1. CEBES 2. NDEXNOMSORIGENCARACTERSTIQUESVARIETATSPLANTACI 3. NOMSNom cientific: Allium cepaCatal: CebaCastell: CebollaAngls: Onion 4. ORIGENLa ceba t un origen incert ja que diferents estudis han assenyalat siaOccidental i el Nord dfrica com a possibles llocs de naixement daquestahortalissa, concretament en zones de Prsia, ndia o Egipte,respectivament. Els primers vestigis de consum hum es remunten aaquests dos ltims pasos, fa ms de 5.000 anys. A lndia un tractat mdicanomenat Charaka-Sanhita la proposa com excellent dirtic i remei contramalalties cardaques, oculars o de les articulacions. A Egipte eren moltvalorades i fins i tot alguns experts estableixen hiptesis en qu sofereix laceba com un dels aliments principals en la dieta dels treballadors de lespirmides, juntament amb alls i porros; utilitzant tamb durant els sacrificis ifunerals a manera de ofrenes. 5. ORIGENGrecs i romans van utilitzaraquesta hortalissa peralimentar a les sevestropes de combat en lacreena que atorgavafora en les batalles cos acos. Serien aquests ltimsels que introduirien elconsum de ceba a la restade pasos riberencs de laMediterrnia, propagant idesenvolupant el seucultiu durant lpoca dedominaci imperial. 6. VARIETATSHi ha molts tipus de cebes, alguns tpics de certes zones geogrfiques. Es classifiquen per la forma del bulb, el cicle de cultiu o ladaptaci al clima.Les cebes necessiten un mnim de duraci del dia (fotoperode llarg) per induirla formaci del bulb. Segons les necessitats de fotoperode es classifiquenen: Varietats destiu sn les que es cullen a lestiu i necessiten unfotoperode llarg, o sigui, bastantes hores de llum per formar el bulb. Tambes coneixen com a varietats de dia llarg. Varietats dhivern sn les que escullen a la tardor i principis dhivern. Es coneixen com a varietats de dia curto de fotoperode curt tot i que en realitat shauria de dir de fotoperodemenys llarg. 7. PLANTACISembrar: De gener a febrer / De setembre a novembreRecol.lectar: De maig a agostTransplantar: De mar a abril / De desembre a desembre / Degener a gener 8. LA CEBA DE FIGUERESLa ceba de Figueres s una varietat de cultiu de ceba (Allium cepa) no hbrida, de bulb subglobs, una mica aplatat, amb la capa externa morada i les tniques interiors dun color ms pllid, molt apreciada per la seva carn dola i textura tova. Tal i com diu el seu nom s tpica de la regi de figueres.La ceba de Figueres es diferencia de les altres perqu t un gust dol, s de consistncia tova, de color rosat amb tendncia a lils, de forma una mica aplanada, de mida mitjana i duns 200 grams de pes per unitat. s fcil de diferenciar sense ser-hi expert.Propietats nutricionalsAjuda a eliminar lquids perqu t molt potassi i poc sodi. s una font de vitamines del grup B, com lcid flic, necessries durant lembars. El magnesi de la ceba afavoreix el bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels msculs i del sistema immunolgic. Abusar de la ceba pot produir, perqu cont sofre. 9. LA CEBA DE FIGUERES Cultius una planta resistent al fred per requereix temperatures una mica elevades i un mnim de duraci del dia per formar el bulb. Es fa de planter. Sha de sembrar entre desembre i gener, tot i que depn de la meteorologia tamb es pot plantar al febrer. Plantar-la abans dhora no sempre s bo. La ceba necessita fred i si lagafa avanada es desenvolupa pitjor i produeix ms can de bulb. La collita de ceba seca s a lestiu i la de ceba tendra a lhivern. s una planta explotada, per tant una bona prctica s lalternativa de cultiu, no noms per la nutrici sin tamb per evitar malalties. Una altra peculiaritat s que requereix un ambient sec, a lEmpord diuen que " Val ms dos dies de vent (Tramuntana) que una ensulfatada.Una caracterstica que millora el seu gust al menjar-la en cru, per amanida, a lhora de preparar-la, s no utilitzar cap eina de tall, sin fer-li un cop per esclafar-la, i separar el trossos per menjar. s de gust suau i cruixent a la mossegada. Aix fa que sigui popular per prendre-la en sofregits o directament sense coure.