ANY XXXVI N. 435 OCTUBRE 2015 SANTA COLOMA DE QUERALT 3 e

Hem de protegir més el nostre patrimoni

Foto

: Ja

um

e m

art

ell

La Segarra2

Dades MeteorològiquesDia Precipitació Temperatures

8 Hores Màx. Mín.

1 3,3 9,2 18 7,8

2 3,2 12 19,4 9

3 16,6 20,6 11,6

4 10,8 19,8 9,4

5 15,2 25,4 10,6

6 0,3 13,4 22,4 13

7 11,4 19,2 10,6

8 9,2 19,2 6,6

9 6,8 19,6 6,4

10 6 20,6 5,8

11 8,4 24,2 6

12 13,8 23,2 8,2

13 13,2 13,6 11,6

14 8,6 14,4 8,2

15 3,6 15,2 3

16 2 16,4 1

17 3,6 17 1,4

18 12 19,4 2,8

19 13,2 17,4 12

20 13,6 15,8 13

21 6,4 14,2 6,2

22 4,6 15,2 4

23 8,4 21,2 4

24 9,4 17,2 8

25 10 18 9,4

26 12 16,6 9,8

27 1,8 13 18 11,8

28 2,4 9,4 14,4 8,4

29 8,6 16,6 8,2

30 7,8 18,6 6,6

31 8,6 19 6,8

Temp. màxima + alta 25,4 “ “ - alta 13,6 “ “ mitjana 18,4Temp. mín. + baixa 1 “ “ - baixa 13 “ “ mitjana 7,8 Dies de precipitació 5Total precipitació 11Màxima en un dia 3,3

per Marga Fuster Compte Octubre

> CONTRAPORTADA 138,00 e

> 1 PÀGINA A COLOR

(números especials) 200,00 e

> 1 PÀGINA 100,00 e

> 1/2 PÀGINA 61,00 e

> 1/4 PÀGINA 40,00 e

> 1/8 PÀGINA 28,00 e

> 1/16 PÀGINA 18,00 e

> 1/16 PÀGINA

(Inserció anual) 10,00 e

> Subscripció anual 29,00 e

> Números endarrerits 4,00 e

> Franqueig especial 40,00 e PUBLICITAT: En cas de 6 insercions a l’any, descompte del 20 % En facturar es carregarà l’IVA vigent.

TARIFA 2015

EditorialSumari

Octubre 20153

La Segarra no es fa responsable de l’opinió expressada pels seus col·laboradors. Els arti-cles d’opinió hauran d’anar signats per l’autor.

CASA DE LA VILA ....................... 977 88 00 88SERVEI DE BOMBERS ....................................... Santa Coloma ............................ 977 88 15 16Montblanc ................................. 977 86 29 49Control Central Tarragona .......................... 085VIGILÀNCIA MUNICIPAL.............. 665 918 139EMERGÈNCIES .......................................... 112CENTRE A. PRIMÀRIA ................. 977 88 07 78SERVEI D'AMBULÀNCIA ............. 977 88 07 78ATENCIÓ SANITÀRIA ................... 902 111 444Llar Residència ............................ 977 880 767FUNERÀRIA ROVIRAMontblanc ..................................977 86 01 41Farmàcia I. Ximenos ................... 977 88 00 40Farmàcia Josep Balcells .............. 977 88 00 30DENTISTA Santiago López ...........977 88 06 72TAXIS. M. Moix ...........................977 88 04 52PARRÒQUIA ................................977 88 00 07JUTJAT DE PAU ............................977 88 19 53CÀRITAS .....................................977 88 00 07Notaria Santa Coloma ................ 977 880 663PIUS HOSPITAL VALLSCentraleta ...................................977 61 30 00 Jutge de Pau (mòbil)Santa Coloma de Queralt ......... 663 197 481Consell Comarcal ....................... 977 880 478

Dades meteorològiques ................................. 2Editorial ........................................................ 3Vida local ...................................................... 4Bústia ........................................................... 4Antena del Coneixement ................................4Institut Joan Segura i Valls ..............................6Escola Cor de Roure ...................................... 7Vedruna Santa Coloma ............................... 8/9Fira d’antiguitats i rampoines ........................ 9Arxiu Comarcal Conca de Barberà ............... 10Esbart Dansaire Alt Gaià .............................. 11Club de Lectura ........................................... 12Agermanament ........................................... 13Associació Dones Colomines................... 14/15Parròquia .................................................... 15Ajuntament Informa ................................16/17Plugues ....................................................... 18Fotos Colomines .......................................... 19ACBS ..................................................... 20/21ACBS, Grup de Patrimoni ............................. 22la Pobla de Carivenys .................................. 23Conesa .................................................. 24/25Obra Social La Caixa.................................... 25Col·laboració ...........................................26/27CEQ ........................................................28/29Cuina .......................................................... 29BTT Queralt ................................................. 30Club Atlètic ................................................. 31C.B. Àguiles ................................................. 31

LA SEGARRA

Editada amb la col·laboració de:

Edita: Associació Cultural Revista

La Segarra. N.I.F. G-43.303.163

President: Carles Roca Fontanet

Sotspresident: Frederic Vallbona i Farré

Secretàries i tresoreres:

M. del Carme Casas Enrich,

Montse Custodi Canosa

Vocals: Anna Albareda Lliró,

Guillem Carreras Albareda,

Anna Esplugas Tomàs,

Anna Montanyà Balcells,

Francesc Solà Sendra.

Autoedició i Impressió: Publicitat Tafaner sl

Domicili Social:

Major, 43 Santa Coloma de Queralt

Subscripció anual: 28 e N. endarrerits: 4 e

Dipòsit Legal: T-390-1979

ARREGLAR EL CASC ANTIC. TENIM FEINA!

Santa Coloma mai ha tingut un projecte urbanístic definit i aplicable en el temps. Podem gaudir d’un patrimoni excepcional, enveja de molts i molts pobles que, tot i ser més grans, no gaudeixen d’un conjunt monumental (campanar, església parroquial, fonts, ermita de Bell-lloc, palau-castell...) com el nostre. Lamentablement, tota aquesta bellesa no es correspon amb l’estat de conservació paupèrrim del nucli antic. El despoblament i deteriorament del centre històric és un problema que no afecta la vida diària, però que és terriblement urgent. Si no esteu convençuts d’aquesta afirmació, feu una passejada pel carrer Major, la plaça de l’Església, la del Portalet, el carrer del Mig, etc. i feu un petit inventari visual.

Embellir el casc antic és una tasca a mitjà termini que, si vol fer-se bé, hau-ria de comptar amb el suport de tots els grups polítics que formen l’Ajun-tament. Per una banda, cal garantir que les cases mantenen un mínim nivell d’habitabilitat. Poques persones estan disposades a comprar cases al centre del poble i, quan ho fan, moltes vegades s’han de tirar enrere pels elevats preus dels immobles. Si l’empitjorament de tantes cases continua, l’Ajuntament es convertirà en el gran propietari del poble, perquè ningú més voldrà comprar-los. Cal actuar amb prevenció i exigir uns mínims de manteniment als propietaris. Per l’altra, cal procurar que les façanes de les cases formin un conjunt tan harmònic com sigui possible. Fins ara ha pri-mat la cultura que cadascú fes i desfés absolutament al seu criteri, sense tenir present la idoneïtat de la seva casa amb l’entorn. És necessari establir uns patrons, fàcilment identificables per a tothom, perquè el poble real-ment es mereixi aquest substantiu, i no sigui una mera successió de cases.

Més enllà del nucli antic el panorama no és gaire més encoratjador. Mol-tes són les vivendes en mal estat que, a part del perill que això suposa, comporta un greu perjudici pels habitatges del costat, sigui a nivell estruc-tural o en forma de les simples i empipadores humitats.

De la mateixa manera que els vehicles passen l’ITV, els edificis públics i privats també haurien de passar una revisió que els validés com edificis habitables. Canviar la dinàmica és lent i difícil, però ens hi hem de posar. L’Ajuntament –que podria donar exemple arreglant la seva façana del car-rer de les Carnisseries— ha de donar totes les facilitats possibles perquè els veïns que ho desitgin arreglin i embelleixin les seves cases, però al mateix temps ha d’establir uns paràmetres estrictes que aconsegueixen aturar el deteriorament dels carrers històrics. Si no, les generacions nas-cudes al s. XXI es trobaran una Santa Coloma molt menys atractiva que la nostra.

En l’anterior número d’octubre, per error, van posar número 435. Havia de ser 434.Per tant, aquest mes de novembre repetirem numeració.

La Segarra4

Vida Local

Bústia

NAIXEMENTSRAMON MESTRES BARTOLÍ, nascut el 7-10-2015, pares Josep i Marta.ANNA CASAS GUARCH, nascuda el 19-10-2015, pares Gregori i Esther.

MATRIMONISGERVASIO JUAN COLET i MARIA JOSÉ CARA SÁNCHEZ, dia 10-10-2015.

DEFUNCIONSEDUARDO BARTOLÍ CLARAMUNT, naixement 14-03-1930, defunció 07-10-2015.

Això és el que un dia xerrant em va dir un pagès d’un poblet de Lleida quan va veure els nostres (magnífics) camins. I sí, té tota la raó, em va dir: com és que amb la maquinària que teniu esteu amb aquests camins? Jo no sabia què dir. I és així, hi ha uns camins que fan pena, intransitables i el millor és que marxes d’aquí i te-nen uns camins magnífics, amples, conservats i quan es fan malbé fan un manteniment. Aquí això no s’ha vist mai; a molts camps no s’hi pot arribar perquè els trac-tors no passen, estan obsolets, la majoria estan igual que 100 anys enrere. El meu pare no ha vist mai fer-hi res, és penós, la majoria estrets amb rases, si et cau la roda a dins ja no surts. Jo em pregunto quan algú hi farà alguna cosa! Uns camins arreglats són un bé per tots, la gent pot anar a caminar, a veure el seu tros amb el cotxe, els camps es revaloritzen perquè no és igual tenir un camp amb camí o sense i la maquinària dura més. No hi ha poblemes amb els veïns, perquè jo et deixo passar, o no vull que passis pel meu camp per arribar al teu, moltes vegades et trobes que si no pots passar t’has d’espavilar i arreglar-ho un mateix.

Ja sóc una mica gran i he vist de tot, pagesos es-pavilats que en no poder-hi passar els treuen perquè diuen que a la fi no hi passa ningú, discussions per-què s’ha tallat una branca d’un arbre per poder passar. També hi veig que s’hi ha de posar una mica de part de tots però, és clar, primer s’han d’arreglar, però bé! També, els poquíssims que s’han arreglat no s’hi pot passar, de què serveix un camí que fa d’ample 2 metres si el tractor fa més d’ample i la segadora ni amb broma passa i quan s’eixampla et trobes un pont que fa 1,70. Jo dic que per fer les coses malament millor no fer res, perquè tampoc s’hi pot passar!

Faig aquest escrit per veure si estem de sort i algú hi posa fil i s’arreglen, al cap i a la fi és un bé per tots, a veure si aquest Ajuntament nou es belluga una mica més que els altres que hi ha hagut, que es pot dir que no han fet res o gairebé res. S’ha demanat moltes ve-gades i sempre et diuen el mateix ja en parlarem o vés i diga-li a aquest o aquest altre i així et fan anar com una pilota, però bé, a veure si algun dia estem de sort i ens escolten. Un pagès colomí.

Carles Sugrañes

Antena del Coneixement de la URV NOVEMBRE 2015• Dia 3 de desembre 2015ASSOCIACIONS DE DONES I DE JUBILATSCinema debat “Què t’ha semblat?”Pel·lícula: La vida privada de Pippa LeeLloc: local de l’Associació de Dones, a les 6 de la tarda.

antena.quer.alt@urv.cathttp://www.urv.cat/antenes_coneixement/quer_alt

La revista La Segarra necessita:+ susbcriptors + anunciants+ col·laboracióApunta’t, entre tots la farem grossa!

Novembre 20155

Ajuntament deSanta Coloma de Queralt

T’ESPEREM:

dissabte 5 de desembre des de les 10 del matí fins al vespre a la Plaça Major de Santa Coloma de Queralt

MERCAT LOCAL DE NADALParades de productors locals i rodalies i de les ja habituals botigues del poble.

FES LA COMPRA DE NADAL AL POBLE!

PODEM CANVIAR SANTA COLOMA. TOTHOM HI POT PARTICIPAR.

Amb la col·laboració de: Ajuntament de

Santa Coloma de Queralt

La Segarra6

Institut Joan Segura i Valls

Bon dia a tothom!Tota la comunitat educativa de l’Institut Joan Segura i Valls de Santa Coloma de Queralt ens afegim al dol internacional pels assassinats esdevinguts el passat di-vendres 13 de novembre a París, capital de la veïna na-ció francesa.

Sortir a la nit parisenca, passejar per la ciutat de la llum, assistir a un partit de futbol en un dels estadis principals de França, o anar a una festa a un dels prin-cipals clubs de la ciutat és una pràctica habitual entre els ciutadans de París. Ara bé, el divendres 13 hi havia un element amb què aquesta gent no comptava: la te-rrible actitud dels elements jihaidistes d’Estat Islàmic! No van tenir prou valentia per explicar a la premsa el que pensaven i defensar-ho davant d’arguments con-trastats ni opositors! No van ser prou valents per fer xerrades en els milers de cafès de París! La seva actitud covarda els portà a armar-se de fusells i bombes i as-sassinar la pobra gent mentre prenia les seves copes, estava a prop de l’estadi de futbol o gaudia d’una nit de festa a la sala Bataclan. 129 morts i més de vuitanta ferits són la conseqüència d’aquesta barbàrie, màxim exponent del fanatisme religiós imperant en alguns països del Pròxim Orient.

La guerra és terrible. Sigui el tipus que sigui. Mai hi ha guanyadors... i sempre hi ha gent que hi perd. Fa massa temps que vivim acostumats a veure imatges terribles a la televisió o a sentir-les per la ràdio sobre guerres properes o llunyanes. Fa massa temps que en parlem com si fossin fets aliens a nosaltres. Però la rea-litat s’imposa algun dia. L’Estat Islàmic assassina diària-ment gent a Síria i al Pròxim Orient. Ens preocupen les

imatges que ens arriben i fins i tot ens escandalitzem per la destrucció del patrimoni històric d’aquells països.

Ara bé, la comunitat internacional europea s’ha exclamat de manera clara davant dos moments: l’arri-bada massiva d’emigrants a les fronteres de la Unió Europea i els terribles atacs esdevinguts la nit del di-vendres a París.

Hem de reflexionar, hem de moure’ns i hem de fer veure que la guerra és terrible allà on sigui i que tot esdeveniment bèl·lic té uns interessos clars d’algu-nes persones que són directament responsables de les morts succeïdes. Els atacs de París són molt terribles (ens commouen les explicacions dels atacs succeïts i què podria haver passat si haguessin entrat a l’estadi de futbol), la mort de gent innocent ho és sigui on si-gui, i els hem de condemnar amb tota la força possible, ara bé, que ningú oblidi, tampoc, els centenars i milers d’innocents morts a Síria i en tants i tants països del món!

Avui encara cou la ferida, i trigarà temps en deixar de coure. París, la París de tots, la ciutat de la llibertat, de la tolerància, de l’acolliment, la París universal, la París del Barça, allí on vam gaudir tant els culers amb dues Copes d’Europa (futbol i bàsquet), avui és més universal i més estimada que mai. Perquè és més París que mai i mai acabaran amb ella, per molt que vulguin trobar pecat on només hi ha respecte i llibertat!

Els valors de la Revolució Francesa i la lliçó de lli-bertat, igualtat i fraternitat són ben vius en el nostre dia i ni la por, ni els fusells ni les bombes els faran em-mudir!

El dimarts 17 de novembre els alumnes de l’Institut Joan Segura i Valls vam llegir un breu manifest i vàrem fer un minut de silenci en memòria de les víctimes dels atemptats de París.

Solidaritat de l’IES envers les víctimes de l’atemptat de París.

Foto cedida

Novembre 20157

Aquest trimestre els nens i nenes de quart de l’escola Cor de Roure hem fet una sortida a Agramunt. Hem visitat l’Espai Guinovart i el Museu del Torró i la Xocolata.

A l’escola hem conegut qui era Josep Guinovart. De nen vivia a Barcelona, però durant la guerra va viure a Agramunt, allí hi havia els avis. Al poble va observar camps, el riu, les eres i això va influir en les obres que va fer de gran com a artista.

L’Espai Guinovart està dividit en tres parts: el Mural, la Cabana i l’Era.

El Mural és un quadre molt gran que ocupa una paret de la sala. Es titula Les Quatre Estacions. A la primavera hi ha una flor feta

de fusta, també es veu una grano-ta tapada per un vidre. La part de l’estiu la representen el blat, el sol i les roselles. Al racó de la tardor s’hi pot veure un mussol dins d’un arbre. La boira i un ruc ocupen l’hi-vern.

Al mig de la sala hi ha la caba-na, està feta de fang. La va cons-truir perquè, durant la guerra, va viure en una amb la família. En un costat hi ha un llamp fet amb llums, al mig un arbre de mentida i a l’altra banda estan representats records que tenia de la guerra.

A l’altre costat de la sala tro-bem l’era. Es veu un cercle molt gran fet amb fang i ple d’objectes de pagès que recorden la seva es-tada al camp. Entre d’altres trobem

una forca, una gàbia buida −no li agradaven els animals tancats− un rellotge de sol…

Al Museu del Torró i la Xoco-lata vam veure estris antics dels ar-tesans torronaires. Ens van explicar que anaven amb el carro a vendre cap a Barcelona i altres indrets. Al conte que hi havia a la bossa de regal hi diu els ingredients del tor-ró típic agramuntí: avellanes i mel. Es barregen, se’n fan trossets, cada un es posa damunt d’un bocí de pa d’àngel i es tapa amb un altre tros. Ens va agradar molt provar-ho! Us animem a anar-hi, us agradarà!

Mestres de Cicle Superior

Escola Cor de Roure

Sortida dels alumnes de 4t a Agramunt

Fotos: cedides

Observant el sostre de l’era.Dintre de la Cabana.

Tel. 977 88 14 79

La Segarra8

Celebrem la castanyada

La tradició manté viva la cultura; i ens sentim obligats i orgullosos amb aquesta responsabilitat. Per això, cele-brar la Castanyada és un deure i una satisfacció.

I per més que el seu nom no ho indica, la cirereta de la festa són els panellets; i per aquí hem començat.

A les nou del matí nets i polits, ungles tallades, amassem la pasta, i la canalla comença a fer boletes; boletes que es van encongint a mesura que creix la temptació de tastar la dolça massa. I com si d’un bon vi es tractés i d’experts enòlegs fent un tast, donen la seva aprovació. Bona deu ser…, perquè repeteixen. Els les traiem del davant per garantir que n’hi hagi per obse-quiar els familiars, i posem fil a l’agulla a les manualitats de tardor, que s’exposaran al rebedor.

A la tarda, davant d’uns convidats de primer or-dre, fan teatre musical, els més grans; canten cançons tradicionals, roqueres i en anglès, els més petits; reciten poemes...; i la joia de la corona, un teatre en anglès, protagonitzat per sisè, que deixa els espectadors amb un pam de nas, of course.

I és que l’experiència d’anys anteriors ha tingut tant èxit entre els alumnes com entre els professors, que ja s’ha convertit en tradició. Pels primers, perquè es di-verteixen i presumeixen davant de familiars i amics; pels segons, perquè gràcies a la motivació dels alumnes, po-den encalçar i fer que memoritzin expressions típiques de la llengua que en una classe formal els costaria molt més d’interioritzar. I si aprendre-ho és un plaer i no una obligació, molt millor.

Sesame street ha estat el programa educatiu ame-ricà que ens ha inspirat per escenificar els gags.

Però la celebració ja havia començat el dia abans. Els més menuts van fer la seva festa en exclusiva (no fos cas que se sentissin intimidats pels més grans), però no

menys important; cançons, poemes i danses sota la mal dissimulada mirada d’orgull i satisfacció de pares, mares i parents. I és que fan tanta gràcia…!

I per acabar, panellets artesans i castanyes. Es nota que hi han posat els cinc sentits!

Qui ho ha viscut, millor per a ell; i qui no, fotos i vídeos pel record (www.vedrunascq.org).

Fotos: cedides

Vedruna Sta. Coloma de Queralt

Castanyeres de 4t llegint el pregó de la Castanyada.

Els actors i actrius de 6è.

Alumnes d’Educació Infantil celebrant la Castanyada.

Novembre 20159

Projecte. Iniciació a la robòtica

Aquest curs hem posat en marxa el projecte d’iniciació a la robòtica amb continuïtat al llarg de tota l’escolarit-zació dels nostres alumnes.

En els primers cursos, a Educació Infantil, primer, segon i tercer de Primària, treballem amb Bee-bots.

El Bee-bot és una abella-robot que mitjançant programacions d’itineraris senzills fa que l’alumne aconsegueixi estructurar el seu pensament, analitzar i

aprendre per descobriment mitjançant l’assaig-error de manera molt vivencial. Aquesta eina és importantíssima pel treball espacial, per millorar l’orientació de l’alumne i per a començar el treball cooperatiu (treballar en equip, organitzar-se i arribar a acords respectant les aportacions dels com-panys/es). A més, ajuda a assimilar altres capacitats i competències en àrees com llengües o matemàtiques.

Vedruna Sta. Coloma de Queralt

Alumnes d’Educació infantil amb els Bee-bots. Alumnes de Cicle Inicial amb els Bee-bots.

Fira d’Antiguitats i RampoinesEl passat diumenge 1 de novembre i com cada any des de fa quatre anys, s’ha celebrat a Santa Coloma (i mi-rant una mica el cel per por de pluja) la Fira d’Antigui-tats i Rampoines. De bon matí arribaven les prop de 40 parades que hi havia en aquesta edició, amb una gran varietat de productes per oferir.

L’assistència de públic i la qualitat de les parades va fer que als voltants del migdia, hi hagués un ambi-ent molt agradable.

Aquest any hi havia la novetat de la publicitat de la jornada SOM TERRA DE SAFRÀ, que s’organitzava a la nostra localitat el 14 de novembre.

No deixem passar l’ocasió per donar les gràcies als paradistes, al públic assistent per la seva fidelitat i a l’Ajuntament de Santa Coloma per la col·laboració en l’organització.

Fotos Frederic Vallbona

La Segarra10

Es tracta de 12 llibres, majoritàriament enquadernats amb pergamí, i dos lligalls cosits, relatius a la família Requesens de Santa Coloma de Queralt i els llinatges amb qui emparentà, com és el cas dels Miret d’Agui-ló, els Fragà de Reus i els Miquel de Santa Coloma.

Bàsicament el fons conté documentació relativa a l’administració de l’important patrimoni familiar i al con-trol dels afers genealògics i hi destaquen llibres de ren-des o llevadors de censos, llibres de comptes i inventaris.

Les dates de creació dels documents abasten el període 1614/2001, si bé hi ha anotacions relatives a esdeveniments més reculats en el temps, com és el cas de la següent en la que el propi Anton de Requesens i de Potau a principis del segle XVIII escriu “Faig nota, jo D. Anton de Requesens i de Potau que en lo Ar-xiu Real de Barcelona també se trobarà altre Privilgei Real per a que Bernat de Requesens, mon antecessor i los meus que imperpetuin tindran per línia masculi-na o femenina pugan intitularse cavallers nobles, lo qual privilegi concedí a dit Bernat lo Sr. Rey Don Al-fons quart Rey de Espanya als 4 de abril de 1458.”

Els Requesens eren un llinatge de mercaders i ciuta-dans que hom troba establerts a Tarragona el 1272 i que assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del s. XIV i el de nobles el 1458. Segons l’historiador Joan Segura, l’any 1387 la castlana de Santa Coloma, Constança de Santa Coloma, es casà amb Lluís de Requesens i de Relat.

Dels fills d’aquest matrimoni, Galceran, Bernat i Lluís, n’eixiren tres branques: la de Galceran, conegu-da com la dels “comtes de Palamós” (i que fou la de Lluís de Requesens i Zúñiga, almirall de la batalla de Lepant), la de Bernat, coneguda com la dels “prínceps de Pantel·leria” que restà vinculada a la baronia de Queralt, i la de Lluís, dels Requesens de Concabella.

La present documentació, juntament amb altra relativa a l’administració del patrimoni colomí i sega-rrenc dels com-tes de Santa Coloma, fou localitzada vers el 1939 per Joan Alió en un parell de baguls trobats en uns golfes ‘amagades’ del castell de Santa Coloma, el qual havia adquirit la família Reque-sens l’any 1912 als hereus de Mn. Esteve Puig, que al seu torn el comprà a la família Queralt l’any 1904.

Arran del conveni de reprografia que se signà amb el Sr. Alió, aquest any 2015 l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà ha tractat el fons, procedint a la seva neteja i catalogació abans de digitalitzar-los.

El catàleg resultant és accessible a la Xarxa mit-jançant el cercador Arxius en Línia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ben aviat també ho seran les reproduccions fotogràfiques dels docu-ments.

Lali Albareda Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Joan Alió cedeix el fons de la família Requesens de Santa Coloma Queralt a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà per a la seva digitalització.

Josep M. Porta i Joan Alió.

Arxiu Comarcal Conca de BarberàFotos: cedides

Novembre 201511

A ballar-la!Després d’una primavera i un estiu ple d’assajos,

de molt esforç i constància per part dels balladors i la direcció de l’Esbart, i de tota l’ajuda de mares, pares i músics, l’Esbart Dansaire Alt Gaià està molt content i satisfet de totes les activitats i actuacions en què ha participat al llarg dels darrers mesos.

Al maig, les danses al Mercat d’Època de Santa Coloma van donar el tret de sortida a les actuacions de la temporada. Els balls a la cercavila i a la plaça Ma-jor, durant la Festa Major de Santa Coloma, juntament amb el grallers, la banda de música, la cobla Tàrrega i els gegants, van fer arrencar els aplaudiments del pú-blic. Després vam anar a actuar a la Pobla de Carivenys, el 28 d’agost al vespre, també amb els grallers i els gegants. Una setmana més tard, vam ballar a la Festa Major de Castellfollit del Boix, el 5 de setembre, acom-panyats dels grallers i de la banda. I la primera setmana d’octubre ens van convidar a la Festa Major de Savallà del Comtat.

La temporada l’hem acabada a la Trobada d’Es-barts Infantils i Juvenils d’Igualada, el 25 d’octubre. A la plaça de l’Ajuntament, i al llarg de tot el matí de diu-menge, l’Agrupació Folklòrica Igualadina, l’Esbart Sant Feliu i l’Esbart Dansaire Alt Gaià, vam ballar les danses típiques i populars que formen part del nostre reperto-ri. Amb moltes ganes i il·lusió, els infants de Santa Co-loma hi van participar amb el ball de Sant Ferriol, el ball del Patatuf del Camp de Tarragona, el ball de Cintes de les Preses, el ball dels Cercolets de Santa Coloma i el ball de Picarols de Cardona.

Les ganes d’encetar una nova etapa de l’Esbart ens han fet recopilar materials, fotos i escrits de l’Esbart de ja fa temps. I amb tota la il·lusió hem digitalitzat fotos i papers per agrupar-los en un audiovisual que projectarem el 13 de desembre a la sala dels Merlets del Castell dels Comtes, a les 7 del vespre. Tots hi esteu

convidats! Balladors, els que heu participat en etapes anteriors de l’Esbart i en l’actual, les cosidores dels ves-tits, músics, i tothom que hi estigui interessat i tingui curiositat. Us hi esperem!

Esbart Dansaire Alt Gaià

Esbart Dansaire Alt Gaià

Plaça de l’Ajuntament d’Igualada: Tots els participants a la trobada.

Ball de Cintes de Les Preses: Mariona Torroja, Úrsula Pontnou, Xes-ca Marquillas, Anna Badia, Marina Roca, Carles Roca, Àfrica Parés, Aina Valls, Maria Muñoz, Carlota Pérez i Maria Martínez.

Ball de Sant Ferriol de Besalú: Eloi Roca, Laia Pereira, Gerard Garcia del Prado, Laura Alamillo, Cesc Pau, Anna Badia, Roger Pau, Sira Martinez, Gil Gabarró i Anna Alamillo.

Fotos: cedides

La Segarra12

Club de Lectura

Gràcies al programa Lletres en viu de la Institució de les Lletres Catalanes i a l’Antena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili, el proppassat 7 de novem-bre vam compartir unes hores amb Pep Coll, l’autor de El salvatge dels Pirineus, l’últim llibre que hem llegit al Club de Lectura de Santa Coloma de Queralt.

Pep Coll va néixer al petit poble de Pessonada (Pallars Jussà) l’any 1949. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i ha exercit com a professor de Llengua i Literatura Catalanes, durant més de 30 anys, a l’Institut Màrius Torres de Lleida. És un autor prolífic, que, a més de novel·les, ha escrit relats per a joves, teatre, assaig i reculls de llegendes, i també ha conreat el periodisme. El seu món literari són les ter-res pirinenques, els seus habitants i la seva parla.

Pep Coll va començar parlant-nos de la crisi de la novel·la com a gènere literari, de tal manera que a finals del segle XIX semblava que ja no tenia futur i que quedaria arraconada per altres formes d’expressió que irrompien aleshores amb força com eren per exemple el cinema. No obstant això, bàsicament autors com Franz Kafka, Marcel Proust i, més a prop nostre, Mercè Rodoreda, van demostrar que novel·la era una bona eina per expressar les preocupacions i els neguits de les persones, a més d’explicar un relat. Avui, a principis del segle XXI, la novel·la és el gènere literari amb més acceptació popular a tot el món.

El salvatge dels Pirineus transcorre al Pirineus al poble de Malpui (que és fictici però inspirat en Pes-sonada) a meitat del segle XIX. El personatge central és Ventura Mir (Bonaventura Mir, també conegut per

Tura del Poblador), que és de la casa més important del poble, de fet, el pare n’era l’alcalde. El personatge es torna boig de tant estudiar, una mica com el Quixot que va embogir per la lectura de llibres de cavalleries. És una obra de ficció molt imaginativa, on es reflecteix l’enfrontament ideològic entre el corrent absolutista, el liberal i el socialista utòpic. Però aquesta és bàsicament una obra d’humor, on l’autor ha mostrat una gran pre-ocupació per la llengua, de tal manera que cada pedra, cada racó d’una muntanya o d’un camí té un nom pre-cís. La seva visió de l’entorn rural no és gens bucòlica, recordant a vegades els Drames rurals de Victor Català.

També vam comentar Les senyoretes de Lour-des (Premi Sant Jordi) que no feia gaire havíem llegit al Club de Lectura. Ens va parlar del viatge que havia fet a Lourdes buscant documentació i intentant copsar l’ambient d’aquell paratge. També ens va explicar les reticències que varen mostrar algunes autoritats ecle-siàstiques davant d’aquesta obra. Va esmentar que els missatges verbals o escrits que s’ofereixen a Lourdes són en sis llengües diferents, però no en la que parlava Bernadeta, que era el gascó.

Com que alguns també l’havíem llegit, vam apro-fitar l’ocasió per parlar de la seva darrera novel·la pu-blicada, Dos taüts negres i dos de blancs (2013), que ha estat força guardonada. En aquest cas és una obra basada en uns fets reals, on es relaten uns crims es- garrifosos que per diverses circumstàncies van quedar impunes. Curiosament el fets van passar en una zona dels Pirineus que avui dia és una reserva d’aus rapin-yaires.

Finalment, vam acabar la sessió en un restaurant de Santa Coloma, on vàrem prendre un petit refrigeri en companyia d’en Pep Coll.

Jordi Gras

El salvatge dels Pirineus de Pep Coll

i també tintes d’impressoraSANTA COLOMA DE QUERALT Pere II de Queralt, 2 / 977 881 050

Tothom atent escoltant Pep Coll.

Pep Coll, Jordi Gras, Pilar Llorach i Consol Ferrer.

Foto: trini esteVe

Foto: tribus de la segarra

Novembre 201513

Fotos: ramon orga

Veïns de Santa Coloma de Farners i Santa Coloma de Queralt vam iniciar aquest 15 d’octubre, l’agermanament entre les dues poblacions. Tot i que oficialment totes les deu Santa Coloma del nostre país ja estem agermanades, volem omplir aquesta unió amb Farners d’un caràcter real. Més enllà dels actes oficials, volem fer activitats continuades que ens ajudin a conèixer-nos millor.

La jornada va començar amb la visita que en Jaume Martell va oferir als colomencs. Gràcies a l’exposició sobre el safrà que estava preparada a la Sala Gran, fou molt més senzill explicar la importància que va tenir la comunitat jueva en la nostra economia. Malgrat que el temps es va fer curt, els colomencs també van poder passejar per alguns carrers del nucli històric de Santa Coloma, i visitar les Fonts de les Canelles. Malgrat ser un agermanament, inevitablement sorgí la figura de Dalmau III de Queralt, el comte colomí que ordenà construir les fonts i responsable últim de la crema de Santa Coloma de Farners (1640), en l’episodi que desenvoluparia la guerra dels Segadors.

A continuació, venia el plat fort del dia. El lingüista Ramon

Sargatal ens desglossà la figura de Frederic Clascar Sanou, que podem consultar en l’anterior número de La Segarra. Sargatal ens va fer entendre la importància de Clascar Sanou com a modernitzador del català. Especialment, des de dues vessants. Una, com a membre del cercle d’intel·lectuals, liderats per Pompeu Fabra, que van aconseguir el gran miracle de normalitzar la llengua; de l’altra, malgrat que aquesta empresa resultà inacabada, apropant els textos bíblics a la llengua catalana col·loquial.

Acabada la xerrada, visitàrem Santa Perpètua. Els colomencs van quedar entuasiasmats amb la bellesa del poble, les vistes que alberga, i la majestuositat de la torre visigòtica. Vam cloure la jornada amb un dinar molt amè a Vallespinosa, en què ens vam anar coneixent millor, vam fer-nos intercanvis d’obsequis i ens vam emplaçar a una nova trobada. Com que l’experiència ha estat tan gratificant per a tothom, segur que no tardarem a repetir-la.

Lali Albareda, Guillem Carreras

Agermanament entre colomins i colomencs

Lali Albareda, Ramon Sargatal i Magí Trullols, alcalde de Santa Coloma. Ramon Sargatal.

Agermanament

Colomins i colomencs a dalt de la torre de Santa Perpètua.

La Segarra14

Els dies 23 i 30 d’octubre es van fer al local de l’Asso-ciació de Dones els dos primers tallers de rebosteria a càrrec d’Olga Benaiges. La jove pastissera va ensenyar a la vintena de participants del primer dia com es fa i treballa la massa escaldada per fer lioneses (dolces i salades) i bunyols de vent, i també va explicar crema pastissera, crema toffee i trufa cuita. Al segon taller va fer un assortiment de pasta seca i de te, a més de donar consells i trucs per fer els panellets.

XerradesLa xerrada del diumenge 25 d’octubre “Vivències d’un viatge: dones a l’Índia” va anar a càrrec del polifacètic Jaume Martell, qui començà dient que el seu llarg viatge d’un any i mig per l’Índia va ser una gran lliçó d’antropologia. Comentà que és un país molt complex per la grandària, superpoblació, quantitat de llengües diferents que es parlen... i un dels seus records principals és com la religiositat es respirava per tot arreu.

Quant a la dona, no és gens valorada amb tot el que això comporta. És una societat molt patriarcal, on el naixement d’una filla no acostuma a portar rialles. Molts dels matrimonis encara són concertats i es fan segons el dot; les noies només poden parlar amb persones de l’altre sexe si són familiars; les vídues, que van vestides de blanc, són de les persones que més pateixen....

Per altra banda, el país té una la constitució força avançada que reconeix un tercer sexe: hijra.

En la seva estada a la Fundació de Vicenç Ferrer, el Jaume Martell va coincidir amb la Cristina Mateu, que hi feia de voluntària.

La xerrada, organitzada en col·laboració amb l’antena del coneixement de la URV, va arreplegar força públic. Sempre és un plaer escoltar el Jaume Martell.

El dimecres 11 de novembre va tenir lloc la xerrada “Dieta saludable: acció envers l’obesitat i el sobrepès”, organitzada pel SIAD Montblanc.

La infermera Rosa M. Cruz venia disposada a fer un taller per a unes 8 o 10 persones i es va trobar la sala plena de gent disposada a escoltar-la. Va haver de canviar una mica el format i fer una xerrada, que va resultar molt interessant i amena. Va donar unes pautes a seguir per poder fer una dieta equilibrada, amb mesures i racions segons l’activitat de la persona.

La Rosa M., que és veïna de Biure, va donar les gràcies públicament a algunes de les botigues colomines que li havien proporcionat material per fer el taller, i especialment a Ca la Nuri que, a més, havia regalat una caixa amb fruita perquè se sortegés entre les assistents. M. Teresa Sendra va ser l’afortunada que se la va endur.

Teatre El dia 24 d’octubre vam anar al teatre Condal de Barcelona a veure la comèdia Caiguts del cel, dirigida per Sergi Belbel i interpretada per Emma Vilarasau, Jordi Bosch i una excepcional Anna Barrechina. Una història que comença amb una situació absurda i que porta a reflexionar sobre la cobdícia humana.

Cinema-debat: Què t’ha semblat?“Cròniques dels anys 60, imatges de la vida i la festa a la Sénia”és un documental del 2013, fet a partir de les pel·lícules en 8 mm que Mariano Esteve va cedir, en dipòsit i per a la seva preservació, a l’Aula de Cinema de la URV. Són filmacions que va realitzar en la seva estada en aquesta població del Montsià com a director del Banc Central. Un cop han estat digitalitzades són un bon testimoni etnogràfic d’una època de canvi.

Associació Dones Colomines

Rosa M. Cruz.

Les dones colomines escoltant el Jaume Martell.

Olga Benaiges.

Tallers de rebosteriaFotos cedides

Novembre 201515

Associació Dones Colomines

Parròquia

El documental, coproduït per l’Aula de Cinema de la URV i el projecte Campus Extens-Antenes del Coneixement de la URV, ha obtingut diversos reconeixements i fins i tot se n’ha emès pel Canal 33 una adaptació televisiva.

Malauradament, Mariano Esteve no va filmar gaire quan va venir a viure a Santa Coloma a començament dels 70. Tot i això, el dimecres 4 d’octubre, després

de visionar el documental senienc, es van projectar uns minuts de pel·lícula amb escenes del 1973 de l’homenatge als futbolistes veterans i la benedicció de la bandera de la Penya Blaugrana, i del final dels cursets de la piscina, a més del lliurament de diplomes al gimnàs del Judo Keresus de l’any 1981.

Trini Esteve

SOLIDARIDAT AMB ELS MÉS NECESSITATSQuan ens acostem a aquestes dates de finals de novembre i ja tenim pròximes les festes de Nadal, es fa la campanya de recollida d’aliments per a les persones necessitades. És un signe de solidaritat de la nostra societat vers les perso-nes que tenen dificultats econòmiques per arribar a final de mes. També nosaltres, tots els colomins, podem parti-cipar d’aquesta campanya de recollida d’aliments que es farà al nostre poble. Càritas Parroquial de Santa Coloma dóna aliments a trenta famílies del nostre poble. Sovint la pobresa i les necessitats de moltes famílies es viuen en silenci i ho pateixen en soledat. Demanar ajuda sempre costa, ningú vol que sigui senyalat per aquest motiu, per això el repartiment d’aliments es fa d’una forma discreta cada mes. La pobresa és molt a prop de casa nostra i so-vint no ens n’adonem, però hi ha persones necessitades al nostre voltant. A través de Càritas Parroquial es canalitza aquesta ajuda cap a les famílies que ho necessiten. La tas-ca de Càritas és la tasca de tots els qui amb generositat hi col·laborem. Volem agrair a tots els colomins i les colomi-nes que col·laboren amb el seu ajut, no només en aquests dies, sinó que ho fan durant tot l’any. A l’església hi ha un punt de recollida permanent d’aliments.

Ara estem preparant la recollida d’aliment de Nadal, que farem als supermercats i també al local de Càritas, que és l’antic Cinema Catòlic. Aquesta cam- panya de la recollida d’aliments la farem els dies 27 i 28 de novembre als supermercats del Condis i Bon Àrea. També si es vol es poden portar directament al local de Càritas parroquial aquests dies: 27 i 28 de novembre. Els productes que necessitem són: llet, oli, tomàquet fregit en conserva, farina, llegums cuits no crus, productes de neteja i higiene. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

AGENDA DEL MES DE DESEMBREHORARI DE DESPATX PARROQUIALEls dimarts a les 10 i els dijous a les 6 de la tarda.HORARI DELS DESPATX DE CÀRITASEl primer i el tercer dimarts de cada mes a les 10 del

matí a la rectoria. SUFRAGIS PELS DIFUNTSJa es poden apuntar les misses pel sufragi dels di-

funts de l’any 2016.

RECÉS ARXIPRESTAL D’ADVENTEl Recés Arxiprestal d’Advent es farà el diumenge 29

de novembre, a Solivella, a les 6 de la tarda. Mn. Francesc Giménez ens parlarà de “L’any de la Misericòrdia”.

CATEQUESI D’ADULTSDia 23 de desembre a les 6 de la tarda a la rectoria.MISSA FAMILIAR I BENEDICCIÓ DELS PESSEBRESEl dia 19 de desembre es farà la missa familiar amb

la benedicció dels Nens Jesús que portareu dels vostres pessebres.

FESTA DE SANTA LLÚCIAEl dia 13 enguany cau en diumenge. A les Piles ce-

lebrarem la missa a les 12.45 h del migdia a l’ermita de Santa Eugènia. A Santa Coloma ho farem a l’hora de cada diumenge. Posarem la imatge de santa Llúcia al presbiteri. Com cada any farem l’ofrena de ciris, que els podeu por-tar abans de la missa, o uns dies abans.

SANTA LLÚCIA A AGUILÓ Celebrarem la missa de Santa Llúcia a l’ermita

d’Aguiló, el dissabte dia 12 a les 13 h del migdia. VIDA CREIXENTEl dijous dia 17 a les 5 de la tarda a la rectoria.CELEBRACIÓ PENITENCIAL D’ADVENTDivendres dia 18 a les 20 h.COL·LECTA EXTRAORDINÀRIA DE LA CALEFAC-

CIÓEl dia 19 i 20 de desembre es farà la col·lecta per

pagar el gasoil de la calefacció.HORARI DE LES MISSES DE NADALResidència: a la vigília a les 17 h. A la Pobla de Cari-

venys a la vigília a les 9 del vespre. A Santa Coloma: Missa del Gall a les 11 de la nit. El dia de Nadal a Santa Coloma a 2/4 de 12 del migdia. Savallà: a 2/4 de 12 del migdia. Les Piles: a 3/4 d’1 del migdia, i Conesa a 3/4 d’1 del migdia.

FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIAEl dia 27 és la festa de la Sagrada Família. Recordeu

de portar les capelletes de la Sagrada Família. A la missa es farà la renovació de les promeses matrimonials dels es-posos que assisteixin.

FESTA DE SANTA COLOMAEl dia 31 de desembre és la festa de Santa Coloma

Màrtir, patrona de la nostra parròquia. La missa serà a les 12 del migdia. Predicarà Mn. Manel Fuentes, Vicari Epis-copal i Arxiver del Bisbat de Tarragona.

La Segarra16

El passat dissabte 14 de novembre Santa Coloma de Queralt va celebrar la primera edició de Som Terra de Safrà. Va ser un dia ple d’activitats per a tots els gustos i la participació de locals i forans fou tot un èxit. Co-mençàrem el matí amb una visita guiada pel call jueu de la vila durant la qual Jaume Martell ens va explicar no només on visqueren els jueus sinó també en quin indret es situaren les taules de safrà, totes a la plaça de l’Església, i com el senyor de la vila s’enriquia amb els impostos que aquest generava. La visita acabà en un camp de safrà on ja només quedava alguna flor escas-sa perquè enguany la collita ha estat molt bona però s’ha avançat molt. Seguírem després amb una xerrada sobre les propietats medicinals del safrà que es divulga-ren durant l’Edat Mitjana, un col·loqui entre productors i comercialitzadors i, per acabar el matí, visita a l’ex-posició que s’acabà amb un bon tast ofert per diversos establiments de la vila i alguna col·laboració forana, que féu les delícies dels assistents. Es degustà des d’un boníssim i ben presentat caldo amb un toc de safrà, fins a una botifarra feta també amb aquesta espècia. La llista de col·laboradors és llarga: cansaladeries Cal Marc, Cal Mensa i Monter; formatges Sant Gil d’Al-bió; melmelades Al pot petit hi ha...; la peixateria de la Mònica que presentà un suquet de peix amb safrà; l’Aresta; i l’especial col·laboració de productes Aromis de Montblanc i d’elaboracions amb safrà d’Astrid van Ginkel de Fitomon. A tots ells, moltes gràcies per la seva col·laboració.

A la tarda, la jornada continuà amb taller de mel-melades ofert per la Maria Soler d’Al pot petit hi ha... i taller de manualitats d’Art Santa Coloma, també molt concorreguts. Obertura d’una exposició de pintures del vilanoví Ramon Bernadó i un final de tarda ben sonat: la batucada local Ben sonats sota la direcció de l’Àlex s’estrenà amb un repic de tambors que féu vibrar la gent que s’aplegà a la plaça Major.

Una jornada completa que anà acompanyada d’una àmplia oferta de menús i tapes que oferiren res-taurants i bars, tant al migdia com a la nit. Tot era ple a ves-sar i aquest fou el senyal que la jornada havia mogut la gent als carrers per gaudir de la festa.

Com a cloenda, a la nit, hi hagué música amb La Loca His-tèria i Dj.

Tot plegat un èxit gràcies a la col·laboració de molts amics del safrà colomí que ens anima a preparar properes edicions.

Regidoria de Cultura

Som Terra de safrà

Ajuntament Informa

Safrà colomí a la venda en petits pots. (Encara en queda).

Taula rodona amb Joan Cartanyà, Jaume Martell i Corbella de Ro-cafort.

El Jaume Martell explicant la història del safrà als colomencs.

Mostra de productes colomins fets amb safrà.

Tast.Panell amb fotografies safraneres.

Fotos: toni rius

Novembre 201517

Foto m. teresa sendra

Actuacions i millores

Ajuntament Informa

Estrena de la Batucada colomina Ben sonats.Taller de manualitats sobre el safrà.

Vorera del Raval de Cervera. Passatge de les Carnisseries. Pintada de pasos de vianants.

A finals d’octubre i principis de novembre s’han rea-litzat una sèrie d’actuacions i millores al conjunt de la Vila; som conscients que n’hi ha moltes a realitzar, i anirem fent en la mesura que ens sigui possible.

Es van pintar una bona colla de passos de vianants i d’altres senyalitzacions horitzontals que mancaven, a través del Taller Àurea d’Igualada. En breu es farà una altra tongada.

S’han enquitranat uns quants carrers que estaven força malmesos, al camí dels horts i rodalies.

S’ha pintat la façana del poliesportiu, donant-li un altre aire.

Al passatge de les Carnisseries s’ha tret un accés a uns baixos soterrats (que ja no s’utilitzaven), i s’ha pintat de nou.

S’ha refet la vorera d’un tram del carrer Raval de Cervera, que també estava en molt mal estat .

S’han arranjat (en la mesura i diners de què dis-posàvem) els clots i sots que hi havia a la pista que va a les Roques i Argençola.

Després de l’aiguat del passat 2 de novembre, s’ha hagut d’intervenir d’urgència en molts punts, per

deixar pas lliure. Hi ha moltes marjades i rases enca-ra per arranjar. El cost total es preveu al voltant dels 40.000 euros, i s’han demanat ajudes per fer-hi front. Estem a l’espera de resposta.

Està apunt de sortir una nova i més moderna pàgi-na web de l’Ajuntament de Santa Coloma, amb dades actualitzades dels comerços, empreses i entitats de la Vila. Ens comprometem a tenir-la al dia i actualitzar-la amb immediatesa. També ens donarem d’alta d’una APP per mòbils per tenir les notícies i activitats al mo-ment.

Estem treballant en el tema dels gossos. Amb tot el respecte pels que tenen animals i ho fan amb tota la cura, a Santa Coloma, hi ha molts gossos que van sols, i fan les seves necessitats sense ser recollides en qualse-vol indret i moment. Volem fer una campanya forta de sensiblització, i si no funciona, s’haurà de denunciar a les persones que no actuin correctament.

Aquestes són les actuacions més visibles, n’hi ha moltes més que es corresponen al dia dia, que no cal esmentar aquí. Des de l’equip de govern volem escoltar tothom i donar respostes als vostres problemes.

Foto: Frederic Vallbona

Fotos: cedides

La Segarra18

Plugues

El dilluns va ploure molt, i durant moltes hores, i la pluja va fer mal. Va començar al migdia i a quarts de nou de la nit ja hi havia carrers inundats, l’aigua corria per tot arreu, sobretot per la muralla, i els carrers adjacents, passava per da-munt del pont, i el Gaià anava pu-jant de nivell, i l’aigua entrava en soterranis i baixos.

Els dies següents a l’aiguat es podien veure els estralls que l’aigua havia fet als sembrats, molts plens de rases i en alguns semblava ben bé que hi hagués passat un riu. Els pagesos es queixen, i aquesta ve-gada segur que amb raó. Havien sembrat, i tot s’ho ha endut l’ai-gua. Els que havien sembrat amb sembra directa, com que no van llaurar el tros, la terra queda for-ta, i l’aigua pràcticament no els ha afectat. Els altres, a l’haver llaurat abans de sembrar, la terra estava tova i l’aigua se l’enduia, i han de tornar a sembrar.

Els pagesos diuen que tot està molt brut i per això l’aigua ha arrossegat de tot i ha fet més mal. També hi ha el problema dels mar-ges, cada vegada se’n treuen més, i també es treuen rases, els trossos queden així molt grans i va millor per passar amb les màquines, però, quan plou molt, l’aigua torna a recuperar el seu curs, i tornen a sortir les rases, i com que no hi ha

els marges, la terra se’n va. Si hi ha diverses feixes de terra aguantades per marges, quan plou, l’aigua va baixant escalonadament, si es treu-en els marges, l’aigua arrossega la terra. I la terra que marxa és la més bona.

Diuen que en molts trossos s’hi fa una rasa a les vores per ca-nalitzar l’aigua, però sembla que molts pagesos ja no en fan. Anti-gament també es construïen els abullons, amb lloses, que servien també per recollir l’aigua del tros.

Han quedat moltes zones afectades: Montargull, sobretot per la part del darrere, els llocs que fa més pendent s’hi ha acumulat de tot, també el Clot dels Diumenges, sota d’Aguiló, també a Guialmons, les Piles, Conesa, Pontils... Trossos que, deu dies després de l’aiguat, encara estan enfangats i travessats

per rases.A Santa Colo-

ma sembla clar que haver cobert el to-rrent no ha estat una bona idea, a sota de-via estar tot embus-sat i l’aigua corria per damunt com un riu. Els rius no s’han de cobrir, necessiten el seu espai per quan vénen torrentades o rovinades. La saviesa

popular diu que l’aigua no hi ha qui la pari, i que, tard o d’hora, el riu recupera el que havia sigut seu: tota una amplada que ningú s’ima-gina que pot pertànyer al riu.

La rovinada de Santa PerpètuaAl cap de cinc dies de les pluges, el panorama de Santa Perpètua feia esfereir. Arbres per terra, la terra aixecada i remoguda, pedres i ar-bres arrossegats, res a veure amb uns dies anteriors quan es podia passejar i gaudir tranquil·lament d’un paisatge idíl·lic i dels impres-sionants colors de la tardor. Diuen que cap a les dues de la matinada va baixar la rovinada, aigua bruta, plena de troncs, alguns immensos, pedres, de tot, agafant tota l’am-plada. Al passar de nit, no es va en-dur a ningú. L’aigua va arribar fins més enllà de la meitat de la plaça que hi ha a l’entrada del poble. Anant pel camí que segueix el riu, semblava que allà hi hagués hagut una guerra o passat un tornado, però el que havia passat era una rovinada, amb tota la seva força i la seva fúria, i arrossegant tot el que trobava al seu pas. Les seves seqüeles eren ben evidents.

Els de Santa Perpètua no obli-daran aquesta rovinada, ni els pa-gesos oblidaran l’aiguat, que tant mal ha fet a les seves terres.

Montse Rumbau

La pluja del dilluns 2 de novembre

El Gaià quasi navegable a Santa Perpètua.

La rovinada arrossegà tot el que va trobar. Joan Montagut ens mostra fins on va arribar l’acumulació de branques i troncs.

Fotos: tribus de la segarra

Novembre 201519

seaf

1776. Vallfogona de Riucorb. Any 1937-38. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Joan Corselles Andreu, Rosendo Mestres Segura, Josep Corselles Andreu, Josep Bergadà Freixes, Joan Costa Vives, Narcís Companys Canals, Salvador Rocagener Casals, Ramon Canals Calvet, Ramon Marimon Puigjaner, Joan Santacana Balcells, Josep Gassó Font i Pere Ferrer. Fotografia cedida per Maurici Brunet.

1786. Vallfogona de Riucorb. Camp de futbol. Juliol de 1941. D’esquerra a dreta: Josep Gassó Font, Joan Costa Vives i Ramon Marimon Puigjaner. Fotografia cedida per Maurici Brunet.

fotos colomines

1784. Vallfogona de Riucorb. Camp de futbol de l’any 1937-1938. 1-Narcís Companys Canals 2-Ramon Canals Calvet 3-Joan Corsellas Andreu “Boter petit” 4-Josep Canela 5-Joan Costa Vives 6-cabo de la Guardia Civil Juan Cuevas 7-Josep Corsellas Andreu “Boter gran” 8-Josep Gassó Font “Pepito Basté” 9-Pere Ferrer “Nousous” 10-Joan Santacana 11-Pere Orga Torrent 12-”Misterio” 13-Salvador Rocage-ner Casals 14-Ramon Marimon Puigjaner 15-Rosendo Mestres Segu-ra 16-Lluís Albi “Cascaret”. Fotografia cedida per Maurici Brunet.

1787. Camp de futbol de Santa Coloma. Any 1937-1938. 1-Josep Carol Teixidó “Pep Sofia” 2-Joan Sanou 3-el “Misterio” 4-Narcís Companys Canals 5-Rosendo Mestres Segura 6-Josep Corsellas An-dreu “Boter” 7-Joan Costa Vives 8-Josep M. Llorens Soler 9-Pere Orga Torrent 10-Josep Borràs Puig 11-Ramon Canals Calvet 12-? 13-Joan Santacana 14-Josep Rosell Solé “espantabots” 15-Salvador Rocagener Casals 16-Josep Gassó Font “Pepito baster coix”. Foto-grafia cedida per Maurici Brunet.

1803. Santa Coloma de Queralt. 1925-1930. Equip de futbol dels hermanos. Capsa F02. ACBS 0152-F02.

Aquest any 2015 es compleix el I centenari del futbol a Santa Coloma i des de les Fotos Colomines volem retre un senzill homenatge de record.

La Segarra20

ACBS

Josep Moix Marimon, popularment conegut com Sastre Martinet, (San-ta Coloma de Queralt, 1880-1957) va ser un home culte, autodidacte i polifacètic, que va participar en moltes activitats culturals d’àmbit local. Per l’època en què va viure va poder conèixer personatges sin-gulars de la vila, entre d’altres Mn. Joan Segura i el seu nebot, Mn. Esteve Puig Segura. Vivia al carrer Major i als baixos de casa seva hi tenia l’establiment que regentava.

Afeccionat al teatre, formà part del grup escènic de l’Estrella el 1895, a l’edat de 15 anys, i després del grup de teatre del Centre Re-publicà. L’any 1908, per iniciativa seva i en companyia d’altres colo-mins, creà el primer cinema local que s’inaugurà el mes de novem-bre d’aquell any.

Entrà a la Joventut Nacionalis-ta el 1921 i el 1922 hi creà el grup juvenil de teatre. El mateix any, el mes de juliol, va ser un dels funda-dors de la revista Sagarra Naciona-lista, on va col·laborar assíduament amb el pseudònim Martí Mas Ge-ner. Fent ús de les seves habilitats artístiques va construir una maque-ta del que hauria de ser el nou casal de la Joventut Nacionalista, la qual es va denominar Associació Colo-mina a partir del 1923.

L’any 1924 deixà el Casal i es reincorporà a la Cooperativa Obre-ra. Allí desenvolupà altra vegada la seva dèria pel teatre. El 1933, fas-tiguejat per l’ambient, va tornar a L’Estrella. Se li atribueix el disseny del llum del saló principal en forma d’estrella inaugurat l’any 1934.

Després de la guerra civil va ser injustament perseguit, jutjat i empresonat al castell de Cuéllar a Segovia. L’any 2012 l’Associació Cultural Baixa Segarra va publicar el llibre Memòries de presó (1939-1940), un recull de les seves vi-vències durant aquell període; al mateix llibre hi ha una part ano-menada Cants de gàbia amb les poesies que va escriure durant el captiveri.

Una altra faceta del Josep Moix Marimon va ser la seva passió per la fotografia. Autodidacte com

era, és probable que els primer pas-sos en aquest camp els donés de la mà del seu mestre Mn. Esteve Puig Segura, que el va introduir al món del dibuix i la pintura a l’escola que tenia al castell. Mn. Esteve va ser un fotògraf avançat en aquell temps i un enamorat la fotografia; conten d’ell que es va construir la primera càmera i tots els estris imprescindi-bles per treballar-hi.

Del Sastre Martinet encara guardo en el record els dibuixos, fo-tografies i tapissos que omplien les parets de casa seva. La vaig visitar per primera vegada quan era alum-ne de les escoles nacionals, per veure una carrossa de fullola que ell havia fet i que la seva filla ens va mostrar amablement. Maria Anto-nieta Moix conservava molts objec-tes i records del seu pare, sempre en va tenir cura i els compartia amb aquelles persones del seu entorn més proper. Quan ella encara vivia, l’any 1996, la revista La Segarra va publicar el llibre Del meu poble, del temps vell. La justificació va anar a càrrec de l’Anna Albareda Lliró, en l’edició hi varen col·laborar també el Lluís Bosch amb l’article “Josep Moix, literatura en majúscules” i el Salvador Palau Rafecas, que hi va incloure un esbós biogràfic molt complet i hi va aportar material del seu arxiu per il·lustrar-lo.

La Maria Antonieta era una persona afable i de caràcter noble.

Plaques de vide de Josep Moix Marimon

Maqueta del Casal.

Botiga del Sastre Martinet.

Novembre 201521

ACBS

L’Anna la descriu així: “[...] és un d’aquests rars exemplars de gent gran que t’encomana vitalitat. Alta, prima, bellugadissa; quan parla –i sobretot quan ho fa del seu pare– li brillen els ulls; és tanta l’admiració que hi sent que ens la va contagiar sense ni adonar-nos-en.“

Personalment vaig tenir una experiència similar quan a les aca-balles de l’any 1979 li vàrem dema-nar la seva col·laboració per brodar el nom del poble en les més de 50 bufandes de llana de la fàbrica de Cal Domingo amb què es va obse-quiar l’escolania de Montserrat i els seus acompanyants quan van visi-tar per primera vegada la vila i van oferir un concert a les 10 de la nit a l’església el dia 11 de febrer de l’any 1980. No ens va decebre, ho

va fer encantada. La bufanda els va anar molt bé, als escolans, perquè va ser una de les nits més fredes de l’any amb temperatures que os- cil·laven entre els 9 i 11 graus sota zero.

Malauradament, tots aquells objectes que per a la Maria Anto-nieta tenien un incalculable valor sentimental el dia que ella va faltar es van dispersar. Abans de morir, però, la Maria Antonieta s’havia cuidat que alguns passessin a bo-nes mans. L’ACBS hi ha tingut fà-cil accés i gràcies als destinataris d’aquest fons es va publicar el llibre citat anteriorment, Memòries de presó (1939-1940).

Va ser per casualitat que el dia del Mercat d’Època, a mitjans de maig d’aquest any, em vaig as-sabentar que en una parada a la plaça Major hi havia a la venda pla-ques de vidre del Sastre Martinet. Després d’una acalorada discussió i el normal regateig amb el venedor, vaig comprar 11 capses de cartró que contenien 169 plaques de vi-dre (positius i negatius de plaques estereoscòpiques de 45x107 mm i plaques de negatius de 90x120 mm). En dues de les capses encara hi havia les plaques originals sense impressionar.

Al cap d’un temps, el ma-teix venedor em va fer saber que es volia despendre de 16 capses més amb un total de 249 plaques de vidre (2 de 45x107 mm i 14 de 90x120 mm). Evidentment, l’ACBS les va adquirir i ara les 418 plaques de vidre del Sastre Martinet han passat a formar part del fons de l’Associació. En aquest fons hi ha altre material similar de diferents fotògrafs: Rozada Suárez i Mn. Es-teve Puig Segura.

Il·lustrant l’article hi ha algu-nes fotografies de mostra extretes de les plaques de vidre. La gran majoria són de caire familiar, però tenen alt valor etnogràfic i biogrà-fic: els detalls de com es vestia en aquella època, els jocs i joguines que hi apareixen... Algunes pla-ques són clarament experimentals,

per exemple: va superposar imat-ges i la seva filla apareix dintre d’un sifó o jugant al dòmino contra ella mateixa.

Per sort aquest material l’hem recuperat i ara està en lloc segur. Tant de bo puguem muntar una ex-posició i exhibir-ne les imatges.

Ramon Orga Mestre,Associació Cultural Baixa Segarra

Nota: L’ACBS des dels seus inicis va contemplar en els seus estatuts la necessitat de vetllar perquè el patrimoni local no es dispersés, amb la confiança de preservar-lo i donar-lo a conèixer en un museu local. La idea del museu va quedar encallada per la impossibilitat de recollir fons de l’administració, per-què la legislació contempla que només es poden destinar recursos oficials als museus de les capitals de comarca. No obstant, no s’ha abandonat mai la idea del museu i ja disposem d’un projecte que tenim sobre la taula a punt de po-sar-lo en marxa.

Interior església de Santa Magdalena. Colla d’amics a la font de Vallespinosa.

Parella d’avis. Una de les moltes fotos de la M. Antonieta.

La Segarra22

Molta assistència de públic per sentir parlar de les airades. La M. Teresa fent una demostració pràctica.

El divendres 6 de novembre ens trobem al local de l’Associació de Dones per parlar de les airades. Sí, de les airades i de com curar-les. A Santa Coloma tothom coneix que són les airades i se sap també que algunes veïnes del poble les poden curar. No passa el mateix en altres llocs de Catalunya. I és que aquest fenomen de la cura de les airades es dóna a Catalunya i al nord de València, però no a tots els llocs, a Catalunya mateix hi ha zones on no es coneix.

Però què és ben bé l’airada? Doncs un cop d’aire, un malestar, un dolor que no et deixa tranquil. I com es cura? Doncs posant en un plat amb aigua tres go-tes d’oli, si les gotes d’oli es dissipen amb l’aigua es té l’airada, si les gotes continuen separades, doncs no. Quan es dissipen amb l’aigua, aleshores cal dir el nom de la persona afectada, i a continuació es diuen unes oracions i s’invoquen uns sants, i amb un ganivet es talla fent tres creus, i en acabar es diuen més oracions. Tot es repeteix tres vegades. Cal tenir en compte que el número tres és un número sagrat, sagrat pel cristia-nisme, per la Càbala, per la maçoneria, i en la mística de les diverses religions, el tres simbolitza l’anhel per la unitat de cap, cor i enteniment.

Tres persones van fer la cura de l’airada davant de les, aproximadament, 60 persones que hi havia a la sala. Les oracions eren molt semblants, hi havia entre unes i altres poques variacions a l’hora de fer el ritual.

Aquests coneixements es transmeten a través de les mares i normalment a través de les àvies. Però no tothom està capacitat, o té “poders” per fer-ho, se-gons expliquen els que hi entenen.

Amb nosaltres hi havia la Rosa Canela, una antro-pòloga que ja va venir a Santa Coloma a participar en un col·loqui molt interessant sobre els saurins, i també a presentar el seu llibre Els safareigs públics de la Conca de Barberà. És ella qui modera la tertúlia d’avui.

L’Anna Feliu és de Reus i ha fet un treball de re-cerca sobre les airades, i avui també és amb nosaltres. Quan va començar a pensar-se si agafar aquest tema −del qual no en sabia res− que li havia aconsellat el professor, va saber que la seva àvia era de les que cura-

va les airades. I en el seu estudi van sortir dades curio-ses, com que l’oració no existeix en castellà; que d’ora-cions n’hi ha moltes, encara que totes són semblants; que qui ho fa són pràcticament totes dones; l’oli amb l’aigua es pot tallar amb un ganivet o amb tisores; hi ha dos dies preferents: dijous i divendres sant; un no es pot curar a si mateix; el silenci i la concentració són molt importants a l’hora de fer-ho, també estar sol; i normalment l’oració és un secret i no es diu.

L’airada és tan sols un dels molts coneixements ancestrals que ha aconseguit sobreviure i que es manté viu en molts llocs del nostre país. Els remeis casolans, les herbes remeieres... vénen de molt lluny, segles i se-gles que aquests coneixements han anat ampliant-se i transmetent-se de generacions en generacions. Enca-ra ara hi ha dones que amaguen els seus coneixements i les seves pràctiques, segurament perquè l’església, durant uns segles, les va perseguir i les va acusar de bruixeria. Va venir el predomini de la ciència, i aquests coneixements van quedar relegats, però no desapa-reguts, la transmissió oral ha fet que s’hagi conservat aquesta saviesa popular, que no deixa de formar part del nostre patrimoni cultural.

La tertúlia és molt participativa, perquè hi ha qui ho sap fer, qui li han fet, qui coneix qui ho fa…

I surten molts temes més enllà de les airades, re-meis casolans que la gent coneix, es parla de les her-bes, de les serps blanques que fins fa uns anys eren omnipresents en la majoria de les cases dels pobles i masies d’aquesta zona, dels corrents d’aigua que es troben sota de les cases i que poden fer emmalaltir, en fi, és un no parar d’informació d’uns i altres. I, per acord col·lectiu, es decideix organitzar altres tertúlies sobre remeis casolans i temes derivats.

Una de les conclusions és que a Santa Coloma i als pobles i masies del voltant, s’ha conservat molta part d’aquesta saviesa popular i aquests coneixements ancestrals que en altres llocs no es coneixen perquè ja fa molts anys que han desaparegut.

Montserrat Rumbau

Tertúlies de memòria. Primera tertúlia: curar l’airada

ACBS, Grup de Patrimoni

Fotos: cedides

Novembre 201523

La Pobla de Carivenys

Éxit de la Festa Major de Carivenys

Els passats 28, 29 i 30 d’agost va tenir lloc, un any més, la festa ma-jor de la Pobla de Carivenys. Com sempre, molt bon ambient i èxit de participació.

El divendres es va començar amb la típica cercavila d’inici de festa, seguida del pregó, enguany amb un format original, a càrrec del Ferran Perelló i la Núria Armen-tano.

Tot seguit, el ja típic concurs gastronòmic pels veïns del poble, acte entranyable, on tothom par-ticipa amb un plat, i que després es comparteix amb la resta de veïns en un gran sopar de germa-nor. En total van haver-hi 41 plats d’adults i 14 de nens! Pels adults, els premiats d’aquest any van ser, pels primers plats: Carme San José, Pilar Balcells i Teresa Casanellas. Pels segons plats: Maria Gumà, Montserrat Cuadrado i Domènec Marsal i els millors postres: Mont-se Olivan, Els amics de Figuerola i Lola Sánchez. Els nens també van fer plats de gran nivell, essent els guanyadors pels plats dolços: Jana i Sílvia Puig, Clara Marsal i Andreu Perelló, i pels plats salats: Pol Àvi-la, Judit-Jan-Emma Segura i Ade-la-Elena-Cèlia.

El dissabte, per agafar gana abans d’esmorzar una quarantena de persones vam anar d’excursió pel camí de l’obaga i el solà d’en Gomà, recentment arranjat pels veïns del poble. En arribar sardina-da popular, amb la participació de més de 100 persones!

A continuació, activitats di-verses per a totes les edats i gus-tos: concurs de murals pels més petits, partit de futbol pares contra

fills i competició de petanca. A la tarda seguien les activi-

tats de la festa major, amb els Pa-llassos Abril, seguits de la ja típica xocolatada, i la ballada de gegants i balls tradicionals de l’Esbart Alt Gaià de Santa Coloma de Queralt.

El sopar de germanor va om-plir els carrers de davant del cafè amb taules d’amics i famílies, tot esperant el ball de Festa Major, a càrrec del grup Liberty, amb el tra-dicional Ball del Fanalet i el Ball de Socis.

Mentrestant, els més atrevits van endinsar-se en el bosc, seguint el Circuit Nocturn de la por, prepa-rat pels joves de la Pobla.

El diumenge, després d’un merescut descans, es va celebrar la Missa de Festa Major, animada amb guitarres i trompeta per joves del poble, i seguidament un con-cert a càrrec del grup SetDVeu, ver-sionant amb gran encert i alt nivell cançons conegudes. I per acabar el matí, un vermut popular compartit

a la sala del poble. Havent dinat, jocs tradicionals

per a la mainada, i campionat de remigio, brisca i dòmino.

Un éxit total, gràcies a la par-ticipació de tots els veïns del po-ble, i l’assistència també de molts familiars i amics, que se senten acollits cada any en aquesta Festa Major a La Pobla de Carivenys.

Domènec Marsal

GUANYADORS DE COMPETICIÓ DE PETANCA 2015

1rs Marc Manzano, Dídac San José i Pere Segura.2ns Clementina Juárez, Banjamí Oliva i Judit Sans.3rs Severina Abada, Pere Segura i Sergi San José.4ts Sergi Solé, Adrià Segura i Lluís Planes.

Fotos: cedides

La Segarra24

Després de gairebé un any, va ar-ribar el moment que tothom es-perava. Conesa va viure, el passat 14 de novembre, una jornada molt emotiva. Dins el marc de la Festa Major d’hivern, es va inaugurar el nou Cafè i la nova Sala del Ball. L’humor va ser l’element estrella de la tarda. El rei Joan Carles I, en-carnat per l’actor català Toni Albà, va irrompre al Cafè remodelat, dei-xant amb la boca oberta tots els assistents.

La inauguració va tenir lloc dissabte a la tarda. Els conesins i conesines sabien que a dos quarts de sis tenien una cita i que no es podia fallar. Àngel Rodríguez, exalcalde, i Judit Trepat, actual al-caldessa, van ser els encarregats de tallar la cinta inaugural, que es va repartir entre els regidors. De mica en mica, els veïns van entrar al recinte. La gent gran va utilitzar l’ascensor, una de les novetats de la remodelació. Els més joves, en canvi, van pujar per les escales, ja de la mateixa alçada totes.

La sorpresa va arribar quan els conesins entraren al Cafè. La sala combina l’essència de la his-tòria i la modernitat del present. Una barreja que té com a resultat

un escenari òptim per tots els co-nesins. Les taules, les columnes i les rajoles aconsegueixen mante-nir l’antic record del Cafè. La barra metal·litzada i les rajoles de color alegre, porten la modernitat. I per fi, les quatre parets que configuren el Cafè tornaran a sentir l’alegria, la por, la tristesa i la ràbia de tots els conesins i conesines.

Arribà el moment dels parla-ments i de les emocions, protago-nitzat per l’anterior i actual govern, la qual cosa mostrava la bona rela-ció i coordinació que hi ha hagut durant tot aquest procés. Àngel Rodríguez, alcalde de Conesa fins al passat mes de maig, pres per l’emoció, confessava que “quan la gent gran del poble em deia que no podia anar al cafè perquè hi havia moltes escales, em trenca-ven el cor”. A partir d’ara, i grà-cies a l’ascensor, ja podran tornar a gaudir d’una partida de cartes o d’una interessant conversa. Per la seva banda, l’actual alcaldessa Judit Trepat va agrair l’esforç de la família que va cedir la casa per ins-tal·lar-hi el Cafè provisional, durant les obres.

Mentre els veïns comentaven la bona feina feta i feien un pi-ca-pica, va arribar el plat fort de la tarda. Els somriures van començar

a néixer als rostres dels presents. El rei Joan Carles I, encarnat per l’actor català Toni Albà, va irrom-pre a la sala per inaugurar el Cafè. Tot seguit, els veïns es van despla-çar a la recentment estrenada Sala del Ball, per gaudir de l’espectacle Audiència i-real. La funció es va caracteritzar per la interacció de l’actor amb els veïns, que van pre-guntar el que van voler al rei Joan Carles. Hi van assistir unes 150 persones. Alegria en estat pur, era el que es va viure dissabte a la tar-da a Conesa.

50 anys ballantLa inauguració d’aquestes dues instal·lacions es trobaren emmar-cades en la Festa Major d’hivern del municipi. El sopar de veïns, que va tenir lloc divendres 13 de novembre, va donar el tret de sor-tida a tres dies festius. Després de l’emotiva tarda de dissabte i de l’espectacle Audiència i-real, la Sala del Ball va acollir el Ball de nit, a càrrec del grup Cocktail Elegant. A primera hora, la sala estava ocu-pada per aquells que ballaven pas-dobles i txa-txa-txà. A última hora, els més joves van ballar els temes més sentits d’aquest estiu.

La Paquita i en Ricardo van ser els encarregats d’obrir el ball.

Conesa

Una Festa Major marcada per la inauguració del nou Cafè de Conesa

Fotos: cedides

Novembre 201525

Conesa

Estaven de celebració i això es no-tava en la brillantor dels seus ulls. Ara fa 50 anys, en una Festa Ma-jor d’hivern de Conesa, la Paquita i en Ricardo van agafar-se les mans i van ballar per primera vegada. Mig segle més tard, recorden la història. Ho fan amb la felicitat que comporta veure els seus fills ballar en aquella mateixa sala.

Aquesta alegria va ser com-partida per tots els conesins, durant tot el cap de setmana. Diumenge es van celebrar els actes més tra-dicionals de la festa. A la una del migdia, va tenir lloc la missa dedi-cada a la patrona Santa Victòria. A continuació, el concert-vermut va tornar a omplir la Sala del Ball. Enguany no es va poder portar a terme l’Homenatge a la Vellesa, un reconeixement a la gent gran del municipi. Les dues homenatjades no van poder-hi assistir. De totes maneres, des del consistori conesí

van explicar que se’ls hi farà arribar l’obsequi. A la tarda es va celebrar el ball i un berenar per a tots els as-sistents. Els més petits aprofitaren les últimes hores per gaudir dels inflables situats al Pati.

A partir d’ara, el poble ani-rà quedant més buit. Alguns co-

nesins es van acomiadar del po-ble per una temporada. El fred i la boira els allunya. Però no existeix la tristesa, uns i altres saben que l’hivern passarà ràpid, i que Co-nesa tornarà a omplir-se per seguir escrivint la seva història.

Redacció Conesa

Obra Social La Caixa

La Fundació Bancària Caixa d’Estal-vis i Pensions de Barcelona, a tra-vés de la seva Obra Social la Caixa contempla entre els seus objectius la realització d’obres benèfiques i socials, pròpies o en col·laboració amb institucions del país. L’Obra Social també desenvolupa progra-mes socials, educatius, culturals, científics i mediambientals amb una vocació transformadora.

Així doncs, el passat dimarts dia 17 de novembre, la Sra. Mai-ca Jané Úbeda, directora de l’Àrea de Negoci de Tarragona Interior de Caixabank, actuant en nom i representació de la Fundació Ban-cària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, la Caixa, i el Sr. Magí Trullols i Trull, alcalde-president de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, van signar un conveni amb l’objecte d’establir un marc

de col·laboració entre l’Obra Soci-al la Caixa i l’Ajuntament de Santa Coloma per afavorir el desenvolu-pament de les diverses activitats de caràcter cultural i social que l’Ajun-tament dugui a terme.

L’Obra Social la Caixa a través d’aquest conveni es va comprome-tre a fer una aportació, a favor de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, d’import 2.500€, per al desenvolupament d’activitats cul-turals i socials.

Conveni amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt

Ramon Minguella Pujol, Director de l’oficina de Caixabank de Santa Coloma de Queralt; Magí Trullols Trull, alcalde-president de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt; Maica Jané Úbeda, directora de l’Àrea de Negoci de Tarragona Interior de Caixabank.

La Segarra26

Col·laboració

La guerraLa mare va morir jove, a 49 anys, just el dia que va es-clatar la guerra. La Lola tenia 8 anys.

El Francisco, el fill gran, va anar a la guerra. Va morir a Fraga, formant part de l’exèrcit republicà, en circumstàncies estranyes que la família no ha pogut aclarir, ni han pogut saber mai on el van enterrar. Sem-bla que els soldats repartien pa i la gent se’ls tirava al damunt, un cap militar va donar un cop de corretja que va tocar el Francisco al cap, i aquest va caure mort.

El Jaume, el segon fill, també va anar a la guerra, va ser ferit en una cama, i va decidir amagar-se i no tornar al front. Primerament es va amagar a la Llacuna, a cal Mateu, ell era pastor i a la Llacuna hi venia carn. Va ser aquí on va conèixer la que seria la seva esposa, la Felisa, que era filla d’aragonesos que havien anat a treballar al sud de França, hi van estar 22 anys i el 1934 van tornar i van trobar feina a la Llacuna. La Felisa era molt joveneta quan van tornar, la seva germana es va quedar allà amb 16 anys perquè s’havia enamorat, i no va haver-hi manera de convèncer-la que tornés amb ells.

El Jaume, després d’haver estat un temps ama-gat a cal Mateu, va anar cap a casa seva. A cal Rei, no només hi havia el Jaume amagat, també hi havia el Cisquet, un fill de la Carme, una de les germanes del pare que estava casada a Sant Guim. I el Cisquet en va portar un que no era parent dels de cal Rei, sinó de cal Vilanova, la masia que hi ha entre Montargull i Santa Coloma. Era molt perillós amagar algú a les cases, i potser la masia de cal Vilanova no tenia cap amagatall fiable, i el van amagar els de cal Rei. I encara n’hi havia un altre, el Justino Vilaró, un advocat d’Igualada molt buscat pel bàndol republicà, era un home que tenia tres filles. Quan el Jaume estava a la Llacuna, li van demanar si el podien amagar a casa seva. (anys més tard, una filla del Justino, l’Antonieta, es va casar amb el Cisquet).

En Justino constava com a mosso de la casa, i cada dia feia anar a l’Angeleta a Santa Coloma a buscar el diari, i anava dalt a l’era a llegir-lo. Els altres no sortien de casa per tal que ningú del poble els veiés. A l’hora de dinar, la Lola tocava un xiulet, i tots, els amagats i els no amagats, venien a dinar.

El Jaume, el Cisquet, i l’amic d’aquest, i també, el Justino, quan venien els del Comitè a fer registres, s’amagaven dins del cup que hi havia a la casa. Estava a la cuina i era gran, quedava tancat per una tapa i da-munt hi posaven sacs o el que fos. A la nit, a vegades sortien, i, per fer una mica d’exercici, recollien erb pels bancals, per donar als bens.

Un veí del poble que era molt d’esquerres, els va veure i els va denunciar. En una nit amb lluna, van pujar

a fer el registre, però no els van trobar. Quan no tenien temps d’amagar-se al cup, sortien per la porta que hi havia a la part de dalt de la casa, recordem que la casa tenia tres portes, la que donava al camí, la que dona-va al carrer i la de dalt de tot; per aquesta se sortia al darrere de la casa i es podia anar cap a l’era i cap als boscos −explica la Lola que als anys 40 encara hi havia molts boscos per dalt de Montargull, i que els de cal Xoques en van desbrossar molts, talant tots els que hi havia en petits turons que van rebaixar per obtenir el màxim de terra conreable.

L’advocat igualadí, el Justino, sempre va conservar una gran amistat amb els de cal Rei. Gràcies a ells havia salvat la vida. I van quedar mig emparentats al casar-se la seva filla Antonieta amb el Cisquet, el nebot de l’An-tonio, com ja hem explicat.

A Mercat, a escola i a missaEls dilluns anaven a mercat a Santa Coloma. Alguns dels veïns dels pobles del voltant, posaven a una casa o local a Santa Coloma, que volia dir on deixar el carro, els animals i el fato, i on poder menjar. Els de Montar-gull anaven a la casa que tenien els de cal Jepet. Els de cal Xoques, havien comprat un pati i era allà on posaven. La Maria, la gran de les noies de cal Rei, es va casar amb l’hereu de cal Xoques, una de les masies de Montargull.

Les noies, quan anaven a Santa Coloma, baixaven pel camí i quan ja quasi arribaven al poble, amagaven les espardenyes darrere un marge, entre el fenàs, i es posaven les sabates.

A l’escola, anaven a Santa Coloma, però els de cal Xoques i els de cal Garriga, com que les dues masies estaven a prop del camí de Talavera, anaven a escola a Rauric. La Lola era molt amiga d’una de les noies de

Cal Rei de Montargull –segona part–

El poble montargull 1970.

Foto Josep ma oranias

Novembre 201527

cal Jepet, la Neus, tenien la mateixa edat, l’altra era la Mercedes, i quan feia mal temps o nevava, es que-daven a dormir a la casa que els de cal Jepet tenien a Santa Coloma.

A missa anaven a Rauric. Els de cal Rei hi ana-ven sempre perquè eren molt de missa, l’Antonio ha-via sigut un dels Presidents del Centre Catòlic de Santa Coloma, encara que en aquells anys de la postguerra pràcticament tothom hi anava a missa. La Lola i l’An-geleta es van casar amb dos nois d’esquerres, i això sembla que no va agradar gaire al pare.

A l’Antonio tothom el tenia per bona persona, hi ha una anècdota que exemplifica aquesta afirmació, i també la relació de confiança i amistat que hi havia entre alguns dels veïns de Montargull. Qui ho explica és el J. M. Oranias. El seu padrí, durant la guerra, es va vendre la meitat del ramat a l’Antonio de cal Rei, per evitar que li fos incautat, estava escarmentat perquè ja li havien pres la mula. Passada la guerra, l’Antonio va anar a veure el de ca l’Oranias per tornar-li a pagar el mig ramat amb els nous diners dels nacionals, dient-li que li havia pagat amb diners del temps de la Repúbli-ca, en acabar la guerra aquests diners ja no van valdre. Però el padrí de ca l’Oranias no va voler de cap manera, i li va dir que durant la guerra, quan havia necessitat la mula, ell sempre li havia deixat.

L’Antonio va morir el 1949, quan tenia 65 anys.

Anar a casa la mare a tenir els fillsL’Angeleta, la quarta dels germans, es va casar amb un Carulla, un dels molts germans que havien nascut en una casa molt humil de Sant Antolí (explicat en l’escrit que parla de cal Rei de Santa Perpètua). Vivien a Santa Coloma, ell era ferrer i treballava a cal Florenci, després van viure un any a Pira, i finalment van anar a viure a Cervià, un poble de les Garrigues, on va continuar fent de ferrer. Quan l’Angeleta havia de tenir els fills, pujava a Montargull, i avisaven a la llevadora que era de cal Cacahuero. La Josefina, una de les filles, va néixer a principis de gener, com també ho va fer el seu germà que va ser bessó d’una nena que va morir al cap de poc de néixer.

El presentAra, Montargull és un poble fantasma, les cases estan totes enrunades, només queda dreta l’església. I els molins són els que dominen tot l’entorn.

Les vivències de la família Esplugas a cal Rei que-den encara molt vives en el cor de la Lola, però es van dissipant amb el pas dels anys i amb les noves genera-cions que ja saben poca cosa del passat de la família. Queden molt lluny, en el temps i en els records, els anys en què l’Antonio va marxar de casa seva de ben jovenet tot buscant una feina per sobreviure, els anys en què va trobar la Mercè a Civit, i l’anada a Montargull tot començant pràcticament de zero. Però se’n van sortir, i

cal Rei es va convertir en una gran casa plena de tot, i plena d’humanitat, i amb capacitat d’acollir i alimentar durant tres anys, no només el fill i el nebot, sinó també a l’amic del nebot, i a un advocat d’Igualada a qui no coneixien de res.

Els de cal Rei van ser els últims en marxar de Mon-targull, hi van viure fins als anys 70. El Cisco, fill del Ramon, el cinquè dels fills, encara hi va cada dia perquè hi té una granja d’animals per darrere del poble, on hi havia l’era. I la Josefina, la filla de l’Angeleta, que va néixer a principis de gener dalt del poble, li agrada pu-jar a Montargull, de petita hi anava molt i en té molts bons records, com que era un belluguet ho revolucio-nava tot i tothom ja tremolava quan la veien venir. La Josefina anava també a les masies de cal Xoques i a la de cal Garriga, a la de cal Xoques la sorprenia la casa perquè era com un laberint, plena de racons i més racons, i dalt, hi tenien coloms; i recorda l’avi de cal Garriga, un home gran amb una gorra, que anava al rellotge de peu que tenien, obria una porteta amb una clau, i dins hi tenia guardat una ampolleta d’anís, en feia un traguet, i la tornava a amagar.

I cada any, per sant Jaume, es fa una missa i un berenar dalt de Montargull, i els veïns i amics hi pugen, i allà s’hi expliquen records i vivències que per uns mo-ments tornen a cobrar vida, mentre l’emoció i l’enyo-rança afecta a més d’un.

Montserrat Rumbau

Col·laboració

El mateix carrer al 2008.

Nota:Volia fer una referència a l’escrit de la primera part de cal Rei de Montargull que va sortir en el número del mes d’octubre de La Segarra. En parlar de la Mercè Fuster Moliner, nascuda al 1887 i casada amb l’Anto-nio Esplugas, els fundadors de la nissaga de cal Rei de Montargull, vaig escriure que en ser portada de peti-ta a Civit i el fet de saber tan poques coses dels seus orígens, que potser havia sigut filla il·legítima. Sempre escric el que la gent em diu, però en aquest cas, aques-ta suposició només és meva. Ensenyat l’escrit a les per-sones amb qui havia parlat, van acceptar l’escrit com a correcte. Així i tot, demano disculpes per si algun des-cendent s’hagi pogut sentir ferit pel meu comentari.

La Segarra28

Matinal Santa Coloma - Pontils - Santa Coloma, 18 d’octubre Aquest diumenge som uns dotze caminadors els que sortim a les 8 del matí de la Muralla cap a l’ermita de Figuerola per continuar pel camí que ens portarà a la Punta Alta, on fem la parada per esmorzar. Fa un matí amb moltes boires i no ens deixen tenir molt bones vis-tes. Després de fer el cafè continuem per un senderó que surt a la dreta i que baixa fins a la pista de Biure a Pontils, seguim per la pista fins a trobar el camí que ens porta a l’estret del Clot Fondo i al toll de la Resclosa. Aquí fem una petita desgrimpada i cap a Pontils. Al costat del cementiri comencem una forta pujada que ens porta fins a les runes del Castellot (castell de Pon-tils). Fem una ullada a les runes i al paisatge que es veu: a un costat la vall del riu Gaià i a l’altre la vall del riu de Biure i Sant Miquel. Després d’aquesta parada continu-em per un senderó que passa pel costat del turó dels Castellans i que ens portarà fins a la font de Sabaric. Aquí agafem el GR7 pel costat de Cal Caselles i fins a creuar el riu Gaià. Seguim cap a les Planes pel PR-C 21.1. Al Molí Nou de Sant Gallard ens fem la foto de grup i cap a Santa Coloma, on arribem sobre 1/4 de 2 a fer el vermut a la plaça.

Josep M. Mateu

Matinal a Comalats de Forès, 25 d’octubre En aquesta matinal de diumenge som tretze els qui sortim de Santa Coloma per anar fins al pla de la Bassa de Forès. Deixem els cotxes i comencem a caminar per la carretera de Passanant. Molt aviat agafem el camí que puja cap al pla de la Sala i que seguim fins arribar a la Sala de Comalats, on parem a fer una visita al poble i esmorzar. Seguim camí cap a la Glorieta –un poblet amb els carrers ben arreglats i que és molt a prop. Continuem la ruta pel fondo del camí a Forès i pugem fins al coll Blanc. D’aquí baixem cap el fondo d’en

Rodon pel camí de Caors i, quan som a baix, agafem el camí de la Font que ens durà fins a la font de Baix de Belltall. Pugem al poble per la costa de la Font i fem una parada a la plaça on hi ha l’antic fossar. Continuem un altre cop pel camí de Forès, passem pel costat de la subestació elèctrica de les Forques i, un tros més endavant, agafem un senderó, el camí Vell de Belltall, que ens durà fins al pla de la Bassa. Com que hem fet d’hora, ens arribem fins al capdamunt del poble, on hi ha el mirador de Forès i el bar on farem el vermut.

Sortida a la vall d´Incles, 7-8 de novembreTot un èxit de convocatòria per a aquesta sortida. Havíem de ser com a mínim 15 perquè ens obrissin el refugi guardat i som 24 els excursionistes de totes edats els qui sortim dissabte a les 7 de matí direcció Andorra. Parem a l’entrada del país veí per esmorzar.

CEQ

A Forès: Jordi Camps, Juanito Ramos, Jan i Pep Solé; Belén Alon-so, Roser Esplugas, Fina Borràs, Josep V. Miserachs i el gos Disset; Carme Roca, Dolors Nadal, Joan Esplugas, Núria Aymerich, Jacob Martínez i la gossa Lu.

Al Molí Nou de Sant Gallard: Pep Solé, Josep M. Mateu, Pere Orga, Mercè Padró, Josep V. Miserachs, Joan Marquillas; Nuri Esteve, Car-me Roca, Guillem Carreras i Josep, Laia i Aina Barril.

Matinal diumenge 8 de novembre, al riu Gaià a veure els efectes de la rovinada: Carme Roca, Sergi Duch, Núria Aymerich; Eduard Navarro, M. Rosa Casellas, Belén Alonso, Angelina Nogués, Mercè Padró, Fina Farré, Fina Malet i Júlia Mullerat.

Foto Joan esplugas

Foto Josep m. mateu

Foto Josep m. mateu

Novembre 201529

Continuem cap a Soldeu, on ens desviem per entrar a la vall d’Incles per una carretereta que acaba al pàrquing Pont de la Baladosa. Són 2/4 d’11 quan, amb les motxilles a l’esquena, comencem a caminar pel camí paral·lel al riu Juclar que ens durà al refugi que porta el seu nom (2.319 m). Hi arribem a les 12 i encara el trobem tancat. Reposem una estona, deixem unes quantes coses al refugi lliure i anem a fer un pic.

Voregem els estanys Juclar Primer i Juclar Segon, remuntem cap a la collada de Juclar i després cap al coll d’Alba (2.539 m). Aquí n’hi ha alguns que es queden, la resta continuem amunt. Hi ha una mica de neu glaçada i rellisca. A pocs metres del cim hi ha un altre grupet que no continua, però uns quants seguim fins a coronar el pic Noé (2.745 m). Passa una mica de les 2 quan hi arribem. Fa un dia d’estiu, gens de vent, bona temperatura i tenim unes vistes espectaculars. Com que s’hi està tan bé, ens hi quedem a dinar. La nostra intenció era fer també el pic Escobes, que està al costat, però decidim no arriscar més i davallem a poc a poc cap al coll d’Alba, on tots plegats baixarem cap al refugi.

El guarda ja ens espera amb l’estufa encesa perquè quan marxa el sol la temperatura baixa molt.

Ja instal·lats, fem la cerveseta esperant l’hora de sopar. Per pos-tres, pastís i cava: una sorpresa a un company pel seu 48è aniversari.

Diumenge. Ens llevem a les 7, esmorzem al refugi, passem comptes i a 2/4 de 8 comencem a caminar. Agafem el mateix camí de la vigília fins a la collada de Juclar (2.442 m), a partir d’aquí davallem per la vessant francesa: passem per

l’estany Negre de Juclar, parem a fer un mos a l’Estanyol, voregem l’estany de Fortangent i remuntem cap el port d’Incles (2.262 m). Entrem un altre cop a Andorra. Ara és tot baixada seguint el riu Manegor fins al pàrquing on tenim els cotxes. Són quasi les 2, carreguem els trastes i anem a dinar al Punt de Trobada. A les 6 de la tarda, tots a casa havent passat un cap de setmana de primavera a la tardor.

Joan Esplugas

CEQ

Al refugi Juclar (2.319 m): Joan Rosich, Ramon Mullerat, Lali Masip, Ramon Sendra, Gerard Santacana, Joan Mestre, Roser Esplugas, Fina Borràs; Joan Marquillas, Àngels Ferrando, Jacob Martínez, Núria Fortuny; Anna Alejandro, Marc Rodríguez , Gil Gabarró , Joan Esplugas, Montserrat Mestre, David Bartolí, Gemma Macías, Isa i Lucía Sota, Salvet i Teresa Gual.

Foto Joan esplugas

CuinaALIMENTACIÓ NATURAL PER A LA SALUT I EL BENESTARLA MAGRANA

Amanida de tardor: 100 g de pastanaga, 100 g de carabassa, 100 g de poma, 100 g de col llombarda, 100 g de porro, 100 g de fulles tendres d’api, 100 g de magrana, 50 g de ruca, 50 g de créixens, 30 g de fulles de julivert, 30 g de barreja de llavors mòltes, oli d’oliva, tamari, vinagre de poma o d’arròs.

Tallar les verdures i la poma al gust, i posar-les en un bol junt amb les fulles. Fer una vinagreta amb l’oli, el tamari i el vinagre, i regar l’amanida. Barrejar-ho bé i servir-ho empolsinat amb les llavors.

Espinacs georgiana: 450 g d’espinacs bullits i molt ben escorreguts, 100 g de nous, 1 cullerada de julivert, 1 culleradeta d’estragó fresc, 1 culleradeta de

ISABEL ALBIÑANA isabelalbinyana@gmail.com

www.facebook.com/isabelalbinyana

llavors de fenigrec mòltes, 1 all, 2 cullerades de vinagre de poma, un polsim de sal marina i magrana.

Xafar les nous, el julivert, l’estragó, l’all i la sal al morter. Barrejar els espinacs amb la picada, el fenigrec i el vinagre, tapar-ho i deixar-ho a la nevera de 12 a 24 hores. Rectificar, si cal, el punt de sal. Agafar trossets de pasta, donar-los forma de bola i xafar-la una mica. Servir-los decorats amb grans de magrana.

Magrana amb taronja: magrana, taronja, mel o melassa d’arròs.

Desgranar les magranes i posar-les en un bol. Es-prémer les taronges i abocar el suc sobre les magranes, afegir-hi l’endolcidor i a la nevera fins al moment de servir.

La Segarra30

BTT Queralt

BICICIMS 2015Fotos: cedides

Marc Cuadras baixant un corriol.

Julià Mullerat pujant a Bellmunt.

El 4 d’octubre des de ja fa 25 anys, el Grup Excursionista de Manlleu (GEM) organitza aquesta cursa no competitiva i molt exclusiva ja que només 100 ciclistes tenen l’oportunitat de fer-la.

Abans de fer aquesta cursa, era típic del GEM fer una excursió circular passant per les puntes més altes de la seva zona. Però es necessitava més d’un dia per fer-la tota. Llavors van tenir la idea d’utilitzar una eina per anar més ràpid, almenys en les baixades i els plans, una bicicleta. Aquí és on va néixer la Bicicims.

Aquesta cursa no només s’ha d’anar amb BTT, sinó que també hi ha trams que s’ha de caminar amb la bici a coll com són les escales de Cabrera i la pujada al Calvari. També hi ha l’afegit que s’ha de seguir el recorregut amb GPS.

Es passa per les zones del Collsacabra i la Vall d’en Bas de les comarques d’Osona i de la Garrotxa, paratges de gran bellesa que són un autèntic patrimoni natural.

El GEM cuida amb molt de detall l’organització del circuit d’aquesta cursa, i els avituallaments i la gent que hi ha pels diferents controls són fantàstics.

TERRA D’OLIVERESA Arbeca es va fer la cursa BTT Terra d’Oliveres i una bona representació del nostre club hi va assistir. Va ser el 13 de setembre. Hi havia tres modalitats de recorregut: el curt de 22 km, el mitjà de 37 km i el llarg de 60 km. Tots ells per camins i corriols de la zona de les Garrigues, més concretament pels termes d’Arbeca i dels Omellons.

Xavi Montanyà

Xavi Montanyà dalt de Bellmunt, amb la plana d’Osona a baix.

Manel Sánchez pujant a Cabrera.

Francesc Llorens pujant a Cabrera.

Jordi Escudé arribant al control de Sant Joan dels Balbs.

Novembre 201531

Club Atlètic Santa Coloma

C.B. Àguiles

MITJA MARATÓ DE L’ANOIAEl dissabte 24 d’octubre es disputà la 33a edició de la mitja marató de l’Anoia i la 13a edició de la cursa de 10 km ciutat d’Igualada. Les dues proves sortien de l’estadi atlètic municipal d’Igualada i amb un recorregut interurbà duien els atletes d’Igualada fins a Vilanova del Camí i tornada. Hi participaren Berta Coca, David Fernández, Gemma Figueras, Frederic Vallbona, Andreu Vidal, Sònia Tarragó i Bernat Segura.

SÈNIOR MASCULÍ “A”25/10/15 C.B. ÀGUILES CERBERUS ARTÉS 79 5301/11/15 CEB PALLEJÀ C.B. ÀGUILES 75 7707/11/15 C.B. ÀGUILES REUS DEPORTIU 69 5814/11/15 PLOMS REUS C.B. ÀGUILES 78 7122/11/15 C.B. ÀGUILES CB VALLS 74 59

SÈNIOR FEMENÍ24/10/15 AAEET C.B. ÀGUILES 30 5231/10/15 C.B. ÀGUILES CB CONSTANTÍ 67 4908/11/15 AB SALLE TGN C.B. ÀGUILES 69 4314/11/15 C.B. ÀGUILES AE POBLA DE M. 54 5222/11/15 CB SALOU C.B. ÀGUILES 24 59

SÈNIOR MASCULÍ “B”24/10/15 C.B. ÀGUILES CB AMPOSTA 60 6431/10/15 AAEET C.B. ÀGUILES 32 7908/11/15 C.B. ÀGUILES REUS DEPORTIU B 76 6904/11/15 CB LA SELVA C.B. ÀGUILES 45 5422/11/15 C.B. ÀGUILES JOV.ULLDECONA 74 72

JÚNIOR FEMENÍ24/10/15 B. FEMENÍ TE C.B. ÀGUILES 46 4231/10/15 C.B. ÀGUILES CB LA SELVA 56 5007/11/15 J. D’ULLDECONAC.B. ÀGUILES 26 8714/11/15 C.B. ÀGUILES CB VALLS 62 5322/11/15 CB VALLS C.B. ÀGUILES 33 95

CADET MASCULÍ24/10/15 C.B. ÀGUILES AD TORREFORTA 78 6931/10/15 C.B. ÀGUILES TGN BÀSQUET 84 5407/11/15 AAEET C.B. ÀGUILES 50 6714/11/15 EL VENDRELL C.B. ÀGUILES 88 53

INFANTIL FEMENÍ24/10/15 C.B. ÀGUILES CB MORELL 61 6731/10/15 CB MONTBLANCC.B. ÀGUILES 55 1715/11/15 C.B. ÀGUILES CB LA SELVA 35 47

PREINFANTIL FEMENÍ25/10/15 CB VALLS C.B. ÀGUILES 61 3207/11/15 C.B. ÀGUILES CB TARRAGONA 46 6521/11/15 AE CLARET C.B. ÀGUILES 39 48

MINI FEMENÍ24/10/15 C.B. ÀGUILES CB LLEIDAVERM 62 1201/11/15 ESC. A. SEGARRAC.B. ÀGUILES 21 5507/11/15 C.B. ÀGUILES CENG AUTOXAMI 54 2714/11/15 CB LLEIDA C.B. ÀGUILES 89 2921/11/15 C.B. ÀGUILES CEP VALLFOGONA 75 25

Marc Vergés

Fotos: Frederic Vallbona

Sònia Tarragó creuant la línia d’arribada al Bulevard de San Sebastian.

Participants colomins a les dues proves anoienques.

CLÀSSICA BEHOBIA / SAN SEBASTIANSuperant cada any el rècord de participació, en l’edició 2015 convocà a 34.000 atletes, la clàssica de Behobia a San Sebastian és la més participativa en aquesta distància a l’estat espanyol. Com cada any la comunitat autònoma que aporta més participació és Catalunya, en l’edició d’enguany foren 5.409 atletes. A diferència de la majoria d’edicions que la pluja és present, en aquesta el protagonisme fou la forta calor, gens habitual per un 8 de novembre. La participació colomina fou bastant nombrosa amb 18 participants.