DILLUNS · 3 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15017 - AVUI / Any XLI. Núm. 13887 - EL PUNT

1,20€

8719

41-1

1776

71T

1409

43-1

2084

86Q

EXTREM · El jutjat deBarcelona que investiga l’1-Oexecuta amb mà de ferrol’embargament a 17 processats

DUPLICITAT · La fiscalia delSuprem reclama exactament lesmateixes partides que es vangastar suposadament per l’1-O

El 13 no s’aturaINSÒLIT · Es manté el bloqueigdels comptes malgrat que jas’han entregat els 5,8 milions defiança solidària que es requerien

P6,7

Un cotxe elèctric en un punt de càrrega de la ciutat de Barcelona ■ JUANMA RAMOS

NACIONAL P12

Allau de sol·licituds per comprar cotxes elèctrics dins el pla Moves

Una iniciativa que endolla

NACIONAL P8

Maragall explicita la possibilitat queels de Forn renunciïn al govern perfacilitar un acord amb Ada Colau

ERC podriaprescindir deJxCat a Barcelona

NACIONAL P10

Sánchezdepèn delsdiputatspresos perser investitLa majoria, en funcióde si mantenen l’acta

Dimiteix la cap del partit després deldaltabaix en les eleccions europees

Europa-Món P23

L’SPD alemanybusca un nou líder

“Els humans som mésestúpids que les plantes”

Director del Laboratori Internacionalde Neurobiologia Vegetal

Entrevista Stefano Mancuso P16

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE JUNY DEL 2019

emà dimarts seràel dia “gran” del

president de la Gene-ralitat, Quim Torra.Passarà comptes da-vant l’opinió pública

del seu primer any de mandat. Ho farà ala sala de premsa del govern, malgratque l’oposició li demana que ho faci alParlament. Apuntarà més les dificultatsque ha tingut que no pas els èxits d’unany en què s’ha fet molta política i moltpoca gestió.

És d’agrair que Quim Torra acceptés,ara fa una any, una presidència de la Ge-neralitat que quedava deserta desprésde la impossibilitat jurídica per investirels candidats Carles Puigdemont, JordiSànchez i Jordi Turull. Quim Torra no ha-via somiat mai ser president de la Gene-ralitat. No ho tenia a l’agenda. Si ho ha-gués somiat s’hauria presentat com acartell electoral amb les marques políti-ques que l’han acompanyat en els dar-rers anys. Quim Torra és fruit de la man-ca d’unitat de l’independentisme català,que després de donar-hi moltes voltes ide traves diverses va trobar l’únic dipu-tat de la llista guanyadora de Junts perCatalunya que va tenir el coratge i prou

consens entre els seus d’afrontar undels períodes més complicats de la Ge-neralitat de Catalunya.

Es fa difícil de valorar Torra. No ho hafet ni bé ni malament. Fa allò que li dei-xen les circumstancies. Probablementpassarà a la història per haver estat ca-paç d’aguantar el vendaval d’haver d’as-sumir la presidència, sense haver estatel candidat i sense tenir partit. Un fetque a curt termini no té premi. Els prin-cipals cartells electorals del 21-D a lapresidència de la Generalitat ja són foradel Parlament. Puigdemont, Junqueras,Domènech, Albiol. Queda Iceta, quetambé volia marxar i el Parlament no liva donar el vistiplau perquè fos senadori, de retruc, president del Senat.

Quim Torra és l’únic que té la potes-tat de convocar eleccions. Té la paellapel mànec. No ho farà immediatamentper tancar el cicle electoral. Vol esperarles sentències i culminar la seva difícilfeina de presidir un país que té dos pre-sidents, un judici del procés en marxaamb els seus principals protagonistes ala presó i l’exili, i una anormalitat perma-nent que no està beneficiant ningú. Nil’oposició, que tampoc ho ha sabutaprofitar.

D

Keep calmLluís Falgàs

L’any de Torra

Quim Torra va acceptar unapresidència de la Generalitatque quedava deserta

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

finals de maig ens va deixargarratibats la imatge de cente-nars de persones fent cua a la

cresta de l’Everest, esperant el mo-ment de coronar, en fila índia, el cim.Pensàvem que una cosa així noméspassava a peu pla, a les portes d’algunmonument nacional, o a l’entrada d’unpartit de futbol o un concert de mas-ses. No allà dalt, lluny de nosaltres, fo-ra de perill. Al cap d’una setmana, ensassabentàvem que aquell col·lapse jas’havia cobrat la vida de deu alpinistesper falta d’oxigen i congelació. La notí-cia fa estremir. Hem portat la retòricadels grans magatzems a la muntanya,com si fos una compra compulsiva, ino pas qualsevol, sinó la més alta delmón, per poder-hi afegir un altre delsparadigmes de la modernitat: la con-questa a cap preu, el rècord per da-munt de tot, l’expectativa de serl’únic, de ser el primer, de ser el mi-llor, de poder estar, en certa manera,sol al cim. Excepte que cap d’aquestsalpinistes va experimentar el vertigend’una tal soledat. Curiosament, l’autorde la fotografia que va escampar pertot el món la vergonya d’un Everest tu-

A

ristitzat és una de les persones quemés han contribuït a convertir-lo enun camp de competició. El nepalèsNirmal Purja s’ha proposat pujar als14 vuit mils del planeta en només setmesos, cosa que polvoritzaria el millorregistre fins ara, establert en set anys,i que comporta servir-se de tota menade trucs per aconseguir la marca, desde l’ús d’oxigen i cordades fins a lacontractació de xerpes i helicòpters.

La fotografia de Nirmal Purja, ob-tinguda quan en el descens del maigpassat va veure’s obstruït per l’allauhumana que hi pujava, potser va sermés un acte de venjança que de de-

núncia, una manera de treure’s de so-bre els intrusos que li alenteixen el pasi se li moren de fred als peus. Mireuquè passa, si us interposeu en el camídels que tenen pressa! La veritat és,però, que aquests tropells humans sónhabituals cada primavera. No hi hamanera d’aturar-ho, si hi ha gent dis-posada a pagar per experimentar algu-na cosa propera a l’aventura dels an-tics expedicionaris. “Pujar a l’Everests’ha convertit en una cosa horrible”,va dir el llegendari Edmund Hillary ensaber que més d’una quarantena d’es-caladors, l’any 2006, havien preferitcontinuar l’ascens en lloc de socórrerun altre alpinista que agonitzava a laneu des de la nit anterior. Un lloc aixíja no s’assembla gens a la “muntanyaviva” de Nan Shepherd, en contacteamb la qual et tornes pedra o glaç, i onla vida dels sentits és tan pura, que espodria dir que “el cos pensa”. Però finsi tot en un Everest tan poc sublim comel que han difós les imatges d’aquellembús humà s’hi percep una esperan-ça; encara hi ha, allà a fora, una fugidavertical, un buit insòlit a un pas de lacordada, on només hi bufa el vent.

“Hem portat laretòrica dels gransmagatzems a lamuntanya

Eva VàzquezCaiguda lliure

La cresta de l’Everest

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE JUNY DEL 2019

Les cares de la notícia

Àngels Ribé serà justament homenatjada dime-cres en la Nit del Galerisme, que arriba a la seva12a edició consolidada com la gran trobada delsector de l’art català. Ribé, amb una trajectòriaque es remunta a finals dels seixanta, ha forjat unart molt personal que invoca una bellesa oculta.

PRESIDENT DE SEAT

Premi a la bellesa oculta

Seat ha invertit 57 milions d’euros en una premsai dues noves línies d’estampació en calent per a laseva fàbrica de la Zona Franca de Barcelona, on esfan peces per al grup Volkswagen. La companyia,que concentra el gruix de la seva producció aMartorell, continua apostant per Catalunya.

-+=

-+=

Revelació a Roland GarrosAliona Bolsova

Aposta per BarcelonaLuca de Meo

-+=

Àngels Ribé

Aquesta palafrugellenca de 21 anys està sent unade les revelacions de Roland Garros, en el seu debuten el quadre final d’un Grand Slam. Ja s’ha plantatals vuitens i confirma d’aquesta manera que la sevabona dinàmica no és cap casualitat. Avui s’enfrontaamb l’americana Amanda Anisimova.

TENNISTA

ARTISTA CONCEPTUAL

El president nord-americà,Donald Trump, sembla dispo-

sat a trencar ponts amb els sociscomercials més importants dels Es-tats Units. Després d’engegar unaguerra comercial amb la Xina, deconseqüències imprevisibles enmolts altres àmbits que no pas no-més el comercial, Trump n’ha iniciatara una altra amb Mèxic, el seu veídel sud, molt més feble que el ge-gant asiàtic, però amb imbricacionseconòmiques i humanes segura-ment molt més destacades queamb cap altre país. Així, Trump, con-tra el criteri d’alguns dels seus prin-cipals assessors a la Casa Blanca ide destacats membres del PartitRepublicà, va anunciar divendres–per Twitter, malgrat la importànciade la decisió– que a partir del dia 10de juny imposarà aranzels als pro-ductes mexicans si el govern d’An-drés Manuel Pérez Obrador no apli-ca de manera immediata mesuresper frenar la immigració centreame-ricana cap als Estats Units. Trumpva anunciar un augment progressiudes d’un 5% inicial fins a un 25% fi-nal si Mèxic no s’avé a cap acord.

El president nord-americà va ob-viar, però, i d’aquí li van ploure lesdures crítiques des del seu mateixbàndol, que aplicar aranzels a Mèxicés gairebé com disparar-se un tret alpeu. Bàsicament per la magnitud deles relacions comercials entre totsdos països –Mèxic va exportar el2018 als EUA 346.500 milions dedòlars en productes que resultaranafectats per la imposició aranzelà-ria–, que quedarien greument afec-tades amb importants repercus-sions per als consumidors nord-americans. Però Trump sembla notenir, malauradament, aturador.Ahir mateix va acusar Mèxic de serun “abusador” dels EUA, sense es-mentar els milions de treballadorsmexicans que malviuen treballa-ment il·legalment al país.

TrumpamenaçaMèxic

EDITORIAL

assada la ressaca de tres cicleselectorals en poc més d’un mes,els partits prenen posicions en

un escenari en el qual molta gent sem-bla que no té àvia. Que poden triar, feri remenar. Fa la impressió que no en-tenen que si ara poden escollir ambqui es volen entendre és perquè la ciu-tadania els ha donat aquest poder. I aqui es deuen és a la ciutadania i als re-sultats de les urnes. Per això sobtaquan partits com Ciutadans, el PP i,l’última moda, el PSC parlen de “cor-dons sanitaris”. Tot s’hi val per arraco-nar els independentistes, que, en ungir del seu guió fictici, són els dolents.No passa res que fossin els que van re-bre el cops de pal dels cossos policialsestatals i que tinguin gent a la presóper haver fet l’escandalós delicte depreguntar a la ciutadania què vol. Sónels dolents. I, per tant, s’han d’aïllar.Aquesta intenció, que ja per si matei-xa és prou indecent, ho és més quan

P “Per definició,un cordó sanitaris’ha d’aplicar a unaformació homòfoba,masclista, misòginao antidemocràtica

mires qui són els que volen posar cor-dons sanitaris. Els primers, el PP.Aquell partit que a Catalunya no pintapràcticament res en cap ajuntament.Un partit condemnat per corrupció,artífex d’una suspensió gratuïta del’autonomia i que està disposat a en-tendre’s amb la ultradreta.

L’altre és Ciutadans. Aquella forma-ció que viu de la manipulació, de la de-sinformació i que creu que democrà-cia és aplicar un 155 perpetu a Catalu-nya. D’aquests dos, PP i Cs, un ja non’espera res de bo. Però sorprèn molt,massa, el PSC. Que Jaume Collboni enalgun moment hagi estat disposat apactar amb Manuel Valls és greu.Aquell partit socialista de Pasqual Ma-ragall ha desaparegut. No en queda ab-solutament res i pren una deriva queels acosta més als que parlen de cor-dons sanitaris antiindependentistesque al partit que liderava l’olivera.

Per definició, un cordó sanitari s’had’aplicar a una formació homòfoba,masclista, misògina o antidemocràti-ca. Allò que vindria a ser la ultradretaque tots tres partits normalitzen alSenat i al Congrés. Però no contra par-tits que simplement tenen un ideal depaís diferent del teu. És demostrarmolt poc.

Cordons sanitarisDavid Brugué/ dbrugue@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

El rei témala bava

er si hi havia algun dubte, ara ja ho tenim més clar:el rei espanyol té mala bava. Ja li vam intuir després

dels fets de l’1-O. Tot i posar cara de no haver trencat maicap plat, tot i aquell to serè i amb intenció de semblarbenèvol, el seu discurs representava un atac directe alpoble català i un avís a navegants: el país que jo regnomai us donarà l’oportunitat de decidir el vostre futur,ens venia a dir. I des de llavors no ha fet ni un pas enrere,ni una sola matisació a les seves paraules. Al contrari.Felip de Borbó s’ha erigit com a garant de la santa unitat

espanyola. I ja no visita les terrescatalanes amb la intenciód’enamorar o de convèncer elsciutadans, com en èpoquesanteriors. Ara ve repetidament aCatalunya per demostrar que encontinuem essent súbdits –des delseu punt de vista, òbviament–.Doncs el que deia, el rei té mala

bava i aquest cap de setmana s’ha tornat a constatar. Enla celebració a Sevilla del Dia de les Forces Armadesd’Espanya, el monarca va agafar una emprenyadamonumental perquè no es va fer bé la hissada de labandera rojigualda. Uns pobres soldats intentavensolucionar-ho però feia una ventada que ho complicavatot encara més. I la cara del rei, tot un recital. Lesimatges ho constaten: el Borbó té mala bava. I ja ni hodissimula. Potser perquè té coll avall que la institucióque representa passa per una profunda crisi. Ja no elvolen ni els espanyols. Per què intentar caure bé, doncs?

P

El Borbó vaagafar unaemprenyadamonumentalper unabandera

http://epa.cat/c/9lsyn8

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

La presa de possessió delsconsellers es converteix en unemotiu homenatge alsempresonats i exiliats a travésdels seus familiars.

10anys

20anys

L’atur cau en 221 persones almaig i en 25.000 al conjunt del’Estat. Experts i sindicatsasseguren que cal esperar persaber si canvia la tendència.

El Ministeri d’Agricultura no sapel destí de 5.000 pollastrescontaminats importats. Elsproductors garanteixen laqualitat de l’aviram.

Govern recuperat Brot verd Crisi del pollastreTal diacomavui fa...

o no sé si al llargdel dia han de fer

moltes cues, però joque viatjo cada diade Barcelona a Giro-na, i viatge de torna-

da, n’he de fer per passar els dos con-trols que fan accedir a l’andana i undels meus entreteniments matiners ésobservar el comportament de la gent ala cua. En primer lloc, costa fer enten-dre que la cua és una fila índia. Per alsqui no ho saben, la denominació fila ín-dia prové de la manera que tenien perdesplaçar-se els indígenes americansa l’Amèrica precolombina. Com que nohavien inventat la roda, i per tant no hihavia carros, ni camins, la seva manerade viatjar d’un lloc a un altre era des-plaçant-se per vies obertes o ques’anaven obrint. Aquestes fileres te-nien unes jerarquies que encara aras’han conservat en ciutats modernesamericanes on hi ha població que con-serva la tradició tot caminant per lesvoreres un darrere de l’altre. Aquí i ara,el concepte un darrere l’altre no sem-pre és respectat. Hi ha una tendència a

desplaçar-se lateralment que fa quearribi un moment que no està clar quiva primer, situació que afavoreix l’ene-mic a batre: el que sempre intenta pas-sar davant dels altres. Els tinc estu-diats. Quan arriben a la cua fan com siels que esperen ho fessin com a diver-timento i van directe a l’origen de lacua on intenten preguntar qualsevolobvietat al responsable del negociat,en aquest cas els empleats de Renfe.Ja no els veus tornar. Es queden avan-çant de oca a oca y tiro porque me to-ca. Hi ha una altra modalitat per colar-se: posar-se al costat de la fila quan jaestà formada i deixar que avancin elsque estan al costat. Tres o quatre tornsdesprés ja es fiquen a dins perquèels que tenen darrere no estaven al casde la maniobra. Aquests colons s’apro-fiten que gran part de la gent, a dife-rència d’ells, és de bona pasta i fancom si no els veiessin. Tots? No! Servi-dor els incrimina perquè per a llestosja hi ha els que seleccionen els vídeosde la fiscalia en el judici de l’1-O, que nosaben qui va el primer o l’últim.

J

Full de rutaJaume Vidal

Saltar-sela cua

Internet ha afavorit que espugui evitar les cues percomprar o fer gestions,però les cues continuenexistint i, amb aquestes,els qui sempre se les salten

í, ja ho sé: totes les masses pi-quen. A Barcelona es queixen queels arriben massa creuers al port,

que les rodalies de la Sagrada Famíliaestan saturades de visitants, que laRambla és sempre una mena de parctemàtic... A Girona protesten perquèno poden circular quan celebren elTemps de Flors, perquè el barri vell es-tà convertint-se en un rosari de pisosturístics... I arreu igual. Tanta gent fanosa. Només cal mirar els cartells deprotesta que pengen als balcons.

I TENEN RAÓ. Els turistes –quan no somnosaltres mateixos que hem anat de va-cances merescudes– fan nosa. Dificul-ten la normal i pacífica vida dels resi-dents. Encareixen els restaurants acos-tumats, ocupen les millors cadires a lesterrasses dels bars de sempre, inciteninvoluntàriament a l’especulació immo-biliària que expulsa les classes popularsdels barris cèntrics, provoquen canviscomercials i continuats traspassos delocals emblemàtics... Naturalment quetenen tota la raó de queixar-se. Al cap i ala fi, el negoci del turisme el fan quatre

S espavilats, els de sempre, a costa de lesmolèsties que ha de compartir la massaciutadana. Mirem qui es fa robeta ambels turistes. Hotels, sí; restaurants, sí;bars, sí; fleques, sí; fruiteries, sí; establi-ments de roba, sí; gelateries, sí; cases derecords, sí; propietaris de pisos refor-mats, sí; agències de viatges, sí; immobi-liàries, sí; subministradors d’hotels, derestaurants, de bars, sí. Aneu repas-sant, sisplau: els lampistes que treballenper als establiments citats, els paletesque reformen o restauren pisos, elstransportistes que mouen tot el gènereamunt i avall, les benzineres, els mecà-nics... I potser la viuda que lloga un pa-rell d’habitacions a l’agost, el cec de lacantonada que ven cupons, la gitanaque reparteix somriures i clavells a laporta d’una catedral, el captaire que seua terra a mig pont... Plego.

DELS NOSTRES VISITANTS en viu gairebétothom d’una manera o altra, directa-ment o indirecta. El turisme és com lapluja, que porta riquesa on cau. Llavorsqui es queixa? Qui es queixa amb raó,vull dir. Doncs el comú dels ciutadans.

Els mateixos que protesten perquè lesbicicletes envaeixen les voreres, ques’exclamen perquè no es pot trobaraparcament al centre de les ciutats, quereclamen perquè les terrasses dels barses mengen materialment els passejos,que demanen que els lloguers siguinmés barats, que posen el crit a cel quanalguns desvagats ocupen un local tancatperò que també protesten quan els entreuen... Tots ens queixem. I amb raó,quan ens sentim perjudicats.

SABEU QUÈ PASSA? Que ens costa d’ac-ceptar que són els governants que hemtriat o que triarem els que s’han d’encar-regar de posar normes, regular, trobarequilibris raonables entre la nostra co-moditat tranquil·la de cada dia i la reali-tat de ser una ciutat de certa importàn-cia. Fer política és això: garantir-nosuna vida raonable i aprofitar la riquesaque ens cau del cel. Que cal imaginació?Que calen lleis? Que calen inversions?Naturalment. La pluja és riquesa, peròexcessiva i incontrolada fa disbarats. Noens queixem de la pluja: exigim solu-cions raonables.

Pius Pujades. Periodista

Jo també em queixoTribuna

La nova manerade robarb El pitjor no és el que et pu-guin robar mentre vas a la cui-na a buscar menjar; això, méso menys, es pot assumir encada cas. La maldat més pu-nyent és que podria ser quemoltes portes es tanquin ambpany i forrellat per a les perso-nes que de veritat necessitinser ajudades; és aquesta bonagent la que perjudiquenaquesta colla de brètols.ANDREU GENÍS CIURANSMollet del Vallès (Vallès Oriental)

Pactesmunicipalsb S’observa sovint, elecció re-re elecció, i per concurrènciaexponencial de casos, en lesmunicipals és especialmentrellevant, fins i tot inevitableque es produeixin. Em referei-xo a la política de pactes quees va establint entre diferentscandidatures dels consistoris.

Si bé en alguns ajunta-ments poden arribar a ser im-prescindibles, ja que d’altraforma serien pràcticament in-governables, en d’altres ésuna pràctica cada cop méshabitual potinejar la voluntatpopular per intentar capgirar-la abruptament, a voltes ambgirs ideològics i/o programà-tics als antípodes dels prete-sament vencedors i democrà-ticament escollits per una ge-neralitat de persones.

Per manca d’espai no citarécasos concrets, però a vega-des criden tant l’atenció que,més que una determinació deservei en benefici dels seusveïns, els polítics que s’hipresten sembla que responena un mer estratagema d’as-salt al poder al preu que sigui.I tot, a més, sense consultarprèviament el seu electorat, sidesitjaria o no que es produísun acord o altre. O sigui: deva-luant la democràcia.

Proposaria una segona vol-ta electoral en aquests casos,

a l’estil de molts països delnostre entorn. Una votacióamb tan sols les dues candi-datures “finalistes” per provo-car una mena de desempat iaixí decidir qui manaria.

No podem presumir de de-mòcrates decidint qui decidi-rà durant els propers quatreanys a l’esquena del poble.ÀNGEL LAPIEDRA I FORTUNYGirona

El valord’un pobleb Això és la història de la lluitaentre un poble democràtic i unestat autoritari, per dir-hosuaument. Aquests vídeosque s’estan visionant al Tribu-nal Suprem ens en donen laprova més clara, pel fet de po-der contrastar l’actuaciód’ambdues parts. I de veure lagent d’un poble que no té porquan es tracta de defensar undret fonamental.

El que denuncien ells com aviolència, nosaltres ho podem

exhibir com a pacifisme. Voleumés contradicció? Es veu benclar que el que van fer ells noés altra cosa que violènciagratuïta. Us heu fixat com arri-ben a molts llocs, darrere elsseus escuts, avançant talmentcom un exèrcit medieval,anant-se apropant a una aglo-meració de gent, les armes dela qual només són els crits de:“Volem votar”, “Som gent depau”, “No tenim por”...? Sí quedesprés podem sentir crits iinsults als policies que els hanagredit, però aquesta és unadefensa del tot innocent. Enspodríem estendre més, peròno cal. Una imatge val mésque mil paraules.

Ens acusen de malversació,i la gran malversació la va ferl’Estat enviant milers de poli-cies en vaixells ancorats alport o vivint en hotels, i fentdestrosses als col·legis electo-rals. Hi ha pocs llaços grocsals balcons!ANNA MARIA FARRÀS OLIVERASBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE JUNY DEL 2019 | Punt de Vista | 5

Pere Aragonès, VICEPRESIDENT DEL GOVERN CATALÀ

“Vaig posar una proposta sobre la taula que esticconvençut que haurà de tenir una resposta tard o d’hora”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“El sobiranismeel va iniciarla ciutadania,i si no el remata laciutadania no s’aniràni un pam més enllàd’on som; més aviates recularà

l sobiranisme ha entrat en la fasetemuda per alguns, i previstapels altres: en un cul-de-sac d’on,

si un fet imprevist i absolutament regi-rador no ho canvia, no en sortirà maimés, i dic “mai més” amb les reservesque la relativitat fa aconsellable. Sianem al fons de l’argumentari unionis-ta, la peça clau sembla que no la permetla llei. Han dit als catalans: “Porteu laproposta al Congrés dels Diputats i re-formeu la llei.” Però l’envit és en si ma-teix irresoluble perquè, tots ho sabem,hi ha un cercle viciós: 1) si voleu l’auto-determinació, com que la llei no la per-met, cal canviar la llei; 2) per canviar lallei cal majoria a les cambres legislati-ves; 3) nosaltres tenim la majoria; 4)nosaltres no volem canviar la llei perpermetre l’autodeterminació; 5) no latindreu mai.

QUAN JA HAN DIT DEL DRET I DEL REVÉSque no negociaran mai res, és que els lí-ders indepes esperen que baixi la Marede Déu a fer un miracle? Som en un sta-tu quo sense sortida, després d’una me-na de judici de Salomó en què una de lesmares volia salvar la criatura com fos, il’altra l’ha esquarterat ella mateixa,amb una tercera mirant-s’ho sorruda.La primera mare s’ha deixat la credibi-litat política en un munt de canvis malexplicats i desercions, i els seus únicsactius són la questa de la unitat –sensela qual no es va enlloc– i el presidentPuigdemont, que combina accions bri-llants amb errors igual d’estrepitosos (ireconeguts per ell mateix). La segonamare és ERC, reeditant sense despen-tinar-se el miserable sotmetiment pu-jolista a canvi de periòdiques engrunesque, tal com va passar entre 1980 i2006, l’Estat espanyol anirà llançantperquè no s’esvaloti el galliner, farsaque farà les delícies de l’extrema dreta,–PP, Cs i Vox– i els proporcionarà mu-nició electoral. Perdonarà la història aERC la destrucció contumaç de la uni-

E tat independentista, amb el greugecol·lectiu consegüent i l’únic beneficide ser ells els primers de la fila? La ma-re contemplativa, la CUP, és un cas dedivan de psicoanalista. Tenen les ideesa les quals aquest cronista se sent mésafí, però un cop perfilada la seducció, al’hora de treure’s la roba i anar al llitdiuen que tenen mal de cap i se’n tor-nen castament a casa. Són una màqui-na de no fer res, i les refinades objec-cions de principis els converteixen enuna peça d’efectes polítics nocius per ala causa mateixa.

EL FUTUR DEL NEOPUJOLISME D’ERC de-pendrà de la mida i la consistència deles engrunes obtingudes, que, comsempre, estaran molt per sota de les es-perades, perquè Roma no paga els tra-ïdors. Només cal esperar que els partitsneofranquistes, o sigui, els no indepen-dentistes, es cansin de les picades detàvec –no són altra cosa els danys queel conflicte els està infligint–, i com que

ells sí que tenen majoria per canviar lallei, en facin de noves per aniquilard’una vegada la mosca collonera catala-na. Ens cal no perdre de vista que les es-tratègies de l’Estat espanyol no han es-tat mai les pròpies de la democràcia, si-nó les d’una casta fomentada en undret de conquesta militar. Se’ns ha dit:“Com que no podem fer el que vol-dríem, que és enviar l’exèrcit, us envia-rem la llei.”

QUE L’ESTAT MATEIX SOSCAVI L’ESTAT noels preocupa en absolut. Em preocupa ami el terrible papanatisme dels diri-gents sobiranistes. Com que no emcrec que siguin tan càndids per dir elque diuen i pretendre que els electorss’ho creguin, deu ser que ja els està béquedar-nos com estem, vivint del con-flicte, i anar cobrant el sou. Però que noes confiïn que, com dic més amunt, ai-xò pot canviar, i no pas per a bé.

EL SOBIRANISME el va iniciar la ciutada-nia, i si no el remata la ciutadania nos’anirà ni un pam més enllà d’on som;més aviat es recularà, i prenent-hi moltmés mal. Però la ciutadania, desenga-nyada i avorrida, no es mou perquè noveu després gestionades pels políticsles seves accions. Consellers, líders ci-vils, diputats electes i fins i tot la presi-denta del Parlament a la presó i sotme-sos a un judici de vodevil amb resultatscantats abans de començar, i aquí nopassa res. A França, a Itàlia, a Irlanda,a Escòcia hi hauria un incendi civil deproporcions inimaginables (o mésaviat força imaginables). Aquí, butaca icrispetes. Un últim detall: el generalBatet, oncle avi, si no m’erro, de l’ac-tual presidenta de les Corts, va repri-mir la revolta del 6 d’octubre del 1934, iva ficar Companys i el seu govern a lapresó. Tres anys després, Franco el vaafusellar perquè no es va afegir a l’alza-miento. Que cadascú en conclogui elque li convingui.

Miquel de Palol. Escriptor

El judici de SalomóTribuna

l dia que t’escric,entusiasta, que

les teves mans tenenpoder encara no séque és la mateixa fra-se que et va dedicar la

teva besàvia quan vas néixer. Les hevist ferides i plenes d’esgarrinxades debosc; fortes mentre traginen caixes devi de l’Empordà; dolces quan tallen elpastís de formatge amb cor de sucreque acabes de treure del forn; nervi-üdes si deixes descansar el cigarretperquè no em vagi el fum als ulls enaquell pedrís per a dos; delicades quanagafes el mòbil d’una revolada i escriuspoemes que empaquen metàfores ipassions massa humanes com per fer-hi els ulls grossos, uns textos que emtrasbalsen perquè despullen el jovepoeta Halley que estàs a punt de ser;decidides quan t’imagino amb unamant a casa seva; insegures quantreus un mosquit de la galta d’un petitindi; precises en disparar amb la cà-mera i segures quan has de dir que no;tancades si dorms i si t’emprenyes, iobertes quan acampes sota la pluja ien arribar a casa, mentre els teusamors et reben ballant sobre dues po-tes en un idioma animal que tothomhauria d’aprendre. Les teves mans te-nen poder quan les vesteixes amb elcuir negre que els hi fa de marc. Unesmans com les teves no es deixen gua-nyar mai per la incertesa. Només tre-molen davant la bellesa d’una identitata capes, d’una dona difícil, d’una llunamestra en l’art de l’espera. Les tevesmans poderoses neixen d’un paradíscremat on han florit noves maries. Dela tristesa sense edat n’has fet fum decolor blau. Ara mateix unes mans, alcostat d’uns ulls en flames i d’un som-riure que fa girar les agulles del rellotgea una velocitat de vertigen (et prenc lafrase i la transformo), es mouen al ritmede l’univers. Pura màgia, futur mag.

E

De set en setAnna Carreras

Manspoderoses

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE JUNY DEL 2019

L’alcaldable d’ERCveu viable un gestde Forn i Artadi perfacilitar un acordamb BComú

L’elecció s’encareixsi els presosrenuncien a l’actaen una majoria quebaixa a 174 diputats

Maragall obrela porta a ungovern senseJxCat

La clau de lainvestidura deSánchez, per aJxCatNacional

La titular del jutjat d’ins-trucció 13 de Barcelona,Alejandra Gil, ha de res-pondre aviat els recursosdels trenta processats perorganitzar l’1-O, mentre lalletrada de l’administracióde justícia del jutjat, Mont-serrat del Toro (víctima dela causa independentistacatalana, segons la fiscaliadel Suprem), ha executatamb mà de ferro l’embar-gament contra els dissetprocessats per malversa-ció de fons públics per re-collir la fiança solidària de5,8 milions d’euros fixadaper la jutgessa. Tots ellssón la segona línia de càr-recs polítics i funcionarisde la Generalitat, a mésd’empresaris, als qualss’acusa d’organitzar el re-ferèndum d’autodetermi-nació suspès pel TribunalConstitucional (TC).

Ara, a més, la fiscaliaanticorrupció vol acusar-los de formar part d’unaorganització criminal,mentre la fiscalia del Tri-bunal Suprem, als seus su-periors, els exconsellers,no. Un fet insòlit ja que lafiscalia és única i jeràrqui-ca. El que sí coincideixenles dues fiscalies és en lesmateixes partides gasta-des per a l’1-O, i la sorpresaés que l’exigeixen doscops: al Suprem i al jutjatbarceloní. I, la secretariajudicial manté l’embarga-ment dels comptes banca-ris dels disset processats,malgrat que dijous passatja van completar la fiançaamb diners de la Caixa So-

lidària i dels acusats.Un exemple d’aquestes

partides duplicades és l’es-tudi sobre el cost estimatd’haver obert prop de2.300 centres públics eldia de la votació, que l’enspúblic Segipsa fixa en900.906 euros, cost quedos testimonis del Col·legid’Arquitectes de Barcelo-na van desmuntar en el ju-dici en el Suprem, en sos-tenir que era un cost irrealja que els locals públics noes poden llogar, no estanen el mercat immobiliari i,per tant, no hi ha lucre ces-sant, i que com a màxims’hauria d’haver calculatuna taxa o preu públic delloguer. Tot i la contun-dent desacreditació del’informe, ni la fiscalia nil’advocacia de l’Estat nohan retirat pas aquestaquantitat de les seves con-clusions, elevades a defini-tives dimecres passat.

Les defenses dels tren-ta acusats per l’1-O a Bar-celona han presentat re-

cursos contra el seu pro-cessament a la mateixajutgessa, i altres directa-ment a l’Audiència de Bar-celona. Els advocats delsprocessats per malversa-ció de fons públics tambéhan presentat recursospels embargaments ex-ecutats, que es realitzenen una peça separada deresponsabilitat civil, on lalletrada de l’administracióde justícia pot ordenar, isempre informant la jut-gessa, que ho ha validattot, ja que no hi ha cap in-terlocutòria seva que hagiaturat el bloqueig delscomptes. És així com el 21de maig passat Del Toro vafer embargar els comptesdels disset processats per-què no va acceptar la indi-cació de les defenses quees dipositaven 3,7 milionsd’euros, procedents de do-nacions ciutadanes, i s’in-formava que la resta, els2,1 milions eren diposi-tats en el compte del Tri-bunal Suprem perquè lespartides són les mateixes.

Va ser tot una sorpresa,ja que inicialment a les de-fenses se’ls va informarque segurament el jutjatno executaria embarga-ments si es consignavauna important quantitatde diners, com es va fer(3,7 milions). La secreta-ria judicial ha arreplegatuns 500.000 euros delscomptes dels disset pro-cessats, a més de mante-nir-ne el bloqueig. L’ex-ecució ha estat tan extre-ma que fins i tot s’han reti-rat diners de la parellad’un dels acusats, en tenircomptes bancaris com-

partits. Del Toro ha passatel rasclet pels comptes doscops en dues setmanes,agafant la darrera nòminai afectant pagaments ordi-naris i d’hipoteques, se-gons les defenses. Habi-

tualment, i per llei, es fixaque s’ha de reservar un mí-nim de diners (el salari mí-nim interprofessional)perquè l’acusat i la seva fa-mília puguin viure. Ni Fè-lix Millet ni Jordi Montull,

els lladres confessos delPalau de la Música, van pa-tir aquest escarni.

Un dels afectats perl’embargament i que vaposar el seu pis a disposi-ció del jutjat, l’exsecretari

Mayte PiulachsBARCELONA

EMBARGAMENT El jutjat de Barcelona que investiga l’1-Obloqueja els comptes de disset processats, tot i que ja té lafiança de 5,8 milions DOBLAT Són les mateixes partides quereclama la fiscalia del Suprem als independentistes catalans

Antoni Molons GarciaSecretari de Difusió i Atenció Ciutadana del Departament de Presidència

Processat per malversació i prevaricació

Francesc Sutrias GrauDirector general de Patrimoni (Vicepresidència, Economia i Hisenda)

Processat per malversació i desobediència

Rosa Maria Rodríguez CurtoDirectora general de Servei de T-Systems

Processada per malversació

David Franco SánchezResponsable de l’àrea TIC del Departament de Treball, Afers Socials i Família

Processat per malversació

Amadeu Altafaj TardioExdirector de la delegació del govern de la Generalitat a la UE

Processat per malversació i prevaricació

Joaquim Nin BorredaSecretari general del Departament de Presidència de la Generalitat

Processat per malversació, desobediència i prevaricació

Josep Ginesta VicenteSecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies

Processat per malversació

David Palanques BonaviaResponsable de l’àrea TIC del Departament de Treball, Afers Socials i Família

Processat per malversació

Rosa Vidal PlanellaInterventora general de la Generalitat

Processada per malversació i falsedat documental

Aleix Villatoro OliverSecretari general del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exterior i Transparència

Processat per malversació, desobediència i prevaricació

Xavier Puig FarréResponsable de l’àrea TIC del Dep. d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

Processat per malversació

Albert Royo i MarinéEx-secretari general del Diplocat

Processat per malversació i falsedat documental

La malversació de l’1-O indicada pel jud’instrucció 13 de Barcelona

Creat el 2014 i actualitzat per l’1-O

Crida en web ‘Connecta’t al voluntariat’ : 133.318 euros4)

Impressió de targetes i cens de la població

Campanya als mitjans de comunicació de civisme i de les vies del trenCampanya pel vot exterior

Traducció d’una web a l’anglès (32.670 euros)Desplaçament observadors/ visitants (225.117 euros)Estudi The Hague Centre for Strategic Studies (167.065 euros)

Director general d’Unipost

Processat per malversació i desobediència

Pablo Raventós

Registre de catalans a l’exterior: 94.196 euros1)

(INCLÒS A LA CAUSA DEL SUPREM)

Targetes censals de l’1-O: 980.313 euros3)

(NO PAGAT / INCLÒS AL SUPREM)

Diplocat I Depart. Afers Exteriors: 392.182 euros5)

(PAGAT / INCLÒS AL SUPREM)

Publicitat de l’1-O: 602.649 euros2)

(NO PAGAT / INCLÒS A LA CAUSA DEL SUPREM)

4,3 milions d’euros (augmenta a 5,8 milions d’euros en sumar-li 1/3 del total)

DESPESES IMPUTADES A 17 PROCESSATS PER MALVERSACIÓ DE FONS: A)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Agraeixo lasolidaritat i l’escalfatde tanta gent... Hemde seguir perquè lesinjustícies seguiran”Albert RoyoEX-SECRETARI GRAL. DIPLOCAT

“Es declarenembargats els saldosfavorables delprocessat fins arribarals 2,1 milions”Montserrat del ToroSECRETÀRIA JUDICIAL DEL JUTJAT 13

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE JUNY DEL 2019

Barcelona en Comúcom a pont

L’APUNT constants amb altres grups. Acords que ERC vol ambJxCat i BComú, amb el PSC. Però també obriria unanova etapa política, més procliu al diàleg si és sincerala predisposició de la Generalitat i La Moncloa. BComúen un govern d’ERC i Podem en un govern del PSOEtrenquen la dinàmica de dos blocs impermeables, es-tancs, plantats d’esquena.Xavier Miró

Maragall ha explicitat la viabilitat que JxCat accepti in-vestir-lo sense exigir ser al govern de Barcelona per fa-cilitar un acord d’ERC amb Barcelona en Comú, teninten compte que els de Colau no accepten un pacte queinclogui els de Forn i Artadi. Seria la majoria més àm-plia possible tenint en compte els vets existents, però,a un regidor de l’absoluta, també obligaria a acords

general del Diplocat Al-bert Royo, agraeix “tota lasolidaritat rebuda i l’escalfde la gent sense la qual–sosté– tot seria molt mésdur”, i afegeix que calmantenir la unitat perquè

“hi haurà més situacionsd’injustícia”.

Les principals partidessuposadament destinadesa organitzar l’1-O prove-nen de tres departaments:Presidència, Treball i

Afers Exteriors. Les com-petències d’aquest darrer iles de les seves delegacionsexteriors han estat barre-jades per les acusacionsamb les del consorci publi-coprivat Diplocat, de di-

plomàcia pública no pasinstitucional, que promouCatalunya a l’exterior.

Així, s’acusa responsa-bles del Departament dePresidència d’haver ini-ciat una campanya, la decivisme, amb la qual es vo-lia promoure valors del ci-visme i la solidaritat, des-prés dels greus atemptatsdel 17-A, amb una peticiód’ampliació de crèdit, i queal final va quedar deserta.La defensa de Jordi Turull,exercida pel penalista Jor-di Pina, en les conclusionsdefinitives, presentadesdivendres passat al Su-prem, alerta que la fiscaliai la resta d’acusacionsmantenen l’error d’ajun-tar l’inici de la campanyade civisme, quan “Turullencara no era conseller dePresidència” (va ser no-menat el 14 de juliol del2017), amb el de les viesdel tren, que van emetreTV3 i Catalunya Ràdio, lesfactures de les quals, desdel govern català es mantéque no s’han de pagar per-què es van emetre en l’es-pai de cessió gratuïta.

També s’imputa a Pre-sidència les obres d’un callcenter al CTTI, xifrades en1,2 milions d’euros, per re-bre els resultats de l’1-O,que segons Pina ja estavenen obres quan va entrar-hila Guàrdia Civil, i que

l’adequació de l’espai i elseu pagament es va finalit-zar amb la Generalitat in-tervinguda amb el 155.

La interventora ho negaUna altra partida en quès’implica càrrecs i funcio-naris de Presidència i deTreball, a més de l’exdirec-tor general d’Unipost, és laque suma 980.000 euros,que la Guàrdia Civil va tro-

bar desglossada en quatrefactures a quatre departa-ments, i en què suposada-ment s’anaven a sufragarles targetes censals delsrepresentants de les me-ses electorals de l’1-O, al-gunes de les quals van sertrobades en una naud’Unipost a Terrassa.

A més, des d’Unipost esva intentar cobrar una fac-tura a Treball, de la llavorsconsellera Dolors Bassa,que el sistema i un tècnicvan refusar. Les quatre pè-rites d’Hisenda que vandeclarar en el judici del Su-prem, però, van sostenirque no havien trobat l’en-càrrec a Unipost, i pertant, segons les defenses,

no s’ha perjudicat el patri-moni de la Generalitat, jaque, com van declarar lespèrites, “hi ha un deute uncop el servei s’ha fet.”

Del Diplocat es qüestio-na una visita d’experts iparlamentaris, algunsdels qual van declarar alSuprem que van visitarCatalunya i van veure l’1-Operò no van fer un informeamb la categoria d’obser-vadors electorals. Pel quefa al Departament d’Exte-riors, s’acusa diferentscàrrecs de vincular la webde catalans a l’estrangerper a l’1-O, i d’encarregarun estudi sobre el referèn-dum d’autodeterminacióa The Hague Centre forStrategic Studies.

També s’imputa a la in-terventora general de laGeneralitat, Rosa Vidal,de fer els ulls grossos ipermetre despeses per al’1-O, tot i les ordres del TCd’evitar-ho. La seva defen-sa, exercida pel penalistaDaniel Pérez-Esqué, honega i recorda que va ser lainterventora qui va fer blo-quejar la partida 132, rela-cionada amb processoselectorals. Hi afegeix queVidal, com la IntervencióGeneral de l’Estat, va con-cloure que “en cap docu-ment comptable i admi-nistratiu s’havien destinatfons públics a l’1-O”. ■

Núria Llorach BoladerasVicepresidenta i administradora única de la CCMA

Processada per desobediència

Martí PatxotDirector corporatiu, comercial i de màrqueting de la CCMA

Processat per desobediència

Josep Masolivé PuigTreballador de Fundacio.cat

Processat per desobediència

Vicent Sanchis LlàcerDirector de TV3

Processat per desobediència

José María Gispert GiménezGerent d’Indugraf Offset SA

Processat per desobediència

Saül Gordillo BernárdezDirector de Catalunya Ràdio

Processat per desobediència

Marta Garsaball Autoritzada en un compte bancari a Brussel·les el titular del qual era la Delegació del Govern de la Generalitat

Processada perfalsedat documental

Meritxell Massó CarbóSecretària general del Departament de Governació

Processada per desobediència

Montserrat Vidal RocaÀrea de Processos Electorals i Consultes Populars

Processada per desobediència

Mercedes MartínezEncarregada de supervisar les obres en una nau que havia de ser el centre de recollida de dades

Processada per desobediència

Joan Manel Gómez SanzCap de Riscos del Centre de Seguretat de la Informació del Consorci de l’Admin. Oberta de Catalunya

Processat per desobediència

GRÀFIC: EL PUN

T AVUI

utjat

Josué SallentDirector d’Estratègia i Innovació en el CTTI

Processat per malversació

Natàlia Garriga IbáñezDirectora de Serveis integrada a la secretaria general dependent de la vicepresidència d’Economia

Processada per malversació

Call Center al CTTI: 1.201.654 euros6)

(PAGAT DURANT EL 155 / INCLÒS AL SUPREM)

Jaume Clotet PlanasDirector general de Comunicació del govern de la Generalitat

Processat per malversació

Disseny web pactepelreferèndum.cat: 3.050 euros

7)

(PAGAT / INCLÒS AL SUPREM)

Francesc Fàbregas BonetAdministrador d’‘El Vallenc’

Processat per malversació i desobediència

Llistes i cartells: 12.500 euros8)

(PAGAT)

Valor en l’ús dels centres de votació: 900.906 euros

9)

(ESTIMAT / INCLÒS AL SUPREM)

ELS ALTRES 13 PROCESSATS

B)

Delicte de FALSEDAT DOCUMENTAL:

Daniel Gimeno Responsable del tractament del fitxer de dades del registre de participants en consultes no referendàries

Processat per revelació de secrets

Frederic Udina AbellóDirector de l’Idescat

Processat per desobediència i revelació de secrets

Delicte de REVELACIÓ DE SECRETS:

Delicte de DESOBEDIÈNCIA:

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

2cops en dues setmanes, eljutjat ha comissat diners dels17 comptes bancaris. Insòlit,segons alguns experts.

7de juny ha de declarar com ainvestigat l’ex-secretari gene-ral d’Economia Josep M. Jové,al TSJC, en ser diputat.

9despeses s’imputen als pro-cessats, que sumen 4,3 mi-lions, elevats a 5,8 en afegir-hi1/3 part, habitual en fiances.

El cos dels Mossos d’Esqua-dra –a més de la seva cúpula,pendent del judici– també haestat castigat pel govern es-panyol per la seva suposadapassivitat per evitar l’1-O. Enles conclusions definitivesdel judici al Suprem, la fisca-lia ha afegit ara que el majorJosep Lluís Trapero es va en-frontar al llavors presidentPuigdemont pels perills quepodrien passar si es mante-

nia l’1-O. No obstant això, lafiscalia, per poder seguir acu-sant de rebel·lió sense armes,manté que el cos policial vaobeir el govern català.

Un total de 72 comanda-ments i agents dels Mossosvan ser investigats per des-obediència l’1-O. El maig pas-sat, un jutjat del Vendrell vaarxivar la causa contra unatrentena de caps i agents, i di-jous passat el titular del jutjat

d’instrucció 4 de Lleida va ferel mateix amb quatre caps dela regió de Ponent. Desprésque la Guàrdia Civil hagi re-menat telèfons mòbils i cor-reus dels Mossos, el jutgeconclou que el disseny poli-cial de l’1-O va ser fet pels su-periors, que els seguiments aaltres cossos es van fer peròsense cap efecte, i només faun retret perquè un cap infor-mava un càrrec d’ERC.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les sospites contra el cos dels Mossos, arxivant-se

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fins i tot s’hanretirat diners dela parella d’undels processats

EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE JUNY DEL 20198 | Nacional |

L’alcaldable d’ERC a Bar-celona, Ernest Maragall,va explicitar dissabte en elprograma FAQS, de TV3,la possibilitat que Juntsper Catalunya renunciï aformar part del govern dela ciutat per facilitar queBarcelona en Comú tan-qui un acord amb els repu-blicans. És la possibilitatque permetria desfer elnus impossible del vet mu-tu entre els de Colau i elsde Forn i Artadi. Maragallno fa res més que explici-tar el que ja havia donatentenent la número dos deJxCat a la sortida de la re-unió amb el republicà quevan tenir ella i el seu cap dellista empresonat a Sotodel Real, Joaquim Forn.

Artadi hi va refermarque Maragall havia de serl’alcalde perquè havia gua-nyat i perquè la seva victò-ria permetia de garantirun alcalde independentis-ta a la capital. Però, a més,la número dos de JxCat va

anunciar que la seva for-mació no posaria a Mara-gall cap línia vermella perfacilitar-li la investidura ique entenia que estava le-gitimat a negociar ambBarcelona en Comú pertancar un acord.

En el programa de TV3,el candidat republicà vaqualificar el previsible pasal costat de JxCat com unade les possibilitats, “moltclarament”, i com un gestde “responsabilitat insti-tucional i sobiranista”

que, segons ell, s’autoexi-geixen les tres formacionsinvolucrades en l’acord ique caldria reconèixer “enpositiu, també a Junts perCatalunya”.

Acabada la reunió ambForn i Artadi a la presó de

Soto del Real, Maragallmateix havia reconegutdivendres que la posició deJxCat aclaria les coses i lifacilitava la investidura iva anunciar que, desd’aquell moment, la sevaprioritat era negociar amb

Barcelona en Comú unacord tan ampli com fospossible que permetés lainvestidura però tambéun govern de coalició.

Per altra banda, el can-didat republicà va justifi-car per què considera im-pensable que reïxi una in-vestidura alternativa per adescavalcar-lo de l’alcaldiaamb els vots de Barcelonaen Comú, el PSC i la Barce-lona pel Canvi-Ciutadansde Manuel Valls. Maragallho va qualificar de solució“aritmètica, artificial i es-perpèntica” per inestable iperquè, segons ell, no aju-daria al diàleg amb el go-vern espanyol sinó mésaviat a “aprofundir el con-flicte”. Després de qualifi-car-ho d’“operació d’Es-tat” liderada per Valls iCollboni per impedir un al-calde independentista,com també sosté Artadi, elcandidat d’ERC va avisarals partidaris d’obrir viesde diàleg que “no es con-fonguin”. Només un go-vern “ferm i sòlid” com elque intenta amb Barcelo-na en Comú pot, segonsell, “oferir estabilitat, undiàleg real i entesa amb elsocialisme espanyol”.

Per Maragall, un governde Barcelona en Comúamb PSC i el suport de Ciu-tadans comportaria “con-tradiccions absolutes icreixents” i conclou que“no es pot oferir a la ciu-tat” l’acord entre aquellsque s’han exclòs duranttota la campanya. ■

a Maragall explicita la possibilitat que els de Forn renunciïn al govern com a gest de“responsabilitat” a Preveu inestabilitat i contradicció creixent en un pacte de Colau, Collboni i Valls

Xavier MiróBARCELONA

ERC admet que l’acord ambColau pot deixar fora JxCat

Colau i Maragall després del cara a cara de campanya conduït per Josep Cuní a Ser Catalunya ■ ACN

El vicepresident del go-vern català, Pere Arago-nès, va avisar ahir PedroSánchez que ja no hi ha“excusa” per no dialogarperquè disposa de les ma-jories necessàries al Con-grés per prendre la inicia-tiva i té la “predisposicióde l’independentisme ca-talà”. El també consellerd’Economia va lamentarque el president espanyolen funcions no hagués

aprofitat la seva participa-ció en les jornades del Cer-cle d’Economia a Sitgesper respondre a la seva cri-da al diàleg, ni tampoc “da-vant gent que esperavaque digués alguna cosa”,en referència a l’auditoriempresarial i a la peticióexplícita de diàleg que li vafer el president del Cercle,Juan José Brugera.

Des de l’Aplec del Car-gol de Lleida, Aragonès varefermar ahir la seva pro-posta de reprendre la De-claració de Pedralbes, sig-nada al 20 de desembreentre tots dos governs aBarcelona, com a base deldiàleg entre els dos execu-tius. En referència aaquesta petició que va fer

divendres en les jornadesde Sitges, el vicepresidentcatalà assegura: “Jo vaigposar una proposta sobrela taula que estic conven-çut que haurà de tenir unaresposta, tard o d’hora”,però va admetre “decep-ció” pel fet que, dissabte,Sánchez no fes cap refe-rència a la petició ni tam-poc a l’aposta pel diàleg po-lític amb el govern català.

Aragonès també va de-fensar que el govern catalàha de fer front a “moltsreptes” tot sol per la man-ca de suport de la majoriade grups parlamentaris alpressupost. Segons ell,l’aplicació del 155 “se-gueix marcant el dia a dia”perquè, tot i haver-se aixe-

cat formalment, s’utilitza“per excloure” al Congrés ial Senat els diputats mésvotats de Catalunya o perestablir un “cordó sanitaricontra l’independentis-me” en alguns municipis.A pesar d’aquesta situaciói del bloqueig al pressu-

post, Aragonès defensaque l’executiu ha pogutaprovar 800 milions per aserveis públics, 700 pertraspassar al sistema pú-blic les escoles concerta-des amb problemes de via-bilitat econòmica o 900per a plans de suport a les

famílies o polítiques d’ocu-pació. “ Els hem anat reso-lent i seguirem fomentantel diàleg i la negociaciócom la sortida de tots elsconflictes i controvèrsies,a dins de Catalunya peròtambé de cara a l’Estat”,concloïa. ■

a Li recorda que témajoria a les Corts il’independentismepredisposat

RedaccióBARCELONA

Aragonès crida Sáncheza dialogar sense excuses

Aragonès, a l’Aplec del Cargol acompanyat del previsible futur alcalde de Lleida, Miquel Pueyo ■ ACN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE JUNY DEL 201910 | Nacional |

Els lletrats del Congrés vi-uen en la dimensió desco-neguda des que la presi-denta, Meritxell Batet, elsva ordenar un informe peravaluar els efectes de la in-sòlita situació de tenir qua-tre diputats amb acta peròsuspesos de drets i deures:Oriol Junqueras d’ERC iJordi Sànchez, Jordi Tu-rull i Josep Rull de JxCat.Mentre els juristes de la

cambra ultimen l’informeper presentar-lo dimecresa la reunió de la mesa, laconclusió preliminar –a laqual ha tingut accésaquest diari– és que si lacambra té 350 escons i lamajoria és de 176, ara s’hade rebaixar a 174 pels di-putats suspesos. L’altera-ció del Congrés sorgit deles urnes del 28 d’abril aba-ratiria la investidura dePedro Sánchez, però en úl-tima instància en deixa laclau a JxCat.

Si els lletrats plasmen al’informe la conclusió aquè han arribat, la tretze-na legislatura al Congrésnaixerà amb la majoria ab-soluta de 174 escons. Jun-queras dirà adeu a Madridper ser eurodiputat el 2 dejuliol; però és irrellevant sisón tres o quatre els dipu-tats suspesos que conser-vin l’acta: amb 346 o 347diputats de ple dret, la mei-tat més un és la mateixa,174.

Sense voler-ho, els lle-

trats obren l’opció d’unacaiguda en fals de Sán-chez. Si al final de la rondareial el líder del PSOE ésproposat per Felip VI i ellconquereix 175 sís, JxCaten tindria prou que Sàn-chez, Turull i Rull renun-ciessin a l’acta i fessin cór-rer la llista –i ser rellevatsaviat– per retornar el Con-grés a la majoria primigè-nia de 176 escons i, de re-truc, enviar Sánchez a lacasella de sortida.

Que un president espa-

nyol tingui més barat serinvestit té un únic prece-dent el 1989 en la investi-dura de Felipe González.

Aquell Congrés es va cons-tituir amb 332 diputats,perquè el PP va impugnardavant la justícia mésd’una desena d’electes, ials quatre d’Herri Batasu-na el president de la cam-bra, Félix Pons, no els vatolerar l’acatament de laConstitució “per impera-tiu legal”. González,doncs, en va tenir prouamb ser votat per 167 di-putats (la meitat més unde 332), i així va ser. El pre-cedent del 1989 és el que,trenta anys després, els lle-trats ressuscitaran a l’ho-ra de legitimar una altera-ció de majories que desafiala democràcia de les urnes.L’afer divideix el PP i Ciuta-dans. “Han de ser els ser-veis de la cambra els que di-guin què s’ha d’entendre apartir d’ara”, diu Ana Pas-tor, vicepresidenta terceradel Congrés. “Entenem quela majoria no variarà”, creuJosé Manuel Villegas (Cs).El PP, en tot cas, avivarà latesi de la il·legitimitat si lamajoria s’altera. “Si Sán-chez és president com aconseqüència d’aquesta ca-rambola jurídica, comen-çarà la seva legislaturagreument danyat”, avisa elsecretari general del PP,Teodoro García Egea.

Sense l’independentismeL’estratègia de Sánchezd’ignorar l’independentis-me només pot triomfar si lamajoria és adulterada i caua 174. Com ja va demostrarl’elecció de Batet com a pre-sidenta del Congrés, el botídels 175 és la majoria màxi-ma a què aspira sense ERC iJxCat: els 123 del PSOE su-mats a Unides Podem (42),el PNB (6), Coalició Canà-ria (2), Compromís (1) i elPartit Regionalista de Can-tàbria (1). El salt dels 175fins als 176 és petit però ésuna escalada: vol dir per aSánchez seure amb ERC iJxCat. És per això que elclam al carrer Ferraz la nitdel 28 d’abril en la recta fi-nal de l’escrutini era unàni-me: “¡Uno más! ¡Unomás!” ■

David PortabellaMADRID

a Els juristes que ultimen l’informe aposten per rebaixar la majoria absoluta al Congrés fins a 174 pelsdiputats suspesos a Sánchez pot lligar 175 vots i els presos tombar-lo a última hora cedint l’acta

Ells lletrats deixaran la claude la investidura a JxCat

Els diputats Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, en la sessió inaugural de la legislatura ■ EFE/

175escons té Sánchez sensel’independentisme: PSOE(123), UP (42), PNB (6), CC(2), Compromís (1) i PRC (1).

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

La seva giraeuropea l’hareforçat coma referent dela socialde-mocràcia a la

UE, però l’encaixada de mansamb Emmanuel Macron a Parísdesprés de les europees del 26de maig no li reporta ni un escómés dels 123 obtinguts en les

generals del 28 d’abril. I, tot i lavoluntat de no negociar ambl’independentisme perquè elsseus líders “no són de fiar”, elcert és que Pedro Sánchez nopot viure sense posar un ull aERC i JxCat i als jutjats de l’1-0.

Atent a la fi del judicib El GPS de Sánchez perarribar a la investidura té una

primera data d’aturada: el 13 dejuny. Aquell dia acabarà el judicidel Suprem i Marchena hauràde comunicar si els presospolítics preventius són posatsen llibertat o retinguts a lapresó. La presó és l’element claude la suspensió de Junqueras,Sànchez, Turull i Rull perquè ésel requisit exigit pel 384 bis dela Lecrim; així que sense presó

tots serien de nou diputats deple dret. La següent data al GPSde Sánchez és el 2 de juliol, eldia que es constitueix el ple delParlament Europeu i en quèERC farà córrer la llista perquèentri al Congrés el substitut deJunqueras. L’última dada quese li nega al GPS de Sánchez éssaber què faran Sànchez, Turulli Rull amb l’acta a partir d’ara.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El GPS de Sánchez inclou el calendari i saber què faran els presos

Sánchez, en la cimera informal delíders europeus ■ H. WAGNER / EFE

LesclausDAVIDPORTABELLA