Castelló, Rafael. Nacionalismes i Llengua. Alcoi

8/7/2019 Castell, Rafael. Nacionalismes i Llengua. Alcoi

1/14

Nacionalismes i actituds lingstiques al Pas Valenci: unaaproximaci1

Rafael Castell CogollosDep. Sociologia i Antropologia Social

Universitat de Valncia Estudi General

I. Identitat nacional i l lengua.

La relaci entre llengua i naci s de un caire diferent a la relaci entre naci i territori. La diferncias clara si observem que, mentre la legitimaci dun centre de poder sobre el territori s la ra de serde la naci moderna, la llengua no s ms que un dels atributs legitimadors possibles. Es aquestadiferent relaci la que ens explica que siga possible trobar identitats nacionals sense cap fonamentlingstic, mentre que totes les identitats nacionals tenen un component territorial. En definitiva, ensdna ra de per qu pot haver-hi una naci sense una llengua diferencial, per no pot haver-hi unanaci sense territori.

Certament, per, la llengua s un atribut diacrtic especial, amb molta freqncia, un indicador de

pertinena molt important. El sistema de codificaci simblica per excellncia s la llengua i des deles aportacions de Herder es considera un marcador cultural essencial a lhora de construir identitatsnacionals.

Una llengua compartida, a ms de permetre la comunicaci intersubjectiva, afavoreix la creaci delligams de solidaritat entre els membres duna comunitat, tot permetent la seua distinci respecte alsindividus que no la comparteixen.

Com que lhome s ensems productor, transmissor i receptor de cultura, la seua llengua reflecteixtant la cultura i la personalitat de lindividu com la de la seua comunitat. La llengua no s tan solsun sistema de signes tils per a comunicar, sin que s tamb una xarxa on sn preservades lesms entranyables formes de vida i de pensament de cada comunitat cultural individuada

(Sanchis Guarner 1967: 10)

Per, a ms a ms, com les nacions, la llengua oficial es constitueix vinculada a l'estat. s en el procsde constituci dels estats quan apareixen les condicions per a la creaci d'un mercat lingstic unificati dominat per una llengua que adquireix lestatus doficial. Llengua (estndard) promoguda per lestaten la qual es mesuren objectivament totes les prctiques lingstiques. De fet, aquesta s una de lesms importants capacitats de dominaci simblica de lestat, de les assenyalades per Bourdieu (1994).

En el procs de constituci de l'estat, la unificaci lingstica acompleix tres funcions bsiques (Laitin1990): creaci d'identitat collectiva, reducci dels costos de transacci (traducci, aprenentatge dediverses llenges) i control del sistema social de comunicaci. Per lobjecte que ens ocupa, de totestres funcions ens interessa la primera: la generaci duna comunitat nacional, mitjanant lhegemonialingstica. Amb la promoci de ls duna llengua oficial, lestat pot aconseguir que cada vegada msindividus sidentifiquen collectivament per mitj dels usos lingstics.

Ara b, l'hegemonia lingstica no significa l'establiment d'una identitat nacional definitiva. La batallasobre la definici d'una realitat social com a nacional no acaba mai. Fins i tot, la conscincia de prduad'una llengua pot generar processos d'identificaci collectiva nacional, tot mitificant una llenguaprcticament morta (el cas d'Irlanda) o ressuscitant-la (cas dIsrael).

La llengua t una doble funci social (Ninyoles 1971, distinci extreta de Lambert): una decomunicativa que consisteix en transmetre un missatge, i una altra dintegrativa, que fomenta oexigeix la pertinena a un grup. Sn dues funcions no excloents per que mantenen relacionsasimtriques. La funci comunicativa no pressuposa necessriament la integrativa (puc saber parlarespanyol, sense identificar-me com a espanyol), per si la llengua t una funci integrativa, aquestaexigeix la comunicativa (difcilment puc identificar-me com a espanyol si no conec i use lespanyol).

1 Publicat: Castell, R. (2001): Nacionalismes i actituds lingstiques al Pas Valenci: una aproximaci, en Toni Moll, Ideologia i conflicte

lingstic. Alzira: Bromera.

1


2/14

Al mateix temps, siga quina siga la funci, podem considerar la llengua en una dimensi instrumentalo en una dimensi valorativa. La dimensi instrumental, comunicativa o integrativa, sempre es realitzaen la llengua. La dimensi valorativa es realitza quan parlem sobre la llengua (una distinci quedevem, segons Ninyoles (1975), a Fishman).

Del creuament de funcions i dimensions podem obtenir una estructura conceptual i relacional com laque es reflexa al segent quadre.

DimensionsFuncions

Instrumental Valorativa

Comunicativa Entendres Valoraci llengua

Participativa/integrativa Identificar-se Valoraci identitat

Aix, en la dimensi instrumental comunicativa, l'objectiu s entendre's, mentre que, en lainstrumental integrativa, susa la llengua amb la intenci didentificaci. La dimensi instrumentalintegrativa porta implcita la dimensi valorativa: la llengua es torna significant de coses que no esdiuen (valoraci de la identitat collectiva lligada a la llengua). Si es dna la dimensi instrumentalintegrativa, s molt probable que es done tamb la dimensi valorativa integrativa (valoraci

identitat), per no necessriament a la inversa (Tejerina 1992), com passa a Irlanda.La dimensi valorativa tamb pot referir-se a la funci comunicativa com quan, per exemple, es valorala dificultat de parlar valenci o quan es diu que el valenci no serveix per trobar feina i, per tant, nos necessari. Es poden establir, per tant, dos tipus de valoracions per tal daprendre i usar unallengua: les participatives i les comunicatives. Les valoracions integratives o participatives sn aquellesque revelen el propsit dintegrar-se a una comunitat i participar-hi. I poden ser positives o negatives.Necessriament les que sn negatives per un grup lingstic sn positives respecte a un altre diferent.Es tracta, en realitat, duna valoraci de la identitat collectiva lligada la llengua. I les comunicativessn les que revelen un inters prctic i funcional en laprenentatge i s duna llengua: s convenient ono, necessari o no, per la interacci efectiva habitual.

La dimensi valorativa afecta les actituds i comportaments respecte a la llengua, en la mesura queinflueix l'esfera pragmtica, comunicativa (valora la llengua com a mitj, s til o no, s necessria o

no, s obligatria o no), s a dir, afecta lhaver d'aprendre o usar la llengua. Per tamb afectal'esfera del prestigi social i/o cultural (valora la llengua en si, depn del poder dels parlants de lallengua) afecta el voler aprendre o usar la llengua.

Certament, la llengua no s lnic element utilitzat per definir una identitat collectiva nacional, ni tansols el ms important, per quan arriba a certa significaci com a smbol de definici grupal, la funciintegrativa pot impulsar la funci comunicativa de la llengua, s a dir, la recuperaci o aband d'undeterminat codi lingstic (Tejerina 1992). s a dir, el fet que la llengua siga til per identificar potpromoure el seu s, per tamb pot promoure el seu aband: depn de la valoraci de la identitatcollectiva associada.

En aquest paper anem a entendre les actituds com ho fa Salvador Giner a la Gran EnciclopdiaCatalana, s a dir, com aquelles predisposicions apreses culturalment, segons les quals es valoren

objectes, individus i collectivitats, grups i institucions. Aquestes predisposicions fan que els individusresponguen duna manera caracterstica davant cada fenomen sobre el qual t formada una actitud.Una definici que t molt en com amb la de Van Dijk (1998), que considera les actituds com la basecomuna de les opinions socialment compartides per grups, i les seues formes dacci.

Aix doncs, com assenyala Ninyoles (1975) citant Weinreich, la l leialtat lingstica sol entendrescom un tipus dactitud que implica ladhesi a la prpia llengua a efecte del seu manteniment. Atravs del nivell de coneixement dun idioma, com ara la diferncia entre un coneixement passiu oactiu, o entre un coneixement oral o escrit,..., podem indagar quina s lactitud lingstica de lleialtatque subjau. Nosaltres denominem aquest tipus de lleialtat lingstica: l leialtat competencial. A msa ms, a travs de lhbit dusos socials de la llengua que mantenen els individus, tamb obtenim unainformaci rellevant sobre lactitud lingstica de lleialtat que subjau. De fet, davant la convivnciasocial de dues o ms llenges sempre sestableixen relacions assimtriques entre els seus usos, de

forma tal que una delles assumeix el protagonisme en les relacions formals, associatives o de tipussecundari, mentre que laltra o daltres resten confinades a lespai relacional informal, comunitari o de

2


3/14

tipus primari. Per tant el fet de mantenir ls social duna llengua en ambients associatius, de relacionssecundries, s un indicador del que nosaltres anomenem l leialtat instrumental. Finalment, per,ens trobem amb la lleialtat explcita, manifestada, ens parla sobre la llengua, no necessriamenten la llengua: una lleialtat que nosaltres denominem l leialtat valorativa.

En una situaci de conflicte lingstic, segons Ninyoles (1971), ens trobarem amb tres possiblesposicions: lassimilacia la llengua dominant, la no-mobilitat i la lleialtat lingstica. La primera suposalaband de les pautes lingstiques originals, tot generant un procs de substituci lingstica: estracta duna posici on no trobem ni lleialtat competencial, ni lleialtat instrumental, ni lleialtatvalorativa. Amb la tercera ens trobem amb la posici contrria, la que resisteix activament a lasubstituci lingstica i, per tant, presenta nivells alts de lleialtat competencial, instrumental ivalorativa. I, finalment, la posici de no-mobilitat, intermdia, que ens parla duna posici en qu esmant lestatus subordinat, per tot mantenint certes pautes lingstiques.

Per tal dexplotar al mxim el concepte de lleialtat lingstica, s possible trobar ms duna posicientre lassimilaci i la lleialtat, ja que la no-mobilitat, s el resultat duna actitud consolatria.Efectivament, el mateix Ninyoles ens parla dels processos compensatoris, tot distingint dues possiblesposicions. Duna banda, trobarem la idealitzaci compensatria, resultat de la creena en la virtudsuperior dels grups oprimits, als quals de fet no es pertany. Es tracta realment delevar el grup endesavantatge per mitj de la idealitzaci, de tal manera que la subvaloraci del grup dominant semble

una implicaci inevitable, tot i que no impedeix el prejudici negatiu en la prctica. Es, per tant, unaposici amb poca lleialtat instrumen al i elevada lleialtat valorativa. I daltra banda, ens trobarem laposici contrria, s a dir, la

tsubvaloraci compensatria. Es tracta duna posici que tot i usar la

llengua subordinada, no la valora, de manera que es tracta dun grup que presenta una ampla lleial atinstrumen ali una baixa lleialtat valorativa.

tt

Amb tot, Ninyoles mant que les niques solucions viables als conflictes lingstics sn lassimilaciola lleialtat, actituds que es constitueixen en els termes reals i ltims dels conflictes lingstics.

En el seu plantejament, lanlisi de la lleialtat lingstica requereix una categoritzaci prvia dereferncia, relativa a lendogrup i a lexogrup, en tant que referents didentitat collectiva. De fet, deles tres grans tendncies que han de produir-se necessriament, la primera que anomena, ambFishman, s una tendncia autoidentificadora, que significa posar un mfasi especial en la continutat,en lautoafirmaci duna comunitat i, per tant, duna identitat collectiva.

II . Nacionalismes al Pas Valenci.

El Pas Valenci forma part del territori governat per lEstat Espanyol. Un Estat que en la seua recercade legimitat i control intenta generar una comunitat nacional a la seua mesura territorial: Espanya, dela qual el territori valenci, i per tant la comunitat valenciana resident, ha de formar part.

LEstat Espanyol ha utilitzat, i utilitza, tots els instruments (mitjans de comunicaci, provincialitzaci,llengua oficial,...) al seu abast per tal de produir i reproduir definicions de la realitat social, en general,i nacional, en particular, que coincidisquen amb els seus lmits territorials. A el que significa no sque lEstat, com a ens impersonal, actue, sin que hi ha collectius socials interessats en generar imantenir aquestes definicions nacionals de la realitat, per a la qual cosa utilitzen els instruments que

lEstat els facilita. De manera que la naci espanyola s una comunitat imaginada per grups socialsque sidentifiquen collectivament a travs duna srie datributs que consideren rellevants, per tal delegitimar lEstat Espanyol. Per tant, la naci espanyola s una identitat collectiva segregada per lEstatcom a comunitat que viu al territori que governa i que legitima el seu poder.

Donada la diversitat de prctiques socials i formes culturals que hi conviuen a lEstat Espanyol, en elprocs de creaci de la identitat nacional espanyola, sha hagut de seleccionar alguns trets, algunssmbols, lexperincia dalguns grups, etc... tot ignorat i excloent els trets, smbols i experinciesdaltres collectius; sha hagut de preservar els sistemes de valors de determinats grups o institucionscom a valors generals de tota la comunitat nacional, mentre que altres sistemes de valors snmenystinguts o exclossos; sha hagut de presentar els estils de vida i idees de certs grups com aforanis, extranys, no normals o atpics; i, finalment, tot a sha hagut de presentar com un conjuntde fets donats, incanviables, normals, naturals...

3


4/14

Aquesta s una identitat nacional objectivada per lEstat Espanyol que li dna cobertura estructural(plausibilitat). Un identitat nacional que es produda i reproduda de forma rutinria i habitual per lesprpies estructures de lEstat Espanyol que transmeten aquesta definici nacional de la realitat a lesestructures socials (econmiques, culturals, poltiques...). I, daquesta manera la identitat nacionalespanyola s mantinguda per individus i grups que assumeixen, es conformen amb, aquesta definiciespanyola de la realitat nacional, tot reprodunt, conscient o inconscientment, un discurs nacionalistaespanyol. Per a aquests individus i grups aquesta definici nacional de la realitat espanyola s una

evidncia, s la realitat. La rellevncia daquesta identitat nacional depn de labast social que tinga.Ara b, aquesta rellevncia social no depn noms de la identitat nacional espanyola, sin que t unaestreta relaci amb el nivell de conflictivitat que aquesta definici de la realitat nacional genera. Comhem vist, la definici espanyola de la realitat nacional amaga una part de la diversitat de prctiquessocials i formes culturals que conviuen a lEstat Espanyol. Aquestes prctiques socials i formesculturals sn sostingudes per collectius que mantenen graus diversos de valoraci sobre elles. Demanera que la definici de la identitat nacional espanyola inclou individus i collectius que podendiscrepar, estar disconformes amb, della, per raons diverses. I en determinades condicions, sobre totde concentraci territorial, aquests collectius poden generar definicions alternatives a la identitatnacional espanyola, com ara en el Pas Basc o Catalunya o Galcia. Amb la qual cosa determinatscollectius i estructures de plausibilitat donaran suport a aquestes definicions nacionals diferents, i aixapareixen identitats collectives alternatives. Unes identitats collectives, definicions de la realitat, que

els grups i individus que els donen suport voldran objectives. Tot colidint amb la prpia identitatpromoguda per lEstat Espanyol.

Com diem ads, el nacionalisme s un discurs que defineix la realitat en termes didentitatscolectives etnoterritorials, tot incloent-hi emocions i programes dacci. s a dir, com tot discurs, elnacionalisme t una component poltica (en aquest cas, la recerca de major autonomia polticacollectiva), una base cognitiva (certesa sobre lexistncia de la identitat nacional) i una expressiemotiva2, que amb un fonament avaluatiu dependr de la proximitat o llunyania entre la cognitiva i lapoltica.

La possibilitat de distinci daquestes components ens permet parlar de nacionalismes en plural. Enprimer lloc, per qu amb tota seguretat ens trobarem amb el nacionalisme promogut des de lestat,derivat de la promoci duna comunitat nacional ajustada als actuals lmits territorials, per podem

trobar tamb un nacionalisme alternatiu. A ms a ms, podem parlar de nacionalismes en plural, perqu com dia Weber podem trobar diverses combinacions discursives en funci del seu contingutpoltic, cognitiu i emotiu.

Amb tot plegat i amb laplicaci de tcniques estadstiques danlisi multivariable3, podem obtenir unsindicadors de la posici dels valencians en aquestes components de les posicions nacionalistes.

1) En primer lloc, per la seua capacitat explicativa en la posici nacionalista global, ens trobem unacomponent on es combinen laspiraci poltica a lautogovern, la identitat collectiva i el graudadhesi a lestat. Les puntuacions ms elevades les recull el model poltic preferit, la definici dela prpia comunitat autnoma com a naci, el sentiment didentitat etnoterritorial i la definici delvincle amb Espanya. Amb pesos menors tenim la consideraci que el millor que podria passar sque Espanya es dividira en els seus components i en negatiu sentir-se membre duna comunitatanomenada Espanya. Estem, doncs, davant de la component poltico-identitria delsdiscursos nacionalistes, que ens lliga la identitat nacional amb laspiraci poltica dautogovern. Elsentit de les variables i els signes de les relacions ens indiquen que quan menors siguen lespuntuacions en aquesta component, les posicions sidentifiquen ms com a nacionalmentespanyoles i amb una agenda poltica centralista; per contra, quan majors siguen, les posicionssidentifiquen ms com a valencianes, i tenen una agenda poltica de major autogovern i menys

2 Notem que les emocions van lligades als afectes i generen estats dnim que poden comportar reaccions fisiolgiques. Les emocions depenen de

la seguretat o inseguretat experimentada per lagent social. Si lagent pot suspendre el dubte sobre alguna qesti, aquesta li ser indiferent,

no emotiva. Si, en canvi, mant activat el dubte, li genera inseguretat i aix emocions. Recordem que s el dubte sobre el resultat final dun

joc, per exemple, el que el torna emocionant. El conixer davantm el resultat final redueix lemoci perqu el dubte no hi s.

3 Concretament, amb una anlisi factorial de components principals (Dunteman 1989, Garca Ferrando 1985, Fernndez 1988) aplicada sobre 15

tems de lEstudi 2228 ads esmentat. Donades les caracterstiques de lEstudi, els resultats ens permeten una medici del grau

dadhesi/desvinculaci al projecte nacional espanyol. Per una exposici a fons daquesta anlisi veure Castell (1999).

4


5/14

centralisme. s un component prospectiu, en el sentit que li dna Ario (1997), la qual cosa potindicar-nos que, com afirma Larrain (1994), la identitat s all que es vol ser, ms que no all quess. I al mateix temps ens marca lestreta relaci que hi ha entre identitat nacional i poderpoltic4.

2) Al segon component s'hi aglutinen les respostes als arguments a favor o en contra de lexistnciade la unitat nacional dEspanya: en positiu els arguments en contra, a ms del poc orgull de serespanyol; en negatiu els arguments a favor. Per tractar-se dexplicacions i valoracions, si atenema les formulacions de les diferents frases (verbs i les seues flexions), ens trobem davant dunacomponent cognitivo-avaluativa relacionada amb la definici de la unitat nacional dEspanya. Elcontingut de la variable ens indica que quan els valors sn ms baixos estem davant unaconsideraci ms favorable que Espanya s una naci amb una histria admirable, de la qual esforma part amb orgull, i que la seua existncia suposa avantatges per a tots els seus membres.Per contra, valors elevats en aquesta variable ens indiquen la consideraci que Espanya no s unanaci, sin una suma delles i s millor que es dividisca, ja que ni la seua histria s admirable, nisuposa avantatges per als seus membres. Seria el component descriptiu i pragmtic de lesinformacions contingudes en els discursos nacionalistes (Ario 1997)5.

3) Finalment, el tercer component recull les preguntes relacionades amb les emocions produdes pelssmbols nacionals espanyols i lorgull de sentir-se espanyol, i amb menor grau el nivell de vincle

amb Espanya, s per tant una component emotiva del nacionalisme, que amb valors baixosimplica una major adhesi afectiva a la idea dEspanya com a naci i amb valors alts assenyalauna escassa adhesi afectiva als smbols espanyols. En tant que fenmens comunitaris, la naci iel nacionalisme, amb un llenguatge de Gemeinschafft(Gellner 1997), tamb tenen un componentemotiu (Tajfel 1984), que resta recollit en aquesta component. s un factor que ens aproximalautoestima relacionada amb la identitat nacional espanyola, el nivell dindiferncia que aquestaidentitat genera. El que vol dir que nivells elevats indiquen indiferncia cap a la simbologiaespanyolista, mentre que nivells baixos impliquen major emotivitat.

La jerarquitzaci dels efectes daquests tres indicadors sobre la posici final, obtinguda mitjanantlanlisi factorial, ens dna a entendre que la principal component s la poltico-identitria, destacantaix el carcter prospectiu i voluntarista dels discursos nacionalistes. s a dir, el nacionalismeexpressa, en primer lloc, all que es vol ser. La segon component s la cognitivo-avaluativa, que ens

dna informaci sobre all que ha estat i all que s la realitat nacional. s a dir, segons aquestajerarquitzaci, en els discursos nacionalistes presents a la societat valenciana s ms important allque es vol ser que no all que s's, una prioritat que posaria per davant els contingutsvoluntaristes i en segon lloc els essencialistes. I, finalment, ens apareix el factor emotiu, que ensindica, si atenem el que sn les emocions6, el nivell dinseguretat o dubte generat per la consonnciaentre el elements voluntaristes i essencialistes, s a dir, all que hauria de ser.

En definitiva, cap de les tres components tenen per qu coincidir. El que es vol ser (poltico-identitria) no t per qu coincidir amb all que ss (cognitivo-avaluativa), per tampoc amb el quehauria de ser (emotiva), que tamb depn del que ss.

4 La definici daquest component ens refora en largument segons el qual conflictes relacionats amb les identitats collectives sn lluites respecte

al poder (Bourdieu 1980, Breuilly 1985). I que precisament sn la identitat i la seua projecci poltica les que expliquen la major part dels

posicionaments socials respecte a la qesti nacional

5 Com diem ads, per a Bourdieu (1994), lestat disposa de condicions per imposar i per inculcar de forma universal, a lescala territorial

concreta, unes estructures cognitives i avaluatives idntiques, o similars, que constitueixen el fonament dun conformisme cognitiu. Aquesta

segona component ens mesura lefecte daquesta capacitat de definir la realitat social i establir els principis de classificaci fonamentals. De la

seua capacitat per legitimar-se. A ms a ms, s una component que recull el component cognitiu de la pertinena a la collectivitat nacional

(lindividu sap que hi pertany) i el component avaluatiu (i aquesta pertinena genera connotacions avaluatives, positives o negatives) (Tajfel

1984).6 Veure nota a peu 2.

5


6/14

-,381** -,137**

,004

Poltico-identitria

Cognitivo-avaluativa

Cognitivo-avaluativa Emot iva

La correlaci s significativa al nivell 0,01 (bilateral).**.

Una segona observaci destacable ens assenyala una dissonncia entre les dimensions descriptivo-pragmtica i prospectiva que sexpressa per lalta correlaci negativa entre la component cognitivo-avaluativa i la component poltico-identitria. Una dissonncia entre els components voluntarista iessencialista del discurs nacional. Una disfunci entre all que s (cognitiu) i all que vol ser(poltic). Aquesta dissonncia que afecta les percepcions de legitimitat. El reconeixement de lalegitimitat est arrelada en la consonncia immediata entre les estructures cognitives i les estructuresobjectives. Aquesta dissonncia detectada en el cas valenci assenyala dficits legitimadors en lesidentitats en conflicte. El que vol dir que el conflicte s un conflicte didentitats, identitats en conflicte,per sobre tot un conflicte sobre les identitats: est en qesti la construcci de les identitats.

Una correlaci negativa que, en destapar un conflicte sobre la identitat, resulta una magnficaexpressi de lanomaliavalenciana assenyalada per Ario i Llopis (1995), o de la perplexitat o foscaconscinciaen terminologia de Marqus (1974). Siga com siga, ens revela tamb que els conflictessobre la identitat poden despertar majors emocions, menor indiferncia, que els conflictes entreidentitats. En definitiva, el Pas Valenci presenta una dissonncia legitimadora nacional que s la basede la importncia del component emotiu, en generar inseguretats i dubtes al voltant de lobjectivaci,tot provocant posicions molt afectives, irracionals.

Ja ho va assenyalar ben b J.V. Marqus (1974) fa ms de 25 anys. A partir del concepte dideologia,va elaborar una tipologia magistral de les posicions ideolgiques dels valencians, pel que fa a ladefinici de la seua realitat collectiva. Lesquema va des de la ntida afirmaci collectiva delsvalencians a la seua absoluta negaci, tot passant per una posici intermdia daparent afirmaci ofalsa conscincia, que de fet impedeix lafirmaci completa. Lheterodxia de Marqus ens la trobemquan, en compte de pensar directament, i sense reflexi crtica, aquesta falsa afirmaci com a negaciabsoluta, la mant analticament diferenciada i a ms introdueix una distinci ms entre una fosca i

una malaconscincia. Ambdues falses, s cert, per ben diferents. Una diferenciaci actitudinal quedistingeix entre un discurs de justificaci (malaconscincia) i un de consolaci (foscaconscincia).Una saludable distinci entre la manipulaci (malaconscincia) i lalienaci (foscaconscincia), entreel ser conscient duna equivocaci i no ser-hi conscient. Una distinci que podem relacionar amb lamauvaise foiapuntada per Sartre: una mala fe present a la malaconscincia per absent de la foscaconscincia.

II I. Actituds lingstiques al Pas Valenci.

No s nou que el Pas Valenci viu un conflicte lingstic (Sanchis Guarner 1967, Ninyoles 1969). Unconflicte definit per les relacions asimtriques que mantenen les dues llenges emprades a la societatvalenciana. Una situaci en la que una delles, el castell o espanyol, sinterpreta com a llengua alta,

que susa en la comunicaci formal, i laltra, el valenci, com a llengua baixa, que es reserva per a lacomunicaci informal. Una situaci que Ninyoles (1969, 1971) defineix com diglssica, en entendreque el castell o espanyol ocupa una posici estructural superior a la que ocupa el valenci.

Un conflicte lingstic que podem interpretar com a derivat del procs de construcci nacionalespanyol i les posicions dels valencians respecte aquest procs. Unes posicions que, com hem vist, estrobem caracteritzades en general, per la dissonncia cognitiva, o fosca conscincia en terminologiade Marqus. Situaci que ens pot fer esperar unes relacions molt complexes entre nacionalismes illengua en el cas valenci.

A partir del cuestionari de lEstudi 2228 del CIS, hem pogut elaborar uns indicadors dactitudslingstiques, relacionats amb la lleialtat lingstica, que ens permeten una anlisi7 posterior de quines

7 Concretament, amb laplicaci duna anlisi de conglomerats (cluster analysis) amb els tres tipus de lleialtat, definits a continuaci, com a

variables discriminadores (Aldenderfer i Blashfield 1984, Anderber 1973, Everitt 1974, Garca Ferrando 1985).

6


7/14

sn les actituds globals dels valencians davant la seua llengua. Elaborem un indicador ponderat8 de lacompetncia lingstica, amb lobjectiu daproximar el nivell de lleial at competencial; un indicador dsde la llengua en relacions secundries, tamb ponderant en funci del grau de proximitat i llunyania

t9,

per tal de mesurar la lleialtat instrumental; i finalment un indicador de valoraci del valenci, com acombinaci de la consideraci del seu obligat coneixement pels funcionaris i tots aquells que treballenal Pas Valenci, per mesurar la lleialtat valorativa. Sn tres indicadors que, com veiem al quadre,oscilen entre 0 (mnima lleialtat) i 1 (mxima lleialtat).

,00 ,00 ,00

1,00 1,00 1,00

,4802 ,2246 ,5167

,3478 ,3495 ,2172

,202 1,240 -,125

-1,235 -,035 -,419

Mnim

Mxim

Mitjana

Desv. tp.

Asimetria

Curtosi

Lleialtat

competencial

Lleialtat

instrumental

Lleialtat

valorativa

Dels estadstics descriptius daquests indicadors en la mostra analitzada, obtenim que la mitjana mselevada de lleialtat s la de la valoraci de la llengua, s a dir, de lobligat coneixement del valenci,

per part daquells que treballen al Pas Valenci; mentre que la mitjana ms baixa correspon alindicador de lleialtat en ls en les relacions secundries. Una caracterstica que es repeteix pel que fala simetria de la distribuci de freqncies, que s mxima en el cas de ls de la llengua en relacionssecundries, tot indicant una concentraci dindividuos en els valors baixos de lindicador; mentre quela simetria s baixa en el cas de lindicador de lleialtat valorativa, tot assenyalant una lleugeraconcentraci en valors superiors a la mitjana.

Daquestes dades extreurem una primera conclusi, pel que fa a la lleialtat lingstica dels valencianscap el valenci: es tracta duna llengua que presenta els seus principals problemes de lleialtat en ladimensi instrumental, tot contrastant amb el fet que la lleialtat valorativa shi troba molt per dalt.Aquest resultat vindria a contradir, aparentement, alguna de les principals hiptesis i concretamentaquella relativa al lligam entre s i valoraci, ja que tindrem que, per terme mitj, tot i valorar lallengua prpia, no susa en les relacions secundries. Tanmateix, hem de recordar la hiptesi

consolatria de Ninyoles, que en termes generals, quedaria confirmada en el cas valenci. Ens trobemamb una actitud mitjana en la qual la lleialtat valorativa supera la lleial at instrumental. Unacaracteritzaci que aplicada a la nostra tipologia vindria a coincidir amb la posici didealitzacicompensatria. Es a dir, els valencians mantenen, en termes generals, com a resultant dels tresvectors de lleialtat, una actitud didealitzacicompensatria respecte a la seua llengua.

t

Tanmateix, aquesta generalitzaci pot ser matisada, si aprofundim una mica ms en les dades. De fet,podem classificar els individus en funci de les puntuacions obtingudes en cadascn dels indicadors delleialtat lingstica elaborats, de manera tal que obtenim una categoritzaci de les actitudslingstiques i la freqncia de la seua presncia entre els valencians. A ho aconseguim per aplicaciduna anlisi de conglomerats, que ens proposa la presncia significativa de quatre grups amb lescaracterstiques actitudinals mitjanes que es reflexen al segent quadre:

,684 1,220 1,028

,410 1,107 -,534

,443 -,643 ,606

-,863 -,643 -,698

1

2

3

4

Actituds

lingstiques

Lleialtat

competencial

Lleialtat

instrumental

Lleialtat

valorativa

8 En la ponderaci considerem els diferents nivells dexigncia requerits per les competncies orals i escrites, passives i actives: Cap competncia

(0), competncia oral passiva (1), competncia oral activa (2), competncia escrita passiva (2) i competncia escrita activa (3).9 Mxima ponderaci per a les relacions amb ladministraci, mnima per a les relacions a les botigues i al treball

7


8/14

Daquesta classificaci cal destacar, en primer lloc, el fet que la lleialtat competencial s positiva10, perdamunt de la mitjana, en tres dels quatre grups dactitud obtinguts, tot indicant, per tant, que lacompetncia lingstica, no s una variable que ens discrimine de forma significativa les actitudslingstiques. Una dada que ve a significar que, tot i ser una condici necessria (no es pot manteniruna llengua que es desconeix), s a totes llums insuficient a lhora de garantir la lleialtat lingstica, sims no, en el cas valenci. O el que s el mateix, que si es vol augmentar la lleialtat cap el valenci,es necessria per no suficient la seua promoci competencial: cal, a ms a ms, la promoci del seu

s social, aix com la promoci de la seua valoraci. Pel que fa a aquesta variable, doncs, obtenimnoms una actitud o posici lingstica que, per no acomplir la condici necessria (coneixement,competncia) difcilment pot mantenir les altres dues lleialtats: instrumental i valorativa.

En segon lloc, per tant, haurem de dir que les actituds lingstiques dels valencians depenen moltfonamentalment de les lleialtats instrumental i valorativa, en les quals la variaci de signes ens permetde caracteritzar aquesta tipologia dactituds, segons sexpresa al quadre:

Grup Competencial Instrum ental Valorativa Actitud Lingstica Tipologia1 + + + Valorativa instrumental Lleialtat2 + + Instrumental no valorativa Subvaloraci3 + + Valorativa no instrumental Idealitzaci4 No valorativa no instrumental Assimilaci

En el primer grup, tenim les personen que mantenen lleialtats per damunt de la mitjana en totes duesdimensions rellevants: instrumental i valorativa. Es un grup que es correspon amb lactitud que hemdefinit de lleialtat. En el segon grup, ens troben amb aquells que usen la llengua, per que no lavaloren, es tracta doncs duna situaci compensatria del tipus subvaloraci. En tercer lloc, hi haaquells que tot i valorar la llengua no la usen, s a dir, una posici compensatria tamb, per enaquest cas del tipus idealitzaci. I, finalment, tenim els qui no coneixen, no usen i no valoren, pertant, estem davant lactitud dassimilaci.

AssimilaciIdealitzaciSubvaloraciLleialtat

%

40

30

20

10

0

37

28

1818

Aquesta classificaci presenta una distribuci de freqncies, en el cas valenci, com la representadaal grfic. Unes dades ens situen en un escenari en el qual lactitud ms extesa entre els valencians slassimilaci, amb un 368 %, seguida de la idealitzaci. Siga com siga, la resultant reflexa unadescompensaci instrumental en comparaci a la valorativa amb un total del 645% de la poblaciparticipant duna actitud No-instrumental, front a un 545% que participa duna actitud No-valora iva,tal com podem comprovar al segent quadre. Una descompensaci que ens dna ra de lactitudagregada esmentada ads: idealitzacicompensatria.

t

10 Per lanlisi de conglomerats hem estandaritzat les dades.

8


9/14

Si No

Lleialtat Subvalor.

17,9 17,7 35,6

Idealitz. Assimil.

27,7 36,8 64,5

45,6 54,5 100,1

Total

Instrumental

Total

Si

No

LleialtatValorativa

De fet, si seguim lesquema analtic plantejat, tenim una oposici central dactituds moltdescompensada entre lactitud de lleialtat (179%) i la dassimilaci(368%): amb una proporci deforces d1:2. Per tamb ens apareix una oposici consolatria ms compesada entre lactituddidealitzaci(277%) i la de subvaloraci(177%).

Si ens fixem en la caracteritzaci social, podem assenyalar les categories socials despecial incidnciaen cadascuna daquestes quatre actituds:

1) Entre els participants duna actitud de lleialtat hi ha una especial presncia de valencians ambpares igualment valencians, amb el valenci com a llengua materna i que usen aquesta llengua enles seues relacions primries (famlia i amics), amb una edat compresa entre 18 i 34 anys,dhomes, residents a la provncia de Valncia, en municipis menors de 50.000 habitants, ambestudis primaris o secundaris, amb treball, que sn assalariats eventuals i ocupen llocs de

responsabilitat en lestructura empresarial, i al sector agrari.2) Per la seua banda, els valencians que comparteixen una actitud dassimilaci, presenten un

retrat robot social bastant diferent. En aquest cas, destaca la presncia dimmigrants, amb elcastell com a llengua materna, i que no usen el valenci en les seues relacions primries, ambuna edat superior als 65 anys, residents a la provncia dAlacant, a municipis de ms de 100.000habitants, sense estudis, aturats, treballadors del sector pblic, ocupant llocs subalterns alestructura laboral, i al sector serveis.

En qualsevol cas, lintercanvi de poblaci entre aquestes dues posicions sens presenta com a bastantimprobable: sn les oposicions lingstiques mximes, i com acabem de comprovar, per la seuaposici a lestructura social tamb sn bastant divergents.

Segons el nostre esquema, si exceptuem la promoci competencial, que ens apareix com a condici

lgicament necessria, dispossem de dues estratgies per reforar (o, si ms no, compensar) lactitudde lleialtat lingstica front a la dassimilaci: la promoci instrumental, amb lobjectiu de reduir lafreqncia didealitzaci per augmentar la de lleialtat, s a dir, superar el problema daquells quevaloren la llengua per no la usen; i, la promoci valorativa, que podria ajudar a qu lactitud desubvaloraci disminuira la seua freqncia a favor de la lleialtat, o el que s el mateix, superar elproblema daquells que usen la llengua, per no la valoren.

Per tant, les categories que poden determinar quin s el resultat final del conflicte sn les duesintermdies, que tenen les segents caracterstiques socials:

3) Entre els valencians que mantenen una actitud lingstica de subvaloraci hi ha una especialpresncia de valencians amb pares tamb valencians, amb el valenci com a llengua materna, quea ms la usen en les seues relacions primries, majors de 50 anys, dones, residents a la provnciade Castell, a municipis de menys de 100.000 habitants, amb estudis primars, pensionistes omestresses de casa, assalarariats fixes o empresaris, ocupant llocs de responsabilitat a lempresa,i al sector primari i al comer.

4) Per la seua banda, entre els valencians amb una actitud didealitzaci trobem una especialconcentraci de fills de parella mixta o valencians de primera generaci, que tenen el castell coma llengua materna, i no usen el valenci en les relacions primries, amb una edat entre 18 i 49anys, residents a la provncia de Valncia, a municipis amb ms de 100.000, amb estudissecundaris o universitaris, aturats o estudiants, treballadors del sector pblic, ocupant llocsintermedis a lestructura de lempresa, i al sector industrial o a lensenyament.

Aquesta caracteritzaci situa lactitud didealitzaci en una posici de major proximitat social alssectors amb una posici de lleialtat, a la qual cosa podem afegir el fet que assenyala el mateixNinyoles en afirmar que les idealitzacions sn sempre tendres, entranyables, enllepolidores. La

subvaloraci s, al contrari, aspra i corrosiva (1971: 96). Aix les coses, sembla que les aliances alPas Valenci shan produt sobre leix valoratiu ms que no sobre leix instrumental, s a dir, la major

9


10/14

proximitat social i la tendror de la idealitzaci laproxima a la lleialtat: aix les aliances al PasValenci es donen entre idealitzaci-lleialtat i entre subvaloraci-assimilaci. Fins el punt que elconflicte lingstic es desplaa: lenfrontament no es produeix entre assimilaci i lleialtat, sin entresubvaloracii lleialtat, s un conflicte entre els usuaris de la llengua: s a dir, un conflicte sobre lallengua en la llengua. Un conflicte que, paradoxalment, deixa al marge als no usuaris de la llengua.

Aquests tres indicadors parcials de lleialtat es poden sintetitzar amb un indicador agregat de la lleialtatlingstica globalmitjanant la seua mitjana ponderada: competencial (ponderat per 1), instrumental(ponderat per 2) i valoratiu (ponderat per 3), i obtenim el segent resultat:

1,44895

,46736

,08189

-,99124

Lleialtat

Subvaloraci

Idealitzaci

Assimilaci

Grups

ling.

valencians

Lleialtat

ling.

valenci

Es a dir, resulta que tot i ponderar ms la lleialtat valorativaque no la instrumental, el collectiu quemant una actitud de subvaloraciobt una lleialtat lingstica globalmitjana ms elevada que no elgrup que mant una didealitzaci. La qual cosa es confirma, en comprovar que malgrat lelaboracide lindicador agregat amb una poderaci superior per la lleialtat valorativa, la seua correlaci smajor amb la lleialtat instrumental.

,352**

,254** ,171**

,625** ,768** ,707**

Lleialtat instrumental

Lleialtat valorativa

Lleialtat ling. global

Lleialtat

competencial

Lleialtat

instrumental

Lleialtat

valorativa


Aquests resultats ens resulten bastant rellevants en la mesura que posen en qesti leficcia delsistema daliances ads comentat. Dels resultats de lleialtat lingstica global resulta ms evident laproximitat lingstica entre les actituds de lleialtat i subvaloraci, que no la proximitat entre les delleialtati idealitzaci. Es a dir, aquestes dades ens posen en evidncia la major proximitat de lleialtat ala llengua dels seus usuaris, tot plantejant la revisi de les aliances per reconduir el conflicte cap elfront instrumental ms que no fixar-se en el valoratiu.

La pregunta que ens plantegem, al segent apartat, s en quina mesura la posici nacional delsvalencians determina o s determinada per la seua actitud lingstica, tot afectant aquestes relacions.

IV. Nacionalismes i actituds lingstiques al Pas Valenci.

Per tal destablir els lligams entre nacionalismes i actituds lingstiques, en un primer pas, ensinteressa saber en quina mesura correlacionen, i quina significativitat tenen, els indicadors de posicinacional (poltico-identitari, cognitiu-avaluatiu i emotiu), amb els indicadors de lleialtat lingstica.

Amb la qual cosa podem comprovar que de les components de les posicions nacionalistes noms lapoltico-identitriapresenta correlacions significatives en totes les formes de lleialtat lingstica, sobretot amb la lleialtat valorativa, amb un resultat molt superior respecte a la lleialtat lingstica global. Esde destacar, tamb, que la component emotivanoms mant una correlaci positiva significativa ambla lleialtat competencial, mentre que curiosament la cognitivo-avaluativa mant una correlacinegativa significativa amb la lleialtat instrumental. Resultat no gens extrany si recordem la dissonnciacognitiva, o fosca conscincia en terminologia de Marqus, assenyalada ads respecte a la posicinacionalista dels valencians. Es a dir, aquesta correlaci negativa amb la lleialtat instrumental

expressa lefecte lingstic de la foscaconscincia nacional dels valencians.

10


11/14

,267** ,205** ,387** ,402**

-,035 -,201** -,028 -,141**

,173** ,019 ,045 ,085*

Poltico-identitria

Cognitivo-avaluativa

Emotiva

Lleialtat

competencial

Lleialtat

instrumental

Lleialtat

valorativa

Lleialtat ling.

global


La correlaci s significativa al nivell 0,05 (bilateral).*.

De la taula de correlacions de dalt, podem concloure que les relacions ms rellevants shi donen entrela lleialtat lingstica globali la component poltico-identitriadels nacionalismes. Tanmateix, aquestescorrelacions no ens faciliten informaci sobre el sentit de la dependncia duna variable respecte alaltra. I, certament, donat el nostre esquema teric, no podem esbrinar-ho, ja que aquest suposa quela posici nacional afecta la lingstica, per tamb a la inversa. Es a dir, que hi ha una relacibidireccional entre aquestes dues variables. No obstant, aquesta bidireccionalitat no presupossa lasimetria. El que significa que potser lefecte duna variable sobre laltra siga major que a la inversa. Iefectivament aix s si ho comprovem amb laplicaci de tcniques estadstiques de dependncia11, totobtenint els segents models entre les dues variables:

Poltico-identitria= -0277 + 0326 Lleialtat lingstica (R2=016)

Lleialtat lingstica= 0137 + 0494 Poltico-identitria (R2=016)La pendent de la lleialtat llingstica respecte a la component poltico-identitria nacional s major(0494) que a la inversa (0326), tot indicant que un canvi en la posici poltico-identitria nacionalafecta ms la lleialtat lingstica, que no un canvi en la lleialtat lingstica la posici poltico-identitrianacional.

Aquest resultat ens porta a la conclusi, que entenem molt rellevant, donada la situaci al PasValenci i les estratgies seguides fins ara, que la posici nacionalista afecta ms la posici lingstica,que no a linrevs. La qual cosa significa que resulta ms efectiu promoure la lleialtat lingsticamitjanant la promoci de la component poltico-identitria nacional, que no esperar promoureaquesta component nacional mitjanant la promoci de la lleialtat lingstica. I s molt rellevant ja queaquest resultat ens porta a la conclusi de la inconvenincia, ineficcia, de la lingitzaci de la poltica,

que en diu Ninyoles. Efectivament, aquest resultat significa que s major lefecte del nacionalismepoltic sobre la comunitat lingstica12 (promoci de lleialtat lingstica), que no lefecte de lacomunitat lingstica sobre el nacionalisme poltic.

Amb aquests resultats, el segon pas consisteix en conixer en quina mesura la posici poltico-identitria pot millorar la lleialtat instrumental i la lleialtat valorativa. Per a la qual cosa apliquem lamateixa tcnica que ads: la regressi linial, i obtenim que:

Lleialtat instrumental= 0070 + 0252 Poltico-identitria (R2=004)Lleialtat valorativa= 0132 + 0476 Poltico-identitria (R2=015)

Es a dir, comprovem que la component poltico-identitriadels nacionalismes opera sobre la lleialtatlingstica fonamentalment a travs de la lleial at valorativa, i molt poc a travs de la lleialtatinstrumen al, en el cas valenci. El que significa que mitjanant la promoci poltico-identitria

valenciana avanarem bastant en la reducci de lactitud de subvaloraci compensatria, perrelativament poc en la reducci de la idealitzacicompensatria.

tt

Efectivament, hem pogut comprovar com la lleialtat instrumental, que recordem ens medeix ls delvalenci en relacions secundries, depn molt fortament dels usos lingstics en les relacions primriesi de la llengua materna13. Ara b, si obviem aquestes dues variables, per levidncia dels seus efectes,i comprovem els efectes de les components dels nacionalismes, junt a les variables destructura social

11 En aquest cas, apliquem la regressi lnial (Lewis-Beck 1993, Garca Ferrando 1985).

12 En formulaci ms popular parlarem de nacionalisme cultural en comptes de comunitat lingstica, per com ja hem dit ads, el nacionalisme

o s poltic o no s nacionalisme.

13 Efectivament, els models construts amb aquestes variables eleven la seua capacitat explicativa a quasi el 70% de la lleialtat instrumental, amb

coeficients estandaritzats prxims al 08.

11


12/14

(edat, origen14, nivell destudis, provncia de residncia, tamany de lhbitat, situaci laboral, ocupaci,sector econmic, ideologia dreta/esquerra), de forma que incrementem el nostre control sobre lavariabilitat dels possibles determinants de la lleialtat instrumental i la lleialtat valorativa, els resultatsens revelen les diferncies entre una i altra.

Les capacitats explicatives del conjunt de variables (entre parntesi al quadre) i els coeficients15significatius aconseguits per cadascuna daquestes variables resten arreplegats al segent quadre:

Hbitat -0,284 Poltico-identitria 0,359

Origen -0,274 Resid. Valncia 0,320

Resid. Castell 0,176 Resid. Castell 0,198

Resid. Valncia 0,126 Cognitivo-avaluativa 0,201

Poltico-identitria 0,119 Ident. Territorial CCAA 0,142

Edat 0,101 Edat -0,073

Lleialtat instrumental (28'7%) Lleialtat valorativa (25'8%)

El primer aspecte que hem de destacar s el fet que variables com el nivell destudis, la situacilaboral, locupaci, el sector econmic o la ideologia16 dels individus no tenen una incidnciasignificativa sobre la seua lleialtat instrumental i valorativa al valenci.

Una vegada destacada aquesta no incidncia, hem dapuntar que la lleialtat instrumentali la valorativadepenen, entre altres, de quatre variables compartides: en primer lloc, la component poltico-

identitria de la posici nacionalista. Aix s, tot i que, com ja havem assenyalat, aquesta posicipoltica afecta ms la lleial at valorativa(0359) que no la lleialtat instrumen al(0119). En segn lloc,aquestes dues lleialtatses veuen molt influenciades per una fractura territorial, que per tant podriemtamb considerar nacional, detectada entre Alacant

t t

r t

t

t t

17, duna banda, i Castell i Valncia, daltra. Es adir, Alacant marca una distncia significativa de lleialtat valorativa i instrumental, tant respecte aCastell com respecte a Valncia. I, finalment, les dues lleialtats analitzades tamb estandeterminades per ledat, tanmateix, en aquest cas, lefecte de la variable s contradictori respecte lalleialtat valo ativa i la lleialtat instrumental. Observem que quan ms edat menys lleial at valorativa,per ms lleialtat instrumental. La qual cosa ens assenyala una fractura generacional, segons la qual,la joventut experimenta una tendncia a la idealitzaci, mentre que entre la gent major la tendncias a la subvaloraci. Es a dir, que amb la incorporaci de noves generacions de valencians, ceterisparibus, ms que una actitud de lleialtat, el que podem esperar s una didealitzaci, i una reducci de

la lleialtat instrumen al, que en el global ens donaria una reducci de la lleialtat lingstica, sirecordem els coeficients de correlaci.

A banda daquests quatre determinants compartits, cadascuna de les lleialtats mant especificitats.Aix, mentre la lleialtat valorativadepn, a ms a ms, de la component cognitivo-avaluativade lesposicions nacionalistes i del nivell didentificaci territorial amb el Pas Valenci, tot reforant lefectede les posicions nacionalistes sobre aquesta lleialtat; la lleial at instrumen al depn, sobre tot, deltamany de lhbitat (urb-rural) i de lorigen (si es autcton o immigrant), o el que vindria a ser elmateix: la lleialtat instrumental al valenci depn en molta mesura del procs durbanitzaciexperimentat.

Tot el que hem dit respecte a les variables socials determinants, podrem resumir-ho en qu la lleialtatlingsticadepn, en el cas valenci, de la identitat nacional (poltico-identitriai cognitivo-avaluativa)i de la integraci territorial (provncia de residncia, nivell durbanitzaci i immigraci). El que nosignifica altra cosa que lexistncia dun projecte nacional alternatiu a lespanyol sens presenta com lavariable social amb ms capacitat dincidncia sobre lactitud de lleialtat lingstica.

14 Aquesta variable s mesurada en quatre nivells: nascut ac de pares valencians, nascut ac de parella mixta, nascut ac de pares no valencians,

immigrant.

15 Estandaritzats per facilitar la comparaci defectes de variables amb diferents unitats de mesura.

16 No s, per tant, el conflicte lingstic valenci un conflicte que es puga definir en termes dun conflicte dreta-esquerra, com tan sovint sintenta

presentar.

17 Necessitem aclarir que donades les caracterstiques de la mostra, no ens s possible distingir comarcalment, tot i ser conscients que aquesta

ruptura territorial no s homognia a tota la provncia dAlacant.

12


13/14

Bibliografia

Aldenderfer, M.S. i Blashfield, R.K.(1984):Cluster Analysis. Berkeley: Sage Publica ionst .

.

.

.

lr

.

t trr

t

.

t

t

r

r

t r

. lit r

t

. :

..

Alvira, F (1983): Perspectiva cualitativa-perspectiva cuantitativa en la metodologia sociolgica, Revista Espaola deInvestigaciones Sociolgicas, 22. 53-75.

Anderberg, M R.(1973):Cluster Analysis for Applications. New York:Academic Press.

Anderson, B (1983):Imagined Communities. Reflections on the origins and spread of nationalism. London: Verso.

Anderson, P.(1979):El Estado Absolutista. Madrid: Siglo XXI.

Ario, A. (1997):Sociologa de la Cultura. Barcelona:Ariel.

Ario, A. i Llopis, R.(1995): La identidad collectiva en la Comunidad Valenciana, V Congreso Espaol de Sociologa.Granada.

Austin, J.L.(1982):Cmo hacer cosas con palabras. Barcelona:Paids.

Ba ibar, E.(1991): The Nation Form: History and Ideology, en E. Balibar i I. Wallerstein, Race, Nation, Class: AmbiguousIdentities. Londres: Ve so, 86-106.

Barth, F.(1969): Los grupos tnicos y sus fronteras. Mxic:FCE.

Beltrn, M.(1991):La realidad social. Madrid: Tecnos.

Berger, P. i Luckmann, T.(1966):La construccin social de la realidad. Barcelona: Herder.

Billig, M.(1995):Banal Nationalism. London: Sage Publications.

Bourdieu, P

(1980): L'identit et le representation: lments pour une rflexion critique sur l'ide de rgion, Actes de la rechercheen sciences socials (35), 63-72.

(1994): Razones Prcticas. Barcelona:Anagrama.

Bourdieu, P. i Wacquant, L.J.D.(1992):Per una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder.

Breuilly, J.(1985):Nacionalismo y Estado. Barcelona:Pomares-Corredor.

Cas ell, R.(1999): Es uctura social i nacionalismes: les bases socials dels nacionalismes al Pas Valenci, Tesi Doctoral.Fac. CC Econmiques i Emp esarials. Univ. de Valncia.

Connor, W.(1994):Ethnonationalism. The Quest for Understanding. Princen on:Princenton Univ. Press.

Dunteman, G.H.(1989):Principal Components Analysis. London:Sage Publications.:

Fernndez, J O.(1988): Comprensin y manejo del anlisis factorial, Revista Internacional de Sociologa, 46 (1). 7-35.

Fishman, J.A.(1989): Language and Ethnicity in Minority Sociolinguistic Perspec ive. Filadelfia:Multilingual Matters.

Franch, V.(1996): Las elecciones del cambio: las autonmicas y municipales del 28 de mayo de 1995 en la Comunidad,

Revista Valenciana d'Estudis Autonmics, 15. 101-260. Garca Ferrando, M.

(1979): Sobre el mtodo. Madrid:CIS.

(1985): Socioestadstica. Introduccin a la estads ica en sociologa. Madrid:Alianza Ed.

Gellner, E.

(1983): Naciones y nacionalismo. Madrid:Alianza.

(1997): Nacionalisme. Valncia:Afers.

Guilln, M. F.(1992):Anlisis de regresin mltiple. Mad id:CIS

Gurrutxaga, A.

(1988): Produccin de la comunidad y realidad nacional, Revista Internacional de Sociologa, 46 (2). 263-87.

(1991): El redescubrimiento de la comunidad, Revista Espaola de Investigaciones Sociolgicas, 56. 35-60.

Ibez, J.(1986): Perspectivas de la investigacin social: el diseo en las t es perspectivas, en M. Garca Ferrando, J.

Ibez i F. Alvira (comp), El anlisis de la realidad social. Madrid: Alianza, 49-84. Kohn, H.(1944):Historia del nacionalismo. Mxic:FCE.

Lai in, D.D.(1990): Language and States, Estudios 1990/3. Mad id:Inst. Juan March.

Larrain, J (1994):Ideology and Cultural Identity. Cambridge:Po y P ess.

Lewis-Beck, M.S. (ed.)(1993):Regression Analysis. London:Sage Publica ions.

Miz, R.(1997): Nacionalismo y movilizacin poltica: un anlisis pluridimensional de la construccin de las naciones, ZonaAbierta, 79. 167-216.

Marqus, J.V.(1974):Pas Perplex. Valncia:Tres i Quatre.

Meinecke, F (1936):El historicismo y su gnesis. Mxic FCE.

Miranda, B (1989): Identitad colectiva y reproduccin simblica, en A. Prez-Agote (ed), Sociologa del Nacionalismo.Bilbao:Univ del Pas Vasco.

Ninyoles, R. L.

(1969): Conflicte lingstic valenci. Valncia:Tres i Quatre. (1971): Idioma i prejudici. Valncia:Tres i Quatre.

(1975): Estructura social i poltica lingstica. Alzira:Bromera.

13


14/14

Nez, X.M 1998):Movimientos nacionalistas en Europa. Siglo XX. Mad id:Sntesis.( r

. .

,

t

t

. , .

.

. r

. r .

r

l

.

Ort, A.(1986): La apertura y el enfoque cualitativo o estructural: la entrevista abierta o semidirectiva y la discusin degrupo, en M Garca Ferrando, J. Ibez i F Alvira (comp), El anlisis de la realidad social. Madrid:Alianza, 171-203.

Prez-Agote A.

(1984): La reproduccin del nacionalismo. El caso vasco. Madrid:CIS.

(1989): La sociedad y lo social. Ensayos de sociologa. Bilbao:Univ. del Pas Vasco.

(1993): Las paradojas de la nacin, Revista Espaola de Inves igaciones Sociolgicas, 61.

(1995): Nacin y nacionalismo, en J. Benedicto i M.L. Morn (eds.), Sociedad y Poltica. Temas desociologa poltica. Madrid:Alianza, 109-38.

Poggi, G.(1990): The Sta e: Its Nature, Development and Prospects. Stanford:Stanford Univ. Press.

Puhle, H-J (1994): Nations States, Nations and Nationalisms in Western and Southern Europe, en J Beramendi, R. Miz iX.M. Nez, Nationalism in Europe: Past and Present. Vol II. Santiago de Compostela:Univ. de Santiago de Comp, 13-38.

Russell, B (1959):La evolucin de mi pensamiento filosfico. Madrid:Alianza.

Sack, R.D.(1986):Human Territoriality: Its Theory and History. Cambridge:Cambridge Univ P ess.

Strayer, J.R (1970):Sobre los orgenes medievales del estado moderno. Barcelona: A iel

Tajfel, H.(1984):Grupos humanos y categoras sociales. Barcelona:Herder.

Tejerina, B.(1992):Nacionalismo y lengua. Mad id:CIS.

Tilly, Ch. (ed.)(1975):The Formation of National States in Western Europe. Princenton:Princenton Univ. Press.

Tiryakian, E.A.(1989): Nacionalismo, modernidad y sociologa, en A. Prez-Agote (ed.), Sociologa del nacionalismo.Bilbao:Univ. del Pas Basc.

Tiryakian, E.A. i Nevitte, N.(1985): Nationalism and Modernity, en Tiryakian, E.A. i Rogowski, R., New Nationalismsof theDeveloped West. London:A len & Unwin, 57-86.

Tnnies, F.(1887):Comunitat i associaci. Barcelona:Edicions 62.

Weber, M (1922):Economa y sociedad. Mxic:FCE.

14

Castelló, Rafael. Nacionalismes i Llengua. Alcoi

Documents

Transcript of Castelló, Rafael. Nacionalismes i Llengua. Alcoi