e

maquetista • Corrector tipogràfi c • fotorreproductor • escannista • Tècnic en tracta-ment d’imatges • Traçador - muntador • passador de planxes ofset • rotogravador • passa-dor de pantallas de serigrafi a o de cautxu per fl exografi a • impressor de ofset • impressor de rotogravat • impressor de serigrafi a • impressor de fl exografi a • enquadernador industrial

tècnic en disseny gràfi c • tècnic en producció gràfi ca • tècnic en preimpressió • tèc-nic en tractament d’imatges • tecnic en impressió ofset • tècnic en impressió fl exografi -ca i serigrafi ca • tècnic en manipulado de paper • tècnic en enquadernació industrial

Cicles Formatius de FP

graus mitjans

graus superiors

Disseny i Producció Editorial

Producció en Indústries d’Arts Gràfi ques

Preimpressió en Arts Gràfi ques

Impressió en Arts Gràfi ques

Enquadernació en Arts Gràfi ques

ssUUUUmarii TECNOLOGIA

5 TIPOS D’INTERES 8 XARXES SOCIALS

CULTURA VISUAL11 STENCILS: ART URBÀ EN PLANTILLES 14 FANZINE: DEL RETALLA I ENGANXA A L’AUTOEDICIÓ

16 SIN CYTY, DE FRANK MILLER

EFEMÈRIDES

18 BICENTENARI LOUIS BRAILLE 21 KEITH HARING

MÚSICA

24 FESTIVALS D’ESTIU 27 MALA FAMA SQUAD

MODA

30 SEGONA PELL: CARN DE PASSAREL·LA

32 BARBIE: 50 ANYS A LA PASSAREL·LA

O

PE R

' I e

La tipografia és un

element clau al disenyar.

Definim a través d’ella el

missatge que desitgem

enviar, no només en

el fons, també en la

forma de la mateixa.

La tipografia

té caràcter,

personalitat,

necessitem estar

assabentats de

les tendències,

eines i

alternatives

a la web per

traballar-

les.

T t eP

P

S n SRI XARXESSOCI A LS

Les xarxes socials dominen

internet. Fotolog, Facebook,

Myspace o Tuenti són

clars exemples.

L’

STENCILsA R T U R B À EN P L A N T I L L E S

E

EVOLUCIÓ EN LA PRODUCCIÓ FANZINERA

Del retalla i enganxa, a l’autoedició

por marc horrillo

FRANK’S MILLER

1809

- 20

09 b

icen

tario

Lo

uis

Bra

ille

j

per l’oscar de la Torre

squAd

mALAFAMA

fa 50 anys debutant a la passarel·la

de c

arm

en A

lcan

tara

Pg de Gràcia, 94 08008 Barcelona

tel: + 3 4 9 3 5 6 7 6 1 3 4

fax: + 3 4 9 3 4 8 4 9 6 8 8

i n f o @ 0 8 0 b a r c e l o n a f a s h i o n . c o m

Pg de Gràcia, 94 08008 Barcelona

tel: + 3 4 9 3 5 6 7 6 1 3 4

fax: + 3 4 9 3 4 8 4 9 6 8 8

i n f o @ 0 8 0 b a r c e l o n a f a s h i o n . c o m

carn de passarel.laper aida dios

aquesta publicació en què treballaran els alumnes de 2n curs del CFGM de preimpressió de torn de tarda., grup 2WGPI, com a treball -projecte del crèdit de SÍNTESIS ha de consistir en una revista de caire cultura i juvenil, un batiburrillo, un PICAPICA, amb diverses seccions o apartats, elegits pels mateixos alumnes.

si bé en aquest treball es parteix d’un material comú (text i imatges) i d’unes directrius establertes (format, diagramació reticular, indicadors de secció, fulles d’estils...) cada alumn@ s´ha encarregat de maquetar la seva revista, dotant-la del seu estil personal.

i per què dotze? Perquè 12 son els alumnes que la faran, perquè ens sortiran dotze exemplars diferents, perque la farem en 12 setmanes, perque constarà de 36 pàgines (tres vegades dotze) i perquè el 12 ens recorda que treballem amb un sistema, el tipogràfic, duodecimal, a on les unitats superiors (pica o cícer) consten de 12 punts. I també, per què no, perquè un rellotge o millor un dia te 12 hores i 12 hores te una nit, dotze són els signes del zodíac, XII mesos te un any…

el jugador número dotze

Departament d’Arts GràfiquesEscola del Treball

Comte d’Urgell, 18708036 BarcelonaTel. 93 430 92 00

bcn.artsgrafiques.org

EditaGranTIPO (hipotética editorial conformada pel grup 2WGPI)

Coordinació projecteMiguel Ibáñez

Disseny miclic

Redacció i documentació gràficaCarmen Yairmarys Alcantara, Katy Benavides Alvarado, Miquel

Borull Ferrer, Júlia Bover Travé, Oscar de la Torre, Aida Dios Valle, Gerard Farré Martí, Marc Horrillo Portillo, Pere Nubiola Sans,

Stephany Rodriguez i Raquel Serrano Alvarado

Maquetació i control de preimpressióMiguel Ibáñez

Impressió

Els professors no es fan responsables de les opinions expressades en els articles signats

Edició no venal amb finalitats educatives

»[5]

tecnologiadotze

O

PE R

' I e

La tipografia és un

element clau al disenyar.

Definim a través d’ella el

missatge que desitgem

enviar, no només en

el fons, també en la

forma de la mateixa.

La tipografia

té caràcter,

personalitat,

necessitem estar

assabentats de

les tendències,

eines i

alternatives

a la web per

traballar-

les.

T t eP

P

S n SRI

»[6]

tecnologiadotze

Diuen que el disseny és cuasi tot tipografi a i color; però jo m’atreviria a dir inclús que en determinats casos una bona tipografi a és, en sí mateixa, més que sufi cient perquè aconsegueix, utilit-zada amb talent i tècnica, que cuasi tota la resta pugui imaginar-se i comunicar molt en molt poc, com les millors obres d’art. Els ordinadors que tenim vénen amb una sèrie de tipografi es determinades. Ara, si volem ampliar i personalitzar la nostra tipoteca hi ha pàgines web que ens ho posen molt fàcil; ens ofereixen milers de fonts per a descarregar gra-tuitament, amb limitacions o per comprar, història i teoria de la tipografi a, consells, exemples, tutorials… Aquest és un recull d’algunes de les pàgines dedicades a la tipo-grafi a més destacades.

UnoS tIPoS DURoS

Si us interessa la tipografi a i voleu aprendre’n alguna cosa al respecte us recomanem unosti-posduros.com, una web dedicada a la teoria i la pràctica d’aquesta apassionant disciplina. Hi podreu trobar continguts relacionats tant amb l’evolució històrica de la tipografi a com amb les propostes que s’estan fent actualment en aquesta activitat.( Aquesta pàgina no disposa de tipografi es per comprar o descarregar.)

DAfontDesde fa molt temps que es considera Dafont.com el millor lloc relacionat amb tipografíes, més que pel seu contingut (que és gegantí), pel seu ordre i funcionalitat.Tenim les fonts classifi cades per categoríes que relaten el tipus de font que és, ja sigui d’horror, de graffi ti, escrita a mà, d’altres països… i ens dóna opcions per fer una cerca molt detallada és a dir, una individualització màxima per poder trobar la nostra font ideal facilment i de topar-nos pel camí amb moltes altres útils.Té previsualitzador de text i visor dels carac-ters de cada tipografi a. Es poden fer cerques de fonts descartant les que no ténen accents o símbol €, en fí, una web còmoda, ben organit-zada i funcional.Les fonts, en la seva majoria són gratuites, algu-nes vénen amb llicència shareware, però no n’hi ha cap que no et puguis descarregar per ús personal.

fAMoUS fontSUna web dedicada a tipografíes famoses, ja si-guin de grups musicals, pel·lícules, marques de roba, menjar, beguda… Totes ben organitzades per categoríes i a punt per descarregar. Famous-fonts.smackbomb.com és una web tan senzilla com útil. No disposa de vista prèvia ni de visor de caracters, i la majoria de fonts són de paga-ment, però és un lloc fantàstic per navegar-hi i descobrir un munt de tipografíes curioses.

I LoVE tYPoGRAfYPer sort existeixen alguns llocs web com ilovety-pography.com (iLT), blog que invita a entrar per la porta gran, per una fi nestra, per la xemeneia…per tot arreu al món de la tipografi a. Creat pel dissenyador gràfi c, programador web i escriptor britànic John D. Boardley, iLT és una eina estu-penda per tots aquells esperits lúdics interessats en la comunicació a través de l’aspecte gràfi c.A més del blog a iLt es pot trobar: un trivial de la tipografi a, salvapantalles tipogràfi cs (n’hi ha per l’iPhone), recursos per la identifi cació de fonts i un buscador per tags, categoríes, temes, data, etc. Però hi ha vàries opcions que només estan disponibles per usuaris registrats, com ara el vi-sualitzador de caracters.

URBAn fontSUrbanfonts.com és una pàgina 2.0 que combina la nova generació web amb milers de fonts de

SAntotIPo

»[7]

tecnologia dotzetext, tan gratuites com amb llicència Shareware o de pagament, oferint un amplíssim repertori tant per Windows com per Mac OS.Totes les fonts estan organitzades en categoríes bastant específiques i, a més, disposa d’etiquetes per trobar fonts per paràmetres concrets amb moltes opcions, facilitant-nos en gran mesura la feina de localitzar una font que s’adapti al que busquem.També disposa d’un Top 100 general, previsua-litzador del text que introduim, visualitzador dels caracters de cada font i d’un fòrum a on resoldre i debatre temes relacionats amb la tipografia. Per últim, compta amb una àmplia selecció especial dedicada a Dingbats que conté centenars, o inclús milers, de fonts Dingbats.

ShowfontJa vam parlar l’altre dia de showfont.net, un do-mini web on es podia trobar tot tipus de fonts ordenades alfabeticament. Avui us portem una altra pàgina que té encara més fonts de texte, si és que es pot.

DDfontDdfont.com és simplement això, una web on podràs descarregar totes les fonts que vulguis, i seria extrany que no en trobéssis una que t’agradi. De fet, Showfont i Ddfont són total-ment similars, ja que fins i tot ténen el mateix tutorial per ajudar-te a instal·lar les tipografíes en el teu sistema. Ténen algunes carències im-portants com ara que no ténen les tipografíes classificades més que per ordre alfabètic, no hi ha l’opció de previsualitzar el teu text ni de veure els caracters que formen cada una de les fonts. ABStRACt fontS

Abstractfonts.com compta amb 11,310 fonts gratuites ni més ni menys. Ordenades per una gran varietat de categories, de la A a la Z, les més populars… Pots visualitzar cada tipografia, inclús tots els caracters que formen la font, o fer una vista prèvia amb el text que hi vulguis posar. Hi ha molta informació i molt ben detal-lada de cada tipografia. És una pàgina endreça-da, pràctica i molt útil. Les fonts estan llestes per descarregar en format zip, cadasquna amb la seva llicència, tot i que la majoria són gratui-tes o per ús personal.

»[8]

tecnologiadotze

XARXESSOCI A LS p

er r

aque

l s

erra

no

bla

...

bla

bla

bla

... bla

bla

bla

Fa una hora que estic en internet i m’he donat compte de que l’únic que he fet ha sigut entrar en xarxes so-cials.

En aquests dies cada vegada és més complicat mantenir-se al dia de la quantitat de nous mashups 2.0, xar-xes socials, agregadors, i altres serveis online que surten a cada minut. Si has intentat mantenir perfils en les xarxes socials més conegudes sa-bràs del que estic parlant.

Només amb invents com Friendfeed és possible mantenir-ho tot mitjanament ordenat, oferint un perfil més o menys complet de la teva activitat a la xarxa. Però al final, no queda altre, has de triar a on estar i on no.

Has de prendre posicions per Twit-ter o Plurk, per Facebook o MySpa-ce, per Xing, Viadeo o LinkedIn, per WordPress o Blogger, YouTube o BlipTV; és impossible estar a tot arreu si a més tens una vida.

Molts ho intenten, però és impossible. Al final et vas mantenint dins de la xar-xa gràcies a donar-li temps i ganes, et vas fidelitzant a aquells serveis on tens més amics, independentment de la seva qualitat.

És per això que cada cop més cal pren-dre posicions, decidir-se per unes o al-tres - a més, cada mashup té el seu nínxol més o menys concret, m’explico ...

Les xarxes socials dominen

internet. Fotolog, Facebook,

Myspace o Tuenti són

clars exemples.

bla

...

bla

bla

bla

... bla

bla

bla

...

EN QUANT AL MICROBLOGGING:

Twitter és avui l’estàndard, i mal-grat lo malament que funcio-na té un ecosistema tan ampli al seu voltant, amb centenars d’aplicacions, que sembla estar aquí per quedar-se.

Plurk sembla estar fet per als rebot de Twitter, amb més fl oritures (la veritat, l’aspecte inicial és horri-ble) i funcionalitats.

Tumblr ja és per als que volen un mi-croblogging menys social, potser més seriós i/o estàtic.

»[9]

tecnologia dotze

SI PARLEM DE XARXES SOCIALS:

Facebook sembla més orientada a públic en general, és com el MyS-pace dels que van madurant però encara enyoren les fi ligranes.

MySpace és l’entorn esbojarrat que agrada als més joves i - no sé perquè - als músics.

Tuenti és un Facebook senzill, per als que no es volen complicar.

Viadeo, Xing i LinkedIn són per so-cialitzar perfi ls professionals, un concepte més de treball, més ma-dur.

blab

la ...

........

.

clic clic

És un lloc web de xarxes socials, ba-sat en l’intercanvi de fotografies, i ara també de vídeos, entre usuaris regis-trats. Es va crear originalment per als estudiants universitaris dels Estats Units, inicialment per a Harvard. Ac-tualment està obert a qualsevol per-sona que disposi d’adreça de correu electrònic. Els usuaris es poden or-ganitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica. Aquesta comunitat que actualment ha arribat als 20 milions d’usuaris.

És una variant de weblog, que con-sisteix bàsicament en una galeria d’imatges fotogràfiques publicades regularment per un o més autors. Ge-neralment, amb una foto, el propietari del fotolog hi posa comentaris referits i tot sovint es desen les dades tèc-niques, com ara el tipus o marca de càmera. També és important la data, ja que en la majoria dels fotologs el nombre de fotos diàries estan limita-des. Normalment els fotologs accep-ten comentaris com si fos un llibre de visites.

Cada vegada més i més gent l’utilitza com una cosa normal. És una xarxa social d’accés restringit a la qual no-més s’hi entra mitjançant la invitació d’un membre anteriorment registrat. Aquest mecanisme, segons l’empresa, garanteix en principi que tot usuari nouvingut ja tingui un vincle amb un altre membre de la xarxa a partir de qual pugui començar a establir rela-cions amb la resta dels usuaris.Com podem llegir a la pàgina principal,

MySpace és un lloc web d’interacció social format per perfils personals d’usuaris que inclou xarxes d’amics, grups, blogs, fotos, vídeos i música, a més d’una xarxa interna de missatge-ria que permet comunicar uns usuaris amb uns altres i un cercador intern. Es tracta, per tant, d’un portal que per-met posar en contacte gent d’arreu del món a través d’internet i així com-partir interessos. Es el lloc predilecte dels musics per intercanviar música i donar-se a conèixer.

1- No publiquis fotos que no pugui veure tot el món

2- Compte amb les teves dades personals

3- Digue’s NO a enquestes i aplicacions

4- No acceptis amics “fantasma”

5- Controla la teva privacitat

Compte amb la privacitat!Aquí teniu els 5 manaments de les xarxes socials:

»[10]

tecnologiadotze

»[11]

cultura visualdotze

L’estarcio o esténcil (stencil) és una tècni-ca de decoració en què una plantilla en la qual s’ha retallat una zona és usada

per a aplicar pintura amb la forma d’aquesta zona. Un stencil és un retallable amb zones obertes i tancades. La millor forma de crear-ho és retallant la imatge desitjada en una fulla de paper dur; el dibuix apareix com un espai obert amb zones sòlides al voltant. La plantilla així obtinguda se situa sobre una nova fulla de paper i s’aplica la pintura sobre tota la superfície. Les zones de pintura que arriben a la fulla inferior queden limitades a la forma dels buits de la plantilla, creant així la imatge desitjada.

Amb el terme stencil ens referim a una plantilla de paper, cartolina, xapa o material plàstic que es col·loca sobre murs, parets, fus-ta o altre material per plasmar algun dibuix o missatge.

Si bé el procés de stencil s’utilitzava ja en l’antiga Roma, va aconseguir el major grau de popularitat a Estats Units durant la dècada de 1960, quan molts artistes utilitzaven com mig d’expressió els colors purs i les imatges de con-torns marcats.

Per a realitzar una serigrafía, o estampat sobre seda, es col·loca bé tibada sobre un bas-tidor una peça de seda o d’un altre teixit porós. Segons el mètode més directe, l’artista crea un disseny en el teixit amb un agent bloque-jador com poden ser una plantilla, cua o cua combinada amb un disolvente. Sota el teixit es col·loca un paper. Amb ajuda d’una rasqueta s’arrossega la tinta sobre tota la superfície de la tela tibada; quan passa per les zones que no tenen agent bloquejador, la tinta travessa el teixit i es diposita en el paper de sota, creant el dibuix. També s’utilitzen tècniques fotogràfi-ques i paper de stencil per a mimògraf.

El stencil s’ha vingut usant des de l’antiguitat per a duplicar els dissenys decora-tius en parets, sostres i teixits; era molt corrent a Xina i Japó per a marcar els embalatges amb segells i caligrafía. Aquest sistema s’ha emprat també per a colorejar gravat a fibra, gravat a l’aigua-font o gravats, utilitzant diferents plantilles per als distints colors.

Cadascú pot fer de la seva expressió un stencil reproduir-ho infinites vegades pels ca-rrers de la seva ciutat, un homenatge, un insult, un acudit el que sigui.Altres treballs d’aquesta tècnica s’han vist últimament en països com Mèxic, Brazil, USA, Espanya entre altres països en on es practica el street art.

Hi ha nombrosos artistes, els més destacats, en-tre uns altres, són Banksy, I.D. (El Follet), VotaDi-er, Dr. Hoffman, Rastamar.

Aquest son els noms d’algun dels artistes catalans que es dedican els stencils Bruno, borbo, BTOY, coolture, Fragil, Horna, etc.

El Stencils no nomes es fan servir per pinta les parets com a diversió, sinó també es poden fer servir com a eina de treball a l’hora de pin-ta les ralles i fletxes d’una carretera, carlí per bicicletes, etc aligual que tambe es poden fer servir per fer samaretes.

Historia del Stencil a Buenos AiresDes del principi del segle XXI, un moviment de Stencil graffiti a penetrat el món d’art modern. La tècnica de Stencil té una història que neix al paleolític i va ser usat com a propaganda per italians feixistes durant la II guerra mundial. Però, només fa poc que en els carrers de Bue-nos Aires, el Stencil ha adoptat aquesta funció política i social mentre actuant com un mitjà d’expressió estètica.

L’art de carrers de Buenos Aires és una cosa única a aquesta ciutat. En altres ciutats, el gra-fit és una infracció gran i una conseqüència de fer-ho pot resultar a la presó. El que més crida l’atenció a Buenos Aires és la quantitat prolífi-ca de graffiti Stencil per tot arreu de la ciutat. Això indica que la seva implementació és sense càstig. Aquesta llibertat d’expressió permet al graffiti Stencil afirmar el seu paper poderós en el discurs públic, específicament amb respecte a l’art, la política i la societat.

Després de la crisi econòmica de 2001, l’art de carrer es va transforma en una forma de protesta social i ara proveeix a la gent d’un espai per discutir el que està passant i can-viant a la ciutat i en tot el món. L’art de certs grups, com BSAStencil, El Pla, i Dones Públi-ques ha obert un fòrum públic en el que un pot

STENCILsA R T U R B À EN P L A N T I L L E S

»[12]

expressar les opinions, dissentir, i reaccions a l’estat polític i social de la ciutat, canviada per la gran crisi econòmica i encara afectada per la seva història de la dictadura. La presència d’aquestes realitats i canvis ha influït i inspirat un fort role del esténcil. Ara, el Stencil ha obert la porta a una conversa entre els artistes i el públic. Les imatges en els carrers fan que la gent pensi en les situacions corrents i històri-ques que li afecten a nivell familiar, nacional i internacional. Aquestes imatges, la majoria de les quals són recognoscibles i són carregades amb gran poder: el icònic, els símbols, el còmic, l’ocult, el irònic, i ho estètic. El Stencil és una forma d’art interactiu en el qual el missatge i diàleg són més importants que el nom de l’artista. De manera diferent que altres artistes del grafit, els artistes de carrer de Buenos Aires estan mostrant la seva obra per motius que no tenen molt a veure amb reconeixement popu-lar. El que distingeix el Stencil d’altres formes de graffiti és el tema de l’anonimat. En molts dissenys, falten les firmes que identifiquen l’artista, que li donen l’oportunitat de ser re-conegut pel públic. Sense el càrrec de fama, el que queda és el missatge o simplement el disseny placiente. I en els casos en què hi ha una signatura del grup, per exemple amb la de BSAStencil, el segell funciona com una crida al públic a prestar atenció al missatge hi ha vega-des, a posar en acció. A través de la quantitat i l’habilitat tècnica dels seus dissenys, aquest grup ha assolit un nivell de reconeixement que fa servir per estendre més al públic. Per exem-ple, amb respecte a l’arribada de George Bush a Mar del Plata el 4 i 5 de novembre, el grup va obrir les seves portes al públic per unificar les seves idees en una manifestació usant l’art gràfic com una eina de protesta:

Convoquem a participar en la realització de cartells sota el lema “MALVENIDO BUSH”, en rebuig a la presència del president dels Estats Units d’Amèrica, George W. Bush ... L’anomenat està dirigit a dissenyadors gràfics, il·lustradors, artistes plàstics, poetes i tot aquell professio-nal i / o estudiant, de qualsevol nacionalitat, que vulgui participar amb la seva proposta en aquesta convocatòria oberta. 1

Aquesta crida al públic reflecteix una de les cares del Stencil: el polític vinculat a allò social. Aquest tipus de fòrum no es limita a qüestions nacionals sinó internacionals. Els dissenys provoquen converses entre els porte-ño i tot el món. Un exemple d’això és el Stencil amb la cara reconeixible de George Bush amb

les orelles distingides del ratolí Mickey. Les paraules DisneyWar titulen el disseny. Aquí, hi ha una juxtaposició de la imatge i la paraula, ambdues treballant per reforçar un missatge carregat amb sentit artístic, polític i icònic.

L’innocent del ratolí Mickey està codifica-da en les nostres ments però el significat de la imatge canvia una vegada que la veiem vin-culada amb la cara de Bush. Les vores entre la iconografia de les orelles i les paraules (l’estil de font és reconegut per tot el món com el famós DisneyWorld) es barregen amb el rostre dur de Bush i la paraula war. Està posada en qüestió la decisió de Bush d’envair l’Iraq i les repercussions de les seves accions en altres països. Amb aquest disseny, la cara de Bush arriba a ser vinculada a l’acte de guerra, com la imatge de Mickey Mouse, des de molts anys, ha estat sinònima amb infància i innocència. Aquest contrast d’imatges serveix per reforçar la declaració política dels artistes.

Una altra façana del moviment esténcil té a veure amb la cultura universal, és a dir, els aspectes de la vida que són ben coneguts en molts costats del món. Això inclou el que ha arribat a ser els símbols de la història i el present. Aquest terreny de cultura conté les figures de música, art, història, literatura, esports, política i cinema, totes d’èpoques contemporànies i passades. Al mateix carrer en què hi ha una imatge carregada política-ment d’un mico en un vestit amb la inscripció president avall, es pot trobar un disseny de les cares recognoscibles de David Bowie, Jimi

cultura visualdotze

»[13]

elles. En tot, els dissenys que reflecteixen el poder de cultura (dins i fora d’Argentina) són menys d’un missatge polític o una reflexió de talent estètic i més d’un testimoni a les figures que tenen influència cultural en les vides de la joventut.

Fer un stencil virtual amb photoshop1. Obrir la imatge amb PhotoShop.2. Duplica capa (Poma + J). L’anomenarem

Capa Duplicada.3. Selecciona la Capa Fons en la Paleta Capes.4. Capa / Nueva Capa Farciment / Color Sòlid.

-Triem el color blanc -5. Ocultar la capa Fons.6. Eliminem el fons de la imatge en la Capa

Duplicada.7. Imatge / Desaturar.8. Imatge / Llindar. L’Ràdio depèn de la im-

atge.9. Filtre / Desenfoque / Desenfoque Gaussià.

Ràdio 1.5, per exemple.10. Incrementem el contrast de la imatge amb

un Ajust de Corbes: Imatge / Corbes.11. Hem d’aconseguir que totes les zones

blanques estiguin connectades. Per això eliminarem els traços negres que neces-sitem.

12. Seleccionem amb la vareta màgica totes les zones en blanc.

13. Invertim la selecció. Selecció / Invertir. 14. Substituïm el color negre per qualsevol al-

tre ... per exemple vermellAra només ens queda copiar i enganxar sobre

una fotografia d’una paret i modificar el mode de fusió de la capa enganxada a Mul-tiplicar, per permetre que es vegi la textura de la paret.

Hendrix, poeta Jack Kerouac o futbolista Die-go Maradona

Aquestes referències a figures influents representen un tipus d’homenatge a ells que tenen un gran paper en una cultura.

A més, els carrers són cobertes en art so-bre art. Al llarg de la història de l’art, ha existit la referència a l’art passat com el subjecte de les obres d’artistes corrents. Aquesta discus-sió dins del món d’art és tan rellevant com la discussió entre terrenys culturals diferents. Un exemple d’aquesta reconstrucció de l’art influent del passat és el Stencil d’una obra, Marilyn, ben conegut del moviment modern de l’art Pop. El líder d’aquest corrent va ser Andy Warhol, les pròpies obres van ser comentaris en el món poderós de consum, símbols i icono-grafia. Serigrafia (la tècnica que predominava a les seves obres) permet la producció d’una quantitat il·limitada de les mateixes obres. Uti-litzant aquesta tècnica de gravat, Warhol va posar èmfasi en la idea de producció en massa de materials i de l’obsessió de les multituds amb el món glamurós de Hollywood i rock and roll. Molts artistes porteño reprenen el joc entre art, reproducció i iconografia, traient les imatges de Warhol del seu propi lloc en un mu-seu i posant-les en un ambient públic, el carrer. Quan utilitzeu la imatge de l’actriu, Marilyn Monroe, els artistes de carrer estan adoptant el concepte de Warhol i solidificant a través de l’ús d’una tècnica que dóna l’oportunitat de fer reproduccions. En això, estan convertint l’art de Warhol en una imatge icònica, popular, i massa produïda.

Una altra forma de jugar amb els elements integrals de la cultura és la representació de la joventut i tot el que la compon. Si una per-sona vol explorar els fonaments culturals de la joventut en aquest moment, pot referir al graffiti Stencil per les respostes. Com diu l’autora Claudia Kozak, “és tan cert que no només els joves els fan (els grafits) com que majoritàriament els grafits són produïts per gent jove... de classe mitjana baixa i sectors populars.” Aquests joves són més exposats a la cultura popular, que al voltant, està formada per influències nacionals i internacionals. Les figures de música que tenen una gran influèn-cia aquí, com els Rolling Stones, David Bowie, Bob Marley, i Sid Vicious dels Sex Pistols, re-ben reconeixement a les parets. Amb això, els seus noms no van a desaparèixer mai de l’espai popular. Aquests músics de geneneres molt diferents conviuen en un espai comú, format pel terreny públic de graffiti. Similarment, els aficionats joves del futbolista, Diego Marado-na, creen un espai d’homenatge utilitzant la tècnica del Stencil. Aquest acte reforza el seu estatus icònic. A la mateixa manera i això, es pot Sid Vicious dels Sex Pistols trobar dissenys amb pel·lícules, personatges o actors com els temes. Aquests exemples de Stencils inclouen els personatges de Star Wars, ET, el monstre Freddy Krueger, el protagonista d’Clockwork Orange, i més. En aquest cas, els dissenys as-sumeixen una autoritat que tenen els cartells originals de les pel·lícules: veneren la qualitat de les obres i l’espècie icònica dels actors en

descarregar stencils:

www.spraypaintstencils.com

cultura visual dotze

cultura visualdotze

»[14]

El món dels fanzines ha canviat molt al llarg d’aquests anys, com tot. La forma en què els editors realitzen els seus treballs

s’ha adaptat als mitjans que tenim al nostre abast.

Malgrat que hi ha qui segueix realitzant els seus treball com s’han fet sempre, la gran majoria utilitza els mitjans informàtics per a elaborar els continguts, disenyar i maquetar i fins i tot publicitar-los i distribuir-los. La red ofereix un ampli ventall ventall amb fan-zines fets a tot el mon. De sempre el fenómen fanzinero ha aconseguit despertar l’interès dels neofils. Cada cert temps el mass media s’acosta a aquets, més com qui mira animals extranys, i ratraten, generalment d’una for-ma desafortunada el món de l’edició inde-pendent. En aquests moments són varies les incursions de diaris i de la mateixa televsió en el tema, donant-se la paradoxa que com-parteixen una visió escéptica dels fanzines en front de la edició electrònica en internet, i presenten als seus editors com una mezcla entre vells nostàlgics i militants antitecnolo-gics. Tal visió està completament sesgada, i no respon en absolut a la riquessa de visions que un mon tant heterogeni ofereix. A més

EVOLUCIÓ EN LA PRODUCCIÓ FANZINERA

Del retalla i enganxa, a l’autoedició-¡Qui t’ha vist i qui et veu, fanzine? Dels mitjans mésartesanals a les mateixes eines que l’edició més seria.

de donar la espatlla al assentat fenòmen de blogs de fanzines i fanzineros, que formen les actuals redes de promoció i distribució dels fanzines actuals.

Els fanzines han canviat molt, perquè han canviat els seus editors i autors. Canvien els continguts, el disseny, la forma d’editar i de distribuir els fanzines impressos.

volenm reflexionar sobre les diferències entre un fanzine dels 80 i un actual, en què difieren les tècniques, què diferències en el llenguatge presenten.

Retalla i enganxa La forma clàsica d’edició de fanzines agrupa un conjunt de tècniques artístiques i manuals de gran varietat i creativitat. popularment es coneix com el retalla i pega però van molt més enllà d’aquesta senzilla tècnica. Per a la pu-blicació de textos s’emplea des de l’escriptura manual fins a l’ordinador, sense oblidar-nos de la màquina d’escriure, sobre tot quan s’hagin d’imprimir abans d’enganxar-los en el master del fanzine. A més, es poden utilitzar caracters transferibles (letraset) o rotuladores dymo, se-gells de cautxú i fins i tot retalls de caracters tipogràfics de diaris i revistes, entre d’altres.

En quant a la elaboració d’imatges e ilus-tracions aquestes procedeixen o bé de di-buixos fets a ma amb tinta xinessa (rotring o plumillas) pels autors del fanzine o be poden ser collages a partir d’imatges de revistes o diaris. En els origens, alguns fanzines utilit-zaven material que podia tenir copyright de la forma més lliure i anàrquica del món.

Una vegada recopilats tos els continguts elaborats i preparats per a l’edició es proce-dia a retallar i enganxar-los mitjançant cola sobre el format de paper que es convertirà en el master.. Per a situar els continguts d’una forma ordenada s’ha de tenir en compte la plantilla de continguts prèviament definida i la impoisició de pàgines per aconseguir una paginació correcta del fanzine ja fotcopiat.

AutoedicióActualment l’ edició independent es diferencia en poc amb l’edició comercial. La tirada i el ti-pus de material editat estarien entre les poques diferencies. En lo referent a la produccció avui en dia, mitjançant un equip informàtic mitjà es pot accedir a posibilitats abans només somiades . El mètode d’assaig i error permet provar una vegada i altra composicions fins que estiquem contents amb l’estetica de la nostra publicació.

Un PC o un Mac, una càmara digital, una co-nexió a internet, un escàner i una impreso-ra son els requisits necesaris per a entrar en la autoedició. A continuació necessitaras un programa de maquetació (alguns de los mé-semprats son Corel Draw, Publisher, InDesing, QuarkXPress i alguns altres), un altre per a retoc fotogràfic (Photoshop o Corel Photo Paint són els més populars) així com un processador de textos i un navegador.

Un dels punts forts d’aquesta tècnica d’edició és tenir clar que podems utilitzar al-tres eines en les distintes parts de la produc-ció. Així ens permetem elaborar amb mitjans tradicionals i artístics materials que després podem fotografiar o escanear e incorporar-los a un projecte digital. També, amb o sense l’ajut d’una tableta gràfica, ens atreveriem a elabo-rar ilustracions directament amb un programa de dibuix vectorial, també el podems realitzar amb papel i tinta per a més tard digitalizar-lo. Es importante establir un procés ben definit: primer hi ha que planificar el que volem fer, després elaborar els continguts, després di-senyar el fanzine, posteriorment tenim que integrar aquests continguts en el disseny, es a dir maquetar, i com a punt final tindrem que

EVOLUCIÓ EN LA PRODUCCIÓ FANZINERA

Del retalla i enganxa, a l’autoedició-¡Qui t’ha vist i qui et veu, fanzine? Dels mitjans mésartesanals a les mateixes eines que l’edició més seria.

obtenir el resultat final que pot ser mitjançant un pdf para després portar-lo a una imprenta o a una fotocopiadora, o imprimir les pàgines en la nostra impresora de casa, montar-les en els plecs i endurnos’ls-hi després. a la foto-copiadora.

Estètica clàsica:El collage amb un alt grau de contarst és un dels recursos més utilitzats.Els fons negres amb paràgrafs enganxats, es-crits a sobre de caixes en blanq, és un altre dels recursos rrecurrents.. També es poden enganxar sobre imatges o textos amb fort contrast en quant a tamany amb el cos del text principal. Aquats fons resulten ilegibles i pasen a ser recursos estètics.

Els marcs ornamentals de pàgina que enmarquen el text i el situen dins el seu in-terior s’ha utilitzat molt en fanzines de caire musical, cultural o polític en els que predo-minava el text. Aquest solia ocupar una sola columna de text envotada per lustarcions pró-pias o alienes.Aquest marcs marcaven el límit d’impressió de les fotocopiadores

Al utilitzar-se material fotocopiat per el master que després es tornarà a fotocopiar fa que es produeixi un hipercontarst que fa que desapareixen els grissos i tons mitjans degut a la utilització de trames no gaire fines de les fotocopiadores.

També s’utilitzen tècniques própies per tactar les imatges, com ratllar-les, redibuixar-les, tramar-les o texturizar-les per obtenir re-sultats visualment atractius.

Estètica actualLo primer que has de tenir en comte és que l’Autoedició no impilca impressió offset, amb la qual cosa pot ser que el teu ordinador sigui capaç de generar mil solucions que el teu impresor “matarà”. La fotocopia implica monocromo, marges enormes, ausencia de degradats y la unificació de tons similars així com la eliminaciió dels tons més clars. Si pots i donas el salt a l’offset, les possibilitas se t’obriran y podras aconseguir algo similar al que ves en el teu monitor (moltes vegades ni els profesionals logren clavarlo).

Aixó abrirá un sin par de tonalitats (mal-grat que momés traballis en escala de grissoss, o en dos tintes amb duotono o amb dues tin-tes planes a ferro).

Lo trist de la autoedició, molt asequible, es que en el fons per a ser verdaderament efecti-

va t’implicarà donar el salt a la impressió pro-fessional i aixó sí es verdaderament car. Tot i que actualmete hi han solucions asequibles per a edicions petites que poden convencet. Per algo més de una edició fotocopiada, pots tenir una edició digital en imprenta ràpida o digital i obtenir en escala de grissos uns re-sultats molt propers a les maravelles que fas amb tu PC o Mac.

En el fons la mayoria de fanziners bus-quen unes cobertas a color, i com a molt un o dos plecs interns en color i la resta estaria meravellosament bé en els magnífics grissos (que ara no hi ha que còrrer devant d’ells).

PlantllaA l’hora de preparar els continguts hauriem de tindrels predefinits i calcular quin espai ocuparan cada un d’ells.

Aquet treball de planificació es realitza mitjançant el que denominem la plantilla, que no es mes que una pagina on es representa la publicació per mitjà dels seus plecs de dobles pàgines, per a localitzar que anirà en cada lloc. El número de pàgines deu ser sempre multiplo de quatre -en el cas que imprimessim a doble cara enfrontada, tal i com queden les revis-tes-. Així el fanzine podrà tenir: 4, 8, 12, 16, 20, 24, 28, 32, 36, 40…pàgines. si imprimim en pàgines a una cara el número de pàgines és intrascendent.

ImposicióLa imposició consisteix en la col·locació correcta dels continguts en el master per a lograr un correcte posicionament quan el master s’hagi imprés , s’hagi doblegat i final-ment grapat. Per fer la imposició correcta-ment tenim que tenir prèviament una planilla de continguts. Llavors tenim que dividir el format en dues parts iguals i es montaran en el costat dret les pàgines senars i en el costat esquerre les parells tant pel costat anterior com pel posterior, és a dir, la 1 i la 4 al devant i la 2 i la 3 pel darrera, per la imposició d’un fanzine format per quatre pàgines.

Per a més pàgines és repetirà el procés fins completar el número de pàgines que sempre serà multiplo de quatre, ja que en cada doble plec van quatre pàgines.

En l’actualitat existeixen programes in-formàtics -alguns són gratuïts com CocoaBo-oklet para Mac o funcionalitats dintre dels programes de pagament como Corel o Inde-sign- que partint d’un arxiu propietari o pdf-

poden realitzar la imposició automàticament. El més emprat, en plataforma mac, per aixó, és el Preps de Agfa.

by Miquel Borrull

»[15]

cultura visual dotze

cultura visualdotze cultura visualdotze

por marc horrillo

Frank MillerFrank Miller és un dels autors més infl uents del còmic mundial dels anys 80, conegut sobretot per haver redefi nit i insufl at nova vida durant els anys 80 a Daredevil i Batman, dos personat-ges “urbans” emblemàtics de Marvel i DC, en els quals ha treballat repetidament al llarg dels anys. Durant els 90 s’ha dedicat principalment a obres de creació pròpia entre les quals desta-quen la sèrie de gènere negre Sin City i el còmic èpic d’ambientació històrica 300.

Sin City És una obra bàsica, fonamental en el còmic produït als Estats Units, però tampoc es fa justícia a la veritat si afi rmessim que totes les històries de la sèrie tenen el mateix nivell. Si bé és incontestable que la primera història de la sèrie (titulada Sin City, a seques) és impres-cindible, les següents entregues (en diversos formats i extensions) han provocat que el pú-blic de Miller es divideixi entre els seguidors incondicionals que esperen cada nova entre-ga i els lectors que consideren que Miller es repeteix a si mateix i que ja havia esgotat la fórmula de la sèrie (fent fi ns i tot que part de la crítica donés per “perdut” creativament par-lant al seu autor). D’aquestes entregues pos-teriors destacarem Aquest covard bastard, que està considerada amb força unanimitat com la millor d’elles, arribant a ser equiparable (fi ns i tot superior) a la primera; no només és gràfi -cament una de les millors de totes, sinó que argumentalment exemplifi ca les premisses de

sin. No es podia utilitzar la paraula “Crim” al títol de cap còmic. És fàcil observar aquestes infl uències en els superherois que vaig fer, des Daredevil fi ns Batman. Per això m’atreien els superherois que no tenien poders. M’agradava especialment Daredevil pel seu poder, el seu tret principal era una minusvalidesa. De manera que aquesta ha estat sempre la meva ambició.

Però el que més va contribuir a que em con-centrés en fer Sin City i en treballar pel meu propi compte van ser el parell d’anys que vaig passar a Hollywood. Mentre escrivia la seqüela de Robocop em va tocar passar l’experiència de Hollywood completa, i després d’un temps vaig comprendre que Hollywood és en gran mesura una espècie de purgatori. Em sentia espanto-sament malament. Portava dos anys sense di-buixar. Era la primera vegada en la meva vida que havia deixat de dibuixar. Així que vaig de-cidir tornar a posar, però aquesta vegada faria

la sèrie i el tema recurrent del seu autor sobre el sacrifi ci heroic.

De què va?Sèrie negra. Sin City és el títol sota el que s’engloben diverses històries independents de diferent extensió que tenen lloc a Basin City, una ciutat també coneguda com a Ciutat del pecat a causa de la seva corrupció generalitza-da. Aquest escenari compta amb una sèrie de personatges i ambients recurrents, d’entre els quals destacarem dues: les prostitutes del Barri Vell, que atès que traven en una zona on ni la policia s’atreveix a entrar s’han organitzat entre elles per protegir, i Kadi’s, el garito més sòrdid de la ciutat, punt de trobada de gran part dels trapicheos de la ciutat i el seu atractiu principal és l’espectacle de Nancy, una jove que balla se-midesnuda vestida de vaquera.

Prostitutes, polítics corruptes, assassins a sou, les màfi es locals, tot tipus de variats per-dedors i gent de mal viure ... Aquests són el ti-pus de personatges que poblen les històries de Sin City. Personatges que a més s’entrecreuen habitualment (és habitual que secundaris d’una història reapareixi en altres, o que fi ns i tot els protagonistes d’algunes d’elles realitzin breus aparicions en altres) donant un sensació de “vi-des creuades” i cert sentit d’unitat a tot el con-junt , encara que cada lliurament de Sin City és una història completa en si mateixa.

En paraules de l’autor:“La meva perspectiva és essencialment romàn-tica. S’anomena Sin City perquè bàsicament tracta sobre la moralitat. O sigui, gent se sent posada a prova per un entorn corrupte. Això té a veure amb qui sóc jo i amb la classe d’històries que m’agraden.”

“Sempre he sigut fan de les històries de crims, des que era bén petit. Quan em vaig mu-dar a Nova York, aquests eren els únics dibuixos que portava. Portava pàgines de còmics de crims amateur que havia fet. Sempre m’ha encantat. Ara, quan vaig arribar a Nova York, era el 1976, i no hi havia precisament un mercat dels tebeos de crims. De fet, el Comics Code [l’organisme de censura dels còmics] impedia que es publiques-

»[16]

FRANK’S MILLER

i hi

ha un m

ilió d

e

paraules

i un m

ilió de i

ágen

es, co

ns-

tantm

ent, i

aquest

a quali

tat gair

ebé d

e fl ip

-book

del man

ga jap

onès. Vo

lia donar

amb a

lguna cosa

que emprar

una mica

de tots

dos i que d

elimita

un territ

ori inter

medi e

ntre el

s

dos ritm

es. Pe

rquè ten

deixo a

troba

r el m

anga m

assa r

àpid i e

ls còmics

ameri

cans m

assa l

ents.

També

, atès

que era

en bl

anc i

negre,

sabia

que les

imatg

es hau

rien

de ser

normalm

ent u

na mica

més

grans, i

que el n

egre

hauria

de

trans

metre

el se

ntit

de ca

da vi

nyeta

tan

claram

ent c

om fo

s pos

sible.

Així q

ue va

ig co

mença

r a pe

nsar

en te

rmes

de fo

rmes

negr

es, i,

per

desc

ompt

at, al

mate

ix tem

ps va

ig

estu

diar a

ls au

tors

que m

illor m

aneja

ven e

l

blanc

i neg

re en

el m

edi. C

om Ei

sner,

Wall

ace

Woo

d i Jo

hnny

Craig

. Així

que h

an es

tat un

a sèri

e

d’exp

erimen

ts pe

r tro

bar e

l millo

r ritm

e. “

simplement el que voldria fer, sense compro-misos. I a veure si funcionava. Així que vaig prendre algunes notes que tenia -el nom de Sin City per a la sèrie se m’havia acudit abans- i concebia un argument, i em vaig asseure i vaig començar a dibuixar. No crec que mai m’hagi posat a fer res pensant menys en el públic o els compradors. Va ser molt gratifi cant.”

“[Sin City] va ser la primera sèrie que vaig fer en blanc i negre, i vaig haver de replantejar un gran nombre de coses sobre la meva manera de veure els còmics per treballar en blanc i negre. No vo-lia que fos simplement un còmic al que li man-qués el color. Volia aprofi tar al màxim el ptencial del blanc i negre. Presentar un ritme diferent. El que he buscat amb Sin City ha estat trobar un territori intermedi entre el congestionat ritme dels còmics americans, on tot està molt apretat

»[17]

cultura visual dotze

i hi

ha un m

ilió d

e

paraules

i un m

ilió de i

ágen

es, co

ns-

tantm

ent, i

aquest

a quali

tat gair

ebé d

e fl ip

-book

del man

ga jap

onès. Vo

lia donar

amb a

lguna cosa

que emprar

una mica

de tots

dos i que d

elimita

un territ

ori inter

medi e

ntre el

s

dos ritm

es. Pe

rquè ten

deixo a

troba

r el m

anga m

assa r

àpid i e

ls còmics

ameri

cans m

assa l

ents.

També

, atès

que era

en bl

anc i

negre,

sabia

que les

imatg

es hau

rien

de ser

normalm

ent u

na mica

més

grans, i

que el n

egre

hauria

de

trans

metre

el se

ntit

de ca

da vi

nyeta

tan

claram

ent c

om fo

s pos

sible.

Així q

ue va

ig co

mença

r a pe

nsar

en te

rmes

de fo

rmes

negr

es, i,

per

desc

ompt

at, al

mate

ix tem

ps va

ig

estu

diar a

ls au

tors

que m

illor m

aneja

ven e

l

blanc

i neg

re en

el m

edi. C

om Ei

sner,

Wall

ace

Woo

d i Jo

hnny

Craig

. Així

que h

an es

tat un

a sèri

e

d’exp

erimen

ts pe

r tro

bar e

l millo

r ritm

e. “

efemèridesdotze

»[18]

stem a dos segles del naixement de Louis Braille, el professor francès que va treure als cecs de

la prehistòria al segle XIX i els ha situat en plena era del coneixement i la so-cietat de la informació. A ell es deu el sistema del mateix nom que ha superat amb èxit la revolució tecnològica per fer dels ordinadors eficients aliats dels febles visuals.

Louis Braille (Coupvray, París, 4 de gener de 1809 - 6 de gener de 1852) va ser un professor francès, famós per la invenció del sistema de lectura per a cecs que duu el seu cognom.

A l’edat de 3 anys va perdre la vista. Es va infectar l’ull esquerre després d’un accident al taller del seu pare, Simon-René Braille. La infecció va acabar per dañarle l’ull dret també, provocant una ceguesa irreversible.

Després d’obtenir una beca d’estudis, el 1819 es va traslladar a París, on va ingressar a l’Institut Na-cional per a Joves Cecs, institució en la que posteriorment va exercir com a professor. En aquest mateix centre va conèixer Charles Barbier, inventor d’un sistema de lectura per a cecs que Braille va reformar i va completar fins a convertir-lo en el que anava a ser el sistema universal de lectura per als afectats de ceguesa. Aquest sistema, anomenat Braille en honor al seu in-

ventor, consta de 63 caràcters formats d’un a sis punts i que en ser impresos en relleu en paper permeten la lectu-ra mitjançant el tacte. Així mateix, els caràcters que integren el sistema, que Braille va publicar el 1829 i 1837, estan adaptats a la notació musical, la qual cosa facilita la seva comprensió. Malalt de tuberculosi durant els últims anys de la seva vida, a la seva mort va ser en-terrat a la seva localitat natal i, el 1952, les seves restes van ser traslladats a París i enterrats en el Panteón.

El Braille, que avui arriba a tots els àmbits, va dotar als invidents de cotes impensables d’autonomia personal.

Per ser originari de França, va utilit-zar molts símbols corresponents a les 64 combinacions dels sis punts que l’originen, per representar accents es-pecials corresponents al francès. Al sistema s’han adaptat alfabets de tot el món, des del grec clàssic al japonès, l’àrab al rus, o l’espanyol al coreà i el xinès.

És una combinació de sis punts en relleu, ordenats en dues columnes de tres cadascuna-semblant a la re-presentació del 6 al dòmino. El relleu s’aconsegueix perforant manualment amb un punxó un paper gruixut o un cartró lleuger. També es pot aconse-guir mitjançant màquines d’escriure o impressores

1809

- 20

09 b

icen

tario

Lo

uis

Bra

ille

perstephany rodríguez

efemèrides dotze

»[19]

es de 1825, any en què Louis Braille va idear el sistema de punts en relleu, les persones ce-

gues compten amb una eina vàlida i efi caç per llegir, escriure, compondre o dedicar-se a la informàtica.

El sistema braille no és un idioma, sinó un alfabet. Amb el braille poden representar les lletres, els signes de puntuació, els nombres, la grafi a cien-tífi ca, els símbols matemàtics, la mú-sica, etc.

El braille sol consistir en cel les de sis punts en relleu, organitzats com una matriu de tres fi les per dues columnes, que convencionalment es numeren de dalt a baix i d’esquerra a dreta.

La presència o absència de punts permet la codifi cació dels símbols. Mit-jançant aquests sis punts s’obtenen 64 combinacions diferents. La presència o absència de punt en cada posició determina de quina lletra es tracta. Ja que aquestes 64 combinacions resul-ten clarament insufi cients, s’utilitzen signes diferenciadors especials que, anteposat a una combinació de punts, converteixen una lletra en majúscula, bastardilla, nombre o nota musical. Al braille espanyol, els codis de les lle-tres minúscules, la majoria dels signes de puntuació, alguns caràcters espe-cials i algunes paraules es codifi quen directament amb una cel la, però les

majúscules i números són represen-tats a més amb un altre símbol com a prefi x.

Existeixen signografías braille per representar taquigrafi a (generat amb una màquina que marca els punts sobre una cinta de paper) i per repre-sentar notacions matemàtiques també anomenat Codi Matemàtic Unifi cat i musicals.

Amb la introducció de la informàti-ca, el braille es va ampliar a un codi de vuit punts, de tal manera que una lletra individual pot ser codificada amb una sola cel la, i pot representar una cel la qualsevol caràcter ASCII. Les 256 combinacions possibles dels vuit punts estan codificades segons l’estàndard Unicode.

D’altra banda la intro-ducció de les Tecnologies d’Accés a la Informació ha generat una necessitat d’establir noves signogra-fías sobre informàtica i electrònica publicades per la CBE a gener de 2009.

El braille pot ser repro-duït utilitzant una planxa i un punxó, de manera que cada punt sigui generat des del dors de la pàgina, escrit en una imatge al re-vés (com la que s’obté en mirar per

sis

punt

s qu

e ho

diu

en to

t si

ste

ma

Bra

ille pe

rst

ep

ha

ny

rod

ríg

ue

z

Les 256 combinacions possibles dels vuit punts estan codificades segons l’estàndard Unicode.

d’establir noves signogra-

duït utilitzant una planxa i un punxó, de manera que cada punt sigui generat des del dors de

un mirall), fet a mà o imprès amb una màquina d’escriure braille, per una impressora braille connectada a un ordinador, o mitjançant un dispositiu Braille.

efemèridesdotze

»[20]

En les últimes dècades-i més ara, al

segle XXI-les noves tecnologies com-

plementades amb el Sistema Braille,

permeten que les per-

sones cegues puguin ser

usuàries, com tots els

ciutadans, dels més

avançats sistemes

digitals de comunicació:

Internet, correu electrònic,

sistemes ofi màtics, telefo-

nia mòbil estrenyent així la

bretxa digital que fa pocs

anys semblava insalvable

reforçats amb programes

i aparells específi cs, fan

que els cecs puguin, per

exemple, navegar pel

ciberespai i aconseguir

un grau d’independència

en la seva vida diària i laboral

impensable tan sols fa uns

lustres.

Amb el córrer dels anys,

el braille s’ha convertit en un

sistema universal. Amb ell

es pot escriure en qualsevol

idioma i permet representar signes de

qualsevol disciplina científi ca: matemàti-

ques, física, química etc.

També hem pogut veure com ha evo-

lucionat i s’ha adaptat el braille en tots

els sentits com per exemple: un ascen-

sor, etiquetes d’ampolles, a nivell educa-

tiu etc.

Braille

al diasegle XXI-les noves tecnologies com-

plementades amb el Sistema Braille,

permeten que les per-

digitals de comunicació:

Internet, correu electrònic,

sistemes ofi màtics, telefo-

nia mòbil estrenyent així la

bretxa digital que fa pocs

anys semblava insalvable

reforçats amb programes

i aparells específi cs, fan

que els cecs puguin, per

exemple, navegar pel

ciberespai i aconseguir

un grau d’independència

en la seva vida diària i laboral

impensable tan sols fa uns

Amb el córrer dels anys,

el braille s’ha convertit en un

sistema universal. Amb ell

idioma i permet representar signes de

els sentits com per exemple: un ascen-

sor, etiquetes d’ampolles, a nivell educa-

tiu etc.

lucionat i s’ha adaptat el braille en tots

els sentits com per exemple: un ascen-

sor, etiquetes d’ampolles, a nivell educa-

diversos objectes

adaptats al sistema

de lectoescriptura

braille

efemèridesdotze

»[21]

Keith Haring ès una de les fi gures de l’art

que encaixa millor als diferents espais.

Desde l’alta cultura de les galerías neoy-

orkinas a la cultura grafi tera del metro

del East End. Nascut a Reading,

Pennsilvània es un dels fi lls

del pop art, aquells artistes

que als anys 80 anaven de la

mà de Andy Warhol. Haring

va encarnar a la seva

obra i vida a la ciutat

de Nueva York

invaida per la

explosió del

punk i el

rap, per

la

plaga del

sida i del

yuppisme .

Va exposar la

seva obra als

carrers neoyor-

kins abans de fer-ho a una galería d’art.

La obra de Keith Haring es voluntariament

sintética i gira entorn a certes técniques,

personatges i temàtiques, com per exemple :

ovnis , enfermetat, sexe, racisme, ecologisme

... etc. Les seves tècniques més utilitzadas

són la litografía, serigrafía o els grafi tis.

També va realitzar impactants pintades

als murs de ciutats de tot el món , Madrid i

Barcelona (en el cas d’Espanya).

La seva obra no va tenir res de anónima,

creant un llenguatge universal absoluta-

ment reconeixible. Els seu estil més pop y

sintétic van contribur a un éxit global. No es

dífi cl imaginar que les seves reproduccions

tinguin molt exit tant a les botigues pop

com als museus.

efemèridesdotze

»[22]

Un 27 de febrer de 1989, els veïns de la con-flictiva plaça de Salvador Seguí, al Barri Xino barceloní, van tenir un motiu de distracció. En cinc hores, fent anar a una velocitat vertiginosa retoladors de color vermell, un home va dibuixar un grafit de 30 metres de llarg amb el missatge Tots junts podem parar la sida. L’artista, de va-cances a Barcelona, Era Keith Haring, consagrat a Nova York com a fill avantatjat del pop art, autor d’un univers de ninotets sense cara que ja es cotitzaven a preu d’or. A alguns veïns de la plaça, un lloc on es traficava amb sexe i drogues diàriament, no els va agradar gens el mur i menys la xeringa que hi va dibuixar l’artista.Amb el temps el mural es va omplir de pinta-des, es va degradar i al final es va enderrocar a l’urbanitzar- se la plaça. El Macba va realitzar un calc i una còpia, que es va retirar fa uns quants anys a l’instal.lar-se un mural de Chillida.A la discoteca Ars Studio el famós grafitter va pintar un nen amb cap de flor.En quant al mur existeix una copia que va realitzar el Macba (Museu d’Art Contemporáni de Barcelona).

Keith haring a la plaça Salvador Seguí el 27 de febrer de 1989.

Primera exPosició a Barcelona L’exposició està formada per 215 treballs de Kei-th Haring, l’obra gràfica completa sobre paper d’aquest artista. Una exposició única en el seu gènere.Haring va crear un univers iconogràfic a les se-ves creacions d’aparença infantil i colorista que li servia per abordar temes tan polèmics com l’amor, la malaltia, la mort, el sexe, la religió i la violència. La mostra proposa un recorregut complet per aquest particular llenguatge de símbols en el qual conviuen infants, gossos, àn-gels, ovnis i televisors entre altres sorprenents figures creades per l’artista per reflectir el món que l’envoltava. Es tracta d’una exposició molt important, la primera mostra d’aquest artista a Catalunya.L’exposició ha tingut una gran repercussió als mitjans de comunicació i un interès entre el pú-blic excel·lent. Mai fins ara havíem aconseguit el ressò que ha generat aquesta exposició.

»[23]

efemérides dotze

Un artista comPromès amB les ProBlemàtiqUes socialsHaring va ser una persona amb una gran sensi-bilitat social i es va comprometre com a artista i com a activista davant de problemàtiques de la societat del seu temps. Tot i el colorisme, la senzillesa i l’aparença infantil de les composicions, el significat i els objectius de la seva obra van més enllà de l’estètica. Els seus treballs, carregats de contin-gut social, aborden temes com el sexe, la droga, la religió, la vida, la mort, la malaltia, l’amor, la solidaritat..., i expressa les seves denúncies so-bre el racisme, la violència, la guerra, l’abús de poder, etc. Així doncs, a part de la plasticitat, els seus dibuixos volen induir a la reflexió.

the Universe of Keith haringJa han passat gairebé 20 anys de la mort d’un dels grans del street art i Christina Clausen ha decidit celebrar amb aquest documental sobre un dels arestes més influents de la cultura ur-bana. Arxius personals, Haring treballant al seu taller, recorreguts per la NY dels 80’s i l’ampli es-pectra d’amigcs que envoltan aquest gran com per exemple :Jeffrey Deitch, Fab 5 Freddy, David LaChapelle, Hans Mayer, Samantha McEwen, Carlo McCormick, Yoko Ono, Kenny Sharf, Tony Shafrazi, Junior Vasquez, i Joan, Allen, Kay, Ka-ren, i Kristen Haring. El documental és una evo-lució de Haring i el seu treball.

obra gràfica agrupada en sèries temàtiquesL’exposició va oferir una visió global del llen-guatge tan particular de l’artista, basat en fi-gures esquemàtiques realitzades amb gruixudes línies negres. Cal destacar, per exemple, els di-buixos de la sèrie anomenada “Pop Shop”, re-produïts en camisetes, pòsters, postals, xapes i altres productes comercialitzats a les botigues que l’artista va obrir a Nova York i Tokio. Haring dibuixava nadons, gossos , àngels, pirà-mides, cors, televisors, ordinadors, plats vola-dors , així com figures de “Batman” i de còmic (“Superman”,“Mickey Mouse”), referits a gestes i herois de la seva infància. Dels ingressos proce-dents de les llicències per les vendes encara se’n destina actualment un percentatge a la investi-gació sobre la sida.

al centre cultural caixa terrassa es van exibir sèries com ara:The Valley(1989): Els personatges d’aquesta his-tòria són robots, nens i sers de fàbula que donen vida a textos de William S. Burroughs.

Andy Mouse (1986) : l’any 1986 Haringva ini-ciar la col·laboració amb Andy Warhol, el qual es va convertir en el seu model a seguir per haver portat l’art al gran públic. Ambdós artistes van crear junts una col·lecció de serigrafies amb el títol “Andy Mouse”.

Blueprint Drawings (1990): Es tracta d’una sèrie amb missatges bíblics, estructurada com si fossin distintes estacionsd’un calvari. Al cos-tat d’imatges que representen el triomf, n’hi ha altres d’humiliació i ensorrament, i s’intercalen situacions de felicitat, lluita i destrucció.

música

»[24]

Des de fa uns dotze anys, es pot gaudir d’una gran quantitat de festivals per tot el país. Tot i això uns destaquen més que d’altres. A de més aquesta oferta cada cop te més qualitat: els grups que actuen son de nivell internacional i l’oferta dels programes millora amb actes paral.lels de teatre, tendències o jocs lúdics i uns recintes molt més preparats i espaiosos. Els festivals, que per si sols atrauen milers de seguidors, joves i no tan joves, serveix-en en moltes ocasions d’excusa per viatjar i per tenir unes vacançes difer-ents coneixen nous punt que moltes vegades oblidem,i que millor que viure totes aquestes emocions acompanyats pels millors grups de rock i de pop internacio-nal.

j

per l’oscar de la Torre

dotze

»[25]

música

»[25]

7- Ibiza GlastonburyEivissa amb aquest festival pot convertir-se en el nou destí dels indies i canviar així la seva malafama de ser la discoteca d’Europa. Oasis i Franz Ferdinand sembla que seran els protagonistes del festival.

1- Festival Internacional de Benicassim del 20 al 23 de juliol el FIB 2006, en la Costa

d’Azahar, aquest any a demés pot presumir de tindre els millors: The Strokes, Franz Ferdinand,

Depeche Mode, Pixies i Morrisey.

2 Contempopranea: Es el festi-

val de Alburquerque i com-

pleix 11 anys, amb molt bona

acceptació. Del 28 al 29 de

juliol actuaran sota la faldi-

lla del històric castell grups

com La Buena Vida, Sido-

nie, The Sunday Drivers i

5

Santander Summer Festival: Situat

al nord, a la platja del Rostrio trobarem durant els

dies 22,23, 24 de juny grups com The Prodigy,

Black Eyed Peas i Pet Shop Boys.

4

Summercase

Sense sortir de Barcelona

mes que per agafar el pont aeri

a Madrid, els dies 14 i 15 de juliol un

nou festival musical amb una doble cita,

Madrid i Barcelona, els grups faran, també,

el pont aeri per estar a les dos ciutats en

dos dies. Grups com Primal Scream,

Massive Attack o Happy Mondays.

Encara no es segur que es realitzi

per problemes econòmics dels

responsables.

6

Creamfi elds

Situat a la platja de Villaricos.

En aquesta zona costera

d’Almeria amb moltíssims

atractius fenicis, árabs i

romans, el 12 d’agost es

podrà escoltar de nou als

Pet Shop Boys i altres grups

electrònics.

per l’oscar de la Torre

3 Sónar

Es el festival

de la música més

avançada, i torna a Bar-

celona amb la seva música del

futur i de noves tendències. Els dies

15, 16 i 17 de juny els carrers de Barcelo-

na tornaran a omplir-se de gent de tot el món.

dotze

música

»[26]

dotze

música dotze

»[27]

ewre-

trsdg

ewre-

trsdg

L

F MAa

s uadm

músicadotze

»[28]

MalaFama Squad va nèixer l’any 2003 a les mans de ZAISÉ com a Mc i TIRPLE H com a Dj. Un dos d’abril del 2005 es van unir AMBKOR com a Mc, ERRE i FORUS com a responsables de tot referent a la internitat del grup.

Un any més tard, el 2006 ja van treure el seu primer treball amb el nom de “AZ EL PRINCI-PIO DEL FIN” composat per 12 temes produits, grabats i mesclats per ells mateixos amb la col·laboració de VENOTTI, que aleshores, seria el corista del grup. Aquesta primera maqueta, pretenia ser una presentació del grup amb molt bona aceptació cara al públic i no habent-la promocionat gaire per la red. Uns mesos més tard van començar a treballar amb la segona maqueta.

Aquesta, va venir al març del 2007 amb el nom de “A PIE DE CALLE”. Una maqueta amb 17 temes, amb col·laboracions de ZINYESTRO, WE-LELÓ, MIREIA..entre d’altres. Grabada i mesclada a CreArte Studios i masteritzada a Last Studios. Aquesta segona maqueta va començar a donar llum a la formació del grup amb unes 400.000 descarregues.

A principi del 2008, TRIPLE H, va deci-dir deixar MalaFamaSquad, per tant a partir d’aquell moment els components del grup són AMBKOR i ZAISÉ ( Mc’s ), ERRE i FORUS ( ma-nagement, contratació i promoció) i s’incorpora T-KEY ( cantant R&B ).

Al Juliol de 2008 MalaFamaSquad va tornar amb FRESH, la tercera maqueta del grup, que consta de 23 temes amb la col·laboració de Artes 1/29, BLACK BEE, BRIGITTE, EL CHOJIN,

INAMI, PRIMER DAN, ROB VENDETTA, SUKO, DJ. SURMANO, VENTOTTI, WELELÓ i ZWEY. Tots els temes van ser grabats per ZPU i mesclats i masteritzats per SOMA en LEBUQE STUDIO, tret dels temes 17 i 19 que van passar per les mans de FRANCESC TICÓ a Last Studio.

Amb aquest últim treball, el grup va trobar un só més personal i fresc, ampliant així els seus esquemes del só “underground” actual.

Podem dir, que tots els seus treballs, les tres maquetes, avui dia MalaFamaSquad ha arribat a 1.000.000 de descàrregues per internet.

“Es una zorra,es un putón,Ella es lorena,lorena mama.. AAH”

a

A pie de Calle segona maqueta2007

música

»[29]

AMBKOR.Aquest es el seu artistic. l’Oscar de la Torre Galán

té 20 anys, va nèixer el dia 2 d’abril de l’any 1989. De ben petit ja tenia una gran afició per escriure lletres, fer poemes. El seu món tampoc esta bassat en escoltar sempre Hi-pHop, diu que li agrada molt en Sabina i fins i tot els Guns n’Roses. Als 16 anys es quan va començar a moures en el món del rap.

ZAISÉ.Aquest es el nóm artístic d’en Daniel Ángel

Embuena Arias. Ell es del 1985 i amb els seus 23 anys sempre a portat el rap per les venes. Asegura que desde els 10 anys ja va començar a escriure lletres per a cansons de hiphop i quan va conèixer a l’Oscar li va pro-posar formar el grup.

T-kEY.L’Ángel Fernández Heredia te 22 anys, sempre

li ha agradat la música negra. El seu paper dins del grup es reforçar la veu de l’AMBKOR i d’en ZAISÉ per donar-li mes força. Es va unir a MalaFama l’any passat.

“Hoy levantaré un imperio puños arriba,Un imperio basado en la paz, música y la vida,Un lugar sin prejuicios, un lugar de alternativas,Hoy levantaré un imperio, puños arriba.”

dotze

freshtercera maqueta2008

»[30]»[30]

modadotze

LA SETMANA DE LA MODA DE NOVA YORK CELEBRA L’ANIVERSARI DE LA POPULAR NINA

Si una desfi lada ha causat expectació en la Setmana de la Moda de Nova York, a l’espera que la primera dama del país, Michelle Obama, sorprengui i assisteixi dimarts a la desfi lada de Narciso Rodríguez, un

dels seus modistes de capçalera, ha estat el debut de Barbie a la passarel.la.

La curvilínia nina de plàstic fi celebra aquests dies el seu 50è aniversari convertida en tota una icona de la cultura pop nord-

americà de referència mundial, i a ella s’han rendit cèlebres dissenyadors com Alexander Wang, Anna Sui, Diane von

Furstenberg, Ralph Lauren, Donna Karan i Calvin Klein.En total, 51 modistes que dissabte a la tarda van pre-

sentar les seves creacions a la passarel.la instal.lada a la carpa del Bryant Park. L’entrada al recinte es va

engalanar amb les sis lletres que conformen el nom de Barbie farcides amb més de 400 nines i per rendir homenatge a Nova York es van envoltar de cente-nars de pomes de color rosa.Petites i grans, vestides la majoria amb roba de color rosa barbie (un to registrat ofi cialment com a Pantone 219), van lluitar per un seient per a una desfi lada que, a causa d’una caòti-ca organització, va deixar més d’un centenar de persones amb la seva invitació rosa a les portes.

HEIDI KLUM, UNA RÈPLICAAdmiradores de la nina més venuda del món com la fotògrafa Annie Lebowitz i la model Heidi Klum, la més semblant a la nina entre les maniquins que regnen a les passarel.les d’avui dia, no van faltar a aquesta cita que tindrà una rèplica, més modesta i experimental, en la set-mana que ve de la moda de Londres.Diu la dissenyadora Diane von Furs-tenberg, presidenta de l’associació de creadors nord-americans, que Barbie és “una dona independent i segura amb una increïble capacitat per divertir-se sense deixar de ser elegant”.I aquest va ser el to que va dominar una desfi lada de mig centenar de peces que va començar amb el ban-yador de ratlles blanques i negres amb el qual aquesta nina va sortir al mercat el 9 de març de 1959 i del qual va fer una sorprenent rein-terpretació Patricia Field, l’estilista de la popular sèrie Sexo en Nueva York.

fa 50 anys debutant a la passarel·la

de c

arm

en A

lcan

tara

»[31]»[31]

moda dotze

Barbie, la musa indiscutible de l’alta costura

Estructurada en tres parts, la desfi lada, de gairebé mitja hora de durada, va passar revis-ta a la història de la moda, des de les faldilles acampanades pròpies dels anys 50 fi ns a les creacions més contemporànies amb teixits com el làtex i el plàstic. Imponents models tallades preferentment pel mateix patró ana-tòmic que la nina de proporcions impossibles (si fos de carn i ossos, tindria una altura d’1,80 metres, pesaria 49 quilos i tindria unes mesu-res de 99-46-83) van lluir exagerades mele-nes rosses i altíssimes cues de cavall, exces-sius complements com ulleres de sol i grans bosses carregades de brillantors i sabates de color rosa barbie dissenyades per a l’ocasió per Christian Louboutin.Tot s’hi val per a la diva plàstica, menys la so-brietat pròpia d’un moment de crisi. Impres-cindible en tota desfi lada de moda que valgui la pena, el vestit de núvia. Firmat per Vera Wang, una de les dissenyadores favorites de les núvies de l’alta societat nord-americana, el de Barbie, elaborat a base de delicada pun-ta, està valorat en 11.600 euros i es posarà a la venda a la primera botiga dedicada ín-tegrament a la nina que s’inaugurarà al març a Xangai.L’etern nòvio de Barbie, Ken, també va anar a la desfi lada, encara que només se’l va veure en una de les sortides acompanyant una mo-del vestida amb caçadora de cuir amb una samarreta en què es podia llegir tothom ne-cessita un Ken a la seva vida. Van tancar la desfi lada les 50 models acompanyades de 50 nenes amb una infància, com la de milions a tot el món, a excepció de països com l’Iran i l’Aràbia Saudita, que quedarà marcada per l’explosiva rossa oxigenada. Barbie sigueix sient una musa pels grands disenyadors.Al acostarse el 50è aniversari de la nina plàs-tica de 29 centímetres (11,5 polsadess), els máxims creatius de la nació presentaran el dissabte 50 models per Barbie en la Setmana de la Moda de Nova York.Substitutes de la nina en tamany real modela-ran un traje dorad de Ralph Lauren, un vestit rosa de Diane von Furstenberg i un extrava-gante vestit verd de Betsey Johnson.El fet que Barbie està a punt de complir el seu mig segle (ofi cialment el 9 de març) no pa-reix importar en una indústria de la moda que adora la juventut. (Al ser feta de plàstic, pot inclos evitar les humillaciones del Bótox.)``Hi ha una mostra èpica de unitat en torn a Barbie com a musa'', diu Richard Dickson, ge-rent general de la marca Barbie de la empresa

Mattel. ``Barbie té 50 anys. ¿Quin és el próxim capítol?''Hello Kitty tambié tindrà la seva própia festa en la Setmana de la Moda, però no hi ha dubte en quant a qui és la favorita. Barbie fi ns i tot va enderrocar a les nines Bratz l’any passat en un fallo legal que esencialment acavaría amb les vendes de les nines de trapo modernes.``La majoría dels disenyadors han tingut alguna confrontació amb Barbie'', diu Carmen Marc Val-vo. ``Es una icona estadounidense, i deu haber -hi una relació interesante entre el joc i la Barbie, i la creativitat i la moda''.Valvo insisteix en que mai va tenir la seva su própia Barbie, peò va estar rodejat per les de les seves germanes quan era un nen. I el seu primer diseny va ser un vestit per la Barbie: un conjunt renacentista per un pro-

jecte de la escola que exhibeix amb orgull en la seva ofi cina.El nou vestit de Valvo per a Barbie és un es-pumos traje curt negre amb plecs que li re-corden els primers disenys de la nina.

Combinarà el seu diseny amb uns zapatos fucsia

de Christian Louboutin: ``Pareix un bombó''.

segona pellsegona pell

Pg. de Gràcia, 94 08008 BARCELONA

tel: + 3 4 9 3 5 6 7 6 1 3 4

fax: + 3 4 9 3 4 8 4 9 6 8 8

i n f o @ 0 8 0 b a r c e l o n a f a s h i o n . c o m

moda

CARN de PASSAREL·LA

dotze

»[32]

Cada pas és un tir, un esclat de llum, una imat-ge per a matí. S’encenen els focus en Cibeles i comença el show i elles -altes, primes i belles- són carn de passarel·la. Cinquanta dones (19 espanyoles, 41 estrangeres) vestiran sobre les seves escarides ossades els models que els dissenyadors proposen per a la pròxima temporada Primavera-Estiu. Però només una destacarà entre totes. Aquest any, l’honor de ser l’estrella en la Passarel·la Cibeles corres-pon a Stella Tennant. Tennant té un rostre atemporal i una fi gura un punt afi lada, però el seu passaport diu que aquesta pàl·lida dona té 32 anys, més del doble d’algunes de les jovenetes que tin-drà com companyes de passarel·la. Per les seves venes corre la sang de l’aristocràcia anglesa. L’han sol·licitat les principals cases de moda de tot el món. Ha posat en campanyes de Versace, Armani, Jil Sander i Cha-nel, prenent el testimoni del fi ns a llavors rostre ofi cial: l’alemanya Claudia Schiffer. A mitjan els 90, el totpoderós Karl Lagerfeld la va triar com la musa de la seva col·lecció, però l’esplendor va durar només dos anys més. En 1998, Stella Tennant va anun-ciar la seva retirada de les passarel·les per a donar a llum al seu primer bebè, Marcel, fi ll també del fotògraf francès David Lasnet, amb qui es va casar un any més tard, amb tot el luxe i el boato del seu rang i posició. Amb dos fills més (qui ho diria veient la seva envejable fi gura), Stella ha tornat al món de la moda, per a ella «un treball estupend». Al costat d’ella desfi laran des de matí altres 41 dones procedents de tot el món.

per aida diosCARN de PASSAREL·LA

Pg. de Gràcia, 94 08008 BARCELONA

tel: + 3 4 9 3 5 6 7 6 1 3 4

fax: + 3 4 9 3 4 8 4 9 6 8 8

i n f o @ 0 8 0 b a r c e l o n a f a s h i o n . c o m

»[33]

Pg. de Gràcia, 94 08008 BARCELONA

tel: + 3 4 9 3 5 6 7 6 1 3 4

fax: + 3 4 9 3 4 8 4 9 6 8 8

i n f o @ 0 8 0 b a r c e l o n a f a s h i o n . c o m

modal dotze

»[33]

El show-room de 080 Barcelona Fashion

h t t p : / /www.chi-caschic.es/moda/

L’escola 080

Barcelona Fashion que s’emmarca

dins del Pla de Dinamització de la Moda

Catalana 2007-2010, que impulsa el Departament

d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de

Catalunya. Aquest pla es va dissenyar amb la intenció de

reactivar el sector del tèxtil creant sinergies amb el disseny

de moda que es fa avui dia a Catalunya, al mateix temps

que es donava resposta a les dificultats dels creadors

independents per materialitzar i comercialitzar

les seves col·leccions, tant dins com fora

de les nostres fronteres.

Pg. de Gràcia, 94 08008 BARCELONA

tel: + 3 4 9 3 5 6 7 6 1 3 4

fax: + 3 4 9 3 4 8 4 9 6 8 8

i n f o @ 0 8 0 b a r c e l o n a f a s h i o n . c o m

»[34]»[34]

modadotze

SALÓ INTERNACIONAL NOVIAESPAÑADel 12 al 14 de juny 2009Recinte Gran Via de Fira de Barcelona, pavelló 8.Les firmes més prestigioses nacionals i interna-cionals es citen al Saló Barcelona Bridal Week – Noviaespaña.

PASSAREL·LA GAUDÍ NÚVIESDel 9 al 12 de juny 2009Recinte Gran Via de Fira de Barcelona, pavelló 8.Passarel·la Gaudí Núvies: la millor selecció de dis-senyadors internacionals en vestits de núvia

Amb un balanç excel·lent de participació i re-percussió mediàtica, BARCELONA BRIDAL WEEK prepara amb gran optimisme la seva 19ª edició. El certamen, que s’ha consolidat com l’aparador més important de moda nupcial i en un clar referent internacional pel sector, celebrarà la seva pròxima convocatòria del 9 al 14 de juny de 2009 al recinte Gran Via de Fira Barcelona. La setmana de la moda nupcial estarà integra-da, una vegada més, per les desfilades de la PASSAREL·LA GAUDÍ NÚVIES, que tindran lloc del 9 al 12 de juny i el Saló Internacional NO-VIAESPAÑA, que obrirà les seves portes del 12 al 14 de juny.

Per segona vegada, BARCELONA BRIDAL WEEK es ce-lebrarà al Recinte Gran Via de Fira Barcelona, en el nou pavelló 8. Amb una dotació de serveis molt extensa i d’alta qualitat, que el situen com un dels espais firals més moderns d’Europa, aquest recinte es converteix en el marc idoni per desenvolupar un nou concepte de Saló, modern i adaptat a les necessitats d’un sector en el que Espanya ocupa el segon lloc com a país exportador a nivell mundial.

BARCELONA BRIDAL WEEK mantindrà l’ encertada combinació d’ una passarel·la única en el seu gènere i un saló, el perfil del qual s’orienta cap a una oferta crea-tiva i de qualitat, amb una alta representació estrangera. Les quatre primeres jornades estaran reservades a les desfilades de la PASSAREL·LA GAUDÍ NÚVIES, on una vegada més se citaran dissenyadors de prestigi mun-dial i un càsting d’alt nivell. Les desfilades precediran el Saló Internacional NOVIAESPAÑA, que en la seva última edició va comptar amb la participació de més de 200 marques, va ocupar 30.000 m2 i va rebre la visita de més de 13.000 professionals procedents de 37 països

B A R C E L O N ABRIDAL WEEK

2009

maquetista • Corrector tipogràfi c • fotorreproductor • escannista • Tècnic en tracta-ment d’imatges • Traçador - muntador • passador de planxes ofset • rotogravador • passa-dor de pantallas de serigrafi a o de cautxu per fl exografi a • impressor de ofset • impressor de rotogravat • impressor de serigrafi a • impressor de fl exografi a • enquadernador industrial

tècnic en disseny gràfi c • tècnic en producció gràfi ca • tècnic en preimpressió • tèc-nic en tractament d’imatges • tecnic en impressió ofset • tècnic en impressió fl exografi -ca i serigrafi ca • tècnic en manipulado de paper • tècnic en enquadernació industrial

Cicles Formatius de FP

graus mitjans

graus superiors

Disseny i Producció Editorial

Producció en Indústries d’Arts Gràfi ques

Preimpressió en Arts Gràfi ques

Impressió en Arts Gràfi ques

Enquadernació en Arts Gràfi ques

e