NÚMERO 1167

1,30 EUROS

DILLUNS 17 DE FEBRER DEL 2014

NÚRIA BOSCH

21

catedràtica d’economia de la UB

El debat públic no hauria de centrar-se només en el finançament autonòmic,

sinó en el de tota l’administració pública

20

secretari executiu de l’ACUP

Per què les lleis educatives, que gairebé cauen en l’obsessió regulatòria,

obliden massa sovint la peça central, els docents?

22

polític i escriptorANTONI VIVES

Estic en contra dels que aplaudeixen que

els immigrants tornin al seu país: el seu fracàs

també és el nostre

JOSEP M. VILALTA

P 04-05

CANVI DE TENDÈNCIA

Cap a la despenalització

del cànnabis

P 11

Barroso veu “molt difícil” una Escòcia independent

dins la UE

Rajoy ha reduït els indults, però es

nega a canviar la llei, que data del 1870

P 06

L’Estat ha indultat 409 condemnats per delictes

de corrupció des del 1996

P 28-29

La primera casa de Rodoreda a Romanyà, en venda

DAVID BORRAT

CATALUNYA El Govern estudia

regular els clubs de fumadors de marihuana

EUA Washington i Colorado

legalitzen el consum per a fins recreatius

MÓN El consum ja no és

delicte en 20 països, com Portugal i Bèlgica

El president de la Comissió cita el veto d’Espanya a Kosovo

02

les claus del dia DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

ENTRE LES COSES que més m’ata-balen de la gran tertúlia global hi ha l’instint irrefrenat de jutjar els al-tres. Les seves decisions, opinions, maneres de vestir, de viure i de rela-cionar-se. Deu ser el mateix de sem-pre, ja ho sé, però publicant-ho, per-què tots tenim eines, i cridant-ho, perquè es porta l’emocionalitat es-pontània, i fent-ho molt més sovint, perquè creiem que ho sabem gaire-bé tot, i de manera més estesa, per-què ara podem criticar gairebé a tot-hom. El món als dits, a cop de clic. A vegades és des de discursos a favor de la tolerància i el respecte i la de-mocràcia que es fan comentaris in-tolerants, irrespectuosos i gens de-mocràtics. El petit jutge que portem a dins va dictant sentències, vere-dictes implacables, i lluny de sentir-nos culpables ens sentim moral-ment millors, perquè decidim de manera instantània l’ètica que hau-rien de tenir els altres. Acabem el dia havent jutjat tanta gent que tro-bem que s’equivoca que estem en pau amb nosaltres mateixos, herois justiciers a cop de tuit o de post, i ja no tenim temps ni ganes per fer au-tocrítica. Hem decidit tantes vega-des i amb tanta lucidesa i seguretat què hauríem fet nosaltres en el lloc d’una altra persona que no ens que-da esma per decidir què haurem de fer en el nostre propi lloc. Ja ho im-provisarem. I tot i això no ens sen-tim buits, sinó plens: hem complert amb la societat, hem assenyalat amb el dit acusador aquell per par-lar massa i l’altre per fer-ho poc, el que ha sortit de l’armari per exhibi-cionista i el que no en surt per co-vard, som implacables. I és ben cu-riós: tot i tanta sobredosi de justícia exprés, l’endemà el món continua-rà sent igual i nosaltres serem una mica pitjors.

Respectar més els altres, jutjar-nos més a nosaltres

IAQUÍ

director@ara.cat Twitter: @carlescapde

LA TRIA DEL DIRECTOR

53.000 eritreus i sudanesos viuen a Israel sense papers. Reclamen asil polític. Anna

Garcia hi ha parlat a Tel Aviv

A Eivissa ha nascut una cooperativa de prostitutes.

David Ventura ens ho expica

I al Mirades, la foto de l’alineació del Barça del 0-5 al Bernabéu:

avui fa exactament 40 anys d’aquella històrica victòria

Llibert Ferri Mateo (@Llibertferri) Periodista

“Barroso i Almunia s’apunten a l’estratègia de la por. Van Rompuy mira cap a una altra banda.

Viviane Reding i Martin Schulz callen”

Josep Huguet (@Josep_Huguet) Exconseller d’Innovació, Universitats

i Empresa (ERC) “Barroso contra Escòcia. No vol problemes,

però persisteixen. A les portes de les eleccions, ¿li convé a la Unió Europea afegir la cara

antisocial i poc democràtica?”

Catalina Ionescu (@LinaIonescu) Bloguera

“Estaria bé que @ciuduran expliqués en què es concreta l’amenaça d’«acabar malament».

Potser els ciutadans no en tenim la mateixa percepció”

Joan Maria Piqué (@joanmariapique) Cap de premsa i comunicació

del president Mas “Gaziel, Maragall... La perversió dels morts per

tapar la boca del vius que al carrer i al Parlament demanem votar i volem l’estat català”

Natalia Molero (@nataliamolero) Professora de ciències polítiques a la UAB

“Molts volíem una Espanya que donés via lliure i respecte a les seves «nacionalitats històriques» i després de 30 anys molts catalans diem prou”

Xavier Fina (@XavierFina) Filòsof i consultor en polítiques culturals “Frases com «disparaven però no a tocar»,

«van morir ofegats, no pels trets» o «van morir en aigües del Marroc» em provoquen

els pitjors desitjos”

Víctor Soriano (@victormsoriano) Estudiant de geografia i dret

“Em sembla impresentable que hi hagi parlamen-taris que entre els que infringeixen la llei i la

Guàrdia Civil es posin de la banda dels primers”

Lluís Recoder (@lluisrecoder) Exalcalde de Sant Cugat

“Quina notícia més trista l’incendi d’un dels magatzems de Mercantic, un lloc màgic ple de

llibres i mobles antics #incendimercantic”

Jaume Aulet (@Jaumaulet) Professor de filologia catalana a la UAB

“Tothom parla d’un trist pot de fum en un camp de futbol i ben poca gent té present que el fons

de la llibreria Canuda ara són cendres”

Alfons Godall (@alfons_godall) Economista

“Sense cap mena de dubte, el Barça actual encara és molt superior al City. Si fem

el nostre joc genuí i juguem amb intensitat passarem bé!”

Ramon Pardina (@RamonPardina) Guionista

“Alguna cosa falla: he sabut que plovia per Twitter abans de mirar per la finestra del costat”

vist altwitter

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR

L’HOME QUE s’equivocava de tant en tant havia llegit els llatins i conei-xia allò d’errare humanum est, però tot i així cada vegada que cometia un error se sentia agullonat en el seu amor propi, l’autoestima li tronto-llava i la mirada se li enfosquia. El seu cap repassava una vegada i una altra la concatenació de fets, cir-cumstàncies i raonaments que l’ha-vien portat a prendre una decisió to-talment equivocada, destriava el gra de la palla, resumia el procés a un, dos o màxim tres factors determi-nants i els analitzava fredament per arribar a una conclusió definitiva: ¿havia estat un error fruit de la casu-

L’home que s’equivocava de

tant en tant

PARLEM-NE

DAVID MIRÓ

SUBDIRECTOR

alitat, la deixadesa, la imprevisió, l’excés de confiança, el cansament, etc., o, al contrari, l’arrel del proble-ma era una incapacitat manifesta del seu cervell per conjuminar totes les variables en joc que s’havien d’aten-dre per no caure pel precipici?

Aquest procés era especialment dolorós, perquè l’home que s’equivo-cava de tant en tant era conscient que si arribava a la segona conclusió hau-ria d’anar al despatx del seu cap i pre-sentar la dimissió irrevocable. Per honradesa i també per dignitat. I, si no, en qualsevol cas hauria d’assumir la responsabilitat del que havia pas-sat, fer propòsit d’esmena i prendre les mesures necessàries per no rein-cidir (sabent, això sí, que la perfecció és un ideal inabastable i que tard o d’hora es repetirà el moment fatídic). Ell no volia fer com alguns que mai assumien la pròpia responsabilitat i sempre la descarregaven en els al-tres, que sempre tenien una excusa a punt i mai, mai, pensaven que potser la natura no havia estat generosa amb ells pel que fa a la producció neuronal. L’home que s’equivocava de tant en tant tenia terror a assem-blar-se a aquests personatges que ig-noraven la segona part de la cita: er-rare humanum est, sed perseverare di-abolicum. Uns individus que eren un autèntic perill per a qualsevol obra humana.

pareumàquinesÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

La història ocupa el raconet més pe-tit de portada, però la crònica és de-liciosa: el diari ha detectat que s’es-tan venent uns (pseudo)euros cata-lans en què l’efígie del rei ha estat substituïda per la d’uns castellers. Dic pseudo perquè les monedes són un mil·límetre més petites, per tal que no acusin els autors de falsifica-ció. Els periodistes hi posen una sal-sa francament divertida: narren la descoberta com si haguessin trobat una milícia clandestina. “Així d’em-boscats es mouen la vintena de nu-mismàtics catalans, o això diuen,

que lliuren l’últim combat rupturista”. Expliquen, a més, que un 20% de la recaptació l’entreguen “a la causa independentista”. I com els troben? Doncs gràcies a un senyor que es diu Antonio, “un venedor de tabac a Llei-da i veterà subhastador a eBay de monedes i antiguitats de tota índole”, que delata un d’aquests numismaquis. Li fan dir, a l’Antonio: “Poso Espanya per davant de tot, tu ja m’entens”. Ah, però la crisi colla i després li fan re-conèixer que ell ven els euros catalans que denuncia. Expliquen que ho fa “per arribar a final de mes després d’haver-ho intentat en l’hostaleria”. I narren també: “Un numismàtic valencià, atònit de veure que venia els eu-ros catalans de nou encunyament, li etziba: «No et fa vergonya vendre aquestes coses?»”. Tot i la mística guerrillera, l’article reconeix que no cos-ta gaire aconseguir un d’aquests àlbums de monedes. Els venen a internet, al mercat de la Zona Franca, al de Lleida i, fins i tot, fora de Catalunya: “Hi ha botigues de numismàtica de tot Espanya que, quan remenen els seus fons, sona la xavalla d’una «Catalunya independent»”. Així doncs, diuen que l’últim-combat-rupturista es lliurarà a les paradetes dels mercats de diumenge. Però també admeten que les botigues espanyoles despatxen els euros nostrats desacomplexadament. Ja ho deia Quevedo: poderoso ca-ballero es don dinero. I avui afegiria, resignat: aunque sea un euro catalán.

Àlbum de titulars

“El Papa demana no dir xafarderies a la sortida de missa” (Teletip)

‘El Mundo’ descobreix els maquis numismàtics catalans

03

les claus del diaara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

Avui detallem al diari una peculiar realitat de-cimonònica: la figura de l’indult, basada en una llei del 1870 i que encara segueix vigent malgrat les greus distorsions que projecta da-munt la justícia i, per extensió, damunt el con-

junt de la democràcia. Segons les dades de què es dispo-sa públicament, només des del 1996 el govern espanyol ha atorgat 10.350 indults, dels quals 409 eren per a presos condemnats per delictes contra l’administració pública (d’aquests, 82 perta-nyen als Països Cata-lans). És a dir, per delic-tes del que popular-ment hem convingut a anomenar corrupció, una de les plagues que minen la salut de l’estat de dret i que han fet baixar a mínims els nivells de confi-ança de la ciutadania en els seus governants. L’eclosió de casos de corrupció que s’ha produït en l’última dècada és un símptoma de mala salut democràtica, però també de regeneració: afers simbòlics com els de la família reial, pe-rò també de presidents autonòmics com Jaume Matas (Balears) i Francisco Camps (País Valencià), la trama Gür-tel de finançament irregular del PP i el cas Palau –vinculat

a CiU–, han destapat la caixa dels trons. S’han acabat l’opacitat i la impunitat. Encara queda molt camí per re-córrer en la transparència de l’administració i el finan-çament dels partits polítics, però és innegable un avenç en el qual no hi hauria d’haver marxa enrere.

Doncs bé, en aquest camí per recuperar la confiança en les institucions i en l’exercici de la política, la figura de l’indult és un anacronisme. Tot el que té d’exemplar el procés en curs ho té d’antimodel el fet d’indultar càr-

recs públics condem-nats. Ho és de cara a l’opinió ciutadana, pe-rò també per a la justí-cia. Amb les seves enor-mes mancances i lenti-tuds, amb les perjudici-als interferències que

pateix, amb la seva pobresa de mitjans, malgrat tot la jus-tícia està fent la seva feina, una feina que de tant en tant, pel caprici del govern, queda en no res. Fins ara totes les iniciatives parlamentàries –l’última, l’any passat– per regular millor l’indult i suprimir-lo per a casos de cor-rupció han estat rebutjades. I el govern de Rajoy, tot i limitar-ne l’ús (204 concedits el 2013 enfront dels 1.744 del 2000), no sembla disposat a entrar en matèria.

Indults que debiliten la justícia i la democràcia

L’EDITORIAL

Els indults en casos de corrupció són una greu distorsió, no ajuden a

recuperar la confiança en la política

L’ACUDIT

arasí / arano

Victòria de prestigi de l’Espanyol davant l’Athletic al nou San Mamés, amb gols de Colotto i Sergio García. Els periquitos comencen a perdre de vista les posicions de descens.

SíJavier Aguirre

La comparació entre Escòcia i Ko-sovo és poc afortunada: Kosovo no pertany a la UE i, en canvi, els ciuta-dans escocesos fa més de 40 anys que són al club europeu.

NoDurão Barroso

LES XIFRES

Producció de paper i cartróXifres en milions de tones l’any 2012

Inclou la producció de paper de diari, per a impressió, per embalar, paper domèstic i paper sanitari

Font

: Fao

stat

/ Gr

àfic

: E. U

trill

a

XXXIIIINNNNNNAAAAAAA

EEEEESSSSSTTTTTAAAAAAATTTTTSSSSSSSS UUUUUNNNNNNIIIIIITTTTTTSSSSSS

JJJJJAAAAAAAAAPPPPPPÓÓÓÓÓÓAAAAALLLLLEEEEMMMMMMMMAAAAANNNNNNYYYYYAAAAAA

SSSSSUUUUUUUUÈÈÈÈÈÈÈCCCCCCIIIIIAAAAA

111110000003333333

4007777766666

PPÓÓ2222266666

222222333333 1111111

TOTAL MUNDIAL

milions tones

04 DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara temadeldia

Debat La regulació de la marihuana

i està entre el 55% i el 58%”, afirma Art Way, expert de l’organització Drug Policy Alliance, que defensa la legalització de totes les drogues. “Creiem que l’impuls de fortes cam-panyes educatives i de salut sobre les drogues i la seva regulació és la millor manera de reduir-ne el con-sum”, afegeix. Way explica que la criminalització del consum i la ti-nença de petites quantitats de dro-gues com el cànnabis no ha soluci-onat el problema. “Aquest sistema ha destrossat la vida de milers de jo-ves, que han estat empresonats i que tenen moltes dificultats de reinse-rir-se a la societat un cop han com-plert sentència”, raona. Un estudi de la Unió Americana de Llibertats Civils calcula que entre el 2001 i el 2010 hi va haver vuit milions de de-tencions per cànnabis als Estats Units i revela una gran discrimina-ció racial, ja que un 88% dels detin-guts eren afroamericans.

Canvi de tendència L’Amèrica del Sud ha liderat la despenalització del cànnabis Els països llatinoamericans, que du-rant dècades han lluitat contra el narcotràfic, han liderat la despena-lització del cànnabis. A banda del pas que ha fet l’Uruguai, en els últims

anys països com Colòmbia, l’Argen-tina, Mèxic i Xile han aprovat lleis en aquesta línia. La tendència en aquesta regió i a la resta del món se situa més cap a la despenalització, que no és el mateix que legalització. Despenalitzar vol dir que una activi-tat deixa de ser delicte, però conti-nua prohibida i pot suposar multes econòmiques. Legalitzar, en canvi, significa que l’activitat o la conduc-ta passa a ser legal i és regulada pel govern. Així, la despenalització del consum de drogues tracta el drogo-dependent com un malalt que ne-cessita tractament mèdic. Pel que fa a Europa, el 2001 Portugal va pren-dre la decisió inèdita de despenalit-zar totes les drogues, no només el cànnabis. Altres països, com Bèlgica, la República Txeca i Croàcia, també han despenalitzat el cànnabis. Pros i contres Efectes de la legalització sobre el consum de la droga i la violència Un 3,9% de la població mundial consumeix cànnabis, segons l’infor-me anual de l’ONU sobre el consum de drogues. La xifra puja fins al 5,6% a Europa i fins al 8% als EUA. Una majoria d’articles que han estudiat els efectes de la legalització del càn-nabis no observen canvis significa-

tius en el consum. El cas de Portugal demostra que la despenalització no només no n’ha fet augmentar el consum sinó que, a més, té un dels nivells més baixos d’Europa.

En canvi, el professor de crimino-logia de la Universitat de Maryland Peter Reuter creu que als estats de Colorado i Washington hi haurà un creixement del consum de cànnabis pel seu baix cost. “És molt probable que el preu comercial, fins i tot amb els impostos, sigui bastant inferior al preu del mercat il·legal”, afirma. Art Way, però, no ho veu així. “Wa-shington i Colorado provaran que la

Canvi de rumb: la despenalització

del cànnabisConsumir marihuana ja no és delicte en més de

20 països i l’Uruguai n’ha legalitzat la venda

Reportatge

NÚRIA FERRAGUTCASAS WASHINGTON

Alguns fans dels Sea-hawks de Seattle van fu-mar marihuana el 2 de febrer per celebrar la victòria del seu equip a

la Super Bowl. I probablement al-guns fans dels Broncos de Denver van fer el mateix per consolar-se de l’estrepitosa derrota. Els equips de futbol americà d’aquestes ciutats juguen als dos estats que han lega-litzat aquest any el consum i la ven-da del cànnabis per a usos recrea-tius: Washington i Colorado.

El món ja fa temps que ha co-mençat a virar cap a la descrimina-lització i fins i tot en alguns casos le-galització d’aquesta droga. El nom-bre de països i regions que seguei-xen aquesta direcció s’estén a un ritme imparable. Els casos dels dos estats dels Estats Units –un país que als anys trenta va promoure la prohibició del cànnabis i als setan-ta va iniciar una guerra contra la droga– coincideix amb la decisió històrica de l’Uruguai de convertir-se en el primer país a legalitzar i re-gular la producció, la venda i el con-sum del cànnabis. Tot i que seria el segon país si es té en compte que Corea del Nord no considera la ma-rihuana una droga i, per tant, no en prohibeix el consum.

Canvi de l’opinió pública El 58% dels nord-americans, a favor de legalitzar la marihuana Els analistes asseguren que aquesta onada de països a favor de descrimi-nalitzar la marihuana –més de vint– és conseqüència d’un canvi de l’opi-nió pública i del creixent convenci-ment entre les elits polítiques que la lluita contra les drogues, especial-ment el cànnabis, ha fracassat.

“A la dècada dels seixanta només un 12% dels nord-americans dona-ven suport a la legalització del càn-nabis. Actualment, segons enques-tes recents, aquesta xifra ha crescut

El Parlament afronta el debat dels clubs de fumadors

ment perquè en un termini màxim de quatre mesos estableixi una pro-posta de regulació de les “associaci-ons cannàbiques” des de la perspectiva “de salut pú-blica en el marc de les polítiques de reduc-ció de danys”, arran d’una moció pre-sentada per ERC.

L’objectiu del departament de Sa-lut és buscar “el mà-xim consens” de tots els sectors i partits po-lítics per trobar un marc regulador. Des d’una pers-pectiva de salut pública, aquesta re-gulació permetria conèixer millor

L.D.-R.

BARCELONA. A Catalunya s’estima que hi ha més de 300 clubs i associ-acions de fumadors de cànnabis, una xifra que en els últims anys ha aug-mentat de manera exponencial, es-pecialment en ciutats grans –i molt turístiques– com Barcelona. Segons la conselleria de Salut, aquests clubs de fumadors han desenvolupat di-versos models organitzatius per a la gestió de la provisió, la possessió i el consum d’aquesta droga. El Govern treballa des de fa més d’un any per regularitzar aquests centres.

Tots els partits a excepció del PP van aprovar dijous instar la comis-sió de política de salut del Parla-

la realitat del fenomen i intervenir-hi amb més eficàcia, accedint a la població usuària de drogues per es-tablir “mètodes de detecció pre-coç”. També possibilitaria l’establi-ment d’un model “restrictiu de clubs”, determinant les edats míni-mes, limitant el nombre màxim d’associats i les quantitats de con-

sum i definint horaris i con-dicions de salubritat

dels locals. Salut ja alertava al setembre

que la no-regulació d’aquesta activitat podria suposar l’augment del nombre de clubs i

també dificultats a l’hora d’incorporar

missatges preventius de reducció de riscos i

danys als consumidors. Sa-lut entén que l’actual marc legal fa-cilita les pràctiques de risc.e

05ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 temadeldia

Legal

Il·legal però despenalitzat

Il·legal però la policia és permissiva

Il·legal

Sense dades

Uruguai

Bangla Desh

HolandaWashington

Colorado Corea del Nord

Font: European Monitoring Center for Drugs and Drug Addition (EMCDDA) i Drug Policy Alliance / Gràfic: E. Utrilla

Legislació sobre el consum de marihuana

legalització és la millor manera de lluitar contra el consum de drogues i impulsaran canvis en altres estats i en altres països”. Way també creu que la violència es reduirà als carrers i a les fronteres. Les màfies i els càr-tels de la droga perdran poder, ja que notaran un descens dels guanys del seu comerç clandestí.

Alleujament del dolor L’ús mèdic de la marihuana s’ha estès als Estats Units i al món L’ús mèdic de la marihuana està ca-da cop més acceptat en més d’una dotzena de països del món, entre els

quals hi ha Espanya. Als Estats Units fins a 20 estats ja han legalit-zat el cànnabis per a usos mèdics, i en els pròxims mesos ho podrien fer alguns estats del sud, més conserva-dors i poc inclinats a aquest tipus d’iniciatives legislatives, com per exemple Tennessee. En el debat es recorda que el cànnabis pot crear dependència i té efectes negatius per a les funcions cerebrals i respi-ratòries. Pot provocar malalties com bronquitis, depressió i psicosi. Tot i així, es considera que sota super-visió mèdica pot alleugerir el dolor de pacients amb càncer o sida.e

Una venedora mostrant bosses de marihuana preparades per vendre en una botiga de la població de Broomfield, a Colorado. RICK WILKING / REUTERS

Amsterdam és el destí estrella del turisme de marihuana. El cànnabis és, sobre el paper, il·legal als Països Baixos, però es considera una droga tova. I, per tant, no se’n persegueix la possessió de quantitats peti-tes ni el consum. Des dels anys 60 els holandesos i els turistes més grans de 18 anys poden comprar i consumir cànnabis (marihuana i haixix) en cafe-teries regulades pel govern. Els 200 coffee shops d’Ams-terdam i el festival The High Times Cannabis Cup, que se celebra cada novembre, tenen un gran atractiu turístic. A principis de l’any passat el go-vern va voler limitar la venda de cànnabis a turistes, però municipis com Amsterdam s’hi van oposar.

El turisme de marihuana

Amsterdam, Països Baixos

El cànnabis és il·legal a Ja-maica, però és fàcil comprar-ne i se’n tolera el consum si es fa amb discreció. El cultiu d’aquesta droga està estès ar-reu de l’illa. La ciutat de Ne-gril té una de les platges més boniques del país i l’accés a la ganja –així és com anomenen la marihuana– és assequible. Els grangers d’aquest munici-pi i dels voltants ofereixen als turistes recorreguts, que són il·legals, a plantacions de càn-nabis, així com degustacions. En els últims anys algunes or-ganitzacions i polítics inten-ten pressionar per aconseguir la descriminalització i legalit-zació del cànnabis a la terra de Bob Marley. Afirmen que podria beneficiar l’economia jamaicana.

Negril, Jamaica

Seattle és la ciutat més gran de Washington. Aquest estat i el de Colorado han legalitzat la venda i el consum de cànna-bis per a fins recreatius. Tot i així, la ciutat ja tenia en el pas-sat una política de tolerància amb aquesta droga. De fet, des del 1991 acull el Festival del Cànem, que cada any atrau més de 100.000 persones. El seu objectiu és educar sobre l’ús de la marihuana. Durant els dies del festival s’organit-zen concerts, exposicions i conferències. A més, ofereix la possibilitat de consumir càn-nabis. Aquest any, per primer cop, aquest consum serà legal. Tant Washington com Colo-rado esperen augmentar el tu-risme gràcies a la legalització de la droga.

Seattle, EUA

Nimbin és un petit poble situ-at a l’estat de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, a uns 200 quilòmetres de Brisbane. Des de la celebració el 1973 del Festival Aquarius, conegut com el Woodstock australià, aquest municipi es va conver-tir en un refugi de la cultura hippy. El cànnabis es cultiva, es ven i es consumeix als seus carrers. Hi ha diverses boti-gues que venen productes re-lacionats amb el cànnabis. Des del 1993 se celebra cada any al mes de maig el Nimbin Mardigrass, que és una mani-festació per demanar la fi de la prohibició del cànnabis. Tot i així, aquesta droga se-gueix sent il·legal a Austràlia i només alguns estats l’han despenalitzat.

Nimbin, Austràlia

El govern espanyol endurirà les multesLa polèmica llei de seguretat ciuta-dana que prepara el govern espa-nyol és molt restrictiva quant a la tinença de cànnabis i altres dro-gues –encara que no estiguin des-tinades al tràfic– i preveu fortes sancions. Així, segons l’avantpro-jecte fet públic al novembre, l’Es-tat preveu sancions greus –d’entre 1.001 i 30.000 euros– pels actes de “plantació i cultiu il·lícits de dro-gues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, no constitutius de delicte”. El consum i la tinença de drogues al carrer, ai-xí com en transports públics, mal-grat no estar destinades al tràfic, suposarà una falta greu, amb una sanció mínima de 1.001 euros. La llei de seguretat ciutadana vigent fixa la multa mínima en 300 euros.

06

política DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

Font

: Indu

ltóm

etro

/ Gr

àfic:

E. U

trill

a

per comunitats autònomes des del 1996

Per anys

Indults a condemnats per delictes contra l’administració pública

Andalusia

Madr

id

Cata

lunya

Cast

ella i

Lleó

Cast

ella -

la M

anxa

101

5345

29 29

País

Valen

cià

27

Galíc

ia

26 Illes C

anàr

ies

17

Cant

àbria

12

Extre

mad

ura

12

Illes B

alear

s

10

País

Basc

10

Arag

ó

8

Múrc

ia

7Na

varra

6As

túrie

s5

la Ri

oja

3

Altre

s

9

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2013

27

46

65

26

98

7 9 611 11

2920

8 715 12 10

ton

tFo

ntFo

nttont

Font

Fono

II:In:In: In: Indu

ltdu

ltdu

ltdu

ldudu

ludóm

etóó

ro /

G

15 12

TOTAL

indultats409

2

Matas i altres famoses peticions de la gràciaEl govern espanyol té sobre la taula algunes peticions polèmi-ques d’indult. Una és la de l’expre-sident balear Jaume Matas, que sembla que per ara no vol atendre. Una altra és la de l’expresident del Sevilla CF José María del Ni-do, condemnat per delictes de malversació i prevaricació, que té el suport de la majoria de clubs de la lliga espanyola. Tot i això, els precedents per a ells no són bons. Segons una resposta parlamentà-ria a UPyD, el govern espanyol va rebutjar 49 indults per delictes de corrupció el 2013. En canvi, sí que en va concedir dos.

POLÈMICA MESURA

Rajoy redueix els indults a corruptes però no els aboleixL’Estat ha perdonat, des del 1996, 409 condemnats per delictes contra l’administració, 82 dels Països Catalans

ROGER TUGAS BARCELONA. La teoria diu que una de les bases de l’estat de dret és la se-paració de poders. De la teoria a la pràctica, però, apareixen sovint di-verses llacunes, algunes de les quals són menys clamoroses que d’altres. Una de les principals intromissions que fa el poder executiu en la tasca del judicial, segons critiquen en moltes ocasions els jutges i altres professionals del dret, té lloc en for-ma d’indults. Es donen quan el go-vern decideix que algú condemnat per un tribunal no ha de complir la pena que se li ha imposat, sense ne-cessitat d’haver de donar gaires ar-guments. El cert és que aquesta me-sura ha estat relativament poc usa-da per l’executiu espanyol el 2013, tot i que el que li exigeix l’oposició és que la limiti per llei. El fet que els que se’n beneficien en ocasions si-guin corruptes no ajuda a alimentar la imatge que els polítics s’esforcen a fer front a aquesta xacra ara que tants casos esquitxen els partits.

Una de les eines més útils per es-tudiar quin impacte tenen els in-dults és El Indultómetro, un portal

que periòdicament actualitza la llis-ta de beneficiaris, a mesura que el consell de ministres aprova indults i ho publica el Butlletí Oficial de l’Es-tat. La web, a més, permet consul-tar els indultats segons els delictes pels quals van ser condemnats i la comunitat autònoma del pres, i les dades es poden consultar des del 1996. Segons la informació del por-tal, per tant, en els últims 18 anys el govern espanyol ha aprovat fins a 10.350 indults, tot i que aquesta en teoria havia de ser una mesura de gràcia puntual. D’aquests, 409 eren a presos condemnats per delictes contra l’administració pública.

La figura de l’indult es va crear el 1870 i pràcticament no s’ha modi-ficat, tot i les crítiques i les polèmi-ques que ha generat el seu ús i abús. Així, per exemple, alguns dels úl-tims casos que han generat polèmi-ca són, per exemple, l’ex alt càrrec del Govern Josep Maria Servitje i l’empresari Víctor Manuel Lorenzo Acuña, condemnats pel cas Treball, d’enriquiment il·lícit d’Unió, i in-dultats el 2012 per Rajoy. Aquell any l’executiu central va indultar quatre mossos d’esquadra condemnats per torturar un detingut o el comandant mèdic i el capità mèdic del Yak-42. Va ser molt polèmic també l’indult del govern en funcions de José Luis Rodríguez Zapatero al ja ex conse-ller delegat del Banco Santander Al-fredo Sáenz. Després que el Tribu-nal Suprem anul·lés la mesura, a més, Rajoy va tornar a aprovar per decret que evités la pena.

Tanmateix, aquesta i una altra sentència de tribunal contrària a in-dults va motivar que el 2013 se’n re-duís el nombre: només se’n va apro-var 204. Una xifra molt inferior, per exemple, als 1.744 del 2000, conce-dits amb Ángel Acebes com a minis-tre de Justícia amb motiu del canvi de mil·lenni. El 2013, però, hi va haver també indults polèmics. Un agent dels Mossos que havia d’anar a la pre-só quatre anys per detenció il·legal i lesions, per exemple, se’n va lliurar. Rajoy també va concedir la mesura a una empleada pública del PSOE de Sevilla que havia estat designada di-positària de dos cotxes embargats durant un judici i en va tornar només un i sense motor, així com al presi-dent de la UD Las Palmas, condem-nat per unes obres il·legals en una zo-na declarada d’especial protecció ambiental.

La reducció del nombre d’indults, però, no ha evitat que la polèmica s’allunyi del focus mediàtic. Ben al contrari, la pressió social contra la mesura ha provocat que algunes ini-ciatives al Congrés en reclamin so-vint la regulació i la supressió per als casos de corrupció. Dels 409 presos per delicte contra l’administració pública indultats des del 1996, a més, 82 són dels Països Catalans –45 de Catalunya, 27 del País Valencià i 10 de les illes Balears–. Encapçala el rànquing amb claredat Andalusia, amb 101 corruptes indultats. Segons

El Indultómetro, de fet, els delictes contra l’administració són els que en proporció reben més indults del govern espanyol.

L’oposició intenta, sense èxit, po-sar fi a aquesta situació. Així, el 2013 el PP va tombar al Congrés propo-sicions no de llei del PSOE –que també va fer un ús habitual de l’in-dult en els seus mandats–, IU-ICV i ERC i una d’UPyD, aquesta amb el suport de CiU, que va argumentar defectes de forma del text. Unes ne-gatives que no evitaran que en els pròxims mesos es tornin a debatre proposicions similars del PSOE, IU-ICV i Compromís. Uns intents amb poques possibilitats d’èxit.e

Un refugi d’impunitat

La institució de l’indult és un arcaisme qüestionable, que subverteix el prin-cipi de la separació de poders. La inge-

rència del poder executiu sobre les decisi-ons del judicial és un defecte del disseny institucional que es repeteix en molts paï-sos. En determinades condicions podria ser necessari, i fins i tot saludable, un mecanis-me per corregir situacions d’injustícia fla-grant que l’aplicació estricta de la llei pot generar. Però no és així, o no és només així com s’entén i s’aplica l’indult a Espanya. L’ús que n’han fet els diversos governs, ide-

ologies al marge, ha tendit més aviat a re-forçar les desigualtats en el tractament de determinats delictes, o de delinqüents que ja d’entrada estan més protegits davant el sistema judicial. Els indults a condemnats per corrupció, i a membres dels cossos de seguretat condemnats per maltractaments i tortures –més de 40 des del 1996–, demos-tren que, més enllà de corregir situacions puntuals d’injustícia, els go-verns han usat sovint la figura de l’indult com a últim refugi d’impunitat.

JORDI MUÑOZ POLITÒLEG

EL BITLLET

Origen i reformes L’indult es va crear el 1870 i ara l’oposició vol regular-lo i prohibir-lo per als corruptes

Els corruptes, beneficiats Els condemnats per delictes contra l’administració són els més indultats en proporció

El 2013 va ser l’any amb menys in-dults a corruptes des del 1996. Tot i això, el PP es nega a acabar amb una mesura de gràcia que ha beneficiat des de llavors 409 condemnats. L’oposició demana que s’aboleixi.

07política

ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

ESQUERRA NACIONAL

Junqueras i Elena defensaran junts la consulta a Badalona

Oriol Junqueras i Joan Ignasi Ele-na tenen previst fer al març un ac-te a Badalona per fer “pedagogia” sobre el dret a decidir. L’objectiu és demostrar que es pot defensar la consulta des de l’òptica social.

pliquen fonts d’Avancem. I és que justament el PSC s’ha anat allu-nyant de la consulta sota el pretext que no s’ha de fer aquest any neces-sàriament perquè no està pactada amb l’Estat i la prioritat ha de ser combatre la crisi. L’associació que lidera Elena alerta que és un “error” caure en aquests arguments i afirma que així s’està deixant massa gent “en mans de Ciutadans i al marge del procés” que es viu a Catalunya.

Per a ERC, a més, és una manera d’enfortir llaços amb Avancem. L’objectiu dels republicans és lide-rar “un espai socialdemòcrata fora del PSC” i, per aconseguir-ho i ser hegemònics a l’esquerra nacional, han d’estar amatents per sumar els socialistes descontents si finalment l’actual divisió interna desemboca en una escissió.

Per ara, ERC i Avancem estudien un format d’acte innovador que dei-xi enrere els formalismes dels faris-tols i que es faci a peu de carrer i en contacte amb els ciutadans en un municipi on els republicans van perdre la representació a l’Ajunta-ment el 2011. L’objectiu principal és fer “pedagogia” per fer entendre que l’eix nacional pot i ha d’anar de la mà del social.

Caldrà veure, però, com cau en la cúpula de Pere Navarro aquesta no-va actuació dels crítics en un mo-ment en què encara no s’ha resolt la situació d’Elena, Marina Geli i Nú-ria Ventura. De fet, els dirigents d’Avancem Elena, Jordi del Rio i Fa-bian Mohedano ja van participar l’1 de febrer en l’assemblea oberta con-vocada per ICV-EUiA. Avancem de-fensa que cal una suma dels partits d’esquerres per construir una alter-nativa de govern que només serà re-al si se supera l’actual fragmentació. Per això en els últims mesos ha mantingut una relació “fluida” tant amb els ecosocialistes com els repu-blicans. ERC, al seu torn, és consci-ent que els crítics del PSC flirtegen a dues bandes i que, després de l’ac-te amb els ecosocialistes, ara toca “una picada d’ullet i una mostra de complicitat” amb ells, i hi juguen.

A ningú se li escapa que la fragi-litat de la situació dels crítics del PSC –més d’un dirigent de la direc-ció s’ha mostrat a favor que s’expul-sin– és vista tant per Junqueras com per Joan Herrera i Dolors Camats com una oportunitat per aglutinar els socialistes desencantats.e

SARA GONZÁLEZ / ROGER TUGAS BARCELONA. El líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el dirigent crític del PSC i impulsor d’Avancem, Joan Ignasi Elena, defensaran la consulta en un acte conjunt a Badalona, segons ha sabut l’ARA. Està previst per al març i tindrà per objectiu fer pedagogia so-bre el dret a decidir en una ciutat clau de l’àrea metropolitana que el PP go-verna i on aspira a fer-hi forat C’s. El binomi Junqueras-Elena no passarà desapercebut ni per a la direcció del PSC, que manté els díscols apartats dels seus càrrecs per haver trencat la disciplina de vot en defensa de la consulta, ni per a ICV-EUiA, que també té interès a acollir els socialis-tes desencantats per intentar fer el sorpasso al PSC.

L’àrea metropolitana ha estat tradicionalment el gran bastió del PSC i és ara on els seus competidors centren els esforços. I ERC, a qui al-gunes enquestes consoliden com el partit que més suport obtindria en uns eventuals comicis, és conscient que té molt camp per córrer al que va ser el cinturó roig, ara clau per ampliar la majoria a favor de la con-sulta del 9-N. “Volem fer palès que es pot abraçar el dret a decidir des de posicionaments no independen-tistes i prioritzant l’eix social”, ex-

Faran “pedagogia” al març d’un dret a decidir lligat a l’eix social

El president d’ERC, Oriol Junqueras, i el cap de files del corrent crític del PSC, Avancem, Joan Ignasi Elena, faran un acte conjunt a favor de la consulta al mes de març a Badalona. CÈLIA ATSET I PERE VIRGILI

Ja hi ha un castigat per anar a un acte d’ERCEl dirigent d’Avancem Fabian Mo-hedano va ser denunciat per la di-recció del PSC davant l’ens disci-plinari del partit per haver assistit al desembre a un acte d’ERC per celebrar l’acord de la consulta. Caldrà veure ara quina lectura fa la cúpula del PSC d’aquest acte con-junt d’ERC i Avancem. En tot cas, la comissió de garanties comunica-rà la sanció que correspon a Mohe-dano dimecres, una decisió que marcarà com es preveu resoldre la situació dels tres diputats crítics.

Herrera creu que caldrà resistir per fer la consulta

enbreu

El líder d’ICV, Joan Herrera, va lamentar ahir haver sabut per la premsa que el president Artur Mas vol reunir tots els partits a favor del dret a decidir per parlar d’un programa comú per a les eleccions eu-ropees. Herrera va recordar que en el programa d’ICV, que concorrerà amb IU, “el dret a decidir hi se-rà, com no pot ser d’una altra manera”. El que no té clar Herrera és que calgui “tornar a gesticular”, i es va preguntar: “¿Cal l’enèsima foto per evidenciar que estem d’acord?” Per Herrera, ningú pot dubtar que ICV defensa el dret a decidir, “perquè és l’úni-ca manera de tirar endavant”. ”Crec que la consul-ta es farà, i també crec que l’Estat posarà tots els entrebancs per impedir que es faci aquest any. Per això dic que cal resistència. El que es pensi que ai-xò es pot fer ràpidament, sense tenir en compte qui tenim al davant, s’equivoca –va afegir–. Crec que els que diuen «O ara o mai i, si no, no hi ha res a fer» s’equivoquen i perjudiquen el procés”.

Detinguts a Mèxic dos etarres acusats d’haver

comès divuit assassinats

Els etarres Juan Jesús Narváez Goñi, àlies Pajas, i It-ziar Alberdi Uranga, àlies María, els membres d’ETA reclamats per la justícia amb més assassinats come-sos, van ser detinguts ahir a la localitat mexicana de Puerto Vallarta, a l’estat de Jalisco, en una opera-ció conjunta de la policia espanyola i les autoritats mexicanes. Els dos etarres, que feia vint anys que ha-vien fugit, van formar part del comando d’alliberats Ekaitz, que va cometre 18 assassinats en un sol any. Després de la seva detenció, s’ha comprovat que no pertanyien al col·lectiu obert de refugiats d’ETA, si-nó que estaven integrats dins l’anomenat col·lectiu tancat i que vivien en la clandestinitat.

A principis dels anys 80, Narváez Goñi, que ha es-tat reclamat per la justícia en deu ocasions, va ser in-tegrant del comando legal X-1, que va col·laborar amb el comando d’alliberats Nafarroa en diversos as-sassinats i va acabar amb la vida d’un agent de la po-licia i d’un capità de la Guàrdia Civil a Pamplona. L’abril del 1987, després de passar a la clandestinitat, va ser detingut a Marsella. El març de l’any següent, des-prés de sortir de la presó, es va tornar a incorporar a les estructures clandestines d’ETA.

Alberdi Uranga, reclamada per la justícia en set ocasions, va passar a la clandestinitat el novembre del 1986, després de l’alliberament de l’industrial alabès segrestat Lucio Aginadle. Això va suposar la desarticulació del comando Araba. El 1990 tots dos van passar al comando d’alliberats Ekaitz, liderat per José Luis Urrosolo Sistiaga, amb infraestructura a Barcelona, Tarragona, Saragossa i València. Tenien instruccions d’atemptar a la costa mediterrània per boicotejar els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Fins a la desarticulació del comando, el 21 de març del 1992, en només un any va cometre nombrosos atemptats amb explosius i armes de foc, amb el resultat de 18 assassinats i nombrosos ferits greus.

ARA ❊ BARCELONA

08

política DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

ENRIC BORRÀS / QUIM TORRES PALMA

La intenció del PP balear d’oferir descomptes en més de 300 comerços als seus afiliats ha causat el rebuig de l’oposició i fins

i tot de representants dels boti-guers. Les xarxes socials –sobretot Twitter– ja fa dies que bullen amb les crítiques al fet que els militants del PP, pel sol fet de ser-ho, puguin tenir avantatges econòmics legals. L’eco dels escàndols de corrupció de l’anterior govern que van encapça-lar els populars, de la mà de Jaume Matas, ha tornat a ressonar amb la polèmica dels descomptes.

El partit ha anunciat per carta als seus afiliats la intenció d’envi-ar-los una ‘”targeta PP blava” quan paguin la quota del 2014, que els servirà per aconseguir “descomp-tes exclusius” a les empreses que hagin firmat un conveni amb el partit de José Ramón Bauzá. I as-seguren que compten amb la col·la-boració de més de 300 establi-ments com ara hotels, restaurants, òptiques i centres de bellesa. Tot i la carta, el PP no ha volgut avançar més informació, perquè la campa-nya encara no s’ha llançat pública-ment. Ara, per Twitter ja circulen crides a fer el buit als negocis que s’hi acabin afegint.

La campanya de màrqueting ha agafat per sorpresa fins i tot els re-presentants dels botiguers. El pre-sident de la Confederació Balear de

Reportatge

POLÈMICA A LES ILLES

Comerç, Bartomeu Servera, s’ha declarat “al·lucinat” per la mesura, a la qual s’oposa tot i que és militant del PP. “Els partits polítics s’han de dedicar a resoldre els problemes dels ciutadans, i no a fer descomp-tes”, afirma. El president de Pime-co –la patronal del petit i mitjà co-merç–, Bernat Coll, és més diplo-màtic. Admet que és “desconcer-tant” tot i que volen “respectar que cada comerciant pugui fer les estra-tègies que trobi oportunes”.

“Posar en marxa la targeta PP blava ens duu, una vegada més, a ser un partit pioner i innovador que cerca dotar d’un valor afegit el fet de ser afiliat”, afirma la carta firma-da pel secretari general, Miquel Vi-dal, que el partit ha enviat als seus afiliats. Tot i que, oficialment, el PP no ha volgut dir quines empreses oferiran descomptes, fonts del par-tit apunten que compten amb mar-ques com Repsol i Iberostar. La central de la petroliera a Madrid nega cap mena d’acord, però admet que no sap si cap de les seves fran-quícies l’ha firmat per la seva ban-da. El grup Iberostar no ha negat ni ha confirmat que pugui formar part de la llista de negocis col·laboradors amb el partit, tot i que aquest diari s’hi ha posat en contacte.

L’oposició Segons el diputat socialista Cosme Bonet, “és poc ètic i poc estètic” que el partit que governa ofereixi bene-ficis econòmics als seus membres “amb el passat recent que té”, en re-ferència als escàndols que han afec-tat bona part del govern de Jaume Matas, l’expresident popular con-

demnat per corrupció que espera un indult per esquivar la presó. L’anterior alcaldessa de Palma, la també socialista Aina Calvo, recla-ma als populars que abans d’oferir una targeta de descomptes per als militants donin als més necessitats la targeta municipal que van pro-metre per aconseguir aliments als supermercats.

Des del PP no fan gaire soroll so-bre la qüestió. Fonts oficials del par-tit tan sols asseguren que tot és completament legal i el conveni que han de firmar els negocis col·labora-dors insisteix amb precaució que el PP no en treu diners, de l’acord, que no té “afany de lucre”. Amb tot, el di-putat de MÉS Toni Alorda diu que dubta de la compatibilitat de la me-sura amb la llei de finançament dels partits si les empreses que s’hi afe-geixin pretenen també contractar amb l’administració. Segons Fina Santiago, també diputada dels naci-

José Ramón Bauzá va ser escollit president del PP de les Illes Balears al congrés que es va celebrar a Palma el mes de juny del 2012. ARA

El PP balear intenta convertir en bicoca

(legal) ser-ne militantEl carnet de rebaixes comercials del partit

sorprèn els botiguers i encén l’oposició

RELLEU

El nou líder dels populars andalusos vol fer net en la direcció i joventut” i ser més respectuós “amb els equilibris territorials”.

Moreno, un dirigent jove i molt proper a Soraya Sáenz de Santama-ría, que l’ha promogut davant Ma-riano Rajoy desplaçant el secretari general, José Manuel Sanz, haurà d’aconseguir el control intern del partit. Sanz, que feia tàndem amb l’alcalde de Sevilla, Juan Ignacio Zoido, era el favorit de la secretària general estatal, María Dolores de Cospedal.

Moreno, que en poques hores va aconseguir 90.000 avals per ser candidat després que Rajoy el desig-nés, vol comptar amb alguns dels ac-tuals dirigents, però també renovar les estructures de comandament, més després de l’última (i inespera-

ARA SEVILLA. Juan Manuel Moreno Bo-nilla, fins ara secretari d’estat d’Igualtat i que d’aquí uns dies serà escollit nou president del PP anda-lús, va començar a dibuixar ahir els canvis que vol intoduir en la forma-ció, que sempre ha fracassat en l’in-tent d’aconseguir el poder a Andalu-sia tot i que governa les principals ciutats de la comunitat. Moreno, que s’ha estrenat amb dures crítiques a la presidenta de la Junta, Susana Dí-az, de qui va dir que ha fet més quilò-metres per visitar Madrid o Barcelo-na que no pas recorrent Andalusia, va avançar que farà una reforma a fons de la direcció per incloure-hi més dones, combinar “experiència

da) derrota de Javier Arenas en les autonòmiques del 2012. Moreno, que serà formalment triat en un congrés extraordinari a principis de març, busca ara un secretari general del partit, que pretén que tingui de-dicació exclusiva. Ell també en tin-drà i deixarà la secretaria d’estat d’Igualtat de l’executiu central.

El PP andalús no s’escapa de la mala tendència de les enquestes d’àmbit estatal i Andalusia encara és el principal feu de poder i graner de vots del PSOE, que ara hi gover-na en coalició amb IU. Malgrat els escàndols de corrupció que afecten el govern de la Junta, com el cas dels ERO fraudulents –que va provocar la dimissió de Juan Antonio Gri-ñán– el PP no acaba de fer forat.e

Juan Manuel Moreno Bonilla serà el nou líder del PP andalús en lloc de Juan Ignacio Zoido. EFE

Innovació El PP defensa “un valor afegit” a ser afiliat i per adaptar-se “als nous temps”

Boicot Les xarxes socials bullen amb crides a fer el buit als establiments adherits

onalistes, el president José Ramón Bauzá “ha aplicat una política mer-cantilista al PP i el gestiona com si fos la seva farmàcia per intentar fi-delitzar clients”.

“Des del Partit Popular conside-rem imprescindible adaptar-nos als nous temps i, mitjançant aquesta targeta, agrair als milers d’afiliats que, com tu, ens han ajudat a arribar on som”, afirma la carta als mili-tants. Per adaptar-se “als nous temps” el partit opta per fer un club de descomptes com els de les grans superfícies, el Carnet Jove o el del Club Super3. La carta també recor-da que el PP és el partit “més nom-brós, fort i sòlid de les Balears”. Se-gons el conveni que el PP ofereix a les empreses col·laboradores, el PP els dóna la possibilitat d’enviar pu-blicitat als afiliats a través de les cir-culars periòdiques del partit. A més, els farà arribar un catàleg amb totes les ofertes.e

09ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 PUBLICITAT

10 DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara internacional

Els manifestants ucraïnesos van abandonar ahir l’emblemàtica ocupació del seu quarter general: l’Ajuntament de Kíev. Els presos han estat alliberats, però la solució a la crisi política sembla llunyana.

beisbol i proteccions de tot tipus co-brint-li el cos. Finalment, la notícia arribava a les vuit de la tarda, quan el fiscal general, Víktor Pxokonka, anunciava que els manifestants ha-vien “respectat les condicions per a l’aplicació de la llei d’amnistia”. Un cop més la polèmica estava servida perquè a continuació va declarar que els tribunals haurien de revisar cas per cas.

Les forces opositores també vo-len avançar aquesta setmana en el terreny de la negociació política. El president, Víktor Ianukóvitx hau-ria de presentar el seu candidat al càrrec de primer ministre, un anunci que permetrà calibrar fins a quin punt està disposat a fer con-cessions a uns manifestants que re-sisteixen al carrer des de fa ja dot-ze setmanes. El líder opositor, Ar-seni Iatseniuk, considera que el nou govern hauria de ser “inclusiu”, amb presència de totes les forces polítiques. “Necessitem un govern proucraïnès, no un govern propre-sident Ianukóvitx”, va explicar. “I si no ho aconseguim, tornarem a viu-re un altre període de tensió”.

Malgrat els gestos de les dues parts, la crisi política està lluny de

resoldre’s. La plaça de la Indepen-dència continua ocupada i demà se celebrarà una nova sessió a la Rada Suprema, el Parlament ucraïnès. Les forces opositores ja han fet una crida a la població perquè acudeixi massivament a manifestar-se da-vant de la seu de l’hemicicle i fer ai-xí pressió sobre els diputats. En aquests moment, les tres forces de l’oposició juntes –Udar (Cop), Batkivsxina (Pàtria) i Svoboda (Lli-bertat)– no disposen de prou majo-

ria per fer passar les seves proposi-cions de llei, i necessiten veus dis-sidents entre els diputats del Partit de les Regions, la formació del pre-sident. Entre les seves demandes destaca també la celebració d’elec-cions presidencials anticipades i la revocació de la Constitució actual, de caràcter presidencialista, per tornar al text del 2004, que dóna més poders al Parlament.

Ucraïna necessita una solució ur-gent a la crisi política també per ra-

ANA LÁZARO KIEV

Les forces opositores ucraïneses van fer ahir un gest altament simbò-lic: van alliberar l’Ajuntament de Kíev, que mantenien ocupat des de l’1 de desembre. Els homes de Svo-boda (Llibertat) van deixar l’edifi-ci en formació gairebé militar i el seu comandant, Ruslan Andrejko, va firmar l’acte d’entrega. El primer a entrar a l’edifici va ser l’ambaxai-dor suís, Christian Schoenenberger, que en representació de l’Organit-zació per a la Cooperació i la Segu-retat a Europa (OSCE) va declarar: “Es tracta, sens dubte, d’una etapa important, però no es la fi del procés i encara no estem davant la resolu-ció del conflicte”. Els activistes van fer una segona concessió i van reti-rar les barricades del carrer Grui-xenskovo, el mateix on policies i manifestants s’havien enfrontat du-rant una setmana i on van morir du-es persones per arma de foc. Les for-ces de l’ordre també van retirar les seves unitats situades a la zona de l’estadi del Dinamo de Kíev, cosa que va permetre restablir parcial-ment la circulació fins a la seu del govern.

Amb aquests dos gestos, l’oposi-ció responia a una decisió de les au-toritats, que divendres passat i en aplicació de la llei d’amnistia van alliberar els últims manifestants que continuaven empresonats (en total, 243 persones han sigut detin-gudes durant les protestes). Poc després, en un comunicat a la seva web, la fiscalia anunciava que reti-rava els càrrecs criminals contra els manifestants. S’assolia així una de les prinicpals demandes de la plaça en les últimes setmanes: una amnis-tia general i incondicional per als detinguts a les protestes.

Jornada de tensió De fet, la tensió es va mantenir alta durant tota la tarda. Unes mil per-sones es van concentrar davant l’Ajuntament i van amenaçar de re-cuperar la seu: “No ens deixarem enganyar, els nostres líders han si-gut massa generosos”, proclamava un activista equipat amb un bat de

L’Ajuntament de Kíev a canvi

de l’amnistia

12 SETMANES DE LLUITA A UCRAÏNA

Els manifestants abandonen l’ocupació i la fiscalia retira tots els càrrecs contra els detinguts

OCUPACIÓ EMBLEMÀTICA Els homes de Svoboda, en

abandonar l’Ajuntament de Kíev. GLEB ARANICH /REUTERS

Negociació L’oposició vol avançar en el diàleg polític i reclama un govern “inclusiu”

Risc La concessió és arriscada perquè no s’han retirat els càrrecs als detinguts

“Maidan encarna l’esperit europeu en una Europa que està cansada”

tants de Maidan són l’encarnació de l’esperit europeu en una Europa que està cansada. Són els represen-tants d’aquella Europa que és dig-na d’ella mateixa. La flama d’Euro-pa vibra a Maidan.

Alguns sondejos encara donen una confortable majoria al president Víktor Ianukóvitx. ¿Creu que el moviment té prou legitimitat per desafiar l’autoritat elegida? Tenen la mateixa legitimitat que te-nien els revolucionaris francesos a la plaça de la Bastilla, tenen la ma-teixa legitimat que tenien els txecs a la plaça Wenceslav.

Què pretén la gent que es manifes-ta a la plaça? Com s’explica la mas-sivitat de la protesta? La raó és que ja en tenen prou de

Filòsof Bernard-Henri Lévy, que va ser un dels defensors més vehements de la missió de l’OTAN contra la Lí-bia de Gaddafi, va visitar fa uns dies els manifestants ucraïnesos

A.L. Bernard-Henri Lévy, que és d’ori-gen algerià i és conegut com a BHL, és el filòsof francès més mediàtic. Crític amb l’esquerra sorgida del Maig del 68, en el qual va partici-par, s’ha adreçat ara als manifes-tants de Kíev com a baluards dels valors europeus. Com valora el moviment de protes-ta a Ucraïna, que va començar ja fa gairebé 90 dies? Penso que són els hússars d’Europa, la seva punta de llança. Els manifes-

Bernard-Henri Lévy FILÒSOF I ESCRIPTOR FRANCÈS

“He vist menys extrema dreta a Kíev que en moltes protestes a França o Espanya”

11ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 internacional

GRAN BRETANYA

Barroso tanca la porta de la UE a una Escòcia independent

El president de la Comissió Euro-pea, José Manuel Durão Barroso, assegura que una Escòcia indepen-dent hauria de demanar l’adhesió a la UE i que això requeriria un consens “difícil, si no impossible”.

fícil, si no impossible, per convertir-se en soci europeu”. “Espanya s’opo-sa fins i tot al reconeixement de Ko-sovo. I és fins a cert punt un cas simi-lar, perquè és un nou país”, va dir.

Unes hores més tard, John Swin-ney, ministre de Finances escocès, va respondre que la comparació de Barroso era “força absurda” i va re-cordar que mentre que Kosovo no forma part de la UE els escocesos són membres del club europeu des de fa més de 40 anys. Swinney va afegir que “absolutament cap estat membre de la UE ha indicat que ve-taria l’entrada d’Escòcia” i, en tor-nar-li a preguntar la BBC pel cas es-panyol, va assegurar que Madrid “acceptarà el procés pactat”.

El govern d’Edimburg respon La número dos del govern d’Edim-burg, Nicola Sturgeon, va dir que la “ridícula comparació amb Kosovo” il·lustrava “l’absurditat” del raona-ment de Barroso: “Com diu Barro-so, la qüestió de la pertinença d’una Escòcia independent a la UE és co-sa de les aspiracions democràtiques del poble d’Escòcia i del punt de vis-ta dels altres estats membres, no de la Comissió Europa”.

Barroso acaba el seu mandat a l’octubre, unes setmanes després

del referèndum del 18 de setembre, en què els escocesos votaran sí o no a la pregunta de si volen esdevenir un estat independent.

La polèmica arriba just després que el ministre de Finances brità-nic, George Osborne, reiterés que una Escòcia independent hauria d’abandonar la lliura, perquè el Reg-ne Unit no acceptaria una unió mo-netària. Totes aquestes declaraci-ons, set mesos abans del referèn-dum, coincideixen amb una pujada de l’independentisme a les enques-tes: en l’últim sondeig, de finals de gener, el sí arribava al 37%, el mà-xim des de l’inici del procés, per un 44% del no i un 19% d’indecisos.

El govern escocès afirma en el seu llibre blanc de la independència que vol dur a terme les negociacions d’adhesió a la UE en els 18 mesos posteriors a la celebració del refe-rèndum, mentre Escòcia sigui enca-ra membre del Regne Unit. El go-vern britànic, en canvi, pretén ce-lebrar un referèndum sobre la seva pròpia pertinença a la UE el 2017.

La batalla de la lliura La polèmica entre Londres i Edim-burg se centra en l’economia i més concretament en la moneda. Alex Salmond va enviar ahir una carta al primer ministre britànic, David Cameron, per respondre a l’ame-naça que Osborne va llançar dijous en un discurs a Edimburg. També els laboristes i els liberals s’han oposat a la unió monetària. A la carta, Salmond qualifica de “xan-tatge” les declaracions dels minis-tres de Westminster i assegura que les últimes intervencions en el de-bat són contràries a l’esperit de l’acord d’Edimburg, el pacte que va posar les bases per a la celebració del referèndum en fixar de mutu acord la data i la pregunta de la consulta.e

ARA BARCELONA. Per a una Escòcia in-dependent seria “difícil, si no im-possible”, convertir-se en estat membre de la Unió Europea. Amb aquesta contundència es va expres-sar José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea, en una entrevista difosa ahir per la cadena BBC.

Les paraules del dirigent europeu van ser una galleda d’aigua freda so-bre els arguments del govern esco-cès, encapçalat per l’independentis-ta Alex Salmond, que assegura que el nou estat seria admès automàtica-ment a la Unió Europea perquè ja té la ciutadania europea reconeguda, en la mesura que és part del Regne Unit. Brussel·les sempre ha respost que hauria de sol·licitar l’adhesió com a nou membre, però ahir Barro-so va anar més enllà. El president de la Comissió va dir, citant l’exemple d’Espanya i de Kosovo, que quan ho demani Escòcia ho tindrà “molt di-

Edimburg considera “absurda” la comparació amb Kosovo

José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea, acaba el mandat al mes d’octubre. LAURENT DUBRULE / REUTERS

Suïssa no acceptarà immigrants croats Les autoritats suïsses van comuni-car ahir al govern croat que tren-quen l’acord pel qual els immi-grants croats podien residir legal-ment al país alpí. És la primera conseqüència de l’aprovació la set-mana passada en referèndum de la iniciativa per limitar la immigra-ció al país. La consulta va dictami-nar que Suïssa no pot subscriure tractats internacionals que preve-gin l’entrada il·limitada de ciuta-dans d’un altre país. Berna i Za-greb van signar un acord en aquests termes l’estiu passat, quan Croàcia es va convertir en el 28è estat de la Unió Europea. Però el govern suís assegura que el resul-tat de la consulta deixa l’acord en paper mullat.

ons econòmiques. El país està un cop més a un pas de la fallida i ne-cessita una injecció urgent de di-ners. Per ara, Moscou ha conge-lat l’entrega del segon tram del crèdit de 15.000 milions de dò-lars (11.000 milions d’euros) que va prometre al desembre a l’espe-ra de conèixer la composició del govern amb què haurà de tractar. Fins ara havia entregat 3.000 mi-lions i s’espera l’arribada de 2.000 milions més.e

Fallida Ucraïna necessita una injecció urgent de diners

corrupció, ja en tenen prou d’un govern de delinqüents. La raó és que volen viure en democràcia, que volen viure lliurement, amb normalitat. I em sembla que amb aquestes raons n’hi ha prou per saber on cal situar-se.

Què en pensa de la presència d’elements d’extrema dreta en-tre els manifestants? Si m’ho permet, jo conec molt bé el que és l’extrema dreta i en sé molt més que els cretins que di-fonen aquest tipus d’informació. Jo he vist menys elements d’ex-trema dreta aquí, a Kíev, que en moltes manifestacions a França o a Espanya.

Ucraïna està enmig de dos grans projectes. ¿Poden Rússia i la Unió Europea immiscir-se en els afers interns ucraïnesos? Rússia ja s’ha ficat en els afers ucraïnesos. I la Unió Europea es plega davant de Moscou. Quan els meus amics ucraïnesos em parlen de l’última visita de Ca-therine Ashton [cap de la diplo-màcia europea] a Kíev, sento ver-gonya d’Europa.e

Bernard-Henri Lévy va visitar la plaça Maidan de Kíev i va parlar als manifestants. A.L.

12

internacional DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

MIGRACIONS AL PRÒXIM ORIENT

Eritreus i sudanesos denuncien que Israel no els dóna asil

Grups d’immigrants eritreus i su-danesos acampen a Tel Aviv per recordar a les autoritats israelia-nes que els tractin “com a refugiats i no com a delinqüents”. Fugen de la guerra i de la dictadura.

cions. A més, aplica la política de de-tenir sistemàticament els immi-grants que no tenen papers.

Per protestar contra aquesta si-tuació, milers d’eritreus i sudanesos han fet vagues, manifestacions i concentracions, inclosa una planta-da davant la Knesset, el Parlament israelià. Mai s’havia vist a Israel una mobilització d’estrangers d’aques-tes característiques. “Aquests no són refugiats sinó infiltrats que es-tan violant la llei”, va ser la respos-ta del primer ministre israelià, Ben-jamin Netanhayu.

“El govern els vol considerar im-migrants il·legals perquè sap que els refugiats que busquen asil tenen drets i no poden ser expulsats”, as-

segura Asaf Weitzen, advocat de Lí-nia Calenta per a Refugiats i Immi-grants, una de les organitzacions que defensa els seus drets a Israel.

L’anomenada “llei contra la infli-tració” preveia empresonar fins a tres anys els africans que no tenien papers. Fa uns mesos el Tribunal Suprem d’Israel va fer modificar la llei, limitant a un any el tancament d’aquestes persones en centres d’internament oberts on han de passar tres controls al dia. L’Alt Co-missionat de les Nacions Unides per als Refugiats, Walpurga Engle-brecht, en una declaració escrita, ha dit que aquests centres d’interna-ment són en realitat centres de de-tenció, i ha instat Israel a buscar no-ves solucions.

Tanca a la frontera Aquest flux migratori està ara pràc-ticament aturat per culpa de les tur-bulències socials a Egipte i de la construcció, l’any passat, d’una tan-ca al sud d’Israel per impedir l’en-trada d’africans.

Veïns del sud de Tel Aviv i d’Eilat, una ciutat al sud d’Israel, on malvi-uen bona part d’aquests immi-grants, es queixen de les dificultats a què s’han d’enfrontar: “Jo he can-viat diverses vegades de casa perquè el lloguer del pis no para de pujar al meu barri per culpa dels africans que poden arribar a viure deu en un sol pis. I, a més, molts negocis els contracten perquè són mà d’obra barata”, diu exaltat Mohamed Ali, un egipci de 52 anys que en fa 30 que viu a Israel.e

ANNA GARCIA TEL AVIV

Al parc Levinsky, en un dels barris més pobres de la ciutat, al sud de Tel Aviv, es concentren grups d’immi-grants eritreus i sudanesos que les últimes setmanes han protagonit-zat mobilitzacions sota el lema “Som refugiats, no delinqüents”. Protesten contra el tracte que dóna Israel als sensepapers.

“A nosaltres ens poden detenir en qualsevol moment, com si fóssim delinqüents, però som refugiats”, assegura Philipos Tesfai, de 33 anys, originari d’Eritrea i que té un visat de treball de pocs mesos. Tesfai va arribar a Israel fa tres anys. “Vaig es-tar deu anys fent el servei militar al meu país, encara que el govern diu que només són 18 mesos. És una dic-tadura. No hi ha llibertat”. I aques-ta és, segons ell, la principal raó per la qual molts eritreus se’n van a l’es-tranger. A Israel n’hi ha uns 35.000. Hi arriben a través d’Egipte, fugint de guerres i dictadures, en un viatge ple de perills, i sovint cauen en xar-xes mafioses de beduïns que trafi-quen amb persones.

Tesfai és un dels 53.000 sudane-sos i eritreus que demanen asil po-lític a Israel. Fins ara el govern is-raelià només ha acceptat dues peti-

L’ONU critica els centres de detenció per a sensepapers

Desenes d’immigrants africans acampen al parc Levinsky, a Tel Aviv, per reclamar que els concedeixin asil. Israel té 60.000 sensepapers, la majoria eritreus i sudanesos. BAZ RATNER / REUTERS

Eritrea nega tics dictatorialsEritrea és coneguda com la Corea del Nord de l’Àfrica per la falta to-tal de llibertats i l’ús dels homes com a mà d’obra barata mentre són a l’exèrcit. En una trobada amb mitjans internacionals, entre ells l’ARA, l’ambaixador d’Eritrea a Is-rael, Tesfamariam Tekeste, vol deixar clar que el seu és un país lliure, i que els eritreus que van a Israel ho fan per raons econòmi-ques. Quan se’l titlla d’antidemo-cràtic, diu: “La democràcia és un procés. Som un país jove, primer hem d’unir la gent, resoldre les di-ferències religioses i establir llaços entre les comunitats”.

■ Accident en una mina abandonada de Sud-àfrica

Més de 200 miners clandestins estan atrapats en una mina d’or abandonada a la ciutat sud-africana de Benoni des de dissabte. En tancar aquesta edició, els equips de rescat havien pogut treure a la superfície una dotzena d’homes, la meitat d’un grup que s’havia pogut amagar a la part superior de la mina, mentre que la resta d’atrapats eren dins del túnel. L’accés estava bloquejat per una gran roca que, segons els responsables del rescat, podria haver col·locat un grup rival. La mineria il·legal ja havia causat altres accidents a Sud-àfrica: el més greu, el 2009, on van morir 82 homes, la majoria originaris de Moçambic i Zimbabue. La situació d’aquests miners il·legals és molt precària: accedeixen a les explotacions abandonades que tenen les estructures en molt mal estat sense equips de protecció. Però l’estat de les mines convencionals no és gaire millor: la vaga minera de l’agost del 2012 a Marikana va acabar amb 34 miners morts per trets de la policia.

enbreu

Un autobús que portava turistes va patir ahir un atac a la península del Sinaí, molt a prop del pas fronterer de Taba, entre Egipte i Israel. Almenys tres turistes sud-coreans i el conductor del vehicle van morir en l’atac, que va causar, a més, 33 ferits. Tot i que la violència de grups extremistes a la zona s’ha incrementat des del cop d’estat que va derrocar el president islamista Mohammed Mursi, és el primer cop que les víctimes són turistes estrangers. El ministeri de l’Interior egipci no va aclarir ahir l’origen de l’explosió, que va destrossar del tot la part davantera de l’autobús. Algunes fonts parlaven d’un atac amb míssils i altres d’una bomba amagada dins o col·locada prop del vehicle. Els visitants havien estat al mont Sinaí, un dels atractius turístics del país. El govern d’Egipte va ordenar tancar la frontera amb Israel per raons de seguretat i no va definir fins quan la mantindrà tancada.

■ Tres turistes i un conductor morts en un atac al Sinaí

MIKE HUTCHINGS / REUTERS

AFP

13ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 PUBLICITAT

14

economia DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

LONDRES. A Londres s’ha desfermat una batalla sobre les primes dels banquers. Des de l’inici de la crisi, el 2008, reguladors de tot el món han intentat frenar les primes, preocu-pats perquè poden encoratjar els banquers a córrer riscos excessius. La Unió Europea ha anat més lluny que la majoria i ha limitat les primes dels banquers a una o dues vegades el seu sou. Però els gegants bancaris que operen a Londres –incloent-hi Goldman Sachs, Bank of America Merrill Lynch i Barclays– intenten esquivar les noves restriccions. En resposta a la llei, estan estructurant nous paquets de remuneració que miren de satisfer tant els reguladors envalentits com els seus cars em-pleats. Així, doncs: adéu, grans pri-mes, i hola, “remuneració basada en les funcions”.

Altres bancs han batejat els nous pagaments com a “subsidis” i com a mínim un n’ha dit “salari revisa-ble”. Però un dels legisladors euro-peus que va liderar la batalla per les limitacions a les primes no es creu aquestes tombarelles semàntiques. “Són primes disfressades –afirma Philippe Lamberts, membre belga del grup d’Els Verds al Parlament Europeu–. Em pregunto com les de-fensaran en un jutjat”.

Els bancs volen assegurar-se que paguen el millor talent. Però els nous paquets poden debilitar el que legisladors de tot el món han inten-tat fer des de fa gairebé sis anys: for-çar les entitats a esglaonar el paga-ment de bonificacions al llarg de períodes de temps més extensos. Aquests ajornaments, com se’ls co-neix a Wall Street, fan possible re-cuperar els diners si les apostes sur-ten malament.

“Això ens pot deixar no només sense millorar, sinó pitjor del que estàvem pel que fa a la gestió del risc sistèmic”, considera Andrew Tyrie, president de la comissió del Tresor del Regne Unit i membre conserva-dor del Parlament. La investigació parlamentària de les pràctiques

FINANCES

Londres dribla la límitació

de les primes als banquers

bancàries que Tyrie ha dut a terme ha conclòs, entre altres coses, que la compensació ha d’incloure ajorna-ments més llargs i més penalitzaci-ons de primes per desincentivar l’assumpció de riscos excessius.

Però les noves estructures –que no reemplacen completament les primes– paguen més per avançat i deixen menys opcions per a la reti-rada dels incentius. “No concorda amb el que els reguladors estan de-manant als bancs”, assegura Jon Terry, cap de l’assessoria de recur-sos humans PricewaterhouseCoo-pers a Londres, que està treballant amb molts dels principals bancs.

Els executius bancaris i molts po-lítics britànics diuen que la llei que limita les primes i que s’aplica tam-bé a les divisions europees dels bancs de fora d’Europa farà pujar els costos fixos perquè obligarà els bancs a pagar més sou anual. Tam-bé crea un terreny de joc injust, di-uen, argumentant que els banquers a Nova York, Hong Kong o Singapur no tenen aquestes limitacions.

El govern, amb els bancs Stephen Brooks, de la consultora PA Consulting Group de Londres, creu que aquesta llei “fa que Lon-dres sigui menys competitiva con-tra els Estats Units i Singapur i qual-sevol lloc fora de la Unió Europea”. De moment els bancs de Londres tenen un aliat al govern britànic, que demana que es retiri la llei i as-segura que la Comissió Europea s’ha excedit de funcions (la com-pensació als banquers és important per al govern britànic, que s’endú 60 cèntims per cada lliura en forma de taxes i seguretat social, segons Brooks). I el regulador anglès fins ara sembla còmode amb les noves estructures de pagament, perquè entitats com Barclays i Goldman Sachs han dit als seus empleats que han validat amb el regulador els seus nous paquets de remuneració.

Els límits imposats l’any passat per la llei europea estableixen que les primes no podran superar en una vegada el sou del banquer, o du-es vegades si són aprovades per la junta d’accionistes. Defineix el que es considera salari fix i salari varia-ble, més conegut com a primes. Ai-xò deixava els bancs en una situa-

ció complicada. Les dades de l’Auto-ritat Bancària Europea mostren que el 2012 els principals banquers van cobrar variables d’entre dues vega-des i mitja i cinc vegades el seu sou. El 2012, per exemple, Goldman Sachs va pagar als seus 115 empleats amb activitats relacionades amb el risc –als quals s’aplica la limitació– 63 milions d’euros en salari i 330 milions d’euros en primes. Això fa una mitjana de 3,5 milions d’euros en compensació total per a cada em-pleat, amb unes primes 5,2 vegades superior al salari.

Però els executius bancaris i els seus consultors van trobar una es-cletxa en les rígides definicions, amb uns pagaments que no són ni fi-xos ni variables. Per exemple, aquest tipus de pagaments es poden fer setmanalment, mensualment o biananualment, però no poden re-munerar el pla de pensions. Per a al-guns les quantitats es defineixen ca-da any, com un salari, i per a d’altres varien amb l’entorn econòmic o les funcions del banquer.

El regulador britànic ha dit als bancs que serà més fàcil que els pa-gaments passin l’examen europeu si

COMPETÈNCIA GLOBAL Els bancs del districte financer de Londres, la City, temen que, amb les limitacions

europees, la plaça europea per excel·lència dels grans negocis financers perdi força en favor dels EUA i la Xina. SUZANNE PLUNKETT / REUTERS

Els bancs de la City troben fórmules per inflar els variables tot i la nova llei europea

no són contractuals i no es basen en el rendiment. Això és una revolució per a una indústria que creu que la seva compensació extraordinària-ment alta es justifica pel rendiment excepcional. Una portaveu del Banc d’Anglaterra declina comentar-ho.

El conseller delegat de Barclays, Anthony P. Jenkins, ha opinat aquesta setmana que la nova remu-neració basada en les funcions “no està relacionada al rendiment, sinó que és un ajustament al sou fix”. Després d’anunciar un descens dels beneficis i una reducció de plantilla, Jenkins va defensar un augment del 13% del fons de bonificacions. “Bar-clays no marca les remuneracions competitives del mercat”, opina Jenkins, que insisteix que era de l’interès dels accionistes atraure i retenir el millor talent (tot i que ell va renunciar a les seves primes).

L’Autoritat Bancària Europea ja està definint a qui s’aplica la llei, i està elaborant unes regles que clari-fiquen la diferència entre fix i vari-able: “Esperem que tots els bancs respectin la llei”, ha dit Michael Barnier, comissari europeu del Mercat Interior.e

JENNY ANDERSON / PETER EAVIS THE NEW YORK TIMES

Estrictes La UE limita les primes al doble del sou fix, lluny de les pràctiques del sector

Fórmula Les noves primes van lligades a l’entorn econòmic i no al rendiment

15

economiaara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

Miquel JordàDIRECTOR GENERAL D’EUROFIRMS

“L’atur real és inferior al 26%”Desajust “Ens trobem sovint gent que cobra un subsidi i no li interessa la feina que li oferim” Ocupació “Les ETT som un termòmetre del que està passant en l’economia, i des del gener hem notat un increment significatiu d’ofertes de treball”

XAVIER ALEGRET

Les empreses de treball temporal són un termò-metre de la salut econò-mica perquè són les pri-meres que noten pujades

i baixades en el mercat laboral. Mi-quel Jordà (Cassà de la Selva, 1964) dirigeix Eurofirms, la cinquena ETT en activitat a l’Estat i l’única de les cinc primeres que és espanyola. El 2013, per quart any consecutiu, va créixer: va tancar l’exercici amb una facturació de 96,6 milions, un 18% més que el 2012.

¿Ja estem en la recuperació del mercat de treball? És difícil fer previsions. Nosaltres som un termòmetre directíssim del que està passant ara en l’economia real, perquè quan les empreses te-nen un increment de comandes, el que fan és incorporar més personal, ja sigui amb contractes temporals o indefinits. I sí que ho hem notat: d’una manera molt feble des del maig del 2013, i a partir del gener d’aquest any, del dia 7, hem notat un increment significatiu del nombre d’ofertes. Molt significatiu allò de parlar amb els caps d’oficina i que ens diguin que l’activitat s’ha reac-tivat, empreses que no feien coman-des ara comencen a demanar. En tots els sectors.

Perquè hi hagi aquest increment d’un any a l’altre, hi deu haver un factor de confiança. Crec que hi ha un 80% de confian-ça i la resta poden ser temes més ob-jectius. Aquest gener, i ja els últims mesos de l’any passat, la borsa ha tingut un increment absolutament espectacular. Veient la situació ma-croeconòmica, et preguntes com és

possible. És un tema d’expectatives, de confiança. Això també és bo, per-què és un detonant perquè es reac-tivi el consum i la inversió.

Tot i això, els nivells d’atur són in-assumibles. Quant es pot trigar a arribar a nivells precrisi? Molts anys. Un atur com el que te-nim no es digereix en dos o tres anys d’activitat econòmica positiva. Però caldria veure quina és la taxa d’atur real en aquest país, perquè un 26% és perquè hi hagi una revolució soci-al, que de moment no s’ha produït. Aquí es barregen situacions de gent

treballant en economia submergida o que cobren un subsidi i no els inte-ressa la feina que els oferim. El nivell d’atur real segurament és inferior, el que deu costar molt és quantificar la taxa real. Però, d’altra banda, tam-bé hi ha un problema d’atur real que no s’acabarà en dos anys.

¿Es troben molts casos de gent que no accepta feines perquè cobra subsidis? Sí. Sovint. Ens ho diuen oberta-ment. No ens n’hauríem de trobar ni un de sol, de cas. Aquí està fallant l’administració.

ENTREVISTA

Miquel Jordà dirigeix Eurofirms, l’ETT espanyola amb més activitat. PERE TORDERA

No ho poden denunciar? Això està previst en la futura col·la-boració amb les agències privades de col·locació. Una part de la retri-bució que es donarà a les agències de col·locació serà que quan ens tro-bem una persona que no accepti una feina perquè cobra un subsidi, l’agència, pel fet de donar aquesta informació, tindrà, entre cometes, un premi.

Com poden ajudar les agències de col·locació a reduir l’atur? Els llocs de treball es generen a les empreses. El que s’ha de fomentar, des d’un govern, és que les empre-ses tinguin un escenari favorable per moure’s, de confiança, optimis-ta, que les coses siguin fàcils, que l’administració ajudi, en lloc de llas-tar, l’activitat de les empreses. Aquest és el veritable motor per ge-nerar llocs de treball. Injectar di-ners o actuar en la intermediació la-boral va fent bullir l’olla, política-ment queda bé, però no ens enga-nyem: quan una empresa necessita un treballador, el contractarà sigui a través d’agències de col·locació, ETT, directament o com sigui.

Quins sectors veu més preparats per treure’ns de la crisi? Hi ha el tòpic de les empreses expor-tadores. És veritat, tenen activitat i estan generant llocs de treball. Si re-punta una mica la inversió i el con-sum, això és una cadena, perquè es comença a moure tot. Els primers sectors que s’estan movent són els serveis, els call centers, per exemple, perquè quan hi ha expectatives que es vendrà més, les empreses reforcen la seva àrea comercial. També les em-preses del sector de l’alimentació, perquè han augmentat molt l’activi-tat cap a l’exportació.e

RESPOSTES CONTRA LA CRISI

Sectors “Els que més s’estan movent són els serveis i l’alimentació”

16

societat DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

reparteixen els diners recaptats per la taxa turística és encara “un tema obert” i que se’n parlarà en la pròxi-ma reunió de la Comissió del Fons per al Foment del Turisme. Aquest ens, en què hi són representats la Generalitat, els ajuntaments i el sec-tor privat, es va constituir al juny per vetllar precisament per la gestió dels diners provinents de la taxa turísti-ca. Els recursos provinents de la ta-xa ja van permetre que els recursos destinats a promoció es tripliques-sin en l’última campanya d’estiu.

Des de l’Associació Hotelera Sa-lou-Cambrils-La Pineda estan d’acord en el fet que els municipis han de tenir aquest marge de mani-obra del 30% per finançar la seva pròpia estratègia de promoció. El president dels hotelers de la Cos-ta Daurada, Eduard Farriol, té clar que “no pot ser que ciutats com Barcelona i Salou, primera i sego-na en recaptació per la taxa turísti-ca, no puguin decidir quines són les accions promocionals que més els convenen”. Farriol, però, posa l’ac-cent en el fet que els fons recaptats “siguin el cent per cent per a pro-moció i no per a altres despeses” i critica que “a les fires hi hagi més gent de l’administració que del sec-tor privat”. Els hotelers ja van re-clamar fa uns mesos més protago-nisme per a la Costa Daurada en les campanyes de promoció turística de la Generalitat. L’associació que els representa va argumentar lla-vors que els diners que es feien ser-vir per promocionar el litoral tar-ragoní eren molt inferiors als que aportava el sector d’aquest territo-ri mitjançant la taxa turística.e

DANI REVENGA TARRAGONA

Després del primer any complet de vigència de la taxa turística, que grava les pernoctaci-ons als establiments

hotelers, continuen pendents al-guns serrells sobre com es gestiona-ran els diners recaptats per aquesta nova figura impositiva, que ha de servir per dotar de més recursos les campanyes de promoció turística de les destinacions catalanes. Salou i Cambrils, dos dels municipis que més recapten juntament amb Bar-celona i Lloret, han presentat al·le-gacions a les directrius del Govern per poder gestionar íntegrament el 30% dels diners recaptats als hotels i altres allotjaments turístics del seu terme municipal. De fet, el re-partiment pactat entre la Generali-tat, els municipis i el sector privat és d’un 70% per al Govern i un 30% per als ajuntaments. I això no es discuteix. L’element de discòrdia és la directriu que fixa que una part d’aquesta quota municipal del 30% la gestionin les diputacions per fi-nançar campanyes conjuntes entre els municipis d’una zona turística.

Des dels ajuntaments de Salou i Cambrils argumenten que necessi-ten els recursos per finançar les se-ves pròpies campanyes. Portaveus del consistori de Salou expliquen que volen autonomia per explorar aquells mercats que consideren es-tratègics per a la singularitat de l’oferta. “Nosaltres anem a Belfast perquè tenim el mercat irlandès en el punt de mira, però això no té per què compartir-ho el nostre en-torn”, exemplifiquen les mateixes fonts, que defensen que continua-ran participant en promocions con-juntes de la Costa Daurada, però que necessiten marge de maniobra.

Acords amb el sector privat Des de Cambrils estan d’acord amb aquests arguments i ja han creat una taula amb el sector privat local per decidir on convé més invertir els diners recaptats al municipi. Tots dos consistoris recorden que, junta-ment amb Vila-seca, ja han pactat amb la Diputació un conveni per impulsar campanyes conjuntes fi-nançades amb fons de la taxa turís-tica. L’acord, que es firmarà les prò-ximes setmanes, estableix una dota-ció de 755.000 euros. D’aquests, 275.000 els aportarà l’ens provinci-al, mentre que els 480.000 restants provindrien dels municipis.

Tot i les directrius que establei-xen que part d’aquests fons munici-pals els han de gestionar les diputa-cions, la Generalitat no tanca la por-ta a les reivindicacions dels munici-pis. Portaveus de l’Agència Catalana de Turisme asseguren que el regla-ment que fixarà el detall de com es

POBLACIONS TURÍSTIQUES Una platja de Salou, un dels municipis catalans que més

recapten des que es va introduir la taxa turística.

TJERK VAN DER MEULEN

TURISME

Pols pels recursos de la taxa turísticaDebat a la Costa Daurada: Salou i Cambrils demanen gestionar directament el 30% de la recaptació

Lectura El Govern no tanca la porta a la demanda dels municipis turístics tarragonins

Suport Els hotelers diuen que els consistoris han de tenir marge de maniobra

“Necessitem més recursos per promocionar les singularitats”

Precisament per això, per establir quines són les campanyes específi-ques que necessita Cambrils. Vo-lem que el sector privat participi a l’hora de fixar-les, perquè ells són els que tenen més clara l’estratègia i els que fan les inversions. Però per portar a la pràctica les idees que surtin d’aquesta taula necessitem els recursos de la taxa turística.

Quines són les necessitats promo-cionals específiques que té Cam-brils? Tenim una marca basada en la qua-litat, amb un gran protagonisme de la gastronomia, el turisme esportiu, la cultura i el comerç. I ens interes-sa molt el sector dels càmpings. Ens estem projectant en els segments de mercat que busquen aquests productes.e

Lideratge Cambrils ha estat el pri-mer municipi turístic català a cons-tituir una taula amb el sector per de-cidir com s’han d’utilitzar els fons recaptats per la taxa turística

D.R. Per què han presentat al·legacions al repartiment de la taxa turística? Perquè les directrius de la Genera-litat estableixen que el 30% d’aquest impost és per als munici-pis, però que una part d’aquests fons els gestionarà la diputació corres-ponent. I no hi estem d’acord. Vo-lem gestionar-la íntegrament nos-altres per finançar la promoció de les nostres singularitats com a des-tinació turística.

¿Això es compatible amb el fet de se-guir impulsant campanyes de mar-ca territorial, de la Costa Daurada? Sí, i està garantit amb el conveni que estem a punt de firmar amb la Dipu-tació, Salou i Vila-seca. Però no te-nim per què compartir totes les líni-es promocionals amb la resta d’agents del nostre entorn.

Han creat una taula amb el sector privat del seu municipi. Per què?

Mercè DalmauALCALDESSA DE CAMBRILS

ACN

Reportatge

17ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 PUBLICITAT

18

societat DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

DAVID VENTURA EIVISSA

Sealeer, la Societat Coope-rativa de Serveis de Sexe, no és un bordell ni un bar de copes, com no es cansen de repetir els seus funda-

dors, María José López i Jaume Bo-net. Si entrem a la seu de Sealeer, a la platja d’en Bossa, el seu aspecte no difereix gaire del de qualsevol gesto-ria: tres taules amb els seus ordina-dors, paperassa administrativa, dos mobles amb fitxers i parets blanques decorades amb fotografies de les tí-piques postals eivissenques. Una oficina normal i corrent. Sealeer és una cooperativa de serveis que agru-pa treballadors autònoms i, evident-ment, cadascú fa la seva feina al seu lloc de treball, ja sigui en un club o al seu propi domicili. A la coopera-tiva s’encarreguen dels aspectes le-gals i fiscals. La característica insò-lita és que aquests treballadors au-tònoms són “professionals dels ser-veis de la dansa i el ball d’espectacles eròtico-artístics, cambreres de com-panyia i professionals del sexe”.

La prostitució no és il·legal a Es-panya, sempre que sigui exercida per una persona adulta i per volun-tat pròpia. Això no implica que l’ac-tivitat sigui legal, sinó que està en una mena de llimbs sense regular. Per tant, els diners que s’obtenen d’aquesta pràctica es converteixen automàticament en diner negre, i els treballadors sexuals tampoc te-

Reportatge nen cap mena de dret laboral, ni po-den fer valer els seus drets ni poden aspirar a cotitzar a la Seguretat So-cial. Es calcula que cada any la pros-titució mou a l’Estat 1.500 milions d’euros, uns recursos que circulen d’esquena Hisenda.

“Ens trobàvem moltes prostitu-tes que volien donar-se d’alta d’au-tònoms i que no podien perquè no existeix la categoria de treballador del sexe. Tampoc ningú les ajudava a regularitzar la seva situació”, co-menta Jaume Bonet, amb experièn-cia en gestories. “Si entren a Sea- leer, en canvi, poden convertir-se en cooperativistes i cotitzar”, afegeix. Bonet explica el funcionament de Sealeer amb molta claredat: “Legal-ment, les prostitutes treballen per a la cooperativa, cosa que els permet afiliar-se a la Seguretat Social. Tot el que guanyin amb els seus serveis ho entreguen a Sealeer, amb aquests sous paguem el 21% d’IVA cobrat per cada servei i el percentatge de l’IRPF i la cotització a la Seguretat Social. La resta es retorna a la coo-perativista en concepte de salari”.

Condicions per ser cooperativista No hi ha proxenetes, ni explotadors, ni s’amaga cap ingrés ni cap servei. Cada servei sexual té el seu IVA in-corporat i Hisenda s’emporta la se-va part. Tothom hi surt guanyant. Pe-rò no ha estat fàcil arribar fins aquí. Quan van intentar donar d’alta Sea-leer el 2012, van rebre la negativa del Consell Insular. Van recórrer la ne-gativa i, finalment, la conselleria d’Economia i Competitivitat els va donar la raó. Existeix jurisprudència:

una sentència del Tribunal Suprem del 2004 del cas Mesalina reconeix l’activitat dels professionals del sexe atenent al buit legal, i sempre que no comporti un atemptat contra la lli-bertat individual.

Sealeer s’ha proposat créixer a poc a poc. De moment, són 11 sòcies, però ja han rebut 40 sol·licituds. Una quantitat exigua: a l’estiu a Ei-vissa hi treballen unes 3.000 prosti-tutes. “Volem mirar-nos la docu-mentació de cada prostituta amb calma. Han de tenir els papers en re-gla i garantir-nos que treballen de manera lliure”, comenta la presi-denta, María José López. “Són un col·lectiu molt vulnerable. En mol-tes ocasions no volen registrar-se per vergonya o per falta d’informa-ció, o perquè són estrangeres. Han de tenir clar que no s’han de resig-nar a patir explotació”, comenta Ló-pez. La cooperativa té un interven-tor de comptes i aviat incorporarà dues secretàries.e

Neix a Eivissa una cooperativa

de prostitutes

REGULACIÓ DE LA PROSTITUCIÓ

La iniciativa permet que les professionals del sexe es puguin donar d’alta d’autònoms

“Som una cooperativa, no un prostíbul”llegir el llibre La prostitución como trabajo autónomo, de la jutge Gloria Poyatos, em vaig convèncer de la ne-cessitat de crear una cooperativa.

¿Tenia coneixements del món de la prostitució? Fa temps vaig estar durant una tem-porada en un pis d’acollida i vaig co-nèixer prostitutes que m’explicaven els seus problemes. Moltes fugien de la tracta de blanques i volien po-der exercir la seva activitat de ma-nera lliure, lluny dels tentacles del proxenetisme. Quan vam començar amb la cooperativa, em vaig posar en contacte amb elles.

Suposo que una iniciativa tan revo-lucionària com aquesta pot provo-car confusions. Què no és Sealeer? No som un club, ni som un prostí-bul, ni oferim serveis sexuals. Els treballadors del sexe vénen per ini-ciativa pròpia i la feina no la fan aquí. L’oficina és una gestoria. Po-sem en ordre els seus papers, fem factures, calculem les retencions i ens encarreguem de posar al dia la paperassa d’autònoms.

Han trobat comprensió a Eivissa? A les autoritats locals els ha semblat una iniciativa interessant. Ens en-coratgen a continuar endavant.e

Dues prostitutes buscant clients al carrer. A l’estiu, amb l’increment de l’activitat turística a les Illes, l’oferta de serveis sexuals es multiplica. JAUME MOREY

Decidida María José López és una de les fundadores de Sealeer, la coo-perativa que agrupa treballadores del sexe d’Eivissa. Explica la gesta-ció d’una iniciativa revolucionària

D.V. Com va sorgir la idea de crear la cooperativa? Va ser una idea del meu soci, Jaume Bonet. Ell treballava en una gestoria i es trobava amb molts casos de pros-titutes que volien regularitzar la se-va activitat i cotitzar. En moltes ges-tories no les volien atendre. Vaig co-mençar a estudiar el tema. I quan vaig

María José LópezPRESIDENTA DE SEALEER, SOCIETAT COOPERATIVA DE SERVEIS DE SEXE

DAVID VENTURA

Estructura La cooperativa té 11 sòcies, tot i que ja han rebut una quarantena de sol·licituds

Oferta Es calcula que a l’estiu treballen a Eivissa unes 3.000 prostitutes

El maldecap: haver de desmentir malentesosLa notícia de l’existència d’una co-operativa de prostitutes ha obligat María José López a aprendre a tractar amb els mitjans de comuni-cació. No només ha hagut d’atendre els mitjans locals. “La primera ve-gada que vaig entrar en directe en una televisió em vaig posar molt nerviosa” confessa. No tindrà més remei que superar aquesta aversió perquè l’han convidat a una confe-rència a Barcelona i té altres ofer-tes per explicar a altres punts de la Península com funciona la coope-rativa. “Sempre em pregunten si som un prostíbul i els he de dir que no, però sé que m’ho tornaran a co-mentar”, raona. A Àlex Huguet, in-terventor, també li fan bromes: “Em diuen: «Treballes a la coope-rativa aquella?»”, explica.

19societat

ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

danysmaterials

■ El foc de Sant Cugat crema 7.000 llibres de la Canuda

L’incendi que aquest cap de setmana va calcinar una de les naus del Mercantic de Sant Cugat del Vallès –el foc va quedar extingit ahir– va cremar mobles dels brocanters i una petita part del fons bibliogràfic de la llibreria Canuda, adquirit arran del tancament de l’establiment barceloní. Ho va detallar a l’ARA el responsable de Mercantic, Octavi Barnils, després que ahir es pogués fer una valoració dels danys més precisa. Del magatzem afectat per les flames només se’n va cremar una ala, ja que hi havia una separació antiincendis que ha estat efectiva. La zona calcinada inclou l’àrea de 800 metres quadrats on hi havia gènere de molts dels brocanters que venen al recinte i uns 7.000 llibres del fons de la Canuda pendents de classificar. “Ens semblava que s’havia cremat tot el que quedava per classificar, que eren uns 50.000 volums, però hem vist que només se n’ha perdut una petita part –va relatar Barnils–. Cal tenir en compte que el total del fons era de 150.000 llibres, 100.000 dels quals ja teníem classificats i fora del magatzem. Per tant, la pèrdua és petita”, va puntualitzar el responsable de Mercantic.

En l’incendi hi van treballar fins a catorze dotacions dels Bombers de la Generalitat i es va desallotjar preventivament un bloc de pisos, però no hi va haver cap ferit. Per ara, es desconeixen les causes de l’incendi. El recinte va obrir aquest diumenge a mig gas: només les parades que es posen a l’exterior, ja que la instal·lació elèctrica ha quedat danyada i ahir encara no hi havia llum.

BOMBERS DE LA GENERALITAT

COOPERACIÓ

El Govern tria Marta Macias per dirigir les polítiques de cooperació

El Govern pensa en Marta Macias per assumir la direcció general de Cooperació. Macias havia estat de-legada a Catalunya d’Ajuda en Ac-ció. Substituirà Carles Llorens, que va dimitir dilluns passat.

enllà dels impagaments, les entitats entenien que l’anterior director de l’ACCD no havia orientat de mane-ra adequada el desplegament de les polítiques de cooperació. Aquest divorci va empènyer Llorens a tras-lladar la seva renúncia al president de la Generalitat, Artur Mas, el conseller de Presidència, Francesc Homs, i el secretari d’Exteriors, Ro-ger Albinyana.

Millorar relacions amb les ONG El primer assumpte que haurà d’en-tomar Macias és recuperar el diàleg amb les ONG, que s’ha deteriorat en els últims mesos, i complir el calen-dari de pagaments per liquidar el deute. En el comunicat en què va ar-gumentar la seva dimissió, Llorens

va detallar que qui el rellevés a la di-recció general de Cooperació es tro-baria “una Agència ordenada”, però que tindria “el repte de millorar la relació amb el sector”. En una con-versa amb l’ARA, l’exdirector de l’ACCD recordava que el seu man-dat havia estat marcat per les difi-cultats associades a les restriccions pressupostàries, un escenari que també haurà d’afrontar la seva suc-cessora. “He fet el que calia fer. No és el que hauria volgut fer, però to-cava fer-ho –expressava Llorens per sintetitzar el context de la seva eta-pa–. Hauria volgut una cooperació potent, en un moment en què Cata-lunya necessita projecció internaci-onal”, va afegir. Aquest serà el repte de Macias.e

JOAN SERRA BARCELONA. Després de mesos de tensions entre el Govern i les ONG, Carles Llorens va anunciar dilluns passat la seva renúncia com a di-rector general de Cooperació i res-ponsable de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). La sortida de Llorens tan-cava una etapa en la qual s’ha aplicat un ERO a la meitat de la plantilla de l’Agència, s’ha produït una reducció dràstica del pressupost destinat a cooperació –dels 15,3 milions d’eu-ros del 2012 als 6,2 milions que es preveuen per al 2014– i s’ha desgas-tat la relació amb les ONG pels im-pagaments de la Generalitat al sec-tor. Havent dimitit Llorens, Marta Macias assumirà el càrrec de direc-tora general de Cooperació.

El nomenament de Macias com a màxima responsable de les políti-ques de cooperació de la Generali-tat es podria concretar en la reunió del Govern de demà. Macias havia exercit de delegada a Catalunya d’Ajuda en Acció, una ONG que tre-balla per a l’eradicació de la pobre-sa en 21 països de tres continents (Amèrica, l’Àfrica i l’Àsia). Amb an-terioritat també havia assumit la direcció de relacions externes al Fòrum de les Cultures de Barcelo-na. Coneixedora del sector, la seva elecció serà rebuda per les entitats amb un gest de complicitat. La Fe-deració Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupa-ment havia sol·licitat reiterada-ment la dimissió de Llorens. Més

Una protesta de les ONG davant del Parlament. A la dreta, Marta Macias. MANOLO GARCÍA

Rellevarà el dimissionari Carles Llorens al capdavant de l’ACCD

20 DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

DIRECTOR CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT

IGNASI ARAGAY

SUBDIRECTORS

DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA,

JORDI CORTADA

DIRECTORA D’ART CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER ROSA RODON

EDICIÓ DIGITAL SÍLVIA BARROSO

POLÍTICA FERRAN CASAS

INTERNACIONAL MARC VIDAL,

CARME COLOMINA

ECONOMIA ÀLEX FONT

SOCIETAT JOAN SERRA

CULTURA LAURA SERRA

COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ

ESPORTS TONI PADILLA

DELEGACIÓ A MADRID MARIA EUGÈNIA QUETGLAS

DELEGACIÓ A BRUSSEL·LES LAIA FORÈS

LLENGUA ALBERT PLA

FOTOGRAFIA FRANCESC MELCION,

XAVIER BERTRAL

EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARA, SL

PRESIDENT FERRAN RODÉS

CONSELLER DELEGAT SALVADOR GARCIA RUIZ

EDITOR ANTONI BASSAS

DIRECTORS DE NEGOCI ANTONI M. PIQUÉ

(EXPERIÈNCIA D’USUARI)

ORIOL CANALS

(SUBSCRIPCIONS, DISTRIBUCIÓ

I PROMOCIONS)

MARC ERRA

(MÀRQUETING I E-COMMERCE)

DIRECTORA FINANCERA FOIX VALDÉ

DIRECTOR COMERCIAL SERGI GERMÁN

DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCIÓ SERGI RUIZ

DIRECTOR DE TECNOLOGIA MARC CAMPRODON

C/ DIPUTACIÓ, 119

08015 BARCELONA.

TELÈFON: 93 202 95 95.

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110

CORREU ELECTRÒNIC: info@ara.cat

TEXT LEGAL Edicions de premsa periòdica ARA es reserva

tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin repro-

duir ni transmetre a altres mitjans de comu-nicació, totalment o parcialment, sense prè-

via autorització escrita.

Difusió controlada per l’OJD

debat

La clau: mestres i professors

Les darreres setmanes i mesos hem debatut a bas-tament al nostre país so-bre educació i sobre polí-tica educativa. Només cal

fer esment de tres episodis o temà-tiques: la tramitació de la Lomce o llei Wert (una de les normes jurídi-ques més debatudes a la història de la política educativa a l’Estat), la publi-cació dels resultats de l’informe PI-SA 2012 de l’OCDE i la difusió tam-bé de l’Informe PIAAC sobre compe-tències bàsiques dels adults als paï-sos de l’OCDE. Al llarg d’aquests mesos, bona part del debat s’ha cen-trat en aspectes com la reforma edu-cativa, la formació en competències, la planificació acadèmica, els currí-culums i l’avaluació, l’organització escolar, l’ensenyament de les llen-gües i el finançament de l’educació. Però, més enllà de tots aquests as-pectes (sens dubte rellevants en qualsevol política educativa), podem observar que un factor clau ha estat quasi absent, tant en el debat social com en el tècnic i polític. Parlo de la figura dels mestres i dels professors en el sistema educatiu.

La seva absència m’ha fet reflexi-onar, ja que ho considero un mal símptoma. Ho dic des de la convic-ció que els mestres i els professors constitueixen la peça clau de qual-sevol sistema educatiu, a part, evi-dentment, dels mateixos estudi-ants, que han de constituir-ne el centre. Bons mestres i bons profes-sors generen una educació de qua-litat. Per què en parlem tan poc? Per què les lleis avantposen altres aspectes fins a quasi l’obsessió re-gulatòria i obliden massa sovint la peça central del sistema? Sóc dels que pensen que si realment prete-nem millorar el sistema educatiu el que principalment ens cal és apos-tar decididament pel factor humà, aquells mestres i professors (de qualsevol etapa, des de l’escola bressol fins a la universitat i la for-

mació permanent) que generen passió per aprendre, per saber, per crear, per ser, en definitiva. I ator-gar-los capacitats de treball autò-nom, a les escoles, als instituts i a les universitats. L’autonomia d’ac-ció dels centres educatius i la dels mestres i professors lligada a un au-tèntic retiment de comptes, basat en la confiança i invertint en una primera matèria –el capital humà– que ens assegurarà bons resultats. En lloc de caminar amb aquesta ori-entació, creem sistemes que tras-puen desconfiança, generen buro-cràcia i regulen fins a l’exasperació. La Lomce, des d’aquesta perspecti-va, n’és un clar exponent. La resta de factors de la política educativa són sens dubte rellevants, però no situar al centre del debat i de l’acció de la política educativa els mestres i els professors crec que no és el ca-mí encertat. La mateixa Lomce, en el seu llarg preàmbul inspirador dels principis de la reforma educa-tiva, pràcticament no fa menció dels docents. Per contra, es concen-tra en la hiperregulació basada en la desconfiança, la centralització i la

manca d’impuls d’un sistema edu-catiu obert i innovador.

Al llarg de la història recent hem disposat d’un llegat destacat per a la renovació pedagògica; alhora, comptem amb referents d’altres països que ens poden ajudar a for-mar i desenvolupar una professió educadora potent, ambiciosa, com a figura destacada d’una societat moderna i avançada.

Ara que el debat sobre la reper-cussió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació és més que mai sobre la taula, quan parlem de formació oberta online, i sense desmerèixer que les tecnologies ens ajudaran a transformar l’educació, segueixo reivindicant el paper del mestre i del professor com aquell que ajuda a pensar i a reflexionar, aquell que acompanya en el procés formatiu, més enllà de la mera transmissió de coneixements. També transmissió de valors i de referents. Tots recor-dem aquells mestres que han influ-ït en la nostra vida i en la confecció dels nostres valors, i per contra so-vint no recordem els coneixements que ens van transmetre.

En aquesta línia, trobo a faltar, també en la praxi educativa del nos-tre país, que s’atorgui a la formació permanent del professorat la impor-tància que es mereix. Més encara en temps com els que vivim, de canvis estructurals d’una societat i d’una economia en transformació, els do-cents han de formar-se permanent-ment per adequar-se a nous requeri-ments, a noves demandes i a noves realitats. Parlo, més enllà de proces-sos de formació estandarditzats amb cursos d’estiu o similars de curta du-rada, d’una formació integral que permeti el desenvolupament profes-sional permanent dels nostres mes-tres i professors. La seva rellevància social és tan gran que no ens podem permetre no situar-los al centre de l’acció de la política educativa.

JOSEP MARIA VILALTA

ASSOCIACIÓ CATALANA D’UNIVERSITATS PÚBLIQUES (ACUP)

La mateixa Lomce, en el seu llarg preàmbul

inspirador dels principis de la reforma, gairebé

no fa menció dels docents

”“Entre Edimburg i Kíev

(EL PERIÓDICO) Molt més que la gestió d’incidènci-es, la seguretat de la navegació, per mar o aire, i sobretot en terra hispà-nica, consisteix en la prevenció de riscos. [...] Avui per avui, el que ne-cessita Espanya, i Catalunya, de les instàncies europees és que encarri-lin el conflicte de manera que s’evi-ti al màxim la possibilitat d’incidèn-cies. Mentre es rentin les mans amb l’excusa que es tracta d’un afer in-tern espanyol, correrem uns riscos que en qualsevol democràcia conso-lidada són innecessaris.

Riscos que no corren els ciuta-dans del Regne Unit, ja que, en qual-sevol escenari, l’estabilitat i l’ordre estan garantits pels canals demo-cràtics acordats. Els debats poden ser similars, o els del cas escocès un

Els grans debats de l’actualitat en mitjans d’aquí i del món

precedent dels debats que tot just comencen a incidir a Catalunya, pe-rò l’estructura jurídica, política i en-cara més les actituds, presenten en el nostre cas uns riscos, innecessa-ris sobre el paper en democràcia, però ben evidents en qualsevol anà-lisi objectiva dels paràmetres en què ens movem. ¿Escòcia quedaria fo-ra de la lliura o la compartiria amb l’autoritat monetària britànica? Un punt clau i molt controvertit. Els in-dependentistes no es creuen les au-toritats de Londres i vinculen el manteniment de la lliura en una hi-potètica Escòcia independent a l’as-sumpció o no de la part alíquota del deute britànic. ¿Com acabarà tot ai-xò arribat el cas? No ho sabem, però ja m’agradaria que la pertinença o no a l’euro d’una també hipotètica Catalunya independent fos la prin-cipal de les incerteses del procés. Per desgràcia, no és així.

Mentre no s’acordin uns canals democràtics, el fantasma de Kíev no

desapareixerà. Així com el dels Bal-cans està descartat, el d’un ús del carrer diferent del pacífic i exem-plar (per part de tots) dels últims anys es fa evident. No sabem a fa-vor de qui perquè el més probable és que en contra de tots.

Deia la setmana passada que hauríem de descartar el carrer com a lloc on dirimir el desenllaç, i que les diferències s’han de resoldre als despatxos, negociant, i a les urnes, sancionant o desaprovant acords polítics previs o desacords amb re-gles clares. M’hi refermo, i en con-seqüència crec que convindria, ja des d’ara i com més aviat millor, una Declaració Unilateral de Paci-fisme Total per part sobiranista. En qualsevol condició i circums-tància. Això no exclou el dret de manifestació, però sí que allunya i conjura el risc d’aldarulls i el perill de la desestabilització.

[15 de febrer] XAVIER BRU DE SALA

DIÀLEG

EL DIARI D’AHIRFe d’errades: L’ARA agraeix als lectors que ens facin arribar els errors que de-tectin en el contingut dels articles. Un cop confirmat l’error, l’ARA publica la fe d’errades en aquesta mateixa columna. Podeu fer-nos arribar les vostres esme-nes a opinio@ara.cat.

L’arbre de les lleis ha de podar-se contínuamentAnatole France

LA CITA

21ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 debat

Els governs locals, maltractats

La reforma de l’adminis-tració local recentment aprovada pel govern es-panyol està rebent críti-ques tant dels acadèmics

i dels professionals d’aquest àmbit com dels responsables polítics dels governs locals. La reforma deriva de la llei de racionalitat i sosteni-bilitat de l’administració local, aprovada per les Corts Generals el desembre del 2013 i que ja ha entrat en vigor.

Les raons principals que la fan mereixedora de dures crítiques són dues. En primer lloc, la reforma no resol els problemes reals que tenen avui els governs locals, entre els quals figuren el de l’organització de l’administració local i el del finança-ment. Molts països europeus han reformat l’organització territorial de l’administració local mitjançant fusions de municipis amb la finali-tat de reduir costos administratius, de disposar d’un sistema de finança-ment més adequat, de millorar la professionalització d’aquesta admi-nistració i de facilitar el control fi-nancer. Lamentablement, la refor-ma tracta aquesta qüestió d’una ma-nera molt poc efectiva. Així mateix, la problemàtica del finançament lo-cal segueix sense resoldre’s. El de-bat públic se centra en el finança-ment autonòmic, quan el que hi hauria d’haver és una reforma con-junta del finançament de tota l’ad-ministració pública.

En segon lloc, la reforma neix amb una obsessió, la de l’estabilitat pressupostària, però aquest no és el problema central dels governs lo-

cals, llevat d’algunes ex-cepcions puntuals. Actu-alment l’endeutament local representa poc més del 4% del total del deu-te públic, i a finals del 2013 se situava al voltant del 4% del PIB, en un context d’endeutament global de tota l’adminis-tració pública espanyola de més del 90% del PIB. Per tant, el món local no és el principal problema de l’estat espanyol.

Amb l’objectiu de millorar l’esta-bilitat pressupostària, la reforma re-centralitza competències locals cap a les autonomies i les diputacions. D’una banda, el govern central ho justifica amb el principi “d’una admi-nistració, una competència”, però aquesta afirmació és una fal·làcia en la mesura que hi ha ministeris com el de Sanitat i el d’Educació, unes com-petències que estan traspassades a les comunitats autònomes.

d’aquests serveis a una escala més alta no farà baixar-ne els costos.

El més probable és que s’acabi definint un cost efectiu estàndard per a aquests serveis públics. Ara bé, la realitat municipal és molt diver-sa i hi haurà municipis que tindran un cost de prestació més alt que l’es-tàndard perquè subministren uns serveis de més qualitat i no pas per ineficiències en la seva gestió. Aquest fet pot afectar principal-ment els municipis catalans, ja que proveeixen uns serveis de més qua-litat que en altres llocs de l’Estat i, per tant, d’un cost més elevat.

La conseqüència de tot això serà una reducció de la despesa local, pe-rò lògicament també de la qualitat dels serveis públics. No obstant, re-duir la despesa no vol dir estalviar, quan sembla que l’objectiu de la re-forma és estalviar en costos. Hi hau-ria estalvi si amb els mateixos recur-sos es poguessin donar serveis de més qualitat, o si es donés el mateix nivell de serveis amb menys recur-sos. En canvi, el resultat serà una davallada del nivell i de la qualitat dels serveis municipals. I el següent pas serà una reducció dels recursos en mans dels municipis, que es jus-tificarà per la disminució de la des-pesa municipal fruit de les mesures esmentades.

En definitiva, la reforma portada a terme sembla que vagi dirigida a una administració poc sanejada i molt endeutada, quan ja s’ha dit que aquest no és el problema. Cal recor-dar que l’endeutament local es con-centra en les grans ciutats (tan sols la ciutat de Madrid té més del 20% del deute municipal) i no pas en els municipis de menys de 20.000 ha-bitants, que són els més perjudicats per la reforma.

Per acabar, cal dir que la nova llei vulnera una vegada més l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ja que no respecta les competències exclu-sives en règim local que conté.

De l’altra, ho justifica amb dient que si els mu-nicipis de menys de 20.000 habitants no po-den prestar els serveis públics bàsics amb un cost efectiu inferior al que tindria si ho fes la di-putació, llavors els ser-veis han de ser prestats per aquesta última ad-ministració. Aquí el pro-blema és el càlcul

d’aquest cost efectiu, una tasca que ha de ser complicada en no tenir els municipis una comptabilitat de cos-tos. A més, és poc probable que s’es-talviï en costos transferint la pres-tació d’aquests serveis municipals a les diputacions. Es tracta de serveis, entre d’altres, com la recollida i el tractament de residus, la neteja vi-ària i l’abastament i la distribució d’aigua, els costos unitaris dels quals no depenen tant del nombre d’usuaris com de la seva dispersió en el territori. Per tant, la prestació

SUSANA SUBIRANA

CATEDRÀTICA D’ECONOMIA, UB

NÚRIA BOSCH

El PP i el PSOE han trobat petroli a Eivissa✒ Com era imaginable, l’oposició a les prospeccions petrolíferes en aigües d’Eivissa ha degenerat ràpi-dament en una escaramussa entre el PP i el PSOE. A nivell balear, els dos partits escenifiquen la seva po-sició contrària al projecte de la pe-troliera escocesa Cairn Energy (que, d’entrada, significa mig milió de canonades sòniques al fons ma-rí illenc només per començar a comprovar si hi ha algun rastre d’or negre), però, alhora, els dos partits no fan altra cosa que tirar-se pel cap les culpes de la situació. Segons el PP, les prospeccions va-ren ser aprovades pel govern espa-nyol en època de Zapatero. Segons el PSOE, el mal ve dels temps d’Az-nar. El president Bauzá, mentre inunda el seu compte de Twitter de penjaments contra els socialistes, representa la seva negativa a les prospeccions només perquè, l’en-demà mateix, el ministre Soria el

desqualifiqui dient que “Bauzá sap perfecta-ment que les prospecci-ons no es poden frenar” i que en una conversa telefònica el president de les Balears li havia reconegut que no hi ha-via res a fer sobre aquest assumpte, atès que les prospeccions eren “conformes a la llei”. Una vegada més assis-tim, tant per part del PP com del PSOE illencs (que es comporten igual que els seus equivalents cata-lans), a una exhibició de submissió i de seguidisme als seus capitostos madrilenys que resulta encara més penosa quan s’intenta camuflar amb una gesticulació o altra.

✒ No ens interessa saber si la culpa és del partit de Rajoy o bé del de Rubalcaba, dues andròmi-

✒ Deixarem de banda els articu-listes espavilats que recorden que a Tarragona també hi ha indústria petroliera, sense que, segons ells, passi res de dolent: només recorda-rem que, a Tarragona, l’última cosa que han hagut de fer per atreure al-gun turista ha estat engolir-se un parc temàtic que ni tan sols du el nom de Tarragona, sinó el de Bar-celona, i que sorgeix com a pla B o rèplica a l’esguerro de l’Eurovegas de Sheldon Adelson. Un panorama molt reconfortant, que alguns sem-bla que somien també per a les Ba-lears. Sense que els dos partits ma-joritaris a les Illes, venuts i entre-gats des de sempre a les seves ma-trius madrilenyes, siguin capaços de fer-hi res. Al cap i a la fi, entre el PP i el PSOE les Illes només apor-ten vuit diputats al Congrés: força nul·la. Mai han fet res per reparar aquest greuge: ¿per a això volem autogovern?

nes (els partits i els seus líders) de les quals ja només sabem espe-rar-ne disgustos. El que ens interessa és que les prospeccions (i les eventuals extracci-ons que se’n puguin de-rivar) no es duguin a terme, perquè no cal ser un analista gaire sa-gaç per endevinar que representarien un cop

definitiu al medi ambient de les Pitiüses i les Balears, i, en conse-qüència, a la seva principal indús-tria, que, per si algú se n’ha obli-dat, no és altra que el turisme. I és que, de moment i que se sàpiga, el turisme de plataformes petrolie-res i de fons marins destrossats, amb aigües embrutides i cente-nars d’espècies destrossades, no és cap opció majoritària dins el mercat.

Les prospeccions serien un cop

definitiu a la principal indústria de les Balears, el turisme

ESCRIPTOR

SEBASTIÀ ALZAMORA

El resultat de la reforma de l’administració local no serà un estalvi, sinó

una davallada en la qualitat dels serveis

CONSULTEU

MÉS ARTICLES A

www.ara.cat

22

debatDILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

CARTES I MISSATGES

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el

dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,

número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte.

Les cartes no es respondran.

@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:

La Patricia, la ciutat

La Patricia Belasco és equatoriana. Fa nou anys que viu a Barcelona, a la Zona Franca. La Patricia va venir a Europa amb

l’esperança de tenir l’oportunitat de treballar per a un futur millor per a ella i per als seus. Sortia, o potser hauria de dir fugia, de l’altiplà andí, on amb prou feines guanyava per posar un plat a taula per a ella i el seu fill gran, en Dandy. Tant és així que la Patricia, veient que no se’n sortia, va optar per dur el nen a Guayaquil, on viuen els seus sogres, i l’hi va dei-xar. Al cap d’un temps va quedar embarassada del segon fill, en Wa-shington. La notícia feia gust de mal averany: una boca nova a casa volia dir un problema que havia aconse-guit esquivar amb l’ajut dels sogres.

¿Hi ha res més dur per a una ma-re que separar-se del seu fill perquè no el pot alimentar? La Patricia ha-via fet el cor fort i se n’havia sortit. Ara, amb el nou embaràs, havia de fer front al destí. Què podia fer? L’Equador no li oferia sortides. Fi-nalment va fer cas dels consells d’una de les seves amigues: havia de seguir el camí d’Europa, concreta-ment el camí d’Espanya, on les co-ses anaven bé, hi havia feina a dojo per als hispanoamericans i, segons com, si se’n sortia, podia arribar a aconseguir la nacionalitat espanyo-la. Li va costar decidir-se. Va dubtar una temporada llarga. Al cap de dos anys va haver de prendre la decisió: o Guayaquil o Barcelona.

Han estat vuit anys molt més durs del que mai hauria pogut arri-bar a suposar: adaptar-se a Barcelo-na; descobrir que la madre patria no era ni tan mare ni tan pàtria; fer créixer un fill sense suport de gaire-bé ningú, de fet només de les assis-

tents socials, de les mes-tres de l’escola i de la so-lidaritat de les amigues, les damnificades dels exilis econòmics. El que passa és que en aquella festa, en aquell ball, en aquell berenar, l’Eduar-do va anar entrant a la seva vida, i un bon dia van decidir anar a viure junts. L’Eduardo treba-llava en una empresa subcontractada per una altra que estava subcontractada per un pro-motor que aixecava pisos al Vallès. Corrien els anys 2005, 2006... Per què no comprem un pis, Patricia? Al cap i a la fi, amb els teus 800 € i els meus 950 € al mes, segur que ens concedeixen la hipoteca.

El juliol del 2011 l’Eduardo es va quedar sense feina. L’octubre del 2011 van saldar el deute amb el banc donant el pis a canvi que no hi ha-

activa de la construcció d’una ciutat que tenim amb la feina de cada dia, ¿podia esperar, havia d’esperar al-guna cosa més de la ciutat? La res-posta és que sí. Barcelona ha de dis-posar d’un parc d’habitatges públics de lloguer social, especialment adre-çat a casos com el de la Patricia, que encara no és prou gran i que ha de ser una alternativa real als fracassos del mercat. I formació al fill perquè no li prenguin el pèl amb els produc-tes financers. La ciutat també haurà d’oferir un sistema de taxació dels pisos complementari al dels bancs per garantir que mai més ningú pa-gui un preu desorbitat pel seu habi-tatge. La ciutat haurà d’acompanyar la Patricia en l’assessorament per orientar les seves capacitats cap a un negoci, o l’oferiment de serveis que li garanteixin un salari just a canvi de servir la ciutat.

Que la Patricia se’n vagi és un fra-càs col·lectiu. Estic radicalment en contra dels que aplaudeixen les Pa-tricias que deserten com a conse-qüència de la nostra incapacitat per oferir-li el futur que somniava. Val a dir que en Washington ni s’ho planteja: ell és català de ple dret i de plena identitat. Necessitem la Pa-tricia i la seva ètica de l’esforç i del mèrit. Necessitem el seu somni, i que el seu somni s’esdevingui entre nosaltres. Les persones com la Pa-tricia són la saba nova que ens cal per no esdevenir una societat min-vant, la pitjor cara d’una Europa que amaga el cap com els estruços. Només la ciutat, només Barcelona, pot oferir camins segurs per no cau-re en el forat de la resignació, en el cau de la gent que es nega a fer seu el que és veritablement nostre: tots som partícips del somni frustrat de la Patricia. En seguiré parlant.

gués cap reclamació. La dació en pagament havia funcionat sense fer so-roll. El que ningú no sa-bia és que la dació en pa-gament implicava també renunciar al futur. Avui, 12 de febrer del 2014, quan escric aquest arti-cle en un avió camí d’Amèrica, la Patricia seu al meu costat i m’ex-plica la seva història. Ha

de tornar al Chaco, sense en Wa-shington, que no vol saber res de l’Equador, i sense l’Eduardo, que ja té la nacionalitat espanyola i que no pensa tornar al seu país perquè abans morir que admetre el fracàs. Sense el futur, sense els fills, sense el marit.

La pregunta està servida: què po-dia oferir la ciutat a la Patricia? Ella, que ha contribuït a fer de Barcelona la ciutat que és, que ha format part

ANTONI VIVESPOLÍTIC I ESCRIPTOR

El retorn de la Patricia

a l’Equador és un fracàs

col·lectiu, de tots, de Barcelona

FRANCESC MELCION

Enganyifes Rajoy

Fa pocs dies vaig llegir a la premsa una notícia més que preocupant. Per primer cop l’estalvi privat per a jubilacions és més gran que la mateixa guardiola de la Seguretat Social.

Esclar que, contrastant el fet amb els anuncis grandiloqüents de Rajoy, era d’esperar. No cal anar gaire lluny. La convenció del PP (a Valladolid a princi-pis de febrer) va ser una farsa. Esbom-bar, a tort i a dret, que “Espanya ha es-combrat la crisi” és una afirmació de jutjat de guàrdia.

El saqueig que fan, dia rere dia, de fons sagrats és esparverant. Clama al cel. Cal plantar-hi cara. Hem d’ensenyar les dents. Malgrat tots els obstacles que el mateix poder polític ens posi. Per exemple, establint lleis que prohibeixen l’escrache o el dret a manifestar-se.

Espanya destina fons per al pagament de pensions a la compra de deute sobirà. Ha estat el diari The Wall Street Journal qui ha posat el crit al cel. Confirma que buiden el Fons de Reserva de la Segure-tat Social. Això planteja seriosos dubtes

sobre el seu paper de garant de les futu-res pensions.

JOSEP BALLBÉ I URRIT TERRASSA

Resposta a Xavier Bosch Divendres passat, en el seu article d’opi-nió de la contra d’aquest diari, Xavier Bosch m’acusava d’abrandat i de tirar pedres contra la pròpia teulada aprofi-tant una piulada meva sobre els signants de la Declaració de Barcelona i l’enre-nou que s’ha acabat generant, sobretot gràcies a una portada d’aquest diari tan amic de Catalunya que és La Razón de Paco Marhuenda. Segons ell, i de mane-ra irònica, era la “resposta intel·ligent, mesurada i constructiva que necessitem per fer amics”.

Més enllà de l’opinió que pugui tenir de mi, m’agradaria aclarir que el senyor Bosch eludeix dos fets que segur que permeten enfocar de manera diferent la situació. D’una banda, no parla de la insinuació que aquests empresaris van fer comparant el nacionalisme català amb els “excessos del nacionalisme del

segle XX”, en una evocació que tothom va tenir clar cap on apuntava i que em va ofendre profundament. De l’altra, no cita tampoc la correcció que vaig fer. Crec que seria important explicar tota la seqüència perquè els lectors tingues-sin tota la informació abans de jutjar. El senyor Bosch sap perfectament quin és el valor d’una correcció, ell mateix fa quatre dies va veure’s en un embolic per unes afirmacions seves que va aca-bar corregint. Crec que no exposar la que jo vaig fer no dóna totes les eines al lector per interpretar la situació que s’ha generat.

JOAN TARDÀ DIPUTAT AL CONGRÉS

Nova York Al llibre Nueva York d’Edward Ruther-furd s’hi explica la història de la ciutat des dels primers holandesos fins a l’atac a les Torres Bessones. La peripècia dels ame-ricans per aconseguir la independència de l’Imperi Britànic m’ha sorprès perquè ofereix certes similituds mutatis mutan-dis amb el nostre procés independentista.

D’una banda hi havia els anomenats moderats, els magnats que s’enriquien amb el comerç amb la metròpoli, i de l’al-tra la gran massa de la classe mitjana: els patriotes. El futur per als moderats era la ruïna, per als patriotes era la fe en ells ma-teixos i en el país. L’Imperi es va rendir i va firmar la pau a París. El futur van ser els EUA, una nació emprenedora.

Com serà l’endemà de la nostra inde-pendència dependrà no d’Europa sinó de la nostra fe i del nostre treball, dels valors de la nostra geografia, del nostre inqüestionable valor de bypass del món a Europa.

I Europa rebrà la nostra aportació cul-tural (fa mil anys que som Europa) i econò-mica. Serà Europa que vindrà a nosaltres, serem una temptadora inversió.

JOAN MARTORELL I BARBERÀ MATADEPERA

23

l’entrevista ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

“Els joves han estat el camp de proves de la precarietat laboral”

SARA GONZÁLEZ

Llicenciat en història, forma part d’una generació cansada de sentir que no sap què és la cultura de l’es-forç, angoixada per no trobar com emancipar-se i que quan es resigna a no poder exercir la professió per a la qual s’ha format sent dir que es-tà massa qualificada per fer-ne una altra. Als seus 27 anys, Albert Claret, que presideix el Consell de la Joven-tut de Barcelona, es rebel·la contra aquest atzucac.

Cada vegada és més difícil acotar quan algú deixa de ser considerat jove. Si s’agafa el vessant legal, a Catalu-nya s’entén per jove tota persona que tingui entre 16 i 29 anys. Però si associem la joventut a una situació d’inestabilitat, té tendència a allar-gar-se indefinidament. D’aquí uns anys podem acabar allargant el concepte de joventut fins als 40 anys.

Com s’ha produït l’exclusió social dels joves que denuncia? La joventut ha estat, juntament amb la immigració, el camp de pro-ves de la desregulació i la precari-etat en el mercat laboral que s’ha acabat consolidant. Durant anys s’ha tolerat que cobressin menys i visquessin amb menys pensant que era transitori. Però amb la crisi s’ha demostrat que la precarietat ha vingut per quedar-se i afectar a tothom. Som les primeres genera-cions en què aquesta precarietat seguirà present al llarg de tota la trajectòria vital.

És una generació sense esperança? Hi ha un pessimisme general davant la falta de perspectives. No tenim la visió esperançada del futur que van tenir els nostres pares ni estem en una lògica d’un benestar que ha de ser progressiu ni d’uns mecanismes d’inserció social que recompensen l’esforç. No tenim confiança en el futur; ens aterreix. I tot malgrat els anys invertits a formar-nos.

Molts estan atrapats pel fenomen de la sobrequalificació. Sí, i em sembla un insult per a to-tes les persones que hem dedicat anys a la nostra formació. El pro-blema no és que la joventut estigui sobrequalificada; és l’economia la que no està prou desenvolupada i menysprea el coneixement que hi ha al país. Què ens volen dir? ¿Que hi ha massa gent a les universitats i que no es canviarà el model de de-sertització industrial i basat en el totxo i la tapa?

¿El concepte ni-ni és més una inven-ció que una realitat? El concepte ni-ni era un terme esta-dístic que han volgut convertir en estigma. Estudis de l’Institut Cata-là de la Joventut situen per sota del 2% la població juvenil que no està al mercat regular de treball ni en una

formació reglada. Hi ha molts joves en l’economia submergida o estudi-ant pel seu compte.

¿Han servit de poc les polítiques de joventut? Parlar d’un fracàs global seria in-just. Tenim bons instruments, com l’Observatori Català de la Joventut, i molts bons professionals que han fet una gran feina teòrica, però s’ha pogut passar poc a la pràctica. Ja fa anys que reclamen tenir un pes es-pecífic més gran, més pressupost i un lloc preeminent en l’organigra-ma del Govern.

¿La crisi ha servit per començar a capgirar la situació? La joventut cada cop és més consci-ent i està més associada i organitza-da. Hi ha una part molt comprome-sa que avui ja està generant estruc-tures de contrapoder.

¿I les mobilitzacions no són mas-sa efímeres? Hi ha un vessant associatiu que té unes estructures permanents en el temps, però sí que és cert que la tendència és que hi hagi moviments aparentment més espontanis i efí-mers. Això sí, beuen d’una feina prèvia i deixen empremta. El Maig del 68, el 15-M i les Primaveres Àrabs són sacsejades que es con-centren en dies o setmanes. El fe-nomen es desinfla, però queden corrents subterranis que es canalit-zen i tornen a ressorgir.

Alguna autocrítica? Sovint es diu que els joves d’avui en dia ho han tingut tot massa fàcil. Se’ns acusa d’haver perdut la cultu-ra de l’esforç, i no hi estic d’acord. La majoria de gent jove que ara ho està passant malament està demos-trant una tenacitat molt gran inten-tant trobar una sortida dins o fora del país.

Què es podria fer a curt termini per afavorir la inclusió social dels joves? Per resoldre la precarietat i l’exclu-sió calen reformes estructurals molt grans. Però el que sí que es pot fer de manera immediata és apode-rar els espais d’autoorganització de joves que ja existeixen, incloure’ls en la presa de decisions. Això ajuda-ria a contrarestar l’exclusió en la resta d’àmbits i a reduir la sensació de frustració generacional.

També demana el vot als 16 anys. És de justícia. No té sentit que una persona estigui en disposició de treballar, assumir responsabilitats penals i formar una família i, en canvi, se li negui el dret al sufragi actiu i passiu. A més, seria una bo-na manera d’eixamplar la base so-cial de la democràcia i també una oportunitat per educar en la parti-cipació i combatre la desafecció i l’abstencionisme.e

Inquiet La joventut ha estat exclosa de la societat. És el diagnòstic que fa Albert Claret (Barcelona, 1986) a ‘Tot el poder als joves!’ (Edicions Els Llums), una crida a posar fi a la desesperança d’una joventut sotmesa a la precarietatPresident del Consell de la Joventut de Barcelona

Albert Claret és llicenciat en història i denuncia que els joves han patit en els últims anys un procés d’exclusió social. RUTH MARIGOT

ALBERT CLARET

‘LA DESOBEDI-ÈNCIA CIVIL’, DE HENRY DAVID THOREAU

una cançó

un llibre

FRANCESC FERRER I GUÀRDIA

personatge històric

‘SIMFONIA DEL NOU MÓN’, D’ANTONÍN DVOŘÁK

Mirades 40 anys d’una gesta

Fotografia: EFE Avui fa quaranta anys aquests onze futbolistes van canviar la història de l’es-port en fer una exhibició de futbol total al Bernabéu. Després de catorze anys sense guanyar la Lliga, el Barça va golejar el Reial Madrid per 0 a 5, un pas en-davant cap al títol que col·locarien a les seves vitrines setmanes més tard.

ara.cat17-02-2014

El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades

26 DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

Alice Dellal és la musa primaveral de la casa ChanelKarl Lagerfeld ha escollit, per quarta ve-gada, la model Alice Dellal, que encarnarà la campanya d’ulleres de sol de la firma Chanel per a la primavera-estiu 2014, i que arribarà a les revistes a l’abril, segons Vogue. També coneguda com la princesa grunge, Dellal és la viva imatge de la belle-

sa irreverent i rebel, que la model encarna amb la seva habitual mitja melena rapada. La brasilera, que va començar a col·labo-rar amb Chanel el 2012, és néta de l’inver-sor multimilionari Jack Dellal, mort el 2012. Dellal ha treballat també per a Agent Provocateur i per a Mango.ESTILS

Ocupació d’alts càrrecs per sexesAlts càrrecs en l’administració pública

4.005 2.505 1.500

23.79519.075 4.725 Directors generals i presidents

21.440 31.215 9.770

Directors d’empreses de tecnologia i comunicació

3.2152.075 1.135Directors d’empreses d’allotjament

3.425 2.305 1.120Directius d’empreses de restauració

Font: INE / Gràfic: ARA

19.150 Directors de departaments administratius

10.860 8.290

TOTALHomes Dones

TRINITAT GILBERT BARCELONA

Segons afirmen a l’ARA la catedràtica de sociologia Marina Subirats i la presi-denta del Círculo de Muje-res de Negocios, Elena Fa-

ba de la Encarnación, les dones hem esquerdat el sostre de vidre a Cata-lunya, especialment en l’àmbit de la comunicació. Ara bé, per acabar amb la discriminació salarial entre homes i dones, “es calcula que falten més de 20 anys, i pot ser que amb el context actual encara en siguin més”, afegeix la sociòloga Teresa Torns, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El terme sostre de vidre, que es va fixar per primera vegada el 1986, es refereix als obstacles invisibles que fan difícil per a una dona tenir una carrera professional ascendent en la mateixa proporció que la que pot tenir un home. L’evolució serà crei-xent, assegura la degana del Col·le-gi de Politòlegs i Sociòlegs de Cata-lunya, Anna Parés i Rifà, perquè “mai com ara hi havia hagut tantes

dones amb estudis universitaris, in-closos els tecnològics”, i perquè en un futur pròxim “augmentarà el nombre de directives a l’empresa privada i pública”.

Malgrat les esquerdes, malgrat les dones amb carreres professio-nals exitoses que hi ha a Catalunya, “actualment el sostre de vidre no està trencat del tot enlloc”, diu Su-birats. Només ho estarà el dia que les dones puguin fer la vida políti-ca que vulguin i no la que marca el partit, quan no hagin de témer que si queden embarassades perdran el lloc de treball, quan hi hagi tantes dones en càrrecs públics com ho-mes. Mentrestant, continua expli-cant la catedràtica de sociologia Marina Subirats, l’única via per trencar els prejudicis que fan pre-ferir homes davant de dones és la lluita per la igualtat. “Quan les do-nes creuen que la igualtat ja està aconseguida i que no cal parlar-ne més, es produeix una reculada”, perquè les tendències espontànies segueixen “el sentit de l’androcen-trisme, és a dir, considerar els ho-mes el centre de l’Univers i deixar-

Dona i amb èxit: quan el sostre de vidre s’esberla

Augmenta a Catalunya la presència femenina en alts càrrecs, però encara queda molt camí per recórrer

los tot el protagonisme perquè es considera un fet natural”. Com a mostra de la teoria defensada per Marina Subirats, només cal veure “el que està passant amb la llei de l’avortament”.

Per la seva banda, Anna Parés i Rifà assegura que el sostre de vidre s’està trencant amb molta fermesa, perquè hi ha hagut una evolució cla-ra de les dones cap a la plenitud, que han deixat de ser professionals invi-sibles. Tot i això, la degana reconeix que actualment “l’evolució està atu-rada pel context econòmic”.

Violència de gènere I també perquè l’home necessita resituar-se mentre la dona ascen-deix. “L’home està destronat de la seva posició de domini i comanda-ment”, cosa que l’ha fet reaccionar buscant una fórmula positiva, com ara la reconciliació amb la seva vi-da familiar. Però també n’hi ha que estan responent a aquest canvi de patrons de manera negativa, per-què s’hi senten acorralats. “La mà-xima reacció d’acorralament és la violència de gènere, i l’origen de tot

Desigualtat El sostre de vidre són els obstacles invisibles a què la dona ha de fer front

Evolució En l’àmbit dels mitjans de comunicació és on la dona més ascendeix

27ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 estils

El cafè Le Bistrot de Girona és el lloc més romàntic de l’EstatL’empresa postal Correos ha trobat el lloc més romàntic de tot l’Estat: el ca-fè Le Bistrot, a la ciutat de Girona. Al-menys així ho han decidit els fans i se-guidors del servei de missatgeria pú-

blic a les seves xarxes socials, mitjan-çant un concurs que consistia a envi-ar una fotografia del millor lloc per te-nir una cita romàntica. Després del ca-fè gironí, les imatges que han obtingut

més “m’agrada” a Facebook han estat el balneari de La Caleta, a Cadis, i el parc d’El Capricho, a Madrid. Els tres guanyadors han estat obsequiats amb un val per viure una experiència en pa-rella, i la fotografia més votada serà la capçalera de perfil de Correos a Face-book “durant una setmana”.

és que l’home ha perdut la seva po-sició de domini”.

La dona amb poder ha aplicat a la professió una lògica diferent de la masculina. “El poder masculí és el del distanciament, falta d’empatia, impuls, reaccions dures”, diu la de-gana del Col·legi de Politòlegs. Men-tre que el poder amb lògica femeni-na és el de la bona organització d’equips i de temps, empatia i mà es-querra amb les relacions.

Pèrdua de talent femení Al Círculo de Mujeres de Nego-cios, la presidenta, Elena Faba de la Encarnación, explica la seva ex-periència pròpia, que li permet in-teractuar amb diferents àmbits professionals, i que li ha fet cons-tatar que “la dona està més ben considerada en l’entorn de la co-municació que en el de la tecnolo-gia”. Però que, a la pràctica, “és un problema d’educació, de cultura i, per tant, acaba sent una qüestió de persones concretes”.

Segons dades de la Comissió Eu-ropea, les dones ocupen el 14% dels llocs directius de les grans empreses europees, tan sols dos punts més que el 2011, mentre que a l’Estat la mitjana és de l’11%. “No es pot dir que les dones han trencat el sostre de vidre en un àmbit o en un altre, perquè la pèrdua de talent femení encara és molt elevada”, diu Faba de la Encarnación. Malgrat això, afe-geix que “per descomptat que s’ha progressat molt”.

La sociòloga Cristina Sánchez Miret, professora de la Universitat de Girona (UdG), afirma contun-dent que el sostre ja no és de vidre (transparent) sinó de ciment (fosc). “Estem en un moment d’involució

important, perquè ara el sexisme i la desigualtat estan augmentant”. I aquest fet deriva en la diferència d’oportunitats professionals per a homes i dones, que es verbalitzen amb frases tan genèriques com ara “no té el perfil”.

La sociòloga de la UdG continua assegurant que el que identifica les persones és el sexe. Ningú no s’hi pot negar. “Fixeu-vos que sempre preguntem a les embarassades si tindran un nen o una nena”. I si no, qui no recorda l’anècdota de l’Or-questra Filharmònica de Viena, que només contractava homes? Un dia se’n van adonar i van optar per fer proves amb un biombo que ta-pés la persona que tocava, perquè els avaluadors només es fixessin en la música. Va ser llavors quan van començar a contractar dones per a l’orquestra.

Les dones, més preparades Per reblar el clau, “la societat actu-al no vol reconèixer la desigualtat”, diu la sociòloga Sánchez Miret. “Les dones no volen les quotes, perquè els molesten, però és que si no n’hi ha no aconseguirem res, perquè en-cara no hi ha cap altra manera d’avançar professionalment”. Si no, com s’entén que “des dels anys 80 les dones estiguin més preparades que els homes, però, en canvi, no si-guin a les direccions de les empre-ses privades i públiques?”

Una resposta que s’ha acostu-mat a donar és “perquè les dones hi renuncien”. Segons la sociòloga Sánchez Miret no és cert, perquè és el que es pensaven a l’orquestra d’Àustria, que les dones no hi voli-en tocar, i van acabar descobrint que estaven equivocats.

Finalment, la sociòloga Sara Mo-reno subratlla que el sostre de vidre té una doble dimensió, tant pel fet que les dones no ocupen llocs direc-tius com perquè no reben el mateix salari per una categoria professio-nal idèntica a la masculina. I per què és així? Per Moreno les respos-tes cal trobar-les a les llars, perquè és un vas comunicant amb el mer-cat laboral. “Les dones continuen tenint més cura de la família, mal-grat que cada cop hi ha més homes que també ho fan, però el mercat la-boral continua penalitzant les do-nes”. Als departaments de recursos humans “hi ha una categoria que és risc imminent d’embaràs”, i just aquest factor “ens explica el sostre de vidre”.

Una dada final que explica el sos-tre de vidre: més d’un 50% dels càr-recs tècnics qualificats estan ocu-pats per dones. “És el lloc on s’acu-mulen les dones, perquè el pas se-güent és la franja alta, la directiva, on encara majoritàriament són els homes”, limitades per a elles.e

La clau de volta és la conciliació La sociòloga Sara Moreno afirma que el mercat laboral actual no s’entén sense es-tudiar les llars catalanes. La psicòloga Es-tefania Carreño hi està d’acord, perquè “so-vint les dones fan dobles (família-casa, fei-na) i triples jornades (avis malalts, família-casa, feina)”. I les fan perquè “tenen sentiments de culpa si no dediquen gaire temps a la casa i la família, perquè si accep-ten un ascens han de renunciar a part de la vida familiar, perquè busquen horaris que facilitin la conciliació familiar i laboral, i tots aquests aspectes són incompatibles amb l’exercici del lideratge, que exigeix llargues jornades laborals”. Esclar que són incompatibles, continua Moreno, perquè “el món empresarial té un model masculí”, basat en llargues sobretaules i afterworks, on es prenen les decisions importants. En aquest sentit, Ester Pujol, directora edito-rial del Grup 62, opina que ella mai no hau-

ria pogut dedicar-se a la feina que té, d’al-ta responsabilitat, si no hagués tingut una parella amb un horari que concilia la vida familiar. Així doncs, l’assignatura pendent és la conciliació de la vida familiar i la labo-ral, que ara per ara és antitètic. “Si tens una vida familiar rica, tindràs unes experiènci-es bones per aplicar al camp laboral, per ai-xò haurien d’anar més lligades”, diu Ester Pujol. Ignacio Buqueras lidera la Comissió Nacional per la Racionalització d’Horaris Laborals, que lluita perquè la conciliació si-gui una realitat i no una utopia. Les mesu-res que impulsen van des de la televisió, perquè el prime time acabi com a màxim a les 23 h, fins a la mateixa societat civil, per-què homes i dones vagin junts en les matei-xes tasques. “La dona ha entrat al mercat laboral, però l’home encara no ha entrat a casa, perquè continua sense assumir les responsabilitats de la llar”.

Diferències La dona es valora més en l’entorn de la comunicació que en el de la tecnologia

Regressió N’hi ha que apunten que el sostre ja no és de vidre, sinó pitjor: de ciment

14%Segons dades de la Comissió Europea, les dones ocupen el 14% dels llocs directius de les grans empreses europees, tan sols dos punts més que el 2011. A l’estat espanyol, la mitjana és de l’11%.

28 DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara cultura

Rodoreda i Manrubia pujaven per un lloc poc visible al teulat de la casa. D. BORRAT

dor de fullaraca, en realitat “una manera de cridar els esperits”. Vila-llonga comparteix l’opinió de la se-va mare, Mariàngela: Romanyà és un escenari important en l’obra de l’autora de La plaça del diamant. “La influència de l’entorn es fa ben pa-lesa en les obres de Mercè Rodore-da, les que va escriure o acabar a Ro-

Mor Jimmy T. Murakami, mestre de l’animació El director de Quan bufa el vent (1986), Batalla més enllà de les estrelles (1980) i Els set magnífics de l’espai (1980), Jimmy T. Murakami, va morir ahir als 80 anys. Nascut a Califòrnia en el si d’una família japonesa que va acabar als camps d’inter-nament post-Pearl Harbour, Murakami

es considerava un cineasta europeu. El 1971 va instal·lar una productora a Du-blín, on se’l considera pare de la indústria local de l’animació. Una de les sèries que van produir van ser les Tortugues ninja. També va dirigir The Snowman (1982) i Conte de Nadal (2001). CULTURA

L’enigmàtica Rodore

però controlava molt qui accedia a què. Pràcticament ningú va passar mai de la sala d’estar”. La blancor d’El Senyal Vell es perd, a l’interior de la casa, que presenta una estruc-tura laberíntica i amaga símbols Ro-sa-Creu, una societat secreta que professa un cristianisme de caire esotèric. Manrubia i Rodoreda en van formar part, segons confirmen Carme Arnau i Joaquim Molas, es-tudiosos de l’autora. L’habitació on va dormir el petit dels Vilallonga fins als 18 anys era “el sancta sancto-rum de la casa, on hi havia hagut l’escultura d’una deessa”. Tal com va escriure l’historiador el 2008 a la Revista de Girona, “era recomana-ble per als iniciats Rosa-Creu que disposessin d’una cambra privada de retrobament i meditació aïllada de l’exterior”. Completen el recor-regut esotèric una vidriera en què es pot distingir una creu i l’accés qua-si secret a la teulada, que Rodoreda i Manrubia feien servir per estar en contacte amb la “porta heroica del cel”. Al jardí encara hi ha un estany de forma fàl·lica –que Vilallonga si-tua a Mirall trencat– i un fals crema-

En venda la primera casa de l’autora a

l’Empordà, on va viure “una de

les èpoques més felices”

ReportatgeJORDI NOPCA

ROMANYÀ DE LA SELVA

E l Senyal Vell és una casa blanca i majestuosa de Romanyà de la Selva, en-voltada d’una corona tu-pida d’arbres –alzines,

xiprers, cedres, pins– i de gran quantitat d’arbustos que creixen, desbocats, en un jardí de grans di-mensions. El terreny frega els 2.200 m2 i va ser comprat el 1972 per Car-me Manrubia. Un any després, Mer-cè Rodoreda –que s’havia retrobat amb l’amiga d’abans de la Guerra Civil quan va tornar del llarg exili– va començar a passar-hi tempora-des. Quant de temps s’hi va estar? Què hi va escriure? Són preguntes que reben respostes diverses en funció de qui hi respon.

Set anys després que Manrubia adquirís el xalet, Rodoreda estre-nava casa al capdamunt del terreny d’El Senyal Vell. Al costat, una mi-ca més enfilada, l’amiga se n’hi va fer construir una altra per a ella. La primera residència de Manrubia i Rodoreda a Romanyà seria venuda llavors a Mariàngela Vilallonga i el seu marit. Seria allà on creixeria, a partir del 1985, el seu fill Borja, doctor en història i col·laborador de l’ARA, el propietari actual de la casa, després d’anys de litigi. La se-va intenció és vendre-la un cop la tingui reformada.

L’autora i els Rosa-Creu Un jardí i una casa carregats d’elements esotèrics “Rodoreda buscava un aïllament absolut a Romanyà. Odiava les visi-tes –explica Vilallonga–. Hi havia gent de Barcelona que es molesta-va a pujar a veure-la. Ella els rebia,

manyà –escriu Mariàngela Vilallon-ga en el quadern Rodoreda Romanyà (2008)–. Què més hi va trobar Ro-doreda a Romanyà que la va fer atu-rar de rodolar, que la va fer deixar de cercar, que la va fer quedar? ¿Potser el jardí de tots els jardins, potser la solitud necessària per escriure, pot-ser el coneixement més profund que mai del seu dedins, o dels mons interiors dels altres?”

L’última obra El laberint creatiu de Mercè Rodoreda Si bé Rodoreda comença a visitar Romanyà el 1973, no és fins a finals de la dècada que s’hi instal·la. Així ho afirmen Carme Arnau i Anna Maria Saludes, que actualment pre-para un epistolari de les cartes que Rodoreda va enviar entre el 1964 i el 1983. N’hi ha d’adreçades a les seves amigues, entre les quals hi havia la mare de Saludes, la pintora Susina Amat. Maria Bohigas, de Club Edi-tor –que va publicar bona part de l’obra de Rodoreda–, apel·la a una petita selecció de l’epistolari que va publicar el 2008 per demostrar que

UN ESPAI IDÍL·LIC 01. Rodoreda al davant del seu

estudi. 02. El Senyal Vell en l’actualitat. B. VILALLONGA / DAVID BORRAT

Felicitat “El retorn a Catalunya va significar deixar d’escriure“, diu Bohigas

01

29ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 cultura

eda de Romanyà

el 1978 l’autora encara passava tem-porades a París, Barcelona i Gine-bra. “En vida d’Armand Obiols va concloure una primera versió de La mort i la primavera, i probablement tenia començada Quanta, quanta guerra...”, explica.

En una carta del 1979 a Joan Sa-les, Rodoreda admet que després de La plaça del diamant (1962) el seu mètode creatiu ha estat “a tonga-des”: ha “deixat, reprès, deixat, re-près” novel·les com Mirall trencat (1974) i Quanta, quanta guerra..., que no seria publicada fins al 1980, tres anys abans de la seva mort. “Ro-doreda havia escrit sota la lectura i la mirada d’Obiols fins que ell va morir, el 1971. Va ser un cop molt fort –diu Bohigas–. El retorn a Cata-lunya, per a Rodoreda, va significar d’alguna manera deixar d’escriure. El que sabem a través de moltes car-tes és que a Romanyà no està escri-vint gens, que es dedica a ser feliç”.

Aquells últims anys enllestiria Semblava de seda i altres contes (1978) –que aplegava producció d’anys molt diversos– i Viatges i flors (1980), que conté una narració

en què descriu El Senyal Vell i que acaba amb aquell punt inquietant que Rodoreda dominava a la perfec-ció: “A entrada de fosc, quan els ocu-pants de les cases corren a tancar fi-nestres i balcons, és perquè els en-vaeix el sentiment profund tot mi-rant la lluna o el núvol o les copes dels arbres retallades damunt la transparència o damunt l’opacitat del cel, que cada fulla de cada arbre és un ull carregat de poder i d’in-tel·ligència, no que els mira, sinó que els observa i enregistra tot el que pensen. Per què?...”

La importància del jardí L’espai era important per a ella des de la infantesa Per Carme Arnau, “Rodoreda cons-truïa les novel·les com escenaris tancats, i Romanyà és un escenari de pes a Quanta, quanta guerra... Aquesta és l’única que planteja un viatge exterior; la resta són viatges interiors”. Marta Pessarrodona, que el 2005 va publicar Mercè Rodoreda i el seu temps (Rosa dels Vents), co-incideix en l’apreciació. I afegeix: “Crec que, amb el temps, serà con-

siderada la seva gran novel·la. Quan la rellegeixes, et quedes parat”. Pel que fa a la relació amb Manrubia, Pessarrodona –que va conèixer les dues amigues a l’època– desmenteix que pogués tenir cap component amorós: “Ni parlar-ne! Es veu que no es pot viure amb una altra dona”.

Encara hi ha una altra novel·la que Rodoreda tenia planejat re-prendre a la segona casa de Roma-nyà, La mort i la primavera. “Quan la vaig anar a veure a la clínica de Gi-rona, on estava ingressada el 1983, em va dir una cosa que em va colpir –recorda Arnau–: «Ja tinc acabada La mort i la primavera. Ara l’he d’es-criure»”. Una versió primerenca del llibre seria editada pòstumament per Club Editor el 1986.

L’any passat Abraham Mohino va aplegar en un volum les 43 entre-vistes que Rodoreda va concedir en-tre el 1966 i el 1982. Argumenta el següent: “Hi ha molts jardins en la vida de l’escriptora (a París, a Viena, a Ginebra). Romanyà mateix pot ser vist com a jardí. Tots són un eco d’una imatge primordial i essenci-al dels anys de la infantesa”. Situa l’últim gir narratiu rodoredià a La meva Cristina (1967): “El paisatge que deriva d’aquests contes que in-tegren peces d’un univers màgic i fantàstic i, al capdavall, també d’aquelles últimes novel·les, és alta-ment simbòlic. Fins i tot conside-rant que pugui partir d’elements na-turals concrets, els transcendeix”.

Una autora inaccessible Del desengany amb Obiols a la solitud de Romanyà En un dels retrats d’Els escenaris de la memòria, Josep Maria Castellet comentava el secretisme de Rodo-reda. Arnau i Pessarrodona consi-deren que hi ha un component de ti-midesa que cal no passar per alt. El professor Joaquim Molas diu: “Va ser sempre reservada. Era molt se-ductora, però a la vegada explicava ben poques coses”. Només una ve-gada recorda Molas que parlés amb menys constriccions, i li va acabar donant una part de la correspon-dència amb Obiols. ¿És veritat que Rodoreda es va assabentar de la in-fidelitat del seu company un cop mort? “Hi ha un text en què ho ex-plica, sí –admet Molas–. Està inclòs en un dietari inèdit que no s’ha pu-blicat per evitar morbositat. Supo-so que algun dia veurà la llum”. En Rodoreda les certeses es perden igual que un no iniciat entre els sím-bols esotèrics d’El Senyal Vell.e

Infidelitat Va descobrir que Armand Obiols l’havia enganyat poc després de la seva mort

02

Els últims anys de l’autora: cartes, retrats i entrevistes

“En refer amistat amb unes amigues d’anys vaig ser invitada a passar uns dies a casa seva a Romanyà de la Selva. Com per art d’encantament em vaig trobar al bell mig de moltes muntanyes d’alzines, a dintre d’un xalet situat a la vora del dolmen de Romanyà”

Mercè Rodoreda LLENGUA, CULTURA, PAISATGE

‘REVISTA DE GIRONA’ (1996) “Una grávida humedad flota sobre el bosque y en invierno se alzará la niebla, y si uno acaba de leer a Lovecraft, imaginará morbosamente seducido que viene «preñada de pastos sumergidos y cavernas de leviatanes». Pero Mercè Rodoreda a quien se sienta a leer, en esta pequeña habitación encristalada que da sobre el jardín, es a Virginia Woolf, a Breton, a Novalis y sus Himnos de la noche”

Baltasar Porcel ‘LA DAMA ENTRE LAS FLORES’.

REVISTA ‘DESTINO’ (2008) “Si poguéssiu saber la mandra que tinc quedaríeu esgarrifat. Mandra d’escriure: tota l’energia de què disposo se me l’emporta el jardí” (7 de setembre, 1979)

Mercè Rodoreda ‘CARTES COMPLETES SALES-

RODOREDA’ (2008) “M’agrada i mai no sabreu fins a quin punt viure així, al mig del bosc, guardada per quatre persianes. Les bestioles del bosc encara corren més risc. Jo, en aquesta casa, hi visc com el peix a l’aigua i estic passant, a les meves velleses, una de les èpoques més felices de la meva vida” (6 de desembre, 1979)

Mercè Rodoreda ‘CARTES COMPLETES SALES-

RODOREDA’ (2008)

“La Rodoreda [...] guardava el secret de tot allò que la concernia, s’havia convertit ella mateixa en secret o, potser, fins i tot, en productora de secrets”

Josep Maria Castellet RETRAT DE RODOREDA A

‘ELS ESCENARIS DE LA MEMÒRIA’

(1988)

Una tria

Empat tècnic als premis Bafta entre ‘12 anys d’esclavitud’ i ‘Gravity’ No ha sigut un repartiment equilibrat en quantitat pe-rò sí en importància: Gravity va ser, ahir al vepre, la pel·lícula més guardonada en la gala dels premis de l’Acadèmia del Cinema Britànic (amb 6 estatuetes, en-tre les quals les de millor director per a Alfonso Cua-rón i millor film britànic), mentre que 12 anys d’escla-vitud es va haver de conformar amb dos guardons, pe-

rò importants: millor pel·lícula i millor actor per a Chi-wetel Ejiofor. Cate Blanchett va rebre el Bafta a millor actriu. La gran estafa americana va obtenir tres pre-mis, entre els quals els de millor actriu secundària per a Jennifer Lawrence i millor guió original. La gran be-lleza, de Paolo Sorrentino, va rebre el premi al film de parla no anglesa i The act of killing al documental.

30

cultura DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

LITERATURA

Escriure sobre un trinxeraire sense futur Edicions de 1984 publica Mars del Carib, la primera novel·la de Sergi Pons Codina. Hi explica uns mesos de la vida de Blai Roca: encadena una feina precària rere l’altra, beu pels descosits i no creu en res.

que no hi ha lliçó possible). “¿Recor-deu l’escarabat de Kafka? L’insec-te es fa a ell mateix, a La transforma-ció –diu Pons–. Evidentment, Kafka no ha viscut el que explica, però és capaç de transmetre tota l’angoixa i els seus sentiments als lectors. La literatura és això, parlar d’emocions i sentiments”.

El Blai Roca, protagonista de Mars del Carib, viu al barri barcelo-ní de Sant Andreu. És jove i no té gens en compte el dia de demà. Ex-plica la seva quotidianitat –farres, sexe i misèria laboral– amb un sen-tit de l’humor que acudeix sovint al comentari escatològic i a la desqua-

lificació amb una gràcia poc habitual. Un exemple: “Per una estranya combinació química, la ingesta de speed és inversament proporcio-nal a la disminució de la mida del pe-nis. Com més speed t’has fotut, més petita et queda la titola, i pots arri-bar a uns nivells alarmants de re-tracció titolar. Tenint en compte tot el que jo m’havia fotut aquell cap de setmana, en aquells moments jo po-dia ser el portador d’un no-penis, di-rectament”. Pons comenta el sen-tit de l’humor de la seva prosa: “Hi ha coses que si no les expliques en un to humorístic, la gent de fora no

les entén. Dedico un capítol al Xino (ara en diuen Raval) perquè repre-senta tot el que no m’agrada de Bar-celona. Volen una ciutat de marca, però no de barri. Al Xino van voler canviar les coses a base de decrets immobiliaris. Volien que s’hi ins-tal·lessin artistes, arquitectes i gent de les administracions. Primer tot era molt bonic, però quan han tin-gut fills han marxat corrents”.

Bar versus feina Si a la novel·la el bar “és la idea de felicitat”, el món laboral és explicat a partir d’un personat-ge que encadena feinetes com ara estripar cartrons, descarre-gar camions, ficar ampolles de colònia en caixes i fer de comer-cial de la immobiliària Imper-totxo. “Durant una temporada estava apuntat en una ETT, i ca-da setmana m’enviaven a un lloc diferent –recorda–. Quan el mi-nisteri de Treball m’enviava el full de la vida laboral, estava tot ple, però de contractes de pocs di-es”. El Blai Roca creu que l’escola “és massa dogmàtica” i la feina “és molt jeràrquica”: rebenta el siste-ma convidant els empresaris a fer-

lo fora, enfrontant-se amb els mos-sos o amb tot el que faci pudor d’au-toritat i, sobretot, evadint-se amb el consum d’alcohol, speed i cocaïna. “Parlo de gent que està al límit, dro-gada i borratxa, que fa el que li dó-na la gana –continua–. No tenia cap intenció de fer-los acabar mala-ment. El llibre no té moral. ¿Havia de dir que agafaven una cirrosi o que entraven a rehabilitació? No!”e

J.N. BARCELONA. “La literatura et col-peix quan l’escriptor ha viscut el que explica. No cal que sigui en primera persona: pot ser algú que coneix o pot ser un fet que hagi vist al carrer”. Mentre parla, Sergi Pons Codina ca-mufla la mirada –decidida, una mica agressiva– sota una gorra Lonsdale. L’autenticitat i la grapa de la seva primera novel·la, Mars del Carib, l’obliguen a contestar un cop rere l’altre si la novel·la és autobiogràfi-ca. ¿És veritat que una vegada et van detenir perquè amb uns amics us vau atonyinar amb els segurates del camp del Sant Andreu? ¿Existeix un cau de mala mort com el de la no-vel·la? ¿Has col·laborat a destrossar algun bar del Raval? ¿T’has pres tants tripis com el teu personatge?

Res de tot això té gaire importàn-cia quan el lector entra en els domi-nis de la ficció. Més enllà del cop de puny inicial de trobar uns personat-ges estripats i rebentaires que pas-sen la major part del temps lliure “mamant” o “fotent-se cleques”, la peripècia narrativa s’ha d’aguantar. Igual que passa amb John i Dan Fante, Edward Bunker, Irvine Welsh i l’Stewart Home de Red Lon-don, el viatge que proposa Pons Co-dina és amè i alliçonador (si consi-derem que l’única lliçó que dóna és

Nascut el 1979, Pons Codina viu a Parets del Vallès i combina l’escriptura de tatuatges amb la de novel·les. PERE TORDERA

Sergi Pons Codina debuta amb ‘Mars del Carib’, centrada en el nihilisme del seu protagonista

Contundent “Volen que Barcelona sigui de marca, però no de barri”

MÚSICA

Taller de Músics, molta música i molt futur

d’empescar-se el sector de la músi-ca per ser escoltat. O per “Alçar la veu”, parafrasejant el títol que havia triat l’organització per al concert.

L’OJO i la seva sonoritat de big band flexible i malejable va ser el fil conductor de la nit. Nascuda a finals del anys 80, una de les seves raons de ser ha estat portar la porositat del jazz cap a altres gèneres. Es va poder sentir durant les dues hores que va durar l’acte, en què va mutar d’or-questra de jazz dels anys 50 inter-pretant Faves comptades –del trom-petista David Pastor, actual director de l’OJO– a formació simfònica acompanyant l’exlíder de Radio Fu-tura. Després de l’inici rotund sota la direcció de Pastor, que també es va prodigar en els solos, el guitarris-ta de jazz manouche Biel Ballester –amb qui l’orquestra va col·laborar el 2010– va encetar la tanda de con-vidats amb dues peces que esborra-ven el caràcter acústic del gipsy jazz però que alhora reforçaven el seu esperit lúdic i ballable. Dos trets que

Santiago Auserón va ser un dels artistes convidats a actuar amb l’Original Jazz Orquestra. MANOLO GARCÍA

serien constants durant la vetllada. Cris Juanico, a continuació, va recu-perar la seva faceta de crooner can-tant en català estàndards popularit-zats per Frank Sinatra com Volam a sa lluna (Fly me to the moon). El du-et Joan Chamorro i Andrea Motis van completar una primera part marcadament jazzística, amb un Fe-eling food i I fall in love too easily al-tament aplaudits.

En la segona hora de l’acte, l’OJO va fer un repàs a altres projectes que demostraven, d’una banda, la per-

meabilitat del jazz cap a estils com el blues, el rock, el pop o el hip-hop i, de l’altra, la solvència i professio-nalitat que ha adquirit una banda formada principalment per alum-nes. La Big Mama Montse va de-mostrar que bé li queda una big band al blues. L’ambient lúdic, de club nocturn, va quedar esborrat del mapa amb l’entrada en escena d’El Salao i del guitarrista de flamenc Jo-semi Carmona. La colpidora soleá que va precedir a Zapatitos va fer emmudir el Palau i es va emportar una de les ovacions de la nit.

La respiració va tornar a un es-tat moderadament normal quan Miqui Puig i Mala Rodríguez van re-cuperar dues peces de projectes passats amb l’OJO. El primer, nave-gant per un terreny pop soul amb cert dramatisme impostat i la sego-na submergint-se en un hip-hop atemporal acompanyat per Refree, autor de part dels arranjaments. Santiago Auserón va ser l’encarre-gat de tancar la nit. Sense les cons-triccions de gènere i amb la llibertat que dóna la proposta tan d’autor del de Saragossa, l’OJO va lluir els ar-ranjaments més atrevits i simfònics a càrrec d’Enric Palomar per a un fi-nal inesperat i poc previsible.e

OLGA ÁBALOS BARCELONA

Coincidint amb el 35è aniversari, el Taller de Músics va organitzar ahir un concert de mar-cat caràcter reivindica-

tiu. L’objectiu era defensar, en un moment de gran incertesa general, el model educatiu, un “tracte just” a la seva entitat i una iniciativa peda-gògica com l’Original Jazz Orques-tra (OJO). El marc, el Palau de la Música, i la col·laboració de músics de renom sobre l’escenari, com Jo-semi Carmona, La Mala o Santiago Auserón –el presentador, Andreu Buenafuente, va ser baixa a última hora per faringitis– van ajudar a es-gotar les entrades. Organitzar un acte com aquest, a banda del seu va-lor musical en si, convida a qüesti-onar-se els mecanismes que ha

Crònica

Porositat La sonoritat de ‘big band’ flexible de l’OJO va ser el fil conductor

31

culturaara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

ÀGATA CASANOVAS

Una brillant comèdia negra

en un restaurant xinès

‘El drac d’or’ TEATRE AKADÈMIA 16 de febrer

SANTI FONDEVILA

Llàstima que s’acabi! Però tranquils, també tornarà la temporada vinent, se-gons em diu Mercè Mana-guerra. El drac d’or és una

obra del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig que explica la història d’un edifici, dels que hi vi-uen, i que té com a epicentre el res-taurant xinès, tailandès i vietnami-ta dels baixos. Schimmelpfennig fa un retrat demolidor de la societat alemanya, extrapolable a qualsevol del ric Occident, i de com tracta els immigrants asiàtics. Ho fa amb una forma dramàtica gens convencio-nal, sorprenent i molt eficaç. L’obra és un drama, una comèdia negra que l’autor salpebra de petites bromes que, en la brillant posada en escena de Moisès Maicas, creixen i creixen, i llimen el dramàtic fons de la peça. Al final, ni els alemanys, com el Hans, un borratxo propietari del su-permercat del costat del restaurant, ni les hostesses rosses ni els joves amants volen ser qui són mentre els asiàtics treballen desesperadament en una cuina molt, molt petita. ¿Hi ha algú que estigui bé?

El drac d’or està escrita com una partitura escènica de moviments, de girs, que exigeix la compenetra-ció que Maicas ha aconseguit de l’equip d’actors i actrius per seguir el diabòlic ritme de la representa-ció. La història s’explica, es repre-senta i els intèrprets entren i surten dels personatges en un tres i no res i amb una precisió encomiable. Tots ells (Mingo Ràfols, Clara del Ruste, Òscar Molina, Bàrbara Roig i Oriol Casals), perfectes. Res de re-alisme, perquè la força del text és la deformació, en la caricatura d’ho-mes i dones que, a més, són inter-pretats per l’altre sexe. Un gran joc teatral i una obra directa, dolça-ment cruel fins que el queixal cor-cat del noi cau al riu. Sí, és el final. Per a la resta, hauran d’esperar fins a la tardor.e

Crítica

LAURA SERRA BARCELONA

Les sales petites marquen el camí. Les estructures més àgils i amb menys pressupost estan mos-trant quin és –i serà, qui

sap fins quan– el nou paradigma de la programació teatral. L’observació de la realitat n’indica el funciona-ment habitual, amb dignes excepci-ons: companyia independent origi-na un projecte; cadascun dels inte-grants s’hi compromet en cos i àni-ma –fins aquí encara no hem parlat de sou–; aconsegueixen trobar forat en un teatre petit, perquè les sales poden produir poc i programen a menys mesos vista; els col·loquen en cartell una temporada curta; la companyia s’ocupa de fer soroll me-diàtic; el més probable és que vagi a taquilla. Però arribem al final: resul-ta que aquests espectacles s’estan convertint en petits fenòmens bo-ca-orella i aconsegueixen tenir una segona vida saltant de sala en sala.

Musicals acusats de triomfar Pau Moira està acusat de l’assassi-nat de 157 persones. I és enterra-morts. El Killer inquietant que in-

Reportatge

TEATRE

Les set vides de les perles teatralsterpreta Xavier Mestres torna a seu-re al banc dels acusats, ara a l’Alme-ria Teatre, després d’haver fet el salt per tres escenaris el 2011. Guillem Clua va escriure aquest monòleg amb música de Mestres i tres músics a escena, del qual Ventura Pons ha comprat els drets. L’altre retorn musical ve de Broadway, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, un títol veterà que va fer una breu estada al Poliorama, va recollir un parell de premis Butaca i ara Muntsa Rius, Mercè Martínez, Ivan Labanda i Jordi Llordella tornen a explicar el món de la parella des del Goya. Amb un to radicalment diferent, sense música, però també traient punta a les relacions, es podrà veure al Te-atre Gaudí la tercera reposició de Tu digues que m’estimes i, en gira, l’efi-caç Red Pontiac de Pere Riera.

Clàssics i reconstruccions Vània ha consolidat la trajectòria de Les Antonietes. La versió d’Oriol Tarrasón de l’obra de Txékhov és una excel·lent actualització i un re-concentrat d’un clàssic, celebrat per la crítica i el públic. Ja va aconseguir omplir l’Espai Lliure i ara fan el re-picó al Círcol Maldà. L’Onada tam-bé té un component històric, però l’aposta del director Marc Montser-rat i el dramaturg Ignacio G. May passa per no modificar ni una coma

dels fets reals ocorreguts en un ins-titut de Califòrnia als anys 60. L’ex-periment feixista torna al març al teatre que el va produir, el Lliure.

El tercer vèrtex del triangle La por. La por de tenir un fill i de créixer, a Pulmons. La por de dir la veritat i canviar les coses, a Solfata-ra. Les dues produccions van trobar llit a la Sala Beckett i van fer un bon coixí de públic. Pulmons, amb Car-lota Olcina i Pau Roca, va exhaurir entrades al gener i hi tornarà aquest mateix maig. Solfatara, que perso-nifica la por en un tragicòmic trian-gle amorós, arribarà al març, un any després de l’estrena catalana, al Círcol Maldà.

Entomar la dura realitat Llibert va ser un cop de puny sense anestèsia a la boca de l’estómac. Re-comanacions entusiastes amb llà-grimes als ulls. L’obra, escrita per Gemma Brió i dirigida per Norbert Martínez, explica una història per-sonal: la d’uns pares amb un fill que només viu quinze dies. Tres setma-nes a l’Almeria, i tornarà a l’abril a la Biblioteca de Catalunya. Una altra mirada a la realitat, crítica, enigmà-tica i reveladora és la que George Ka-plan torna a oferir a la Beckett. Una de les joies del festival Grec que cri-da a no deixar-nos manipular.e

Una desena de propostes d’èxit en sales petites tornen a la cartellera

TEATRE DE RISC 01. Llibert torna a la Biblioteca de

Catalunya. FELIPE MENA 02. Solfatara es va poder veure a la Beckett i, com Vània (03), l’ha acollit el Círcol Maldà. JULIO CASTRO / TARRASÓN

Personal ‘Llibert’, un cop de puny a l’estómac, tornarà a la Biblioteca a l’abril

01

02 03

32 DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara esports

El Manchester City llança una apli per a aficionats del BarçaEl Manchester City ha llançat la primera aplicació de la història per a telèfons mò-bils dissenyada pensant en els aficionats visitants. Disponible tant en iOS com en Android, CanCity proporcionarà als afici-onats del Barça informació i recomanaci-ons sobre què poden fer i veure a Man-

chester. Els aficionats podran buscar res-taurants, bars o botigues i llocs per visi-tar en anglès, espanyol o català. L’aplica-ció inclou consells per arribar a l’estadi i informació dels actes a la fan zone, així com informació sobre el City, tant histò-rica com esportiva.ESPORTS

ALBERT LLIMÓS MANCHESTER (ENVIAT ESPECIAL)

Els fitxatges milionaris et poden conduir a un èxit embriagador, però alho-ra efímer. No són soste-nibles. El precipici es fa

cada vegada més profund i perillós. Per això, després de les desorbita-des inversions dels últims anys, el Manchester City ha decidit mirar a llarg termini i evitar caure en la vo-ràgine contínua dels grans fitxatges mediàtics. El conjunt anglès construirà el complex futbolístic més gran de tot Europa. En total, al voltant de l’Eti-had Stadium s’hi estan acabant de fer 16 camps d’entrenament. En re-alitat, seran 16 terrenys de joc i mig, ja que també s’hi ha ideat un camp més petit dedicat únicament als exercicis específics dels porters. Tot, fins a l’últim detall, està disse-nyat a les oficines del City@home, l’espai de treball on es dissenya el futur del club. Per entendre la magnitud del pro-jecte dels de Manchester, cal especi-ficar que el Barça té ara mateix 8 camps d’entrament, la meitat de la idea que està a punt de concloure el City. El Bayern Munic de Pep Guar-diola disposa de cinc terrenys de joc

Reportatge

El City vol ser qui méde gespa natural –dos amb calefacció soterrada– i dos de gespa artificial. En el cas dels blaugranes, però, ja s’han comprat uns terrenys adjacents a la Ciutat Esportiva Joan Gamper per construir-hi el nou Miniestadi.

Projecte a llarg termini El 2 de juliol està previst que s’in-auguri la City Football Academy. Després de gairebé 4 anys d’obres ininterrompudes, i alguns més des que es va idear el projecte, el con-junt que gestiona Ferran Soriano tindrà el millor complex esportiu d’Europa. Però la idea de projectar una ciutat esportiva d’aques-ta transcendència no va arribar de la mà de l’exdirectiu barce-lonista i la seva manera d’enten-dre el futbol a través del prisma Barça i la marca-da idiosincràsia del planter culer. El projecte ja esta-va sobre la taula, i Soriano no va poder fer res més que esbossar un triomfal somriure quan se li va presentar. És l’aposta pel talent de casa, una inversió a mit-jà-llarg termini sense la qual el fut-bol modern no és rendible. Si So-riano ha de ser l’encarregat d’equi-librar les balances d’un club acos-tumat a tenir números vermells, la inversió de l’acadèmia és la millor opció per posar-hi remei.

Aquesta serà l’última temporada

Aquest estiu inaugurarà una nova ciutat esportiva amb 16 camps d’entrenament al costat de l’Etihad Stadium

que la plantilla de Manuel Pellegri-ni s’entrena a Carrington, als afores de Manchester, on també té la ciutat esportiva el United. Platt Lane, que des del 1998 acull els equips inferi-ors del City, també quedarà orfe. A partir de la temporada vinent, els equips professionals i el futbol base citizen compartiran instal·lacions al voltant de l’Etihad Stadium.

Seran 80 hectàrees, que, suma-des a les instal·lacions que ja té el City a l’est de la ciutat, representa-ran “el complex futbolístic més gran del món”. Llenguatge i matisos. L’Espai Barça que pretén tirar en-

davant la directiva de Josep Maria Bartomeu serà “el

complex futbolístic més gran del món

dins d’una ciutat”. Ningú menteix. Les instal·lacions del City són a l’extraradi de la ciutat, al que era

una basta espla-nada fabril, deso-

cupada i semiaban-donada, que el club va

poder adquirir a bon preu.

Tot i això, no hi ha números ofi-cials de l’ambiciós projecte. El City no ha de passar comptes amb els seus socis i, per tant, no ha comuni-cat el cost total de la nova ciutat es-portiva. Fonts del mateix club de Manchester remeten als 150 mili-ons d’euros que ha donat la premsa local com a cost aproximat d’aques-ta obra faraònica.

El camp tria el clima A l’epicentre de la ciutat esportiva hi domina un edifici amb similituds a l’estadi de Wembley. Una gran es-tructura que inclou habitacions per a les categories inferiors en una ala, i el campament base del primer equip a l’altra. Al mig, dos camps, un dels quals cobert. En aquest ter-reny de joc es podrà variar les con-dicions climatològiques per adap-tar els jugadors de Pellegrini a les exigències que es trobaran en els desplaçaments. Un camp que es po-drà aclimatar, ja sigui al fred incle-ment de Moscou o la calor asfixiant de Sevilla. D’aquesta manera, el tècnic xilè podrà entrenar el seu

equip amb les mateixes condicions que es trobarà en el següent partit que hagi de disputar.

Les instal·lacions citizens dispo-saran de tres tipus de gespa dife-rent. Així, igual que passa amb la climatologia modulable, els futbo-listes es podran entrenar també en funció de la superfície que utilitza el següent rival. El camp amb més capacitat serà per a 7.000 especta-dors, l’escenari dels partits del fe-mení i l’equip sub-21, que entrena Patrick Vieira.

Precisament, l’última baula abans de saltar al primer equip és un dels grans maldecaps per als equips que aposten pel talent de casa. És un mal endèmic, totalment estructu-ral, de la Premier League. El sistema obliga els filials a competir entre ells, en camps semidesèrtics i sen-se capacitat de buscar reptes més grans per als inexperts futbolistes. Al City hi ha veus molt crítiques amb aquest escenari que implica un

Clima Un camp es podrà aclimatar al temps del lloc on jugarà el City

Recreació nocturna dels terrenys de joc que el City té a punt d’acabar a l’est de Manchester. MCFC

Ham

irresistible Les noves instal·laci-ons han de servir per-

què els pares dels juga-dors prefereixin els

‘citizen’ al United i el Liverpool, rivals i veïns

33ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 esports

El suec Jonas Eriksson dirigirà el City-Barça El suec Eriksson dirigirà el partit de dimarts entre el City i el Barça. Nascut a Sigtuna, és in-ternacional des del 2002 i es dedica a l’arbitrat-ge per afició, ja que fa anys es va vendre una em-presa de comunicació per una gran xifra de di-ners. El 2012 va dirigir un Milan-Barça (0-0) en què no va xiular un penal sobre Alexis.

Cruyff rep el premi President de la UEFAEl president de la UEFA, Michel Platini, va condecorar l’holandès Johan Cruyff amb el premi President de la UEFA en un acte a l’Amsterdam Arena abans del partit Ajax-He-erenveen. Aquest premi va ser creat el 1998 per reconèixer els èxits d’un reduït grup de personalitats del futbol europeu.

és mima els més petits

bloqueig per als joves que als 19 o 20 anys encara no estan madurs per saltar al primer equip i necessiten foguejar-se més.

Una proposta irrebutjable La City Football Academy, unida a través d’una gran passarel·la a l’Eti-had Stadium, concentrarà tota l’ac-tivitat del club, des d’una parcel·la comercial per fer gran la marca City fins a l’àrea executiva, ubicada fins ara al City@home, un edifici prò-xim a l’estadi. També hi haurà una escola, oberta a la població local, no exclusiva per als 400 jugadors del futbol base citizen. I, sobretot, el nou complex que s’inaugurarà aquest estiu a Manchester pretén ser una manera de vendre la mar-ca City als pares dels joves futbolis-tes. L’Academy serà un centre de tecnificació i projecció de talent, però també un ham. Les instal·laci-ons han de servir perquè els pares de les futures promeses es decantin

pel City a l’hora de prendre una de-cisió sobre el seu fill. A diferència del futbol espanyol, monopolitzat per Barça i Madrid, al Regne Unit hi ha diversos equips de primer nivell, que s’han de repartir el pastís. La ració és sempre més petita. A més, geogràficament el City competeix directament amb dos grans rivals, ubicats en un radi reduït: el veí Uni-ted i el Liverpool. En pocs quilòme-tres molta competència que reque-reix molt poder de convicció per no quedar enrere i perdre la batalla del futur.

A l’estiu el City tindrà el hardwa-re enllestit; el programari és cosa d’un català d’adopció, Txiki Begiris-tain, l’home encarregat de marcar el patró de joc del club de Manchester. Les seves línies mestres, aplicades al primer equip, les han d’assumir tots els conjunts de la base per jugar tots a una única cosa. Una idea que, de ben segur, als seguidors del Barça els és molt familiar.e

Filial Tot i les grans inversions, el futbol anglès té problemes amb els sub-21

LA NOVA LLAR DEL CITY

El club anglès creix i unifica recursos al voltant de l’Etihad

Stadium. MCFC

Els números d’un projecte ambiciósMonumental

80 Les hectàrees que ocupa la City Football Academy

L’est de Manchester canvia d’imatge totalment: el City cons-truirà 80 hectàrees de camps d’en-trenament al costat de l’Etihad Stadium.

150 Els milions que ha costat el projecte, segons la premsa

Malgrat que no hi ha xifres oficials, el mateix Manchester City remet a les informacions dels mitjans lo-cals sobre el cost de la nova ciutat esportiva: 150 milions d’euros.

400 Els jugadors del futbol base que gaudiran de les instal·lacions

Les instal·lacions permetran dis-posar de 12 terrenys de joc per als 400 jugadors de les categories in-feriors dels citizen que podran gau-dir de la nova acadèmia.

16,5 El nombre de camps d’entrenament que s’estan fent

Setze camps d’entrenament i mig camp per entrenar els porters. El doble dels que té actualment el Barça o l’actual campió d’Europa, el Bayern Munic.

34

esportsDILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

“Tenim jugadors per fer el que millor sabem fer, tenir la pilota”

BARÇA

ALBERT LLIMÓS MANCHESTER (ENVIAT ESPECIAL)

El lateral argentí Pablo Zabaleta (Buenos Aires, 1985) reviurà di-marts els seus duels contra el Bar-ça. Després de tres temporades a l’Espanyol, viu el seu sisè any al Manchester City, on s’ha fet un ha-bitual de la banda dreta tot i les mili-onàries inversions que cada any fa el club anglès.

Com s’afronta un partit com el del Barça? Quan jugues contra equips com el Barça, un dels millors del món, t’has de prendre l’eliminatòria amb mol-ta il·lusió, pensar que estem en la fa-se decisiva i que en els últims anys hem crescut en aquesta competició. Hem de fer un bon partit de locals, davant de la nostra gent, per treu-re avantatge de cara al duel del Camp Nou.

¿Ha donat consells als seus com-panys de vestidor per aturar Messi? No puc donar consells, és impossi-ble contra aquest tipus d’equips. Simplement has de tenir un dia per-fecte, ser sòlid en l’aspecte defen-siu. Tenen molta qualitat a dalt, no només has d’estar pendent de Mes-si, hi ha també Neymar, Pedro, Ale-xis... Són jugadors molt ràpids, no pots cometre errors.

Després d’ensopegades contínues a la Champions, aquest any són on volien i els tocava. La prioritat era crear un bloc com-petitiu per a totes les competicions, això era la idea inicial. Ara tenim la possibilitat al mes de febrer de po-der guanyar quatre títols i comença a ser una fase clau per saber quines possibilitats tindrà el City per aixe-car trofeus d’aquí al maig. A la Champions toca el Barça i a la Pre-mier la cosa està molt igualada, hi ha lluita. El Tottenham es pot acos-tar als equips de dalt, i per això de vegades hi ha gent que busca dis-treure amb declaracions sense sen-tit [una menció a les referències contínues de José Mourinho sobre el City].

¿Ja ha parlat amb Leo Messi per calmar-lo? No, encara no.

¿Se li pot disputar la possessió de la pilota al Barça? Hem de saber i pensar que tenim ju-gadors per proposar el que millor sa-

Errors “Contra el Barça has de tenir el dia perfecte” Cor “Sé el que significa per als periquitos guanyar el Barça” Caràcter “Hem de ser ofensius i molt agressius”

Zabaleta va jugar contra el Barça quan era defensa de l’Espanyol. L’argentí fa sis anys que és al Manchester City. LINDSEY PARNABY / EPA

bem fer, tenir la possessió, ser ofen-sius i molt agressius. Òbviament, no m’enganyaré, ells tenen jugadors de molta qualitat que volen tenir sem-pre la pilota, i per això has de jugar amb molta intensitat i no cometre errors, perquè ho pagues car.

¿Un duel entre dos equips que te-nen la mateixa idea futbolística? Certament, es tracta de dos equips que aposten per jugar un bon futbol, dos blocs amb molta qualitat indivi-dual, i això és important de cara a l’espectacle.

Arriben amb dubtes a la columna vertebral. ¿Hi seran Fernandinho i Agüero? No ho sé. Estem patint baixes im-portants. Per a aquests partits deci-sius pretens tenir tota la plantilla, però has de saber conviure amb això:

de vegades en moments clau pots perdre alguns dels teus pilars.

Per a vostè, pel seu passat blanc-i-blau, ¿és una eliminatòria amb un sabor especial? He pogut jugar al Camp Nou més d’una vegada, no només amb l’Espa-nyol, també amb el City. Per a tots nos-altres serà especial; de fet, ja vam gua-nyar 0 a 1 en un Gamper amb un gol de Martin Petrov, però això no hi tin-drà res a veure, hem de fer-ho bé a ca-sa per tenir opcions al Camp Nou.

Però una mica diferent sí que ho és per a vostè... [Somriu.] He jugat tres anys a l’Es-panyol, sé que el que significa per a tots els periquitos guanyar el Barça, i estic segur que la majoria dels afici-onats de l’Espanyol seran del City durant aquesta eliminatòria.e

Pablo ZabaletaJUGADOR DEL MANCHESTER CITY

Martino s’emporta 23 jugadors cap a

Manchester

championsleague

Després de derrotar el Rayo Vallecano dissabte a la nit, el Barça va fer ahir una sessió de recu-

peració a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Jo-an Gamper. Martino va comptar també amb el futbo-lista del conjunt filial Sandro, que va treballar al cos-tat del grup en un matí gris. Tant l’argentí Leo Messi com el brasiler Neymar, recuperats de les seves res-pectives malalties, es van exercitar amb normalitat a la Ciutat Esportiva.

Martino va donar després d’aquest entrenament la llista de convocats per jugar el partit d’anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. L’únic ju-gador disponible que es queda a Barcelona és Isa-ac Cuenca. El Barça surt aquest matí cap a Manches-ter, on s’entrenarà a l’escenari del partit després d’una roda de premsa de Gerard Piqué i el mateix Martino. La llista de convocats la formen els porters Valdés, Pinto i Oier; els defenses Montoya, Piqué, Puyol, Bartra, Jordi Alba, Adriano i Alves; els migcam-pistes Cesc, Xavi, Iniesta, Mascherano, Busquets, Song, Afellay i Sergi Roberto, i els davanters Pedro, Alexis, Messi, Neymar i Tello.

El president del club, Josep Maria Bartomeu, lide-ra l’expedició blaugrana. Alguns directius participa-ran avui en un acte per presentar Catalunya com a destinació turística, organitzat pel club juntament amb l’Agència Catalana de Turisme i la Cambra de Co-merç de Barcelona. A més, demà se celebrarà una jornada sobre el Barça i la cultura catalana que tin-drà com a eix central una conferència del vicepre-sident de l’àrea institucional, Carles Vilarrubí.

TONI PADILLA ❊ BARCELONA

Martino durant l’entrenament d’ahir a la Ciutat Esportiva. MIGUEL RUIZ / FC BARCELONA

Piqué torna a Manchester, la ciutat on va jugar amb el United. MIGUEL RUIZ / FC BARCELONA

35

esportsara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

Roger Brosel al túnel de sortida al terreny de joc de l’estadi del Manchester City. El periodista mataroní dirigeix la televisió del rival del Barça. ARA

Just quan feia un any del gol cinematogràfic de Sergio Agüero, i ja amb Ferran Soriano al capdamunt de l’organigrama de gestió del

Manchester City, el club va enten-dre que, en un nou graó de la seva expansió global, calia reformular els continguts audiovisuals que els ci-tizens ja produïen per als seus afi-cionats. L’objectiu era millorar la qualitat de la producció i aconseguir una millor explotació i distribució de les imatges de què podia disposar el servei televisiu del Manchester City. I, igual com va succeir en el conjunt de l’estructura, el professi-onal amb el perfil adient per mate-rialitzar aquesta idea era a Catalu-nya. Des del juny de l’any passat, el periodista mataroní Roger Brosel, a punt de bufar trenta-sis espelmes, dirigeix City TV des d’un modest edifici d’oficines contigu a l’Etihad Stadium. Brosel va acumular expe-riència en la gestió i edició de con-tinguts futbolístics a TV3 i a Gol Te-levisión, però també va participar en els operatius del Mundial de Sud-àfrica i de la Copa d’Àsia. I, com que és de fàcil deducció, maneja amb solvència la llengua dels New Order, havent servit a la divisió europea del canal d’informació econòmica Bloomberg.

Brosel planifica l’ús dels recur-sos humans i tècnics de què dispo-sa la televisió del City i ho combi-na amb la tasca de tria i supervisió dels continguts, tot i que sovint es torna a enfundar l’elàstica de peri-odista, micro a la mà, quan els ci-tizens espanyols esdevenen prota-

De Mataró a can Citygonistes. Aquest accés als jugadors, pràcticament vetat als mitjans con-vencionals a Anglaterra, és l’ele-ment diferencial que proposa City TV, de franc, a qui visita la web del club o el canal citizen a YouTube. “La principal virtut d’un canal de club seria poder transmetre partits en directe”, comenta Roger Brosel per a l’ARA. “Com que això, en el nostre cas, no és possible, la nostra aposta ferma és el vídeo on demand, perquè el nostre seguidor pugui veure quan vulgui, sense estar con-dicionat per la graella, com en un

canal convencional, contingut en formats molt diversos. Produïm des de clips de vint segons amb cu-riositats dels entrenaments fins al Tunnel Cam, un espai d’un quart d’hora en què condensem tot el que ocorre en el túnel de vestidors de l’Etihad Stadium en un dia de par-tit. Tot és exclusiu, però gratuït, perquè prioritzem l’expansió glo-bal del club a generar ingressos di-rectes: el Tunnel Cam del partit de Lliga contra el Chelsea ja ha tingut 485.000 visites”.

Can City City TV també posa a disposició dels internautes els resums dels partits, respectant els embargaments mar-cats pels posseïdors dels drets (el ví-

EL GERMÀ PETIT

JORDI SUNYER PERIODISTA DE TELEVISIÓ DE CATALUNYA

deo del duel contra el Barça no es penjarà fins dijous), i aporta una porció significativa dels continguts de Can City, una aplicació per a mò-bil ja disponible, dissenyada a posta per a la visita blaugrana, amb infor-mació pràctica i vídeos sobre l’equip i la seva ciutat.

El rei i les engrunes El modus operandi de la televisió del City i el pes de l’exclusivitat en la se-va oferta són traços que esbossen una forma genuïna de processar la informació futbolística. Brosel ad-met el matís de coordinar un canal de club, pensat per a supporters que no busquen controvèrsia sinó viure, de més a prop, el dia a dia de l’equip. Però adverteix: “Aquí, qui té drets és el rei. Qui no, només té engrunes. No com a Espanya, on totes les ca-denes acaben tenint els resums dels partits. Disposar de drets, a Angla-terra, permet elaborar programes més analítics, amb una interpreta-ció més profunda del que ocorre al camp. Sempre he pensat que el pe-riodisme esportiu ha de parlar no-més d’esport, i aquí això és més ha-bitual perquè, a part del futbol, tam-bé es fa un seguiment exhaustiu del rugbi o el criquet. A Espanya tot es focalitza en el futbol, Barça i Ma-drid; aquí no hi ha tanta premsa de samarreta i la cobertura és més equilibrada”.

Justament l’equilibri aconsella que Brosel refusi tota petició de pro-nòstic. Però avisa: viatgeu abrigats. A Manchester s’hi pot viure una ex-periència laboral enriquidora, però el fred i el vent són implacables.

Responsabilitat El mataroní Roger Brosel dirigeix des de l’any passat la televisió del Manchester City

El Madrid supera el Getafe sense problemes (0-3)

enbreu

Xabi Alonso lluitant per una pilota durant el partit contra el Getafe. JUANJO MARTÍN / EFE

PRIMERA DIVISIÓ

EQUIP PT

1 Barça 60

2 Reial Madrid 60

3 Atlètic de Madrid 60

4 Athletic Club 44

5 Vila-real 40

6 Reial Societat (-1) 37

7 Sevilla 32

8 València 32 9 Espanyol 32 10 Llevant 32 11 Celta de Vigo 29

12 Granada 27

13 Osasuna 26

14 Elx 26

15 Almeria 25

16 Getafe 25

17 Màlaga (-1) 24

18 Valladolid 21

19 Rayo Vallecano 20

20 Betis 14

Classificació

Elx - Osasuna 0 - 0

Atlètic de Madrid - Valladolid 3 - 0

Llevant - Almeria 1 - 0

Barça - Rayo Vallecano 6 - 0

Vila-real - Celta de Vigo 0 - 2

Granada - Betis 1 - 0

Getafe - Reial Madrid 0 - 3

Athletic Club - Espanyol 1 - 2

Sevilla - València 0 - 0

Màlaga - Reial Societat Demà 22.00

Resultats

Lliga BBVA - 24a jornada

Per a més informació www.ara.cat/esports/futbol

L’equip de Juan Antonio Pizzi va defensar l’empat a 0 amb deu homes du-rant 40 minuts després de l’expulsió de Ricardo Costa, però va endur-se un punt del camp del Se-villa en el duel entre equips amb aspiracions europees. Diego Alves va tornar a demostrar la se-va condició d’expert a aturar penals evitant el gol de Rakitic des dels 11 metres. L’afició local va protestar per l’actuació d’Álvarez Izquierdo.

El València salva un punt a

Sevilla (0-0)

Onze atesos al Madrigal

PRIMERA DIVISIÓ

El centre mèdic instal·lat al Madrigal va atendre després del llançament d’un pot de gas lacrimo-gen durant el partit del Vila-real i el Celta un to-tal d’onze aficionats.

Quatre espectadors més van ser derivats a centre ambulatoris per atacs d’ansietat i pels efectes del gas. La policia treba-lla per identificar el res-ponsable del llançament.

El Reial Madrid no va ha-ver de suar gaire per su-perar el Getafe (0-3) i se-guir mantenint el triple empat al capdamunt de la classificació de Primera

Divisió, juntament amb el Barça i l’Atlètic de Madrid. Jesé (minut 5), Benzema (minut 26) i Modric (mi-nut 65) van ser els autors dels gols dels blancs.

36

esportsDILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

L’Everton jugarà els quarts de final de la Copa anglesa

enbreu

Baines celebrant un dels gols de l’equip de Robert Martínez contra el Swansea. NIGEL RODDIS / EFE

FUTBOL ANGLÈS

Lliga Adelante - 26a jornada

Per a més informació www.ara.cat/esports/futbol/2a_divisio

El Girona va superar 6-0 el Lugo, una golejada histò-rica a Montilivi que no suc-ceïa des de la temporada 1957-58. El conjunt de Ja-vi López, que no guanya-va des de la jornada 13a, va jugar un partit amb rit-me, intensitat i velocitat, davant un rival que no es va trobar mai còmode so-bre la gespa. Juanlu, Mi-gue, Ivan López, Gerard Bordas, Pavón (p.p.) i Ti-mor van ser els golejadors d’una tarda a Montilivi per a la història.

El Girona es retroba amb el triomf golejant

Bàlsamic triomf del Sangra

FUTBOL FEMENÍ

El Sant Gabriel va gua-nyar l’Espanyol (3-2) i s’acosta a la Copa de la Reina. Els gols de Villa-grasa, Laura i Sandra van neutralitzar els de Palo-ma i Débora. Sonada va

ser també la victòria del Llevant Les Planes a Va-lència (0-1), que el situa a tres punts de la salvació. D’altra banda, el Barça no va fallar a casa contra l’Oviedo Moderno (4-1).

L’Everton, entrenat per Robert Martínez, va der-rotar el Swansea per 3-1 i es va classificar per als quarts de final de la Copa. El seu rival serà l’Arsenal,

botxí del Liverpool (2-1). El Manchester City els ju-garà contra el Wigan. El Brighton, entrenat per Òscar García, juga avui els vuitens contra el Hull.

EQUIP PT 1 Éibar 45

2 Deportivo 43

3 Recreativo 43

4 Sporting 42

5 Numància 37

6 Saragossa 37

7 Lugo 37

8 Múrcia 36

9 Las Palmas 35

10 Mallorca 35 11 R. Jaén 34

12 Còrdova 34

13 Barça B 34 14 Tenerife 34

15 Ponferradina 33

16 Alcorcón 32

17 Sabadell 31

18 Hèrcules 31

19 Alabès 30

20 Girona 30

21 Reial Madrid Castella 30

22 Mirandés 30

Classificació

Tenerife - Saragossa 1 - 1

R. Madrid Castella - Barça B 3 - 1

Éibar - Sabadell 1 - 0

Mallorca - Hèrcules 0 - 1

Jaén - Las Palmas 3 - 0

Deportivo - Sporting 1 - 1

Ponferradina - Alcorcón 0 - 2

Alabès - Múrcia 0 - 1

Girona - Lugo 6 - 0

Recreativo - Mirandés 1 - 0

Numància - Còrdova 3 - 0

Resultats

LLIGA

L’Espanyol s’endú el joc de la inconsciència i taca San Mamés

mit que patiria. De fet, Valverde ha-via avisat en la prèvia de l’habilitat periquita per fabricar una dinàmi-ca de joc incòmoda. Sense poder trobar el seu domini habitual amb la pilota, l’Athletic va haver d’ac-ceptar la batalla física per trobar les ocasions. Aduriz, de cap, va estave-llar una rematada al pal que havia sorprès Casilla, que poc després va haver de volar per evitar que Rico empatés.

L’Athletic s’estirava, però tampoc va abocar-se a l’atac perquè l’Espa-nyol hi responia. I ho feia amb con-tundència defensiva i un instint mag-nètic a les botes de Sergio García, que va fabricar-se controls, girs àgils, al-gun túnel, xuts intimidadors i, fins i tot, una assistència amb relliscada que Stuani, amb un remat al pal, no va aprofitar.

Era previsible que el partit canvi-aria després del descans, perquè l’Athletic va arriscar. Valverde va sac-sejar el seu mig del camp per intentar que es notés menys l’absència del san-cionat Iturraspe. Sense temps per me-surar si havia tingut efecte, Gurpegi va empatar després d’una falta mil·limè-tricament picada per Ibai Gómez.

Però l’Espanyol seguia jugant sen-se res a perdre i Colotto, gairebé sen-se voler, va fer l’1-2 a la sortida d’un córner. Va començar llavors la guer-ra per resistir que, fins i tot, va acos-tar-lo a l’1-3. Paparra en els marcat-ges, concentrat i viu en totes les tran-sicions, l’equip va protegir la seva frontal i va esperar el contraatac de-cisiu, el detall que acabés de sorpren-dre un Athletic desesperat. Resignat a patir la primera derrota en Lliga al seu estadi.e

La fermesa defensiva va permetre a l’Espanyol ser el primer equip a guanyar en Lliga a Bilbao. RAFA RIVAS / AFP

Els blanc-i-blaus trenquen la imbatibilitat del feu basc en Lliga

Crònica

NATALIA ARROYO BARCELONA

V a ser el més apassionat. El més entregat a la boge-ria, el més còmode en el descontrol. L’Espanyol, amb un desplegament fí-

sic deliciós, va derrotar un Athletic desubicat i va esquitxar el nou San Mamés, que es conservava verge de derrotes en Lliga des que es va inau-gurar. Colotto va desfer l’empat amb què Gurpegi havia neutralitzat el gol de Sergio García. Els periquitos, al contraatac, van poder fer més con-tundent el cop de puny a Bilbao, on ahir van sumar tres punts que els dei-xen més a prop d’Europa que del des-cens.

Entrega total Fa olor de nou, però transpira la ma-teixa passió de sempre, la mateixa at-mosfera d’heroïcitat i puresa futbo-lística. La Catedral mai deixa de ser-ho encara que se li hagi rentat la ca-ra i els partits que acull són sempre un retorn a la noblesa del joc. A una voluntat única de sumar el triomf, sense reserves. L’Espanyol ho sabia abans de viatjar a Bilbao i va trepitjar la gespa del nou San Mamés preparat per a tot, convençut.

El duel, des del començament, va tenir aquell aire d’inconsciència en què el conjunt de Javier Aguirre se sent tan còmode. Pilotes dividides, de-fenses obertes, lluites aèries. Joc ver-tiginós, camp per córrer, futbol d’àrea a àrea. Qui més ràpid s’hi va adaptar va ser l’Espanyol, que va donar el primer ensurt amb un xut de Sergio García que Gorka va refusar a córner amb una mà al pal curt. Va ser l’avís del que vindria només tres minuts després. El de Bon Pastor va esmunyir-se entre centrals per trepitjar l’àrea i batre el porter basc amb un xut creuat i ras.

El 0-1 no va canviar les intenci-ons. Està prohibit especular a San Mamés. Tampoc va alterar gaire l’Athletic, que semblava tenir assu-

Intensitat durant 90 minuts per igualar forcesLes claus

L’absència d’Iturraspe

L’Athletic va trobar a faltar el seu cervell, Iturraspe, sancionat. San José no va poder aportar prou con-trol al primer temps i, tot i millo-rar amb Morán al segon, va ser menys poderós al mig del camp.

Concentració a l’àrea

No va poder evitar algun ensurt en accions aèries a l’àrea (com l’1-1 de Gurpegi o el pal d’Aduriz), però l’Espanyol va protegir amb inten-sitat les centrades a l’àrea per blo-quejar l’Athletic.

Athletic 1

Espanyol 2 Athletic: Iraizoz; Iraola, Gurpegi, Laporte (46’ Erik Mo-rán), Balenziaga; San José, Mikel Rico, Ander Herrera (68’ De Marcos); Susaeta (77’ Muniain), Ibai Gómez i Aduriz. Entrenador: Ernesto Valverde

Espanyol: Casilla; J. López, Colotto, Héctor Moreno, Fuentes; V. Sánchez, D. López, Abraham (63’ Álex); Stu-ani, Sergio García (90+2’ Jhon Córdoba) i Simão (72’ Piz-zi). Entrenador: Javier Aguirre

Gols: 0-1 S.García (6’), 1-1 Gurpegi (51’), 1-2 Colotto (65’).

Àrbitre: Undiano Mallenco. Comitè navarrès.

Targetes grogues: Aduriz (30’), D. López (46’), Colotto (51’), Gurpegi (82’). T. vermelles: Aduriz (87’)

Estadi: San Mamés. Uns 36.000 espectadors

El talent de Sergio García

L’estat de forma de Sergio García és especialment dolç. El de Bon Pastor va ser l’única referència ofensiva d’un Espanyol que va ata-car amb fe. Ell va obrir el marcador i va ser clau en els contraatacs.

El discurs d’Aguirre

El tècnic va voler rebaixar la possi-ble eufòria periquita i va recordar que “la realitat és que a l’equip li falten deu punts per als 42”. Aguir-re va celebrar un triomf “impor-tantíssim”, però amb prudència.

37

esportsara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

El món ja pot tremolar quan un anglès té una idea. Si tres senyors de Leicester decideixen conquerir l’Índia, poden

fer-ho. I si un altre decideix arribar al pol Sud, pot fer-ho o convertir la seva derrota en una epopeia. Així són els anglesos, com Michael Ed-wards, de Cheltenham, un noi que va aficionar-se a l’esquí per la tele-visió. Encaparrat a triomfar en aquest esport, es gastava els estalvis volant als Alps. Havia decidit que se-ria olímpic, però sempre quedava fora de les convocatòries per poc.

Així que va decidir fer les maletes i anar-se’n a Lake Placid, l’estació d’esquí de l’estat de Nova York on s’han fet dos Jocs. Entrenant-se amb duresa, Edwards es preparava per als trials olímpics dels Jocs de Calgary del 1988. Quan tornava al modest pis que tenia llogat feia nú-meros, ja que s’estava quedant sen-se diners. Al final es va quedar sen-se. Obligat a treballar per pagar-se els entrenaments, aquest english-man in New York va tenir una idea: passar-se als salts de trampolí, una disciplina molt més econòmica i que cap britànic practicava. La idea va funcionar: va ser l’únic britànic apuntat a les eliminatòries i es va classificar per als Jocs amb uns salts molt curts. Poc més es podia espe-rar d’un atleta que no feia més d’un any que practicava els salts d’esquí.

Edwards es va apuntar a la Copa del Món de salts per preparar els Jocs gràcies a una beca de les autori-tats britàniques, i es va fer famós per les seves caigudes i per la seva falta d’estil. La premsa el va batejar Mr. Magoo per les seves ulleres passades de moda, i cada cop que rodava per la neu es feia més famós. Edwards, pe-rò, va acabar convertit en objecte de polèmica. Als periodistes i als espor-tistes de nacions amb tradició en es-ports d’hivern Edwards no els feia gràcia, ja que rebaixava el nivell i fe-ia que es parlés dels salts en to bur-leta. Els britànics, en canvi, admira-ven la seva capacitat de sacrifici i el van batejar com Eddie The Eagle. Fi-nalment, als Jocs del 1988 Edwards va aconseguir clavar els dos salts sense caure. Però van ser dos salts molt curts, de 70 i 90 metres, pels quals va sumar menys de la meitat dels punts que els medallistes. El 1990 el COI va crear una norma per evitar que nous aventurers fessin com aquest anglès, i va establir una norma per ser olímpic en salts: ser entre els primers 50 classificats de les proves oficials.

Avui en dia, Eddie The Eagle, amb les seves galtones vermelles, admet que la major part del que gua-nya és gràcies a actes publicitaris en què parla dels seus salts. Segueix pa-tint per arribar a finals de mes.

L’anglès que va decidir volar com

una àguila als Jocs

ALLEGRO MA NON TROPPO

TONI PADILLA CAP D’ESPORTS

MARTÍ MOLINA

Set triomfs consecutius a la Copa de la Reina no poden ser atribuïbles només a l’at-zar. I menys si es té en comp-te que l’equip en qüestió

acumula més de cent victòries conse-cutives en les competicions nacionals. Són les noies del Club Natació Saba-dell, possiblement el millor grup de waterpolo femení del moment. Un conjunt que ha arrasat els últims anys i que manté intactes les ganes de gua-nyar. Ahir va ampliar el seu palmarès derrotant el CN Mataró a la final de Copa per un contundent 15-3.

“És cert que érem les favorites, però ho havíem de demostrar a l’ai-gua”, explica Maica Garcia, designa-da la millor jugadora del torneig. “Si no anéssim al 100%, no arribarien aquests resultats”, afegeix la porte-ra Laura Esther, que tan sols va en-

Reportatge

WATERPOLO - COPA DE LA REINA

El regnat inqüestionable de les noies del CN Sabadell

caixar tres gols en un partit que no va tenir gaire història, en part per-què les nedadores del Maresme van acusar el desgast físic de la semifinal contra el Sant Andreu.

El Mataró es va avançar però les sabadellenques van aconseguir un parcial de 8-0 per marcar al descans amb el partit sentenciat (8-1) i re-matar-lo els dos últims quarts. Jenny Pareja i Maica Garcia, amb quatre gols cadascuna, van ser les màximes anotadores del partit, mentre que Ciara Gibson va aconse-guir les tres dianes del Mataró.

Els petits objectius “Afronten tots els partits al màxim i no les has de perseguir durant la setmana perquè s’entrenin fort”, ex-plica Nani Guiu, el tècnic d’un equip que s’entrena de dilluns a divendres –a vegades fent doble sessió–, que passa habitualment pel CAR de Sant Cugat i que fa un amistós setmanal amb l’equip juvenil masculí. “No hem d’oblidar que això és esport,

que les noies són les vigents cam-piones i que el CN Sabadell és el rival a batre”, afegeix Guiu.

En alguns casos, com en la competició estatal, la superioritat del CN Sabadell és molt evident i per això les jugadores busquen fórmules per no perdre la concen-tració. “Ens marquem petits ob-jectius en cada quart. Un d’ells pot ser no encaixar cap gol. Si ho aconseguim, voldrà dir que hem fet un treball perfecte en defen-sa”, diu Laura Esther. “Ens conei-xem moltíssim. Estem molt ben compenetrades. Sabem que en atac les coses ja van sortint i que hem de treballar per minimitzar els errors en defensa”, afegeix Maica Garcia, que té entre cella i cella el desig de seguir guanyant.

Fam de victòria A part dels set títols consecutius de Copa, el CN Sabadell és el vi-gent campió d’Europa i de la Su-percopa europea. També ha gua-nyat les últimes tres Lligues i és l’equip que aporta més jugadores a la selecció espanyola. Aquesta temporada manté el nivell de joc i, un cop guanyada la Copa, el se-güent repte és classificar-se per a la final four europea: jugaran els quarts de final a Can Llong con-tra l’Olympiacos amb avantatge de l’anada (9-10).e

Les jugadores del Sabadell amb la copa guanyada davant la seva afició després de superar el Mataró a la final. RFEN

Derroten el Mataró per aixecar la setena Copa seguida

Les frases

Maica Garcia JUGADORA CN SABADELL

“Sabem que en atac les coses ja surten. Ens hem de preocupar per ser fiables i minimitzar errors defensius”

Final Les noies de Nani Guiu van ser clarament superiors i van vèncer per 15-3

HOQUEI PATINS FEMENÍ

El Voltregà aconsegueix la seva cinquena Copa de la Reina JORDI GRAELL

BARCELONA. El Voltregà va gua-nyar la seva cinquena Copa de la Reina d’hoquei patins després de superar en la final el Manlleu per 1-3. En un Pavelló Municipal de Lloret força ple, el Manlleu, amb un plantejament ultradefensiu, va aprofitar un contraatac per avan-çar-se en el marcador gràcies a un gol de Nara López. Les noies de

David Bou, però, van pressionar a la porteria defensada per Ester To-sar i abans del descans van aconse-guir restablir l’empat amb un gol d’Anna Romero.

Tot just començar la segona part, Natasha Lee, que uns instants abans havia enviat una pilota al pal i que va acabar sent escollida MVP de la fi-nal, va avançar per primer cop el Voltregà. El Manlleu va decidir obrir-se per buscar almenys un gol

que forcés la pròrroga, però les faltes directes van acabar dictant sentència entre els dos equips osonencs. Mentre que en la dese-na falta del Voltregà la jugadora del Manlleu Yolanda Font va to-par amb la bona resposta de La-ia Vives, en la desena falta del Manlleu Berta Tarrida no va des-aprofitar l’oportunitat per anotar el gol de la tranquil·litat a cinc mi-nuts per al final.e

Laura Esther JUGADORA CN SABADELL

“Ens anem marcant petits objectius, com no encaixar gols. Si ho aconseguim és que hem fet un partit perfecte”

Nani Guiu ENTRENADOR CN SABADELL

“Afronten tots els partits al màxim i no les has de perseguir durant la setmana perquè s’entrenin fort”

Tàctica El Manlleu, defensiu, va avançar-se primer en el marcador

38esports

DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

ATLETISME

“No puc viure de l’atletisme, però així corro més tranquil”

ment, a viure de l’atletisme. Defensa que els seus bons resultats són fruit, precisament, de la tranquil·litat de te-nir una nòmina a final de mes: “Grà-cies a la feina no pateixo per lesionar-me i quedar-me sense res. Puc córrer més tranquil perquè sé que no de-penc només d’això”. Una postura comprensible considerant que tota la família depèn del seu sou i que el ca-mí per arribar fins on és ara ha estat llarg i complicat.

Una cursa molt més llarga Amazic nascut al Marroc fa 28 anys, Omar Oughzif no havia corregut se-riosament fins fa cinc anys. Els seus pares van immigrar a Catalunya quan era adolescent i ell es va quedar al seu poble, Amgane, sobrevivint de feina en feina. Reunir-se amb la fa-mília, que s’havia instal·lat a Cerve-ra, no va ser gens fàcil. Per poder en-trar a l’Estat va haver de pagar 6.000 euros a una màfia, que l’any 2008 el va embarcar de polissó en un vaixell. “Em van amagar dins d’un matalàs. El viatge va durar quatre hores i de-víem estar a 60 graus”, recorda amb certa angoixa. Un cop a la capital de la Segarra al principi les coses tam-poc van ser fàcils. Aconseguia algu-nes feines de paleta gràcies als amics, però la situació irregular i la crisi econòmica no li permetien dei-xar enrere la precarietat.

Un dia li van proposar d’inscriu-re’s en una cursa a Cervera. “Estava en ple Ramadà i no m’havia entrenat

gens”, recorda. Però ho va provar, va arribar entre els primers i va deixar tothom bocabadat. Va participar en diverses curses com a aficionat fins que li van proposar preparar-se de manera sistemàtica i començar a córrer seriosament. La gran recom-pensa va arribar finalment de la mà de la Joventut Atlètica de Sabadell, que va decidir fitxar-lo i li va oferir una feina fixa. Ara té registres de professional, però no pot fer el salt definitiu perquè necessita treballar. Una situació que podria semblar in-justa, però Oughzif no té ni una pa-raula de retret. “L’atletisme m’ha obert totes les portes que necessita-va. Si no tinc temps per entrenar-me més i millorar no passa res. La vida és així”, conclou.

Un esport en hores baixes “Desgraciadament el cas de l’Omar no és una excepció. Poquíssims atle-tes poden viure d’aquest esport a Es-panya”, apunta Josep Maria Anten-tas, vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme. La disminució dràstica de beques, incentius i sub-vencions ha afectat totes les discipli-nes d’aquest esport. El corredor Car-les Castillejo, que fa uns anys sí que podia viure de l’atletisme, confirma que estan sumits en una paradoxa perversa: “Necessitem altres fonts d’ingressos. Això fa que ens entre-nem i descansem menys, cosa que, inevitablement, comporta una bai-xada del rendiment”.e

Oughzif no pot entrenar-se més perquè ha de mantenir la família

Omar Oughzif va pujar al podi de la Mitja Marató de Granollers el 2 de febrer. Va travessar la línia de meta tercer, a només dos minuts del plusmarquista mundial kenià Wilson Kipsang. CRISTINA CALDERER

IU ANDRÉS TERRASSA

El dia 2 de febrer, Omar Oughzif va travessar la meta de la prestigiosa Mitjà Marató de Grano-llers a només dos minuts

del plusmarquista mundial Wilson Kipsang, que ostenta el rècord del món dels 42 quilòmetres. Però mentre Kipsang se’n va poder anar a l’hotel a descansar i preparar el vi-atge cap a una altra gran cursa, Oughzif se’n va anar a dormir d’ho-ra al seu pis de Sabadell. L’endemà s’havia de llevar a les 5 del matí, com cada dia, per entrar a la fàbrica on treballa des de fa dos anys.

Els últims registres d’Oughzif el si-tuen entre els millors atletes de fons de tot l’Estat i, amb permís dels ara le-sionats Carles Castillejo i Jaume Lei-va, el converteixen en el millor corre-dor català del moment. El mèrit és encara superior si es té en compte que la seva situació personal l’obliga a tre-ballar moltes hores dret i li pren temps d’entrenament i de descans. “Si aquest home s’entrenés matí i tar-da, com els altres, tindria marques de nivell internacional”, assegura el seu entrenador, Domingo López, que el veu preparat per fer el salt a la mara-tó. Oughzif, però, no té cap pressa per trencar els registres ni aspira, de mo-

Reportatge

■ Kiplagat bat el rècord del món a la Mitja Marató de Barcelona

Gairebé 15.000 corredors van participar en la 24a edició de la Mitja Marató de Barcelona. La keniana Florence Kiplagat va establir un nou rècord del món femení després de liderar la cursa en tot moment, amb un temps d’1:05:12, amb què va trencar la marca de l’etíop Atsede Baysa del 2013. Per la seva banda, el kenià Eliud Kipchoge va guanyar en categoria masculina amb un temps d’1:00:52. Els catalans Iván Espílez i Laia Andreu van ser els primers corredors locals a creuar la línia de meta.

■ El Noia Freixenet guanya el derbi de l’Alt Penedès de l’OK Lliga

El Noia es va imposar en el derbi de l’Alt Penedès gràcies a Aleix Esteller, que quan faltava un minut i mig per al final va marcarel gol que va suposar el 7-6 definitiu contra el Vilafranca Capital del Vi. D’altra banda, l’ICG Software Lleida va derrotar el Monbus Igualada per 6-4 amb un hat trick de Lluís Rodero, i el Reus Deportiu va apallissar el Vilanova per 13-3.

■ La UE Santboiana aprèn a patir i derrota el Getxo a casa (24-19)

La UE Santboiana va superar el Getxo i va sumar la quarta victòria de la temporada (24-19) a la Divisió d’Honor de rugbi. El conjunt català va haver de remuntar el marcador advers al descans (7-14) i es va acabar imposant amb les marques d’Apikotoa, Serex i Fede González.

enbreu

■ Ferran Terra, desqualificat en el supergegant dels Jocs de Sotxi

El català Ferran Terra va ser desqualificat del supergegant dels Jocs Olímpics de Sotxi després de saltar-se una porta. El noruec Kjetil Jansrud, flamant campió olímpic, va aconseguir la quarta victòria olímpica consecutiva per al seu país en un supergegant després d’acabar la prova amb un temps d’1:18.14. La plata va ser per al nord-americà Andreu Weibrecht i el bronze per al canadenc Jan Hudec i el veterà nord-americà Bode Miller, de manera compartida.

ANDREU DALMAU / EFE

KARL-JOSEF HILDENBRAND / EFE

39

esportsara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

À. GOZALBO / M. CAMPDERRÓS BARCELONA

La millor versió del Fiatc Joventut que ha passat pel Palau Blaugrana en els últims anys va vendre ahir cara la seva derrota contra

el Barça (88-79). Tot i no tenir rebot ofensiu i perdre massa pilotes, l’equip verd-i-negre va competir molt bé a Barcelona, on un total de 6.003 espectadors van presenciar un disputat derbi català en directe.

El Barça, que va tenir Bostjan Nachbar (19 punts), Erazem Lorbek (17) i Brad Oleson (16) com a mà-xims anotadors, mai va aconseguir tenir una renda de 10 punts contra un Fiatc Joventut que va intentar els mateixos tirs de dos (12/27) que de tres (15/27). El percentatge d’encert va ser superior en els triples (56%).

“El tema de les pèrdues de pilota ha sigut definitiu. Intentar guanyar al Palau Blaugrana amb 22 tirs menys és una utopia”, va analitzar Salva Maldonado, que va marxar sa-tisfet amb el rendiment del seu equip. “Hem vist un bon partit de bàsquet. Els meus jugadors han llui-tat bé. Més enllà de la derrota, estic satisfet. El mal de panxa de les der-rotes és diferent quan jugues com ho hem fet. El meu equip ha fet un bon treball contra un bon Barça”, va afe-gir el tècnic.

La posada en escena del Fiatc Jo-ventut va ser brillant i li va servir per aconseguir una renda de 8 punts. La Penya, que va anotar 9 dels 16 triples que va intentar durant els dos pri-mers quarts, va arribar al descans amb una renda de quatre punts (43-47). Impulsat per un actiu Bostjan Nachbar, el Barça va capgirar el marcador i va agafar oxigen quan va saber corregir la seva defensa. “Ens ha calgut molta fortalesa mental i llegir bé el partit. Hem tingut paci-ència i hem sabut llegir bé tàctica-ment el partit. També hem millorat

Crònica

AVANTÍTOL CRHONICLE TEXT SEMI

El Barça sua per domar la Penya

en defensa”, va dir Xavi Pascual. L’equip blaugrana va aconseguir una renda de nou punts a vuit mi-nuts del final, però el Fiatc Joventut no es va rendir, va arriscar en defen-sa i va tornar a ajustar el marcador. “Quan juga sense pressió, el Fiatc Joventut juga molt bé. La Penya ho està fent molt bé aquesta tempora-da i jugar millor de com juga és difí-cil”, va concloure el tècnic.

Reunió amb Maciej Lampe Xavi Pascual es reunirà avui amb Maciej Lampe i el metge Gil Rodas per analitzar la situació del jugador polonès, que fa unes setmanes que està apartat de l’equip. L’aler pivot s’ha perdut nou partits del Barça per culpa d’un efecte secundari advers que li va aparèixer en medicar-se per combatre un problema de la pell. Se-gons el club blaugrana, aquesta re-

acció adversa apareix molt po-ques vegades i li ha provocat uns problemes musculars i articulars que l’han deixat sense força. “Aquest dilluns hauria de comen-çar a entrenar-se progressiva-ment amb el grup. Ens reunirem i analitzarem quina situació te-nim. Haurà de fer una setmana de bons entrenaments per poder tornar a competir i ja veurem si això es compleix”, va dir l’entre-nador del Barça.

Lampe, que va firmar un con-tracte de dues temporades amb opció a una tercera, té una mitja-na de 6,3 punts i 2,9 rebots a la Lli-ga Endesa. “Com a metge, sé que una situació així altera qualsevol. Estic segur que, quan es recuperi, ens aportarà coses”, explica a l’ARA Joan Bladé, directiu res-ponsable de la secció.e

Joan Carles Navarro, escorta del Barça, penetra entre Guillem Vives i Albert Ventura, jugadors del Fiatc Joventut. TONI GARRIGA / EFE

Un inconformista Fiatc Joventut ven cara la seva derrota al Palau Blaugrana

La NCAA, la lliga universi-tària de bàsquet dels Es-tats Units, va prohibir les esmaixades entre els anys 1967 i 1978. La norma va

ser dissenyada per combatre la su-perioritat de Kareem Abdul-Jabbar, aleshores conegut encara com a Lew Alcindor. Els directius van trigar anys a descobrir les possibilitats d’una acció espectacular que ara s’ha convertit en imprescindible en qual-sevol resum televisiu. La NBA, de fet, no es va decidir a explotar les vir-tuts d’aquesta disciplina en el seu All-Star fins un grapat d’anys des-prés de fusionar-se amb l’American Basketball Association (ABA), la competició més pionera i innovado-ra de totes.

Trenta anys després del concurs d’esmaixades que Larry Nance va guanyar a Denver, el cap de setma-na de les estrelles ja no s’entén sen-se la competició que exhibeix els salts dels seus jugadors més atlètics. Dominique Wilkins, Spud Webb i Michael Jordan són alguns dels guanyadors més recordats entre els aficionats, tot i que el millor con-curs va ser el del 2000, quan Vince Carter es va endur el guardó. La competició ha sigut irregular i tam-bé ha tingut anys fluixos, però sem-pre ha servit per decorar les habi-tacions de seguidors d’arreu del món i assegurar una bona estona.

Amb la premissa de mantenir l’interès televisiu de l’esdeveni-ment, la NBA fa temps que introdu-eix alguns canvis a les normes del concurs. La sacsejada més gran del format ha arribat aquest any, quan la competició ha quedat absolutament desfigurada. Sense un guanyador únic (John Wall va ser el preferit dels aficionats) i amb una mecànica que va fer passar desapercebuts al-guns salts interessants, l’experièn-cia necessita ser revisada. Tornar als orígens és clau per recuperar l’inte-rès que sí que van tenir els altres concursos, que van ser guanyats per Marco Belinelli (triples), Damian Li-llard i Trey Burke (habilitats) i Chris Bosh, Dominique Wilkins i Swin Cash (tir).

Quan les esmaixades van estar prohibides

VALLPARADÍS

John Wall en acció al concurs d’esmaixades. POOL PHOTO-USA TODAY

BÀSQUET - LLIGA ENDESA

EQUIP J G P

1 Reial Madrid 19 19 0

2 València Basket 19 17 2

3 Unicaja 19 13 6

4 Barça 19 13 6

5 Herbalife Gran Canària 19 13 6

6 CAI Saragossa 19 11 8

7 Cajasol 19 9 10

8 Fiatc Joventut 19 9 10

9 Laboral Kutxa 19 9 10

10 Iberostar Tenerife 19 9 10

11 Rio Natura Monbus 19 8 11

12 Gipuzkoa Basket 19 8 11

13 Bilbao Basket 19 8 11

14 B. Fuenlabrada 19 7 12

15 La Bruixa d’Or Manresa 19 6 13

16 Tuenti Móvil Estudiantes 19 5 14

17 UCAM Múrcia 19 5 14

17 CB Valladolid 19 2 17

Classificació

CB Valladolid - Tuenti Móvil Estudiantes 59 - 89

Laboral Kutxa - Reial Madrid 74 - 90

Bilbao Basket - B. Fuenlabrada 95 - 73

Iberostar Tenerife - CAI Saragossa 75 - 78

Gipuzkoa Basket - València Basket 50 - 57

Barça - Fiatc Joventut 88 - 79

UCAM Múrcia - Herbalife Gran Canària 71 - 78

Unicaja - Cajasol 89 - 76

La Bruixa d’Or Manresa - Rio Natura Monbus 56 - 77

Resultats La Bruixa d’Or recau en la derrota (56-77)La Bruixa d’Or Manresa va per-dre ahir al Nou Congost contra el Rio Natura Monbus. Aquesta no-va derrota, contra un rival direc-te per la permanència, manté el conjunt de Borja Comenge pro-per a la zona baixa de la classifi-cació. Són quarts per la cua, amb 6 victòries i 13 derrotes. La nota positiva la van posar els nous ju-gadors Vernon Goodridge (4 punts i 4 rebots) i Marko Ljubi-cic (8 punts i 3 rebots), que es van estrenar davant l’afició manresana. L’entrenador de l’Obradoiro, Moncho Fernán-dez, va dirigir el seu partit nú-mero 100 a la Lliga Endesa.

Salva Maldonado ENTRENADOR

DEL FIATC JOVENTUT “Intentar guanyar al Palau amb 22 tirs menys és una utopia”

Xavi Pascual ENTRENADOR

DEL BARÇA “Hem necessitat fortalesa mental i llegir bé el partit”

ÀLEX GOZALBO PERIODISTA

40serveis

DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

Cuento de... DIG. 17.15 20.15 22.35

12 años de... DIG. 22.00

El médico DIG. 22.00

Jack Ryan: Operación... 16.00 18.00 20.00 22.00

La gran estafa... DIG. 16.15 19.00 22.00

La ladrona de... DIG. 16.40 19.30 22.15

LEGO. La pel·lícula 17.00 19.15

La Lego película 3D 16.00

La Lego película DIG. 18.05

Los juegos del... DIG. 19.30

Nebraska DIG. 16.30 19.15 22.00

Robocop DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

CINESA DIAGONAL MAR 3D902333231. AVDA. DIAGONAL 3.Agosto DIG. 19.15 22.00

Al encuentro de... DIG. 16.15 19.00 22.00

Cuento de... DIG. 16.45 19.15 22.00

12 años de... DIG. 16.30 19.15 22.00

El médico DIG. 16.05 19.05 22.05

El único... DIG. 22.00

Futbolín DIG. 17.00

Hércules: el... DIG. 16.00 18.10 22.40

Jack Ryan... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.40

La gran estafa... DIG. 16.30 19.20 22.10

La ladrona de... DIG. 16.30 19.15 22.00

La Lego película 3D 16.00 19.15

La Lego película DIG. 17.00 18.10 19.15 20.20

La vida secreta... DIG. 20.20

Los juegos del... DIG. 16.15 19.10 22.05

Mindscape DIG. 16.00 18.10

Nebraska DIG. 17.00 19.30 02.00

Robocop DIG. 16.00 17.00 18.15 19.20

20.30 22.00 22.45

Sólo para dos DIG. 16.15 18.20 20.30 22.40

3 bodas de más DIG. 16.20 18.30 20.40 22.45

20 años no... DIG. 22.40

Vivir es fácil con... DIG. 20.20 22.35

CINESA HERON CITY 3D902333231. CC HERON CITY CAN DRAGÓ.A cualquier precio DIG. 18.15

Agosto DIG. 16.00 18.50 21.45

Cuento de... DIG. 16.20 19.00 21.50

12 años de... DIG. 16.20 19.00 21.40

El médico DIG. 16.00 21.20

Frozen. El reino... DIG. 16.00 18.15

Jack Ryan... DIG. 16.10 18.20 20.30 22.40

La gran estafa... DIG. 16.30 19.20 22.10

La ladrona de... DIG. 16.10 18.55 21.40

LEGO. La... DIG. 18.30 19.00

Mindscape DIG. 20.30

Robocop DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

Sólo para dos DIG. 16.10 18.15 20.25 22.30

3 bodas de más DIG. 16.10 20.30 22.35

Vivir es fácil con... DIG. 22.45

CINESA LA MAQUINISTA 3D902333231. CC LA MAQUINISTA.Agosto DIG. 22.20

Al encuentro de... DIG. 16.30 19.30

Cuento de... DIG. 16.30 19.15 22.00

12 años de... DIG. 22.00

El Hobbit: La... DIG. 16.00

El médico DIG. 22.00

Hércules: el... 3D 16.10

Hércules: el... DIG. 18.20 20.30 22.40

Jack Ryan: Operación... 16.00 18.15 20.30 22.45

La gran estafa... DIG. 16.30 19.20 22.10

La ladrona de... DIG. 16.30 19.00 22.00

La Lego película 3D 16.00

La Lego película DIG. 17.00 18.05 20.15

Los juegos del... DIG. 16.00 19.00 22.00

Mindscape DIG. 18.00 20.10 22.20

Paranormal... DIG. 16.00

Robocop DIG. 16.00 18.15 19.15 20.30

22.00 22.45

3 bodas de más DIG. 19.00

CINESA MAREMÀGNUM 3D902333231. MOLL D’ESPANYA S/N.Cuento de... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

El Hobbit: La... DIG. 22.00

Gravity 3D 20.20 22.20

Hércules: el... DIG. 16.30 22.00

Jack Ryan... DIG. 16.10 18.20 20.30 22.40

La gran estafa... DIG. 16.30 19.20 22.10

La ladrona de... DIG. 19.00

La Lego película 3D 16.00

La Lego película DIG. 18.15 20.30

La vida secreta... DIG. 16.00 18.10

Los juegos del... DIG. 16.15 19.00

Robocop DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

3 bodas de más DIG. 22.40

CLUB COLISEUM902424243. RAMBLA DE CATALUNYA 23.La gran estafa... 16.15 19.10 22.00

COMÈDIA933182396. PG. DE GRÀCIA 13.Agosto 16.30 19.20 22.00

Al encuentro de... 22.00

La gran estafa... 16.20 19.10 22.10

La ladrona de... 16.30 19.20

Nebraska DIG. 17.00 19.30 22.00

Robocop DIG. 16.20 19.10 22.10

GLÒRIES MULTICINES902424243. CC GLÒRIES.Cuando todo... DIG. 16.00 18.05 20.10 22.15

Cuento de... DIG. 16.00 19.00 22.00

El lobo de Wall... DIG. 17.00 18.30 21.00

El médico DIG. 22.00

Jack Ryan... DIG. 16.15 20.10 22.15

La gran estafa... DIG. 16.00 19.00 22.00

La ladrona de... DIG. 16.00 19.00 22.00

La Lego película DIG. 16.00 18.05

Robocop DIG. 16.10 19.10 22.10

GRAN SARRIÀ MULTICINES902424243. MITRE 38-44.Agosto DIG. 16.10

Alabama Monroe DIG. 16.10 19.10 22.10

Cuando todo... DIG. 16.00 18.05 20.10 22.15

Cuento de... DIG. 16.00 19.00 22.00

El lobo de Wall... DIG. 17.00 18.30 21.00 21.45

La gran estafa... DIG. 16.00 19.00 22.00

La ladrona de... DIG. 16.05 19.00 22.00

Nebraska DIG. 16.00 19.00 22.00

LAUREN HORTA902888300. PG. MARAGALL 415-417.Al encuentro de... 16.10 19.00 22.00

El Hobbit: La... 16.00 19.00 22.00

El lobo de Wall... 16.15 19.30

En solitario 22.45

Jack Ryan: Operación... 16.15 18.20 20.25 22.30

La gran estafa... 16.20 19.15 22.10

La ladrona de... 16.15 19.15 22.15

La vida secreta de... 17.00 19.30 22.15

Robocop 16.30 19.00 22.00

LAUREN UNIVERSITAT902888300. PELAI 8.Al encuentro de... 16.10 19.00 22.00

El lobo de Wall... 16.00 19.20

En solitario 22.30

Jack Ryan: Operación... 16.15 18.20 20.25 22.30

La gran estafa... 16.20 19.15 22.10

Robocop 16.30 19.10 22.00

MÉLIÈS934510051. VILLARROEL 102.Alabama Monroe VO DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

En la flor de... VO DIG. 16.00

La ladrona de... VO DIG. 17.35

Nymphomaniac 2 VO DIG. 20.00

Oslo, 31 de... VO DIG. 22.20

PALAU BALAÑA MULTICINES902424243. SANT ANTONI 43.Agost DIG. 19.10 22.10

Al encuentro de... DIG. 16.10

Cuando todo... DIG. 16.00 18.05 20.10 22.15

Cuento de... DIG. 16.00 19.00 22.00

El lobo de Wall... DIG. 17.00 21.00

Jack Ryan... DIG. 20.10 22.15

La gran estafa... DIG. 16.00 19.00 22.00

La Lego película DIG. 16.00 18.05

Robocop DIG. 16.10 19.10 22.10

RENOIR FLORIDABLANCA934263337. FLORIDABLANCA 135.Agosto VO 16.00 18.15 20.30 22.45

Cuando todo... VO 16.00 18.00 20.00 22.25

El lobo de Wall... VO 16.00 19.10 21.55

La gran belleza VO 20.10

La gran estafa... VO 16.05 17.50 20.20 22.20

La Venus de... VO 16.05 18.35 20.30 22.45

Nebraska VO 16.00 18.15 20.25 22.35

Vivir es fácil con los... 16.10 18.10 22.40

VERDI HD932387990. VERDI 32.A propósito... VO DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

Alabama Monroe VO DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

Blue Jasmine VO DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

La Venus de... VO DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

Nebraska VO DIG. 16.00 18.10 20.25 22.35

VERDI KIDS HD BARCELONA932387990. TORRIJOS 49.Ernest i Célestine DIG. 16.45

VERDI PARK HD932387990. TORRIJOS 49.Cuando todo... VO DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

El lobo de Wall... VO DIG. 18.20 21.40

La gran belleza VO DIG. 16.05 19.00

La gran estafa... VO DIG. 16.30 19.15 22.00

Nymphomaniac 2 VO DIG. 22.00

YELMO CINES ICARIA902220922. SALVADOR ESPRIU 61.A propósito... VO DIG. 17.45 22.25

Agosto VO DIG. 17.30 20.00

Al encuentro... VO DIG. 17.20 22.20

Alabama Monroe VO DIG. 18.15 20.30 22.45

Blue Jasmine VO DIG. 17.40

Cuando todo... VO DIG. 18.20 20.30 22.45

Cuento de... VO DIG. 17.30 20.00 22.30

12 años de... VO DIG. 19.45 22.10

El lobo de Wall... VO DIG. 18.00 20.00 21.30

Gravity VO 3D 17.35

Jack Ryan... VO DIG. 20.20 22.45

La gran belleza VO DIG. 19.35

La gran familia... DIG. 19.30 22.15

La ladrona de... VO DIG. 19.50 22.25

La Venus de... VO DIG. 18.10 20.10

Nebraska VO DIG. 17.45 20.15 22.40

Nymphomaniac 2 VO DIG. 22.30

Robocop VO DIG. 17.35 20.15 22.35

Vivir es fácil con... DIG. 18.15 20.30 22.45

AbreraYELMO CINES ABRERA 3D

902220922. MONTSERRAT CENTRE.Al encuentro de... DIG. 18.00

Blue Jasmine DIG. 21.15

Cuento de... DIG. 18.20 20.50

12 años de... DIG. 20.30

El lobo de Wall... DIG. 18.00 20.15

El médico DIG. 17.30

Jack Ryan... DIG. 20.30

La gran estafa... DIG. 17.50 20.40

La ladrona de... DIG. 20.30

La Lego película DIG. 18.10

Robocop DIG. 18.30 21.00

Vivir es fácil con... DIG. 18.00

AgramuntCINEMA CASAL D’AGRAMUNT

973742345. 7,MERCADAL.La gran revancha 22.15

AlpicatJCA CINEMES ALPICAT

902194834. K. PLA PARCIAL 2 S/N.Agosto 19.10 21.25

Al encuentro de... 16.50

Caminando entre... 15.35 17.10

Cuando todo... 16.10 18.10 20.10 22.10

Cuento de invierno 15.30 16.35 17.45 18.50

20.00 21.05 22.15

12 años de... 19.40 22.00

El lobo de Wall... 15.50 16.50 19.00 20.00

22.10

El lobo de Wall... DIG. 18.00

El médico DIG. 21.40

Frozen. El reino... 15.50 17.45

Hércules: el... DIG. 16.10 19.50 21.05 22.50

Jack Ryan: Operación... 18.45 20.40 22.35

La gran estafa... 16.50 19.25 22.00

La ladrona de... 18.50 21.15

La Lego película 17.00 18.50 20.40 22.30

LEGO. La pel·lícula 15.40 17.30 19.20 21.10

La Lego película 3D 16.10 18.00

Lluvia de... 16.45

Robocop 16.00 17.00 18.10 19.10

20.20 21.20 22.30

AmpostaAMPOSTA

977703811. POL.IND. LES TOSSES.Agosto DIG. 18.00 20.10

Al encuentro de... DIG. 17.30

Cuento de... DIG. 18.10 20.20 22.30

12 años de... DIG. 17.30

El lobo de Wall... DIG. 18.30 20.10 21.45

El médico DIG. 21.45

Hércules: el... 3D 20.15

Hércules: el... DIG. 18.15

Jack Ryan... DIG. 18.15 22.15

La gran estafa... DIG. 18.30 20.00 21.30 22.30

La ladrona de... DIG. 19.45 22.10

La Lego película DIG. 18.10 20.00

Nebraska DIG. 20.10 22.20

Robocop DIG. 18.10 20.20 22.30

Vivir es fácil con... DIG. 18.10 22.20

Arenys de MarCINES ARENYS 3D

937923390. CC MUVISA.Al encuentro de... 20.00 22.30

Cuando todo... 18.00 20.15 22.30

Cuento de invierno 18.00 20.20 22.40

12 años de... 18.00

El lobo de Wall... 18.00 21.30 22.00

La gran estafa... 20.00 22.30

La Lego película 18.00

LEGO. La pel·lícula 18.00

Robocop DIG. 18.00 20.20 22.40

Vivir es fácil con los... 18.00 20.20 22.40

BadalonaMEGACINE MÀGIC ACEC 3D

902510500. CC MAGIC BADALONA.Al encuentro de... 18.00 20.20

Cuento de invierno 16.25 19.15 22.00

12 años de... 16.00

El lobo de Wall... 16.30 18.20 20.00 21.45

Frozen. El reino... 16.15

Futbolín 16.20

Jack Ryan: Operación... 16.10 18.15 20.20 22.25

La gran estafa... 16.30 19.30 22.10

La ladrona de... 16.15 19.15 22.00

La Lego película 16.25 18.25 20.25 22.25

La Lego película 3D 16.10 20.30

Mindscape 16.00 22.40

Nebraska 16.30 19.25 22.00

Robocop 16.30 19.30 22.00

Robocop DIG. 18.10

3 bodas de más 18.20 20.25 22.15

Vivir es fácil con los... 18.30 20.30 22.35

Barberà del VallèsYELMO CINES BARICENTRO 3D

902220922. CC BARICENTRO.Al encuentro de... DIG. 17.45

El Hobbit: La... DIG. 20.30

El lobo de Wall... DIG. 19.00

El mayordomo DIG. 20.45

El médico DIG. 20.45

Frozen. El reino... DIG. 17.30

Gravity 3D 19.40

Hércules: el... DIG. 18.10

Jack Ryan... DIG. 18.30

La gran estafa... DIG. 18.15 21.00

La ladrona de... DIG. 18.00

La Lego película DIG. 17.30 19.40

La leyenda del... DIG. 21.30

Robocop DIG. 18.00 20.45

Sobran las... DIG. 21.50

Vivir es fácil con... DIG. 21.00

BellpuigCINEMA ARMENGOL

973480277. 17,RAMON FOLCH.3 bodas de más 22.15

CalafellMCB CINEMAS CALAFELL

902510500. CC CAPRABO.El lobo de Wall... DIG. 17.00 20.15 22.00

Frozen. El reino... DIG. 16.00 18.00

Hércules: el... DIG. 20.30 22.30

Jack Ryan... DIG. 16.00 18.20 20.20 22.30

La gran estafa... DIG. 15.50 18.00 20.00 22.20

La ladrona de... DIG. 20.00 22.20

La Lego película 3D 20.15

LEGO. La... 3D 16.15

La Lego película DIG. 16.30 18.00 18.30 20.00

La vida secreta... DIG. 22.30

Lluvia de... DIG. 16.15 18.10

Robocop DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

CalellaSALA MOZART

937690491. ESGLÉSIA 91.Robocop 17.30 20.00 22.15

CambrilsRAMBLA DE L’ART

977368838. PTGE. RAMBLA JAUME I, 35.El lobo de Wall... DIG. 19.15

En la flor de la vida VO DIG. 22.30

La Lego película DIG. 17.30

CastelldefelsYELMO CINES CASTELLDEFELS

902220922. CC ÀNEC BLAU.Cuento de... DIG. 19.20 22.15

El lobo de Wall... 18.00 21.30

Jack Ryan: Operación... 20.10 22.30

La gran estafa... 22.00

La ladrona de... 17.45

La Lego película 18.00 20.00

Robocop 19.15 22.00

Castell-Platja d’AroOCINE PLATJA D’ARO 3D

902170831. POL. LA BÒVILA.Agosto DIG. 18.00

Al encuentro de... DIG. 22.20

Cuando todo... DIG. 18.00 20.10 22.20

Cuento de... DIG. 18.00 20.15 22.30

El lobo de Wall... DIG. 18.00 21.30

Hércules: el... DIG. 20.20

Jack Ryan... DIG. 18.00 22.30

La gran estafa... DIG. 18.30 22.00

La ladrona de... DIG. 22.15

La Lego película DIG. 18.00 20.00

Robocop DIG. 18.00 20.15 22.30

Vivir es fácil con... DIG. 20.10

Cerdanyola del VallèsEL PUNT ACEC 3D

936921125. SANTA TERESA 18.12 años de... 21.30

Al encuentro de... 21.40

Cuento de invierno 18.45 21.45

El lobo de Wall... 20.00

ARENAS DE BARCELONA MULTICINES902424243. CC LAS ARENAS.Blue Jasmine DIG. 20.10 22.15

Cuando todo... DIG. 16.30 18.30 20.30 22.30

Cuento de... DIG. 15.45 19.00 22.15

El lobo de Wall... DIG. 15.45 17.00 19.00 21.00

22.15

El médico DIG. 18.30

Gravity 3D 20.30

Jack Ryan... DIG. 18.05

La gran estafa... DIG. 16.00 19.00 22.00

La ladrona de... DIG. 22.30

La Lego película DIG. 16.00 18.05

LEGO. La... DIG. 16.30 18.30

Las brujas de... DIG. 15.45 22.15

Mindscape DIG. 16.00

Nebraska DIG. 16.00 19.00 22.00

Robocop DIG. 16.00 19.00 22.00

Sólo para dos DIG. 16.00 18.05 20.10 22.15

Vivir es fácil con... DIG. 20.10 22.15

ARIBAU CLUB902424243. GRAN VIA 565-567.Cuando todo... DIG. 16.30 19.15 22.00

ARIBAU MULTICINES902424243. ARIBAU 5 Y 8-10.Cuento de... DIG. 16.10 19.10 22.10

El lobo de Wall... DIG. 17.00 21.00

El médico DIG. 16.00 19.00 22.00

La ladrona de... DIG. 16.00 19.00 22.00

Nebraska DIG. 16.15 19.15 22.15

BALMES MULTICINES90242243. C. BALMES, 422-424.Agosto VO DIG. 16.00 19.00

Al encuentro... VO DIG. 22.00

Alabama Monroe VO DIG. 16.15 19.15 22.15

Blue Jasmine VO DIG. 16.05

Cuando todo... VO DIG. 16.00 18.05 20.10 22.15

Cuento de... VO DIG. 16.10 19.10 22.10

El lobo de Wall... VO DIG. 15.45 18.00 19.00 21.30

22.15

Gravity VO 3D 16.30

La gran belleza VO DIG. 16.00 19.00 22.00

La gran estafa... VO DIG. 16.00

La ladrona de... VO DIG. 19.10 22.10

La Venus de... VO DIG. 16.30 18.30 20.30 22.30

Nebraska VO DIG. 16.10 19.10 22.10

Robocop VO DIG. 16.10 19.10 22.10

BOLICHE936243127. AV. DIAGONAL 508-510.A cualquier precio VO 18.00

Agost VO 19.45

Alabama Monroe VO 16.00 18.00 20.00 22.00

Bajo un manto... 16.10 18.00

Gala 20.00

La herida 21.30

La plaga 19.45

La segunda mujer VO 16.00 18.00 19.45

Nymphomaniac 2 VO 21.30

Què fem amb Maisie? VO 16.05 22.00

BOSQUE MULTICINES902424243. RAMBLA DEL PRAT 16.Al encuentro de... DIG. 22.10

Cuando todo... DIG. 16.00 18.05 20.10 22.15

Cuento de... DIG. 16.10 19.10 22.10

El lobo de Wall... DIG. 17.00 18.30 21.00

El médico DIG. 16.00 19.05 22.15

La gran estafa... DIG. 16.00 19.00 22.00

La ladrona de... DIG. 16.05 19.05 22.00

La Lego película DIG. 16.00 18.05

Nebraska DIG. 16.00 19.00 22.00

Vivir es fácil con... DIG. 16.10 20.10 22.20

CINEMES GIRONA902332211. C/ GIRONA 175.Happy family VO DIG. 17.30

La segunda mujer DIG. 17.30 19.30 21.30

Otel·lo DIG. 19.00

Pussy Riot: una... VO DIG. 17.00

CINEMES MALDÀ933019350. PI 5.En la flor de la vida VO 14.30

La herida 10.35

Le Week-End VO 16.00

Oslo, 31 de... VO 22.30

¿Qué hacemos... VO 19.20

Sigo siendo 17.25

Sobran las... VO 21.00

Una familia de... VO 12.05

CINESA DIAGONAL 3D902333231. SANTA FE DE NOU MÈXIC, S/N.Agosto DIG. 17.00 19.30 22.30

Al encuentro de... DIG. 16.15 19.00 22.00

Barcelona Catalunya

Veerle Baetens i Johan Heldenbergh a Alabama Monroe

cartellerasalesDRAMA

‘Alabama Monroe’La relació d’un cantant country amb vo-

cació de cowboy i una amant dels tatuat-

ges és perfecta fins que la seva filla em-

malalteix. Premi Lux i nominada a l’Os-

car, és una tràgica història d’amor i un

viatge emocional.

Xavi Serra

Joan Pons

Manu Yáñez

Paula A. Ruiz

Toni Vall

Eulàlia Iglesias

Scott Foundas

MITJANA

LA CRÍTICA PUNTUA

AGOST

✹

✹1

✹✹✹3

✹✹2

✹✹2

✹

✹✹✹3

2,2

A PROPÓSITO DE LLEWYN DAVIS

✹✹✹✹✹5

✹✹✹✹✹5

✹✹✹✹4

✹

✹✹✹✹✹5

✹✹✹✹4

✹✹✹✹✹5

4,7

12 ANYS D’ESCLAVITUD

✹✹✹✹4

✹✹✹✹4

✹✹✹3

✹✹✹✹4

✹✹✹✹✹5

✹✹✹✹✹5

✹✹✹✹4

4,1

EL LOBO DE WALL STREET

✹✹✹✹4

✹✹✹✹4

✹✹✹3

✹✹✹✹4

✹✹✹✹✹5

✹✹✹✹✹5

✹✹✹✹4

2,3

LA GRAN BELLEZA

✹✹✹3

✹✹✹✹✹5

✹✹2

✹✹✹✹4

✹✹✹✹4

✹✹✹✹4

✹✹2

3,4

LA GRAN ESTAFA AMERICANA

✹✹✹3

✹✹✹3

✹✹✹3

✹✹2

✹✹2

✹✹2

✹✹✹✹✹5

2,9

LA VENUS DE LAS PIELES

✹✹✹3

✹✹✹3

✹✹✹3

✹✹✹✹4

✹✹✹3

✹✹✹3

✹✹✹✹4

3,3

NEBRASKA

✹✹✹✹4

✹✹✹✹4

✹

✹

✹✹✹✹4

✹✹✹3

✹

3,7

NYMPHOMANIAC

✹✹✹3

✹

✹

✹✹✹✹4

✹✹✹✹4

✹✹✹✹4

✹✹✹✹✹5

4

3 BODAS DE MÁS

✹✹✹✹4

✹✹2

✹✹✹✹4

✹

✹✹✹3

✹✹✹✹4

✹

3,4

CUANDO TODO ESTÁ PERDIDO

✹✹✹✹4

✹✹✹✹4

✹✹✹✹✹5

✹

✹✹✹✹✹5

✹✹✹✹4

✹✹✹3

4,1

41serveis

ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

Robocop DIG. 16.00 18.15 22.45

Sólo para dos DIG. 16.00 18.05 20.30 22.40

Vivir es fácil con los... 20.30 22.40

Montcada i ReixacCINES MONTCADA

935753929. CC EL PUNT DE MONTCADA.

El Hobbit: La... 18.30 21.30

El único... 21.30

Frozen. El reino... 18.30

Ismael 18.30

La gran revancha 21.30

La leyenda del... 21.30

Lluvia de... 18.30

Mandela: Del mito... 18.30 21.30

Robocop 18.30 21.30

Sobran las... 18.30 21.30

OlotMULTICINES OLOT 3D

902101008. JOSEP AYATS 10.

A propósito de... 20.30 22.45

Al encuentro de... 22.30

Cuento de invierno 18.15 20.30 22.45

El lobo de Wall... 18.15 22.00

El médico 18.15 22.00

Jack Ryan: Operación... 20.15 22.30

La gran estafa... 18.00 20.25 22.45

La Lego película 18.15

LEGO. La pel·lícula 18.00

Robocop 18.15 20.30 22.45

Vivir es fácil con los... 18.00 20.15

PalamósARINCO

972315473. AV. ONZE DE SETEMBRE 35.

Cuento de invierno 18.30 21.00

El lobo de Wall... 19.30

Happy family 17.45

La gran estafa... VO 21.30

La Lego película 17.30

ReusLAUREN REUS

902888300. CAMÍ DE VALLS 79.

Al encuentro de... 16.10 19.00 22.00

El lobo de Wall... 16.15 19.30

Jack Ryan: Operación... 16.15 18.20 20.25 22.30

La gran estafa... 16.20 19.15 22.10

La ladrona de... 16.15 19.15 22.00

La vida secreta de... 16.30 19.15 22.15

Nebraska 16.15 19.15 22.15

Paranormal activity... 22.45

Presentimientos 16.00 18.10 20.20 22.30

Robocop 16.30 19.00 22.00

PALACE ACEC977754978. BATÁN 28.

Al encuentro de... 16.00 18.15 20.30 22.45

El lobo de Wall... 20.30

Frozen. El reino... 16.00 18.15

Futbolín 16.00 18.15

La gran estafa... 16.00 18.30 22.15

La gran revancha 20.30 22.30

La Lego película 16.00 18.15 20.30 22.30

La leyenda del... 20.30 22.30

Lluvia de... 16.00 18.15

Robocop 16.00 18.15 20.30 22.45

RoquetesOCINE ROQUETES 3D

902170831. SEVERO OCHOA 4.

El lobo de Wall... 21.30

Frozen. El reino... 20.30

Jack Ryan: Operación... 22.30

La Lego película 20.30

Robocop 20.15 22.30

Vivir es fácil con los... 22.30

RosesCINEMES ROSES 3D

972154646. GRAN VIA PAU CASALS S/N.

Agosto 18.20 20.35 22.50

Al encuentro de... 18.20 20.35 22.50

Jack Ryan: Operación... 20.35 22.45

La gran estafa... 18.30 21.00

La Lego película 18.25

Robocop 18.20 20.35 22.45

SabadellIMPERIAL ACEC 3D

937263233. PL. IMPERIAL 4.

Agosto 16.15 19.15 22.15

Al encuentro de... 22.00

Alabama Monroe 16.00 18.15 20.30 22.40

Cuento de invierno 16.15 19.15 22.15

12 anys d’esclavitud 22.15

El lobo de Wall... 17.00 20.30

Happy family DIG. 20.30 22.30

Jack Ryan: Operación... 16.00 18.05 20.15

La gran estafa... 16.00 19.00 22.00

La ladrona de... 16.15 19.15 22.15

La Lego película 16.30 18.30

LEGO. La pel·lícula 16.00 18.00 20.00

Nebraska 16.00 18.15 20.30 22.40

Robocop DIG. 16.15 19.15 22.15

EIX MACIÀ 3D902101008. FRANCESC MACIÀ 39.

Agosto 20.15 22.30

Al encuentro de... 20.15 22.30

Cuento de invierno 16.00 19.00 22.00

El lobo de Wall... 18.15 22.00

El médico DIG. 19.00 22.00

Frozen. El reino... 16.00 18.00

Jack Ryan: Operación... 16.00 18.15 20.30 22.45

La gran estafa... 16.00 19.00 22.00

La Lego película 16.00 18.00

La Venus de... DIG. 16.00

Robocop 16.00 18.15 20.30 22.45

Sólo para dos 16.00 18.00 20.15 22.30

SaltODEÓN MULTICINES GIRONA

972439201. CC ESPAI GIRONÈS.

Agosto 22.15

Al encuentro de... 16.00 18.00 20.20

Cuento de invierno 16.00 18.00 20.15 22.30

El Hobbit: La... DIG. 22.05

El médico DIG. 22.20

Frozen. El reino... DIG. 16.00

Hércules: el... DIG. 18.15 20.15

Jack Ryan: Operación... 18.20 20.20 22.40

La gran estafa... 16.30 19.30 22.30

La ladrona de... 22.15

La Lego película 3D 16.15 18.15

LEGO. La... 3D 20.15

La Lego película DIG. 16.15 18.15

LEGO. La... DIG. 20.15

Lluvia de... 16.00

Robocop 16.00 18.00 20.15 22.30

Sólo para dos 16.10 18.15 20.10 22.05

Wall Street 2 DIG. 16.20 19.15 22.10

Sant Andreu de la BarcaATRIUM ACEC 3D

936535489. CC ATRIUM.

Agosto 21.45

Al encuentro de... 20.20 22.30

Cuento de invierno 17.15 19.45 22.15

12 años de... 17.00 22.20

El lobo de Wall... 18.00 19.15 21.30

Jack Ryan: Operación... 18.00 20.00 22.35

La gran estafa... 17.00 19.30 22.00

La Lego película 18.20

La Lego película 3D 17.00

Robocop 17.30 19.00 20.00 22.30

Vivir es fácil con los... 18.15 20.15 22.40

Sant Boi de LlobregatCAN CASTELLET

936616114. JAUME I, 32.

El lobo de Wall... 17.00 21.00

Jack Ryan: Operación... 16.15 20.15 22.15

La gran estafa... 16.45 21.30

La Lego película 16.00 17.50 19.45

Las brujas de... 18.10 22.00

Robocop 16.30 19.00 21.45

Sant Cugat del VallèsCINESA SANT CUGAT 3D

902333231. AV. PLA DE VINYET S/N.

Cuento de... DIG. 16.30 19.15 22.00

La gran estafa... DIG. 16.30 19.20 22.10

LEGO. La... DIG. 16.00 18.10

Nebraska DIG. 20.15 22.40

Robocop DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

YELMO CINES SANT CUGAT 3D902220922. CC SANT CUGAT.

Agosto DIG. 21.40

Al encuentro de... DIG. 18.05

Blue Jasmine DIG. 17.30

Cuento de... DIG. 18.00 21.15

El lobo de Wall... DIG. 18.00 20.30

Hércules: el... DIG. 17.40

Jack Ryan... DIG. 19.40 21.50

La gran estafa... DIG. 18.30 21.20

La ladrona de... DIG. 20.45

La Lego película DIG. 17.30 19.35

Nebraska DIG. 17.50 21.10

Robocop DIG. 18.15 21.00

Vivir es fácil con... DIG. 21.30

Sant Vicenç dels HortsMULTICINEMES LA VAILET

936568087. CTRA. SANT BOI 63-67.

Caníbal 18.00 20.20

Happy family 18.10 19.55

Jack Ryan: Operación... 18.15 20.25

La ladrona de... 17.50 20.15

La Lego película 18.10 20.20

Paranormal activity... 18.10 20.10

Setup 18.15 20.15

SitgesPRADO

938940174. FRANCESC GUMÀ 6.

La vida de Adèle 17.00 20.30

RETIRO 3D938940137. ÀNGEL VIDAL 17.

Vivir es fácil con los... 17.30 19.45

TarragonaOCINE LES GAVARRES 3D

902170831. CC LES GAVARRES.

Agosto DIG. 20.15 22.30

Al encuentro de... DIG. 17.00 19.30

Alabama Monroe DIG. 16.00 18.10 20.15 22.30

Cuando todo... DIG. 16.15 18.20 20.30 22.40

Cuento de... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

12 años de... DIG. 16.00

El Hobbit: La... 3D 21.40

El lobo de Wall... DIG. 16.00 19.20 20.30 22.00

El médico DIG. 16.30 22.00

Frozen. El reino... DIG. 18.30

Hércules: el... DIG. 16.15 18.15

Jack Ryan: Operación... 16.15 18.20 20.30 22.40

La gran estafa... DIG. 16.15 19.00 22.30

La ladrona de... DIG. 19.45 22.15

LEGO. La pel·lícula 18.30

La Lego película 3D 16.30

La Lego película DIG. 16.00 18.00 20.30

Lluvia de... DIG. 16.00

Mary’s land... DIG. 20.30

Mindscape DIG. 17.45

Nebraska DIG. 19.30 22.40

Robocop 19.50 22.15

Robocop DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

Sólo para dos DIG. 16.00 18.15 20.30 22.40

Vivir es fácil con los... 16.00 18.15 22.45

YELMO CINES PARC CENTRAL902220922. CC PARC CENTRAL.

Al encuentro de... 17.30

Cuento de invierno 16.30 19.00 21.30

El lobo de Wall... 18.00 21.30

Frozen. El reino... 15.45

Jack Ryan: Operación... 22.30

La gran estafa... 19.30 22.15

La Lego película DIG. 16.00 18.15 20.30

Nebraska 20.00 22.30

Robocop 17.00 19.30 22.00

Vivir es fácil con los... 17.15

TerrassaCINESA PARC VALLÈS 3D

902333231. AV. CAN JOFRESA 85.

A cualquier precio DIG. 18.50 21.40

Agosto DIG. 18.45 21.25

Agost DIG. 16.20

Al encuentro de... DIG. 16.15 18.50 21.35

Caminando... DIG. 16.55 17.30

Capitán Phillips DIG. 16.15 19.10 22.00

Cuento de... DIG. 16.30 19.10 21.40

12 años de... DIG. 18.20 21.10

El Hobbit: La... DIG. 18.00 21.00

El médico DIG. 18.05 21.10

El único... DIG. 16.35 19.10 21.45

Free birds (Vaya... DIG. 16.00

Frozen. El reino... DIG. 16.00 18.05

Gravity 3D 22.30

Hércules: el... 3D 16.25

Hércules: el... DIG. 18.45 21.30

Jack Ryan... DIG. 17.25 19.45 22.10

La gran estafa... DIG. 16.10 19.00 21.50

La ladrona de... DIG. 17.50 21.00

La Lego película 3D 16.05

LEGO. La... 3D 19.15

La Lego película DIG. 17.35 18.10 20.25

LEGO. La... DIG. 17.10

La vida secreta... DIG. 20.10 22.25

Los juegos del... DIG. 16.00 18.50 21.50

Mindscape DIG. 17.45 20.00 22.15

Nebraska DIG. 16.45 19.10 21.35

Plan de escape DIG. 22.15

Robocop DIG. 16.00 17.00 18.30 19.00

19.35 21.20 22.00

Sólo para dos DIG. 16.05 18.10 20.20 22.25

3 bodas de más DIG. 17.20 19.25 21.30

20 años no... DIG. 19.50 22.05

Vivir es fácil con... DIG. 19.30 22.00

VallsJCA CINEMES VALLS

902194834. ST. ANTONI M. CLARET 8.

De tal padre, tal hijo 20.15 22.20

12 años de... 18.50 21.15

Frozen. El reino... 18.20

Happy family DIG. 19.25

Jack Ryan: Operación... 17.45 19.45 21.45

LEGO. La pel·lícula 17.50 19.45 21.40

¿Qué hacemos... 18.35 20.25 22.15

Robocop 18.00 19.00 20.10 21.10

22.20

Setup DIG. 21.00 22.30

3 bodas de más 17.30 19.10 20.50 22.30

20 años no... DIG. 17.45

VicCINEMA VIGATÀ ACEC

938852403. VERDAGUER 22.

Cuento de invierno 19.00 21.45

La ladrona de... 19.15

Nebraska 22.00

SUCRE ACEC 3D938832108. RECINTE FIRAL EL SUCRE.

Agost DIG. 21.45

El lobo de Wall... DIG. 18.45

El lobo de Wall... VO DIG. 21.30

El médico DIG. 21.45

Jack Ryan... DIG. 19.15

La gran estafa... DIG. 19.00 22.00

La Lego película DIG. 19.00

Nymphomaniac 1 VO DIG. 22.00

Robocop DIG. 19.15 21.40

Vivir es fácil con... DIG. 19.30

Vilanova i la GeltrúCINEMA BOSC

938938103. RAMBLA PRINCIPAL 90.

El único... 18.00 22.15

Happy family 18.00

Jack Ryan: Operación... 22.00

La gran familia... 18.00 20.00

La gran revancha 20.10

La Lego película 18.00 20.00 22.00

La plaga 22.10

Una vida... 20.00

LAUREN GARRAF902888300. CC VILA LAUREN.

A propósito de... 16.00 18.10 20.20 22.30

Al encuentro de... 16.10 19.00 22.00

Cuando todo... 16.10 18.15 20.20 22.30

El lobo de Wall... 16.30 19.45

El único... 22.10

Jack Ryan: Operación... 16.15 18.20 20.25 22.30

La gran estafa... 16.20 19.00 22.15

La ladrona de... 16.15 19.15 22.00

La vida secreta de... 16.30 19.15 22.15

Mandela: Del mito... 16.00 19.00 22.00

Nebraska 16.15 19.15 22.15

Presentimientos 16.00 18.05 20.10

Robocop 16.30 19.00 22.00

The collector 22.45

Vila-secaOCINE VILA-SECA 3D

902510500. AV. ALCALDE PERE MOLAS 36.

Agost DIG. 22.00

Al encuentro de... DIG. 22.00

Cuento de... DIG. 17.30 20.00 22.30

El lobo de Wall... DIG. 18.00 21.30

Frozen. El reino... DIG. 17.30

Hércules: el... DIG. 18.20

Jack Ryan: Operación... 18.15 20.30 22.40

La gran estafa... DIG. 19.00 22.00

La ladrona de... DIG. 19.30 22.15

LEGO. La pel·lícula 19.30

La Lego película 3D 17.30

La Lego película DIG. 18.00 20.00

Robocop DIG. 17.30 20.00 22.30

Vivir es fácil con los... 20.30 22.40

La gran estafa... DIG. 19.00 21.45

La ladrona de... DIG. 19.30 22.15

La Lego película 3D 17.30

La Lego película DIG. 17.00 18.00 20.00 22.00

Nebraska DIG. 19.45 22.00

Robocop DIG. 17.00 18.00 19.30 22.00

Sólo para dos DIG. 18.15 20.15 22.15

Vivir es fácil con los... 17.45 20.00 22.15

LleidaESPAI FUNATIC

902125902. PI I MARGALL 26.

A cualquier precio 16.45

Alabama Monroe 16.25 18.30 20.30 22.30

Asier ETA biok... 15.00

Bajo un manto... 20.55

Camille Claudel... VO 20.55

Happy family 16.25

Ignasi M. 15.00

La gran belleza 18.30

La herida 22.30

La plaga 18.00

Setup 15.00

Stockholm 19.25

Una vida... 22.30

JCA CINEMES RAMBLA973232726. ANSELM CLAVÉ 6 I 11.

Agost DIG. 20.20

12 anys... DIG. 18.00

Mindscape 19.50 21.35

¿Qué hacemos... 16.20 18.05

3 bodas de más 16.40 18.20 20.00 21.45

20 años no... DIG. 16.20 22.30

LAUREN LLEIDA902888300. PERE CABRERA 6-8.

Al encuentro de... 16.10 19.00 22.00

El lobo de Wall... 16.15 19.30

Jack Ryan: Operación... 16.15 18.20 20.25 22.30

La gran estafa... 16.20 19.00 22.15

La ladrona de... 16.15 19.15 22.00

La leyenda del... 16.20 19.30 22.00

La vida secreta de... 16.00 18.10 20.20 22.30

Mandela: Del mito... 16.30 19.10 22.00

Nebraska 16.15 19.15 22.15

Robocop 16.30 19.00 22.00

TEATRE PRINCIPAL902101212. PAERIA 8.

El médico DIG. 16.00 18.40

La gran estafa... DIG. 21.20

ManresaBAGES ACEC 3D

938731532. POL. ELS TRULLOLS.

Agost 22.10

Cuando todo... 16.00 18.10 20.20 22.30

Cuento de invierno 17.20 19.50 22.20

12 anys d’esclavitud 22.00

El lobo de Wall... 18.10 20.00 21.30

El médico 19.20

Frozen. El regne de... 16.10

Hércules: el... 16.10

Jack Ryan: Operación... 16.10 18.20 20.30 22.40

La gran estafa... 17.00 19.35 22.10

La ladrona de... 17.10 19.40

La Lego película 16.30 18.30 20.30

LEGO. La pel·lícula 16.00 18.00

Nebraska 18.10 20.20 22.30

Robocop 17.30 20.00 22.30

Sólo para dos 16.10 18.15 20.20 22.40

Vivir es fácil con los... 17.10 22.30

MataróCINESA MATARÓ PARC 3D

902333231. CC MATARÓ PARC.

Agosto DIG. 20.10 22.35

Al encuentro de... DIG. 16.15 22.00

Cuento de... DIG. 16.30 19.15 22.00

12 años de... DIG. 17.00 22.00

El médico DIG. 19.05 22.00

Jack Ryan: Operación... 16.00 18.10 20.20 22.30

La gran estafa... DIG. 16.30 19.20 22.10

La ladrona de... DIG. 16.30 19.30 22.00

LEGO. La pel·lícula 17.00 19.15

La Lego película 3D 16.00

La vida secreta... DIG. 16.45

Los juegos del... DIG. 19.00

Nebraska DIG. 16.30 19.20 22.10

Alabama Monroe 16.15 18.25 20.45

Cuando todo... 16.00 18.30 20.45

Cuento de invierno 16.15 18.30 20.45

Jack Ryan: Operación... 16.15 20.35

La gran belleza 16.00 18.30 21.00

La gran estafa... 16.00 18.30 21.00

La ladrona de... 16.00 18.15

La Lego película 18.30

LEGO. La pel·lícula 18.15

Robocop 16.00 18.30 20.45

Vivir es fácil con los... 16.15 18.25 20.45

CINEMA TRUFFAUT972225044. PORTAL NOU 7.

Nebraska VO 16.15 18.30

Viola 20.30 22.30

OCINE GIRONA 3D902170831. PONT DE LA BARCA 12-14.

Al encuentro de... DIG. 17.00

Cuando todo... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

Cuento de... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

El lobo de Wall... DIG. 16.00 19.00 22.00

El médico DIG. 19.15

Frozen. El reino... DIG. 16.30

Hércules: el... DIG. 16.15 18.15

Jack Ryan: Operación... 20.30 22.40

La gran estafa... DIG. 16.15 19.15 22.15

La ladrona de... DIG. 22.00

LEGO. La pel·lícula 18.30

La Lego película 3D 16.30

La Lego película DIG. 16.00 18.00 20.00

Lluvia de... DIG. 18.30

Mary’s land... DIG. 20.15

Mindscape DIG. 22.15

Nebraska DIG. 20.30 22.30

Robocop DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

Sólo para dos DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

Vivir es fácil con los... 22.15

GranollersOCINE GRANOLLERS 3D

938401590. POL. EL RAMASSAR.

Agosto DIG. 20.00

Al encuentro de... DIG. 19.15

Cuando todo... DIG. 16.00 18.05 20.10 22.15

Cuento de... DIG. 16.10 18.30 21.20

12 años de... DIG. 22.00

El lobo de Wall... DIG. 16.00 18.00 21.15

El médico DIG. 22.00

Frozen. El reino... DIG. 16.00 18.10

Hércules: el... DIG. 18.00

Jack Ryan: Operación... 18.20 20.20 22.20

La gran estafa... DIG. 16.10 19.15 22.00

La ladrona de... DIG. 20.15

LEGO. La pel·lícula 16.00 18.00

La Lego película 3D 16.00

La Lego película DIG. 16.00 18.00 20.00

Nebraska DIG. 20.00 22.15

Robocop DIG. 15.50 18.00 20.10 22.20

Vivir es fácil con los... 15.50 22.20

L’Hospitalet de LlobregatCINESA LA FARGA 3D

902333231. AV. JOSEP TARRADELLAS 145.

Al encuentro de... DIG. 17.00

El médico DIG. 19.30

Frozen. El reino... DIG. 18.40

Gravity 3D 17.00

Hércules: el... DIG. 20.45 22.45

Jack Ryan... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.35

La gran estafa... DIG. 16.00 19.15 22.05

La ladrona de... DIG. 22.15

La Lego película 3D 16.00

La Lego película DIG. 18.05 20.10

Los juegos del... DIG. 16.05 19.05 22.00

Robocop DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

3 bodas de más DIG. 22.25

FILMAX GRAN VIA ACEC 3D902180193. CC GRAN VIA 2.

Agosto DIG. 17.00 22.15

Al encuentro de... DIG. 19.30 22.00

Cuando todo... DIG. 17.45 20.00 22.15

Cuento de... DIG. 17.15 19.30 22.15

12 años de... DIG. 19.15

El lobo de Wall... DIG. 17.00 18.00 20.15 21.30

Frozen. El reino... DIG. 17.45

Hércules: el... DIG. 20.15 22.15

Jack Ryan: Operación... 18.15 20.15 22.15

Frozen. El reino... 18.25

Hércules: el... 18.25 21.50

Jack Ryan: Operación... 18.40 21.50

La gran estafa... 18.20 21.25

La ladrona de... 21.35

La Lego película 18.30

La Lego película 3D 18.20

Mindscape 18.35

Robocop 18.45 21.45

Sólo para dos 18.35 21.35

Vivir es fácil con los... 21.50

Cornellà de LlobregatCINEMES FULL HD

934719272. SPLAU.

Agosto DIG. 19.15 22.00

Al encuentro de... 16.15 19.00 22.00

Cuando todo... 16.00 18.15 20.30 22.45

Cuento de invierno 17.00 19.30 22.00

12 años de... 16.30 19.20 22.10

El Hobbit: La... DIG. 16.00 19.00 22.00

El lobo de Wall... 18.00 20.30 22.00

El médico DIG. 16.15 20.30 22.00

Frozen. El reino... DIG. 16.00 18.15

Hércules: el... DIG. 16.30 18.40 20.50 23.00

Jack Ryan: Operación... 16.00 18.20 20.35 22.55

La gran estafa... 3D 16.35 19.35 22.35

La ladrona de... 17.00 20.00 22.45

La Lego película 3D 16.00 18.10

LEGO. La... 3D 16.00 18.10

La Lego película DIG. 16.15 18.30 19.00

La leyenda del... 3D 20.20 22.40

Mindscape DIG. 16.15 18.30 20.45 23.00

Robocop 16.00 17.00 19.00 20.00

22.00 23.00

Sólo para dos 16.10 18.20 20.35 22.55

3 bodas de más 16.20 18.30 20.40 23.00

El VendrellOCINE EL VENDRELL 3D

902170831. POL. LES MATES 2-12.

Cuento de... DIG. 15.50 18.00 20.10 22.25

El lobo de Wall... DIG. 17.00 20.30

El médico DIG. 22.00

Hércules: el... DIG. 18.00 20.00

Jack Ryan: Operación... 16.00 18.00 20.00 22.10

La gran estafa... DIG. 16.05 18.40 21.30

La ladrona de... DIG. 18.15 20.50

La Lego película 3D 16.15

La Lego película DIG. 18.10 20.00

Lluvia de... DIG. 16.10

Robocop DIG. 15.50 18.00 20.10 22.20

Vivir es fácil con los... 22.00

FigueresCINEMES FIGUERES 3D

902101008. POL. FIRAL RONDA SUD.

Agosto 20.00 22.15

Al encuentro de... 22.15

Cuento de invierno 18.00 20.15 22.30

12 años de... 18.00 20.15 22.30

El lobo de Wall... 18.00 22.00

Jack Ryan: Operación... 18.00 20.00 22.15

La gran estafa... 18.00 20.15 22.30

La Lego película 18.00 20.00

LEGO. La pel·lícula 18.00

Robocop 18.00 20.15 22.30

GavàCINESA BARNASUD 3D

902333231. PROGRÉS 69.

Al encuentro de... DIG. 20.10

Cuento de... DIG. 16.30 18.30 20.30 22.30

12 años de... DIG. 22.20

Frozen. El reino... DIG. 18.00

Gravity 3D 16.10

Jack Ryan... DIG. 16.00 18.05 20.15 22.25

La gran estafa... DIG. 16.30 19.20 22.00

La Lego película DIG. 16.00 18.10 20.20

Los juegos del... DIG. 16.10 19.00 22.05

Robocop DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

3 bodas de más DIG. 22.35

GironaALBÈNIZ CENTRE 3D

972410110. JERONI REAL DE FONTCLARA 2-4.

A propósito de... 16.15 20.35

Agost 20.35

LLEGENDA:Subtitulada o parlada en català3D: Digital 3D VO: Versió Original Subtitulada

Robocop de José Padilha

cartellerasales

42mèdia

DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

06.00 Notícies 3/24.08.00 Els matins (Magazín).

Convidat: Josep Juvé, advocat especialitzat en propietat intel-lectual.

14.00 Telenotícies comar-ques.

14.20 El medi ambient (Medi ambient). Fracking a Europa: val la pena, el risc?. El fracking per obtenir gas o petroli d’esquist ha avançat amb rapidesa als Estats Units i ha influït en el preu de l’energia en aquell país. A Europa, però, el volum de les reserves i la densitat urbana i de població en fan més problemàtica l’explotació.

14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Cuines (Gastronòmic).

Sardines fregides amb llimona i alfàbrega.

15.50 La Riera (Telenovel·la).

El pare de l’Enric li

comunica que està decidit a comprar la Fonda per a l’Edgar. El Tito, per la seva banda, no vol complicar-li la vida a la Lucía i li diu que no es pensa embo-licar més amb ella. Mentrestant, el Guillem

TV3

a Tomás Roncero per organitzar una consulta sobre la reforma del Bernabéu.

22.30 Afers exteriors (Sèrie documental). Economia: El programa fa un viatge de baix pressupost a la recerca d’una solució a la crisi i també per intentar entendre per a què serveix l’economia i com s’ha arribat fins a aquesta situació.

23.11 Afers exteriors (Sèrie documental). Corea del Nord: Miquel Calçada es desplaça fins a Pyongyang per aprendre a cantar en coreà en companyia d’Alejandro Cao de Benós de Les i Pérez.

23.55 Danys i perjudicis (Sèrie). Vols acabar aquesta comèdia? (T5): La Patty i l’Ellen es preparen per enfron-tar-se al tribunal.

00.45 Bombers de Nova York (Sèrie). Menstruació (T7): El Tommy descobreix que un equip de notícies està preparant un programa especial per commemorar el desè aniversari de l’11-S.

01.28 Ventdelplà (Sèrie). La Isona creu reconèixer el seu agressor, però s’equivoca.

02.39 Cava de blues (Musical).

i la Mònica fan un pacte de silenci perquè tenen coses a amagar.

16.35 Divendres (Magazín). Aquesta setmana l’equip es situa a Sant Andreu de la Barca. Des d’allà es presenta el típic conill rostit, la influència del riu Llobregat, la figura de l’esportista paralímpic Jordi Morales i els principals racons i tradi-cions d’aquest municipi.

18.50 Murdoch mysteries (Sèrie). El cas Murdoch (T3): El Murdoch és a Bristol i allà ha de fugir dels agents de la intel-ligència britànica quan l’acusen d’assassinat.

19.40 Espai Terra (Divulgatiu).

20.15 El gran dictat (Concurs).

21.00 Telenotícies vespre. 21.50 Crackòvia (Humor).

En el programa d’avui,

Josep Maria Bartomeu es fa pacifista. El nou president del Barça intenta posar pau entre les diverses faccions del club amb una cançó de John Lennon. A Madrid, Florentino Pérez demana ajuda

06.00 Mic.06.24 Martin Mystery.07.10 Els Dalton.08.45 El petit Nicolas. 09.00 Mic.10.49 EspieZ! Nova gene-

ració.12.02 WordGirl.12.31 Bugs Bunny i els seus

amics.13.02 Sailormoon.14.40 La lliga dels supermal-

vats.15.26 Bola de drac Z.16.40 El llibre de la selva.17.05 L’hora del Timmy.17.55 Una mà de contes.

La muntanya de Montserrat.

18.05 L’Spirou petit.18.44 Els pingüins de

Madagascar.19.30 Info K.

19.47 La casa d’Anubis (Sèrie). Emissió de dos episodis.

20.14 Tom & Jerry.21.20 La Riera.22.05 Mestres. Família i

escola: Una frase que ha fet fortuna en el debat social sobre l’ensenyament diu que l’educació dels nens i nenes és tasca de tota la tribu. No obstant això, sembla que família i escola no acaben de compene-trar-se.

22.57 Ànima. El programa celebra els seus cinc anys en antena amb un reportatge que mostra com han canviat des de l’hivern del 2009 les

trajectòries de Sílvia Pérez Cruz, El petit de Cal Eril, Els Amics de les Arts o el coreògraf Marcos Morau, entre d’altres.

23.26 Un tal jaç. Agustí Fernández/Giulia Valle Trio + Stéphane Lachaize.

23.50 Material sensible. Boladeras: La història cinematogràfica de la família Boladeras comença a la ciutat de Girona als anys 40.

00.18 Mals temps per al planeta. Kènia en transformació.

01.11 Cinc cuiners bascos. Pedro Subijana: el plat, el mar.

02.02 Chic.

SUPER 3/ 33

elprogramarecomanatTV3 22.30

‘Afers exteriors’ El programa dirigit i conduït per

Miquel Calçada, que mostra què fan

els catalans en diversos llocs del

món, fa un primer viatge centrat en

l’economia. Es tracta d’un viatge low

cost per buscar la solució a la crisi,

després del qual visitarà Corea. En el

primer itinerari farà parada a la

Universitat de Colúmbia, per assistir

a una classe de Xavier Sala i Martín.

Tot seguit, a Brussel·les Calçada par-

larà amb els eurodiputats Raül

Romeva i Ramon Tremosa. A conti-

nuació, una redifusió de l’Afers exte-

riors de Corea del Nord.

Les veus masculines acaparen els cinc primers

llocs de la llista que ofereix la plataforma iTu-

nes de cançons més descarregades legal-

ment. A excepció de Katy Perry, que segueix

triomfant amb el seu àlbum Prism, els altres

quatre artistes són homes, tres dels quals ne-

gres. Unes veus que estan de moda i triomfen

arreu del món. Pharrell Williams segueix impa-

rable amb Happy, una cançó de la banda sono-

ra de la pel·lícula Gru, el meu dolent preferit 2,

que l’ha situat al capdamunt del rànquing. Per

sota del raper, el cantautor John Legend se-

gueix pujant amb força amb el seu tema All of

me, dedicat a la seva dona, Chrissy Teigen. El

grup Bastille no deixa de pujar amb la seva rít-

mica Pompeii, que de ben segur arrasarà

aquest estiu en molts festivals. Finalment,

destaca The man, el segon single d’Aloe Blacc,

l’autor de la cançó d’Avicii que ha sonat en to-

tes les pistes: Wake me up.

Els homes acaparen el ‘top 5’ de cançons més descarregades

elrànquing

01 Happy / PHARRELL WILLIAMS

02 Dark horse / KATY PERRY

03 All of me / JOHN LEGEND

04 Pompeii / BASTILLE

05 The man / ALOE BLACC

FONT: ITUNES

2 31

Cançons més descarregades d’iTunes

elradar

Ágatha Ruiz: “La destitució de Pedro J. ha sigut política”

J.C. La dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada va

parlar ahir a la Madrid Fashion Week de la

destitució del seu marit, Pedro J. Ramírez, de

la direcció del diari El Mundo. De la Prada expli-

cava a Vanitatis que “la causa [del cessa-

ment] ha sigut política”. “A mi no em moles-

ta, perquè els que tenen alguna cosa a ama-

gar han de saber que no per acomiadar un di-

rector es deixaran d’explicar les coses”,

assegura. A més, explica que el canvi no ha

afectat gaire Ramírez. “Ell fa una vida bastant

semblant a la d’abans perquè, després de

De la Prada va parlar ahir sobre el seu marit a la Madrid Fashion Week. EFE

tants anys, crec que encara no s’ha adonat de

la destitució”, explica. Potser per això la crea-

tiva diu que la repercussió de la notícia ha si-

gut “impressionant i molt bonica”. “Li han en-

viat milers de cartes, correus electrònics, ar-

ticles i tuits donant-li suport. El que més l’ha

sorprès, però, han sigut els articles que li ha

dedicat la premsa internacional, [...] que ha

arribat a dir que és el millor periodista d’Eu-

ropa”, celebrava ahir. Per aquestes mostres

de suport, diu ella, Ramírez “no s’ha ensorrat”.

“Tot el contrari. Ara està reprenent un llibre

que estava escrivint i al qual podrà dedicar

més temps”, avisa.e

’Ànima’ compleix els “primers cinc anys en antena”

El programa Ànima, que presenta i dirigeix To-

ni Puntí, celebra els seus “primers” 5 anys en

antena avui a les 22.58 hores al 33. En aquest

temps a través del programa s’ha pogut ob-

servar com han evolucionat diversos artistes,

cosa que es veurà reflectida en un reportat-

ge que firma Júlia Bertran i que s’emetrà

aquesta nit en l’espai cultural. Al programa hi

apareixeran Sílvia Pérez Cruz, El Petit de Cal

Eril, Els Amics de les Arts, el coreògraf Marcos

Morau –de la companyia La Veronal– i tot un

grapat de joves dramaturgs i companyies que

han modificat el paisatge escènic català des

de l’hivern del 2009. Puntí entrevista avui el

director del Teatro de La Abadía de Madrid, Jo-

sé Luis Gómez. Un dels altres protagonistes

del programa és el veterà pianista Jordi Saba-

tés, que fa anys que volta pel món amb el seu

piano i ara fa una tanda de concerts setma-

nals als Cinemes Girona de Barcelona.e

43mèdia

ara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

lespel·lículesrecomanades

TELE 5 LA SEXTACUATRO

06.00 Noticias 24 horas.06.30 Telediario matinal.08.30 Los desayunos de

TVE. Convidat: Diego Valderas, vicepresident de la Junta d’Andalusia.

10.05 La mañana.14.00 L’informatiu.14.30 Corazón.15.00 Telediario 1.16.00 L’informatiu.16.05 Entre todos.18.45 España directo.20.30 Corazón.21.00 Telediario 2. 22.15 El tiempo. 22.30 ¡Mira quién baila! La

cantant Pastora Soler presenta avui el seu nou disc al programa. A la pista de ball, els vuit concursants s’enfronten a ritmes com la salsa, el rock, el pasdoble i el pas a dos per fer-se amb el triomf i col·laborar amb una bona causa.

01.00 Fabricando Made in Spain. Avui es dóna a conèixer que l’adhesiu d’una tireta és un dels components sobre els quals més s’investiga, i que per elaborar un deliciós formatge fresc de cabra de dos quilos són necessaris 12 litres de llet. A continuació, reposició del programa en què es mostra quant de temps es triga a fer un formatge curat.

02.45 La noche en 24 horas.04.35 Crónicas.

BTV

TVE-1 ANTENA 3

LA 2 IB3 BARÇA TV8 TV

06.00 Minutos musicales.06.15 Las noticias de la

mañana. 08.55 Espejo público. 12.15 Karlos Arguiñano en

tu cocina.12.50 La ruleta de la suerte. 14.00 Los Simpson (Sèrie).

Emissió de dos episodis: La última tentación de Homer (T5) i Springfield o cómo aprendí a amar el juego legalizado (T5).

15.00 Antena 3 Noticias 1.15.45 Deportes.16.00 El tiempo. 16.30 Amar es para siempre.

La denúncia del Diego només serveix perquè la policia l’amenaci.

17.30 El secreto de Puente Viejo. La María intenta convèncer el Gonzalo perquè accepti integrar la Francisca en les seves vides.

18.45 Ahora caigo.20.00 Atrapa un millón.21.00 Antena 3 Noticias 2.21.30 Deportes.21.40 La previsión de las 9.

Espai dedicat a la infor-mació meteorològica.

21.45 El hormiguero 3.0. 22.40 El corazón del océano.

El Nuevo mundo (T1): La San Miguel acaba d’arribar a Santa Catalina, on es retroba amb el Becerra i tots els seus tripulants.

00.15 U.A.P, Unidad de Análisis Policial.

02.10 Ganing casino.

07.00 El zapping de surferos.

08.30 O el perro o yo (EE.UU.).

09.30 Alerta Cobra. El último golpe (T10).

10.30 El último poli duro. No diré nada más.

11.30 Alerta Cobra. El ataque.

12.20 Las mañanas de Cuatro.

14.00 Noticias Cuatro. 14.45 Deportes Cuatro.15.55 Castle. Emissió de

tres episodis: El factor humano (T5), Polis y cacos (T4) i 3XA (T3).

18.30 Hawai 5.0. Emissió de dos episodis: A la deriva (T3) i Fatalidad (T3).

20.00 Noticias Cuatro. 21.00 Deportes Cuatro

noche.21.30 La noche del fútbol.22.00 Liga Primera División.

Màlaga CF-Reial Societat. Jornada 24. Després de caure contera el FC Barcelona a les semifinals de la Copa del Rei, la Reial Societat torna a concentrar-se en la Lliga per mantenir-se entre les primeres posicions i optar a llocs europeus. En directe des de La Rosaleda.

00.00 Tiki-taka.02.30 House.

Desintoxicación (T1).03.15 La línea de la vida.04.15 Shopping.

06.00 La Sexta en concierto.07.45 Al rojo vivo. 09.30 Crímenes imper-

fectos.10.30 Informe criminal. 11.30 Investigadores

forenses.12.20 Al rojo vivo. 14.00 La Sexta noticias 1ª

edición.14.55 Jugones.15.30 La Sexta meteo. 15.45 Zapeando. 17.15 Más vale tarde.20.00 La Sexta noticias 2ª

edición.20.45 La Sexta meteo. 21.00 La Sexta deportes.21.30 El intermedio.22.30 Pesadilla en la

cocina. La Taberna La Goyesca: Una extra-vagant combinació de personalitats amenaça el futur d’un castís restaurant madrileny. Un propietari desmo-tivat, una ballarina que vol imposar la disciplina de la seva professió, una cuinera desganada i un cambrer cantant són alguns dels ingre-dients d’aquest restau-rant sense rumb.

23.45 Cocineros españoles por el mundo. Pekín: El programa es desplaça fins a la capital xinesa per posar accent espanyol a la cuina del gegant asiàtic.

00.15 En el aire. 01.45 Poker Caribbean

Adventure.

06.30 Informativos Telecinco.

08.55 El programa de Ana Rosa. Convidada: Mª Dolores de Cospedal, secretària general del Partit Popular.

12.45 Mujeres y hombres y viceversa.

14.30 De buena ley.15.00 Informativos

Telecinco. 16.00 Sálvame. 20.15 Pasapalabra.21.05 Informativos

Telecinco. 22.00 La alfombra roja: B&b. Programa especial en

què es presenta la nova sèrie de la cadena B&b.

22.30 B&b. Error de calculo (T1): Pablo Balboa torna a Espanya després de 20 anys d’absència. Arriba disposat a fer-se càrrec de la direcció de B&b, una revista de moda i tendència en hores baixes l’amo de la qual és Óscar Bornay, un poderós home de negocis i pare de la seva promesa, la Clara, que treballa com a esti-lista a la revista.

00.15 La que se avecina. Una eco-finca, un obús y una inseminación satánica (T6): La presi-denta de Mirador de Montepinar proposa muntar una eco-finca a l’immoble.

02.15 Premier casino.

08.05 8 de 8. 08.35 Catalunya blues. 09.05 Televenda. 11.05 Dinamita. 11.35 Jet lag. 12.00 Migdia. 14.00 Arucitys. 16.55 Jet lag. 17.20 Psycho-express. 18.00 Lo Cartanyà. La mort sobtada d’un membre de l’equip de Canal In fa que el Cartanyà, el Bardagí i l’Angawa canviïn la seva forma d’actuar. 18.30 Dinamita. 19.00 8 al dia. 22.30 Gran cinema: Black Hawk abatut. EUA, 2001. Dir.: Ridley Scott. Int.: Tom Sizemore, Josh Hartnett. Història de l’heroica aventura d’un grup de soldats americans que va ser enviat a Somàlia l’octubre del 1993. La seva missió és expulsar dos dels millors tinents del cab-dill somali per sufocar la guer-ra civil. 01.00 Equip de repor-ters. 01.50 Clips.

07.00 Porta 104. 07.45 EM El protagonista. 08.00 El Partit de Futbol Femení. (R.) 09.45 600’’. 10.00 Nit Europea. 10.30 El marcador: Pospartido . (R.) 11.30 Especial: 17/2/1974.0-5. Comença la llegenda (I).11.45 Temps de joc. 13.15 Especial: 17/2/1974. 0-5. Comença la llegenda (II). 14.00 Barça Notícies Migdia. 14.30 El partit de futbol sala. (R.)16.00 Barça Notícies Migdia. (R.) 16.30 Nit Europea. 17.00 El partit del Barça B. (R.) 18.45 Porta 104. 19.00 El marcador: Especial . 20.30 Som-hi Palau!. 21.00 Temps de joc. 22.45 EM El protagonista. 23.00 Som-hi Palau!. 23.30 Més club. 23.45 El marcador: Especial . (R.) 01.15 Nit Europea: El próximo rival: Manchester City.

08.10 Maria Bimbolles. 08.15 L’hora del conte! 08.20 Little Bear. 08.45 L’hora del con-te! 08.50 Maria Bimbolles. 08.55 El cercador. 09.55 Baleartnostrum. 10.25 Un món de criatures. 12.00 La mi-rada. 12.20 El faro, cruce de ca-minos. 13.20 La mirada. 14.00 IB3 Notícies migdia. 15.25 El temps migdia. 15.30 Mira per on! 15.55 Cinema de l’Oest: Nevada express. EUA, 1975. Dir.: Tom Gries. 17.30 JAG: alerta roja. 18.15 La mirada. 19.55 Una micona més. 20.30 IB3 Notícies vespre. 21.30 El temps vespre. 21.30 Cracks pel món. 22.15 Pel·lícula: Bangkok dangerous. EUA, 2007. Dir.: Danny Pang, Oxide Pang. 23.55 Balears pel món. 00.55 Jo hi era. 02.45 Musical.

06.00 ZZ.06.20 Tot l’esport.06.45 Champions Magazín.07.10 Tot l’esport.07.35 Hat trick Total.07.55 Hat Trick.08.45 La ciutat vertical.

Emissió de dos capítols.09.39 Els Pirineus des de

l’aire. 10.06 Les costes franceses

des de l’aire.10.14 Les aventures culinà-

ries de Sarah Wiener. 10.57 Rutes mítiques.11.49 Extincions. Guepards.12.40 GR Pirineus. Emissió

de dos reportatges.13.46 Les aventures culinà-

ries de Sarah Wiener. 14.30 Ciència bàsica. Emissió

de dos episodis.15.26 Els Pirineus des de

l’aire. De l’Aneto fins al Vinhemala.

15.51 Les costes franceses des de l’aire. Marsella.

16.02 Extincions. L’orangutan.

16.53 Les muntanyes del món. El Japó. Miyama.

17.38 La costa de Sud-àfrica.

18.26 GR Pirineus. Terra, mar i presons medievals.

19.00 Flaix. Champions.20.15 Esport club.21.15 Futbol Cat.21.40 Flaix. Champions.22.30 Futbols Històrics. 40

Anys del 0-5.23.00 Efectivament.00.05 Tot l’esport.00.30 Efectivament.01.35 Tot l’esport.

06.30 That’s english. 07.00 El Nilo de Joanna Lumley. (R.) 08.00 TVE English. 08.25 Fiesta suprema. 09.00 Solo moda. 09.30 Aquí hay traba-jo. 10.00 La aventura del sa-ber. 11.00 Patrimonio de la Humanidad. 11.50 Para todos La 2. 13.35 Don Matteo. 14.40 África. (R.) 15.30 Saber y ganar. 16.05 Grandes documentales. 18.00 Docufilia. 18.45 Vespre a La 2. 20.00 Don Matteo. 21.00 Docufilia. 22.00 Cinefilia: Animal Kingdom. Després de la mort de la seva mare, Joshua J. Cody ha de traslladar-se a ca-sa de la seva àvia Janine, que viu a Melbourne amb els tres fills, tots implicats en nego-cis il·legals.23.55 La 2 noticias. 00.25 El cine de La 2: Frágiles. 02.00 Conciertos de Radio 3.

CANAL+

07.48 Canal+ Propone. 07.50 ¿Me tengo que encar-gar de todo? 08.00 Pel·lícula: Blancanieves y la leyen-da del cazador. EUA, 2012. Dir.: Rupert Sanders. 10.05 Ab ovo. 10.15 Ilustres igno-rantes. 10.45 Saturday Night Live. 11.29 Saturday Night Live. 12.20 Pel·lícula: El dic-tador. EUA, 2012. Dir.: Larry Charles. 13.45 Banshee. 14.45 NBA Live. 15.00 NBA+. 18.05 Pel·lícula: Iron man III. Estats Units, 2013. Dir.: Shane Black. 20.15 El día después. 21.30 Looking. 22.05 Cine estreno: Combustión. Espanya, 2013. Dir.: Daniel Calparsoro. 23.50 Pel·lícula: Gangster Squad (Brigada de élite). EUA, 2013. Dir.: Ruben Fleischer. Int.: Josh Brolin. 01.45 Tentaciones.

ESPORT3

08.00 BTV Notícies matí. 10.00 Entre veïns. (R.) 10.50 Info bar-ris. 11.00 Doc’s. (R.) 11.30 Va passar aquí. (R.) 12.00 Avanç BTV Notícies. 12.05 El pla B. 12.25 La vida en dolç. (R.) 13.00 L’ou com balla. (R.) 14.00 BTV Notícies migdia. 14.50 Info barris. (R.) 15.00 El documen-tal. 15.25 Primera sessió: Los niños de Brasil. EUA, Regne Unit, 1978. Dir.: Franklin J. Schaffner. 17.30 Connexió Barcelona. 19.25 Info barris. (R.) 19.40 El pla B. (R.) 20.00 BTV Notícies vespre. 20.30 Àrtic. 21.30 Terrícoles. 22.00 Les notícies de les 10. 22.40 El temps. 22.50 La Rambla. 23.50 La porteria. 00.50 Primera ses-sió: Los niños de Brasil. EUA, Regne Unit, 1978. Dir.: Franklin J. Schaffner. 02.50 Terrícoles.

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

LA SEXTA 3 17.15

‘La mujer del predicador’

✰✰ Director: Penny Marshall Act.: Denzel Washington, Whitney Houston EUA, 1996. El reverend

Henry Biggs dedica massa

temps als seus feligresos,

cosa que posa en perill el

seu matrimoni. A més, la

seva església es veu ame-

naçada per un promotor

immobiliari. Déu li envia un

àngel per ajudar-lo, però li

portarà més complicacions.

PARAMOUNT CHANNEL 20.05

‘Desaparecido en combate’

✰✰ Director: Joseph Zito Actors: Chuck Norris, M. Emmet Walsh, David Tress, Lenore Kasdorf EUA, 1984. El coronel

Braddock es va escapar fa

deu anys d’un camp de pre-

soners del Vietnam. Ara hi

torna per rescatar soldats

dels EUA que van ser captu-

rats llavors. Se sap que

segueixen en captivitat des-

prés de tot aquest temps.

LA 2 22.00

‘Animal kingdom’ ✰✰✰ Director: David Michôd Actors: James Frecheville, Ben Mendelsohn, Guy Pearce, Jacki Weaver Austràlia, 2010. Després de

la mort de la seva mare, el

Cody es trasllada a

Melbourne. Allà es veurà

embolicat en els tèrbols

assumptes dels seus oncles.

El sergent Leckie intentarà

salvar-lo i aconseguir que

l’ajudi a detenir la banda for-

mada pels seus parents.

NITRO 22.15

‘Nacer para morir’ ✰✰✰ Dir.: Andrzej Bartkowiak Actors: Jet Li, DMX, Kelly Hu, Anthony Anderson EUA, 2003. Tony Fait és un

delinqüent que només estima

la seva filla, la Vanessa. En un

cop aconsegueix un gran

nombre de diamants. Tot i

això, un agent del govern tai-

wanès seguia la pista de les

joies per mig món i li portarà

complicacions. Fait haurà de

veure, a més, com un antic

company segresta la Vanessa.

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

44

mèdiaDILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

Avui comença a Barcelona la Social Media WeekAvui comença a Barcelona una nova edi-ció de la Social Media Week, que s’allarga-rà fins al 21 de febrer. L’esdeveniment aga-fa el relleu de l’edició del setembre, que ha tingut lloc en ciutats d’arreu del món com ara Berlín, Bogotà, Chicago, Londres, Los Angeles, Bombai, São Paulo i Toronto.

Més de 25.000 participants han pogut as-sistir a més de 1.000 conferències i acti-vitats ofertes. Social Media Week té com a tema central The future of now, dins del qual es parlarà de les últimes tendències en màrqueting, disseny i innovació vincu-lades als mitjans socials.MÈDIA

Antena 3 i Telecinco, duel d’estrenes avui en ‘prime time’

Antena 3 i Telecinco programen per a aquesta nit a la mateixa hora les estrenes de dues ficcions de producció pròpia. Són dues apostes fortes que es veuran les cares des-prés d’un gest tàctic d’Atresmedia.

que Antena 3 ha decidit jugar-se-la. En tot cas, suposa un problema per a Telecinco, que havia anunciat feia quinze dies que estrenaria aquesta nit B&B, cosa que potser hauria evi-tat si hagués sabut que toparia amb Galerías Velvet.

Potser si Antena 3 hagués anun-ciat l’estrena de la sèrie, Telecinco hauria tingut temps de reaccionar i hauria pogut plantar cara a aquesta ficció de Bambú amb alguna sèrie més forta. Per exemple, la cadena de Mediaset hauria pogut situar aquest dilluns El Príncipe –amb excel·lents resultats d’audiència fins al mo-ment– o La que se avecina, una pos-sibilitat que ja va preveure l’ARA en el diari de divendres.

Duel de titans Les dues ficcions que es veuran la cara aquesta nit, a les 22.30 en tots dos casos, són les dues grans apos-tes en ficció de Telecinco i d’An-tena 3, cosa que es pot notar sobre-tot en els fitxatges que han fet per protagonitzar-les. Galerías Velvet és un drama que se situa en uns grans magatzems de la dècada dels 60, un ambient vintage en el qual Antena 3 ha trobat un filó després de Gran Hotel i d’El tiempo entre costuras.

La clau de volta de la ficció és el drama que va suposar per a alguns tallers de confecció d’alta costura l’aparició del prêt-à-porter en el mercat espanyol. I, com sempre, en-mig d’aquest panorama convuls en ple franquisme, la història d’amor entre Silvestre i Echevarría: ella de classe popular i ell el fill de l’amo. Els acompanyen en el repartiment una llarga llista d’actors coneguts arreu de l’Estat. Tito Valverde, José Sacristán, Aitana Sánchez-Gijón, Natalia Millán, Maxi Iglesias i Ma-nuela Velasco són altres dels noms propis de la ficció.

A Telecinco, B&B centrarà les se-ves trames en la vida personal i pro-fessional dels membres de la redac-

ció d’una revista de moda, l’amo de la qual decideix contractar el Pablo, un nou director –interpretat per Gonzalo de Castro–, amb l’objectiu d’incrementar les vendes. El nou fitxatge sorprendrà la Candela –en-carnada per Belén Rueda–, subdi-rectora de la publicació i candidata natural per cobrir el lloc. Per si no fos prou, el nou cap va ser nòvio d’ella anys enrere.

L’arribada del Pablo coincidirà amb la de la Sonia –Macarena Gar-cía–, filla de la Candela, que afronta la seva primera experiència profes-sional. A la redacció coincideixen un redactor júnior, encarnat per Dani Rovira, i un fotògraf que interpreta Fran Perea. I per acabar d’arrodonir la possibilitat de conflicte, el nou di-rector demana ajuda al César, amic seu però germà de la Candela.e

JOAN CALLARISSA BARCELONA. Antena 3 va confirmar ahir via comunicat que avui estre-naria en prime time la sèrie Galerí-as Velvet, la seva gran aposta per a aquesta temporada. Aquesta notí-cia confirma que la guerra d’audièn-cies està més que servida entres les dues grans privades espanyoles els dilluns a la nit, ja que Telecinco té previst estrenar també en aquest horari de màxima audiència la fic-ció de producció pròpia B&B.

La confirmació de la coincidèn-cia d’aquestes grans apostes de tem-porada en ficció pròpia de les dues grans cadenes privades de l’Estat s’ha fet esperar. En un primer mo-ment, Antena 3 tenia previst emetre avui El corazón del océano. Tot i ai-xò, dins dels tres dies que marca la llei per programar, Antena 3 va fer la jugada d’anunciar oficialment una emissió de Galerías Velvet de quinze minuts avui en horari de pri-me time, com si es tractés d’un avan-çament o un making-of.

A l’hora de la veritat, però, el grup Atresmedia va anunciar que emetrà un capítol sencer de la ficció que protagonitzen Paula Echevarría i Miguel Ángel Silvestre. És a dir, no contraprogramaven obertament, ja que el contingut anunciat en els tres dies d’antelació legals és el mateix, però sí que agafen desprevinguda Telecinco amb aquest allargament sobtat i l’emissió per sorpresa d’un capítol sencer.

Aquesta estratagema de progra-mació obre el debat de si allargar la durada d’un contingut programat amb els tres dies d’antelació obliga-toris és una contraprogramació o no, cosa que no està clara del tot, ja

AMOR CONTRA DESAMOR 01. A Galerías Velvet els protagonistes són Paula Echevarría i Miguel Ángel Silvestre,

que viuran una intensa història d’amor complicada pels seus orígens socials. 02. A B&B Belén Rueda i Gonzalo de Castro són dos ex que han de treballar junts. ATRESMEDIA / MEDIASET

Aquesta nit coincideixen les estrenes de les sèries ‘Galerías Velvet’ i ‘B&B’

El ‘vintage’, clau dels èxits d’Antena 3Antena 3 ja ha seduït l’audiència amb diverses sèries que s’inspiren en èpoques passades. Una d’aques-tes és Amar es para siempre, un spin-off d’una ficció de TVE. Tam-bé narrava històries d’altres èpo-ques la ficció de tres temporades Gran Hotel, amb Concha Velasco entre el repartiment. De fet, la pro-ductora Bambú va ser l’artífex d’aquella ficció i és la mateixa que s’encarrega ara de Galerías Velvet. L’últim hit ha estat El tiempo entre costuras, situada abans de la Guer-ra Civil i que va aconseguir més de cinc milions d’espectadors el dia de l’estrena.

Canvi Antena 3 sorprèn a última hora Telecinco amb ‘Galerías Velvet’

01

02

45

mèdiaara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

Taylor Swift sorprèn amb un canvi d’imatgeTaylor Swift ha decidit canviar la imatge càndida de bona nena que li ha donat fa-ma a escala internacional. A l’espera de veure si aquest canvi d’imatge als cabells té tantes conseqüències com les que va tenir en Miley Cyrus quan es va tallar la cabelle-ra de Hannah Montana, Swift ha perdut

llargada i ha guanyat en color. En una imat-ge que ha penjat la cantant nord-america-na es veu que s’ha tallat els cabells a l’estil de Farrah Fawcett a Els àngels de Charlie. A la imatge l’acompanya la també cantant Elli Goulding, una artista amb qui sembla estar passant-s’ho bé. GENT

Mil roses per al Sant Valentí de Kim Kardashian

J.C.

L’exageració és marca de la casa a can Kardashian, cosa que dei-xa més que demostrada el rea-lity show que aquesta família ha protagonitzat als EUA. Per això,

els integrants que se sumen al clan saben com s’han de comportar per quadrar-hi. A la filla més celebrity de tot aquest llinatge, Kim, el seu promès l’ha felicitat per Sant Valentí amb ni més ni menys que “mil roses”. És el raper Kanye West, que sap que les xifres importen molt a la mare de la seva nòvia. Per això, West va decidir-se per aquesta allau de roses ver-melles per recordar a Kim que l’estima, cosa que ella es va encarregar d’escampar –quan-titat inclosa– a tort i a dret via Instagram.

Primer casament i després més fills I és que a la televisiva Kim li costa mantenir la boca tancada en el que fa referència a la se-va vida personal. Fa poc explicava el pla de ru-ta que té pensat seguir amb el que per ara no-més és el seu promès. Tot i que ja tenen una fi-lla, ella en vol més. Tot i això, abans de tor-nar a ser pares, Kim vol que passin per l’altar, cosa que ja té mig organitzada. També per bo-ca d’ella s’ha pogut saber que París serà aquest estiu el lloc on els dos nord-americans es ju-raran amor etern. Tot i això, no han explicat –encara– ni la data ni l’església escollides.e

JUAN CARLOS HIDALGO / EFE

Un estat mexicà prohibeix el nom de Shakira per a les nenes

JOAN CALLARISSA BARCELONA

Malgrat el seu èxit in-ternacional, sembla que SShakira (01) fa bona la dita que nin-gú és profeta a la se-

va terra. Des de fa un temps, la can-tant, establerta a Barcelona, no fa més que topar a Sud-amèrica amb notícies que van en contra seva.

Primer li van plantar cara els més conservadors de Colòmbia, el seu país d’origen, que es van quei-xar del seu nou videoclip, en què ba-lla de manera molt sensual –res de nou– i en què apareix la sempre las-civa RRihanna (04), amb qui Shakira comparteix llit. Unes setmanes abans de publicar aquest vídeo, que suposa la tornada a la feina de l’ar-tista després de la maternitat, a Co-lòmbia es va intentar vetar perquè diuen que promou eel tabac (02), eel lesbianisme (03) i la immoralitat.

Amb aquests arguments el criti-cava el polític conservador Marco Fidel Ramírez, que va proclamar que la cantant és un exemple es-pantós per als més petits. A més, va demanar la retirada del clip de les televisions colombianes.

Però les notícies que afecten la cantant per Llatinoamèrica vénen també d’altres països. A Mèxic, per exemple, l’estat de Sonora ha deci-dit prohibir que es posi el nom de Shakira a les nenes que neixin al pa-ís centreamericà.

Tot i això, el nom de l’artista no és l’únic d’aquesta llista negra: també hi ha altres noms relacio-

Baldwin, “addicte a la xocolata amb xurros”escapar al barri de La Hormiga, una zona per on va passejar fins a trobar una xurreria per menjar-se una xo-colata que l’ajudés a combatre el fred que fa a la ciutat manxega.

Aquesta informació, que sembla merament anecdòtica, podria con-vertir-se en un problema per a Baldwin si arriba a oïda de la seva dona, Hilaria Thomas. I és que la mallorquina és també la seva en-trenadora personal i l’autora de la dieta “baixa en sucre” per fer apri-mar Baldwin. Potser la comparació amb Torrente ha fet creure a l’ex de Kim Basinger que es podria perme-tre algun luxe alimentari.e

J.C.

No es pot fitxar per ser un dels protagonistes d’una pel·lícula de la saga Torrente sense en-amorar-se d’alguns

dels estranys encants de l’Espanya més cañí. Almenys això és el que sembla que li ha passat a l’actor nord-americà Alec Baldwin, que, se-gons explicava Vanitatis ahir, s’ha convertit en un “addicte a la xocola-ta amb xurros”. La publicació expli-ca que en un descans del rodatge de Torrente 5, que s’està gravant a l’ae-roport de Ciudad Real, l’actor es va

nats amb el món de la música. Per exemple, Rolling Stones. Els go-vernants d’aquesta regió mexicana afirmen que la norma ha de prote-gir els nens de noms que siguin pe-joratius, que tinguin doble sentit o que pertanyin a personatges famo-sos. Cheyene, Circumcisión, Es-croto, Yahoo, Michelin, Pitágoras, Virgen María, Virgencita, Pecho,

Neil Armstrong, Facebook, Twit-ter, Hashtag, Jehová, Michael Jackson i Wisin & Yandel són al-guns dels noms que la norma equi-para amb el de Shakira. Aquesta llei va ser aprovada al desembre i actualment ja ha entrat en vigor. La norma també impedeix a perso-nes que ja siguin majors d’edat po-sar-se aquests noms.e

INSTAGRAM

INSTAGRAM

01 02

03

04

46

passi-hobéDILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014 ara

Els dies de festa passats ens han portat una novetat financera: l’anunci d’un RD aprovat en Consell de ministres “donant un termini de tres mesos a tots els propietaris per a declarar el veritable valor de llurs finques rústegues i urbanes, amb fortes sancions per a aquells que l’ocultin, arribant àdhuc a l’expropia-ció forçosa”. Així diu la nota oficiosa feta publicar dijous. Malgrat que en la referència oficiosa es fa constar que no es prejutja cap solució fiscal, és evi-dent que es va a forçar l’augment d’in-gressos, per tal d’equilibrar el pressu-post espanyol. [...] Per fixar ben bé les idees cal tenir present que el sistema espanyol d’impostos està basat i cons-truït damunt de la mentida. Com que al sistema fiscal d’Espanya li manca la condició essencial, que és la justícia, i hom coneix prou bé que les ocultaci-ons de riquesa són fantàstiques, els que es veuen obligats a pagar procuren declarar el menor valor possible. Però l’Estat, que sap que els ciutadans ocul-ten la riquesa, perquè l’ingrés resulti adequat, carre-

ga el tipus d’imposició. A la qual cosa els ciutadans responen procurant valorar més baix encara, [...] La resposta de l’Estat és elevar el tipus d’imposició, els ciutadans procuren evitar-la pel mitjà conegut, etc. [...] A Catalunya, on de propietat oculta no n’hi ha, hi havia una mena de convenció tàcita segons la qual

els tipus exagerats d’impost restaven corregits per la baixa valoració dels objectes de la imposició. Si ara s’obli-ga els propietaris a declarar el valor exacte de llurs finques conservant els tipus d’imposició actuals, l’efecte se-rà exactament igual que el d’una pu-ja general d’impostos. Aleshores po-drem ésser considerats com un dels països que més càrrega fiscal hauran de suportar. [...] Deixem de banda una reflexió que no podem evitar de fer-nos sobre el resultat que les modifica-

cions fiscals acostumen a tenir a Catalunya en com-paració amb la resta d’Espanya.

Joan Crexells 1925

PASSATEMPS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 3 4 5 6 7 8 9 10 11 122 13 14

Horitzontals 1. Ens passarem de frenada. No enfon-

sar-se, que, tal com van les coses, no és un mal negoci.

2. Gràcies al seu or, els espanyols rebentaven el preu.

Transforma el ferro en acer. La seva pèrdua va en

paral·lel a la de la masculinitat. 3. Al centre de Calàbria.

No fa falta que us digui qui és, tots la coneixem. No ens

ha d’estranyar que se’l mengin com uns porcs. 4. Fa

servir el Photoshop. Família política. L’última de Clint

Eastwood. 5. Està en espera. Posar límits. En Ramon,

tot i ser un eixelebrat, sempre respecta la llei. 6. Ofe-

riràs. Ho fa l’editor que ha fet curt. 7. En una marató, es

pot perdre. Afligits. Seguides per l’atleta. 8. Sospites-

sin. Es trepitja per impedir l’avanç. 9. Es repeteixen en

èpoques de mancances. Nucli matemàtic. Moviment

d’ales. 10. Ens permet tornar a començar. Mitja cami-

sa. Té poca mili. 11. Un estat amb poca liquiditat i poca

solidesa. Ocupi el seu temps en alguna cosa. Els polítics

te’l demanen, però mai te’l tornen. 12. Són seguides pel

cuer. Els russos no els escolliren. Sospiri per l’Helena.

13. Pots admirar la negra si la passes en blanc. Enrabia-

da. Hi arriba qui va a pastar fang. 14. Separa el gra de la

palla. Dificultosa.

Verticals 1. Tanca entre dues parets. Plata. 2. Tot i tenir

poc seny, tothom li riu les gracietes. Generaria titulars.

3. Comences a enderrocar el mur. Pesen una mercade-

ria. Acabes amb tots els maldecaps. Tema consonàntic.

4. Extingeix. Fa possible que l’ermità i l’emperadriu com-

parteixin taula. Nucli de Júpiter. 5. La lletra escarlata. Tin-

guessis com a hàbit. 6. L’envies a pasturar. Fiords gallecs.

Després serà massa tard. 7. Posa verd tot el que li va al

darrere. Indoeuropeus. Es posa al davant per dirigir-nos

cap al continent africà. 8. La feinada de l’ama de la casa

m’estressa. Et desfàs de mitja carcassa. 9. Apareix amb

una baixa freqüència. L’alcohol menys perjudicial per a

la salut. L’inici de l’Arrabassada. 10. Es troben als afores

de Badalona. Jakarta hi és capital. Detectada al centre del

radar. 11. Cua de lleó. Posis un avís per a navegants. Mu-

ralles de Tarragona. Brilla tant que hem de girar la vista.

12. El blanc és natural. La tens perquè ets creient, la dónes

perquè ets creïble. Dissimulo, encobreixo. 13. Pel que fa a

gustos, sempre acaba tornant. Unions legítimes. 14. Una

crescuda sobtada i transitòria al llit. Una defensa obligada

per les circumstàncies.

7 9 8 6 5 2 4 3 1

3 6 5 4 1 9 2 8 7

4 2 1 8 7 3 9 6 5

5 8 7 3 6 4 1 2 9

1 4 6 9 2 5 3 7 8

2 3 9 1 8 7 6 5 4

9 7 2 5 4 6 8 1 3

8 5 4 2 3 1 7 9 6

6 1 3 7 9 8 5 4 2

H O R A R I M I T O M A N

O F E S N O E L R U L O

L E S I O N A R M A N T

L R A V E S R E D I E M

A I S A C I M A D A R I

N A T R E S O R I O N A

D A U R I S D E C A P A

E R R O S E U S V O R A

P I N T A L L A V I S P

L E S A R E A E D I T O

L S B L I N D A T S I S

A S I L A C O V E A L T

M I N E R S R I S I B L E

P U S N U E S A O C A S

fàcil3 7 4 2 1 9 8 6 5

2 6 5 8 7 4 1 3 9

1 9 8 6 5 3 7 4 2

7 8 9 4 6 5 3 2 1

6 2 1 3 9 8 5 7 4

5 4 3 1 2 7 9 8 6

8 1 7 9 4 2 6 5 3

9 5 2 7 3 6 4 1 8

4 3 6 5 8 1 2 9 7

difícil

6 2 8

8 7 4

2 5

8 2 7

2 3 1 8 4 5

7 5 3

7 8

3 1 9

9 3 2

fàcil

2 7 5 1

1 2

4 8 7 2

3 2 9

6 2 5 4

9 4 7

9 8 2 1

2 7

7 8 1 3

difícil

motsencreuats

sudoku solucionsd’ahir

elaborat per Senyor Ventura

ABANSD’ARA

La reforma de la Hisenda espanyola

De Joan Crexells (Barcelona, 1896-1926) a La Publicitat (29-XII-1925). De 90 anys ençà la manca de criteri de justícia en el sistema fiscal espanyol s’ha fet un mal crònic.

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS PERIODISTA, ASSAGISTA I CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

[ ]

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat

Titular de portada de l’Abc d’ahir sobre els 15 immigrants morts a Ceuta: “El govern del PSOE també va usar pilotes de goma contra els assalts”. A veure, tres cosetes a dir.

1) I? Vull dir, i què? Escolti, han mort 15 persones. Me la bufa si el PSOE, Felip V o Ma-nolo el del Bombo llançaven pilotes o ànecs de goma. El te-ma són els 15 morts i volem sa-ber què ha passat i per què ha passat. I sap per què? Perquè el comandament de la Guàrdia Civil i el ministeri de l’Interior fa dies que competeixen a veu-re qui ofereix més versions di-ferents sobre els fets. Potser és que els uns i els altres estan massa ocupats comptant les pilotes de goma que s’han llan-çat des de la invenció de la ro-da. 2) Mentre ens entretenim amb qui llançava o deixava de llançar pilotes de goma i qui en llançava més o menys, no dis-

cutim sobre les pilotes de go-ma. A Espanya, al contrari que aquí, aquest debat no existeix ni se l’espera. De la mateixa manera que aquí posem en qüestió la professionalitat dels Mossos, els uns perquè volem una policia millor i els altres perquè som uns antisistema i ens molesta la policia, allà nin-gú ha posat en qüestió la ins-titució de la Guàrdia Civil. Ei, i estem parlant de 15 morts. I 3) Cal aquest hooliganisme pe-riodístic? Algú pot creure que amb portades com aquesta ajudes els teus i, tristament, el que aconsegueixes és sumar encara més descrèdit a un sis-tema de mitjans de comunica-ció que perd els lectors a mi-lers i que, ara mateix, és una catifa on el poder polític es ne-teja els peus. I sense cap me-na de pudor. Ah, i després par-len de la crisi de la premsa de paper...

lallambregada

Els 15 morts a Ceuta són culpa de ZP

IU FORN - PERIODISTA

47

passi-hobéara DILLUNS, 17 DE FEBRER DEL 2014

EL REFRANY DEL TEMPS

“Pels dies de Carnestoltes, molta Moritz i molt poques soltes”

El consell

Que no us sorprengui

Després dels núvols i la pluja d’ahir, avui toca una jornada més tranquil·la. Matí de boires a l’interior, i moltes estones de sol cap al nord. A la tarda els núvols del País

Valencià aniran pujant de sud cap a nord. Fred de bon matí.

dijous divendres

MANEL CASCANTE

La setmana

dimecres dissabte

Dilluns, 17

Avui podeu estendre la bugada a l’aire lliure. Els núvols que mig ta-paran el cel seran alts i mitjans, i no deixaran precipitacions.

A mitjans de setmana tornaran a pujar les temperatures, però no tant com en els últims dies. Per al cap de setmana s’entreveu més fred.

PARTICIPA EN EL CONCURS A TRAVÉS DE #tweetsifasol

ELTEMPS

Dimarts, 18

AVUI DEMÀ

15 h 21 h 08 h 15 h

Barcelona 14º 11º 7º 16º Lleida 12º 8º 5º 16º Girona 14º 8º 7º 13º Tarragona 14º 11º 9º 17º València 14º 12º 9º 18º Palma 16º 12º 10º 18º Andorra la Vella 9º 3º 2º 11º Valls 13º 9º 7º 16º Vic 10º 6º 3º 11º Mataró 13º 10º 8º 14º

Europa

MÀX. MÍN.

Madrid nuvolades

Londres alguna gota

París matí emboirat

Berlín cel canviant

Roma molts núvols

Brussel·les poc fred

Estocolm variable

Amsterdam cel canviant

Praga nuvolades

Lisboa ruixats

10º 0º 10º 4º 11º 3º 9º 1º 17º 9º 10º 4º 4º 1º 7º 2º 5º 1º 11º 6º

Messi-ho bé! Acomiadar el rècord de gols

d’Alfredo Di Stéfano a la lliga espanyola. @frandomenech

Hat tic Moviment repetitiu del millor

jugador del món que fa que marqui els gols de tres en tres.

@marcpeig_

Somatemps Plataforma

antiindependentista versió espanyola del Sometent,

l’organització d’autoprotecció civil catalana. @jsolec

Elle ‘n’ Page

Actriu canadenca que ocupa la primera plana dels diaris per sortir de l’armari. @catualitat

EngreiXinar

El que cal fer a les rodes de l’economia xinesa per reduir-

ne la frenada. @jepjepus

Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara (hashtag #diccionara),

a facebook.com/diccionara o per e-mail a dic-cionara@ara.cat

Coordina: Fran Domènech

DICCIONARA

Ruiz-Mateos show

Les entrevistes de Susanna Griso a l’empresari José María Ruiz-Mate-os a Espejo público ja són un clàssic

de la televisió espanyola. Se’n podria fer un monogràfic. Ruiz-Mateos sempre fa l’impossible perquè puguin transcórrer amb normalitat, però provoca que la pre-sentadora arribi a perdre els papers. Això quan no penja el telèfon quan hi ha alguna pregunta que li molesta. Sembla un run-ning gag. Griso s’ha fet un fart d’exigir-li que pagui als afectats de l’ensorrament de Nueva Rumasa, però de moment no ha tin-gut gaire èxit. L’empresari la sap molt llar-ga. L’últim dia Ruiz-Mateos va entrar al programa per telèfon. Al plató hi havia dos incauts jubilats que havien perdut tots els seus estalvis invertint a Nueva Rumasa i que volien respostes. “Nos preguntan si van a recuperar los 100.000 euros y no sa-bemos qué decirles”, li deia una col·labo-radora de Griso a Ruiz-Mateos. Ell va uti-litzar la tàctica de fer-se el sord: “No se oye, no se oye”. Griso va comentar en to burle-ta: “Es una sordera intermitente”. I quan Albert Castillón li va preguntar on eren els diners, va començar a cridar: “¡Que no, leches, qué dinero y qué carajo!” Cares de sorpresa pel to. Aleshores Griso ja no va

poder més i va explotar: “José María, ¿su-fre usted demencia senil?” Plantofada. Cop baix. Vena del coll inflada. I Ruiz-Mateos, amb veu tremolosa, no va retornar el cop i va reiterar la seva voluntat de pagar i d’es-tirar la manta i que se sàpiguen les enor-mes injustícies que ha patit des de la pri-mera expropiació de Rumasa. El mateix discurs de sempre. Ja ens ho sabem. Excu-ses de mal pagador, mai més ben dit. Pos-teriorment, Susanna Griso es va disculpar a Twitter per aquest comentari: “No de-

bería haberlo dicho, sobraba, y ha sido de mal gusto”. I reconeixia: “[Ruiz-Mateos] me saca de mis casillas”. No ho havíem no-tat. El que s’hauria de plantejar Griso és si val la pena entrevistar aquest senyor. No ens aporta res de nou. És un diàleg de sords que no porta enlloc. Bé, menteixo. Et porta de cap als programes de zàping.

UUn trist favor. El fitxatge de Patricia Con-de per Cuatro, canal de Mediaset, ha sor-près moltíssim els fans del traspassat Sé lo que hicisteis, de La Sexta. Ella i Ángel Martín havien criticat moltíssim els con-tinguts del grup Mediaset i, esclar, ara els seus seguidors li demanen explicacions. Li demanen coherència, en definitiva. Va passar el mateix quan Pilar Rubio va fit-xar per Telecinco. I no es va enfonsar el món. Que la hipoteca pressiona. El mi-llor, però, és llegir la justificació que en fa la seva excompanya Paula Prendes: “Pa-tricia Conde y yo solo éramos imagen, no pensábamos lo que decíamos de Telecin-co”. I punt. Un clar exemple de com tirar la pedra i confirmar, de passada, que ets una presentadora objecte. Trist favor a la seva companya i a les dones en general. Ja et trucarem.

críticatvGUILLEM SANS - CRÍTIC DE TELEVISIÓ

17.2.2014

Truco a la companyia Ràdio Taxi Sant Cugat per dema-nar-ne un. En posen en es-pera, sento Sitting in the dock of the bay, com sem-

pre. Però aquest cop l’operadora em diu: “Ho sento, és que tenim ordres de no enviar-li cap taxi”.

Em quedo perplexa. No condueixo i he fet servir taxis d’aquesta companyia durant anys. Un al dia. Hi he deixat una pasta gansa. Què passa? Què he fet? ¿Pot-ser és que no vaig pagar un dia i no me’n recordo? ¿Vaig entrar en algun vehicle de la seva companyia amb una tifa enganxa-da als peus sense saber-ho? ¿Vaig dema-nar amb poca educació al conductor si podia treure la Cope? “Per què?”, pre-gunto. “Perquè ha de trucar a l’empresa que fa servir habitualment”, em diu l’operadora. Dic que gràcies i penjo.

No fa gaire, un taxista de la compa-nyia va fundar una nova empresa de ta-xis Mercedes, que es diu Excel Taxi. El servei no és més car, però ofereixen cot-xes més còmodes, wifi, diaris, aigua em-botellada i ràdio i conversa optatives. El taxista fundador ha sortit als mitjans, perquè és molt actiu a Twitter. La com-panyia “habitual” a la qual es refereix la dona de la centraleta de Ràdio Taxi Sant Cugat és aquesta, suposo. I és cert que de vegades la faig servir, per una raó. L’empresa de taxis a la qual trucava no accepta reserves si no són a l’aeroport o a Barcelona, de manera que no pots te-nir un taxi a les quatre si has d’anar al mateix poble, tot i que el servei mínim siguin set euros. ¿Però com saben quina és la meva empresa habitual? També truco a taxis de Barcelona. M’espien?

Fer això que han fet amb mi és reser-var el dret d’admissió. És saber que com que tenen molta més flota que els nous, els hotels els acabaran trucant sempre a ells i no als altres, perquè en hores punta, quan hi hagi molta demanda, no-més ells podran cobrir-la. Ignoro si l’empresa poderosa està violant les lleis antimonopoli. Ignoro si és legal el que fan. En tot cas, és mesquí.

TOVALLONS NEGRES

El joc del Monopoly

EMPAR MOLINER

Els 20.000 que falten

Carles Rexach admetia ahir a l’entrevista dels 40 anys del 0-5 que li agradava Martino perquè era un paio normal, i “avui en dia trobar un tio nor-

mal ja és molt important”. Quanta raó. Tan normal que dissabte, després del 6-0 al Rayo, Martino va afirmar: “Avui s’han divertit 35.000 persones més de les que es van divertir en alguna nit de la Copa. Però ens falta convocar-ne 20.000 més, i jugant així estic segur que vindran”.

Enorme Martino. Podria amagar-se darrere els fets: líders a la Lliga, finalis-tes a la Copa, a punt per jugar demà con-tra el City, però no, l’entrenador sap que la connexió emocional entre el soci i l’equip (i em permeto afegir i entre el so-ci i el club) ha perdut complicitat en la mesura que la comparació entre el pre-sent i el passat resultava negativa per al present, una mica com aquella parella que va fent... Treu-li passió a una relació i te n’acabaran faltant 20.000.

Sempre que a Can Barça en passa al-guna, ens preguntem si afectarà l’equip, però, en canvi, no valorem si afectarà el soci, perquè la saviesa convencional afirma que mentre entri la pilota la res-ta no importa. I com que la pilota ha en-trat prou, ha estat igual canviar Unicef per Qatar Foundation i reconvertir-ho més tard en Qatar Airways i dedicar-li la façana de la tribuna, judicialitzar la vida del club votant en blanc, intentar fer una Grada d’Animació comptant amb nanos molt macos coneguts per la policia, impedir l’entrada de menors sense carnet d’un dia per l’altre o no dir tota la veritat amb el fitxatge de Neymar, per posar-ne uns exemples. Fins i tot no importa dimitir al gener, en contradicció amb l’argument del ma-teix Sandro Rosell quan va plegar de vi-cepresident, el 2005, a final d’any i no abans: “Durant la temporada qualsevol factor d’inestabilitat hauria pogut per-judicar el rendiment esportiu dels nos-tres jugadors”.

El consell directiu del Barça no ha estat enviant al soci un missatge de club atractiu, i més aviat l’ha anestesi-

MÍSTER B.

Antoni Bassas

EDITOR

at, fins al punt que encara no fa ni un mes que Sandro Rosell va dimitir com a president del Barça i sembla com si la seva presidència, la del “no us falla-ré”, mai no hagués existit, gràcies a la pietosa i silenciosa col·laboració de to-tes les forces vives que van ajudar-lo a arribar-hi. Ara el que tenim és una gra-deria entre escèptica i acrítica, rodeja-da de guiris als quals la megafonia salu-da en anglès abans d’El cant del Barça.

El nou president, Josep Maria Barto-meu, i el seu consell s’han proposat alli-

berar el club d’un estil crispat basat en el conflicte diari i l’espiral de les llistes d’enemics. Es proposen governar per a tothom, aquest cop de debò. Tenen a menys d’un parell de mesos el referèn-dum per a la remodelació del Camp Nou i necessiten explicar les raons del sí des d’una credibilitat que encara no tenen. La poden guanyar no volent quedar bé amb tothom i no quedant malament amb els que no pensin com ells. El sen-tit comú té molt potencial. I el barcelo-nisme l’està esperant, ja fa temps.

Gerardo Martino en una sessió d’entrenament del Barça. ALBERT GEA / REUTERS

DEMÀ Salvador Cardús