El artico. La delgada línea blanca

4
LA SALLE BONANOVA NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. CMC EL ÁRTICO. LA DELGADA LÍNEA BLANCA 1. Analitzeu les repercussions socioeconòmiques que tindria sobre la població local la pèrdua de massa de gel: La població de la qual estudiarem les repercussions socioeconòmiques és Svalbard. Svalbard està situat al nord de Noruega (forma part de Noruega segons el Tractat de Svalbard). Rodejat per l'Oceà Glacial Àrtic, forma un conjunt d'illes (arxipèlag), de les quals, només tres estàn havitades: Spitsbergen, Bjørnøya i Hopen. L’economia de Svalbard està basada actualment (i desde els anys 70, aproximadament) a l’explotació de mines de carbó, i n’hi han muntades unes 7, aproximadament, de procedència Russa i Noruega per tot el arxipèlag. També té un altre projecte, conegut com ‘Arca de les llavors’, en el qual és vol preservar la biodiversitat del planeta en una sitja d’alta seguretat a la muntanya de l’illa de Spitsbergen. Aquesta sitja té capacitat per 4,5 milions de llavors. El que és vol fer és guardar llavors de cultiu de tot el món per asegurar- ne la seva no extinció. A més, encara que les instalacions és quedessin sense energia, com que està en una capa de roca la qual ha estat exposada durant milers d’anys ininterrumputs a una temperatura per sota els zero graus, les llavors és podrían mantenir intactes d’aquesta manera durant uns 200 anys (permafrost). En tenim una notificació completa a la pàgina del Ministeri de agricultura i menjar de Svalbard . Així pues, encara que la pèrdua de massa de gel no afectaría gaire a aquest nou projecte de les llavors, tampoc afectaría a algunes de les mines de carbó que hi han al arxipèlag. Encara que moltes d’elles, estàn abandonades desde aproximadament, els anys 90, quan el carbó de la zona és va acabar. Però encara queden algunes com la de Svea, que no està previst que s’acabi el seu carbó fins l’any 2014 (aproximadament), segons Greenpeace. A el que sí que afectaría, per això, sería a que com que no hi hauría gel (que el que fa es reflexar els raigs solars i portar-los cap a l’atmosfera, i, per tant, disminuir el calentament global perquè els raigs no és queden a l’atmosfera) llavors és podrien trovar molts dels jaçiments de petroli que hi poden haver (i hi han) sota el gel. En principi, podría ser bó, ja que generaría molts llocs de treball per a la poca població que hi ha, a més de portar gent de fora del país.

description

En aquest treball es parla sobre el canvi climàtic, per a més informació, consulteu el nostre blog (i doneu la vostra opinió, si us plau!!): http://treballsdecinciesperalmncontemporni.blogspot.com/

Transcript of El artico. La delgada línea blanca

Page 1: El artico. La delgada línea blanca

LA SALLE BONANOVA NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. CMC

EL ÁRTICO. LA DELGADA LÍNEA BLANCA

1. Analitzeu les repercussions socioeconòmiques que

tindria sobre la població local la pèrdua de massa de

gel:

La població de la qual estudiarem les repercussions socioeconòmiques

és Svalbard. Svalbard està situat al nord de Noruega (forma part de Noruega segons el Tractat de Svalbard). Rodejat per l'Oceà Glacial

Àrtic, forma un conjunt d'illes (arxipèlag), de les quals, només tres estàn havitades: Spitsbergen, Bjørnøya i

Hopen. L’economia de Svalbard està basada

actualment (i desde els anys 70, aproximadament) a l’explotació de mines

de carbó, i n’hi han muntades unes 7, aproximadament, de procedència Russa i

Noruega per tot el arxipèlag.

També té un altre projecte, conegut com ‘Arca de les llavors’, en el qual és vol

preservar la biodiversitat del planeta en una sitja d’alta seguretat a la muntanya

de l’illa de Spitsbergen. Aquesta sitja té capacitat per 4,5 milions de llavors. El

que és vol fer és guardar llavors de cultiu de tot el món per asegurar-ne la seva no extinció. A més, encara que les instalacions és

quedessin sense energia, com que està en una capa de roca la qual ha estat exposada durant milers d’anys ininterrumputs a una

temperatura per sota els zero graus, les llavors és podrían mantenir intactes d’aquesta manera durant uns 200 anys (permafrost).

En tenim una notificació completa a la pàgina del Ministeri de agricultura i menjar de Svalbard.

Així pues, encara que la pèrdua de massa de gel no afectaría gaire a

aquest nou projecte de les llavors, tampoc afectaría a algunes de les mines de carbó que hi han al arxipèlag. Encara que moltes d’elles,

estàn abandonades desde aproximadament, els anys 90, quan el carbó de la zona és va acabar. Però encara queden algunes com la de

Svea, que no està previst que s’acabi el seu carbó fins l’any 2014 (aproximadament), segons Greenpeace.

A el que sí que afectaría, per això, sería a que com que no hi hauría

gel (que el que fa es reflexar els raigs solars i portar-los cap a l’atmosfera, i, per tant, disminuir el calentament global perquè els

raigs no és queden a l’atmosfera) llavors és podrien trovar molts dels jaçiments de petroli que hi poden haver (i hi han) sota el gel. En

principi, podría ser bó, ja que generaría molts llocs de treball per a la poca població que hi ha, a més de portar gent de fora del país.

Page 2: El artico. La delgada línea blanca

LA SALLE BONANOVA NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. CMC

També faría una nova ruta marítima

entre Rússia i els Estats Units, que faría canviar les rutes marítimes antigues,

per lo tant, hi hauria molt més comerç.

Però també sería una ruta de navegació perillosa ja que hi podríen haver

icebergs gegants flotant per mig de l’Oceà Glacial Àrtic. A més, moltes

costes de les illes podríen quedar inundades, obligant a la població a

marxar, i tot i així creant molts desastres per a la població.

Amb el tema dels pescadors, hi hauría

un cambi de varietat de peixos, ja que actualment, el distribuiment d’aquest

peix entre Russia i Noruega va al 50%. Aquest peix, és cada vegada menys visible per les aigues de l’Àrtic, ja

que emigra en busca d’aigues més fredes. Amb el calentament global,

l’èspecie podría adaptar-se o extingir-se. Però hi hauríen peixos d’aigues més calentes, que és trobaríen en el seu hábitat en aquesta

situació.

2.

2. Analitzeu l’efecte de la pèrdua del gel sobre l’ecosistema àrtic (variacions en espècies autòctones,…)

Les espècies autòctones de l’Àrtic (de Svalbard, especificament) són

el llop de l’àrtic, caribou, la foca anellada, ós polar, llebre americana, lemmings, taurons, bacallà, truita alpina, bou, balenes; són alguns

dels animals més ben adaptats a aquest clima d’extremes condicions.

En quant a la flora d’aquest lloc, podem dir que actualment hi ha la tundra, que és més que un tipus

de planta, un tipus de conjunt de plantes que és donen en els

climes extrems com els del Pol

Nord (com és el cas) i el Pol Sud. Aquest tipus de vegetació,

no sol crèixer molt (és vegetació baixa) i té alguns insectes

durant l’èstiu, amb lo qual, en aquesta época també és poden

veure aus.

Si hi hagués una pèrdua masiva de gel, crec que disminuiríen les espècies com els òssos polars o les

foques anellades, ja que fan servir les plaques de gel d’aquest continent com a plataforma per caçar les seves presses o per anar al

seus refugis, a més de que molts podríen quedar atrapats degut als freqüents separaments dels blocs de gel.

Page 3: El artico. La delgada línea blanca

LA SALLE BONANOVA NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. CMC

D’altra banda, aquests animals i altres com el caribou, els bous o el

llop seríen també extingits per la població que hi hauria a causa de la nova situació económica en la que és trobaria l’arxipèlag.

Els peixos i els taurons, variaríen les seves rutes en busca de llocs més freds, i en canvi, peixos de zones més càlides ocuparien el seu

lloc. Els bous també és reduiríen a causa de la població, encara que aquest no sería el problema principal, sinó la extinció d’algunes de les

espècies que no podríen anar a zones més càlides, com les foques o els ossos. Les aus, en canvi, creixerien notablement en nombre degut

a que hi hauría més flora, i per tant, més insectes que

seríen menjar.

En quant a la flora, ja no sería del tipus de vegetació

tundra, si nó que creixería, hi haurien arbres (actualmente

no hi han o hi han molt pocs), boscos i potser alguns

animals és podrien adaptar

als boscos (com els ossos, els bous, els llops o les llebres).

BIBLIOGRAFIA:

INFORMACIÓ:

http://es.wikipedia.org/wiki/Svalbard

http://eco.microsiervos.com/naturaleza/boveda-global-

semillas-svalbard.html

http://www.greenfacts.org/es/glosario/pqrs/permafrost.htm

http://www.regjeringen.no/en/dep/lmd/campain/svalbard-

global-seed-vault/news/arctic-seed-vault-opens-doors-for-100-

mi.html?id=501721

http://greenpeaceblong.wordpress.com/2009/10/02/desde-el-

artico-carbon-en-svalbard/

http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en%7Ces&

u=http://www.thecanadianencyclopedia.com/index.cfm%3FPgN

m%3DTCE%26Params%3DJ1ARTJ0000291

http://www.jmarcano.com/nociones/bioma/tundra.html

http://www.verdecologico.com.ve/?p=64

FOTOS:

http://es.wikipedia.org/wiki/Svalbard

Page 4: El artico. La delgada línea blanca

LA SALLE BONANOVA NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. CMC

http://drake.marin.k12.ca.us/academics/rock/Tourism_files/arc

tic%2520pict.jpg

http://www.tus-fotos.net/data/media/3/oso_polar.jpg

http://www.duke.edu/web/nicholas/bio217/rsf4%20awc7/carib

ou_tundra.jpg