Edició del Camp i l’EbreDILLUNS · 5 de juny del 2017. Any XLII. Núm. 14298 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13168 - EL PUNT

1,20€

1409

43-1

1652

67®

1344

95-1

1607

88w

L’ESPORTIU

L’equip grana puntua a Tenerife (0-1) i enté prou amb un empat en l’última jornada

El Reus no afluixa tot i tenir-ho lligat isupera a casa el Valladolid (2-0)

Futbol 2a divisió A

El Nàstic, més a propde la permanència

MEDI AMBIENT P20-21

Menys aiguade l’Ebre per alsector químic

La depuradora de Vila-seca està generant la major part de l’aigua que fan servir les plantes químiques de Tarragona ■ ACA

CANVI · L’aigua regenerada dedepuradora substituirà la quotamentre preparen un projecte perreaprofitar la que va al mar

RENÚNCIA · Les indústries delTarragonès preveuen renunciara un 10% de la concessió delminitransvasament en tres anys

L’institut Joaquín Baubusca un nom nou

Tortosa P23

La comunitat educativa ha avalat elcanvi per eliminar la rèmora franquista

El CEPvi organitza la sisena edició delCongrés d’Art i Paisatge amb la voluntatd’incidir en el vessant econòmic

Economia P21

El paisatge vinícoladel Penedès, unainversió de negoci

La biblioteca deVila-seca fa 30 anys

Cultura P23

El Pere Mata de Reus,seu d’un festival d’estiu

Cultura P22

La ciutat acollirà del 30 de juny al 9 dejuliol la primera edició del FAR

20 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE JUNY DEL 2017

La comunitateducativa del centretortosí avala el canviper evitar el nomvinculat al franquisme

L’institutJoaquín Baubusca unnom nouCamp i Ebre

Abastament d’aigua en la indústria

El projecte per l’ús d’aiguaregenerada provinent dedepuradores a les indús-tries químiques de la co-marca del Tarragonès esprepara per fer un pas en-davant. Set anys desprésde la signatura del convenique va permetre aquestcanvi estructural en la for-ma en què les plantess’abasten d’aigua, i cincdesprés que es posés enmarxa la planta que Ai-gües Industrials de Tarra-gona SA (Aitasa) té per ferpossible la reutilització delrecurs, el sector ha apro-vat un pla per reduir, enun termini de tres anys, laconcessió d’aigua provi-nent de l’Ebre que té ator-gat a través del minitrans-vasament del Consorcid’Aigües de Tarragona(CAT).

Concretament, la in-dústria química s’ha fixatl’horitzó del 2020 per re-nunciar a uns sis hectò-metres cúbics anuals queactualment rep provi-nents del riu Ebre, cosaque suposa un 10% aproxi-mat del total que té conce-dit a través del CAT.Aquesta proporció consti-tueix el màxim de capaci-tat que actualment té laplanta de tractament queté Aitasa (societat forma-da per diverses de les em-preses químiques esta-blertes al Tarragonès) i ones rep l’aigua provinent deles depuradores de Vila-se-ca i Tarragona per tractar-la i fer-la arribar, mitjan-çant canonades, als polí-gons nord i sud.

“La part de la concessióde l’Ebre que volem allibe-rar és l’equivalent al con-sum d’aigua en un any dela ciutat de Tarragona”,detalla Marc Fargas, con-seller delegat d’Aitasa.L’any 2016 la indústriaquímica del Tarragonès vaconsumir un total de32,38 hectòmetres cúbicsd’aigua, un 12% dels qualsprovenien del programad’aigua regenerada.

EstalviEnguany Aitasa preveuquedar-se a prop de la ca-pacitat màxima de la seva

planta de tractament i ferservir per a usos indus-trials més de cinc hectò-metres cúbics d’aigua re-utilitzada. Això suposaràmultiplicar per cinc laquantitat que es va em-prar el primer any, el2013, quan les plantes envan usar 1,2 hectòmetrescúbics. L’any passat la xi-fra ja va ser de 3,9.

Fargas subratlla que laposada en marxa d’aquestsistema, que en l’Associa-ció d’Empreses Quími-ques de Tarragona(AEQT) defensen que éspioner en el món, va ser un

“convenciment” del sec-tor químic tarragoní, jaque, actualment, nodrir-se d’aigua reutilitzada ésmés car per a les company-ies, ja que continuen pa-gant la concessió del CAT.“Amb l’alliberament depart d’aquesta concessió,hi haurà un estalvi que es-perem que contribueixitambé a augmentar la de-manda de les plantes in-dustrials”, afirma

AmpliacióAitasa ja treballa en unaampliació de la planta detractament de l’aigua de

depuradora paral·lela-ment a aquest reducció dela concessió de l’Ebre i re-collint les peticions de lesempreses que estan esta-blertes a la comarca.

En aquest procés, hi in-fluirà l’experiènciad’aquests cinc anys d’ús del’aigua provinent de les de-puradores, en què el re-curs que s’ha obtingut hademostrat que fins i tot ésmillor de l’esperat. “Ens hadonat una flexibilitat i unsvalors de qualitat moltbons”, subratlla Fargas,que compara el recurs ques’obté, en qualitat, a “l’ai-

gua de la planxa domèsti-ca”. L’aigua provinent deles depuradores i que hapassat per un tractamentterciari, a la planta d’Aita-sa rep altres tractaments,que inclouen un procésd’osmosis inversa.

Tot i que inicialmentl’aigua regenerada s’haviade fer servir per a funcionsde refrigeració, ara diver-ses plantes l’estan em-prant també per la creacióde vapor i per fer funcio-nar els reactors, ja que ne-cessita menys tracta-ments previs que la provi-nent de l’Ebre.

Azahara PalomaresTARRAGONA

FUTUR · La indústria del Tarragonès té un pla per renunciar en tres anys al 10% de la concessió del minitransvasamentgràcies a l’ús d’aigua regenerada de depuradora CERCLE · Preparen un projecte per reaprofitar la que ara aboca al mar

El ram químic reduirà l’úsd’aigua de l’Ebre el 2020

| Camp i Ebre | 21EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE JUNY DEL 2017

Llençar oreaprofitar

L’APUNT seu funcionament és bàsic i que, a la llarga, els had’estalviar el preu que es paga per l’aigua provinent del’Ebre. L’exemple d’aquest programa, que ara el sectorvol dur més enllà, és la demostració que molt sovintl’aplicació de polítiques sostenibles no ha de ser sinò-nim d’un sacrifici, sinó que pot anar acompanyada del’estalvi i l’impuls de l’activitat.Azahara Palomares

Durant molt de temps, les aigües residuals que estractaven a les depuradores acabaven el seu camí almateix lloc on les duien els rius, abocades al mar. Laprogressiva implantació dels tractaments terciaris,que permeten reaprofitar-les per a determinats usos,ha obert una porta en què la indústria química ha tro-bat una fórmula de garantir-se un recurs que per al

La reflexió sobre el valordel paisatge en el negocidel vi, la necessitat d’obrirprocessos participatius ide fer pedagogia sobre elpaisatge vitivinícola i latradició al Penedès seranalguns dels temes quecentraran el VI Congrésd’Art, Paisatge Vitiviníco-la i Enoturisme, que se ce-lebrarà els dies 15 i 16 dejuny a Vilafranca del Pe-nedès i a Subirats. La in-tenció del Centre d’Estu-dis del Paisatge Vitiviníco-la (CEPvi), organitzadord’aquestes dues jornades,és obrir l’àmbit d’actuacióa partir d’aquest congrés, icomençar a organitzar ac-tivitats en diversos espaisde l’actual vegueria del Pe-nedès. Així ho va explicarel seu director, Miquel Vi-dal, en la presentació quedimarts passat va tenirlloc al Vinseum de Vila-franca, al Museu ÀngelGuimerà del Vendrell i alMuseu Víctor Balaguer deVilanova i la Geltrú.

Els organitzadors delcongrés pretenen queaquestes dues jornadespermetin fer un tocd’atenció sobre els perillsde la recuperació econò-

mica que s’ha anunciatper als pròxims dos anys.

Vidal va destacar la ne-cessitat d’aprendre delserrors del passat i “posaren relleu” la importància

del paisatge en el negocidel vi. Precisament, l’eco-nomia i la planificacióde futur, juntament ambels punts febles del terri-tori, són dos dels eixosprogramàtics del congrésd’enguany.

Al llarg de les últimessetmanes, el congrés hatreballat en una interven-ció artística en la recu-peració d’un marge de pe-dra seca al Mas de la Bar-dera, a Subirats, on s’haintroduït una esculturade l’artista penedesenc Jo-sep Massana titulada Geo-metria líquida, que esdescobrirà l’últim dia delcongrés.

El Congrés d’Art, Pai-satge Vitivinícola i Enotu-risme va néixer fa deuanys amb la voluntat deconscienciar sobre la ne-cessària regeneració i re-cuperació d’espais natu-rals, la unificació de crite-ris per a la centralització imillora dels polígons in-dustrials i logístics, i la re-flexió sobre la transforma-ció constant del paisatgecom a motor econòmic. ■

El Penedès debatrà sobreel paisatge vitivinícolacom una inversió de negocia El CEPvi organitza la sisena edició del Congrés d’Art i Paisatge amb lavoluntat d’incidir en el vessant econòmic a Tindrà lloc els dies 15 i 16 de juny

C. Morell / TaempusEL VENDRELL

La conferència inaugural delcongrés anirà a càrrec dePaul Merton, en nom del’American Association ofWine Economists. Merton ésun expert internacional eneconomia del vi, i farà la con-ferència sobre el paper quealguns intangibles com ara elpaisatge i la tradició tenenen el negoci vitivinícola. L’ob-jectiu d’aquesta conferència

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Estem en línia ambels valors productius iculturals del congrés iesperem que s’obri atota la vegueria”Josep MercadéREGIDOR DE TERRITORI I MEDIAMBIENT DEL VENDRELL

“Al Penedès hemde ser capaços degenerar oportunitatsper recuperar terresara improductives”Eva SerramiàPRESIDENTA DEL CONSELL COMARCALDEL BAIX PENEDÈS

Joan Rovira, mestre marger de la Bisbal del Penedès, reconstrueix un marge amb una escultura amb motiu del congrés ■ C.M.

és aprofundir en la idea quela conservació i la millora delpaisatge acaben revertint enbeneficis quantificables pera les empreses de la zona.Merton ha treballat en el ne-goci del vi arreu del món, is’ha especialitzat en l’àmbitdel xampany, en què Mertondefensa la relació simbiòticaentre l’elaborador i el mediambient.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un crac per inaugurar el congrés

Abocar o regenerarLa perspectiva d’augmentdel consum d’aigua rege-nerada anirà de bracetamb un nou projecte d’Ai-tasa amb què volen fer unpas més enllà i es plante-gen reutilitzar l’aigua queara les indústries aboquenal mar, un cop utilitzada ales plantes, a través d’unemissari únic. Aprofitantla nova planta de tracta-ment d’aquestes aigüesque està prevista al polí-gon sud, per adaptar-se auna nova normativa euro-pea més restrictiva ambels abocaments al mar, Ai-

tasa vol estudiar que el re-curs que se n’obtingui noes llenci al final del procés,sinó que torni a les plantespel seu ús industrial.

L’empresa ja està treba-llant en plantes pilot percercar el sistema més ido-ni, i calcula tenir el projec-te ja elaborat de cara al’any vinent i en funciona-ment a final de l’any 2019.“No sols guanyaríem mésrecursos i minimitzaríemel que va al mar, sinó quetambé ens suposaria unestalvi del cànon que pa-guem per abocament”, diuFargas. ■

La depuradora de Vila-seca iSalou és la principal submi-nistradora d’aigua apta per lareutilització a les plantes quí-miques. Segons dades del’Agència Catalana de l’Aigua(ACA), aquest any la plantagenerarà 4,5 hectòmetrescúbics que passaran a trac-tar-se a les instal·lacions d’Ai-tasa, mentre que 1,7 hectò-metres més de recursos pro-cedents del tractament ter-ciari es destinaran a usos re-

creatius a Port Aventura i elsseus camps de golf, o bé perfuncions de reg al municipi deVila-seca.

A tota la demarcació, al-tres depuradores també ofe-reixen aigua que es pot reuti-litzar per a usos ambientals,recreatius o agrícoles. És elcas del Vendrell, que genera4,5 hectòmetres cúbics per ala recàrrega de la riera, o lesdepuradores de Sant Carlesde la Ràpita o Alcanar.

A l’esquerra, imatge de la depuradora de Vila-seca,d’on prové la major part de l’aigua que es reutilitza a lesplantes químiques. A la dreta, una planta al polígon suddel Tarragonès ■ ARXIU / CEDIDA PER ACA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Vila-seca, la més aprofitada

1

2017.06.05 Dossier de premsa

AGUAITA

http://www.aguaita.cat/noticia/9405/che/adjudica/contracte/serveis/al/control/ecologic/dels/rius/conca/ebre

La Confederació

Hidrogràfica de

l'Ebre (CHE) ha

adjudicat el

contracte de serveis

per al control

ecològic dels rius de

la conca de l'Ebre,

per complir amb la

Directiva Marc de

l'Aigua. Este suport

tècnic permet el

diagnòstic de l'estat

ecològic de diversos

trams dels rius per

verificar el grau de

compliment de les

exigències de la

normativa.

El servei ha estat

adjudicat a

l'empresa DBO5-

Aquabio. La CHE

invertirà 791.781

euros per cobrir les

competències de

control de qualitat

de les aigües.

Durant tres anys, es

prendran mostres en

les estacions de la

xarxa de control

ecològic dels rius —amb un mínim de 250 estacions cada any—, es determinaran els indicadors biològics,

fisicoquímics i hidromorfològics, i s'elaboraran els informes pertinents.

Les xarxes de control ecològic a la conca de l'Ebre estan formades per les 106 estacions de control operatiu, les 36

estacions de control de referència, les 44 de control d'investigació i les 240 de control de vigilància. Excepte estes

últimes, on els mostrejos es fan cada tres anys, a la resta se n'extreuen mostres anualment.

Les mostres que es prenen són de macroinvertebrats, diatomees, fauna ictiològica i macròfits. També es mesuren

paràmetres com la temperatura, el pH, la conductivitat i l'oxigen dissolt.

Els resultats obtinguts s'integren a l'informe anual de control de l'estat de les masses d'aigua junt amb les dades de

l'estat químic dels rius i l'avaluació dels embassaments, llacs, zones de protecció especial i aigües subterrànies.

L'informe verifica el compliment de les normatives europees, la Directiva Marc de l'Aigua i Normes de Qualitat

Ambiental.