Dades de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques AutomàtiquesServei Meteorològic de Catalunya...

Dades de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques

Anuari de dades meteorològiques 2011 Servei Meteorològic de Catalunya

2

INTRODUCCIÓ

Aquesta part de l’Anuari de dades meteorològiques recull les dades enregistrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. La XEMA està integrada a la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC), creada per la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia. En data 31 de desembre de 2011, la XEMA es compon d’un total de 169 estacions meteorològiques automàtiques (EMA) operatives. Les variables meteorològiques que mesuren totes les EMA són: • Temperatura de l’aire, mesurada a 1,5 m d’altura • Precipitació, mesurada a 1,4 m d’altura, excepte en les EMA d’alta muntanya, situades per sobre de

1.800 metres d’altitud, en què la boca del pluviòmetre ha de quedar per sobre del nivell màxim esperat de la capa de neu. L’única EMA que no disposa de mesurament de la precipitació és la de Barcelona - Zoo (X2)

• Humitat relativa de l’aire, mesurada a 1,5 m d’altura. Les variables meteorològiques següents no són mesurades a totes les EMA: • Velocitat i direcció del vent, mesurada a un total de 150 EMA. El sensor és a diferents altures,

segons l’aplicació: 2 m (a 65 EMA), 6 m (a 15 EMA) i/o 10 m (a 76 EMA). Una EMA pot tenir més d’un sensor de vent ubicat a diferents altures.

• Irradiància solar global, mesurada a 2 m d’altura, a 142 EMA • Pressió atmosfèrica, a 73 EMA • Gruix de neu, a 19 EMA. La informació d’aquest anuari s’ha elaborat a partir de les dades generades a les EMA, les quals són de dos tipus: les anomenades dades de període, en base temporal semihorària o horària, representatives de cada variable meteorològica per a un període determinat, mitja hora o una hora, respectivament, i les anomenades dades extremes diàries. La generació d’aquestes dades es fa seguint aquest procés: En primer lloc, per a cadascun dels sensors meteorològics es realitza un mostreig cada segon (excepte en el de gruix de neu, que es fa cada minut). Amb aquests valors mostrejats per a la temperatura i la humitat relativa es construeixen mitjanes intermèdies minutals, que ja es poden considerar valors amb representativitat meteorològica de l’atmosfera. Per a aquestes dues variables s’efectua una mitjana aritmètica. Per a la precipitació, es generen els acumulats en un i deu minuts (excepte en les EMA d’alta muntanya, que només generen dades de precipitació acumulada de període cada 30 minuts). A continuació, les dades de període es calculen fent la mitjana amb 30 o 60 valors minutals o amb els mostreigs realitzats en 30 o 60 minuts, segons correspongui. En el cas de la precipitació, la dada de període es genera sumant tots els valors d’aquella semihora o hora. La dada de període de gruix de neu és un valor únic mostrejat cada 30 o 60 minuts. Les dades extremes diàries són, en el cas de la temperatura i la humitat relativa, els valors minutals més alts i més baixos enregistrats durant el dia, i, en el cas de la pressió atmosfèrica, els valors mostrejats més alts i més baixos del dia. La dada extrema diària de vent és la ratxa màxima escalar, que és la mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.

Servei Meteorològic de Catalunya Anuari de dades meteorològiques 2011

3

Amb referència a la informació facilitada en aquest anuari, en un primer bloc es presenta la caracterització climàtica de l’any 2011, que analitza les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les EMA i les compara amb valors mitjans climàtics extrets de MARTÍN-VIDE, J.; RASO NADAL, J. M. Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990, 2008. En primer lloc, s’hi presenta el resum general de l’any, amb el balanç de temperatura i precipitació, i posteriorment se’n comenta l’evolució mensual, amb l’esment dels fenòmens destacats que s’han produït. En un segon bloc, es presenten pròpiament les dades meteorològiques de l’any 2011. En un primer apartat, anomenat Taules de dades, es presenten les dades meteorològiques estadístiques mensuals i anuals següents: • Temperatura mitjana mensual/anual en graus Celsius (°C) • Temperatura màxima/mínima mitjana mensual/anual en graus Celsius (°C) • Temperatura màxima/mínima absoluta mensual/anual en graus Celsius (°C), indicant el dia • Amplitud tèrmica mitjana mensual/anual en graus Celsius (°C) • Amplitud tèrmica màxima mensual/anual en graus Celsius (°C) • Nombre de dies de glaçada (dies en què la temperatura mínima, TN, ha estat inferior o igual a 0 °C) • Precipitació mensual/anual, en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat • Precipitació mensual/anual màxima en 24 hores en mil·límetres (mm), indicant el dia • Precipitació mensual/anual màxima en 1 hora en mil·límetres (mm), indicant el dia • Precipitació mensual/anual màxima en 30 minuts en mil·límetres (mm), indicant el dia • Precipitació mensual/anual màxima en 1 minut en mil·límetres (mm), indicant el dia • Nombre de dies de precipitació (PPT ≥ 0,1 mm) • Nombre de dies de precipitació (PPT > 0,2 mm) • Velocitat mitjana del vent mensual/anual en metres per segon (m/s) • Direcció dominant del vent per a cada mes i per a l’any, basada en 8 direccions (nord: N, nord-est:

NE, est: E, sud-est: SE, sud: S, sud-oest: SW, oest: W i nord-oest: NW) • Mitjana mensual/anual de la ratxa màxima diària del vent en metres per segon (m/s) • Ratxa màxima absoluta del vent mensual/anual en metres per segon (m/s), indicant el dia • Humitat relativa mitjana mensual/anual en tant per cent (%) • Mitjana mensual/anual de la humitat relativa màxima/mínima diària en tant per cent (%) • Mitjana mensual/anual de la irradiació solar global diària en megajoules per metre quadrat (MJ/m2) • Pressió atmosfèrica mitjana mensual/anual (sense reduir a nivell del mar) en hectopascals (hPa) • Pressió atmosfèrica màxima/mínima absoluta mensual/anual (sense reduir a nivell del mar) en

hectopascals (hPa) • Gruix màxim mensual/anual de neu a terra (cm). El segon apartat, anomenat Resums meteorològics per estació, ofereix un resum gràfic i numèric de les dades enregistrades a les EMA. La informació facilitada és la següent: • Gràfica de l’evolució anual de la temperatura mitjana mensual (TMm, línia vermella) i la precipitació

mensual (PPT, barres blaves) • Gràfica de l’evolució anual de la temperatura mínima mitjana (TNm, barres en blau fosc) i de la

temperatura màxima mitjana (TXm, barres en blau cel) • Gràfica de l’evolució anual de la temperatura mínima absoluta (TNn, barres en blau fosc) i de la

màxima absoluta (TXx, barres en blau cel) de cada mes • Gràfica de l’evolució anual del nombre de dies de glaçada de cada mes (barres en blau fosc) • Rosa dels vents amb vuit direccions • Rosa de la velocitat mitjana del vent en cada una de les 8 direccions considerades i % de calmes • Resum anual de diferents dades meteorològiques estadístiques:

o precipitació acumulada o temperatura mínima absoluta, indicant el diao temperatura mitjana o velocitat mitjana del vent o temperatura màxima mitjana o direcció dominant del vent o temperatura mínima mitjana o humitat relativa mitjana o temperatura màxima absoluta, indicant el dia o mitjana de la irradiació solar global diària


4

Les dades meteorològiques estadístiques s’han calculat de la manera següent: La temperatura mitjana, la humitat relativa mitjana, la pressió atmosfèrica mitjana i la velocitat mitjana del vent mensual i anual es calculen fent la mitjana aritmètica de totes les dades de període disponibles en el mes i en l’any. Per obtenir la temperatura màxima i mínima mitjana mensual i anual, es fa la mitjana aritmètica de totes les dades extremes diàries pertinents en cada cas disponibles en el mes i en l’any. La temperatura màxima i mínima absoluta i la pressió atmosfèrica màxima i mínima absoluta mensual i anual és el valor més alt i el més baix de totes les dades extremes diàries disponibles en el període considerat. L’amplitud tèrmica mitjana mensual i anual es calcula fent la mitjana aritmètica de les amplituds tèrmiques diàries (diferència entre la temperatura màxima i la mínima). L’amplitud tèrmica màxima mensual i anual és el valor més alt de totes les dades diàries disponibles en el període considerat. El nombre de dies de glaçada és el nombre de dies en què la temperatura mínima diària és igual o inferior a 0 ºC. La precipitació mensual i anual es calcula sumant totes les dades de període disponibles en el mes o en l’any. La precipitació mensual i anual màxima en 24 hores, 1 hora, 30 minuts i 1 minut és el màxim valor de la precipitació acumulada en l’interval considerat. El nombre de dies de precipitació (PPT ≥ 0,1 mm i PPT > 0,2 mm) és el nombre de dies en què la precipitació acumulada diària és igual o superior a 0,1 mm i superior a 0,2 mm, respectivament. La direcció dominant del vent mensual i anual és la que han detectat la majoria de dades de període durant el mes o l’any. La mitjana mensual i anual de la ratxa màxima diària del vent es calcula fent la mitjana aritmètica dels valors de ratxa màxima diària de vent. La ratxa màxima absoluta del vent mensual/anual és el valor màxim de la ratxa màxima diària durant el període considerat. La mitjana mensual i anual de la humitat relativa màxima i mínima diària és la mitjana aritmètica de les dades extremes diàries disponibles durant el període considerat. Per a la mitjana mensual i anual de la irradiació solar global diària, es calculen, en primer lloc, les dades d’irradiació solar global diària a partir de les dades de període i després se’n fa la mitjana aritmètica. Finalment, el gruix màxim mensual i anual de neu a terra és el màxim valor de les dades de període del mes i de l’any. En el recull de dades estadístiques mitjanes i el nombre de dies de glaçada presentat tant a Taules de dades com a Resums meteorològics per estació, s’assenyala amb un asterisc (*) el valor obtingut amb un percentatge de dades disponibles superior al 80% i inferior o igual al 95% del total de dades possibles, mentre que, si es disposa del 80% o inferior, es considera que el valor no és representatiu i s’utilitza el terme d.i. (dades insuficients). Quan una estació no disposa d’un sensor concret, s’indica amb el terme s/s (sense sensor). En els casos en què s’ha instal·lat o desinstal·lat el sensor al llarg de l’any, el terme s/s s’aplica a les Taules de dades durant els mesos corresponents. Si l’estació no té el sensor durant tot l’any, ja no apareix a les Taules de dades i el terme s/s s’aplica als estadístics anuals dels Resums meteorològics per estació. Finalment, els mesos en què una estació no disposa de dades perquè encara no s’havia donat d’alta són en blanc. Un cas especial són les baixes temporals d’estacions, en què una EMA ja donada d’alta no és operativa durant un període de temps. Per indicar-les, s’aplica el terme b.t. Per poder comparar visualment les gràfiques de les diferents estacions, es manté la mateixa escala, excepte a les gràfiques de vent de determinades estacions on els valors de velocitat del vent o la freqüència d’una direcció superen els valors dels eixos, i a les gràfiques de temperatura de les estacions


5

d’alta muntanya, on s’ha allargat l’eix i s’hi han afegit més valors negatius. En el cas dels valors que surten de l’escala considerada, s’afegeix el valor numèric a la gràfica. En aquest anuari, es presenta la dada de vent a l’altura més elevada de què es disposa, ja que des del punt de vista purament meteorològic l’altura recomanable per mesurar el vent és 10 metres. Si es volen comparar velocitats del vent de diferents estacions, s’hauran de fer els càlculs necessaris per fer l’estudi sempre a un mateix nivell de referència (es recomana que aquest nivell sigui de 10 metres). Tot seguit, es detallen els canvis que ha experimentat la XEMA durant l’any 2011: Es van posar en funcionament les estacions del Prat de Llobregat (XL), al Baix Llobregat, el 22 de març, dels Alamús (XM), al Segrià, el 22 de juny, de Gandesa (XP) a la Terra Alta el, el 30 de novembre i de Vic (XO) a Osona, el 22 de desembre. Com en edicions anteriors, només s’inclouen en aquest anuari aquelles estacions operatives des d’abans del dia 1 de juliol. A més, dues estacions van canviar d’ubicació durant el 2011: Ulldeter (2.364 m), amb codi Z4, al Ripollès, va passar a ser Ulldeter (2.410 m), amb codi ZC durant el mes de setembre i Seròs, amb codi VL, al Segrià, va passar a ser Seròs – Depuradora, amb codi XN, el 15 de desembre de 2011. En el cas de l’estació d’Ulldeter les dades de les dues estacions es presenten per separat. Pel que fa a Seròs, en canvi, es faciliten les dades de la nova EMA juntament amb les de l’antiga, per la proximitat i similitud de l’emplaçament de les dues estacions, i per l’escàs període de dades disponible de la nova EMA durant l’any 2011. Aquesta edició de l’Anuari de dades meteorològiques incorpora per primera vegada les dades de l’estació de Puig Sesolles (1.668 m) (XK), al Vallès Oriental, que es va donar d’alta el 22 de setembre de 2010. La taula 1 recull el llistat de les 169 EMA incloses en l’Anuari de dades meteorològiques 2011. La taula indica la comarca, el codi de l’estació, el nom de l’estació, el municipi, l’altura del mesurament del vent, les coordenades UTM i l’altitud. La figura 1 mostra la distribució geogràfica de les EMA.


6

Taula 1. Estacions meteorològiques incloses en l’Anuari de dades meteorològiques 2011

Comarca Codi Nom de l’EMA Municipi Altura del sensor de vent (m)

X UTM (m)

Y UTM (m)

Altitud (m)

l’Alt Camp VY Nulles Nulles 357548 4568215 240 DQ Vila-rodona Vila-rodona 10 363025 4574366 287l’Alt Empordà U1 Cabanes Cabanes 2 496369 4684011 31 W1 Castelló d’Empúries Castelló d’Empúries 507535 4677438 2 VZ Espolla Espolla 500699 4692665 83 D6 Portbou Portbou 10 513765 4698310 196 D4 Roses Roses 10 515073 4680048 24 U2 Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador 10 508088 4669656 4 W2 Torroella de Fluvià Torroella de Fluvià 504869 4670256 7 W3 Ventalló Ventalló 505459 4666644 4l’Alt Penedès WP Canaletes Mediona 2 391013 4593647 325 DI Font-rubí Font-rubí 10 385118 4587935 415 W4 la Granada la Granada 2 393758 4580393 240 U3 Sant Martí Sarroca Sant Martí Sarroca 2 385556 4581486 257 WY Sant Sadurní d’Anoia Sant Sadurní d’Anoia 2 399359 4587827 164l’Alt Urgell CD la Seu d’Urgell la Seu d’Urgell 10 371054 4692344 849 W5 Oliana Oliana 2 360703 4659884 490 CJ Organyà Organyà 10 362364 4675337 567l’Alta Ribagorça Z2 Boí (2.535 m) la Vall de Boí 6 326136 4703893 2.535 CT el Pont de Suert el Pont de Suert 10 314390 4696649 823l’Anoia CE els Hostalets de Pierola els Hostalets de Pierola 10 400664 4598606 316

XB la Llacuna la Llacuna 377804 4593225 589XA la Panadella Montmaneu 10 366821 4607091 785H1 Òdena Òdena 10 387823 4604938 333

el Bages WW Artés Artés 411758 4627681 278 U4 Castellnou de Bages Castellnou de Bages 2/10 404351 4631852 507 R1 el Pont de Vilomara el Pont de Vilomara i Rocafort 10 406310 4617994 210 WN Montserrat - Sant Dimes Monistrol de Montserrat 6 403211 4605711 916 CL Sant Salvador de Guardiola Sant Salvador de Guardiola 10 397539 4614518 349el Baix Camp U5 Prades Prades 2 332361 4575699 969 W6 Riudoms Riudoms 2 333806 4556103 158 U6 Vinyols i els Arcs Vinyols i els Arcs 2 337686 4549661 29el Baix Ebre U7 Aldover Aldover 2 289827 4526344 52 DB el Perelló el Perelló 10 307615 4527360 179 U9 l’Aldea l’Aldea 2 298921 4516103 62 UA l’Ametlla de Mar l’Ametlla de Mar 2 312236 4531265 93 X5 PN dels Ports Roquetes 10 273850 4519892 1.055el Baix Empordà DO Castell d’Aro Castell-Platja d’Aro 10 502786 4628728 14 DF la Bisbal d’Empordà la Bisbal d’Empordà 10 503029 4647484 29 UB la Tallada d’Empordà la Tallada d’Empordà 2 505220 4655976 15 UC Monells Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura 2 499849 4647456 60 UD Serra de Daró Serra de Daró 505291 4653209 12 UE Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí 513107 4652553 4el Baix Llobregat UF Begues - PN del Garraf Begues 2 408635 4571543 573 XL el Prat de Llobregat el Prat de Llobregat 10 423138 4577164 8 D3 Vallirana Vallirana 10 411098 4581911 252 UG Viladecans Viladecans 2 419544 4572631 3el Baix Penedès WZ Cunit Cunit 10 385516 4562271 17

UH el Montmell el Montmell 2/6 373564 4577998 545D9 el Vendrell el Vendrell 10 376130 4563942 59WO la Bisbal del Penedès la Bisbal del Penedès 371709 4570235 185

el Barcelonès WU Badalona - Museu Badalona 6 437248 4589429 42X4 Barcelona - el Raval Barcelona 10 430508 4581913 33D5 Barcelona - Observatori Fabra Barcelona 10 426879 4585783 411X8 Barcelona - Zona Universitària Barcelona 10 425289 4581443 79X2 Barcelona - Zoo Barcelona 432246 4582511 7

el Berguedà UI Gisclareny Gisclareny 2 398005 4680120 1.386 WV Guardiola de Berguedà Guardiola de Berguedà 10 407253 4676590 788 CR la Quar la Quar 10 414270 4659419 873 WM Santuari de Queralt Berga 10 403086 4662566 1.167la Cerdanya Z9 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló Montellà i Martinet 10 394159 4683273 2.143 DP Das Das 10 406780 4693467 1.097 Z3 Malniu (2.230 m) Meranges 6 399672 4702450 2.230la Conca de Barberà W8 Blancafort Blancafort 346382 4589704 438 CW l’Espluga de Francolí l’Espluga de Francolí 10 341160 4584267 446 UJ Santa Coloma de Queralt Santa Coloma de Queralt 2/6 363966 4598950 709el Garraf UK Sant Pere de Ribes - PN del Garraf Sant Pere de Ribes 2 399999 4570579 161les Garrigues UL Castelldans Castelldans 2 312634 4600137 228 UM la Granadella la Granadella 2 305024 4581539 505


7

Comarca Codi Nom de l’EMA Municipi Altura del sensor de vent (m)

X UTM (m)

Y UTM (m)

Altitud (m)

la Garrotxa W9 la Vall d’en Bas la Vall d’en Bas 2 455020 4666287 461 DC Olot Olot 10 457375 4671366 422el Gironès UN Cassà de la Selva Cassà de la Selva 2 494031 4636048 171 UO Fornells de la Selva Fornells de la Selva 485224 4640516 97 XJ Girona Girona 10 484094 4648026 72 WF Vilablareix Vilablareix 481511 4644926 108el Maresme UP Cabrils Cabrils 10 448112 4596624 81 UQ Dosrius - PN Montnegre Corredor Dosrius 2 453884 4607930 460 WT Malgrat de Mar Malgrat de Mar 10 479823 4610825 2 DD Vilassar de Mar Vilassar de Mar 10 448919 4595955 44el Montsià US Alcanar Alcanar 2 290404 4492828 24 UU Amposta Amposta 10 300065 4509216 3 UW els Alfacs Sant Carles de la Ràpita 2 302118 4500217 0 DL Illa de Buda Sant Jaume d’Enveja 10 317162 4508712 0,5 C9 Mas de Barberans - Abocador Mas de Barberans 10 280481 4510936 240 UX Ulldecona - els Valentins Ulldecona 2 277747 4500825 210la Noguera WB Albesa Albesa 2 306419 4625996 267 WG Algerri Algerri 2 304698 4630564 301 X6 Baldomar Artesa de Segre 2 336658 4643168 366 WX Camarasa Camarasa 2 324435 4643023 668 WA Oliola Oliola 2 346924 4637964 443 UY Os de Balaguer - Monestir d’Avellanes Os de Balaguer 2/6 314312 4638982 576 V1 Vallfogona de Balaguer Vallfogona de Balaguer 2 319720 4628372 238 CQ Vilanova de Meià Vilanova de Meià 10 336171 4651361 594Osona V3 Gurb Gurb 2 436501 4644962 509 V4 Montesquiu Montesquiu 6 435184 4663022 684 CY Muntanyola Muntanyola 10 431948 4636775 816 CC Orís Orís 10 434629 4658497 626 V5 Perafita Perafita 6 427253 4654737 774 WS Viladrau Viladrau 10 451837 4632388 953el Pallars Jussà CV la Pobla de Segur la Pobla de Segur 10 332135 4678566 513 WQ Montsec d’Ares (1.572 m) Sant Esteve de la Sarga 10 312204 4658169 1.572 CP Sant Romà d’Abella Isona i Conca Dellà 10 338034 4667301 690el Pallars Sobirà Z1 Bonaigua (2.266 m) Alt Àneu 6 334902 4723778 2.266 Z5 Certascan (2.400 m) Lladorre 6 358563 4729185 2.400 Z7 Espot (2.519 m) Espot 10 340345 4711119 2.519 ZB Salòria (2.451 m) Alins 10 365871 4708943 2.451 XH Sort Sort 346203 4696679 679el Pla de l’Estany DJ Banyoles Banyoles 10 482708 4662940 176el Pla d’Urgell C6 Castellnou de Seana Castellnou de Seana 10 329547 4613880 264 V8 el Poal el Poal 2 323404 4615827 223 WC Golmés Golmés 2 327223 4611694 261 XI Mollerussa Mollerussa 2 322789 4609774 247el Priorat WJ el Masroig el Masroig 2 308844 4555038 141

X1 Falset Falset 10 317134 4558319 359D1 Margalef Margalef 311998 4573056 404WR Torroja del Priorat Torroja del Priorat 2 315460 4565311 300XD Ulldemolins Ulldemolins 10 323136 4576641 687

la Ribera d’Ebre VA Ascó Ascó 2 291431 4563754 257 VB Benissanet Benissanet 10 301390 4548636 32 VC Riba-roja d’Ebre Riba-roja d’Ebre 2 284966 4569242 69 D7 Vinebre Vinebre 10 298285 4562288 53el Ripollès CG Molló Molló 10 451896 4692025 1.405 DG Núria (1.971 m) Queralbs 10 430564 4694570 1.971 CI Sant Pau de Segúries Sant Pau de Segúries 10 447659 4678865 852 Z4 Ulldeter (2.364 m) Setcases 6 438589 4697112 2.364 ZC Ulldeter (2.410 m) Setcases 10 438033 4697020 2.410la Segarra C8 Cervera Cervera 10 358263 4615360 554 VD el Canós els Plans de Sió 2 350614 4617053 429el Segrià VE Aitona Aitona 2 288096 4596129 97

VF Alcarràs Alcarràs 2 295806 4604563 122WK Alfarràs Alfarràs 2 298910 4632775 268X3 Alguaire Alguaire 10 295188 4624359 370XM els Alamús els Alamús 2 311328 4607517 235VH Gimenells Gimenells i el Pla de la Font 2 283029 4615308 259VJ Lleida - la Bordeta Lleida 2 304067 4608194 161WI Maials Maials 2 289374 4581699 350VK Raimat Lleida 10 287749 4617960 286VL Seròs Seròs 2/10 283418 4593291 100XN Seròs - Depuradora Seròs 2 285270 4593642 89X7 Torres de Segre Torres de Segre 2 295925 4599478 215VM Vilanova de Segrià Vilanova de Segrià 2 302801 4620999 222


8

Comarca Codi Nom de l’EMA Municipi Altura del sensor de

vent (m)

X UTM (m)

Y UTM (m)

Altitud (m)

la Selva

DN Anglès Anglès 10 469522 4645711 150VN Vilobí d’Onyar Vilobí d’Onyar 478739 4636960 117

el Solsonès CA Clariana de Cardener Clariana de Cardener 10 382829 4645816 693 Z8 el Port del Comte (2.316 m) la Coma i la Pedra 6 378209 4671302 2.316 VO Lladurs Lladurs 2 370074 4660885 785 VP Pinós Pinós 2/6 378688 4629343 659el Tarragonès VQ Constantí Constantí 10 346395 4559595 112 XE Tarragona - Complex Educatiu Tarragona 10 349030 4552058 5 DK Torredembarra Torredembarra 10 367378 4556459 2la Terra Alta WD Batea Batea 2 274889 4552050 382 D8 Horta de Sant Joan Horta de Sant Joan 10 273317 4537055 515l’Urgell WL Sant Martí de Riucorb Sant Martí de Riucorb 2 340704 4604266 413 C7 Tàrrega Tàrrega 10 347109 4614634 427 VR Tornabous Tornabous 2 337316 4617403 291era Val d’Aran VS Lac Redon (2.247 m) Vielha e Mijaran 10 317992 4723250 2.247 Z6 Sasseuva (2.228 m) Arres 6 314539 4737984 2.228 CU Vielha e Mijaran Vielha e Mijaran 10 319403 4729904 1.002el Vallès Occidental XC Castellbisbal Castellbisbal 10 414555 4592635 147

VT Cerdanyola del Vallès Cerdanyola del Vallès 2 427250 4593061 84VU Rellinars Rellinars 2 409903 4609785 421XF Sabadell - Parc Agrari Sabadell 10 422512 4602178 258VV Sant Llorenç Savall Sant Llorenç Savall 10 419067 4615053 528D2 Vacarisses Vacarisses 409665 4605308 343

el Vallès Oriental X9 Caldes de Montbui Caldes de Montbui 10 430803 4607309 176 XG Parets del Vallès Parets del Vallès 10 435576 4602234 123 XK Puig Sesolles (1.668 m) Fogars de Montclús 10 453364 4624999 1.668 VX Tagamanent - PN del Montseny Tagamanent 2 442135 4622193 1.030 WE Vilanova del Vallès Vilanova del Vallès 2 441721 4599634 126


9

Figura 1. Distribució geogràfica de les estacions meteorològiques de la XEMA incloses en l’Anuari de dades meteorològiques 2011

Caracterització climàtica de l’any 2011


11

RESUM DE L’ANY 2011 L’any 2011 ha estat un any càlid1 arreu del país. Pel que fa a la precipitació acumulada, l’any 2011 ha estat un any plujós a bona part de la meitat est de Catalunya, mentre que ha estat un any sec a la meitat oest, sobretot a l’Alt Segre, a la conca de Tremp i en punts del pla de Lleida i del delta de l’Ebre. L’anomalia de temperatura de l’any 2011 respecte de la mitjana climàtica del període 1961-1990 s’ha situat entre +0,5 i +1,5 ºC a la majoria de comarques, amb alguns valors superiors a +1,5 ºC en sectors elevats del prelitoral, de l’interior i del Prepirineu. Segons la zona, la temperatura mitjana del 2011 s’ha situat lleugerament per sobre o per sota de la temperatura mitjana dels anys 2009, 2006 i 2003, que fins ara havien estat els anys més càlids enregistrats a Catalunya. Pluviomètricament, la irregularitat espacial ha estat molt marcada, ja que l’any es pot considerar plujós a bona part de la meitat est de Catalunya, especialment a les comarques del litoral Central, així com al Montseny, a les Guilleries, al Collsacabra, al Pirineu més oriental i en punts localitzats de la Catalunya Central. En canvi, ha estat un any sec a la meitat oest del país, sobretot a l’Alt Segre, a la conca de Tremp i en punts del pla de Lleida i del delta de l’Ebre. Dins de la mateixa meitat oest, destaquen dos sectors als extrems nord i sud on la precipitació anual ha superat la mitjana climàtica i el 2011 es pot qualificar de plujós. Són el massís del Port i les zones més altes del Pallars Sobirà i la Val d’Aran. L’evolució mensual de la temperatura indica que durant la primera meitat de l’any es van alternar mesos en què la temperatura va ser semblant a la mitjana climàtica (gener, març i juny) amb d’altres de càlids (febrer, maig) o fins i tot molt càlids (abril). En canvi, la segona meitat de l’any va començar amb un juliol especialment fresc (l’únic mes del 2011 amb una temperatura clarament inferior a la mitjana climàtica), però a partir de l’agost i fins a finals d’any tots els mesos han resultat càlids. Pel que fa a la precipitació, cal destacar que només hi ha hagut dos mesos (març i novembre) plujosos o molt plujosos a pràcticament tot Catalunya. El juliol també va ser molt plujós a bona part del país, però no a tot arreu. També van ser irregulars el maig, el juny i l’octubre. Els 6 mesos restants han estat secs o molt secs a la major part de Catalunya, destacant el període sec d’agost fins a finals d’octubre, justament coincidint amb l’època típicament més plujosa de l’any a molts punts del país. El llistat següent recull els principals episodis que han afectat Catalunya durant l’any 2011: • Principal fredorada de l’any entre el 20 i el 26 de gener de 2011, amb glaçades generalitzades. • Ventada de mestral entre el 21 i el 23 de febrer, amb ratxes màximes superiors a 120 km/h a l’extrem sud del país. Al Pirineu

s’acumulen fins a 50 cm de neu nova al vessant nord. • Nevada dèbil a cotes baixes de l’interior el 3 i 4 de març, amb gruixos de fins 20 cm al prelitoral Sud. • Entre l’11 i el 17 de març dos episodis de precipitacions generalitzades acumulen entre 100 i 300 mm al litoral i prelitoral i fins a

més d’1 metre de neu nova al Pirineu oriental. • Temperatura màxima superior a 30 ºC a l’interior i punts del prelitoral entre el 7 i el 10 d’abril. • Tempestes freqüents, localment fortes a l’est del país, durant el mes de juliol i principis d’agost. • La calorada més important de l’any provoca temperatures màximes de 38 a 40 ºC als indrets més càlids de l’interior entre el 16

i el 22 d’agost. • Temperatura extraordinàriament alta, entre el 10 i el 13 d’octubre, amb màximes superiors als 30 ºC al litoral, prelitoral i molts

punts de l’interior. • Successius episodis de pluja entre el 19 d’octubre i el 22 de novembre afecten tot Catalunya i acumulen fins a més de 500 mm

en punts del nord-est.

1 Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics (extrets de Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990), s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistrada respecte de la mitjana climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3,0 ºC sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 ºC i +0,5 ºC entre +0,5 ºC i -0,5 ºC entre -0,5 ºC i -3,0 ºC ≤-3,0 ºC

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic corresponent.


12

BALANÇ DE LA TEMPERATURA I LA PRECIPITACIÓ DE L’ANY 2011 Temperatura Després que el 2010 fos un dels anys més freds de les darreres dècades a Catalunya, el 2011 ha resultat càlid arreu del país. Segons la zona, la temperatura mitjana ha quedat lleugerament per sobre o per sota de les dels anys 2009, 2006 i 2003, que fins ara han estat els anys més càlids enregistrats a Catalunya. Tal com correspon a la realitat climàtica del país, la temperatura mitjana anual més elevada s’ha enregistrat al litoral Central i Sud, així com a les zones més baixes de la Ribera d’Ebre i en alguns sectors del cap de Creus. En aquestes àrees la temperatura mitjana anual s’ha situat entre els 16 i els 18 ºC. Dins d’aquests sectors, i tal com ha anat succeint els darrers anys, el valor més alt de totes les estacions de la XEMA correspon al centre de la ciutat de Barcelona. Aquest fet es deu bàsicament a l’elevada temperatura nocturna que provoca l’illa de calor urbana. A l’altre extrem, la temperatura mitjana anual més baixa s’enregistra als principals relleus del país. En aquest àmbit, enguany només ha estat inferior als 10 ºC al Pirineu i als cims més alts del prelitoral, mentre que per trobar una temperatura mitjana inferior als 5 ºC cal anar fins a les cotes més altes del Pirineu, per damunt d’uns 2.200 metres, aproximadament. Respecte a la mitjana climàtica de referència del període 1961-1990, l’anomalia de temperatura de l’any 2011 s’ha situat entre +0,5 i +1,5 ºC a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d’un any càlid en conjunt. Les anomalies de temperatura més importants, superiors a +1,5 ºC, s’han enregistrat a zones enlairades del prelitoral, de l’interior i del Prepirineu, així com al centre de la ciutat de Barcelona. A continuació es mostren les estacions de la XEMA que han enregistrat una anomalia de temperatura més gran aquest any 2011: Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC)

Barcelona - el Raval el Barcelonès 2,0 Clariana de Cardener el Solsonès 1,9 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 1,8 Sant Romà d’Abella el Pallars Jussà 1,7 Castellnou de Bages el Bages 1,7 Els indrets on l’anomalia de temperatura de l’any 2011 ha estat més discreta, amb valors que s’han situat al voltant de +0,5 ºC, han estat algunes fondalades de l’interior i punts de l’extrem sud del litoral. Principals episodis de fred Pel que fa als episodis de temperatura més baixa enregistrats durant l’any 2011, cal destacar gairebé exclusivament la fredorada que va afectar Catalunya entre els dies 20 i 26 de gener. Com sol passar en les invasions d’aire fred, la baixada de temperatura es va notar en un primer moment a les àrees d’alta muntanya. En aquest àmbit, la temperatura mínima del 2011 es va enregistrar els dies 21 i 22 de gener, i molt puntualment el dia 23. Concretament, el valor més baix de l’any a les estacions de la XEMA van ser els -19,1 ºC de la matinada del 22 de gener a Sasseuva (2.228 m), a la comarca de la Val d’Aran. En qualsevol cas, no va ser una invasió d’aire fred excepcional a l’alta muntanya, ja que només cal anar fins a l’any 2010 per trobar almenys dos episodis amb temperatures inferiors en aquesta zona. El ràpid afebliment del vent i l’absència de nuvolositat a la major part del país van permetre que a les matinades dels dies 22 i 23 de gener les glaçades fossin generals, afectant fins i tot bona part del litoral. Concretament, a l’interior del país i a les valls del Pirineu es van enregistrar els valors més baixos de


13

l’any 2011 durant les primeres hores del dia 23 de gener. A partir d’aleshores es va produir una pujada clara de la temperatura a les zones de muntanya, però l’aire fred va quedar estancat a les zones més baixes del país, de manera que a la major part del litoral i prelitoral, així com en algunes fondalades de l’interior, la temperatura mínima de l’any es va assolir durant la matinada dels dies 24, 25 i 26 de gener. Tot seguit es mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) enregistrada a les estacions d’alta muntanya (situades per sobre dels 1.800 metres d’altitud) al llarg de l’any 2011 i la data en què es va produir: Nom de l’EMA Comarca TNN (ºC) Data Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran -19,1 22 de gener Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -18,8 23 de gener Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -17,8 22 de gener Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça -17,6 21 de gener Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -17,5 22 de gener Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà -17,2 21 de gener Ulldeter (2.364 m) el Ripollès -16,8 22 de gener Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -16,7 22 de gener el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès -15,9 21 de gener Malniu (2.230 m) la Cerdanya -15,5 22 de gener Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya -15,4 22 de gener Núria (1.971 m) el Ripollès -14,5 22 de gener A la resta d’estacions de la XEMA, la temperatura mínima absoluta (TNN) de les estacions que han enregistrat valors iguals o inferiors als -10 ºC durant l’any 2011, així com la data en què es va assolir van ser les següents: Nom de l’EMA Comarca TNN (ºC) Data Das la Cerdanya -15,6 23 de gener el Pont de Suert l’Alta Ribagorça -13,1 23 de gener Guardiola de Berguedà el Berguedà -12,5 23 de gener Sant Pau de Segúries el Ripollès -11,6 23 de gener Prades el Baix Camp -11,5 23 de gener Vielha e Mijaran la Val d'Aran -11,3 23 de gener Oliola la Noguera -11,1 23 de gener la Seu d'Urgell l’Alt Urgell -10,9 23 de gener Sant Salvador de Guardiola el Bages -10,6 24 de gener Lladurs el Solsonès -10,6 23 de gener PN dels Ports el Baix Ebre -10,5 23 de gener Oliana l’Alt Urgell -10,5 24 de gener Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental -10,4 23 de gener Baldomar la Noguera -10,4 24 de gener Molló el Ripollès -10,2 22 de gener Vilanova de Segrià el Segrià -10,2 24 de gener el Poal el Pla d'Urgell -10,1 25 de gener Tot i que en general no va ser un episodi de fred excepcional, el cel serè i l’absència de vent va facilitar que algunes estacions enregistressin la temperatura més baixa de tota la seva sèrie, com va ser el cas de 7 de les 119 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades disponibles, totes situades al litoral i prelitoral de la meitat sud del país. La següent taula mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) enregistrada en aquestes estacions l’any 2011, juntament amb la data d’inici de la sèrie, l’anterior temperatura més baixa de la sèrie i la data en què es va assolir:


14

Nom de l’EMA Comarca Inici de la sèrie TNN 2011 (ºC)

Data

TNN de la sèrie (ºC)

Data TNN de la

sèrie

Vinyols i els Arcs el Baix Camp 17.05.1989 -3,4 24.01 -3,4 15.12.2001el Vendrell el Baix Penedès 11.06.1999 -5,0 22.01 -3,7 28.01.2005Alcanar el Montsià 06.05.1991 -2,3 22.01 -2,1 27.01.2005Ulldecona - els Valentins el Montsià 15.11.1990 -8,1 23.01 -7,3 01.03.2005Constantí el Tarragonès 29.05.1990 -8,0 23.01 -6,5 20.12.2009Torredembarra el Tarragonès 20.12.1999 -2,3 24.01 -2,3 08.01.2009Cerdanyola del Vallès el Vallès Occidental 15.05.1998 -6,0 22.01 -5,9 12.02.1999

Dies de glaçada El caràcter càlid de l’any 2011 s’ha notat en el nombre de dies de glaçada, ja que s’ha situat en valors més aviat baixos, especialment en comparació amb l’any 2010, quan el nombre de dies de glaçada va ser elevat a Catalunya. Els mesos hivernals van ser càlids a bona part del país, sobretot prop del litoral i a les àrees de muntanya. En canvi, a les comarques de ponent i a la majoria de fondalades de l’interior la temperatura es va situar en valors propers a la mitjana climàtica, de manera que en aquests sectors el nombre de dies de glaçada no ha estat especialment baix. Durant l’any 2011 va arribar a glaçar almenys 1 dia arreu del país, amb l’excepció del centre de la ciutat de Barcelona, on l’illa de calor urbana impedeix notablement el refredament nocturn. A la resta del litoral, totes les estacions han enregistrat glaçades, encara que amb un nombre molt variat. En general, hi ha hagut entre 1 i 10 dies de glaçada a la meitat sud del litoral, i cal destacar que en algunes estacions d’aquest sector només hi va arribar a glaçar puntualment durant la fredorada del 20 al 26 de gener. A la meitat nord del litoral, on les glaçades són un fenomen més freqüent, s’han enregistrat en conjunt entre 10 i 20 dies de glaçada, tot i que a l’àrea del cap de Creus, on el vent bufa més sovint, hi ha glaçat menys de 5 dies en tot l’any. Pel que fa a l’interior, la inversió tèrmica nocturna, típica de les nits amb vent en calma i cel serè, s’ha fet notar en el fet que el nombre de glaçades ha estat clarament més alt a les fondalades que no pas a les zones elevades. Per exemple, s’han enregistrat més de 50 dies de glaçada a molts punts del pla de Lleida, del Pla de Bages o de la plana de Vic. En canvi, ha glaçat entre 20 i 30 dies a moltes zones enlairades de la Catalunya Central o de l’altiplà Central. Lògicament, el major nombre de dies de glaçada s’ha produït a l’alta muntanya pirinenca, on ha glaçat entre 150 i 200 dies a les estacions situades entre 2.000 i 2.500 m d’altitud. Fora de l’alta muntanya, el nombre de dies de glaçada ha estat molt variable. Per exemple, s’ha situat en poc més de 50 dies a Vielha (la Val d’Aran), mentre que ha oscil·lat entre 80 i 100 dies a la majoria d’estacions del vessant sud i del Prepirineu situades a fons de vall. A l’EMA de Das, ubicada al bell mig de la plana de la Cerdanya a 1.097 metres d’altitud, les nits són especialment fredes i hi ha hagut gairebé 149 dies de glaçada durant el 2011, igualant el nombre de dies de glaçada de les estacions situades per sobre dels 2.000 metres a la mateixa comarca. Principals episodis de calor Pel que fa a la temperatura més alta assolida durant l’any 2011, cal destacar que s’han enregistrat valors clarament més elevats a l’interior del país que no pas prop de la costa. Aquest fet, que és una


15

característica típica de l’estiu mediterrani, no s’havia produït en anys anteriors, ja que els valors de temperatura màxima absoluta dels anys 2009 i 2010 van fregar els 40 ºC tant en punts de l’interior com en molts sectors del litoral i prelitoral. En canvi, si bé durant el 2011 s’han arribat a superar els 40 ºC als indrets típicament més càlids del país, la temperatura màxima anual només ha superat lleugerament els 30 ºC a bona part del litoral català. Entre els episodis que han provocat temperatures més elevades durant l’any 2011 destaca molt especialment la calorada que va afectar Catalunya entre els dies 16 i 22 d’agost, quan es va produir una advecció d’aire càlid a nivells baixos provinent del nord d’Àfrica que va afectar bona part de la Mediterrània occidental i que va provocar temperatures de l’ordre de 24 ºC a 850 hPa (uns 1.500 m d’altura, aproximadament) els dies 20 i 21. Aquesta massa d’aire tan càlid es va començar a retirar cap al Mediterrani a partir del dia 22, afavorint una progressiva baixada de la temperatura a l’interior i al Pirineu, que no va ser perceptible al litoral fins al dia 23. Les temperatures màximes de l’episodi, amb valors entre els 38 ºC i els 40 ºC, es van enregistrar en zones baixes de l’interior (pla de Lleida, Pla de Bages o plana de Vic) i a les valls del Prepirineu més occidental (vall del Segre i conca de Tremp). En canvi, cal destacar que el règim de marinada present a les comarques del litoral va mantenir la temperatura diürna relativament baixa arran de mar, amb temperatures màximes properes als 30 ºC i amb una humitat relativa elevada. Només en alguns sectors del litoral Central i de la Costa Brava es van enregistrar puntualment temperatures màximes properes als 35 ºC. La taula següent mostra les estacions de la XEMA que han enregistrat una temperatura màxima absoluta (TXX) superior als 39 ºC al llarg de l’any 2011. En tots els casos es tracta de la temperatura màxima del dia 20 d’agost, quan la temperatura va tocar sostre a l’interior:

Nom de l’EMA Comarca TXX (ºC) Data Tornabous l’Urgell 40,9 20 d'agost Lleida - la Bordeta el Segrià 40,1 20 d'agost Sant Romà d'Abella el Pallars Jussà 40,0 20 d'agost Castelldans les Garrigues 39,8 20 d'agost Alcarràs el Segrià 39,8 20 d'agost Oliana l’Alt Urgell 39,7 20 d'agost Seròs el Segrià 39,5 20 d'agost la Pobla de Segur el Pallars Jussà 39,4 20 d'agost Mollerussa el Pla d'Urgell 39,4 20 d'agost Vallfogona de Balaguer la Noguera 39,3 20 d'agost Castellnou de Seana el Pla d'Urgell 39,2 20 d'agost el Poal el Pla d'Urgell 39,2 20 d'agost Baldomar la Noguera 39,1 20 d'agost Oliola la Noguera 39,1 20 d'agost Artés el Bages 39,0 20 d'agost Gurb Osona 39,0 20 d'agost En molts sectors de l’interior no s’enregistraven temperatures màximes tan elevades des de l’agost del 2007 i puntualment des de l’agost del 2003. Fins i tot va haver-hi 2 de les 124 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades que van assolir la temperatura més alta de tota la seva sèrie. A continuació es mostra la temperatura màxima assolida al llarg de l’episodi en aquestes dues estacions (enregistrada el dia 20), la data d’inici de la sèrie i la temperatura màxima absoluta (TXX) fins a l’agost del 2011:


16

Nom de l’EMA Comarca Inici de la sèrie TXX 2011 (ºC)

Data

TXX de la sèrie

(ºC) Data TNN

Lleida - la Bordeta el Segrià 16.09.1997 40,1 20.08 39,7 28.08.2007Lladurs el Solsonès 05.05.1998 38,5 20.08 37,4 01.08.2001 A banda d’aquest episodi de mitjan agost, durant el qual un 87% de les estacions de la XEMA van enregistrar la temperatura màxima de l’any, a l’estiu del 2011 no es van produir altres calorades importants a Catalunya. Malgrat tot, el 13% restant d’estacions de la XEMA, totes situades al litoral i prelitoral, van enregistrar la temperatura màxima anual en altres moments de l’any:

- El juny del 2011 no va ser un mes especialment calorós a Catalunya. De totes maneres, l’ambient es va anar fent plenament estiuenc durant la segona quinzena, fins al punt que un 2% de les estacions de la XEMA (a l’Alt Empordà i al massís dels Ports) van enregistrar la temperatura més alta de l’any a finals de mes.

- Durant el mes de juliol no es va produir cap gran calorada, però un 4% de les estacions de la XEMA, situades totes al litoral i prelitoral del sud del país, van enregistrar la temperatura màxima anual aquest mes.

- A banda de la calorada del 16 al 22 d’agost, aquell mes hi va haver altres dies amb una temperatura màxima localment elevada i un 3% de les estacions de la XEMA van enregistrar la temperatura màxima anual durant el mes d’agost, però fora de la principal calorada.

- L’ambient estiuenc no va desaparèixer un cop acabat el mes d’agost, sinó que es va mantenir durant el mes de setembre, fins al punt que un 4% de les estacions de la XEMA, situades a la Ribera d’Ebre, al Baix Camp, al Baix Ebre i al Montsià, van assolir la temperatura màxima del 2011 durant la primera quinzena del mes.

- Finalment, l’estació de Castelló d’Empúries (l’Alt Empordà) va enregistrar una temperatura màxima anual de 32,9 ºC els dies 24 de maig i 12 d’octubre. L’absència d’episodis de calor importants durant bona part de l’estiu i l’acció suavitzadora de la marinada durant la calorada de l’agost van provocar que en aquesta estació la temperatura màxima anual prengués un valor tan moderat i en unes dates insòlites.

La temperatura de l’any 2011 a escala planetària A escala planetària, l’any 2011 ha estat el desè més càlid des del 1850, quan s’inicien els registres instrumentals, segons dades de l’Organització Meteorològica Mundial (WMO). L’anomalia de temperatura d’aquest 2011 ha estat de +0,41 ± 0,11 ºC respecte de la mitjana del període 1961-1990. L’any més càlid enregistrat a escala global va ser el 2010, quan l’anomalia va ser de +0,5 ºC. Per la seva banda, la nord-americana NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) ha qualificat l’any 2011 com l’onzè any més càlid de la sèrie iniciada l’any 1880 a escala planetària, amb una anomalia de temperatura de +0,51 ºC per sobre de la mitjana del segle XX. Pel que fa a la distribució de les anomalies de temperatura al conjunt del planeta durant aquest 2011, aquest ha estat un any especialment càlid a l’hemisferi nord, sobretot a les latituds més elevades. Així, les anomalies més importants s’han produït al nord del continent asiàtic, i en menor mesura a bona part d’Europa i d’Amèrica del Nord.


17

Precipitació Pel que fa a la precipitació acumulada, l’any 2011 ha tingut un comportament força contrastat entre les comarques de la meitat oriental i occidental del país. Ha estat un any plujós a bona part de la meitat est de Catalunya, especialment a les comarques del litoral Central, així com al Montseny, a les Guilleries, al Collsacabra, al Pirineu més oriental i en algun punt localitzat de la Catalunya Central. En canvi, ha estat un any sec a la meitat oest del país, sobretot a l’Alt Segre, a la conca de Tremp i en punts del pla de Lleida i del delta de l’Ebre. Dins de la mateixa meitat oest, destaquen dos sectors als extrems nord i sud on la precipitació anual ha superat la mitjana climàtica i el 2011 es pot qualificar de plujós. Són el massís del Port i les zones més altes del Pallars Sobirà i la Val d’Aran. La quantitat de precipitació que s’ha acumulat al llarg del 2011 mostra la gran irregularitat espacial de la pluviometria a Catalunya. Les quantitats més extremes cal situar-les a les zones més baixes del pla de Lleida, on s’han acumulat entre 250 i 300 mm, mentre que la precipitació anual ha superat els 1.400 mm en punts de la vall de Camprodon (el Ripollès), de la Vall d’en Bas (la Garrotxa), als cims del Montseny i a les cotes més altes del Pallars Sobirà i la Val d’Aran. A banda de les quantitats més extremes, cal destacar les zones següents on s’han superat els 1.000 mm de precipitació anual: el sector més oriental del Pirineu i Prepirineu, el Collsacabra, les Guilleries, el massís del Montseny, les cotes més altes del Pirineu occidental i el massís dels Ports. D’altra banda, cal destacar que la precipitació del 2011 ha superat els 800 mm a la resta del quadrant nord-est del país (excepte a la franja litoral), a l’Alt Berguedà, al Barcelonès i en alguns punts del prelitoral Central. La taula següent mostra la precipitació acumulada durant l’any 2011 a totes les estacions de la XEMA que han superat els 1.000 mm. És habitual que les quantitats més elevades corresponguin a les estacions d’alta muntanya (situades per sobre dels 1.800 metres d’altitud), però enguany s’han produït alguns dels màxims més importants en punts del Ripollès, la Garrotxa i el massís del Montseny, que són les àrees climàticament més plujoses del país fora de l’alta muntanya pirinenca.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Sant Pau de Segúries el Ripollès 1.487,2 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 1.475,6 la Vall d'en Bas la Garrotxa 1.431,5 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 1.428,0 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 1.419,1 Molló el Ripollès 1.408,3 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 1.338,2 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 1.333,9 PN dels Ports el Baix Ebre 1.272,8 Viladrau Osona 1.260,0 Olot la Garrotxa 1.157,9 Núria (1.971 m) el Ripollès 1.147,8 Montesquiu Osona 1.104,1 Anglès la Selva 1.058,9 Banyoles el Pla de l'Estany 1.058,0 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 1.053,7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 1.042,9 Tagamanent - PN del Montseny el Vallès Oriental 1.042,7 Dosrius - PN Montnegre Corredor el Maresme 1.001,6 Totes aquestes estacions corresponen al Pirineu, Prepirineu i comarques del nord-est, amb l’excepció de l’estació que l’SMC gestiona al massís del Port, a l’extrem sud del país.


18

Pel que fa a les zones on la precipitació ha estat més escassa al llarg de l’any 2011, s’han recollit menys de 400 mm als sectors típicament més secs del país, bàsicament al pla de Lleida i les comarques circumdants, però també en d’altres indrets climàticament més plujosos, com ara en punts de la conca de Tremp, de la Conca de Barberà i del delta de l’Ebre. Dins d’aquestes àrees s’han recollit fins i tot menys de 300 mm de precipitació a les zones més baixes del pla de Lleida, concretament a la comarca del Segrià i zones properes, tal com mostra la taula següent:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Seròs el Segrià 253,1 Torres de Segre el Segrià 255,9 Alcarràs el Segrià 266,5 Alguaire el Segrià 268,8 Castellnou de Seana el Pla d'Urgell 278,4 Raimat el Segrià 291,3 Golmés el Pla d'Urgell 293,9 Aitona el Segrià 294,3 Mollerussa el Pla d'Urgell 294,4 Lleida - la Bordeta el Segrià 295,5 Alfarràs el Segrià 297,2 Castelldans les Garrigues 297,7 Respecte a la mitjana climàtica, l’any 2011 es pot qualificar de plujós (s’hi ha enregistrat més d’un 110% de la mitjana climàtica) a les conques dels rius catalans que desemboquen directament al Mediterrani, mentre que ha estat un any sec (menys d’un 90% de la mitjana climàtica) a gran part de les conques del Segre i l’Ebre. En el primer sector destaquen algunes zones on la precipitació acumulada ha estat de més del 130% respecte de la mitjana climàtica, com ha passat al Barcelonès, al Maresme, al massís del Montseny, al massís dels Ports i en d’altres indrets de manera més puntual. La taula següent mostra la precipitació acumulada a les estacions que han recollit una quantitat més gran respecte de la seva mitjana climàtica:

Nom de l’EMA Comarca % PPT respecte de la mitjana climàtica PPT (mm)

Barcelona - el Raval Barcelonès 164 925,0 Dosrius - PN Montnegre Corredor Maresme 148 1.001,6 Vilanova del Vallès Vallès Oriental 146 932,6 PN dels Ports Baix Ebre 146 1.272,8 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 142 905,7 Pel que fa a les comarques on el 2011 ha estat un any sec, bàsicament situades a ponent, cal destacar que la precipitació acumulada ha quedat per sota del 70% de la mitjana climàtica al tram superior del Segre, a la conca de Tremp, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre i en punts del pla de Lleida. La taula següent mostra les estacions on el dèficit pluviomètric ha estat més marcat al llarg del 2011, ja que la precipitació no ha superat el 60% respecte de la mitjana climàtica:

Nom de l’EMA Comarca % PPT respecte de la mitjana climàtica PPT (mm)

Sant Romà d'Abella el Pallars Jussà 54 370,5 Das la Cerdanya 59 442,9 la Pobla de Segur el Pallars Jussà 60 427,6 Illa de Buda el Montsià 60 347,5 Organyà l’Alt Urgell 60 417,3


19

Cal destacar que la precipitació acumulada ha superat la mitjana climàtica en zones on aquesta ja és elevada, com ara al Pirineu oriental i a les comarques del nord-est. En canvi, ha quedat clarament per sota precisament a les zones on la mitjana climàtica és més escassa, com és el cas de les comarques de ponent. D’aquesta manera, el 2011 s’ha accentuat la irregularitat pluviomètrica pròpia del clima de Catalunya. Un exemple d’aquesta irregularitat ha estat la precipitació recollida a dues comarques pirinenques veïnes, com són la Cerdanya i el Ripollès. Si bé a la primera el dèficit pluviomètric ha estat notable, a la segona s’hi ha enregistrat la precipitació més abundant del país, de manera que hi ha més de 1.000 mm de diferència entre la precipitació recollida al llarg del 2011 al fons de la Cerdanya (442,9 mm a Das) i la d’algunes valls del Ripollès (1.487,2 mm a Sant Pau de Segúries). Principals episodis de precipitació La taula següent mostra la precipitació diària més elevada en aquelles estacions que durant l’any 2011 han superat el llindar de 100 mm en 24 hores (0-24 hores UTC):

Nom de l’EMA Comarca PPTx24h (mm) Data Òdena l’Anoia 202,9 3 de novembre Mas de Barberans - Abocador el Montsià 187,1 19 de novembre Sant Salvador de Guardiola el Bages 168,9 3 de novembre Viladrau Osona 154,7 15 de novembre Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 154,0 15 de novembre Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 137,7 6 de novembre l'Espluga de Francolí la Conca de Barberà 132,4 15 de novembre Malgrat de Mar el Maresme 131,6 24 d’octubre PN dels Ports el Baix Ebre 126,2 12 de març el Montmell el Baix Penedès 123,8 12 de març la Vall d'en Bas la Garrotxa 122,8 15 de març la Llacuna l’Anoia 118,9 3 de novembre Dosrius - PN Montnegre Corredor el Maresme 116,9 12 de març Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat 116,6 12 de març Perafita Osona 115,1 26 de juliol Fornells de la Selva el Gironès 112,9 26 de juliol Anglès la Selva 112,8 12 de març Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 109,8 3 de novembre la Bisbal del Penedès el Baix Penedès 109,7 12 de març Núria (1.971 m) el Ripollès 109,5 3 de novembre Girona el Gironès 109,2 26 de juliol Molló el Ripollès 109,0 15 de març Vilablareix el Gironès 108,9 26 de juliol l'Aldea el Baix Ebre 108,4 20 de novembre Constantí el Tarragonès 107,3 12 de març Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 106,0 12 de març Portbou l’Alt Empordà 105,2 28 d’octubre Vallirana el Baix Llobregat 105,1 12 de març Prades el Baix Camp 104,9 15 de novembre Sant Pau de Segúries el Ripollès 103,2 15 de març Castellnou de Bages el Bages 102,6 3 de novembre Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 101,6 3 de novembre Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 100,7 6 de novembre Font-rubí l’Alt Penedès 100,4 12 de març


20

Una cinquena part de les estacions de la XEMA han enregistrat 100 mm en 24 hores almenys en una ocasió al llarg de l’any 2011. Són estacions situades a les comarques del litoral i prelitoral, així com en alguns punts del Pirineu. En canvi, a bona part de l’interior la precipitació màxima en un sol dia s’ha situat entre 25 i 50 mm. Les precipitacions superiors a 100 mm en un sol dia, entre les quals destaquen els 202,9 mm enregistrats a Òdena, el 3 de novembre, s’han produït coincidint amb els episodis de precipitació més abundant i extensa que han afectat Catalunya al llarg de l’any. D’una banda, durant el doble episodi del mes de març (del dia 11 al 13 i del 14 al 17). De l’altra, en un dels molts episodis de pluja que es van succeir de manera gairebé ininterrompuda entre el 19 d’octubre i el 22 de novembre. A banda d’aquests episodis, també es van superar els 100 mm en 24 hores a punts de l’interior del nord-est a conseqüència de les pluges de la tarda i el vespre del 26 de juliol. Intensitats màximes de precipitació Si bé les quantitats de precipitació acumulada en 24 hores superiors als 100 mm coincideixen amb els principals episodis de precipitació al llarg de l’any, les intensitats de precipitació més elevades (precipitació màxima acumulada en només un minut) s’han enregistrat en tempestes més aviat localitzades i en dates que no corresponen amb els esmentats episodis que han provocat les precipitacions més abundants al llarg de l’any. La taula que es mostra a continuació conté les estacions que han enregistrat una precipitació màxima superior a 4 mm en només 1 minut. Les dates en què s’han assolit aquestes intensitats tan importants van des del mes d’abril i fins al novembre, de manera que cap correspon als mesos hivernals. D’altra banda, són estacions situades des del litoral fins al Pirineu oriental, passant pel prelitoral i la Catalunya Central.

Nom de l’EMA Comarca PPTx1min (mm) Data Cerdanyola del Vallès el Vallès Occidental 5,4 30 de juliol Sant Salvador de Guardiola el Bages 5,1 31 de maig Olot la Garrotxa 4,9 18 de setembre el Montmell el Baix Penedès 4,8 31 de maig Mas de Barberans - Abocador el Montsià 4,5 3 de juliol Sant Pau de Segúries el Ripollès 4,2 29 d’agost Badalona - Museu el Barcelonès 4,1 28 d’abril Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat 4,1 7 de maig Vilobí d'Onyar la Selva 4,1 4 de juny Clariana de Cardener el Solsonès 4,0 20 de novembre Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 4,0 30 de juliol Òdena l’Anoia 4,0 31 de maig


21

Gruix de neu a les estacions d’alta muntanya Finalment, en referència a la neu acumulada a l’alta muntanya, la taula següent mostra el gruix de neu màxim (GNx) enregistrat a totes les estacions d’alta muntanya de la XEMA (situades a més de 1.800 metres d’altitud) durant l’any 2011, i la data en què es va assolir aquest gruix màxim:

Nom de l’EMA Comarca GNx (cm) Data Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 220 17/03/2011 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 182 16/03/2011 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 180 17/03/2011 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 145 17/03/2011 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 137 31/03/2011 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 132 15/03/2011 Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 99 16/03/2011 Núria (1.971 m) el Ripollès 83 15/03/2011 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 76 16/03/2011 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 72 22/03/2011 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 69 16/03/2011 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 65 17/03/2011 L’any 2011 va començar amb gruixos de neu de 50 a 100 cm a les estacions de la Val d’Aran i l’extrem nord del Pallars Sobirà. En canvi, a la resta del Pirineu, la coberta de neu va ser d’un gruix molt inferior o fins i tot inexistent al llarg dels mesos de gener i febrer. No va ser fins als episodis de precipitació del mes de març quan el gruix de neu va augmentar clarament a tot el Pirineu. Entre els dies 11 i 17 de març es va acumular fins a més d’1 metre de neu nova al Pirineu oriental i va ser aleshores quan es va assolir el gruix de neu màxim de tot el 2011 a la majoria d’estacions, tal com mostra la taula 13. A partir de llavors, la primavera va ser càlida i va accelerar la fusió de la neu, que havia desaparegut de totes les estacions entre principis d’abril i principis de maig, abans que en anys anteriors. L’1 de juny va tornar a nevar al Pirineu, fins a 20 cm al Ripollès, però la neu es va mantenir poques hores al terra. L’absència de neu dels mesos estiuencs es va allargar fins a finals d’octubre, després d’uns mesos d’agost i setembre càlids i molt secs al Pirineu. A partir de llavors, i coincidint amb els successius episodis de precipitació que van afectar Catalunya entre finals d’octubre i de novembre, el gruix de neu va anar augmentant a bona part de la serralada. Es van superar els 50 cm de neu a les estacions situades a major altitud del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, així com a Ulldeter (2.410 m), al Ripollès. Finalment, durant el mes de desembre, només es van produir nevades destacables al vessant nord del Pirineu, de manera que el gruix de neu només va augmentar a les estacions de la Val d’Aran i a l’extrem nord del Pallars Sobirà, acumulant fins a més de 150 cm de Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà. Fora del Pirineu, durant l’any 2011 no s’han produït nevades importants a cotes baixes a Catalunya. L’episodi més destacat de precipitacions en forma de neu a cotes relativament baixes de l’interior i del prelitoral va ser el dels dies 3 i 4 de març. El dia 3 es van produir nevades dèbils per damunt d’uns 500 metres a la meitat nord del país, amb gruixos inferiors als 5 cm en conjunt i de fins a 14 cm a l’EMA de Puig Sesolles (1.668 m), que està ubicada al massís del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. L’endemà, les precipitacions es van traslladar cap a les muntanyes del sud del país. Les EMA del PN dels Ports (1.055 m, al Baix Ebre) i de Prades (969 m, al Baix Camp), van enregistrar gruixos de 28 cm i 20 cm, respectivament. La neu també va agafar a Horta de Sant Joan (la Terra Alta), on es va observar un gruix de neu de 7 cm.


22

Mapes de temperatura mitjana i precipitació de l’any 2011 i d’anomalia respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, ni els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.


23

Anàlisi mensual Gener El mes de gener del 2011 va ser termomètricament normal o fred a gran part de Catalunya, tret de punts del litoral Central i de la Catalunya Central on el mes va ser càlid. Entre els dies 20 i 26 de gener de 2011 es va produir una fredorada que va fer que s’assolís la temperatura més baixa de l’any a totes les comarques, amb glaçades nocturnes generalitzades. Fins i tot, algunes estacions del litoral Sud amb més de 20 anys de dades van enregistrar la temperatura més baixa de la sèrie. Pluviomètricament, el gener va ser sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a punts de la depressió Central, del massís del Montseny, del Prepirineu i de la Val d’Aran. En canvi, va ser un mes plujós a la Costa Brava i en punts del litoral Sud. L’episodi de precipitacions més destacat del mes es va produir entre els dies 27 i 31, quan es van acumular més de 50 mm en punts del litoral. Va nevar al Pirineu, Prepirineu i zones altes de la Catalunya Central i prelitoral, amb gruixos inferiors als 10 cm en conjunt. Febrer El mes de febrer del 2011 va ser càlid a gran part de Catalunya, especialment al Pirineu i Prepirineu, mentre que en punts de la Costa Brava i de la depressió Central va ser un mes termomètricament normal. D’altra banda, va ser un mes sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec al terç nord del país i a l’extrem sud. En canvi, a la Val d’Aran i a les parts més elevades del Pallars Sobirà el mes va ser plujós. Cal destacar l’episodi de vent fort que va afectar el Principat entre els dies 21 i 23, amb ratxes màximes superiors als 120 km/h a les Terres de l’Ebre, l’Alt Empordà i les zones més elevades del Pirineu i Prepirineu. Durant aquest episodi va nevar a tot el Pirineu, especialment al vessant nord, on es van acumular fins a més de 50 cm de neu nova. Març El mes de març va ser molt plujós a gran part del territori, a excepció d’alguns sectors del quadrant nord-oest, on el març no va passar de plujós. La precipitació acumulada va superar en general els 100 mm, excepte a les comarques de ponent, i fins i tot els 200 mm al Pirineu més oriental, Guilleries, Collsacabra, Montseny, zones altes del Maresme i massís dels Ports. A l’Observatori Fabra de Barcelona, amb dades des del 1914, ha estat el març més plujós de tota la sèrie. La major part de la precipitació mensual es va recollir durant el doble episodi dels dies 11-13 i 14-17, quan d’altra banda es va acumular fins a més d’1 metre de neu nova al Pirineu oriental. Pel que fa a precipitacions en forma de neu en cotes baixes, es van acumular fins a 5 cm per damunt d’uns 500 m a l’interior de la meitat nord el dia 3 i fins a més de 20 cm en zones elevades del prelitoral tarragoní el dia 4. Termomètricament, el mes va ser normal a gran part del país, si bé a punts de la conca de Tremp, interior de Catalunya i litoral Central el mes va ser lleugerament càlid. En canvi, al massís dels Ports i a punts del quadrant nord-est, el mes va ser lleugerament fred. Abril L’abril del 2011 va ser termomètricament càlid a gran part del país, i fins i tot molt càlid a àmplies zones del Pirineu, del Prepirineu, de la depressió Central i a punts del litoral i prelitoral Central. El mes destacat del mes va ser l’elevada temperatura dels dies 7 al 10, quan aire molt càlid procedent del continent africà va afectar la Mediterrània occidental i la temperatura màxima va superar els 30 ºC a les comarques de ponent,


24

un fet excepcional en una primera quinzena d’abril. Algunes estacions amb més de 20 anys de dades van enregistrar la temperatura més alta en el mes d’abril. Pluviomètricament, el mes va ser sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a punts del litoral Central i Nord, comarca de la Noguera i la conca de Tremp. En canvi, a l’extrem sud del país i l’àrea litoral de la comarca del Baix Penedès l’abril s‘ha de qualificar de plujós, i de molt plujós al massís dels Ports. En aquest darrer sector, s’hi van enregistrar més de 100 mm entre el 19 i el 26 d’abril. Maig El maig del 2011 va ser un altre mes càlid arreu del país, i molt càlid a punts del Prepirineu occidental i de la depressió Central. Pluviomètricament, el mes de maig va estar marcat per la irregularitat pluviomètrica causada per les tempestes que van afectar el Principat. D’aquesta manera, el maig va ser sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec al cap de Creus i a punts de la Costa Brava. En canvi, a àmplies zones del Pirineu i del Prepirineu, i a punts de l’altiplà Central, de la plana de Lleida, i del litoral i prelitoral Central, el mes s’ha de qualificar de normal o fins i tot plujós. Cal destacar l’episodi de precipitacions del dia 11 al 15, quan es van acumular entre 50 i 100 mm a bona part de l’interior del nord-est. D’altra banda, el dia 31 de maig hi van haver tempestes localment molt intenses, especialment al prelitoral Central. Juny El juny del 2011 va trencar la dinàmica dels dos mesos càlids anteriors i va ser termomètricament normal o lleugerament fred a gran part del país, si bé lleugerament càlid a la Terra Alta, la Cerdanya, punts del nord-est, de la depressió Central i del litoral Central. Cal destacar que el dia 1 es va enregistrar la temperatura mínima més baixa en un mes de juny almenys dels darrers 15 anys a les estacions d’alta muntanya. A més a més, es van produir nevades al Pirineu, amb gruixos de fins a 25 cm a les cotes més altes del Ripollès. Pluviomètricament, el mes va tornar a ser molt irregular, essent molt plujós a àmplies zones del litoral i prelitoral Central, a la Catalunya Central i a la ciutat de Tarragona. En canvi, va ser molt sec a punts de la depressió de l’Ebre. Durant la primera quinzena del mes l’ambient va ser fresc en conjunt i la inestabilitat va ser notable, amb tempestes localment fortes, preferentment a la meitat nord del país. En canvi, durant la segona quinzena l’ambient es va anar fent més estiuenc, amb tempestes més aïllades. Juliol El juliol del 2011 va ser el més fred a Catalunya des de l’any 1997 i no es va produir cap calorada important al llarg de tot el mes. D’altra banda, va ser un mes molt plujós al quadrant nord-est i a punts de la Costa Daurada i de la Ribera d’Ebre. En canvi, el mes va ser sec a àmplies zones de la depressió Central, del Pirineu i del Prepirineu occidental, així com a l’extrem sud del litoral. Entre les moltes jornades en què s’hi van produir precipitacions localment abundants, sovint a la meitat nord del país, destaquen les quantitats acumulades el dia 26, quan es van superar els 100 mm en punts de l’interior del nord-est. Cal remarcar les fortes ventades que es van produir durant la tempesta del dia 30 al litoral Central i que van provocar desperfectes a la ciutat de Barcelona. A l’Observatori Fabra de Barcelona es va enregistrar una ratxa màxima de 114,1 km/h, la més forta des del 3 de setembre de 2004.


25

Agost El mes d’agost del 2011 va ser càlid a gran part del país, sobretot a les comarques de l’interior. En canvi, va ser un mes normal o fins i tot lleugerament fred a la Costa Brava. També va resultar termomètricament normal en alguns sectors de la resta del litoral i prelitoral, especialment del delta de l’Ebre i de les zones més baixes del Vallès. Entre els dies 16 i 22 es va produir la calorada més important de l’any a Catalunya, amb temperatures màximes properes o lleugerament superiors als 40 ºC als sectors més càlids de l’interior. En canvi, l’acció de la marinada va mantenir la temperatura màxima clarament per sota dels 35 ºC al litoral. En molts sectors de l’interior no s’enregistraven temperatures màximes tan elevades des de l’agost del 2007 i puntualment des de l’agost del 2003. Pluviomètricament, l’agost va ser molt sec a la major part de Catalunya. Només en dos sectors diferenciats del Pirineu la precipitació mensual va assolir o superar lleugerament la mitjana climàtica, com són el tram més alt del riu Ter i el vessant sud del Pirineu occidental. Cal retrocedir fins a l’any 2001 per trobar un agost amb una precipitació tan escassa en una àrea tan extensa del país. Setembre El mes de setembre va tornar a ser càlid a gran part del país, sobretot al Prepirineu, punts del litoral i prelitoral Central, algunes zones de l’altiplà Central i al pla de Lleida, al tram més alt de la conca del Freser i interior de la comarca de l’Alt Empordà. Cal retrocedir fins a l’any 1987 per trobar un setembre més càlid. Destaca la calorada que va afectar Catalunya entre els dies 7 i 12, amb temperatures màximes puntualment superiors als 35 ºC a la depressió Central i la Ribera d’Ebre. Durant aquest episodi algunes estacions de la Ribera d’Ebre i del nord-est del país amb més de 10 anys de dades van enregistrar la temperatura màxima més alta en un mes de setembre. Pluviomètricament, el setembre va ser novament molt sec a la major part de Catalunya. La precipitació mensual només va assolir o superar lleugerament la mitjana climàtica a la Garrotxa i algun punt del nord del Baix Empordà. Destaca especialment la precipitació del dia 18, quan es van acumular més de 50 mm en punts de l’interior del nord-est. Octubre El mes d’octubre del 2011 va ser un altre mes càlid a gran part del país, sobretot al Prepirineu, la Catalunya Central i punts del litoral i prelitoral Central. En canvi, va ser termomètricament normal a la Costa Brava, al Pirineu oriental i a punts del pla de Lleida. Durant la primera quinzena d’octubre es van produir dos episodis de temperatures molt elevades a Catalunya, el primer del dia 3 al 5 i el segon del 10 al 13. Aquest últim va ser molt destacat, ja que la temperatura màxima va superar els 30 ºC a totes les comarques del litoral i del prelitoral, a la Catalunya Central i fins i tot en algunes valls del Pirineu i Prepirineu. A l’Observatori Fabra de Barcelona es va enregistrar una temperatura màxima de 32,4 ºC el dia 12, el valor més alt en un mes d’octubre des de l’inici de la sèrie, l’any 1913. Pluviomètricament, l’octubre va trencar la dinàmica de mesos secs a gairebé tot el país i va resultar un mes molt plujós a punts de la Costa Brava, litoral Nord del Maresme i en algun punt a cavall del Baix Camp i del Tarragonès. Al litoral i prelitoral Central i Nord i punts del vessant sud del Pirineu el mes va ser plujós o normal. A la resta, el mes va tornar a ser sec, i fins i tot molt sec a les Terres de l’Ebre. La primera quinzena del mes va continuar marcada per l’absència de precipitacions, però a partir del dia 19 es va iniciar una successió d’episodis de pluja que durant 5 setmanes van afectar tot el país, amb diverses jornades en què es van acumular més de 100 mm en punts del litoral i prelitoral.


26

Novembre Per quart mes consecutiu, el novembre va ser un mes càlid a gran part del país, i fins i tot molt càlid a gran part del Prepirineu, l’altiplà Central, la Catalunya Central i punts de la comarca del Segrià. De totes maneres, en aquesta ocasió no va ser perquè es produïssin episodis amb temperatures molt elevades, sinó per les masses d’aire càlid i humit del sud i sud-est que van afectar Catalunya, acompanyant els episodis de precipitació. En temperatura mitjana, el novembre va ser un dels més càlids de les darreres dècades a Catalunya, si bé encara ho havia estat més el novembre del 2006. Pluviomètricament, el novembre va ser molt plujós a gran part del país, tot i que no va passar de plujós al Pirineu i Prepirineu occidental, al delta de l’Ebre, a l’extrem més occidental de les comarques del Segrià i de la Terra Alta, així com a punts del litoral i prelitoral Sud i del massís del Garraf. D’altra banda, el novembre va ser pluviomètricament normal al tram més alt del riu Segre. Cal remuntar-se fins a l’any 1983 per trobar un novembre més plujós a Catalunya. Des de principis de mes i fins al dia 22 es van encadenar diversos episodis de precipitació que van afectar principalment les comarques del litoral i prelitoral, així com alguns punts del Pirineu. Al llarg del mes la precipitació acumulada va ser de més de 200 mm al quadrant nord-est, extrem sud i zones altes del Pirineu occidental. Com a valor extrem, al cim del Montseny s’hi van acumular més de 500 mm. Desembre Tal com ja havia passat els 4 mesos anteriors, el desembre del 2011 va tornar a ser càlid a gran part del país, a excepció del tram mitjà del riu Segre, la conca de Tremp, algunes fondalades de l’Alt Berguedà i punts de la Costa Brava on el mes va ser normal. Pluviomètricament, el desembre va ser molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-oest, on va ser normal o plujós, i, fins i tot, molt plujós en zones elevades de la Val d’Aran. L’episodi més destacat del mes va deixar una nevada destacable al Pirineu i fortes ratxes de vent als indrets típicament més ventosos del país entre els dies 15 i 21. La nevada va deixar en general més de 20 cm de neu a les cotes altes de la Val d’Aran i zones properes, amb un màxim molt destacat de 102 cm a Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà.

Dades de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques AutomàtiquesServei Meteorològic de Catalunya...

Documents

Transcript of Dades de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques AutomàtiquesServei Meteorològic de Catalunya...