PRESENTACIÓ

Si viatgem per terres valencianes de l’interior, on eldesenfrenament urbanístic encara no ha fet gaires estralls,ens trobarem amb nombrosos despoblats moriscos dignesde ser visitats.

Concretament, a l’extrem occidental de la comarca de laMarina Alta, situada al límit nord de la província d’Alacant,trobem un conjunt de quatre valls, la vall d’Alcalà, la valld’Ebo, la vall de Laguar i la vall de Gallinera, que constituïrenel centre d’un poderós senyoriu musulmà que va arribar ala seva més gran esplendor durant el segle XIII, sota el governdel llegendari cabdill àrab Mohamed Abu Abdalà BenHudzäil al Sähuir (Alcalà de la Jovada 1208? - Alcoi 1276),més conegut com Al-Azraq (el d’ulls blaus), fill del valíHudzäil al Sähuir i de mare cristiana. És per això que aquestesvalls foren al llarg de molts anys terra de moriscos fins a laseva expulsió l’any 1609.

A la façana de l’església d’Alcalà de la Jovada hi ha unaplaca commemorativa del lloc on la tradició situa el palaud’Al-Azraq, i a la plaça Major una font amb la seva imatge.

Dels diversos despoblats moriscos que es troben a la valld’Alcalà, cal destacar l’Atzuvieta (latitud: 38º 48' 00" N,longitud: 0º 14' 54" O i 617 m d’altitud), situat al peu d’unrierol a menys d’un quilòmetre d’Alcalà de la Jovada, alcentre de la depressió de la vall per on passava l’anticcamí que anava d’aquest poble a la vall de Gallinera,concretament a la Carroja. Es tracta d’un dels despoblatsmoriscos més ben conservats, malgrat que d’allò que foul’alqueria només en queden murs ruïnosos, algunes arcadesde les cases i parets sense teulades, però és més quesuficient per fer-se una idea de la vida dels darrers moriscosque l’habitaren i que l’hagueren d’abandonar per la forçade les armes i per culpa de la religió.

La primera referència documental que tenim del despoblatde l’Atzuvieta data de 1356, però alguns materialsarqueològics indiquen una cronologia inicial anterior a laconquesta de Jaume I. Just abans de l’expulsió dels moriscosel 1609, hi vivien 17 famílies. Fou ocupada per repobladorscristians al llarg de tot el segle XVII. S’abandonàdefinitivament a principis del segle XVIII, encara que els seushabitatges han estat reutilitzats com a corrals de ramat finsèpoques molt recents.

Joan Astor Vignauhttp://joan-astor.blogspot.com.es/

Barcelona

setembre de 2012