N ú m e r o 3 · m a r ç 2 0 1 0

A Tarragona, començar il.lusiona!

Durant els darrers mesos la política municipal ha estat seguida mediàticament sobre un sol tema: l’avantprojecte de Llei de Vegueries, la posterior signatura del manifest en defensa de la ciutat i la seva capitalitat i el text que entrarà la setmana que ve al Parlament, en la que se’ns considera Seu Institucional de la Vegueria del Camp de Tarragona. A força de que altres vulguin fer-nos avorrir aquest tema, des de CiU Tarragona no hem de defallir en la defensa d’alló que vam signar: Vegueria de Tarragona amb Capital Tarragona.Per altre banda, cada cop veiem com les nostres mocions són el veritable motor dels Plenaris de l’Ajuntament de Tarragona, ficant en evidència la pàralisi de la ciutat en molts temes que ens afecten, combatent un consistori que no s’adequa a la dura realitat de la crisi que estem vivint, deixant de banda els veïns que reclamen d’un Alcalde que escolti de veritat als ciutadans.

Editorial

Ja vam denunciar la feina mal feta en la restauració del Portal del Ro-ser transformant el magnífic portal del segle XIII en un portal artificial i en-ganyós estil Port Aventura Segle XXI.Denunciem el treball poc sensi-ble, indigne i vulgar dut a terme en la regulació de l’accés a la Part Alta pel mateix Portal del Roser.Nosaltres creiem necessària aquesta regulació però ambl’obra feta converteix el Portaldel Roser, més que en l’entrada a

Un nou nyap al Portal del Roser

una zona de gran valor històric i declarada patrimoni de la Humani-tat, en l’entrada a Alcatraz, on només hi manquen els dos marines darrera la tanca per decidir qui entra i qui no.En el darrer plenari el Sr. de los Rios argumentava la retirada de l’octògon d’informació turística del Portal del Roser dient que trencava la visual i la contemplació de la Muralla i el Por-tal, doncs amb més motiu per ha-ver fet ara una instal.lació molt més acurada i respectuosa amb l’entorn.De manera colateral resulten afectats

aquells que més col.laboren en millorar la mobilitat de la ciutat, aquells que can-vien el cotxe per la moto, i que han vist suprimides més d’una desena de places d’aparcament de motos per encabir-hi les pilones, estant-los, a més, prohibit l’accés pel Portal del Roser.Que els vehicles autoritzats que vinguin de la Via de l’Imperi hauran d’anar a donar un gran tomb per poder accedir al Por-tal del Roser. Una vegada més descoor-dinació entre les àrees del govern muni-cipal, en aquest cas Turisme, Patrimoni i

Mobilitat.El poc diàleg amb els veïns. Un innecessari perllongament de les obres que han tingut tancat un dels dos únics accessos a la Part Alta.El govern municipal cal que minimitzi l’impacte d’aquesta obra eliminant tots els elements sobrers i adaptant la resta a l’entorn patrimonial de la zona.Que es redefineixi l’accés permetent-lo als vehi-cles autoritzats que vinguin de la Via de l’Imperi.Una vegada enretirats els ele-ments innecessaris (pilones), es resta-bleixin les places d’aparcament de motos.

La moció presen-tada pel Grup Mu-nicipal CiU per tal de refusar el text actual del projecte de Llei de Vegue-ries, buscant que ara sigui el mo-ment de postures inequivoques i de-fensant la litera-litat del manifest en defensa per Tarragona signat per tots els grups polítics ha estat rebutjada pel go-vern Ballesteros.E l g o v e r n s’equivoca cons-cientment, perqué

badar davant de la via parlamentària i perdre l’actitud demostrada per l’alcalde a les es-cales del Pla de la Seu a les primeres de canvi demos-tren que al tripartit s’han intercanviat

als interessos del seu partit, deixant de banda les legi-times reivindica-cions de Tarragona.Aquesta postura ens alenteix a con-tinuar seguint en la linia que portem en les ultimes setma-nes, donat entenem que estar d’acord en l’esperit del redactat actual no respon als objectius del mani-fest: VEGUERIA DE TARRAGONA I CA-PITAL TARRAGONA.

Ballesteros vota en contra de retirar la Llei de VegueriesJOAN AREGIO: “AMB AQUESTA POSTURA L’ALCALDE DEMOS-TRA A QUI SERVEIX...AL PSC”

les vegueries per l’Area Metropoli-tana i que l’alcalde ara serveix només

Ballesteros anirà al Parlament a

defensar una ob-vietat: la capitalitat

de Tarragona

Després d’anys i anys a l’oposició municipal omplint-se la boca amb paraules com sostenibilitat, agenda 21, medi ambient, ecologia, eficiència en la gestió de l’aigua, ara resulta que el Sr. Ballesteros està llançant pels carrers de Tarragona 18 milions de li-tres d’aigua POTABLE cada any. Encara recordem avui com el PSC i ERC, partits que avui governen la ciutat, es van acarnissar l’any 2005 amb el regidor de festes Carles Sala sobre la conveniència o no de fer la revetlla remullada per

La neteja amb l’aigua potable i les mentides ambientals del Sr.Ballesteros

18 milions de litres d’aigua POTABLE per netejar els carrers

Sant Magí. Titllaven el govern de CiU de prepotent i xulesc i l’acusaven d’actitud insolidària i impròpia de la capital. Per aquelles dates van convertir. Avui demostren que eren llavors i són encara avui uns irresponsables. Ara que són al govern, ara ja poden llençar 18 milions de litres d’aigua POTABLE pels carrers? Ara que no hi ha sequera podem llençar tota l’aigua POTABLE que volem? On és el Pacte de Progrés que van sig-nar i que prometia criteris de sostenibilitat en l’actuació mu-nicipal? On és el Pla d’acció per l’energia renovable aprovat en plenari, en el qual vostès parlaven del cicle de l’aigua i l’estalvi de la mateixa? On és la famosa Agenda 21 de la Sra. Crespo? I on és l’Agència Catalana de l’Aigua, sempre tant amatent al que fa i deixa de fer l’Ajuntament de Tarragona?Ens pot dir el Sr. Ballesteros si l’aigua POTABLE que llença pels carrers ens la regala el Consorci d’Aigües ? I si això és així i ens sobren tants litres d’aigua POTABLE a la ciutat, per-què no rebaixen el preu de l’aigua als ciutadans, que bé que s’ho mereixen? O perquè no la guardem per quan els treballs de descontaminació de Flix facin que hi hagi restriccions de subministrament d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona? Sr. Ballesteros, vostè deia el passat novembre a la inaugura-ció de l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya): “A Tarragona hem fet passos notables en els últims dos anys per contribuir a pal.liar el canvi climàtic, apostar per l’estalvi i l’eficiència i la sostenibilitat”. I si com a mínim hagués servit per tenir la ciutat neta, doncs encara, però Tarragona està avui més bruta que mai

A Tarragona començar il·lusiona!

El dissabte 6 de març CiU va sor-tir al carrer per tal d’il.lusionar la ciutat, per tal d’escoltar-la, de saber dels seus problemes, d’oferir les nos-tres propostes pel canvi que hem de liderar a Catalun-ya en els popers mesos. Ens va acompanyar el nostre candidat a les autonòmiques, en Josep Poblet, en un dia asolellat a la ciutat. Van ser molts els ciu-tadans que es van apropar a la nos-tra carpa per par-lar del que real-ments els afecta, per fer sentir la seva veu sobre el que ha de ser Ca-talunya.La campanya “idees pel canvi” vol recollir les vostres propostes, perqué aques-tes és tindràn en compte.

www.ideespelcanvi.cat

Avui, la majoria de catalans estan descontents amb el govern del tripartit. La Generalitat no funciona, es mes, s’ha convertit en un focus de problemes per desenvolupar qualsevol activitat al nostre país. Fa ja vuit anys, els catalans varen voler, legítimament, substituir vint-i-tres anys de Convergència, per una nova fórmula (la del tripartit), que a mes, va generar moltes expectatives. Avui, i mes enllà d’ideologies, algú pot dir amb la mà al cor, que aquesta formula ha estat un èxit?. Crec que no, Catalunya necessita avui un canvi, un canvi que evidentment el tripartit no pot oferir. Cal doncs que tots i totes els que pensen que cal un govern diferent, que cal una nova generació al front del país, que cal treure a Catalunya del desànim en que l’instal.lada el tripartit, que cal superar la crisi econòmica, cal que tots aquests sàpiguen que sols CIU i Artur Mas estan en disposició de canviar el rumb de la política catalana. Però per fer tot això CIU reclama una gran majoria social, que il.lusionada amb el canvi, sigui capaç d’empènyer el país i el govern cap als seus objectius. Avui Catalunya necessita un govern que sigui d’estricta obediència catalana, un govern fort amb les idees clares i que enterri definitivament els espectacles que en vuit anys ens han ofert Montilla Carod i Saura.En les properes eleccions ens juguem massa coses, per no posar els interessos generals per damunt dels particulars. Segurament cap partit polític ens satisfà en la seva totalitat, i CIU tampoc, però ara es hora de posar a la balança, pros i contras, programes i persones, i també experiències de govern viscudes amb CIU i amb el tripartit.Es hora de donar un pas endavant, per tots nosaltres i per Catalunya, és hora de començar un altre cop, és hora d’il.lusionar-se de nou, és l’ hora de Mas.

Joan Aregio

Una gran majoria social pel canvi Plenari del 23 de febrer

Raül Font: “La senyora Crespo segueix confonent contamina-ció amb males olors. Em segueix sorprenent la manera de res-pondre en quant aquest temes són tractats, tot tirant de po-lítica de retrovisor i explicant-nos que s’ha fet des de la seva conselleria, quan el que volem és solucionar el problema de les males olors, que afecta a la qualitat de vida dels ciutadans”

Davant de la petició del Grup Municipal CiU per demanar a la Generalitat l’elaboració d’un pla de qualitat de l’aire, ens torna a sorprendre la resposta de la Sra.Crespo, que se-gueix pensant que tot el que volem fer és atacar la seva ges-tió, quan el que realment volem és que Tarragona, ja que la llei ara ho permet, es doti d’un pla de qualitat de l’aire.

Albert Vallvé: “Volem menys declaracions i més fets, l’any 2007 la Consellera Tura va dir que la Ciutat Judi-cial estaria acabada al 2009 i al 2010 encara no tenim res”

Les gestions pertinents ja es van fer a la legislatura anterior per-què el projecte es portés a terme i ara ens trobem en una situació de passivitat per part del govern Ballesteros, i des del Grup Muni-cipal de CiU es demana simplement que el complex judicial sigui el que es reflectia en el Projecte de la Generalitat de Catalunya i que comprèn la totalitat dels òrgans de la Justícia, Col·legis Professionals d’Advocats, Procuradors i Graduats Socials i que la construcció del mateix es faci amb caràcter d’urgència.

Jordi Sendra: “Ens satisfà que tots els regidors municipals defen-sem que s’ha d’aturar l’ intenció de l’agencia catalana de l’aigua de realitzar abocaments d’aigües residuals a la Riera de la Mòra”

La moció presentada pel Grup Municipal CiU ha estat aprovada per unanimitat, fent que la veu del consistori sobre aquest afer d’aquí en endavant esdevingui unitària i puguem aturar el greu impacte ambiental i social que generarien aquests abocaments.

Per altre banda, també ens satisfà que s’hagi apro-vat per unanimitat la moció presentada per tal de do-nar suport a que la Fundació Vicenç Ferrer rebi el Nobel de la Pau per la tasca realitzada per la mateixa a l’Índia.

cipal de CiU es demana simplement que el complex judicial sigui

Les gestions pertinents ja es van fer a la legislatura anterior per-què el projecte es portés a terme i ara ens trobem en una situació de passivitat per part del govern Ballesteros, i des del Grup Muni-cipal de CiU es demana simplement que el complex judicial sigui

Front el requeriment fet pel grup Municipal de CiU, la res-posta única del Govern Balles-teros va ser que ja ho sabien i que estaven treballant de ma-nera decidida, però el cert és que amb Ballesteros només perdem i perdem cada cop que el Govern Montilla mou fitxa.En una expressió molt popu-lar podríem resumir que “cada bugada perdem un llençol”. El cert és que aquesta especiali-tat de FP es desplaça a Reus i deixa d’impartir -se a Tarrago-na. Els arguments són molt poc intel.ligents i incoherents (man-ca d’espai, desconcentració...). El cert és que, un cop més, la inoperativitat i incompetència del nostre Govern municipal, que assisteix, com a espectador passiu a les decisions de la Ge-neralitat, ha consumat una nova pèrdua en aquesta orquestrada operació. Com és possible que no se’n adonin que la idea és bastir un macro complex edu-catiu a l’autovia de Bellissens on, s’hi acabaran desplaçant tots els estudis de l’àmbit Sa-nitari? Recordem el dejà vu del

Cada bugada es perd un llençol!

trasllat, a l’època Reca-sens de la Facultat de Me-dicina des de la Universitat Laboral a Reus ara fa més de 30 anys. Deixaran que es repeteixi l’experiència? Recordem el CESICAT? Aquest Govern municipal permet i tolera un conti-nuat degoteig i pèrdua de la cartera de serveis sa-nitaris de la Ciutat. No és només una situació aïllada. És un autèntic escàndol. Només cal que es repassi el discurs sobre els serveis sanitaris de l’Alcalde de Reus per adonar-se’n de la situació. A tall d’exemple: són insistents els ru-mors entre el personal de l’Hospital Joan XXIII que es pot perdre en un futur molt proper el Laboratori d’Anàlisis Clíniques Terri-torial de l’ ICS també cap a Reus. Una inversió previs-ta per a aquest Servei, de 300.000 euros ha estat pa-

ralitzada. Els mateixos i insistents rumors corren en relació a la Uni-tat d’Hemodinàmica de Tarrago-na. Per contra les promeses refe-rents a la Xarxa Bàsica no arriben mai: El CAP a Campclar, el CAP desdoblat de Jaume I a la Part Baixa, el Centre d’Especialitats a la Rambla Nova (antic Vallella-no), la Casa Blanca...Promeses incomplertes i més promeses in-complertes. Recordem també la manca imperiosa de llits sociosa-nitaris a Tarragona.El tema ultra-passa l’àmbit estrictament edu-catiu i sanitari. Recordem que a la Cambra de Comerç, fa unes set-manes es va presentar un estudi que reflectia que els Hospitals de Tarragona generen 2.782 treballs directes i 1491 indirectes (total= 4273). I que l’impacte econòmic anual és de 251 milions d’euros.El Delegat d’Educació ha manifes-tatque l’educació va més enllà de la capitalitat. Però des del Grup de CiU hi afegim que la capitalitat també va més enllà de la sanitat i de l’educació.

El seu Govern, en exercici del seu programa, va liquidar a tothom del an-tics responsables tècnics i va col.locar la seva gent de confiança, que com s’ha pogut comprovar no han estat a l’altura, i han estat cessats. El món de la cultura i de les entitats culturals tarragonines, es queixaven oberta-ment de l’absència dels seus regidors, que en cap moment han donat la cara, interposant sempre a funcionaris, sense capacitat de resolució, per tal de no afrontar els problemes. Els artistes han iniciat diverses vega-des moviments de protesta que el Govern municipal ha anat aturant. Però el desgavell s’ha fet insostenible i els Artistes s’han queixat pública i col.lectivament. El Sr. Ballesteros va escenificar al sofert Teatre Metropol un particular Aute de Fe, amb nombroses promeses (així ho espero i prego per què les compleixi), però sobretot derivant les responsabilitats als Governs del passat. En el futur i tota vegada que utilitzem ironies, li direm el “Don Limpio”, per què sempre diu que ho desencalla tot.El Govern del PSC/ERC està malmetent el llegat ciutadà que va rebre de

Després del Manifest del Magatzem...

Un altre promesa electoral incomplerta

Desprès del Manifest del Ma-gatzem, diferents mitjans s’han fet ressò de tot tipus d’opinions i comentaris sobre l’estat de la cultura a Tarra-gona. No es tracta de rebatre res, cada un sap perfectament el què passa, però sí de fer unes breus reflexions. El Sr. Ballesteros, per cert, antic re-gidor de Cultura i Festes del nostre Ajuntament, es per-met criticar la política cultural del Govern de CiU, i manlleva l’acudit del President Pujol del “titas, titas”, amb evident falta d’originalitat i de produc-ció pròpia. Ho trobo agosarat, quasi infantil, si constatem que el nostre primer dignatari no recorda que molt recen-tment es va produir la dimis-sió i fugida, del Tècnic en Fes-tes, davant del desastre dels Bipartits, en assumptes de les Festes de la Ciutat, i la neces-sitat de remodelar el Cartipàs Municipal, amb substitució de la Regidora de Cultura, per manifesta incompetència, tant del responsables politics com tècnics de confiança.

la gestió de CiU. La pobre Chartreuse s’ensorra i els ocupes han fet el seu reialme de brutícia i desperfectes. Recordaran els tarragonins que ante-riorment es va restaurar interna i externament, amb un enjardinament molt adequat i vàrem fer diferents exposicions. Us convido a una jornada de por-tes obertes i comprovareu el lamentable estat. Els lladres s’han endut fins i tot el rellotge de la torre. La Sra. Rossell en un Plenari de l’Ajuntament, va respondre al meu prec de què se’n ocupés de reclamar (dels seus co-rreligionaris) una mínima cura del venerable edifici, va contestar que no era seu (les Actes estan a disposició de tothom). La Tabacalera està i es posa a disposició de tothom, però encara no sabem si totes les promeses es poden complir i si hi cap tot el què es projecta, si no oblidem que el destí principal és el nou Centre d’interpretació Arqueològica de Tarraco. La Ciu-tat de la Musica, a l’entorn del Camp del Nàstic de la Rabassada, cada dia la veiem més llunyana i nebulosa. L’hi he demanat al Plenari, Sr. Balleste-ros, únicament un detall: la data de la col.locació de la primera pedra. No he tingut resposta i el seu mandat s’acaba. Em temo que es tracti d’un altre promesa electoral lamentablement incomplerta.

1500 pisos sense ascensor!

CiU es suma a la queixa efectuada pels veïns de Sant Salvador, en rela-ció a la falta d’operativitat d’aquest Ajuntament en el seguiment de la concessió de subvencions per instal.lació d’ascensors als 1.500 habitat-ges de la zona d’interblocs. Aques-ta subvenció havia d’arribar via Ge-neralitat segons resa en el conveni que es va signar entre lla Genera-litat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i l’AVV de Sant Salvador. Pels veïns resulta especialment do-lorosa la manca de resposta donat que aquest govern i al capdavant la Sra. Pelegrín, com a presidenta del Servei Municipal d’Habitatge i Ac-tuacions Urbanes SA, va apuntar-se el tanto fa molts mesos que havia aconseguit ascensors per als 1.500 habitatges de l’interblocs de Sant Salvador.Nosaltres ja vam advertir que de mo-ment el que s’havia fet era mediar entre la Generalitat, l’Ajuntament i l’AVV de Sant Salvador, però que eren moltes les condicions a acom-plir perquè la subvenció es concedís. Una de les més significatives era que el 40% del cost d’instal.lació l’ha d’assumir la comunitat de veïns. Per tant el conveni no era prou garantia

i això ningú no els ho va explicar de manera clara. Creant així unes expectatives que fins ara no s’han acomplert.Veiem ara la política socialista del govern municipal en aquest tema. A la web d’SMHAUSA es publicita la possibilitat de sol.licitar ajuts per instal.lació d’ascensors, però la convocatòria segueix sense obrir-se. Cosa que venim denunciant des de fa gairebé 2 anys, en diverses intervencions en el corresponent consell d’administració, en escrits que hem fet arribar a l’empresa, en preguntes efectuades al Con-sell Plenari de l’Ajuntament i en declaracions a la premsa. Fins ara no hem obtingut resposta, espe-rem que els veïns de Sant Salvador que s’han vist abocats a denunciar aquest extrem a la premsa per fer més pressió a l’equip de govern a través del diaris obtinguin respos-ta a una necessitat tant sentida pels ciutadans.De moment els únics ciutadans que poden sol.licitar ajuts per

instal.lació d’ascensors a SMHAUSA són els que viuen a la Part Alta de Tarragona a través del PIPA (Llei de Ba-rris). Sàpiguen de tota mane-ra que fins el moment actual la majoria de les sol:licituds han estat denegades.Tornant a les 1.500 vivendes, si la Sra. Pelegrín, regidora socialista, va mediar per tal que els veïns poguessin ins-tal.lar els ascensors, qui ha fet el seguiment?, com és que encara ara resten a l’espera que algú els notifiqui en quin moment es troba el procés de concessió de la subvenció?. Segons les notícies que es publicaven quan es va signar el conveni els ascensors ho-res d’ara ja haurien de funcio-nar.Hem de concloure que aquest govern per anunciar projectes que no quedi, però caldrà tan-car-ne algun, no els sembla?.

Les famílies de Ponent assignades per rebre assistència al CAP de la Granja, continuen patint una discriminació vers molts altres ciu-tadans que estan assignats a altres centres de salut de la ciutat. I no estem parlant de l’atenció que presten els professionals que treballen al centre, estem denunciant la MANCA DE MÉS PRO-FESSIONALS I UN CENTRE NOU QUE DESCONGESTIONI AQUEST. El 30 de gener de 2009, el nostre portaveu Joan Aregio, feia una roda de premsa per denunciar els problemes que patien els usua-ris d’aquest centre, recordem més de 12 dies per a veure al met-ge de capçalera i més de 6 mesos per a veure a l’especialista.Com sempre, practica habitual dels socialistes, el 10 de fe-brer s’anunciava a la premsa que el tantes vegades demanat i reivindicat CAR a Camp Clar per fi semblava que veuria la llum. La gerent de l’ICS deia que en un mes (recordem febrer 2009) es licita-rien les obres, i que la construcció estava prevista dins de l’exercici 2009.Doncs bé, totes aquestes paraules s’ha quedat en això, només paraules.

L’assistència al CAP La Granja no pot continuar així!

Aquest és el model sanitari que vol l’alcalde per a tots nosaltres?

Protegir els interessos i drets col.lectius

Privacitat i seguretat, llibertat de circulació i convivència son binomis que mai haurien de ser incompati-bles entre ells. Les llibertats públi-ques i els drets fonamentals dels que gaudim les persones per la nos-tra condició de ciutadans, no s’han d’interpretar de forma independent, autònoma i absoluta, sinó dins del marc convivencial de la nostra socie-tat. L’Estat de Dret, Democràtic i So-cial ha de garantir no només l’èxit de la conquesta dels drets individuals sinó també la seva eficàcia col.lec-tiva. El dret d’un mateix s’acaba on comença el dret d’un altre. Aquest extrem implica que l’exercici dels drets individuals es trobin es-tretament lligats entre ells, corre-lacionats, i es com a conseqüència d’aquesta interacció que es poden, en certs moments, produir conflic-tes entre uns i altres drets, fet que justifica la intervenció dels poders públics per garantir la vigència dels drets col.lectius. Doncs entendre un dret individual de manera absoluta i autònoma podria suposar deixar buit de contingut el dret d’una altre per-sona, circumstància que comporta-ria el triomf del individualisme per damunt del col.lectivisme. La instal.lació de càmeres de video-vigilància no ha estat mai una qües-tió exempta de problemàtica i con-

trovèrsia. Fins quin punt poden vulnerar la intimitat d’una perso-na? Fins a quin punt es pot perdre l’anonimat dins de la col.lectivitat de la societat? La preservació de la intimitat justifica la impossibi-litat d’aplicar mesures que dismi-nueixin situacions de risc front als drets col.lectius? La instal.lació de les càmeres de videovigilància no ha de ser interpretada com una li-mitació dels drets individuals sinó com una mesura de protecció del bé i dels interessos col.lectius. No obstant, aquests arguments no han de justificar una instal.lació indiscriminada de càmeres de vi-deovigilància, sinó el fet de que la seva implantació s’ha de realitzar de forma raonable, i dintre d’uns pressupostos legals que vet-llin per la mínima intromissió en l’esfera individual dels ciutadans. La normativa estatal en l’àmbit de la protecció de la intimitat perso-nal estableix una sèrie de requi-sits legals que han de complir els Ajuntaments a efectes de perme-tre la instal.lació d’aquestes ca-meres, requisits que s’han com-pletat per la instrucció (1/ 2009) de la Agència Catalana de Protecció de Dades.

Grup Municpal de CiU de l’Ajuntament de Tarragona Plaça de laFont,1, 43003, Tarragona - 977 29 61 98 - ciuetdiu@gmail.com

En base al necessari compli-ment d’aquests pressupos-tos, des de CIU es va dema-nar la creació d’una comissió, avui ja acceptada, a efectes d’analitzar la instal.lació de càmeres de videovigilàn-cia, doncs amb l’objectiu de mantenir l’equilibri entre el be col.lectiu i els drets indivi-duals, esdevé imprescindible examinar el principi de pro-porcionalitat des de la doble perspectiva de la idoneïtat i de la intervenció limitada, es-devé tanmateix necessari es-tudiar en quins llocs resulta palesa l’existència d’un risc raonable i ponderat per la se-guretat ciutadana, analitzant en cada cas concret la finali-tat que es pretén, publicitant la existència de cameres, la determinació temporal de la seva utilització i assegurant el respectuós tractament de les imatges gravades. El compliment de tots i cadas-cun d’aquests pressupostos comporta el respecte de les garanties individuals i la pro-tecció dels drets col.lectius.