DOSSIER PEDAGÒGIC: RUTA 2 Annex- EL RECINTE EMMURALLAT …²gic... · Dossier: Aquesta activitat...
Transcript of DOSSIER PEDAGÒGIC: RUTA 2 Annex- EL RECINTE EMMURALLAT …²gic... · Dossier: Aquesta activitat...
RUTA 2 Annex- EL RECINTE EMMURALLAT DE LA TALLADA
Els fragments de muralla, les torres, el
visibles del passat que ens permetran imaginar
emmurallat de la Tallada en
aprendrem un munt de coses del nost
Nivell educatiu de l'activitat:
Educació primària
Educació secundària
Descripció de l'activitat:
medieval del municipi. Descobrirem els tresors que s'amaguen a les parets de
les cases, als carrers, a les
Durada de l'activitat: Una jornada escolar.
Primària: matí i tarda. Secundària: horari intensiu. (Hi ha la possibilitat
d'adaptar l'horari segons les
Dossier: Aquesta activitat està adaptada al nivell educatiu corresponent i
disposa d'un dossier de treball per a cada participant. El d
informació i activitats per fer
d'interès, hi ha a la disposició de qui ho sol·licit
per aprofundir en qualsevol tema.
Observacions: Les sortides
l'exterior i requereixen un desplaçament a peu, per tant, és imprescindible un
bon calçat i roba adequada.
Lloc de sortida i arribada:
Informació i inscripcions:
DOSSIER PEDAGÒGIC
DOSSIER PEDAGÒGIC:
EL RECINTE EMMURALLAT DE LA TALLADA
de muralla, les torres, el pont i les sitges són alguns exemples
visibles del passat que ens permetran imaginar-nos com era el recinte
en l'època medieval. Si seguim l'itinerari guiat,
aprendrem un munt de coses del nostre passat.
Nivell educatiu de l'activitat:
Cicle superior
1r i 2n cicle
Descripció de l'activitat: Aquesta ruta ressegueix les petjades del passat
escobrirem els tresors que s'amaguen a les parets de
a les muralles, a l'església de Santa Maria i
Una jornada escolar.
rimària: matí i tarda. Secundària: horari intensiu. (Hi ha la possibilitat
les necessitats.)
Aquesta activitat està adaptada al nivell educatiu corresponent i
disposa d'un dossier de treball per a cada participant. El dossier conté
per fer abans, durant i després de la visita. Per si és
s, hi ha a la disposició de qui ho sol·liciti bibliografia i material didàctic
per aprofundir en qualsevol tema.
Les sortides es porten a terme, la major part del temps, a
n desplaçament a peu, per tant, és imprescindible un
bon calçat i roba adequada.
Lloc de sortida i arribada: La Tallada d'Empordà
Informació i inscripcions: [email protected]
DOSSIER PEDAGÒGIC
1
EL RECINTE EMMURALLAT DE LA TALLADA
són alguns exemples
nos com era el recinte
l'època medieval. Si seguim l'itinerari guiat,
questa ruta ressegueix les petjades del passat
escobrirem els tresors que s'amaguen a les parets de
l'església de Santa Maria i a les sitges.
rimària: matí i tarda. Secundària: horari intensiu. (Hi ha la possibilitat
Aquesta activitat està adaptada al nivell educatiu corresponent i
ossier conté
abans, durant i després de la visita. Per si és
bibliografia i material didàctic
, la major part del temps, a
n desplaçament a peu, per tant, és imprescindible un
Objectius:
• Comprendre i interpretar les manifestacions arquitectòniques de caràcter
religiós i civil.
• Reconèixer en el patrimoni arquitectònic
identificar-los com a característics de la nostra cultura i generar actituds de
confianca i respecte.
• Comprendre quina era la societat estamental de l'
com la vida quotidiana de cada estament social.
• Observar els detalls que s'amaguen en
característiques i conclusions significatives.
• Fomentar l'estima per l'art a partir del coneixement de les seves
manifestacions.
• Conèixer les característiques del
que es troben al llarg del recorregut.
DOSSIER PEDAGÒGIC
Comprendre i interpretar les manifestacions arquitectòniques de caràcter
Reconèixer en el patrimoni arquitectònic, la història i els
los com a característics de la nostra cultura i generar actituds de
Comprendre quina era la societat estamental de l'època
com la vida quotidiana de cada estament social.
Observar els detalls que s'amaguen en els edificis antics i extreure'n
característiques i conclusions significatives.
per l'art a partir del coneixement de les seves
Conèixer les característiques del romànic català a partir dels exemples
del recorregut.
DOSSIER PEDAGÒGIC
2
Comprendre i interpretar les manifestacions arquitectòniques de caràcter
els símbols,
los com a característics de la nostra cultura i generar actituds de
poca medieval, així
ntics i extreure'n
per l'art a partir del coneixement de les seves
a partir dels exemples
Fitxa dels continguts de l'activitat:
L'activitat transcorre al llarg d'un recorregut a peu.
A cada punt es duu a terme una activitat concreta relacionada amb el lloc de la
parada que s'explica al dossier de l'alumne.
1. Presentació de l'activitat
Sortida des del Punt d'Informació de
caminant al nucli antic de
2. L'església: Característiques de l'esglé
3. El castell: Els senyors del castell
4. La muralla i les torres
entre les diferents torres segons l'època. Activitat 4.
5. La muralla i el fossat
6. Les sitges: Ús i sistema de construcció de les sitges. Activitat 6.
7. Recull de conclusions de l'activitat i cloenda.
DOSSIER PEDAGÒGIC
Fitxa dels continguts de l'activitat:
L'activitat transcorre al llarg d'un recorregut a peu.
A cada punt es duu a terme una activitat concreta relacionada amb el lloc de la
s'explica al dossier de l'alumne.
Presentació de l'activitat. Explicació de la ruta i del dossier.
Sortida des del Punt d'Informació de la Tallada (Empordanet)
al nucli antic de la Tallada.
: Característiques de l'església romànica. Activitats 1 i 2.
Els senyors del castell: documentació. Ús i situació. Act. 3.
La muralla i les torres: Recorregut. Funció. Situació. Diferenciació
entre les diferents torres segons l'època. Activitat 4.
La muralla i el fossat: Activitat 5.
: Ús i sistema de construcció de les sitges. Activitat 6.
Recull de conclusions de l'activitat i cloenda.
DOSSIER PEDAGÒGIC
3
A cada punt es duu a terme una activitat concreta relacionada amb el lloc de la
. Explicació de la ruta i del dossier.
a Tallada (Empordanet) fins a arribar
sia romànica. Activitats 1 i 2.
. Ús i situació. Act. 3.
ecorregut. Funció. Situació. Diferenciació
: Ús i sistema de construcció de les sitges. Activitat 6.
DOSSIER D'ACTIVITATS DE L'ALUMNE/A
EL NUCLI ANTIC DE LA TALLADA D'EMPORDÀ
Nom:
1. Completa la fitxa artística de l'
d'Empordà (segles XII-XIII
FITXA ARTÍSTICA:
• Nom de l'edifici:
• Cronologia:
• Localització:
• Estil:
• Materials de construcció:
• Funció:
• Estat de conservació:
*Sabies que l'església de l
capella del castell? Així en les
1280, hi figura la Capella Castri de Talliata
Castri de la Tallada.
2. Dibuixa l'església de la Tallada i situa al dibuix els següents elements
arquitectònics:
-En el frontis:
1.Portalada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà lli
calcària, de color gris clar, per tal que destaqués del conjunt de l
2.Finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó, de vessants molt
pronunciats.
3.Campanar de cadireta, de dos arcs sobre pilastres rectangulars.
L'aparell és de carreus grans, de conglomerat, molt ben escairats, que formen
filades regulars.
-En els murs laterals de la nau:
DOSSIER PEDAGÒGIC
DOSSIER D'ACTIVITATS DE L'ALUMNE/A
EL NUCLI ANTIC DE LA TALLADA D'EMPORDÀ
Completa la fitxa artística de l'església de Santa Maria de
XIII).
Materials de construcció:
Estat de conservació:
la Tallada no apareix com a parròqui
Així en les Rationes Decimarum Hispaniae
Capella Castri de Talliata i encara el 1691 també
Dibuixa l'església de la Tallada i situa al dibuix els següents elements
1.Portalada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà lli
calcària, de color gris clar, per tal que destaqués del conjunt de l
2.Finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó, de vessants molt
3.Campanar de cadireta, de dos arcs sobre pilastres rectangulars.
L'aparell és de carreus grans, de conglomerat, molt ben escairats, que formen
En els murs laterals de la nau:
DOSSIER PEDAGÒGIC
4
DOSSIER D'ACTIVITATS DE L'ALUMNE/A
EL NUCLI ANTIC DE LA TALLADA D'EMPORDÀ
Data:
sglésia de Santa Maria de la Tallada
a Tallada no apareix com a parròquia sinó com a
dels anys 1279 i
i encara el 1691 també Beate Marie
Dibuixa l'església de la Tallada i situa al dibuix els següents elements
1.Portalada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis (de pedra
calcària, de color gris clar, per tal que destaqués del conjunt de la nau.)
2.Finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó, de vessants molt
3.Campanar de cadireta, de dos arcs sobre pilastres rectangulars.
L'aparell és de carreus grans, de conglomerat, molt ben escairats, que formen
1. Dues capelles a cada costat que s'hi afegiren al segle XVIII i la sagristia a
la banda nord.
-A la part de l'absis:
1. L'absis, semicircular, amb una sola finestra al centre.
2. La torre:
La capçalera és la part fortificada de
segle XVI que destruí la cornisa romànica.
Les espitlleres, algunes per arma de foc.
(La part superior degué estar emmerletada.)
Serví de torre angular (angle N/E
3. El castell de la Tallada.
poder documentar i localitzar, davant de l'església, tres murs que sembla que
formarien part de l'estructura exterior del castell. També, al carrer del Castell,
a prop de les sitges, hi ha unes línies de f
es van trobar i que correspondrien a estances de l'interior del castell.
Les fonts documentals: Com bé saps, una font històrica més
que ens permet l'arqueologia, són les fonts documentals, és a dir, els e
que ens donen a conèixer fets del passat.
El primer document que parla del castell de
anys 1053 i 1071:
“Es tracta del jurament que Bonfill, fill de Joceleda, fa als comtes Ramon
Berenguer I i Almodis per
permeteren obrar al voltant d'aquesta fortalesa i guerrejar des d'ella contr
vescomte Ponç Gerau i de Cabrera, vescomte de Girona des del 1050.
Dels segles XI i XII són algunes referències a personatg
d'aquest lloc, els quals hem de considerar lligats al senyoriu de la població. Així
en un document del 1079 hi ha esment a
1111 a Umbertus de Taiata
Feodorum Maior II. Barcelona, 1947).
Al segles XIII i XIV el Castrum de Talliata
d'Empúries i, posteriorment, formà part de la Corona de Catalunya i Aragó.”
DOSSIER PEDAGÒGIC
Dues capelles a cada costat que s'hi afegiren al segle XVIII i la sagristia a
L'absis, semicircular, amb una sola finestra al centre.
La capçalera és la part fortificada de l'església, al seu cim s'hi alçà una torre al
segle XVI que destruí la cornisa romànica.
Les espitlleres, algunes per arma de foc.
(La part superior degué estar emmerletada.)
angle N/E) de les muralles.
da. En la darrera intervenció arqueològica es van
poder documentar i localitzar, davant de l'església, tres murs que sembla que
formarien part de l'estructura exterior del castell. També, al carrer del Castell,
de les sitges, hi ha unes línies de ferro que mostren uns altres murs que
es van trobar i que correspondrien a estances de l'interior del castell.
: Com bé saps, una font històrica més
que ens permet l'arqueologia, són les fonts documentals, és a dir, els e
que ens donen a conèixer fets del passat.
El primer document que parla del castell de la Tallada es pot datar entre els
“Es tracta del jurament que Bonfill, fill de Joceleda, fa als comtes Ramon
Berenguer I i Almodis per ipsa mea forteza que dicunt Talada
permeteren obrar al voltant d'aquesta fortalesa i guerrejar des d'ella contr
vescomte Ponç Gerau i de Cabrera, vescomte de Girona des del 1050.
Dels segles XI i XII són algunes referències a personatges que porten el nom
d'aquest lloc, els quals hem de considerar lligats al senyoriu de la població. Així
en un document del 1079 hi ha esment a Umberti Iozberti de Talada
Umbertus de Taiata i el 1128 a Umbertus de Taiada o de
. Barcelona, 1947).
Castrum de Talliata estigué en mans dels comtes
posteriorment, formà part de la Corona de Catalunya i Aragó.”
DOSSIER PEDAGÒGIC
5
Dues capelles a cada costat que s'hi afegiren al segle XVIII i la sagristia a
l'església, al seu cim s'hi alçà una torre al
En la darrera intervenció arqueològica es van
poder documentar i localitzar, davant de l'església, tres murs que sembla que
formarien part de l'estructura exterior del castell. També, al carrer del Castell,
erro que mostren uns altres murs que
es van trobar i que correspondrien a estances de l'interior del castell.
: Com bé saps, una font històrica més, a part de la
que ens permet l'arqueologia, són les fonts documentals, és a dir, els escrits
a Tallada es pot datar entre els
“Es tracta del jurament que Bonfill, fill de Joceleda, fa als comtes Ramon
ipsa mea forteza que dicunt Talada. Els comtes li
permeteren obrar al voltant d'aquesta fortalesa i guerrejar des d'ella contra el
vescomte Ponç Gerau i de Cabrera, vescomte de Girona des del 1050.
es que porten el nom
d'aquest lloc, els quals hem de considerar lligats al senyoriu de la població. Així
Umberti Iozberti de Talada, en un del
o de Tayada. (Liber
estigué en mans dels comtes
posteriorment, formà part de la Corona de Catalunya i Aragó.”
font: Badia i Homs, J.,L'Arquitectura medieval de l'Empordà
*Escull 3 noms de comtes, senyors i reis als quals va pertànyer
Tallada o que hi estigueren relacionats
Berenguer I, Almodis, Ponç Guerau de Cabrera, Hug V, Ponç Hug IV, Malgaulí,
Joan I d'Empúries, Pere el Ceri
Raocabertí. (Activitat al centre educatiu.)
4. La muralla i les torres:
el perímetre de la muralla medieval de
Comencem el recorregut del recinte fortificat des de l'absis fortificat de
l'església (1a TORRE).
Trobem un fragment de mur atalussat, d'uns 4 m de llarg que es manté només
en 1,5 m d'alçada.
Arribem a una 2a TORRE de planta circular, la més oriental de la muralla,
conservada en una altura de 5 m. El seu mur tenia una amplada de poc més de
2 m. Hi veiem una espitllera per a arma de foc.
Seguim el talús en una llargada d'uns 20 m. Al
façanes posteriors d'algunes cases d'intramurs.
Trobem la 3a TORRE que es conserva en uns 6 m d'alçada. S'hi troben 2
espitlleres per a arma de foc. Aquesta torre és cilíndrica. Té una petita porta
adovellada d'arc de mig punt
El llenç de muralla que des d'aquesta torr
visible actualment.
La TORRE (4a) cilíndrica que trobem
indica el traçat de la fortificació. Es conserva en un
només hi manca la part superior original que devia estar emmerletada. Hi ha
una porta rectangular i una segetera allargada. El seu aparell de carreus de
pedra sorrenca perfectament escairats i allisats evidencia que ens trobem
DOSSIER PEDAGÒGIC
L'Arquitectura medieval de l'Empordà
ll 3 noms de comtes, senyors i reis als quals va pertànyer
Tallada o que hi estigueren relacionats i busca la seva biografia: Ramon
Berenguer I, Almodis, Ponç Guerau de Cabrera, Hug V, Ponç Hug IV, Malgaulí,
Joan I d'Empúries, Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà, Jaume II, Dalmau de
Raocabertí. (Activitat al centre educatiu.)
4. La muralla i les torres: Seguint el recorregut descrit a continuació dibuixa
el perímetre de la muralla medieval de la Tallada amb les seves torres.
regut del recinte fortificat des de l'absis fortificat de
Trobem un fragment de mur atalussat, d'uns 4 m de llarg que es manté només
Arribem a una 2a TORRE de planta circular, la més oriental de la muralla,
conservada en una altura de 5 m. El seu mur tenia una amplada de poc més de
2 m. Hi veiem una espitllera per a arma de foc.
Seguim el talús en una llargada d'uns 20 m. Al seu damunt es
façanes posteriors d'algunes cases d'intramurs.
Trobem la 3a TORRE que es conserva en uns 6 m d'alçada. S'hi troben 2
arma de foc. Aquesta torre és cilíndrica. Té una petita porta
adovellada d'arc de mig punt, una mica enlairada del sòl.
El llenç de muralla que des d'aquesta torre continuava vers ponent no és
La TORRE (4a) cilíndrica que trobem a la part més meridional del recinte ens
indica el traçat de la fortificació. Es conserva en una altura d'uns 12 m,
només hi manca la part superior original que devia estar emmerletada. Hi ha
una porta rectangular i una segetera allargada. El seu aparell de carreus de
pedra sorrenca perfectament escairats i allisats evidencia que ens trobem
DOSSIER PEDAGÒGIC
6
ll 3 noms de comtes, senyors i reis als quals va pertànyer el castell de la
i busca la seva biografia: Ramon
Berenguer I, Almodis, Ponç Guerau de Cabrera, Hug V, Ponç Hug IV, Malgaulí,
moniós, Martí l'Humà, Jaume II, Dalmau de
Seguint el recorregut descrit a continuació dibuixa
a Tallada amb les seves torres.
regut del recinte fortificat des de l'absis fortificat de
Trobem un fragment de mur atalussat, d'uns 4 m de llarg que es manté només
Arribem a una 2a TORRE de planta circular, la més oriental de la muralla,
conservada en una altura de 5 m. El seu mur tenia una amplada de poc més de
es recolzen les
Trobem la 3a TORRE que es conserva en uns 6 m d'alçada. S'hi troben 2
arma de foc. Aquesta torre és cilíndrica. Té una petita porta
continuava vers ponent no és
la part més meridional del recinte ens
a altura d'uns 12 m, i
només hi manca la part superior original que devia estar emmerletada. Hi ha
una porta rectangular i una segetera allargada. El seu aparell de carreus de
pedra sorrenca perfectament escairats i allisats evidencia que ens trobem
davant la resta més antiga de la fortificació: segles XIII
Tot el tram de fortalesa fet fins ara, és a dir, el tram de llevant, la fortificació de
l'església, les dues torres cilíndriques i els llenços que les unien, està construït
amb carreus força grans, de conglomerat, molt bastament treballats, les
filades no hi són ben seguides i en alguns punts
els espais deixats entre els carreus. Aquest aparell i l'existència d'espitlleres
d'arma de foc ens fa creure que aquest sector
anterior al segle XVI.
La següent TORRE (5a) que trobem és de planta quadrada de 6 m d'altura, té
dues llargues espitlleres rectangulars i allargades a la cara nord. El seu interior
forma part d'una casa. Té un parament de ca
molt més ben esquadrats, que s'afileren amb regularitat. És dels segles XIV
Entre aquesta torre i la que es troba més al nord, són visibles alguns rastres
del talús de la muralla. Els trobes?
L'altra TORRE (6a), també
semblant a l'anterior, té una petita porta d'arc de mig punt, adovellada, que
s'obre en el seu mur de llevant, vers intramurs. Té dues llargues sageteres
rectangulars i allargades a la cara de ponent i una en
aquest punt s'endevina encara el solc de l'antic fossat. És dels segles XIV
parament també de carreus grans, de conglomerat, ben esquadrats, que
s'afileren amb regularitat.
Des d'aquesta torre els murs anaven a parar a la banda
l'església on hem començat el recorregut.
No es pot esbrinar amb seguretat en quins indrets s'obrien els portals de la
muralla.
font: Badia i Homs, J.,
* Cronologia: Ressegueix de diferent color le
part de la muralla.
DOSSIER PEDAGÒGIC
la resta més antiga de la fortificació: segles XIII-XIV.
Tot el tram de fortalesa fet fins ara, és a dir, el tram de llevant, la fortificació de
l'església, les dues torres cilíndriques i els llenços que les unien, està construït
de conglomerat, molt bastament treballats, les
filades no hi són ben seguides i en alguns punts es col·locaren rebles
els espais deixats entre els carreus. Aquest aparell i l'existència d'espitlleres
d'arma de foc ens fa creure que aquest sector de la fortalesa no deu ésser
La següent TORRE (5a) que trobem és de planta quadrada de 6 m d'altura, té
dues llargues espitlleres rectangulars i allargades a la cara nord. El seu interior
forma part d'una casa. Té un parament de carreus grans, de conglomerat, però
molt més ben esquadrats, que s'afileren amb regularitat. És dels segles XIV
Entre aquesta torre i la que es troba més al nord, són visibles alguns rastres
ls trobes?
de planta quadrada i conservada en una altura
semblant a l'anterior, té una petita porta d'arc de mig punt, adovellada, que
s'obre en el seu mur de llevant, vers intramurs. Té dues llargues sageteres
rectangulars i allargades a la cara de ponent i una en els murs nord i sud. En
aquest punt s'endevina encara el solc de l'antic fossat. És dels segles XIV
parament també de carreus grans, de conglomerat, ben esquadrats, que
Des d'aquesta torre els murs anaven a parar a la banda de tramuntana de
l'església on hem començat el recorregut.
No es pot esbrinar amb seguretat en quins indrets s'obrien els portals de la
font: Badia i Homs, J., L'Arquitectura medieval de l'Empordà
* Cronologia: Ressegueix de diferent color les diferents cronologies que formen
DOSSIER PEDAGÒGIC
7
Tot el tram de fortalesa fet fins ara, és a dir, el tram de llevant, la fortificació de
l'església, les dues torres cilíndriques i els llenços que les unien, està construït
de conglomerat, molt bastament treballats, les
col·locaren rebles per cobrir
els espais deixats entre els carreus. Aquest aparell i l'existència d'espitlleres
de la fortalesa no deu ésser
La següent TORRE (5a) que trobem és de planta quadrada de 6 m d'altura, té
dues llargues espitlleres rectangulars i allargades a la cara nord. El seu interior
rreus grans, de conglomerat, però
molt més ben esquadrats, que s'afileren amb regularitat. És dels segles XIV-XV.
Entre aquesta torre i la que es troba més al nord, són visibles alguns rastres
de planta quadrada i conservada en una altura
semblant a l'anterior, té una petita porta d'arc de mig punt, adovellada, que
s'obre en el seu mur de llevant, vers intramurs. Té dues llargues sageteres
els murs nord i sud. En
aquest punt s'endevina encara el solc de l'antic fossat. És dels segles XIV-XV:
parament també de carreus grans, de conglomerat, ben esquadrats, que
de tramuntana de
No es pot esbrinar amb seguretat en quins indrets s'obrien els portals de la
L'Arquitectura medieval de l'Empordà
s diferents cronologies que formen
* Escriu a la graella les característiques de cada una:
Cronologia TORRES (número/planta)
Segles XIII-XIV
Segle XVI-XV
Segle XVI
5. La muralla i el fossat: Llegeix aquest fragment escrit per l'arqueòloga
Almudena García i dibuixa aquesta part de la muralla tal com devia
segons les troballes descrites a continuació:
“La intervenció arqueològica duta a terme el
documentar un tram de la muralla i fossat a la zona del Portalet. En aquest
costat, un cop extreta l'escala de pedra que cobria l'accés al carrer del Castell,
es va localitzar la muralla,
situat a una distància d'1 m de la muralla. Aquest presentava un mur a banda i
banda que revestia el subsòl a mode d'escarpa i contraescarpa vertical. En
aquesta zona el fossat tenia uns 3 m d'amplada i 2
DOSSIER PEDAGÒGIC
* Escriu a la graella les característiques de cada una:
(número/planta) SAGETERES PARAMENT/CARREUS
: Llegeix aquest fragment escrit per l'arqueòloga
Almudena García i dibuixa aquesta part de la muralla tal com devia
segons les troballes descrites a continuació:
La intervenció arqueològica duta a terme el 2013 va permetre
documentar un tram de la muralla i fossat a la zona del Portalet. En aquest
costat, un cop extreta l'escala de pedra que cobria l'accés al carrer del Castell,
amb 1,40 m d'amplada en la seva base
t a una distància d'1 m de la muralla. Aquest presentava un mur a banda i
el subsòl a mode d'escarpa i contraescarpa vertical. En
aquesta zona el fossat tenia uns 3 m d'amplada i 2,20 m de profunditat.
DOSSIER PEDAGÒGIC
8
PARAMENT/CARREUS
: Llegeix aquest fragment escrit per l'arqueòloga
Almudena García i dibuixa aquesta part de la muralla tal com devia ésser
2013 va permetre localitzar i
documentar un tram de la muralla i fossat a la zona del Portalet. En aquest
costat, un cop extreta l'escala de pedra que cobria l'accés al carrer del Castell,
amb 1,40 m d'amplada en la seva base, i el fossat
t a una distància d'1 m de la muralla. Aquest presentava un mur a banda i
el subsòl a mode d'escarpa i contraescarpa vertical. En
20 m de profunditat.
Per sobre del fossat es va loalitz
encara es conservava part de l'arrencament de l'arc del pont i la tàpia que el
segellava. Al centre, i travessant aquesta tàpia, es va documentar una
canalització d'aigua feta de pedra.
6. Les sitges:
*Ens trobem davant la casa coneguda com El Sitjar. Pots imaginar l'or
seu nom?
*Què creus que és una sitja i per a què devia servir?
Les obres de rehabilitació del
nombroses restes arqueològiques. Una
segles IX al XI, ubicat davant d'aquesta casa i al llarg del
*A la zona de ponent del carrer del Castell també es van localitzar
del segle XIII i una sèrie de forats de pal
Probablement aquests forats funcionaven com a suport d'una estructura tipus
trípode, utilitzada per poder extreure la terra en el moment de la construcció
de les sitges i/o el gra que contenien.
*Quins jaciments arqueològics de l'antiguitat molt coneguts es troben
de la Tallada?
Tant al poblat iber d'Ullastret com a la ciutat romana d'Empúries hi pots veure
sitges. Per què creus que eren tan importants?
*Dibuixa la secció de la sitja descrita a continuació:
*Els arqueòlegs han trobat diferents materials d'època
sitges de quan entraren en desús per la construcció del castell al segle XI.
Què hi van trobar a dins?
Què ens permeten conèixer aquest tipus de troballes?
DOSSIER PEDAGÒGIC
Per sobre del fossat es va loalitzar part del basament d'un pont i al costat nord
conservava part de l'arrencament de l'arc del pont i la tàpia que el
segellava. Al centre, i travessant aquesta tàpia, es va documentar una
canalització d'aigua feta de pedra.”
trobem davant la casa coneguda com El Sitjar. Pots imaginar l'or
*Què creus que és una sitja i per a què devia servir?
Les obres de rehabilitació del nucli antic de la Tallada han posat al descobert
nombroses restes arqueològiques. Una d'elles és un camp de 19 sitges dels
ubicat davant d'aquesta casa i al llarg del carrer del Castell.
*A la zona de ponent del carrer del Castell també es van localitzar
del segle XIII i una sèrie de forats de pal relacionats amb aquestes sitges.
Probablement aquests forats funcionaven com a suport d'una estructura tipus
er extreure la terra en el moment de la construcció
el gra que contenien.
arqueològics de l'antiguitat molt coneguts es troben
ber d'Ullastret com a la ciutat romana d'Empúries hi pots veure
sitges. Per què creus que eren tan importants?
*Dibuixa la secció de la sitja descrita a continuació:
*Els arqueòlegs han trobat diferents materials d'època altmedieval
sitges de quan entraren en desús per la construcció del castell al segle XI.
Què ens permeten conèixer aquest tipus de troballes?
DOSSIER PEDAGÒGIC
9
ar part del basament d'un pont i al costat nord
conservava part de l'arrencament de l'arc del pont i la tàpia que el
segellava. Al centre, i travessant aquesta tàpia, es va documentar una
trobem davant la casa coneguda com El Sitjar. Pots imaginar l'origen del
a Tallada han posat al descobert
un camp de 19 sitges dels
arrer del Castell.
*A la zona de ponent del carrer del Castell també es van localitzar 5 sitges
relacionats amb aquestes sitges.
Probablement aquests forats funcionaven com a suport d'una estructura tipus
er extreure la terra en el moment de la construcció
arqueològics de l'antiguitat molt coneguts es troben a prop
ber d'Ullastret com a la ciutat romana d'Empúries hi pots veure
altmedieval dins les
sitges de quan entraren en desús per la construcció del castell al segle XI.
Activitats al
1. Correspon a l'Activitat 3 del dossier:
Les fonts documentals: Com bé saps, una font històrica més
que ens permet l'arqueologia, són les fonts documentals, és a dir, els escrits
que ens donen a conèixer fets del passat.
El primer document que parla del castell de
anys 1053 i 1071:
“Es tracta del jurament que Bonfill, fill de Joceleda, fa als comtes Ramon
Berenguer I i Almodis per
DOSSIER PEDAGÒGIC
font: Almudena García -
Activitats al centre educatiu:
1. Correspon a l'Activitat 3 del dossier:
: Com bé saps, una font històrica més
que ens permet l'arqueologia, són les fonts documentals, és a dir, els escrits
que ens donen a conèixer fets del passat.
El primer document que parla del castell de la Tallada es pot datar entre els
que Bonfill, fill de Joceleda, fa als comtes Ramon
Berenguer I i Almodis per ipsa mea forteza que dicunt Talada
DOSSIER PEDAGÒGIC
10
Arqueolític Terra-sub, SL
: Com bé saps, una font històrica més, a part de la
que ens permet l'arqueologia, són les fonts documentals, és a dir, els escrits
a Tallada es pot datar entre els
que Bonfill, fill de Joceleda, fa als comtes Ramon
ipsa mea forteza que dicunt Talada. Els comtes li
permeteren obrar al voltant d'aquesta fortalesa i guerrejar des d'ella contr
vescomte Ponç Gerau i de Cabrera, vescomte de G
Dels segles XI i XII són algunes referències a personatges que porten el nom
d'aquest lloc, els quals hem de considerar lligats al senyoriu de la població. Així
en un document del 1079 hi ha esment a
1111 a Umbertus de Taiata
Feodorum Maior II. Barcelona, 1947).
Al segles XIII i XIV el Castrum de Talliata
d'Empúries i, posteriorment, formà part de la Corona de Catalunya i Aragó.”
font: Badia i Homs, J., L'Arquitectura medieval de l'Empordà
*Escull 3 noms de comtes, senyors i reis als quals va pertànyer el
Tallada o que hi estigueren relacionats
Berenguer I, Almodis, Ponç Guerau de Cabrera, Hug V, Ponç Hug IV, Malgaulí,
Joan I d'Empúries, Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà, Jaume II, Dalmau de
Raocabertí.
1. Busca 3 imatges de cada:
- arquitectura romànica religiosa (esglésies i monestirs)
- arquitura romànica civil (castells, muralles, hospitals, albergs, case
2. Busca la data de consagració de 5 esglésies romàniques de la zona on
vius i compara-les.
3. Descriu com imagines el dia
durant el segle XII.
4. En grup, dibuixa i retalla amb cartró reciclat les peces d'un arc de mig
punt i construeix-lo sobre una superfície plana.
DOSSIER PEDAGÒGIC
permeteren obrar al voltant d'aquesta fortalesa i guerrejar des d'ella contr
vescomte Ponç Gerau i de Cabrera, vescomte de Girona des del 1050.
Dels segles XI i XII són algunes referències a personatges que porten el nom
d'aquest lloc, els quals hem de considerar lligats al senyoriu de la població. Així
en un document del 1079 hi ha esment a Umberti Iozberti de Talada
Umbertus de Taiata i el 1128 a Umbertus de Taiada o de
. Barcelona, 1947).
Castrum de Talliata estigué en mans dels comtes
posteriorment, formà part de la Corona de Catalunya i Aragó.”
L'Arquitectura medieval de l'Empordà
*Escull 3 noms de comtes, senyors i reis als quals va pertànyer el
o que hi estigueren relacionats i busca la seva biografia: Ramon
Berenguer I, Almodis, Ponç Guerau de Cabrera, Hug V, Ponç Hug IV, Malgaulí,
Joan I d'Empúries, Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà, Jaume II, Dalmau de
Busca 3 imatges de cada:
arquitectura romànica religiosa (esglésies i monestirs)
arquitura romànica civil (castells, muralles, hospitals, albergs, case
Busca la data de consagració de 5 esglésies romàniques de la zona on
Descriu com imagines el dia a dia d'un noi/a de la teva edat al teu poble
ibuixa i retalla amb cartró reciclat les peces d'un arc de mig
lo sobre una superfície plana.
DOSSIER PEDAGÒGIC
11
permeteren obrar al voltant d'aquesta fortalesa i guerrejar des d'ella contra el
irona des del 1050.
Dels segles XI i XII són algunes referències a personatges que porten el nom
d'aquest lloc, els quals hem de considerar lligats al senyoriu de la població. Així
Umberti Iozberti de Talada, en un del
o de Tayada. (Liber
estigué en mans dels comtes
posteriorment, formà part de la Corona de Catalunya i Aragó.”
*Escull 3 noms de comtes, senyors i reis als quals va pertànyer el castell de la
i busca la seva biografia: Ramon
Berenguer I, Almodis, Ponç Guerau de Cabrera, Hug V, Ponç Hug IV, Malgaulí,
Joan I d'Empúries, Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà, Jaume II, Dalmau de
arquitura romànica civil (castells, muralles, hospitals, albergs, cases...)
Busca la data de consagració de 5 esglésies romàniques de la zona on
a dia d'un noi/a de la teva edat al teu poble
ibuixa i retalla amb cartró reciclat les peces d'un arc de mig
5. Busca imatges de les sitges del poblat
romana d'Empúries i omple la graella:
Jaciment
Sitges ibers
Sitges romanes
Sitges visigòtiques/ altmedievals de la Tallada
DOSSIER PEDAGÒGIC
Busca imatges de les sitges del poblat iber d'Ullastret i de la
romana d'Empúries i omple la graella:
Jaciment Cronologia Característiques
DOSSIER PEDAGÒGIC
12
ber d'Ullastret i de la ciutat
Característiques