Albercoc

Arándanos

Figues

Cireres

Prunes

Endrina

Gerds

Maduixes

Granada

Groselles

figues

Lima

Llimona

Mandarina

Poma

Préssec

Meló

Codony

Mores

Taronja

Nespres

Peres

Pinya

Plàtans

Aranja

Síndria

Raïm

Alvocat

Caquis

Xirimoia

Coco

Maracuyà

Guayaba

Kiwano

Kiwi

Kumquat

Litchis

Mango

Mangostán

Papaya

Pitahaya

Rambután

Tamarillo

MES G F M A M J J A S O N D

Bleda

Xicoia

All

All tendre

Carxofa

Api

Albergínia

Col

Borratxa

Bròquil

Carbassó

Carbassa

Card

Ceba

Cols de Brussel·les

Coliflor

Endívies

Escarola

Espàrrecs de marge

Espàrrecs blancs

Espinacs

Fonoll

Mongeta tendra

Enciam

Nap

Cogombre

Pebrot

Porro

Rave

Remolatxa

Bolets

Tomàquet

Pastanaga

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

11

25

Sessió 12

El mercat

Fes el xafarder!!!______________________________________________________

No tens curiositat?! Aprofita que ets al mercat i demana als botiguers....

- Per què algunes fuites i verdures les podem trobar tot l’any mentre que

d’altres només alguns mesos?

- Per què alguns productes són més cars en algunes èpoques de l’any?

- Se li pot demanar a l’especialista que doni directrius per triar el millor enciam,

la millor poma, la millor taronja, el millor meló, etc.

- Com es pot saber si un producte és o no en el seu punt òptim de maduració?

- Com distingim la qualitat dels productes vegetals?

- Com cal emmagatzemar i conservar els vegetals?

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

12

26

Sessió 13

Anàlisi

d’etiquetes

Conceptes clau______________________________________________________

Si sabem què buscar i com interpretar la informació que contenen, les etiquetes

alimentàries ens ajuden a conèixer el que menjarem:

- D’on prové?

- De què està fet?

- Quina és la data màxima per consumir-ho?

- Té alguna propietat especial?

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

13

27

Les etiquetes ens aporten informació important sobre el producte que identifiquen.

Constitueixen el compromís del fabricant amb el consumidor que l’article és correcte

i que està elaborat segons les condicions que la normativa exigeix.

L’etiquetatge ha de ser clar i concís i no ha de confondre el consumidor amb cap de

les informacions que aporta.

Quines dades hem de trobar en una etiqueta?

- En els aliments envasats:

1. Nom del producte (diferent de la marca) segons les característiques

bromatològiques: no és el mateix un iogurt que unes postres làctiques

ni un suc que un nèctar.

En alguns productes, a més, caldrà especificar la qualitat (extra,

primera...) i el calibre (per exemple, en el cas dels ous).

2. Llistat d’ingredients per ordre quantitativa de més a menys.

3. La quantitat neta de producte (en pes en sòlids i volum per als líquids).

4. Data de caducitat (per a productes molt peribles) o de consum

preferent per a aquells que es conserven més de 18 mesos.

5. Lot al qual pertany.

6. Grau alcohòlic, si aquest és superior al 1,2%.

A més, en la majoria de casos també trobem altre dades com ara les

condicions de conservació, d’utilització, la identificació de l’empresa,

l’origen, etc.

La informació nutricional no és obligatòria per a la majoria de productes:

només per a aquells que en la seva presentació fan referència a la seva

composició nutricional (per exemple: baix en colesterol, ric en ferro, etc.)

Alhora, una etiqueta nutricional pot ser més o menys exhaustiva. En la

forma més esquemàtica només ens informa de l’aport energètic i

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

13

28

quantitat de proteïnes, hidrats de carboni i lípids. De manera més extensa

aporta informació sobre el tipus d’hidrats de carboni, proteïnes, lípids,

contingut en fibra, sodi, vitamines, colesterol, etc. En alguns productes

s’especifica la quantitat de vitamines i/o minerals per relacionar-les amb

les CDR (quantitat diària recomanada).

- En els aliments sense envasar:

Tant els productes que es presenten sense envasar en els comerços com

aquells que s’envasen a petició del consumidor han d’incorporar les dades

obligatòries mitjançant una etiqueta o cartell en el punt de venda.

1. Denominació del producte, estat físic o tractament a que ha estat

sotmès.

2. En la carn cal especificar la classe o tipus del canal i la denominació

comercial de la peça (tapa, filet, etc.)

En el peix, la forma de presentació comercial.

En els aliments que s’envasen a l’establiment:

Categoria, qualitat, varietat i origen.

Llistat d’ingredients, si cal.

Quantitat neta.

Data de caducitat o consum preferent.

Identificació de l’empresa.

Condicions especials de conservació, si calen.

Allò que no hem de trobar:

Està prohibit atribuir a un producte qualitats preventives o terapèutiques, de manera

que no ens hem de refiar de missatges del tipus redueix el colesterol o millora la

immunitat. Així mateix, també vulnera la norma el fet d’anunciar característiques

generals del grup com a particulars del producte: dir que un formatge és ric en calci

és reiterar informació, perquè tots els formatges ho són.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

13

29

Sessions 14 i 15

La dieta

equilibrada

Conceptes clau______________________________________________________

- La dieta equilibrada és aquella que satisfà les necessitats de l’organisme en la

mesura justa: ni en excés ni deficient.

- Una dieta equilibrada també inclou l’exercici físic

- No cal ser estrictes, només cal seguir unes normes.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

14 I

15

30

Una dieta equilibrada és aquella que aporta a l’organisme els nutrients energètics i no

energètics en la proporció adient segons les seves necessitats. Com que cada

organisme és diferent, cada organisme té la seva dieta equilibrada, si bé és cert que

totes les dietes compartiran trets comuns.

Es tracta d’un equilibri quantitatiu (ni excessiu ni deficient, sinó suficient), però

també qualitatiu (variat, tot considerant l’estacionalitat dels productes, i agradable

quant a presentació, textura, etc.).

Cal que la dieta equilibrada:

- Aporti el contingut calòric adient per a cada individu.

- Proporcioni la quantitat adient pel que fa a glúcids, lípids i proteïnes.

- Asseguri la ingesta suficient de vitamines, minerals i aigua.

- Aporti una quantitat suficient de fibra (30-50g).

- Distribueixi la ingesta en un mínim de 4 àpats (tenint en compte que l’òptim

és 5).

- Inclogui l’exercici físic habitual.

Amb tot, nosaltres no farem servir quantitats per elaborar els menús setmanals

equilibrats, sinó que seguirem les pautes següents. La raó és que, a casa, ningú no

pesa els aliments: l’equilibri es basa en una relació adequada entre el tipus i la

quantitat d’aliment i, per tant, de nutrients.

- L’esmorzar sempre ha de contenir un làctic, una fruita i un producte a base de

cereals. Es pot repartir en una o dues preses.

- Cal que hi hagi hidrats de carboni complexos (llegum, pa, pasta, arròs, patata)

a cada àpat principal (dinar i sopar) mirant de no repetir el mateix aliment en

àpats consecutius.

Al llarg de la setmana hi ha d’haver 2 dies de llegums.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

O N S

14 I

15

31

- També hi ha d’haver proteïnes a cada àpat:

Ous, tres vegades a la setmana, i millor al vespre.

Cal potenciar el peix i el marisc per sobre de la carn.

La carn millor per dinar, ja que es digerirà millor.

- A més, hem d’incorporar verdura o amanida a cada àpat i hem de consumir,

almenys, un producte vegetal cru; això vol dir que si mengem iogurt de

postres, menjarem amanida, mentre que si les postres són fruita la verdura

podrà ser bullida.

- Les postres s’han de fer i poden ser a base de fruita fresca o productes làctics.

Vegem un exemple de dieta diària equilibrada:

ESMORZAR:

Cereals amb llet

2 kiwis o suc de taronja natural

MIG MATÍ:

Iogurt natural amb sucre

DINAR:

Puré de patata i verdures

Peix a la papillota

Pa integral [un quart de barra de ¼]

Plàtan

BERENAR

Poma

3 o 4 biscotes amb oli

SOPAR

Espinacs saltats amb blat de moro

Pit de pollastre arrebossat amb

pa integral

1 iogurt natural amb sucre

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

14 I

15

32

Sessió 16

La cuina

catalana

Conceptes clau______________________________________________________

Hamburgueses, pizzes, snakcs, llaminadures, gelats... mmm...que bo! Però..què

menjaven els nostres avis? Què és el típic de la nostres terra?

Anem a descobrir-ho!

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

16

33

Sessió 17

Altres cultures

culinàries

En aquesta sessió veuràs el reportatge fotogràfic que el fotògraf Peter Menzel ha fet

visitant 24 famílies de 30 països diferents.

Fixa-t’hi be.... Quines semblances/diferències hi trobes, amb la teva alimentació?

Destacaries algun fet d’aquestes fotografies?

NOTA: S’ha extret el reportatge de l’edició del 15 de novembre de 2006 de la revista mexicana

Expansión . A Espanya ha estat publicat per El País (EP[S], 5 edicions a partir del 31 de juliol 2005),

però s’ha triat l’altre perquè és més sintètic. Si es volgués consultar l’edició espanyola, es pot trobar en

el següent enllaç:

http://www.menzelphoto.com/stories/fullstory.php?folder=Un%20Planeta%20Hambriento

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

17

34

Sessió 18

Punt de

trobada!

Ja hem estudiat una mica la cultura catalana i també n’hem “visitat” d’altres més

llunyanes...

Creus que són tan diferents? Vegem-ho!

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

18

35

Sessions 19 i 20

Anem a la

cuina!!

La teoria està molt bé... però és millor veure les coses de ben prop, oi?

Renta’t bé les mans, posa’t el barret de xef i...a la cuina hi falta gent!!

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ON S

19

I 20

36

_______ANEM A LA CUINA!!____________________________________________

a) Sessió 19:

Es triaran unes o altres receptes segons la temporada.

RECEPTES D’HIVERN:

Amanida de parmesà i peres de Puigcerdà

Minestra de verdures i vedella

Broquetes de fruites amb reducció de suc de taronja

RECEPTES D’ESTIU:

Pasta amb salsa de tomàquet casolana

Sardines amb salsa olivada

Batut de móres

b) Sessió 20:

COCCIONS SALUDABLES:

Ast de verdures a la brasa

Orada a la papillota

Arròs amb llet

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ON S

19

I 20

37

Amanida de parmesà i peres de Puigcerdà

Ingredients per a 2 persones:

2 peres de Puigcerdà

1/2 magrana

1 manat de fulles d'espinacs

1 escarola arrissada

100 g de pedrers d'ànec confitats

1 ceba tendra

1 tomàquet raff

100 g de formatge parmesà

2 all tendres

4 ametlles torrades

1 grapat de fulles de julivert

Procediment:

1. Piqueu el tomàquet amb un ganivet de serra.

2. Talleu l'all tendre.

3. Peleu i talleu les peres en forma de grills, com més primets millor.

4. Escalfeu l'oli d'oliva verge en una paella, daureu els alls tendres i, quan siguin rossos, hi

aboqueu les fulles de julivert només un moment, i, ràpidament, el tomàquet.

5. Al cap de 2 minuts, quan el tomàquet no faci olor d'àcid, poseu-ho per un colador amb

un bol a sota, per recollir l'oli i l'aigua de tomàquet.

6. Talleu la ceba tendra a làmines.

7. Talleu els pedrers d'ànec a làmines, sense el greix.

8. Poseu els talls de pera formant una base al plat. Aboqueu-hi el sofregit al damunt, i

cobriu-ho amb els pedrers d'ànec. Al damunt, munteu-hi una amanida amb la ceba, la

magrana, unes làmines de formatge parmesà, les fulles d'espinac i l'escarola arrissada, i

amaniu-ho amb la salsa de tomàquet.

9. Per últim, escampeu-hi les làmines d'ametlla torrada i, si voleu, una mica de sal en

floquets.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

19

i 20

38

Minestra de verdures amb crostons de pernil salat:

Ingredients per persona:

4 cols de Brussel·les

1 cor de carxofa

1 pastanaga

1 patata petita

5 mongetes tendres

100 g de favetes

1 ceba petita

1 got de brou de verdures

3 brots d'all tendre

2 xampinyons

2 llenques de pernil salat

Procediment

1. Netegeu i trossegeu totes les verdures.

2. Piqueu la ceba i els alls tendres, i talleu els xampinyons a làmines.

3. Escalfeu la safata al microones amb oli d'oliva durant un minut.

5. Poseu-hi els alls tendres, la ceba i els xampinyons, i coeu-ho 3 minuts.

6. Afegiu-hi la resta de verdures, el brou de verdures i una mica de sal. Tapeu-ho i coeu-ho a

650 watts durant uns 8 minuts.

7. Enrossiu les tires de pernil salat en una paella amb unes gotes d’oli d’oliva.

8. Afegiu-hi els crostons de pernil a les verdures i...llestos!

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

19

i 20

39

Broquetes de fruites amb reducció de suc de taronja

Ingredients per persona:

2 gotims de raïm

¼ de poma

Mig plàtan petit

Suc d’una taronja

Un pal de broqueta

Picada d’ametlles

Procediment

1. Netegeu i trossegeu la poma i el plàtan.

2. Poseu el suc de taronja en un cassó i deixeu que es redueixi.

3. Mentrestant, poseu en la broqueta els trossets de poma i plàtan i el gotims de raïm.

4. Quan el suc tingui una textura de “caramel” el retirarem i l’abocarem sobre la broqueta.

5. Podeu acabar de donar-li el “toc” amb un polsim d’ametlla picada.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

19

i 20

40

Pasta amb salsa de tomàquet casolana:

Ingredients per persona:

70g de macarrons o espaguetis

2 tomàquets grossos i madurs

1 gra d’all

Alfàbrega fresca

Oli d’oliva

Sal i pebre

Orenga

Procediment

1. Poseu una cassola alta amb aigua al foc.

2. Quan bulli, tireu-hi la pasta i deixeu-la coure el temps que indiqui el paquet o fins que us

sembli que està al punt.

3. Mentre la pasta bull, peleu els tomàquets i talleu-los a daus.

4. Poseu una mica d’oli en una paella i enrossiu els grans d’all.

5. Tireu-hi els tomàquets i deixeu-los coure fins que els trossets esdevinguin una

salsa.

6. Afegiu-hi l’alfàbrega, l’orenga i salpebreu.

7. Quan la salsa estigui llesta, aboqueu-hi la pasta cuita i escorreguda i deixeu-la al

foc un parell de minuts.

8. Ja podeu gaudir d’un plat energètic i saludable!

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

19

i 20

41

Sardines amb salsa olivada:

Ingredients per a 2 persones:

150 g d'olives negres d'Aragó de primer any (que no siguin mortes)

1 culleradeta d'orenga en fulla

1 culleradeta de tàperes picades

1 cullerada sopera de cogombres agredolços picadets

2 tomàquets d'amanir

3 tomàquets de pera

500 cl d'oli d'oliva verge extra

2 cebes tendres

1 rajolinet de vinagre de bóta

10 sardines

Procediment

1. Escaldeu i peleu els tomàquets. Netegeu-los de llavors i piqueu-los petits.

2. Traieu el pinyol de totes les olives.

3. Trossegeu la ceba grollerament.

4. Fiqueu tots els ingredients excepte les sardines , l’oli i el vinagre al vas del túrmix i

turbineu-ho fins a aconseguir una salsa fina. Afegiu-hi l’oli i el vinagre i remeneu-

ho, aquesta vegada, a ma.

5. Rectifiqueu de sal.

6. Netegeu les sardines. Saleu-les i feu-les a la planxa.

7. Talleu els tomàquets d'amanir en daus grossos per acompanyar.

8. Poseu les sardines i els tomàquets al plat i salseu-ho amb la salsa olivada.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

19

i 20

42

Arròs amb llet:

Ingredients per a 6 persones:

6 cullerades soperes d'arròs

3/4 de litre de llet sencera

8 cullerades soperes de sucre

1 llimona

1/2 canonet de canyella

canyella en pols

Procediment

1. Bulliu l’arròs uns 12 minuts o fins que quedi mig cuit.

2. Mentre bull l’arròs, poseu la llet amb la pell de la llimona i el 1/2 canonet de

canyella a bullir.

3. Quan l’arròs està mig cuit, s’afegeix a la llet que està bullint.

4. Deixeu l’arròs 12 minuts aproximadament o fins que quedi cuit, però

remenant per tal que no quedi enganxat.

5. Quan sigui cuit, traieu-lo del foc, afegiu-hi el sucre i remeneu bé. És

aconsellable posar el foc al mínim i remenar-ho tot per dissoldre millor el

sucre.

6. Traieu la pell de llimona, la canyella i poseu-la al recipient on es vulgui

presentar. No us preocupeu si queda caldós, ja que, a mesura que es va

refredant, l’arròs absorbeix part de la llet.

7. Un cop fred podeu empolvorar amb canyella en pols perquè tingui un aspecte

més decoratiu.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

19

i 20

43

Sessió 21

Fem un tastet

Ja en tens prou amb el que has cuinat els darrers dos dies o t’agradaria tastar alguna

cosa més? No tens curiositat per tastar plats que mai no has provat? Nous sabors,

textures, olors...

Només cal que cadascú porti un plat “típic” de casa seva!

Atenció, però...NO S’HI VAL REPETIR!

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

21

44

Sessions 22 i 23

Això...és

veritat??

Segur que de vegades has sentit coses com ara el pa engreixa, fumar aprima, beure

aigua durant els àpats engreixa...Se te ‘n acudeixen més?

Però...són certes? Vegem-ho!!

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

22

I 23

45

Sessió 24

Filant prim...

Conceptes clau______________________________________________________

De dietes per aprimar, n’hi ha moltes, però no totes són saludables... Si és necessari,

perdre pes és una bona opció, però sempre amb salut!

Hem extret algunes dietes d’Internet. Amb els coneixements que ja tens sobre

nutrició...Què et semblen?

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó 24

46

DIETA MONTIGNAC

En la dieta de Montignant, se restringen los alimentos que contienen hidratos de carbono como

por ejemplo el pan, el arroz, las pastas, las patatas, las leguminosas (legumbres), la bollería, las

galletas, los dulces, etc. Y también se prohibe la fruta después de las comidas.

Sin embargo están permitidos (sin límite de cantidad) los alimentos proteicos, como son todos

los tipos de carnes (pollo, ternera, cerdo, cordero) por tanto se pueden comer fiambres,

hamburguesas, filetes, jamón serrano, etc. También se permiten los pescados, mariscos, huevos,

el queso, la leche, yogures (edulcorados) y cualquier tipo de lacteo.

Menú

Desayuno: café o té, fruta, un yogur desnatado y pan integral con mermelada sin azúcar.

Comida: una ensalada aliñada con aceite de oliva y vinagre, y un filete de ternera con verduritas

de guarnición o un pescado a la plancha con verduras.

Cena: crema de champiñones o de tomate o un plato de pasta integral con una salsa sin grasas.

Montignac asegura que si se sigue su dieta fielmente, se debe perder un kilo por semana.

Además gracias a él se adquieren ciertos hábitos que ayudan a mantener el peso toda la vida.

Sin embargo se debe tener en cuenta que el aumento de la proporción de proteinas en la dieta

puede causar daños renales y hepáticos. Por lo que antes de comenzar cualquier dieta

recomendamos que la consulte con su médico.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó 24

47

DIETA ATKINS

Recibe el nombre de su creador Robert Atkins. Esta dieta surgió en EEUU y gracias a los

asobrosos resultados obtenidos, su fama se extendió rápidamente.

La dieta consiste en comer mayormente proteinas y grasas evitando los hidratos de carbono.

La milagrosa pérdida de peso que se experimenta, sobre todo en las primeras semanas es debida

a un mecanismo básico del metabolismo y catabolismo del cuerpo humano.

Nuestro organismo degrada o quema los hidratos de carbono para obtener energía, sin embargo

las proteinas necesitan un largo proceso de degradación para convertirse en glucosa (energía),

por lo tanto se acumulan en forma de grasa. Si reducimos los hidratos de carbono, a nuestro

cuerpo no le queda más remedio que coger esas proteínas (que se acumularían como reserva en

forma de grasa) y quemarlas para obtener energía.

En esta dieta se debe ingerir un 90% de proteinas, carnes de todo tipo (blancas o rojas), pescado,

marisco, huevos, queso, aceite, nata, manteca, mantequillas,…

Solo se puede ingerir un 10% de hidratos y debe ser en forma de verduras y hortalizas.

Hay que evitar las pastas, cereales, pan, arroz, patatas, frutas, legumbres, harinas, azucar, miel,

bebidas alcohólicas…

Se pueden tomar aunque en pequeñas cantidades: lacteos (leche y yogurt), verduras farinaceas

(calabacin, zanahoria, berenjenas…)

Te proponemos un ejemplo de lo que podría ser la dieta de un día.

Desayuno Huevos con beicon y un café.

Almuerzo tomates con jamón serrano o con salmón

Comida Carne (cordero, ternera, cerdo, pollo) con ensalada y un yogurt

Merienda queso con jamon york

Cena Pescados o mariscos con ensalada o parrillada de verduras

Los peligros de esta dieta son que pueden darse carencias de vitaminas (ya que no se toma

fruta), y la degradación de las proteinas produce sustancias tóxicas que pueden dañar las

funciones hepáticas y renal.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó 24

48

DIETA DE LA ALCACHOFA

Esta dieta no sólo se basa en el consumo de alcachofa, ésta se puede combinar con otros

alimentos.

Definiremos una combinación de ALIMENTOS PERMITIDOS para realizar la dieta de tal

manera descartaremos los ALIMENTOS PROHIBIDOS.

La variedad de alimentos a combinar con la alcachofa son los pimientos ya sean crudos o

hervidos, patatas, jamón serrano, foie gras, vinagreta, aceite de oliva virgen, zumo de naranja,

leche desnatada, pan integral, manzana, arroz integral.

Siguiendo los pasos de esta dieta se puede perder alrededor de 3 kilos en muy pocos días puesto

que la alcachofa aporta un reducidísimo nivel de calorías convirtiéndose así en el alimento

excelente para las dietas.

Es un alimento diurético, al ser rica en fibra obstaculiza la filtración de grasas y azúcares, su

capacidad depurativa hepática y renal favorece las funciones del hígado en general. Regula la

cantidad de glucemia en la sangre por este motivo es muy indicado para diabéticos aunque se

recomienda consultar primero con un especialista.

Desayuno Un zumo de naranja acompañado de dos rebanadas de pan integral con crema de

alcachofa.

Comida Un plato de arroz integral con alcachofas y una manzana de postre

Merienda Un vaso de leche desnatada

Cena Tres o cuatro alcachofas a la plancha, un corte de pan con queso fresco

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó 24

49

Sessió 25

Mira’t bé!

Conceptes clau______________________________________________________

- Habitualment és més fàcil identificar les nostres limitacions o aspectes menys

positius que les nostres virtuts.

- La valoració d’un mateix depèn sobretot de les pròpies experiències i de les

valoracions que els altres fan de la nostra persona.

- L’estima que té una persona per ella mateixa es pot millorar.

- Tothom té aspectes positius i aspectes que es poden millorar.

- És important identificar els nostres defectes per modificar-los, però també

les pròpies capacitats per potenciar-les.

- Millorar la valoració personal o de les altres persones no és feina d’un sol dia.

S’ha d’anar treballant durant un quant temps i de forma constant.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

25

50

NI MILLOR NI PITJOR: DIFERENT A continuació et presentem diferents aspectes personals. Fes una valoració de tu mateix/a assenyalant amb un signe (+) aquells aspectes que t’agradin de la teva persona i valoris de forma positiva, i amb un signe (-) aquells aspectes de la teva persona que t’agradin menys. D’aquells últims concreta què és el que no t’agrada i per què. (per exemple: la meva boca, tinc dents de conill).

Aspecte físic □ La meva alçada □ El meu pes □ La meva cara □ El meu cabell □ La roba que porto □ El meu coll □ Les meves cames □ La meva cintura □ Els meus malucs

□ Les meves cuixes □ La meva boca □ Les meves mans □ Les meves ungles □ La meva musculació □ Les meves espatlles Altres: ....................................................................................... ...................................................................................................

Relacions socials □ Sé escoltar □ Parlo amb fluïdesa □ Sóc divertit / divertida

□ Tinc dificultats de comunicació Altres: ........................................................................................ ....................................................................................................

Personalitat □ Sóc responsable □ Sóc actiu/activa □ Sóc ordenat/da □ Sóc imaginatiu/va

□ Sóc divertit/da □ Sóc tímid/da Altres: ........................................................................................ ....................................................................................................

Rendiment acadèmic □ La meva comprensió □ La meva expressió oral □ La meva expressió escrita

□ La meva memòria □ Sóc estudiós/sa Altres: ........................................................................................ ....................................................................................................

Funcionament mental □ La meva lògica □ La meva creativitat □ La meva curiositat

□ La meva rapidesa mental Altres: ........................................................................................ ....................................................................................................

Hàbits saludables □ La meva higiene □ La meva alimentació □ Activitat física

Altres: ........................................................................................ ....................................................................................................

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

25

51

Sessió 26

Aprendre a

estimar-me?

Conceptes clau______________________________________________________

- No hi ha cap persona que sigui perfecta; tothom té defectes i virtuts, i és

important saber-los identificar. Els primers per tal de millorar-los i les

segones per reforçar la nostra autovaloració.

- Tothom pot canviar la seva valoració personal mitjançant les estratègies

adequades.

- Cal ser autocrític, però d’una manera constructiva i realista. Cal que

l’expressió verbal que fem d’aquests aspectes sigui en un llenguatge positiu

i no pejoratiu.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

26

52

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

26

53

Sessió 27

Per què menjo

com menjo?

Conceptes clau______________________________________________________

- Mengem per gana? Perquè estem avorrits? Perquè estem nerviosos?

- Tenim cura de la nostra alimentació perquè ens importa la salut o perquè

volem un cos perfecte que, d’altra banda, no existeix?

- Per què quan veiem un pastís de xocolata comencem a salivar?

- El fet que vegem algú que fa bona fila ens fa venir ganes de cuidar-nos més?

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

27

54

______PER QUÈ MENJO COM MENJO?____________________________________

Omple aquesta graella seguint les indicacions:

A la primera columna has d’escriure aquells elements que hem comentat durant la

classe que creus que t’influeixen a l’hora de menjar, intentant esbrinar-ne el perquè

(escriu-ho a sota de cada factor).

A la segona columna, si creus que s’han de canviar.

A la tercera, escriu-hi per què et sembla que els hauries de modificar

A l’última columna anota què podries fer per canviar-los. Si no se t’acudeix res,

demana idees al professor!

Què m’influeix Caldria canviar-ho? Per què? Com ho puc aconseguir?

“Perquè el més important és escoltar-se a un mateix i al propi cos, conèixer-se i estar bé amb un mateix”

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

27

55

A continuació es presenten una sèrie d’ítems que convé tenir presents a l’hora de

valorar per què mengem el que mengem, ho fem quan ho fem i per què ho fem

com ho fem. Segurament, la majoria de coses que fem estan ben fetes, però sempre

es poden millorar, i la manera d’aconseguir-ho és analitzar críticament els nostres

hàbits i ser conscients d’allò que els motiva.

- De manera normal és el propi cos el que regula la sensació de gana: la

distensió de l’estómac quan mengem és proporcional a la sensació de

sacietat, i el buidament gàstric té lloc a un ritme de calories constant que

s’alenteix com més gran és el contingut de proteïna i greix. Per això, quan

mengem un grapat de fruits secs tenim menys sensació de gana que quan

mengem una poma tot i que tenen un valor energètic similar. La

percepció de gana s’inicia quan l’estómac ha buidat un 60% del que

contenia, i la percepció màxima de gana es produeix en un buidament del

90%. Tanmateix, quan es dóna massa importància a la dieta o s’imposa

una restricció de determinats aliments, la regulació de la gana passa a

dependre de la mateixa persona i és més difícil de controlar.

- Generalment, podem distingir dos tipus de gana: la gana real, que és

aquella que marcaríem en el budell; de la gana psicològica, per omplir

buits emocionals o pal·liar angoixes, que es localitza a l’estómac.

- Sovint el fet d’estar en grup o tenir a l’abast aliments amb una gran

varietat d’aspectes, aromes i sabors tendeix a augmentar la ingesta.

- Cada persona té delit d’un tipus d’aliments segons el que ha vist en el seu

entorn, la seva experiència prèvia amb aquest aliment, etc. Cal tenir

present que sovint ens han presentat els aliments com a premi (per

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

27

56

exemple, quan es dóna un caramel a un nen petit perquè “s’ha portat bé”)

o com a càstig (deixar algú sense postres).

- Es coneix amb el nom d’efecte postres el fet d’adquirir delit per les postres

perquè associem el benestar de tenir l’estómac ple a l’últim que hem

menjat: les postres (que a més acostumen a ser dolces, sabor pel qual ja

tenim una preferència innata).

- La major part de persones perceben els seus nervis i angoixes com un

“buit”, i intenten omplir-lo amb el menjar; per contra, algunes altres

senten que se’ls tanca l’estómac i deixen de menjar. En aquest sentit és

positiu conèixer les pròpies emocions, posar-los un nom i acceptar-les o

bé intentar canviar aquelles que resulten negatives per a un mateix.

- Els trastorns de conducta alimentària (TCA) són cada vegada més

freqüents en la nostra societat, especialment entre la població adolescent.

És important fer un seguit de consideracions:

o Cal veure el pes com quelcom saludable: el cos necessita protecció,

músculs desenvolupats, etc. Pensem que és fisiològic que el cos de la

dona tingui més greix que el dels homes: l’embaràs i la lactància

suposen una despesa energètica i un desgast tan gran que calen cossos

ben preparats i nodrits.

o És important reforçar el concepte que cada persona és diferent i que

no és millor o pitjor pel fet de tenir una talla o una altra. El que

realment defineix una persona és el seu tarannà i la seva manera de fer,

i no el seu cos.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

27

57

o El control de l’alimentació és correcte quan s’enfoca a la salut, però no

ho és tant quan el control està subjecte a la imatge física: un

organisme sa reflecteix salut per fora. Recordem la frase publicitària

“Me siento bien por dentro, se nota por fuera”... És ben certa!!

o Quan una part del nostre cos no ens agrada, correm el risc de centrar

la nostra atenció només en aquesta part fent-la allò més important de

nosaltres i deixant de veure tot allò que tenim de bo. Cal mirar el

conjunt, la perfecció no existeix i tothom té coses que li agradaran

més que d’altres.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

27

58

Sessions 28 i 29

Els anuncis de

premsa

Conceptes clau______________________________________________________

La funció de la publicitat es transmetre missatges per donar a conèixer i promoure

l’adquisició de determinats productes i idees. Els anuncis són la gran eina dels

publicistes. Mitjançant diferents estratègies intenten seduir-nos per convèncer- nos

que necessitem aquell producte o aquells hàbits.

Els publicistes usen aquells valors socialment acceptats (sovint fent servir personatges

estereotipats) per promocionar el seu producte. En el cas dels homes el domini, la

força, la independència; en el de les dones la bellesa, la preocupació pels altres, “la

super dona”. En el camp de l’alimentació això es fa encara més palès, atès que un dels

grans valors de la societat actual és la importància de l’aspecte físic, per la qual cosa el

que mengem està molt relacionat. Es promociona un cos 10, una figura estil·litzada,

una pell fins. A més, ara està molt de moda estar preocupat per allò que es menja, per

voler cuidar-se i tenir un estat de salut òptim, la qual cosa també aprofiten les

empreses alimentàries per augmentar els seus beneficis, tot atribuint qualitats

excel·lents als seus productes.

És important ser crítics amb allò que la publicitat ens mostra i validar-ho sempre amb

els nostres coneixements previs o l’opinió d’experts. Cal valorar si allò que ens diuen

realment ens ho podem aplicar a nosaltres, ens aportarà un benefici o ens convé.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

28

I 29

59

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

28

I 29

60

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

28

I 29

61

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

28

I 29

62

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

28

I 29

63

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

28

I 29

64

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

28

I 29

65

Sessió 30

Altres visions

Conceptes clau______________________________________________________

Veure les coses des d’altres punts de vista sempre és interessant... Potser allò que ens

diuem no ens convencerà, o potser ens adonarem que tenen raó...

En qualsevol cas, segur que ens ajudarà a reflexionar!

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

Ó

30

66

Sessions 31 i 32

Elaboració del

“Trívial dels aliments” Com fer-ho!______________________________________________________

1.Aliments i nutrients sessions 5-13 2.Dieta equilibrada sessions 14-15, 19 i 20 3.Cultura sessions 16-18 i 21 4.Conceptes falsos sessions 22-24 5.Autoimatge i influències sessions 25-29 6. El documental sessió 30

Caldrà que la classe es divideixi en dos grans equips: l’equip verd i l’equip roig. Dins de

cada equip, els alumnes es distribuiran en grups de treball de 3 persones.

Cadascun d’aquest grups elaborarà 10 preguntes de cadascun dels blocs temàtics de la

manera següent i amb el codi de colors corresponent:

En la segona sessió, cada grup de tres persones se separarà en dues parts: dues

persones s’encarregaran de fer les targetes seguint el model del Trivial: en una cara hi

haurà una pregunta de cada bloc (és a dir, 6 preguntes) i, a l’altra la resposta

corresponent. Si us poseu d’acord en el disseny, el resultat serà molt millor!

Al final de la sessió cada grup ha de tenir 60 targetes.

La tasca de la tercera persona de cada grup, juntament amb la resta de companys que

no treballaran en l’elaboració de les targetes, és la fabricació del tauler. El millor és

que “copiïn” el del Trivial.

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

31

I 32

67

Sessió 33

Juguem-hi!!

Com fer-ho!______________________________________________________

Un cop ja teniu el taulell i les targetes, només cal que busqueu un parell de daus i

comenceu la partida!

Dividiu-vos en dos equips (verd i roig) i seguiu les normes tradicionals del Trivial

Pursuit®. Guanya qui hagi encertat una pregunta de cada tema en les caselles adients!

Ànim!

M A T E R I

A L

P E R

A

L’ A L U M N A T

SESS I

ONS

31

I 32