Dos ratolins de bosc -...

LLIB

RE

DEL

PR

OFE

SSO

RA

T

Dos ratolins de bosc

Pere Martí i BertranIl·lustracionsMercè Arànega

PLA

LE

CTO

R B

AU

LA A L A D E L T A


2

ArgumentEn Blanquet és un ratolí que viu al bosc, en un entorn reduït al voltant del seu cau. És tan poruc que no coneix ni els voltants del roure on viu. Només en surt per anar a buscar menjar i aigua.

Un dia arriba en Tolí, un ratolí viatger que ve de lluny. En Tolí es meravella de les comoditats d’en Blanquet, però valora més la llibertat que té ell voltant per llocs diversos. En Tolí li parla de tots els indrets on ha estat i de les coses que hi ha vist. Així mateix, anima en Blanquet a sortir del cau i descobrir junts els racons meravellosos que amaga el bosc.

En Blanquet, a poc a poc i amb l’ajuda del seu amic, es veurà capaç d’ampliar el seu espai.

TemàticaEls animals

L’amistat

La por

La solitud

La valentia i la decisió

La descoberta del món

L’empobriment i la monotonia dels mons tancats

Llibre del professorat

3

Personatges

Valors

Blanquet: és un ratolí poruc i solitari a qui no li agrada sortir del seu cau. La seva vida, monòtona i tranquil·la, transcorre al voltant del roure on viu.

Tolí: és un ratolí valent, molt decidit i espavilat. Li agrada molt viatjar, conèixer món i tenir noves experiències. Dorm a l’aire lliure.

Superació de les pors personals

Curiositat pel món que ens envolta

Amistat

Respecte per la natura

Respecte per les diferències


4

Biografia de l’autor➜ Pere Martí i Bertran

Va néixer el 1952 a Sant Quirze de Besora i viu a Vilafranca del Penedès.

Ha escrit un gran nombre d’obres de literatura infantil i juvenil, amb un estil realista caracteritzat per la temàtica ecologista, la presència d’animals en l’argument i una elevada elaboració lingüística dels textos. Algunes de les seves obres han estat editades en format Braille i traduïdes al castellà, l’èuscar i el gallec, i és l’autor de diverses traduccions d’originals castellans i francesos.

Ha treballat com a professor de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari i col·labora en diversos mitjans de comunicació, on ha publicat nombrosos articles i ressenyes sobre pedagogia i literatura infantil i juvenil. També ha treballat com a assessor literari per a editorials, com a jurat en premis literaris, i en l’organització de conferències, congressos i actes relacionats amb la literatura.

Biografia de la il·lustradora➜ Mercè Arànega

Mercè Arànega és il·lustradora i escriptora. Va néixer a Badalona el 1948 i viu a La Garriga.

Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana i tècniques del gravat, especialitats de litografia i calcografia, a la Llotja de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria professional ha pintat quadres, ha fet exposicions i, durant dotze anys, ha portat un taller de plàstica en una escola. També ha impartit classes de procediments i tècniques en l’especialitat d’il·lustració a l’Escola Llotja de Barcelona, però la feina d’il·lustradora és la que ha centrat el seu treball.

Va iniciar-se en el món de la il·lustració de contes infantils. També ha creat textos propis, amb personatges com la Granota Lola o la Gallina Mina, que formen part de tres col·leccions adreçades als més petits.

Dedica molt temps a fer visites a les escoles per explicar als nens i les nenes com es fa un conte, i encomanar-los així les ganes de llegir. En aquest àmbit, tracta de mostrar el valor de la imatge en l’animació lectora i les possibilitats que té per estimular la imaginació i la fantasia.


5

Activitats d’animació lectora➜ La capsa màgica

Objectiu: Animar els alumnes a llegir el llibre i afavorir la imaginació i la formulació d’hipòtesis a partir d’elements diversos.

Activitat: Aquesta activitat consta de dues parts: la presentació suggeridora del llibre de lectura i la formulació d’hipòtesis relacionades amb la història.

Presentació del llibre

1. El mestre o la mestra prepara una capsa (també pot ser una maleta) i hi guarda diversos objectes relacionats amb la lectura del llibre. En aquest cas, la capsa pot contenir dos ratolins de peluix, aglans, pinyes de pi, fulles d’arbre, fotografies d’entorns naturals com ara un estany, un riu, etc.

2. Aquests elements aniran acompanyats d’un sobre fet amb cartolina de color, que contindrà el llibre de lectura i una carta, que pot dir:

Hola amigues i amics, espero que estigueu tots molt bé. A mi abans no m’agradava sortir del meu cau, però un dia vaig conèixer... un amic sensacional! El llibre Dos ratolins de bosc explica la meva aventura. Llegiu-lo! Estic segur que us agradarà! Petons, Blanquet

3. El mestre o la mestra ha de llegir la carta de manera molt expressiva, ja que és el mitjà per atrapar els nens i nenes i motivar-los a llegir el llibre. Després, parlar de la carta d’en Blanquet amb els infants i assegurar-nos que l’han entès.

Formulació d’hipòtesis

1. A partir de la lectura de la carta i de l’observació dels elements de la capsa màgica, demanar als alumnes que, en grup, s’imaginin qui deu ser en Blanquet, on viu, què li deu passar, qui és l’amic que coneix, com es deu dir, què fan junts, etc.

2. Després de posar en comú les hipòtesis, podem demanar als alumnes que plasmin en un dibuix allò que els suggereixi la història.


6

➜ Els globus de les emocions

Objectius: Reconèixer emocions bàsiques: alegria, tristesa, enuig, sorpresa, por. Inventar una història que parli d’una emoció.

Activitat: L’activitat s’estructura en dues parts: d’una banda, el reconeixement d’emocions bàsiques; de l’altra, la creació, a partir d’imatges, d’una història que transmeti una de les emocions.

Reconeixem emocions

1. El mestre o la mestra infla cinc globus i en cadascun hi dibuixa una cara que reflecteixi una emoció: alegria, tristesa, enuig, sorpresa, por. Se’n poden afegir d’altres si es considera oportú.

2. El mestre ensenya un a un els globus als alumnes i aquests han de dir què representa la cara que hi ha dibuixada. Es tracta que reconeguin l’emoció que representa cada globus.

3. Es demana als alumnes que representin les diferents emocions amb la cara.

4. El mestre o la mestra exposa diferents situacions i els alumnes han de dir amb quina emoció les relacionen. És possible que una situació provoqui més d’una emoció. Per exemple:

• Trobes pel carrer un amic a qui fa molt de temps que no veus. • Camines tranquil·lament per un camí i de sobte veus una serp. • És el teu aniversari i t’han preparat una festa sense que ho sabessis. • El teu gat estava malalt i al final s’ha mort. • Has fet un dibuix que t’ha quedat molt bé i el teu germà petit te l’ha trencat.

5. Amb l’ajuda del docent es pensen més situacions.

Inventem una història

1. Es fan cinc grups i a cadascun d’ells se’ls dóna un dels globus sobre les emocions treballades.

2. A cada grup se li donen també dues imatges que el docent ha preparat prèviament (poden estar relacionades amb les situacions que s’han plantejat a l’aula anteriorment).

3. A partir de les imatges, cada equip ha d’inventar una història breu que reflecteixi l’emoció del globus.

4. Quan tots els grups tinguin la seva història, la llegeixen a la resta de la classe.


7

Activitats complementàries: abans de la lectura➜ Un passeig pel bosc

Els protagonistes de la lectura són dos ratolins de bosc. Un d’ells té el cau a la soca d’un roure enorme i s’alimenta d’aglans; el bosc és l’espai on transcorre la història.

Objectius: Anar a un bosc i descobrir-ne la fauna i la vegetació, les olors i els colors. Fer un mural col·lectiu a partir de tot el que han après.

Activitat: L’activitat consta de dues parts: la sortida al bosc i la creació d’un mural a partir de l’anàlisi d’allò que s’hi ha observat.

Sortida al bosc

1. Preparar una sortida a un bosc.

2. El mestre o la mestra fa que els alumnes es fixin en tot allò que hi ha al bosc: els arbres (dir si són pins, alzines, roures, etc.), els animals que s’hi poden veure (insectes, algun esquirol, algun ratolí, etc.), les olors que es perceben, els colors segons l’època de l’any, etc.

3. Demanar als alumnes que recullin alguna mostra del bosc: fulles, flors, pinyes, aglans, bolets, etc.

Mural del bosc

1. Una vegada a l’aula, el mestre o la mestra iniciarà una conversa amb els alumnes sobre la sortida. Poden servir d’orientació aquestes preguntes:

• Us ha agradat? • Havíeu estat abans en un bosc? Quan? Per què? • Què és el que més us ha agradat? • I el que menys? • Què heu après? • Heu recollit alguna mostra del bosc? Quina?

2. Amb l’ajuda d’algun suport visual, parlar amb els alumnes dels animals que viuen al bosc i de les plantes i arbres més comuns.


8

3. Demanar que cada alumne dibuixi allò que més li agrada del bosc: un animal, una planta, un fong, una fulla, etc.

4. Fer un mural col·lectiu amb tots els elements del bosc que han recollit i amb els dibuixos dels alumnes.

➜ La casa dels llibres

Objectius: Fomentar l’ús respectuós de la biblioteca. Visitar la biblioteca del centre o de la localitat. Localitzar contes sobre animals a la biblioteca. Parlar dels ratolins com a protagonistes de molts contes i altres manifestacions artístiques dirigides als nens i nenes.

Activitat: L’activitat s’estructura en dues parts: primer, visitar una biblioteca i, després, parlar sobre contes que estiguin protagonitzats per ratolins, com és el cas de Dos ratolins de bosc.

Visita d’una biblioteca

1. Proposar als alumnes visitar la secció infantil d’una biblioteca: pot ser la del centre o bé la del barri o la localitat.

2. Després d’establir les normes de comportament en una biblioteca (silenci, respecte vers els altres usuaris, cura dels llibres, etc.), el mestre o la mestra demana als infants que busquin llibres i contes sobre animals i els deixa que experimentin lliurement: poden fullejar-los, llegir-los, mirar-ne les imatges, etc.

Ratolins de conte

1. El mestre pregunta als alumnes si han trobat algun conte protagonitzat per ratolins i, amb la col·laboració de tots, es fa una llista d’aquests contes.

2. Entre tots, explicar el contingut d’algunes de les narracions més conegudes, com ara La rateta que escombrava l’escaleta, El flautista d’Hamelín, la faula del lleó i el ratolí, la del ratolí de camp i el ratolí de ciutat, Frederick de Leo Lionni, la història del ratolí Pérez, etc.

3. Exposar que sovint els ratolins també apareixen en altres manifestacions artístiques destinades al públic infantil, per exemple en sèries de dibuixos animats com Tom i Jerry, Mickey Mouse, Geronimo Stilton, la pel·lícula d’animació Ratatouille, etc.


9

Activitats complementàries: durant la lecturaSuggerirem a l’alumnat que quan no entengui una paraula, una expressió o una frase feta, n’intenti deduir el significat a través del context.

➜ Primera part, de la pàgina 6 a la 19: en Blanquet i en Tolí es coneixen

• p. 6. Si no s’ha fet l’activitat prèvia del bosc (vegeu «Activitats complementàries: abans de la lectura»), es pot parlar amb els alumnes sobre aquest tema: Heu anat mai al bosc? Quan? Què hi vau fer? Recordeu què hi havia? En recordeu els colors? I les olors?

Parlar dels roures: mostrar imatges d’aquests arbres, de les fulles característiques i del seu fruit, l’aglà. Comentar amb els alumnes que els roures poden viure molts anys (per això al conte es parla de roures centenaris). Podem relacionar aquest fet amb l’expressió «més fort que un roure».

Se’ns explica que en Blanquet era una mica poruc i solitari. Parlar amb els nens i nenes del significat d’aquests adjectius. Cal anar molt en compte de no caracteritzar-los negativament, ja que a l’aula hi pot haver alumnes que tinguin aquest caràcter.

• p. 7. Preguntar als alumnes com s’imaginen el cau d’un ratolí de bosc. Si és possible, els en podem mostrar imatges.

En Blanquet només surt per anar a buscar menjar i guardar-lo per a l’hivern. Preguntar als alumnes si coneixen animals que hivernen i fer-ne una llista. Explicar entre tots com passen l’hivern aquests animals.

• p. 8. Preguntar als nens si saben què és la rosada. N’heu vista mai? On? Observar el dibuix de les pàgines 8 i 9 i mostrar-los que la rosada són les gotes d’aigua que es formen a les fulles de les plantes durant la nit i matinada.

En Blanquet no s’allunya gaire del seu cau: preguntar als alumnes si els agrada més estar a casa o sortir a jugar al carrer. Explicar a què juguen en cada cas.

Observar quins altres animals hi ha a la il·lustració. Deuen ser amics d’en Blanquet? Deuen jugar? Incidir en el fet que el ratolí del conte només surt per anar a buscar aigua i menjar, de manera que no juga amb els altres animals.

• p. 10. Abans de llegir el text de les pàgines 10 i 11, demanar als alumnes que observin la il·lustració i preguntar-los què hi deu passar.

• p. 11. En Blanquet s’endú un bon ensurt quan veu l’altre ratolí, ja que no l’ha sentit arribar. Preguntar als nens i nenes si recorden algun ensurt i demanar-los que l’expliquin en veu alta.


10

• p. 12. Analitzar el diàleg dels personatges: el ratolí foraster diu a en Blanquet que no s’ha d’espantar, ja que és un ratolí com ell. Però en Blanquet s’ha endut un bon ensurt perquè no esperava ningú. És un ratolí solitari que no està acostumat a estar amb altres animals.

Observar detingudament la il·lustració. Què poden voler dir les ratlles que hi ha al voltant d’en Blanquet? Potser representen que tremola de por? Què ha passat amb els aglans?

• p. 13. Proposar als alumnes que, per parelles, escriguin el diàleg dels dos ratolins quan es presenten. Recordar-los que davant de les paraules de cada ratolí hi ha d’haver un guió. El mestre o la mestra pot escriure la primera intervenció a la pissarra com a exemple:

—Em dic Tolí i vinc de molt lluny. Preguntar als alumnes per què creuen que els ratolins es diuen Blanquet i Tolí. • p. 15. Observar la il·lustració i fixar-se en en Tolí, el ratolí foraster. Preguntar als alumnes si

porta equipatge o no i fer hipòtesis sobre quina deu ser la seva manera de viure. Dir el nom de l’insecte que es veu a la il·lustració. • p. 16. Preguntar als alumnes de què poden parlar els dos ratolins que s’acaben de conèixer. Demanar als alumnes que es fixin en com es manifesta la decisió d’en Tolí, que es convida a

dinar perquè té molta gana i en Blanquet no li ofereix res. Preguntar-los què haurien fet ells: li haurien demanat menjar a en Blanquet? Els hauria fet vergonya i s’haurien esperat que en Blanquet els oferís alguna cosa?

• p. 18. Demanar als alumnes que diguin situacions que els facin posar vermells. Fer notar als nens i nenes que l’enrojolament sovint es relaciona amb situacions en les quals es passa vergonya.

➜ Segona part, de la pàgina 20 a la 33: els ratolins s’expliquen les seves aventures

• p. 20. Demanar als alumnes que s’imaginin quines altres meravelles ha pogut veure en Tolí al llarg dels seus viatges.

• p. 21. Observar la il·lustració de la cascada i preguntar als alumnes si han vist mai un salt d’aigua. On? Com era? Feia soroll?

• p. 23. Demanar als alumnes que acabin la frase d’en Tolí: «uns ramats de cérvols...». Animar els alumnes perquè, en grups, busquin noves comparacions per descriure les

meravelles que ha vist el ratolí: una cascada d’aigua més alta que..., uns prats tan grans, tan grans que..., un riu tan ample que...

• p. 24. Observar la il·lustració de la pàgina 25 i preguntar als alumnes per què en Blanquet deu fer aquella cara i aquell posat. Què li deu passar? Fer hipòtesis sobre el contingut de la història sense llegir el text.

Després de llegir el text que acompanya la il·lustració, analitzar l’expressió d’en Blanquet i parlar de les dues interpretacions que en deriven: en Blanquet té por, i això és el que realment transmet, però en Tolí ho interpreta com a sorpresa i emoció. Parlar del fet que de vegades es poden mal interpretar els sentiments o les emocions.

Demanar als alumnes que, en grups, anticipin possibles respostes a la pregunta que en Tolí fa a en Blanquet.


11

• p. 26-27. Per parelles, proposar als alumnes que representin l’escena. Caldrà que imitin l’expressió dels dos ratolins: la veu tremolosa d’en Blanquet i la incredulitat d’en Tolí. Prèviament caldrà parlar amb els nens i nenes del significat de les expressions «veu tremolosa» i «incredulitat» per poder-les interpretar correctament (es poden plantejar altres situacions fictícies que impliquin també aquestes emocions: el que se sent davant d’un ésser ferotge, el que els passa quan han fet una malifeta i els pares se n’assabenten, el que sentim quan algú ens explica una gesta exagerada i poc creïble, etc.).

Analitzar les intervencions de cada personatge: mentre en Blanquet explica la seva aventura reviu la por que va passar en el seu moment; en canvi, en Tolí treu importància als temors del seu company i en cap moment no es contagia de la por.

• p. 28-29. Descriure la il·lustració. En grups, buscar informació sobre els mussols: característiques, hàbits, alimentació, etc. Comentar als alumnes que els rapinyaires nocturns com el mussol, l’òliba, el duc o el gamarús són els principals depredadors dels ratolins de bosc.

• p. 30. Fer que els alumnes s’adonin que en Blanquet no té ningú que l’avisi dels perills i li digui com ha de fer les coses. Si l’haguessin avisat, no hauria sortit de nit.

Preguntar als nens i nenes quins perills hi ha al bosc durant el dia segons en Blanquet, i per què en Tolí se’n riu mentre en Blanquet fa cara d’espantat. Són perills el que descriu en Blanquet? Per què?

• p. 31. Preguntar als alumnes si han anat alguna vegada a buscar bolets al bosc: amb qui hi van anar? Com anaven vestits? Quins bolets van trobar? On els van posar? S’ho van passar bé?

• p. 32-33. Observar la fotografia sense llegir el text i anticipar què pot passar. A través del diàleg dels ratolins, contraposar les dues actituds: d’una banda, el caràcter decidit

i inquiet d’en Tolí i, de l’altra, el caràcter encongit i pusil·lànime d’en Blanquet. Procurar de no caracteritzar negativament cap de les dues actituds.

Fixar-se en les dues maneres de viure que encarnen els dos ratolins: en Blanquet en té prou amb el que té a la vora («el meu cau, el meu rebost i el meu arbre»), mentre que en Tolí és partidari de conèixer allò que hi ha més enllà dels límits immediats («s’ha de conèixer món»). Fer una pluja d’idees sobre els avantatges i els inconvenients d’ambdues actituds vitals.

➜ Tercera part, de la pàgina 34 a la 47: la primera sortida d’en Blanquet

• p. 34. Comentar amb els alumnes què haurien fet ells en el lloc d’en Blanquet: haurien convidat en Tolí a dormir? Haurien esperat a conèixer-lo més?

• p. 35. Descriure la il·lustració i preguntar als alumnes si han dormit mai en una tenda de campanya. Quines sensacions van tenir? Els va agradar? Coneixen algú que hagi fet bivac?

• p. 36-37. Observar la il·lustració amb atenció durant uns segons. A continuació, tancar el llibre i, entre tots, dir els elements que en recorden.

Preguntar als nens i nenes quants ratolins diu en Blanquet que hi caben en total al seu cau. • p. 38. Preguntar als alumnes què els sembla el cau d’en Tolí, si creuen que és acollidor i si està

ben proveït o no. Demanar-los que expliquin amb les seves paraules que són les galeries del cau.

Demanar als infants si en Blanquet els sembla previsor o despistat i per què. Què podria passar si en Blanquet en comptes de reservar aliments els consumís tots de cop? Què fan ells quan tenen alguna cosa de menjar que els agrada molt (per exemple, llaminadures): s’ho mengen tot o se’n reserven una part per a un altre moment o per compartir amb algú altre?


12

• p. 39. Descriure els dos ratolins: com van vestits?, van contents o tristos a dormir? Després, comentar en grup què fan els nens i nenes a l’hora d’anar a dormir: com es vesteixen? Ho fan tots sols o amb l’ajuda d’algú? Els porta algú a dormir o se n’hi van sols? Els expliquen un conte, els canten una cançó, els fan un petó, etc.?

Demanar als alumnes que dibuixin la seva habitació i després la descriguin en veu alta davant de la resta de companys.

• p. 40-41. Parlar amb els alumnes sobre què els sembla en Blanquet com a amfitrió. Analitzar les intervencions dels dos ratolins: en Tolí diu que no ha dormit tan bé des que ha

sortit de casa seva; en Blanquet aprofita les paraules d’en Tolí per justificar que no li agrada sortir del seu cau. Preguntar als alumnes si creuen que en Blanquet convencerà en Tolí.

• p. 42. Comentar amb els nens i nenes la resposta d’en Tolí i demanar-los la seva opinió: creuen que per somiar cal dormir sota les estrelles o a la vora del mar?, és possible tenir somnis meravellosos dormint al llit?

Demanar als alumnes que, en grups, expliquin algun somni que han tingut. • p. 43. En Tolí aconsegueix que en Blanquet l’acompanyi a fer un volt, però la passejada ha de

complir unes condicions. Quines? Demanar als alumnes què creuen que passarà, què els sembla que veurà en Blanquet durant

el passeig i si li agradarà o no. • p. 44. Preguntar als alumnes de què se sorprèn en Blanquet. Demanar-los si han vist alguna

vegada un paisatge com el que es descriu a la pàgina. On? Quan? Dir un sinònim de espiadimonis. • p. 46-47. Observar la il·lustració i descriure-la. Demanar als alumnes que, per parelles, escriguin

el possible diàleg entre els dos personatges. Preguntar als alumnes si han vist mai un cérvol, un senglar o una guineu. Si la resposta és

afirmativa, preguntar-los quines sensacions els va causar i si van tenir por. Observar com l’única resposta d’en Blanquet davant la possibilitat de veure un animal d’aquest tipus és «Quina por!». En cap moment no sent curiositat o inquietud per veure animals desconeguts.

➜ Quarta part, de la pàgina 48 a la 63: poc a poc en Blanquet perd la por

• p. 48-49. Abans de llegir el text, demanar als alumnes que descriguin allò que veuen en Tolí i en Blanquet des del turó on estan asseguts.

• p. 50. Fer notar el sentit de l’humor d’en Tolí quan diu a en Blanquet que no ha de tenir por dels gossos sinó dels gats. Treu importància a les pors d’en Blanquet i d’aquesta manera relativitza el problema.

• p. 54-55. Proposar als alumnes que mirin el cel durant una estona tant de nit com de dia i que després en facin dos dibuixos. Parlar de les diferències que s’hi observen. Amb els dibuixos es pot fer un mural de la nit i del dia.

• p. 56. Observar com, a poc a poc, l’actitud d’en Blanquet canvia. Reconeix que s’ha emocionat una mica dormint sota les estrelles i no fa esment de la por.

Demanar als alumnes si pensen que en Tolí el convencerà perquè l’acompanyi en els seus viatges i per què.


13

• p. 58. En Blanquet troba l’equilibri perfecte: descobrir les meravelles del món amb en Tolí mentre faci bon temps i gaudir de les comoditats del cau durant l’hivern.

Parlar amb els alumnes sobre l’època de vacances: Quan els agrada més anar de vacances, a l’estiu o a l’hivern? Per què? Quines activitats es poden fer a l’estiu que no es poden fer a l’hivern?

• p. 59. Demanar a cada alumne que, a partir de l’observació de la il·lustració, s’imagini l’aventura que poden viure els dos ratolins.

• p. 60. Observar el canvi progressiu que ha fet en Blanquet gràcies a l’ajuda d’en Tolí. Parlar de la importància dels amics, preguntar-los com definirien un amic.

Demanar a cada alumne que descrigui el seu millor amic o amiga i que expliqui allò que els agrada fer junts.

A partir dels personatges del conte, observar com els dos ratolins s’enriqueixen gràcies a l’amistat: en Blanquet es veu capaç d’afrontar allò que li és desconegut i té curiositat per conèixer món; en Tolí guanya un company d’aventures i també un cau per suportar millor el fred de l’hivern.

Comparar els dos ratolins i escriure tres diferències i tres semblances entre ells, com poden ser: En Tolí és valent i en Blanquet, poruc. En Blanquet viu en un roure i en Tolí no té casa. En Blanquet és blanc i en Tolí, castany. / Tots dos són ratolins. Viuen al bosc. Al final, a tots dos els agrada viatjar.


14

Activitats complementàries: després de la lectura➜ El ratolí de camp i el ratolí de ciutat

Objectius: Fomentar la comprensió oral a través de la faula d’Isop El ratolí de camp i el ratolí de ciutat i il·lustrar-ne un fragment mitjançant alguna tècnica plàstica.

Activitat: L’activitat s’estructura en dues parts: la narració de la faula i la plasmació artística d’un fragment.

Llegim la faula

1. El mestre o mestra llegeix a l’aula la faula del ratolí de camp i el ratolí de ciutat.

2. Comentar la història amb els alumnes per assegurar-nos que l’han entès: fer preguntes bàsiques de comprensió per estimular l’expressió oral dels nens i nens.

3. Es pot anar més enllà del text i establir paral·lelismes amb la lectura Dos ratolins de bosc, parlar dels avantatges i dels inconvenients de viure al camp i a la ciutat, reflexionar sobre l’ensenyament que transmet la faula, etc.

Dibuixem la història

1. Demanar a cada alumne que il·lustri un motiu de la faula que han escoltat. Com que s’haurà llegit sense suport visual, no tindran cap condicionament a l’hora de crear el seu dibuix.

2. Cada alumne pot escollir la tècnica plàstica que prefereixi per fer el seu treball.

3. Amb tots els dibuixos es pot confeccionar un mural sobre la faula.


15

➜ La por

El ratolí de la història té por de les coses desconegudes i per això no surt gairebé mai del seu cau. Però a poc a poc perd la por i descobreix les meravelles que té al seu voltant.

Objectiu: Parlar de la por amb els alumnes. Elaborar entre tots un llibre il·lustrat sobre la por.

Activitat: Aquesta activitat consta de dues parts: d’una banda, parlar sobre les pors infantils i, de l’altra, confeccionar un àlbum il·lustrat sobre els elements que fan por a cada nen o nena. Ambdues estratègies són un intent per superar les pors.

Jo també tinc por

1. Per afavorir la participació de tots els infants en una conversa sobre les pors, el mestre o la mestra pot començar explicant de què tenia por quan era petit.

2. A continuació, en grups, cadascú diu en veu alta de què té por i es fa una llista a la pissarra de tots aquests elements.

3. En funció dels elements que figurin a la llista (poden ser reals o imaginaris), fer preguntes d’aquest tipus als alumnes:

• Et fan por els fantasmes? • Et fan por les bruixes? • Et fa por la foscor? • Et fan por els somnis? • Et fan por els llops? • Et fan por els rèptils?

4. Parlar de la por pot ser una manera eficaç per superar-la. De vegades, els elements que la provoquen no són reals sinó fruit de la imaginació. Durant la conversa hem de procurar fomentar emocions que vencin la por, com ara la valentia, l’alegria, etc. És a dir, ajudar l’alumnat a desenvolupar els seus recursos per vèncer la situació quan tinguin por.

L’àlbum de les pors

1. Amb tot el que s’ha comentat durant la conversa es pot fer un llibre il·lustrat en què cadascú s’encarregarà de crear la seva pàgina amb allò que li fa por i el recurs que ha creat per vèncer-la.


16

➜ Els meus amics

Gràcies a l’amistat d’en Tolí, en Blanquet es veu capaç de perdre la por a poc a poc i obrir-se al món. «Qui té un amic té un tresor», diu el refrany.

Objectiu: Reflexionar sobre el valor de l’amistat.

Activitat:

1. El mestre o mestra mostra als infants fotografies, dibuixos, quadres, etc. on es reflecteixi l’amistat, la companyonia, l’ajuda, el fet de compartir, etc.

2. A partir de les imatges, s’inicia una conversa sobre l’amistat amb els nens i nenes. Es poden comentar les imatges i es poden fer preguntes d’aquest tipus:

• Quants amics o amigues teniu? • Tots els vostres amics o amigues són a l’escola? • Quant temps fa que sou amics? • Què és el que més us agrada dels vostres amics o amigues? • Quines coses bones fem amb els nostres amics o amigues? • Què fan per vosaltres els amics? I vosaltres per ells? • Quan us enfadeu amb un amic o amiga, què feu? Com us sentiu? • Quina cosa agradable podríeu dir avui a un amic o amiga?

3. Després de la conversa (que es pot allargar en funció del que es consideri oportú) , es pot demanar a cada alumne que dibuixi el que li suggereix l’amistat i expliqui el dibuix a la resta de companys.


17

Avaluació

Títol del llibre Data

Alumne/a Curs

Comprensió

Memorització

Recorda dades per respondre preguntes.

Identifica paraules repetides.

Recorda detalls.

Interpretació

Identifica el personatge principal.

Relaciona els personatges amb la seva manera de ser.

Ordena temporalment els fets.

Extreu informació.

Prediu fets.

Descriu il·lustracions.

Explica frases.

Organització

Estableix la seqüència narrativa.

Reconeix les parts del relat.

Estableix conseqüències.

Motivació

Llegeix amb atenció i interès.

Té cura dels llibres i els respecta.

Pregunta si no entén alguna cosa.

Mostra interès en les activitats prèvies i posteriors a la lectura.

Expressió oral

Pronuncia correctament i no sil·labeja.

Parla amb fluïdesa i claredat.

Utilitza un vocabulari variat.

EP A C


18

Valoració

Capta el sentit del que ha llegit.

Distingeix entre veritable i fals.

Opina sobre el que ha llegit.

Valora els personatges.

Respecta les opinions dels altres.

Expressió escrita

Completa textos breus.

Usa les regles gramaticals i ortogràfiques conegudes en la producció de textos.

Aplica el vocabulari après.

EP A C

Notes:

EP: en procés A: assolit C: consolidat


19

SolucionariPàg. 2

1.Títol: Dos ratolins de boscRespostes obertes.

2.no / sí / no / sí / sí / no

3.Resposta oberta.

Pàg. 3

4.El ratolí Blanquet viu tranquil al bosc.En Blanquet es passa els dies en un espai petit al voltant del cau.En Tolí ve de lluny.

5.Blanquet i Tolí.

Pàg. 4

1.En Blanquet vivia en un bosc de rou-res molt gran.Sortia del cau per anar a buscar aigua i menjar.Agafava l’aigua de la rosada o de la pluja que s’acumulava als clots de les arrels.En Tolí es va convidar a dinar per-què tenia molta gana.

2.Tolí: De què t’espantes? Que no veus que sóc un ratolí com tu? Blanquet: Ara sí, però quan t’he sen-tit la veu... No esperava cap visita i m’he espantat.

3.En Blanquet era un ratolí solitari i una mica poruc.En Tolí era un ratolí decidit.

Pàg. 5

4.• En Tolí tenia molta gana.• En Tolí, decidit com era, li va dema-

nar a en Blanquet si podia menjar uns aglans.

• En Blanquet li va dir que sí i es va tornar vermell de pensar que no l’havia convidat.

• En Blanquet també l’acompanyaria perquè ja era l’hora de dinar.

5.Es repeteix tres vegades.

Pàg. 6

1.Cal pintar les paraules següents: cascada, prats, riu, cérvols, flors i herba.


20

2.Una cascada d’aigua més alta que... un roure.Un soroll tan fort com... cent trons de tempesta.Prats tan grans que... no podies veure on s’acabaven.Un riu tan ample que... des d’una riba no en podies veure l’altra.

Resposta oberta.

Pàg. 7

3.Quan en Tolí parlava dels seus viat-ges, en Blanquet feia cara d’emoció i de por.Una nit que en Blanquet va sortir del cau gairebé se’l menja un mussol.En Blanquet no volia sortir de dia perquè el bosc era ple de sorolls i de vegades també de persones.En Tolí va dir a en Blanquet que l’endemà anirien junts a conèixer els voltants del cau.

4.S’ha de conèixer món, Blanquet.

Pàg. 8

1.F / V / F / V / F / F

2.Així és com prefereix dormir en Tolí perquè dormir a l’aire lliure el fa tenir somnis meravellosos.Així és com li agrada dormir a en Blanquet perquè prefereix la comoditat i la seguretat del seu cau.

Pàg. 9

3.jaç: llitplomissol: plomes petites i molt finesforaster: persona que ve de foraespiadimonis: insecte que vola prop de l’aiguaemmirallar: reflectir alguna cosavoleiar: volar suaument

4.Cal ratllar les paraules següents: núvols, peixos, margarides, cascada, capgrossos, gos, cérvol, arbres, sal-tamartí, barca.

Pàg. 10

1.Es veien cases de pagès, un riu, camps i pollancredes.En Blanquet no volia anar fins al riu perquè tenia por de les cases, de les persones i dels gossos.Segons en Tolí, en Blanquet hauria de tenir més por dels gats que no pas dels gossos. En Blanquet es va sorprendre de veure tanta aigua.Aquella nit van dormir sota les estrelles. A en Blanquet li va agradar molt l’experiència.

2.Resposta oberta.


21

Pàg. 11

3.sí / no / sí / no

4.V / F / V / F

5.Amb un amic a prop, estic con-vençut que podré plantar cara a totes les coses desconegudes.

Pàg. 12

1.

L’ordre és el següent: 4, 2, 3, 1.

2.

Respostes obertes.

Pàg. 13

3.

Resposta oberta.

4.

E L B S I GL L U N O D OR E F S L A RO F O C R E RP A L M E R AL N A R E T UZ T N U V O L

Pàg. 14

5.

1 B L A N Q U E T2 M U S S O L3 R I U4 B O S C5 S O M I A R

En Blanquet i en Tolí són amics.

6.

Resposta oberta.

Pàg. 15

Fitxa de lecturaDos ratolins de boscPere Martí i BertranMercè ArànegaAla DeltaSèrie rojaBaula

Blanquet: poruc, amable, tímid, soli-tari, sensible

La història transcorre al bosc i als seus voltants.

Respostes obertes.

Pàg. 16

Respostes obertes.


22

Competències bàsiquesCompetències bàsiques

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

p. 2-16

Competències artística i cultural p. 2-16

Tractament de la informació i competència digital

p. 2-16

Competència matemàtica p. 2, activitat 2 p. 5, activitat 4, 5p. 8, activitat 1p. 11, activitat 3, 4p. 12, activitat 1

Competència d’aprendre a aprendre p. 2-16

Competència d’autonomia i iniciativa personal

p. 2-16

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

p. 2-16

Competència social i ciutadana p. 2-16

Dos ratolins de bosc -...

Documents

Transcript of Dos ratolins de bosc -...