INFORMACIÓ PARROQUIAL

CATEQUESI Recordeu que el dia 23 de febrer les 19:30 hi ha la missa familiar, en la qual iniciarem la Quaresma. Els nens i nenes de la Catequesi tant de primer com de segon, seria convenient que participessin en les eucaristies dels diumenges durant aquest període de Quaresma. Per poder celebrar l’inici de la Setmana Santa. En total seran dos o tres diu-menges. Més endavant i quan sigui el moment, publicarem el calendari de les festes de Setmana Santa. Ara cal que iniciem la Quaresma, temps de reflexió i d'encontre amb un mateix. Ja que a partir del prò-xim dimecres de Cendra, dia 13 de febrer inicia-rem la quaresma, aquest temps litúrgic que ofe-reix l’Església. Aquest dia la celebració serà a les 6 de la tarda. Us esperem Recordeu que el Full Parroquial el podreu trobar publicat a internet cada dimarts a partir del di-marts. Aquest full des de que s’ha creat el bloc ha rebut a dia d’avui uns 790 visitants d’arreu del món, i Càritas uns 575 aproximadament .

PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

MISSA DE VIGILIA I DOMINICAL

Dissabte 19:30, Diumenge 11h

DIES FEINERS

Dijous i divendres missa a les 18:00h

MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: església

Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes

12:30h

LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 Despatx parroquial: dimarts i dimecres

de les 18:45 a les 20:15h

Càritas:

dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

Feia molta estona que era a la biblioteca; potser tres hores.

Per descansar una mica va anar cap a la finestra que dóna a

la plaça i començà a observar la gent. Es fixa en una noia,

que sembla que està esperant que arribi algú. Un xic inquie-

ta, de tant en tant mira cap un costat en el que hi ha la sortida

del metro. Es nota que va arreglada; no massa, però el sufi-

cient per donar una impressió de dia normal, i un toc de bon

gust, segurament per caure bé. Ara surt un bon grup del me-

tro i hi ha un noi, que sens dubte, és el que ella espera. L'ob-

servador de la finestra pensa que la noia es mourà, potser

sortirà corrent....però no, resta quieta, fins i tot sembla que

s'amaga una mica al costat del portal del Centre Cívic. És

evident que vol donar la impressió de trobada casual. Quan

ell va caminant mig distret cap a la porta, ella fa com si en

sortís, oh quina casualitat!!.. es troben de cara. Cap casuali-

tat. Ella l''estava cercant. Sabia que avui a aquesta hora ell

passaria per allà....

Fa molts temps que tu cercaves a Déu entre dubtes,

preguntes, alguna conversa amb amics i la necessitat de

trobar sentit a la teva vida. Pensaves que si fos cert que Déu

hi fos, segurament la teva vida canviaria. Trencaria aquesta

soledat interior i dinamitzaria uns potencials que tens mig

adormits. En els moments d'incertesa et deies a tu mateix:

com el podré trobar, on és, si existeix?... que n'és de complex

arribar a uns mínims de seguretat en un tema tan transcen-

dent!

La teva observació des de la finestra de la biblioteca

t'ha sobtat profundament. Era ella la que cercava, per molt

que ell possiblement no en tingués ni idea. No serà que Déu

em cerca a mi més que no pas jo a Ell?

Quiet encara al costat de la finestra, veus la plaça,

però ja no mires. Has entrat en una altra dimensió, la de la

interioritat. Tens els ulls de l'ànima clavats en una mena d'in-

finit sense imatges, que et commou. Realment serà Ell que

em cerca a mi?

Ja fa una setmana d'aquesta forta impressió. Final-

ment t'has decidit a fer una visita a un amic dels pares, que

és monjo de Montserrat, i que alguns cops t'ha escoltat i

aconsellat de forma positiva. Ara ets al seu davant i li has

explicat tot. Et mira atentament, i sents la simpatia que aflo-

ra en els seus ulls un xic miops i mig amagats sota les ulle-

res.

No ho dubtis t'està cercant. No ara, des de fa temps.

És especialista en aquesta mena de trobades. Deixat trobar.

Surt del soterrani i entra a la gran plaça... si veus gent pobre

o que pateix Ell està a prop... Déu es deixa trobar en els ger-

mans.. .. et cal anar preguntant al teu cor. Déu et cerca en

els evangelis, en els pobres, arreu i en el teu cor. Ara ja ha

trucat a la teva porta. .

H

O

R

A

R

I

S

10 Febrer del 2013 DIUMENGE V DEL TEMPS ORDINARI Nº. 1874

ÉS ELL QUI ENS CERCA A NOSALTRES

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

Is 6,1-2a.3-8

1 Co 15,1-11

Lc 5,1-11 LA FORÇA DE L’EVANGELI

Som a tocar de Quaresma -dimecres vinent celebrarem dimecres de cendra- podem plantejar-nos algunes pre-guntes. A propòsit, potser, de la Quaresma i el seu sentit avui. A propòsit de les dificultats quotidianes que trobem per viure. I per viure la fe. Podem preguntar-nos, també, com trobar Jesús, avui. I, potser abans, si és possible trobar-lo. Ben concretament a les nostres vides i a les realitats on ens hi movem... Moltes preguntes. Sempre pre-sents. Sempre per respondre'ns i seguir buscant resposta. Proposo llegir i entendre l'Evangeli d'avui com una res-posta a aquesta pregunta sobre com podem trobar Jesús. O la semblant, sobre si és possible escoltar la crida de Jesús, avui. Així llegit, Pere ens donarà unes bones pistes. 1.- "La gent s'aglomerava sobre Jesús per escoltar la Paraula de Déu". Serem més conscients, o menys. Ho senti-rem com una necessitat vital, o no. Però els humans necessitem escoltar la Paraula de Déu. Necessitem una Pa-raula que no passi. Que no sigui ni banal ni tòpica. Necessitem algú que no repeteixi discursos apresos. Que ens posi en contacte amb les coses més essencials i pròpies de la nostra humanitat. Necessitem escoltar la Paraula de Déu. Però... la Paraula de Déu. No còpies barates, ni refregits aprofitats. A començament d'any escoltàvem el pròleg de Joan: "La Paraula es va fe home i visqué entre nosaltres." Jesús és la Paraula. De Déu, certament. I avui segueix parlant i comunicant-se. Ai, si avui escoltéssim la seva veu... 2.- "Tira endins i caleu les xarxes". Gairebé més que una trobada de Jesús amb Pere, aquest episodi hagués po-gut estar una forta topada. Posant-nos en la pell de Pere, fàcilment entendríem que es molestés i es posés de mal humor. Què s'ha cregut, aquest Jesús? Porto anys a l'ofici i sé prou de què va això. Potser es pensa que pescar és un joc o un entreteniment? El missatge sorprenent de Jesús el des-col·loca. Cal que tiri endins i ho torni a intentar. Aquest cop "a la manera de Jesús". Pere va trobar Jesús des del desconcert i la sorpresa. Des del no entendre res. Sortint dels seus esquemes i les seves concepcions. I, alhora, sí, aplicant les seves habilitats i el seu ofici. Ben segur que Jesús ens des-concerta i ens sorprèn. A cadascú de nosaltres per una cosa o una altra. La vida ens porta situacions del tot inesperades. I ben doloroses, algunes. Aquesta mateixa sorpresa pot ser ocasió de trobar Jesús. De nosaltres de-pèn que no sigui una topada, sinó una trobada. Si ens tanquem i ens reple-guem sobre nosaltres mateixos, poc espai de trobada queda. Poc espai li deixem a Ell. 3.- "Ja que vós ho dieu". Davant "el disbarat" de voler anar a pescar, Pere reacciona donant crèdit. Fent cas. Probablement amb poca confiança. Però amb fidelitat a la persona i la indicació de Jesús. Ho faré perquè tu ho dius. Pere troba Jesús en la fidelitat. En la recepció oberta i sincera de la seva persona. Pere té en compte Jesús. Malgrat no entengui res. Sovint passa que quan no entenem res... tampoc estem disposats a entendre-ho. Li donem voltes al nostre discurs. A les nostres raons. Ens tanquem en nosaltres mateixos. I som incapaços de valorar la presència d'altres. Els anul·lem. Els ignorem. No els fem cas. Ens reafirmem en la nostra postura... Pere va calar les xarxes "ja que vós ho dieu". 4.- "Allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador". Pere s'adona de la seva petitesa. De la seva mesquinesa. De la desproporció que hi ha entre Jesús i ell. Sóc pecador, exclama. I Pere troba Jesús quan es descobreix petit i im-perfecte. Quan s'adona de les seves pròpies dimensions. Quan baixa de les grandeses que somniava i es troba amb la seva realitat. Li surt de dir que ell, pobric, és d'un altre nivell. No "mereix" estar al costat de Jesús. Les nostres fantasies, la nostra imatge... ens juga males passades. Ens enlaira artificialment. Ens blinda. I quan ens adonem de la nostra pròpia realitat, la nostra fragilitat i feblesa, aleshores - i només aleshores!- podrem trobar-nos amb Jesús. Podrem escoltar la seva crida. Abans... estem massa ensordits per les nostres grandeses i els nos-tres cants triomfals. 5.- "No tinguis por. Seràs pescador d'homes". Acaba de declarar la seva misèria i Pere escolta ara aquesta crida imperiosa. No tinguis por! Et necessito al meu costat. Tens una missió. T'encarrego d'anar als qui t'envolten i co-municar-los la teva experiència. Descobreix-los que Déu els estima amb bogeria. Donaràs vida a molta gent. Transmetràs el goig de viure i de viure amb sentit. Sense por. Amb molta naturalitat i modèstia. Que la por no et bloquegi. Lliure i confiat. Aquesta és la missió. Et necessito així. Ai, la por!! Sempre ens acompanya. Sempre ens fa enrera. I no ens deixa seguir. Ens empetiteix. Ens mutila. Escoltar gairebé com un "manament" de Jesús aquest "No tinguis por" ens allibera i ens retorna a nosaltres mateixos. Escoltem Jesús quan escoltem la crida a no quedar-nos aturats. Ni por ni mandra. Ens crida a seguir amb la seva missió. Ens fa aquest encàrrec. 6.- "Ho deixaren tot i se n'anaren amb Ell". Pere i els seus companys. La colla. La comunitat. S'aventuren i el se-gueixen. El segueixen i... - La seva vida va canviar. - Van descobrir que viure és un altra cosa. - Van aprendre a dir-li Pare, a Déu. - També van dubtar i ficar la pota. També. - Van sentir-se germans dels seus contemporanis. - Anaren on mai s'havien imaginat. - ...i Jesús els va captivar per sempre. Potser avui, llegit aquest evangeli po-dem pensar que, de fet, tots som Pere.