El gusto de investigaren el IES Politècnic

Trabajos Monográficos de Investigación en Ciencias

Pepe Gomis

T.M.I. en el Politècnic

• 5 TMI diferents

• 2 professors en TMI Científic

• 20 alumnes per als 2

• en laboratori amb 7 ordinadors

Algunes xifres:

T.M.I. Punt de partida?

T.M.I. Punt de partida?

a) DOCV (Núm. 5873 de 12-6-08. Orde que regula les matèries optatives en ESO. Art.13 y pág. 48 a 50)

diu: ...“optativa d’oferta obligatòria” en 4t ESO ... 1 h/setmanal

... elegir entre ≠ àmbits (¿?) decideix el centre

científic i del medi ambient tecnològic

al Politècnic músicageografia i històriaeducació física ...

T.M.I. Punt de partida?

b) Resum meu del DOCV per als alumnes

...llegir-ho a casa...

b) Resum del DOCV per als alumnes 1/3

ORDE de 27 de maig de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regulen les matèries optatives en l’ ESO. DOCV Num. 5783 / 12.06.2008

TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ Introducció

El treball monogràfic d’investigació s’ocuparà de desenrotllar, aplicar i posar en pràctica les competències bàsiques previstes per a l’Educació Secundària Obligatòria. Així mateix, serà el mecanisme adequat perquè l’alumnat puga mostrar la consecució aconseguida dels objectius generals de l’etapa. El treball monogràfic es concep com una labor personal realitzada durant un període llarg de temps: un curs acadèmic, encara que puga tindre diverses fases o apartats coincidents amb les avaluacions del curs. La seua finalitat no és únicament mostrar els coneixements adquirits sobre un determinat tema o matèria, sinó aplicar mètodes i tècniques de treball a través de continguts diversos que il·lustren la seua assimilació. Per esta raó, la seua planificació hauria de centrar-se en la indagació, la investigació i la pròpia creativitat, més que en la recopilació de dades o la simple acumulació d’informació. Es tracta d’acostar els alumnes i les alumnes a una manera de treballar metòdica on es puguen aplicar els procediments i les habilitats apresos i afavorir la curiositat i l’interés en la seua realització, i per descomptat la finalitat no és estudiar un nou temari o currículum.

La proposta de treball monogràfic d’investigació que oferisca el centre tindrà en compte que el tema siga motivador: el perfil del professorat, els recursos disponibles, la proposta de continguts que aporten els departaments didàctics i les característiques de l’alumnat. Esta elecció, treball monogràfic d’investigació, complirà els principis següents: – Que facilite, requerisca i estimule la cerca d’informacions, l’aplicació global del coneixement, dels sabers pràctics, capacitats socials i destreses, no necessàriament relacionats amb les matèries del currículum, almenys, no tots. – Que implique la realització de coses tangibles (prototips, objectes, intervencions en el medi natural, social i cultural, inventaris, recopilacions, exposicions, digitalitzacions, plans, estudis de camp, enquestes, recuperació de tradicions i de llocs d’interés, publicacions, etc.). – Que contribuïsca a realitzar activitats que d’alguna manera connecten amb el món real, els treballs i les ocupacions de la vida real adulta i posterior a l’escolarització. – Que trie com a nucli vertebrador quelcom que tinga connexió amb la realitat, que done oportunitats per a aplicar i integrar coneixements diversos i done motius per a actuar dins i fora dels centres docents. – Que els alumnes i les alumnes seguisquen i visquen l’autenticitat del treball real, seguint el desenrotllament complet del procés, des de la planificació, les distintes fases de la realització i l’èxit del resultat final. – Que fomente la participació de tots i totes en les discussions, en la presa de decisió i en la realització del projecte, sense perjuí que puguen repartir– se tasques i responsabilitats.

ORDE de 27 de maig de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regulen les matèries optatives en l’ ESO. DOCV Num. 5783 / 12.06.2008

TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ Introducció

El treball monogràfic d’investigació s’ocuparà de desenrotllar, aplicar i posar en pràctica les competències bàsiques previstes per a l’Educació Secundària Obligatòria. Així mateix, serà el mecanisme adequat perquè l’alumnat puga mostrar la consecució aconseguida dels objectius generals de l’etapa. El treball monogràfic es concep com una labor personal realitzada durant un període llarg de temps: un curs acadèmic, encara que puga tindre diverses fases o apartats coincidents amb les avaluacions del curs. La seua finalitat no és únicament mostrar els coneixements adquirits sobre un determinat tema o matèria, sinó aplicar mètodes i tècniques de treball a través de continguts diversos que il·lustren la seua assimilació. Per esta raó, la seua planificació hauria de centrar-se en la indagació, la investigació i la pròpia creativitat, més que en la recopilació de dades o la simple acumulació d’informació. Es tracta d’acostar els alumnes i les alumnes a una manera de treballar metòdica on es puguen aplicar els procediments i les habilitats apresos i afavorir la curiositat i l’interés en la seua realització, i per descomptat la finalitat no és estudiar un nou temari o currículum.

La proposta de treball monogràfic d’investigació que oferisca el centre tindrà en compte que el tema siga motivador: el perfil del professorat, els recursos disponibles, la proposta de continguts que aporten els departaments didàctics i les característiques de l’alumnat. Esta elecció, treball monogràfic d’investigació, complirà els principis següents: – Que facilite, requerisca i estimule la cerca d’informacions, l’aplicació global del coneixement, dels sabers pràctics, capacitats socials i destreses, no necessàriament relacionats amb les matèries del currículum, almenys, no tots. – Que implique la realització de coses tangibles (prototips, objectes, intervencions en el medi natural, social i cultural, inventaris, recopilacions, exposicions, digitalitzacions, plans, estudis de camp, enquestes, recuperació de tradicions i de llocs d’interés, publicacions, etc.). – Que contribuïsca a realitzar activitats que d’alguna manera connecten amb el món real, els treballs i les ocupacions de la vida real adulta i posterior a l’escolarització. – Que trie com a nucli vertebrador quelcom que tinga connexió amb la realitat, que done oportunitats per a aplicar i integrar coneixements diversos i done motius per a actuar dins i fora dels centres docents. – Que els alumnes i les alumnes seguisquen i visquen l’autenticitat del treball real, seguint el desenrotllament complet del procés, des de la planificació, les distintes fases de la realització i l’èxit del resultat final. – Que fomente la participació de tots i totes en les discussions, en la presa de decisió i en la realització del projecte, sense perjuí que puguen repartir– se tasques i responsabilitats.

b) Resum del DOCV per als alumnes 2/3

– Que considere les repercussions del treball i les accions humanes en general, així com la utilització de qualsevol tipus de recursos, les actuacions sobre el medi natural, social, econòmic o cultural presents i de les generacions futures.

Estos principis imprimixen al treball un caràcter fonamentalment interdisciplinari i fomenten la combinació dels diferents tipus d’aprenentatge. Objectius

El procés d’elaboració tutelada i la presentació del treball monogràfic tindrà com a finalitat el desenrotllament de les capacitats següents: 1. Adquirir la disciplina intel·lectual més adequada per a realitzar un treball de manera metòdica, utilitzant procediments i recursos coherents amb el fi perseguit, fomentant el sentit de l’autonomia i la responsabilitat individual i col·lectiva. 2. Resoldre problemes i prendre decisions, incorporant el rigor i la satisfacció pel treball ben fet, i la voluntat de corregir-lo i perfeccionar-lo. 3. Integrar i aplicar en la realitat personal els coneixements adquirits, mostrant iniciativa, interés i motivació pel tema. 4. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a ferramenta d’aprenentatge i de comunicació, valorar-ne l’ús per a treballar de manera autònoma, com a instrument de col·laboració i de desenrotllament de projectes de treball cooperatiu. 5. Expressar i comunicar experiències, oralment i per escrit, i apreciar la necessitat d’una utilització acurada del llenguatge, d’un vocabulari precís i d’un registre adequat, interpretant i ajustant el discurs a les diverses situacions comunicatives. 6. Participar activament tant en la realització i l’exposició oral del treball com en la realització d’un xicotet resum que valore l’exposició dels seus companys. Continguts Vindran donats fonamentalment en l’oferta feta pel departament o professor. Un esquema general podria ser: 1. Realització del treball - Planificació: Elecció de tema, idea o projecte. Identificació d’objectius. Disseny del contingut. Descripció de les fases i passos que s’han de seguir. Establiment de terminis. Previsió d’activitats: lectures, recollida de dades, entrevistes, visites, etc., i previsió inicial del producte final. -Desenrotllament: Tècniques que afavorixen l’adquisició, la interpretació i la transmissió de la informació: quadres, mapes conceptuals, gràfics, elements visuals, dades estadístiques, audiovisuals, etc. Interpretació i conversió de llenguatges escrits i gràfics. Obtenció d’informació provinent de l’intercanvi d’experiències i del treball cooperatiu en el marc de treball alumne-professor i entre iguals. -Presentació del treball: Característiques del text parlat i del text escrit. Elaboració d’un esborrany

b) Resum del DOCV per als alumnes 3/3

Elaboració d’un esborrany. Aplicació dels recursos més adequats per a comunicar el treball realitzat. Possibilitats que oferixen les tecnologies de la informació i de la comunicació. La presentació oral. 2. Estructura final del treball

Siga quina siga la modalitat de treball triada, l’alumne haurà de realitzar una valoració personal escrita clarament estructurada, que haurà de tindre en compte els punts següents:

Quan es tracte d’un assaig, esta valoració serà d’unes 300-500 paraules i haurà d’incloure les reflexions sobre les raons que li van fer triar el tema, una explicació de les connexions amb altres matèries, la contribució a la comprensió per part de l’estudiant de les seues diverses dimensions i una autoavaluació sobre el procés i el resultat final.

Quan el treball adopte la forma de desenrotllament d’un projecte o la realització d’una obra, la valoració personal consistirà en una declaració escrita més extensa, entre 1.000 i 1.500 paraules, on s’inclouran els aspectes següents: informació sobre la seua elecció i les etapes d’elaboració; les fonts d’investigació, una descripció de les diverses característiques, aspectes o components del treball; una relació dels reptes o dificultats especials a què ha hagut d’enfrontar-se i les solucions triades; i una autoavaluació tant del procés com del resultat final respecte als objectius inicials. Criteris d’avaluació

Els criteris que s’utilitzen hauran de tindre en compte l’avaluació del producte final, la del procés seguit i l’aportació de l’autoavaluació per part de l’alumne. Es presenten a continuació aquells aspectes que hauran de valorar-se: – Adequació del treball final als objectius i plantejaments marcats, així com als terminis i fases previstos. – Capacitat de síntesi, d’anàlisi de les dificultats i valoració crítica del treball i de l’aportació personal. – Estructura adequada del treball escrit (justificació, descripció del projecte proposat, explicació dels resultats i elaboració de conclusions). – Adequació i varietat de fonts i recursos, així com l’adequació de l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació en el desenrotllament del projecte, en la realització escrita i en la presentació oral. – Riquesa i varietat de procediments utilitzats en la recerca d’informació, en la seua tipologia, així com l’adequació als fins proposats. – Capacitat creativa i emprenedora i capacitat per a modificar i aplicar camins i recursos alternatius. – La iniciativa personal, l’esperit emprenedor, l’autonomia i la confiança en si mateix; a més es consideraran els hàbits de disciplina, l’esforç i el treball individual i en grup. – Correcció de l’expressió oral i escrita, incloent-hi la utilització adequada i variada de recursos gràfics o audiovisuals i la presentació dels materials. – Altres aspectes relacionats amb l’objecte o tema específic de treball. Els criteris i els instruments d’avaluació hauran de ser comuns per a tots els alumnes que la cursen, independentment del tema sobre el qual treballen o la modalitat de treball adoptada.

Aplicació dels recursos més adequats per a comunicar el treball realitzat. Possibilitats que oferixen les tecnologies de la informació i de la comunicació. La presentació oral. 2. Estructura final del treball

Siga quina siga la modalitat de treball triada, l’alumne haurà de realitzar una valoració personal escrita clarament estructurada, que haurà de tindre en compte els punts següents:

Quan es tracte d’un assaig, esta valoració serà d’unes 300-500 paraules i haurà d’incloure les reflexions sobre les raons que li van fer triar el tema, una explicació de les connexions amb altres matèries, la contribució a la comprensió per part de l’estudiant de les seues diverses dimensions i una autoavaluació sobre el procés i el resultat final.

Quan el treball adopte la forma de desenrotllament d’un projecte o la realització d’una obra, la valoració personal consistirà en una declaració escrita més extensa, entre 1.000 i 1.500 paraules, on s’inclouran els aspectes següents: informació sobre la seua elecció i les etapes d’elaboració; les fonts d’investigació, una descripció de les diverses característiques, aspectes o components del treball; una relació dels reptes o dificultats especials a què ha hagut d’enfrontar-se i les solucions triades; i una autoavaluació tant del procés com del resultat final respecte als objectius inicials. Criteris d’avaluació

Els criteris que s’utilitzen hauran de tindre en compte l’avaluació del producte final, la del procés seguit i l’aportació de l’autoavaluació per part de l’alumne. Es presenten a continuació aquells aspectes que hauran de valorar-se: – Adequació del treball final als objectius i plantejaments marcats, així com als terminis i fases previstos. – Capacitat de síntesi, d’anàlisi de les dificultats i valoració crítica del treball i de l’aportació personal. – Estructura adequada del treball escrit (justificació, descripció del projecte proposat, explicació dels resultats i elaboració de conclusions). – Adequació i varietat de fonts i recursos, així com l’adequació de l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació en el desenrotllament del projecte, en la realització escrita i en la presentació oral. – Riquesa i varietat de procediments utilitzats en la recerca d’informació, en la seua tipologia, així com l’adequació als fins proposats. – Capacitat creativa i emprenedora i capacitat per a modificar i aplicar camins i recursos alternatius. – La iniciativa personal, l’esperit emprenedor, l’autonomia i la confiança en si mateix; a més es consideraran els hàbits de disciplina, l’esforç i el treball individual i en grup. – Correcció de l’expressió oral i escrita, incloent-hi la utilització adequada i variada de recursos gràfics o audiovisuals i la presentació dels materials. – Altres aspectes relacionats amb l’objecte o tema específic de treball. Els criteris i els instruments d’avaluació hauran de ser comuns per a tots els alumnes que la cursen, independentment del tema sobre el qual treballen o la modalitat de treball adoptada.

T.M.I. Punt de partida?

c) Esquema meu dels continguts (es treballa a classe):

1.- planificació2.- desenrotllament

3.- presentació del treball

c) Esquema meu dels continguts 1/2

TREBALL D’INVESTIGACIÓ CIENTÍFIC I DEL MEDI AMBIENT Un esquema general del treball podria ser: Realització del treball 1- Planificació: - Elecció de tema, idea o projecte. - Identificació d’objectius. - Disseny del contingut. - Descripció de les fases i passos que s’han de seguir. - Establiment de terminis. - Previsió d’activitats: lectures, recollida de dades, entrevistes, visites, etc., i previsió

inicial del producte final. 2- Desenrotllament: - Tècniques que milloraran la informació: quadres, mapes conceptuals, gràfics, elements

visuals, dades estadístiques, audiovisuals, etc. - Interpretació i conversió de llenguatges escrits i gràfics. - Obtenció d’informació provinent de l’intercanvi d’experiències i del treball cooperatiu

entre alumne-professor i entre alumnes.

c) Esquema meu dels continguts 2/2

... 3- Presentació del treball: - Elaboració d’un esborrany. - Aplicació dels recursos més adequats per a comunicar el treball realitzat. - Possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació. - La presentació oral. Estructura final del treball

L’alumne realitzarà una valoració personal escrita clarament estructurada, que haurà de tindre en compte els punts següents:

Quan es tracte d’un assaig haurà d’incloure les reflexions sobre les raons que li van fer triar el tema, una explicació de les connexions amb altres matèries, la contribució a la comprensió per part de l’estudiant de les seues diverses dimensions i una autoavaluació sobre el procés i el resultat final.

Quan el treball adopte la forma de desenrotllament d’un projecte o la realització d’una obra, la valoració personal serà més extensa i s’inclourà: informació sobre la seua elecció i les etapes d’elaboració; les fonts d’investigació, una descripció de les diverses característiques, aspectes o components del treball; una relació de les dificultats especials a què ha hagut d’enfrontar-se i les solucions triades; i una autoavaluació tant del procés com del resultat final respecte als objectius inicials.

1.- Planificació 1/3

- 5 setmanes ?

- Treball individual o per parelles. Agrupar temes similars?

DOCV diu: ”...tindrà caràcter individual encara que es puga treballar en grup...”

- Elecció del tema:

-- Millor un treball anual que trimestral.

-- Millor interdisciplinar que molt específic?

-- Millor que no es limiten a recopilació de dades

1.- Planificació 2/3

Disseny d’una nova plaça (2+2+2) Genètica: Herència del timbre de veu. Mesuraments entre l’alumnat (2) Genètica: Herència de caràcters senzills entre l’alumnat (1+1+1=3) Energies convencionals i alternatives (2) Energia nuclear (1) Reciclatge (les 3 R, incidint en reciclatge) (2) El fem: ruta que segueix, composició, enquestes, seguiment en l’IES,

les 3 R, curiositats, ... (2) Rellotges de sol. Estudi i realització Maquetes diverses ...

-Temes treballats al Politècnic, curs 2008-09:

1.- Planificació 3/3

- Activitats a realitzar:

-- consulta de dades (sobre tot Internet, també biblioteca)

-- fotos, gràfics, dibuixos,…

-- enquestes, entrevistes,...

-- proves en laboratoris o tallers del Politècnic (o de la UJI en EGI)

- Participació en EGI ?

2.- Desenrotllament 1/2

- Concretar què s’avaluarà en 1a, 2a i avaluació final DOCV estableix els aspectes a avaluar

Producte final, procés, autoavaluació, exposició oral, els companys,...

Adaptar a cada treball (acabar plànols, enquestes, ...)

- Concretar els temps per a cada fase del procés

calendari

2.- Desenrotllament 2/2

Comença TMI

PlanificacióTMI

Informe per 1ª avaluació

Informe per 2ª avaluació

Entrega treballs

TMI

Entrega treballs

EGI

Entrega pòsters

EGI Congrés EGI

Presentacions orals TMI

3.- Presentació del treball

- En paper o format digital

- Presentació oral (PowerPoint) davant els companys. Aprox. 20’-30’

La Genét i ca y Herenci a HumanaMarta García, Erika López & Ana-María Yahia.

IES POLITECNICO.

Obj et ivos:• Conocer qué cará cter domina má s en laspersonas (Cará )cte r dominante y re ce sivo• Conocer cual de los padres transmite sus genes

.mayoritariame nte• Conocer má s qué color de pelo predomina má s e n

.las pe rsonas• S aber má s sobre la e nfermedad transmitida por el

.s exo llamada daltonismo• S aber e n qué ge nes se e ncuentra e l color de los

. ojos• Transmitir a los de má s compañ eros lo que hemos

.aprendido• Facilitar la informació n de una forma ordenada y

.clara a los lectores y oyentes• Adquirir má s conocimientos sobre la gené .tica

RESUMEN: :Los Caracte re s he re ditarios es tudiados son

Ló .bulo de la ore ja .Lengua en rollo

.Pico en la frente .Color del pe lo .Color de los ojos

.Daltonismo.Albinismo

METODOLOGÍA:•Hemos buscado información : e n libros , páginas de

, Interne t consultando a profesores expe rtos en lamate ria y ponie ndo en práctica nues trosconocimientos sobre la Genética.•Encuestas a alumnos del ce ntro.•Me diante Gráficas y porce ntajes

RESULTADOS:

CONCLUSIONES:• Las pe rsonas con el ló bulo se parado dominan ante los de l ló .bulo junto• .El saber e nrollar la le ngua domina sobre e l no sabe r• Tener pico e n la fre nte e s un cará .cte r dominante• El color de l cabello dominante e s el Cas tañ o claro mientras que los colore s que me nos

.pre dominan son el rubio platino y e l cabello rojizo• Hay muchos colore s de ojos pero el que predomina má s en la gente son los ojos de colorcas tañ , .o mientras que e l negro se e ncue ntra en muy pocas personas• El daltonismo es un de fe cto gené tico que cons is te en la pos ibilidad de distinguir los colores y

.e s hereditario• El albinismo es una condició n genética en la que hay una ausencia congé nita depigme ntació (n melanina) de ojos , piel y pe lo e n los seres humanos y animales causado por

una mutació .n en los genes y es he reditario

AGRADECIMIENTOS:

El gus to de inve s tig ar

Cá tedra de Ciencia Conte mporáne a

Fundació n Caja Cas te lló n – Bancaja Unive rs itat Jaume I

- Pòster ?

Alumnas: Marta García Barba, Erika López Saberbein y Yihan Ana-María Yahia.Curso: 4º ESO

Un exemple: Disseny d’una nova plaça 1/13

Diferents esborrans de plànols

→ controlar els temps ... de cada fase

... de l’entrega final

... de l’exposició oral

→ ser realista a l’elegir tema: no massa simple o complex

→ si hi ha molts treballs ≠, difícil atendre a tots en 1 h/sem.

→ imprescindible ordinadors i Internet

→ revisar maquetació i ortografia

Algun consell per a T.M.I.

Alguna conclusió del T.M.I.

Els agrada l’assignatura, al menys a l’alumnat bo.

Bones exposicions orals, sense complexos.

Participar en E.G.I. és un bon incentiu.

Interessant donar-ho a conèixer a tot l’IES: web, pòsters, ...

INTRODUCCIÓN Y ANTECEDENTES

¿Por qué elegimos un parque?

La plaza de las Comunicaciones está situada en frente de nuestro instituto, y está previsto derribar el parque para hacer un parking subterráneo y después reconstruirlo otra vez.

Nosotras lo elegimos porque nos parecía atrayente e interesante y así poder experimentar la labor y el arduo trabajo de los arquitectos y constructores.

Pero en verdad lo escogimos por el estado tan desagradable en que se encuentra ahora, intentando así buscar y conseguir una vía de mejora.

RESUMEN Este trabajo trata de rediseñar y proponer un nuevo proyecto para mejorar un parque ya existente.

Aquí mostramos: el diseño, los componentes que lo integran, las razones por las que los hemos elegido, con sus ventajas y desventajas.

Es un trabajo costoso, ya que se trata de investigar y seleccionar muchos componentes teniendo en cuenta varios aspectos a la vez, para obtener un trabajo bien estructurado y definido.

METODOLOGÍA

El trabajo lo hemos distribuido de la siguiente manera:

- 1º Tomamos medidas del parque e hicimos los primeros planos para hacernos una primera idea.

- 2º Elegimos, en Internet y varios libros, los elementos que compondrán nuestro proyecto: mobiliario, vegetación, pavimento, ...

- 3º Finalmente, cogimos la información obtenida y comenzamos así la elaboración de los planos de nuestro proyecto.

Nos ha servido para darnos cuenta y valorar mas lo que tenemos a nuestro alrededor, al observar el trabajo que hay que realizar y el elevado valor que tiene la construcción de un parque, y de todas las construcciones en general.

Nuestro objetivo es diseñar un parque que reúna las siguientes características:

– Que sea tranquilo y pacífico

– Que se pueda pasar un buen rato, disfrutando tanto jóvenes, como mayores.

– Que atraiga la atención de la mayor cantidad de personas.

– Proporcionar el mayor número de actividades para el entretenimiento de la gente.

– Los elementos que hemos escogido son:

- Mobiliario: columpios, bancos, farolas, papeleras, fuentes...

- Pavimento e instalaciones ( eléctricas y agua)

- Vegetación: árboles, arbustos, flores...

CONCLUSIONES

Estamos realmente muy satisfechas con losresultados obtenidos. Ha significado muchashoras de trabajo y esfuerzo, pero ha merecido la pena. Nuestras conclusiones finales son: - Que nunca vamos a terminar de ampliar nuestros conocimientos. - Que no hay nada sencillo en la vida, por tanto tenemos que valorar más las cosas del día a día. Al fin y al cabo es un simple trabajo, pero nos gustaría infundir en las personas estos sentimientos y que aprendan de verdad a valorar el esfuerzo como nosotras lo hemos hecho.

El gusto de investigar

Cátedra de Ciencia Contemporánea

Fundación Caja Castellón – BancajaUniversitat Jaume I

RESULTADOS

MISIÓN HIGUAZURViorica Tasca y Diana Martínez I.E.S

Politécnico

Os ofrecemos algunos de los componentes que hemos escogido para nuestro proyecto:

REMODELACIÓN DE LA PLAZA DE LAS COMUNICACIONES Inés Torán Gascón y Abel Málaga Martínez

IES Politécnico

OBJETIVOS - Nuestro objetivo es lograr un parque donde niños, jóvenes, adultos y gente mayor puedan relacionarse y conocer gente. - Buscamos un espacio donde los vecinos puedan encontrar la tranquilidad y puedan relajarse, que te haga desconectar del estrés y del ambiente de la ciudad. - Y, por supuesto, queremos un espacio donde los niños puedan jugar y divertirse libremente, interactuando con otros niños, sin que los padres tengan que preocuparse por su seguridad, ya que estará totalmente protegido.

RESUMEN Nuestro proyecto se basa en la reconstrucción total de la plaza de las Comunicaciones, junto al Parque del Oeste. Lo primero que tuvimos claro fue que nuestro parque tendría dos ambientes, una “zona tranquila” y otra “zona infantil”, para que los niños se diviertan mientras los más mayores se relajan. A continuación elegimos la vegetación, mobiliario urbano, instalaciones eléctrica y de agua,…, que formarían el parque, y diseñamos los planos.

METODOLOGÍA 1º Tomamos las medidas de la superficie de la que disponíamos. 2º Pensamos el estilo del parque y su distribución. Queríamos que nuestra plaza tuviera mucha vegetación, que diera la sensación de estar en el campo, y distribuida en las dos zonas, ya citadas. 3º Buscamos, en bibliografía e Internet, la vegetación más adecuada para nuestro clima, y todo el mobiliario urbano que formaría la plaza. También la instalación eléctrica y de agua. 4º Lo distribuimos en planos como queríamos que quedaran en realidad.

RESULTADOS Vegetación: - Elegimos cuatro especies de árboles, todos de clima mediterráneo, tres son de hoja perenne y uno caducifolio. Los colocamos de manera estratégica: en el centro de la plaza el caducifolio (hará sombra en verano y entrará el sol en invierno) y alrededor los de hoja perenne, formando como una protección. - Las plantas son de colores vivos, para darle alegría a la plaza.

Mobiliario urbano:-Bancos y cómodos y seguros, de gran resistencia y durabilidad. - Farolas que iluminen toda la plaza y fuentes ornamentales y potables.

- Pavimento sintético para la zona infantil, y en el resto de piedra pizarra formando un camino.

- Papeleras con “techo” para que no se moje la basura y no huela. - Columpios y balancines divertidos y muy seguros.

Plano definitivo con la vegetación y el mobiliario urbano:

CONCLUSIONES En la construcción de un parque hay que tener en cuenta entre otros muchos factores: - Si es construcción total o reconstrucción parcial - Orientación (norte, sur, este, oeste) - Clima (pluviosidad, horas de sol,…) - Superficie disponible. Además debemos respetar el medio ambiente, edificios y comercios de los alrededores. Buscamos un parque que guste, y al menor precio, por eso utilizamos materiales autóctonos.

El gusto de investigar

Cáte dra de Cie ncia Co ntempo ráne a

– Fundació n Caja Caste lló n Bancaja Universitat Jaume I

Participar en E.G.I.

Exposicióoral

Treball premiat

Exposició pòsters

Participar en E.G.I.

- Experiència motivadora i molt positiva

- ¡Atenció! ... competiran amb alumnes de 1r batxillerat ... i amb treballs més específics, ex professo per a EGI

- Necessitat d’adequar-se als temps d’EGI: data d’entrega de treballs i de pòsters, congrés,...

- Condicions del treball ≠ : -- necessariament escrit, nombre pàgines limitat, ... -- presentació d’un pòster -- i els seleccionats, 15’ per a exposició oral

LYDIA NLAURA

IES POLITÈCNIC

ADIVINA, ADIVINANZA …

¿ Cuál es la única cosa que hay a montones y no roban ni los ladrones?

…

LA BASURA!!

Mi basura

Aunque sea a pequeña escala, tú sólo

puedes intentar cuidar el medio ambiente y no generar tantos residuos.

Recicla, Reutiliza, ahorra envases..

Restos orgánicos

Bolsa de basura

Contenedor

Camión de la basura

Planta de reciclaje

Cubo particular

Bolsa de basura

Contenedores

Camión de la basura

Plantas de reciclaje

miá,tuya,(basura)

Cuando la responsabilidad ya no es solo nuestra, sino que también intervienen mas personas...

NO SOLO ACUMULAMOS BASURA

CUANDO NOS COMEMOS EL

ALMUERZO O CUANDO TIRAMOS

UN PAPEL A RECICLAR TAMBIEN

DISPONEMOS DE LUGARES DONDE

SE GENERAN RESIDUOS COMO SON

LOS TALLERES O LOS

LABORATORIOS.

Taller madera

• Se utiliza madera maciza, derivados, adhesivos, pinturas, barnices al agua y papeles.

• Se genera residuos como restos de derivados, abrasivos, restos de madera, serrín y botes de pintura.

• No hay contenedores para los residuos y se llevan al eco-parque por los trabajadores y alumnos.

• Se compran pinturas al agua que se disuelven en el agua.

• Se recicla haciendo armarios y puertas que sirven para pruebas de todos los estudiantes del modulo.

• Un aspirador recoge las virutas de serrín del aire y las conduce a un deposito que se vacía cada cierto tiempo.

Taller de tecnología• Se utilizan materiales como madera, papel de periódico, latas de conserva, botes de plástico...

• Se generan residuos como serrín, madera...

• Los residuos se desechan en la basura.

• Se reciclan el papel, el plástico y los metales.

Taller mecanizado

• Se generan varios desechos (virutas de acero, elementos de metal...).

• Se utilizan aceites peligrosos que se almacenan en bombonas.

• El metal se funde y se reutiliza en otros lugares ajenos al centro.

Laboratorio biología

-Se generan residuos como materia orgánica, productos químicos, colorantes...

-Los colorantes no se usan mucho y cuando se usan es de manera diluida en agua.

-La materia orgánica se tira en las basuras y el papel en los contenedores de papel que hay en cada clase.

-Se reutilizan todos los materiales posibles.

Laboratorio física y química

-Se generan materiales como vidrio, productos químicos...

-Los residuos que están en malas condiciones los desechan en en el ecoparque, los residuos sólidos en la papelera y los líquidos por la pila, diluyendolos mucho.

-Las disoluciones se diluyen al máximo y se echan a la pila.

-Algunos productos químicos se reutilizan.

Mia, tuya, suya

Cada vez intervienen mas personas que ayudan a mantener limpias las calles, las costas, etc.

Bueno, aunque no siempre!!!!

¿¿Que ocurre si nadie respeta las normas??

Y aquí os presentamos :¡¡¡¡¡¡¡DE FONDO NUESTRO

INSTITUTO EL IES POLITÈCNIC!!!!!!

¿¿Que necesitamos??

a) Más basureros

b) Más camiones

c) Más contenedores

Solución: En nuestra opinión mas organización.

Nuestras playas:

Nuestras calles:

EN ALGUNOS SITIOS:NUESTRAS VECINAS

¿CREES QUE

LAS CALLES DE

CASTELLÓN TIENEN

SUCIEDAD?

SI 77%

NO 13%

A VECES 5%

EN FIESTAS 6%SINOA VECESEN FIESTAS

¿HAS VISTO ALGUNA

VEZ MONTONES DE

BASURA EN

CASTELLÓN?

SI 69%

NO 26%

NS/NC 6%

SINONS/NC

1000 años

100 a 1000 años

4000 años

30 años

30 años

5 años

10 años

3 a 4 meses

1000 años

1 a 2 años

Callejón de los chicles

San Luis obispo (California)La gente viaja a esta ciudad sólo para pegar un chicle mascado.

REDUCIR RECICLAR

REUTILIZAR

¿¿¿COMO REDUCIR???

2 BOLSAS DE BASURA

ORGANICA

1 BASURA ORGANICA

1 RECICLAJE PLASTICO

COMPRA

AL PESO

3 A 4 BOLSAS DIARIAS

DE BASURA ORGANICA

1 BOLSA DE BASURA

ORGANICA

2 RECICLAJE PLASTICO

COMPRA

ENVASADO

NO RECICLA RECICLA

Si en dos familias se reducen dos bolsas de reciclado semanales …

En todas las familias de Castellón:_

2 x 44.500 familias =89.000 bolsas

En todas las familias de España:

2 x 11.177.241 familias = 22.354.482 bolsas

Total bolsas anuales:

22.354.482 x 52 semanas =1.162.433.064

¿¿Qué entendemos como reciclaje??

Tener que separar la basura en bolsas diferentes, hacer un gran camino hasta los contenedores adecuados, que estén llenos, tener que dejarlo en el suelo para que luego vaya todo al mismo sitio.

¿¿Y que es en realidad??• Ayudar al medioambiente para que haya la

menos contaminación posible y dentro de unos años poder seguir utilizando esos materiales sin que se acaben. Por ejemplo: El plástico. ¿Qué haríamos sin el? No tendríamos nada de esto.

¿¿Esto es posible??La solución es: SI QUE SE PUEDE Y SIN GRAN ESFUERZO.

1 Averigua en tu centro barrial donde hay contenedores para el reciclaje o si hay un servicio de recolección de este tipo. 2 Separa el cartón y el papel del resto de la basura. Puedes crear una caja para depositarlo allí hasta llenarla y recién ahí llevarla para su reciclaje. Los diarios también entran en este filtro.

3 Utiliza papel reciclado siempre que te sea posible. Cuanto más se use, más disminuirá su precio.

4 El vidrio como el aluminio son reciclables. Sepáralos en bolsas o cajas fáciles de transportar, ya que son la materia prima para otros envases o reutilízalos dentro de tu hogar.

5 Evita comprar productos que tengan envoltorios innecesarios: ahorrarás basura y dinero. Por ejemplo: no aceptes bolsas de nylon para cargar productos que puedes llevar en la mano.

6 Procura no derrochar comida al cocinar. Las frutas y verduras son muy completas y por lo general todo es aprovechable.

si 25%

no 60% a veces 15%

sinoa veces

EL RECICLAJE¿usted recicla?

MATERIALES QUE SE RECICLAN

CARTÓNPAPEL

VIDRIO PLÁSTICOLATAS

PILAS

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

87.592.5

82.5 82.5

57.5 57.7

Alternativas para motivar el reciclaje

Facilitar envases apropiados para el reciclaje

Rebajas fiscales a los usuarios como quitar el impuesto de basura a los ciudadanos

Subvenciones económicas a aquellos usuarios que deseen instalar trituradores de basura en sus casas

Reducción de costo de personas empresarias

Campañas informativas por parte de los ayuntamientos

Devolución de botellas de cristal vacías al comercio donde las compraste y devolución de su costo.

Habilitación de un portero que recoja las bolsas de reciclaje que se depositan en un lugar especial dentro del edificio.

¡¡separar para reciclar!!

La basura..Aunque no lo parezca es muy útil para hacer

otras cosas.. No solo para tirarla a un simple contenedor

y desentendernos…

REUTILIZAR ES COGER AQUELLOS MATERIALES QUE CONSIDERAMOS INNECESARIOS Y QUE SOLEMOS RECICLAR O TIRAR A UN CONTENEDOR Y TRANSFORMARLO EN ALGO QUE NOS SEA ÚTIL.

• SOLO NECESITAMOS UN POCO DE IMAGINACIÓN.

ANTE TODO IMAGINACION…

A que no se os habría ocurrido??

Una pregunta…¿Por qué lo hacen?Esperamos que os pongáis en su lugar y lo

entendáis. ¿Encontrais la respuesta?

Nosotras si que la sabemos:

Su posición económica es muy baja como consecuencia no tienen un hogar donde

poder vivir y lo tienen que hacer en la calle.

Van a buscar trabajo y no se lo dan por su apariencia y por no tener vivienda.

Van al banco y no le dan ningún préstamo por no tener trabajo.

A todo esto se le añade que algunos son extranjeros o nacionales pero sin familia

cercana.

Síndrome Diógenes

La persona que sufre de este trastorno se aisla socialmente

Desatiende la limpieza del mismo y toda higiene personal.

Debido a que creen encontrarse en una situación de pobreza extrema intentan ahorrar lo máximo posible llegando a reunir grandes cantidades de dinero sin tener conciencia de lo que poseen realmente.

Suelen acumular grandes cantidades de desperdicios y objetos sin ninguna utilidad en sus casas, por creer que pueden darles una utilidad en un futuro, lo cual les aboca a vivir en situaciones insalubres.

Presentació disponible en

www.biologiageologia.com

www.ambitcientific.ning.com

¡Gràcies per la vostra atenció!