�������� ����� ��������������������������� �

és que una commemoració, els actes celebrats al voltant del bicen-tenari de la crema del paper segellat a Manresa han de servir perfer una reinterpretació dels fets ocorreguts i obrir-los a l’estudi dela historiografia moderna, metodològicament més avançada que lade Joaquim Sarret i Arbós (principal estudiós local dels fets en el

segle passat) i possiblement menys partidista i més rigorosa. La manera de ferhistòria d’antany també legitimava la creació d’herois i mites com el mateixTimbaler del Bruc que no acaba de quadrar amb els fets demostrables que hananat recollint els investigadors dels nostres dies. Malgrat que hi ha símptomesevidents que la Guerra del Francès –o Guerra Napoleònica, com alguns histo-riadors moderns prefereixen dir-ne– sovint s’ha explicat amb poc rigor, lesinversions en investigació històrica tampoc no són suficients i l’interès gover-namental i ciutadà no és prou alt per treballar-ho a fons i confirmar o desmen-tir discursos més o menys consolidats en els llibres. Així, els estudiosos hand’aprofitar marcs de commemoració per posar alguns punts sobre les is i ence-tar debats, reflexions i qüestionaments interessants que difícilment sortirien a lallum pública en altres circumstàncies.

La crema el 2 de juny de 1808 del paper segellat (suport que utilitzaven elsnotaris per fer oficial qualsevol acord públic i privat) va suposar un símbol dedesobediència i negació vers de l’Espanya que seria governada pel germà deNapoleó, les tropes veteranes i molt malmeses del qual també van ser abatudespels nostres avantpassats a la batalla del Bruc. Però, a diferència d’altres pobla-cions catalanes com Girona, Manresa no va ser mai francesa i, més enllà d’in-terpretacions patriòtiques que descarten la presència d’afrancesats importants ala ciutat, l’acte de rebel·lia manresana va acabar suposant l’arrasament poste-rior de gairebé tres quartes parts de la ciutat tres anys després. Aquest episodihistòric s’ha presentat sovint com una lluita entre conqueridors i conqueritsquan també caldria matisar que l’acció de tropes napoleòniques es sustentavaen part sobre l’ideari antimonàrquic de la Revolució Francesa de 1789. Tambécaldria aprofundir en el panorama social de l’època en el qual el poble ras s’a-lineà sovint amb clergues i terratinents, però al mateix temps s’anava gestant elcanvi polític que, amb l’enriquiment progressiu de la burgesia, va desembocaren la revolució industrial i obrera a casa nostra.

Paral·lelament, altres historiadors també han tret molt ferro a l’eterna rivalitatentre Manresa i Igualada al voltant de la possessió de l’aparell de resistènciaultracatòlic més potent a l’època de les guerres napoleòniques. Un fenomen finsi tot massa estudiat que sembla desembocar en un debat estèril si tenim encompte que les posicions politicosocials de manresans i igualadins eren pràcti-cament calcades i la discussió se situa més en un pla xovinista que no pas en elveritablement transcendent per l’evolució històrica dels fets. Són episodis ambllacunes i buits com les peripècies d’un timbaler nascut a Santpedor i teòrica-ment anomenat Isidre que, com explica l’estudiós Francesc Serra a la revista,hauria tingut molt difícil, per qüestions d’edat, fer sonar el seu timbal a la faldade Montserrat. I és que, al capdavall, molta de la documentació i la memòriaoral recopilada al voltant de la Guerra del Francès tampoc no està desproveïda,tot i ser relativament recent, d’una quantitat immensa i de veracitat erràtica. Devegades la història es construeix en base a mites i llegendes. �

�

��������

�������������� �

��������� ����� ����������� �������� �!�"## ���$��$����$%��� ���&����'����� (�)�'�(��)��()���*'���+���,��*��-�)�'��������. ���'����/��+��������'����� �������#������#����

(����� ��0�����$���1'�2��2�����*�*����(�������2�3� ������#�)45�����5�67�89�:��;��2<<<.�)���.$�*�– �)���=�)���.$�*

(( ��$$��))�� ���##����������**�22888822

(( ��������� �������

((������������������$$$$��>>(��)���()���*

��������$$$$��>>�%)-���&����������'� ���*6�))�(����'�������*����'�������,%��)�'�?�-��>��"'������� .� )�-�'������ ����)�'�������/�@.

����������������+4��$�A���* >>�������/�@������**������,���$��$���0%�B��)��5�*����5��'�����������))�*+�����C������*�)��$�*�)�������5���)���)����)��?����D,,���������)�-����'�,���$��$���0%EE ������� ����)�

(( ��������77 ������&����'�����$�&��$F'��)�%��(�)�����'��)����G�(����-�)�'������(�����' ���)�,��*��-�)�' ?�-�������)'�����H���I���"'������) ��*%��"' )��� �)���'��������-����'����$� ))��'�(��6�*�����$������'� ��$�)�@��"'� �������$���>'��������#�����'���� ��)�+

66����������>>��� ��77��0)�$�*�*�()�����.�(J ����))'�9.�#�).�89�:��K9�1��++ �� ' ��.�������)LH����*':.�#�).�89�:�K2����� >>77 �)�0��������0�����$�'���.#�).�89�:9�KK�;�� ����))77 &329.;�328:

����$�)M)�0���$�����/���������6�������������)����-��*�������������*��'��$���C���+��*'�)L�����>�L)) ������������))�������))))������

� ����� ��������������������������� ����������

�� ��������+�����+�� �&�����5������N��+��Conxita Parcerisas � 0���-�*���������*���Jordi Badia ��## ������ ����))��� ������������������55������������������Jordi Sardans ��������N��*Josep M. Oliva ��(�N��/��������)���Andreu Quintana, AnglaterraClara Pasquan, Txèquia � ������)�+>���������Meritxell Casas ��

��� ��� ��������)�#��+���� �������������Jaume Puig/Francesc Rubí ��*��-��*��� ��*��(�+���0%���&�����Jordi Sardans ���+�*�������)����$*�����Ignasi Torras ��#��*�*�����+�*���������� �������������� �Enric Oller i Carbó �,�)��(�)*���)���� �����������������Redacció ����*��Llorenç CapdevilaBet Perarnau �� ������'�/��������0��*Àngels Arrufat

/ ���L�))����)��$C+���Lluís Calderer ��

��������������� ��

������� ��� ��!"����#$$�%����&�#''(

�������������������������)��� ������*���+��,�����������

En el marc del vint-i-unè aniversaride la publicació, el dia 7 de maig, a lasala d’actes del Centre Cultural delCasino, El Pou de la gallina va lliurarels tretzens Premis Oleguer Bisbal,escollits com sempre per votació popu-lar entre els seus lectors. Els guardonsd’aquest any, modelats per CarmeManubens sobre el personatge creat pel

dibuixant Manel Fontdevila, es vanatorgar al cuiner Jordi Cruz (PremiOleguer Bisbal 2008 al manresà d’ac-tualitat); al perruquer Francesc Carafí(Premi Oleguer Bisbal 2008 al manre-sà del Pou), i al periodista radiofònicVicenç Comas (Premi Oleguer Bisbal2008 al manresà més manresà), quevan mostrar la seva satisfacció per ladistinció rebuda en els seus discursosrespectius d’agraïment. L’acte, conduïtpel periodista Carles Claret, que vatenir un caire simpàtic i amè, i vacomptar amb la presència del regidorde Cultura i primer tinent d’alcaldeIgnasi Perramon, es va cloure amb unbrindis pel futur de la revista.

������-�.���/��������0���/����� ",���1�������-����*��������������-��*������������-��,�������� �������23�����������4�-����������)�� .���/ �����5-����� ���������0���������6����������������������*������-���������*

�� ��������������,�����,������4����

El vuitè Congrés de la PremsaComarcal, celebrat a Valls els dies 9 i10 de maig, va comptar amb la partici-pació d’una trentena de ponents. Lessessions de debat van comptar amb laparticipació d’experts com Joan Checa,director gerent de l’Editorial Pagina

Cero, Saül Gordillo, director del’Agència Catalana de Notícies o JeanPierre de Karraoul, gerent i vicepresi-dent del sindicat francès d’editors desetmanaris. D’altra banda, una de lessessions del dissabte es va dedicar aparlar d’El per què de la premsa noprofessional?, i va comptar amb laintervenció de Carles Codolà, directorde Llum i Guia, Jaume Puig, presidentde l’Associació Cultural El Pou de lagallina, i Vicenç Rabadán, professorde Periodisme de la UAB. �

���0���������� ������

Sento discrepar del teu article de l’últimnúmero de la revista, on dins la secció elDit al ull, criticaves l’arbitratge del partitRicoh-DKV i anomenaves a aquest últimclub com a «gran»... Estic d’acord queaquell dia l’arbitratge va ser, en part, par-cial... però discrepo de la teva afirmacióque el DKV és un equip gran a diferènciadel Ricoh.... A veure qui es més gran,aquell club que confia en el seu planter ia la seva primera plantilla hi ha nanos de18 a 20 anys (Pau Ribas, Riki Rubio, PereTomàs....) o aquell que fitxa una figura ial cap de cinc mesos el fot al carrer (lle-geixi’s el cas Walsh). On és el planter delRicoh (llegeix Miquel Feliu, M. Solà,Jaume López, etc.)? Em pots dir quin esl’equip gran? Aquell que té un presidentque delega i deixa fer a l’estaf tècnic, i elles dedica a representar el seu club; oaquell que té un president que fa de tot(tècnic, assessor, administrador...) i fa ser-vir el Club com a trampolí personal cap aaltres fites? Si vols en parlem.

Joan Boix

��������������*7����

El passat 8 de maig, la ComissióEuropea va rebutjar l’aprovació de dosblats de moro i una patata transgènics.La qual cosa significa que les empresesagroquímiques no els podran comercia-litzar en la UE fins a nova decisió. Elscultius rebutjats, tots tres productorsd’insecticida, són els blats de moro Bt11i 1507, desenvolupats respectivamentper Syngenta i Dupont, i la patataAmflora de l’alemanya BASF. S’ha con-siderat que els gens de producció d’in-secticida que contenen no ofereixen sufi-cients garanties quant als seus efectesambientals. La patata Amflora inclou, amés, un gen marcador de resistència aantibiòtics que s’ha considerat potencial-ment perjudicial tant per a la salut huma-na com per al medi ambient.

És la primera vegada que els responsa-p

bles polítics al més alt nivell de la UEdubten públicament de la seguretat dels

OGM. Coneixent la posició claramentprotransgènica de la Comissió Europea,queda clar que en aquesta decisió hanpesat de manera determinant la àmpliaoposició de la població europea als cul-tius transgènics, de què es coneixen cadadia que passa nous perills. Però també ésel resultat de la implicació i el compro-mís de diferents personalitats, estats ientitats. El comissari europeu de MediAmbient, Stavros Dimas, ha reclamat lanecessitat de prendre decisions basadesen la ciència que tinguin en compte elsefectes dels OGM a llarg termini. L’estataustríac ha avaluat amb molta serietat elsefectes ecològics dels blats de morotransgènics. L’Agència Europea delsMedicaments (EMEA), com l’OMS il’Institut Pasteur, ha subratllat amb rigorel perill que suposa la dispersió al medide gens de resistència a antibiòtics, en uncontext on creix la incidència de malal-ties pluriresistents (tuberculosi i altres).

Aquesta decisió representa una seriosaamonestació a l’Agència Europea deSeguretat Alimentària (EFSA), que haestat donant el seu vistiplau a tots elsconreus transgènics sotmesos al seu avís,certificant-ne la innocuïtat per a l’ali-mentació. La decisió presa subratlla lainoperància, el biaix i al mal paper d’a-questa agència, que en un futur hauràd’actuar d’una manera radicalment dife-rent per tal d’oferir unes avaluacionscientíficament vàlides i imparcials.

Laura Esquius (Plataforma Som lo que Sembrem)

!���������������68L’article Els salers sempre tapats, publi-

cat a l’apartat Observatori de natura de larevista el passat mes de maig, explica elfenomen de la hidroscòpia de la sal i comels runams salins de la comarca absorbei-xen aigua de l’aire. L’article aventura unaestimació de la quantitat d’aigua que elsresidus salins poden absorbir de l’aire defins a 50 cops superior a la de l’aigua quereben per la pluja. Una posterior quantifi-cació més acurada redueix la quantitatd’aigua que els residus salins absorbeixenper higrosocòpia a un ordre del voltantde la meitat de l’aigua de la pluja. Unasegona versió rectificada d’aquest articleés a www.lasequia.org/montsalat. �

����� ��� �� �

,��3��������0���)���-��*����$��*��'��L����))�������+C6�+����9���*))��'��+0��)�-��*�����+'�����G�������'���)L����*�*����$������

2���� �����������)L����G���)�$*�N��$��$��*��=�)���.$�*

� ��� � 09����� ����!

:�������;� ��1���

� ������������������*���

eguint les directrius del Pla deBolonya, el departament d’Edu-

cació aposta clarament per la compe-titivitat del sistema educatiu. Sócdels que pensa que és gairebé impos-sible privatitzar el conjunt d’aquestsistema, però no dubto que a algunsresponsables de l’educació al nostrepaís els encantaria poder-ho fer. Ambels estudiants manresans manifes-tant-se en contra de la supressió delbatxillerat nocturn al Lluís dePeguera, la conselleria va confirmarque de moment mantindria aquestsestudis, però insinuava que aquestsserveis podrien tenir les seves retalla-des. És també una manera de mostrar

p

les seves futures i clares intencions.Per tant, és força indignant queenguany, en què se celebra el 50èaniversari del batxillerat nocturn aManresa, s’amenaci amb retallaraquests estudis, quan des d’una con-selleria progressista el més lògicseria potenciar-los. Quan es valorenmés els criteris de competitivitat queels de la solidaritat, els de perdresempre són els mateixos.

Ja és ben curiós que des de posi-cions teòricament avançades es vul-gui atemptar directament contraaquells estudiants treballadors queno tenen altra manera de continuarels seus estudis que sacrificant horesd’oci, després de la seva jornadalaboral. I ja són prous a desqualificarl’ensenyament públic que no cal quetambé s’hi apuntin polítics medio-cres, sense idees ni futur, encara quejustificarien el que fos per mantenir-se en els càrrecs. Hi haurà nocturnmentre els ensenyants hi creguin i elsestudiants plantin cara. Ningú no elsha de prendre un dret que és ben seu.Per tant, fan bé de defensar-se i llui-tar contra la il·lògica d’un sistemaeducatiu que els volen imposar,sense que l’hagin pogut consensuar. Imireu si n’és d’il·lògica i contradic-tòria aquesta proposta classista delsresponsables educatius que la majo-ria de postgraus i màsters que ellsmateixos promocionen es fan aprofi-tant les noves tecnologies, on la pre-sència física a les classes, per raonsòbvies, és menys important.

Jordi Sardans

�

�������� ����� ���������� ���������������

�������<�������=���0��+

1 de maig. El triomf contra el GrupoBegar Lleó, en un partit que es complicaal final però que acaba amb el resultatfavorable de 84 a 75, permet al RicohManresa assegurar la permanència a lalliga ACB.

������>������,��?������������������

4 de maig. La derrota soferta a Premiàamb l’equip local, per 4 a 0, fa que elCentre d’Esports Manresa hagi de diradéu a la Tercera Divisió de futbol i baixia la Primera Catalana.

9������4��@�������A����+��?

4 de maig. El Correfolk organitzat perl’associació cultural ASCandol omple elrecorregut des de la Plana de l’Om fins alteatre Kursaal amb cançons de XescoBoix, en homenatge a la figura del caris-màtic animador infantil mort fa 24 anys.Dins del teatre, els integrants del Grup deFolk ofereixen un recital tot seguit ambles cançons del seu nou disc.

��������� ���5 de maig. El nou president

d’Ampans, Domènec Casasayas, que jaformava part de la junta d’Ampans ique substitueix qui durant els darrers 8anys ha ocupat aquest càrrec, JaumeEspinal, presenta els projectes de l’en-titat per al 2008 de l’entitat.

������������������ �������0B ��

7 de maig. Dues òperes breus dePuccini, Suor Angelica i GianniSchicchi, tanquen la temporada d’òperaal Kursaal, amb unes brillants interpreta-cions de la soprano Maribel Ortega i lacontralt Mariel Aguilar, en la primeraobra, i del baríton Enric Serra i la sopra-no Montserrat Martí Caballé en la sego-na.

����� ���- ��������+����

8 de maig. L’autor teatral EsteveSoler presenta al festival Theatertreffende Berlín la seva obra Contra el pro-grés, estrenada a la sala Beckett deBarcelona el gener passat, desprésd’haver estat seleccionat juntamentamb quatre dramaturgs europeus més,d’entre 646 participants. L’obra és pre-miada amb la producció de la sevaestrena durant la propera temporada aMunic.

�����,����������������� ����

9 de maig. El Museu de la Tècnicaacull la setena edició dels PremisCambra, presidida pel conseller dePolítica Territorial, Joaquim Nadal, i elpresident de la Cambra de Comerç iIndústria de Manresa, Manel Rosell, il’assistència d’unes 250 persones. Elsguardons recauen en les empresesBages Grup Dinamic, SAcid Kordas,Constructora d’Aro, Llibreria Parcir iRegió7.

���������������������������

11 de maig. Durant els actes de la FestaMajor, es llegeix a l’església de Salellesel manifest que reclama la devolució alpoble del retaule del Roser, del segleXVII, que va ser traslladat en l’inici de laGuerra Civil de la capella de la parròquiade Sant Sadurní a l’edifici del MuseuComarcal on s’exposa justament desd’aquest mes a la nova sala del barroc,després d’haver estat restaurat.

���,����C������*��D���������7�����

13 de maig. En les votacions per escol-lir nou director de l’Escola PolitècnicaSuperior d’Enginyeria i Mines (EPSEM-UPC), Esteban Peña s’imposa a RosaArgelaguet i serà el substitut de JoanJorge, director els darrers sis anys.

�������������������4�����E������

13 de maig. Les espectaculars coreo-grafies de l’espectacle Fire of Anatolia,de Sultans de la Dansa, es presenten ambmolt bona acollida al teatre Kursaal, dinsde la gira que fa la companyia turca perl’estat espanyol abans d’actuar en l’ober-tura del pavelló de Turquia a l’ExposicióUniversal de Saragossa.

�����F����0� ���������������G����

15 de maig. Els veïns de l’edifici ons’ha d’obrir la mesquita del Centre

���������

.������� �� ���������4�?�6���,����������������6��4�,���

2 de maig. L’exposició Fàbriques,l’empremta del passat a la Bibliotecadel Casino enceta les activitats de lanova edició de Visuals, que enguanytracta de la relació entre la ciutat i elmón fabril, amb el nom de Manresa,ciutat i fàbrica. Manresa, ciutat i fàbri-ca, amb 18 propostes en diferentsespais de la ciutat.

� ����� ��������������������������� ��������

��

�������� ����� ���������������������������

����� ��������� ������

Nefasta i decebedora temporadadel CE Manresa que queda penúl-tim del seu grup i s’acomiada de laTercera Divisió, que hauria de serla categoria mínima en què militésel club de futbol més representatiude la ciutat. Però, les coses s’hanfet tan malament com s’ha sabut.El dèficit de l’entitat supera els50.000 euros i les poques motiva-cions del nou president passen peranar fent la viu-viu en categoriesinferiors i reduir despeses. Pertant, és clar, que a curt termini elclub té un futur ben magre. Si finsara ja hi anava poca gent, cal pre-veure que a partir de la nova tem-porada les entrades fluixes seranuna constant. I és que, malaurada-ment, les coses s’acostumen aveure-les venir. Fa temps, que jadiscrepàvem de les decisions del’expresident Manel Sánchez, quees va mantenir massa temps alcàrrec, sense buscar solucionsencertades. Ara ja han fet tard, iels nous dirigents comencen ambl’aigua al coll.

�������������� �������������

El retaule barroc dedicat a la Marede Déu del Roser, un cop restaurat afons, continuarà al Museu Comar-cal, on és des de 1939. Si al Museuhi ha unes impressionants salesdedicades al barroc i el retaulecompta amb bones mesures deseguretat, és ridícul plantejar-se arael seu retorn a l’església de Salelles,només pel fanatisme de quatre feli-gresos incapaços d’entendre queformen part de la comarca de Bages.En aquest cas, fa bé el regidor deCultura municipal, IgnasiPerramon, de defensar l’actual seudel retaule del segle XVII i no dei-xar-se intimidar tampoc per algunsveïns de Guardiola, que fan costat aalguns dels fidels de la parròquia deSalelles. El retaule, que certamentés una peça litúrgica, a la qual faltala seva part central, no és cap neces-sitat imperiosa per als fidels deSalelles, que el podran contemplargairebé a quatre passes dins l’es-plèndida col·lecció de barroc queconté el Museu Comarcal. De vega-des alguns creients volen ser méspapistes que el Papa.

Islàmic Cultural, al carrer de la Sèquia,número 5, presenten una petició perquèes denegui el permís d’activitats alrecinte, amb capacitat per a 90 persones,ja que consideren que és inadequat per al’ús a què es vol destinar.

�����"�������������.��%���

17 de maig. Malgrat la pluja intermi-tent, uns dos-cents músics, de 30 grupsdiferents, toquen als carrers i recintesdel barri Vic-Remei, com la Sala Gòticade l’Hospital o la capella del Remei, enla quinzena edició de Músics al carrer.

�? �+�*���0��� ������������

18 de maig. La 28a edició d’Expo-Bages tanca amb una afluència depúblic inferior a al Palau Firal, en part acausa del mal temps, en un any en quèla mostra introdueix novetats per adap-tar-se a l’evolució del mercat, com arael Carrer del Comerç, un sector on par-ticipen 24 establiments comercials.

������������������D���

23 de maig. El projecte musicalCantània, promogut per l’Auditori deBarcelona, porta la cantata El Motí alteatre Kursaal, de la mà d’El Galliner,

amb un total de 670 alumnes de 18escoles, que repartits al llarg de tres ses-sions, interpreten la música de JosepVila i el text de Josep Pedrals.

������7��������� �*�����3�������4�#'���&�

24 de maig. El teatre Conservatoriacull el musical El barri de la rateta,representat per persones vinculades a laresidència d’avis de la Sagrada Família,en l’acte commemoratiu dels vint anysdel centre.

�� ��:��������?����3���

25 de maig. Un dissabte i diumengeplujosos provoquen que la Fira del’Ascensió atregui poca gent a les atrac-cions i als carrers del centre, on moltesparades d’artesans no s’hi arriben a ins-tal·lar o pleguen abans d’hora.

.������?��0�:�������

29 de maig. Josep Vives deixa elcàrrec de cap de l’oposició a l’Ajun-tament de Manresa per dedicar-se a lapresidència del Bàsquet Manresa. Elsubstitueix el segon de la llista de CiU,Alexis Serra, fins ara portaveu del grupmunicipal. �

����������,��������������������������D

30 de maig. Una visita dramatitzada a la casa Lluvià, amb la presència deles famílies Tàpies i Lluvià, i un sopar ambientat en la Manresa de fa centanys, serveix per commemorar el centenari de la casa modernista, restauradaper la delegació del Col·legi d’Arquitectes.

� ����� ��������������������������� ��������

(�#� � � � ���#O�(�P������QR�#�(�� �#����#(������������+���'�'������K2� �������3�#�).�89�:��2:��:�3��J��+������=$��).$�*

�*�+�*'�$����)*���)���S%�*�/����BF**�7JJ��*�+�*.���$�*.$�*D�@����**$��$������T��5��+�$�>�)���S%�*�$�'��+0���-������5��*����*�������7��$$����������)��))������$�*�)��������)T���*�*�*��T�*�����(�*�)���'��$$������� $�*�)C3$��*�))C� �T�$�$)��4���� (�*�)���' ��+��$)C*���5�$��)����*����%+���+�U������(�*�)����'���$$��������*��+���)N�3��$�'��*$.����+�*�*��0������5��+���C���������*N��+��)��������*���)���0*���+@��F�0�*��)�����)TV�����)��))������$�*�)���.W����)�����$��������$��$���������)����)���0*��)���S%�*�$'������*�$$����� �� ��� ���-��� �T�*��$�>� �������)�*"���� /��� $���*�� �T��

������ <�0� ���� ��-���� )��� $����)*��� ���� ��$��*� �� ��0��3F�� )��������*�����*�+0@���$)�������V+�������*�)45������$����)*��.�

)� ���-��� ��$�)� ��� (�*�)C� ��� ������� �5����6� ��������� ��� ���3���*�$�>��T�/���*�$��$��������L�)*������$������)���S%�*�$������*����*��5�����5�$�)�*��3�����5�+��*��3���)TV�.���5�������))��������8����U�����)���9����)��*���������+��*��2�����U������)���8���)�+�*%.�(�)�5�����$���$�>���4-���*��$��*��)�89�:��2:��:����)���8���)�+�*%���)������)�+��������)������1����+�����)�;����U���.

����������������������������������**��$$��>>�����))�$$����$$������������� $$��������))**�����))������SS%%��**��//������� ��**��++��**

óc d’Owerri, la darrera capitalque va tenir l’estat de Biafral’any 1970. En el meu passaportara hi consta que sóc nigerià,però sóc biafrès, de l’ètnia dels

ibos. Tinc 47 anys, en fa setze que visc aEuropa, set a l’estat espanyol(Andalusia, Navarra...) i des de gener del2005 a Manresa. Quan vivia a Bellvitge,un amic em va dir que a Manresa troba-ria un pis més barat. Vam venir amb tren.I jo pensava, però a on anem? La prime-ra impressió no va ser gaire bona, peròara m’agrada, es pot anar a peu a totarreu. Vaig trobar un pis que podia pagari ens hi vam instal·lar amb la meva dona.

He tingut vuit germans, dos es vanmorir de petits. La mare sempre diu quesóc el més rebel, soc l’únic que viu al’estranger. Vaig ser futbolista, primerfeia de defensa i quan vaig ser professio-nal, de l’any 1983 al 1989, de davantercentre. Jugava amb l’equip del’Aeroport de Nigèria, que està a Lagos,la capital comercial. Allà no hi ha dinerscom aquí, per mantenir els equips i aixòfa que siguin d’empreses, bancs, assegu-radores... Quan per algun motiu has dedeixar de jugar et busquen una altrafeina dins de la mateixa empresa. Serfutbolista em va permetre viatjar per totNigèria i també per altres països de l’À-

p j p

frica. Va ser el motiu que marxés cap aHolanda a provar sort.

Estic vinculat al moviment que vol recuperar la indepen-dència de Biafra de l’actual estat de Nigèria. Volem expli-car al món qui som, la nostra història i la nostra realitat.Biafra és el cor de Nigèria. Situat al sud-est, tenim riquesa,tenim petroli, però l’exploten els del nord i les companyiesestrangeres. Res no reverteix en el país, no tenim carrete-res, ni hospitals, ni oportunitats de treball per als joves. Ivivim una forta repressió. Si exhibeixes una bandera deBiafra t’arrisques que et tirin un tret. Les presons del nordestan plenes de presos biafresos que no han comès capdelicte. I les famílies no saben ni a quina presó els han por-tat, ni tan sols si són morts o vius.

La nostra història és dura. El 1967 quan els ibos, ètniamajoritària, vam aconseguir la independència del país, vacomençar una guerra brutal. Anglaterra, per interessos eco-nòmics, i la URSS van ajudar els del nord i ens van arrasar.Tres anys de guerra van deixar tres milions de morts,sobretot per la fam i les malalties. Els ibo som una ètniaamb una trajectòria paral·lela a la dels jueus, tant pel nivellcultural i per les capacitats comercials com per les tragè-

dies que hem viscut. I no som terroristes, volem reclamarels nostres drets per mitjans pacífics. Una altra diferènciaamb el nord és la nostra religió, som cristians i no musul-mans.

A l’entorn del 30 de maig, 41è aniversari de la indepen-dència, es faran actes de denúncia arreu del món. AManresa celebrarem un fòrum organitzat per l’AssociacióCultural de Biafrans a Catalunya, que hem pogut crearrecentment. A Madrid, de moment, no ha estat possibleregistrar cap associació. Una altra activitat que es farà ésuna marxa de tres dies des de Tarragona fins a Barcelona.També formo part de l’associació dels ibo que viuen aCatalunya, aquest any opto a la presidència.

Molts països d’Europa aconsegueixen la independènciasense sang, per què nosaltres no podem ni tan sols aconse-guir un model semblant al d’Espanya, i començar per unacerta autonomia? Si avancem en els drets del meu paísm’agradaria tornar i poder exercir la carrera de Dret queestic estudiant. Ara el meu país és Catalunya, que m’hodóna tot: treball, sanitat, llibertat d’expressió... �

+��H��3�� �!I!�>�

��!A��� ������� � � ��������;� ��1���

��������� ��������������������������������������

9���4��������������-���>�����

��

�������� ����� ��������������������������� �

�������� ����� ��������������������������� ��

l cant dels ocells és la banda sonora per excel·lènciade la vida. Sí, també es pot escoltar el cant de lescigales els dies calorosos, el ric-ric dels grills, el brun-zir de mosques i abelles, l’orquestra de granotes de labassa, la xerrameca dels humans, el lladruc dels gos-

sos o el miol dels gats i tants d’altres sons de la natura, però capd’ells és tan present arreu com el cant dels ocells. A les ciutatscom Manresa, el cant dels ocells es filtra per les escletxes quedeixa el brogit dels vehicles a motor. Els matins de diumenge,ben d’hora, quan el trànsit encara dorm i pels carrers només cir-culen els gossos impacients que treuen els amos a passejar, ésla millor estona per escoltar la simfonia dels ocells de la ciutat;i els parcs i zones arbrades els millors llocs per fer-ho. La xiu-ladissa de l’estol de pardals entremaliats no falta mai de bonmatí, com tampoc el parrup dels coloms. El piular dels pardalsacompanyarà durant tota la jornada. Però a la ciutat, per poc queens hi fixem, observarem i escoltarem moltes altres espèciesd’ocells, a més dels coneguts pardals i coloms. Dues espèciesmolt fàcils de veure i de sentir perquè han proliferat els darrersanys són la tórtora turca i l’estornell.

La tórtora turca és més petita que el colom domèstic, de colorcanyella amb una característica banda negra al coll. S’alimentauna mica de tot amb preferència pel gra, per això se la veusovint picotejant a terra o rondant magatzems de pinso i gran-ges. També la veurem entre els arbres, a les teulades o posadaals fils elèctrics. Fa un crit potent i planyívol. La tórtora turcas’ha expandit procedent de l’est d’Europa. L’estornell és unocell de plomatge negre puntejat de blanc si es veu de prop iamb el bec groc, de cos una mica més gros que el pardal. El seucant és un xiulet ràpid i melodiós, amb alts i baixos de to, avegades com un petoneig, molt variable perquè és capaç d’imi-tar amb encert el cant d’altres ocells. Menja sobretot petits fruitscarnosos d’arbres i arbustos, els anomenats baies i drupes, comels lledons i les olives; d’aquí ve la mania que li tenen els page-sos i hortolans. De dia els estornells es dispersen per buscar ali-ment. Cap al tard s’ajunten en estols molt nombrosos que esmouen de manera sincronitzada per anar, després d’unes quan-tes acrobàcies aèries, a ajocar-se. El guirigall de centenars omilers d’estornells als arbres que els fan de dormidor durarà finsque es faci fosc. L’estornell és, sens dubte, un ocell intel·ligenti adaptable.

També tenen el plomatge ben negre i el bec groc com l’estor-nell els mascles de merla; se’n diferencien però pel cos més esti-litzat i la cua llarga. La merla femella, més discreta ella, és decolor marró. Les merles es deixen veure sobretot a les gespes delparcs, on busquen cucs de terra. Canta de bon matí amb un soaflautat. Les garses es fan notar amb els seus crits secs i aspres,a vegades rítmics txac-txac-txac..., a vegades disil·làbics txa-cà,

ki-ià, com si es tractés d’un combat d’arts marcials. Els critsd’una disputa entre un grup de garses recorden els d’una discus-sió pujada de to. Les garses són inconfusibles amb els seuscolors negre i blanc contrastats i la llarga cua. Ben il·luminat, elnegre del dors de les ales de la garsa reflexa una iridiscència vio-leta. Com l’estornell, la garsa té capacitat d’aprenentatge.

Amb una mica de sort a la ciutat veurem també simpàtics moi-xons, entre ells el pit-roig i el tallarol de casquet. El pit-roigmascle refila descarat a l’hivern per defensar la propietat delterritori. El tallarol de casquet també es veu més a l’hivern,entre les heures i les troanes amb fruits. Els mascles s’identifi-quen per la taca negra al cap, com una boina sense piu o un cas-quet, mentre que la femella té el casc de color bru vermellenc.El tallarol de casquet té un cant llarg i melodiós, que puja d’in-tensitat i musicalitat a mesura que avança.

Al mes de juny, fa setmanes ja que han arribat les orenetes iels falciots. Els veurem solcar el cel en vol elegant i destre grà-cies a les llargues ales falciformes, perseguint insectes. Les ore-netes es reconeixen per la cua forcada, la panxa blanca i la golavermella. Sovint es veuen posades als fils elèctrics. El seu cant

és un refilet tui-ii o un reclam tsuit-tsui-tsui. Els falciots, elsveritables amos del cel, només es posen a terra per criar i sem-pre en punts elevats. Els falciots són de color uniforme grisfosc, amb ales molt llargues i potes molt curtes. Fan un xiscleagut xriic característic de les tardes d’estiu, en especial a la zonadel riu Cardener.

La llista d’ocells que s’observen i se senten a la ciutat és moltmés llarga i inclou espècies tan boniques com la cuereta blancao la pu-put. Afegim-hi també la cotorreta de pit gris, originàriad’Argentina i que ja fa niu a Manresa. Als cants dels ocells lliu-res s’hi sumen els dels canaris, pericos i caderneres de lesgàbies a les finestres i balcons. Barcelona i Igualada han editatsengles guies per identificar, tant de vista com d’oïda, els ocellsde la ciutat; i és que, també per moure’s per la ciutat, calen guiesde camp. �

�+ ��.���������!��9��

#�6*7������ +�����J�,�*��7 3���!�� .�J � ����� +����

������������

��

Fotografies:

Pàgina esquerra:A dalt: Una tórtora turca amb posat característic damunt

d’una branca.A sota: L’estornell visita l’heura, atret pels fruits

Pàgina dreta:1. Una oreneta vulgar, encara joveneta i sense el vermell

a la gola, reposa a la barana.2. Una garsa posada en una teulada.

� #

a guerra del Francès ha estat deno-minada de múltiples maneres. A

casa nostra, de manera indistinta homs’hi han referit, des dels coetanis fins alshistoriadors actuals, preferentment coma guerra Napoleònica, guerra de laIndependència o simplement guerra con-tra els Francesos o contra Napoleó. AEspanya la denominen prioritàriamentguerra de la Independencia, en al·lusióespecialment al mite fundacional de lanació moderna espanyola o també gue-rra Napoleònica. A Anglaterra ésconeguda com a la Peninsularwar i a França com a laguerre de l’Espagne.Napoleó a lesmemòries

escrites a l’illa de Santa Helena identifi-ca aquesta guerra com la «llagad’Espanya», perquè havia arruïnat elsseus plans imperials. Concretament,l’historiador americà Ronald Fraser titu-la el seu llibre originàriament com Lamaldita guerra de España, per recordardirectament les memòries del mateixNapoleó.

Segons els professors d’HistòriaContemporània de la UAB Gemma Rubíi Ferran Toledano, la denominació gue-

rra del Francès va ser ideade l’historiador JaumeVicens Vives, en una obra

publicada l’any 1962.Per a l’historiador

L l u í sV i r ó squan s’a-

caba una

c o n t e s abèl·lica cal bate-

jar-la, per tal de distingir-la de lesanteriors però, qui bateja i perquè els

enfrontaments bèl·lics? Alguns delsnoms que s’han utilitzat per ano-

menar aquest conflicte denotenclarament la ideologia que hiha al darrere. «La primeradenominació que va triomfari que avui continua predomi-nant arreu d’Espanya és el

de guerra de la Independència,que subratlla el pes de la ‘nació espan-yola’aixecada en armes contra l’invasor

francès. L’Ajuntament va batejar fa centanys diversos carrers de la ciutat ambnoms relacionats amb la guerra. Comque en aquells moments Manresa s’esta-va eixamplant per la zona de l’oest delPasseig i del barri antic, es va donarnom a la plaça de la Independència –enhonor a la guerra–, als carrers deMaurici Carrió i del Canonge Muntanyà–els dos herois locals mitificats–, elcarrer del Bruc –el de les dues batallesguanyades en què van participar elsmanresans– i el carrer del Dos de maig–data de l’inici de la guerra per a totEspanya».

Per evitar la connotació tan clara denacionalisme espanyol, historiadors comJaume Vicens Vives primer i JosepFontana després van proposar la deno-minació de guerra del Francès, que és laque ha triomfat actualment a Catalunya.Si en el cas de Vicens es volia subratllarl’especificitat dels catalans enfront delsespanyols, en el cas de Fontana s’hi vaafegir una connotació esquerrana.«Aquest historiador havia destacat pelseu compromís en la lluita antifran-quista i per la seva adscripció comunis-ta. Com a historiador, defensava l’estudide la lluita de classes i de les classespopulars com a protagonistes de la his-tòria, de manera que per a ell, la deno-minació guerra del Francès també reco-llia les revoltes socials i els enfronta-ments entre rics i pobres que es van pro-duir arreu de Catalunya. El problemad’aquesta denominació és la seva difíciltraducció a altres llengües». Sembla,doncs, que si es vol circular per Europaidentificant clarament de què es parla calutilitzar l’expressió guerresNapoleòniques, que no té connotació ipermet parlar-ne en peu d’igualtat arreu.També és favorable a aquesta denomina-

�����������

��� ������������������7��������>��������4��#''���&��������������� �������� ������� ������������������ ��!�������������� �"��������������� �� ���������#���������������� ������������� �������������������� ���� �� ��� � ��� ������ ��� ����������� �$���� �����!����%�������� ���������������&��������'� ��()(*������&���� ��& ������������������������"���� ����*����+�� ��������� ��� ������������������ ������"��� ��������������,��� �����'� ������������������������,���������� �� ����-����������� �����

���������� ���������������������������������������

�� ����� ��������������������������� ��������

����������,��?���1���������6��������������������������4����������1�A.���1����&����G���1�������������������6�� ��������������1��� ��<�,���6��������������4�����������������4����������4�,������6��0�G������� ���0����1����*���������8��KL���-�����*������68�ML���-���D����D����8��L���1�>�>�MN'�23�������.��D5

�������� ����� ��������������������������� ��

O���������� � ���*����P-���3����������?���1�>=�����D������� ����4������-�=����� ������G��<�����������0���*��������������%�������������,�������������7������������������4������0���������-���<���-��������4������6������ �B ��������������������� ���

�����6� ���������������������������0��&��(��Mel i Camp d’Urgell (35), Barreres (27), Valldaura (24), Escodines (21), Sant Bartomeu (20), Carme (20), Urgell (19),

Tomases (17), Monges (13), Infants (12), Remei (12), Magnet (11), Montserrat (11), Santa Llúcia (11), Nou (10), Arbonés (10),Santa Maria (9), Codinella (9), Vilanova (8), Lluny (8), Serarols (7), Sant Marc (7), Drets i Sant Andreu (7), Sant Miquel (6),Aiguader (6), baixada Cases Forànies (6), Mola de la Seu (5), Arcs (5), Sobrerroca (4), Casa Torres (4), Galceran Andreu (4),Roqueta (4), raval del Remei (4), Raval de Sant Domènec (4), darrere de la Capella del Remei (4), Sabateria (3), Sant Tomàs(3), Cirera (3), Llissach (3), plaça Creus (3), cantó de Vilanova a les Monges (3), Pedregar (2), Born (2), Valldaura (2),Vallfonollosa (2), Juvells (2), Llussà (2), Huguet (2), plaça i torrent de Sant Ignasi (2), cases Forànies (2), Nou de Sant Domènec(2), cantó de Pau Alabern (2), baixada del Carme (1), Botí (1), les Piques i Llissach (1), plaça de Dn. Jordi, placeta dels Bargansr(1), Sant Salvador o de les Bruixes (1), Santa Clara (1) i raval de Sant Francesc (1).

Total cases cremades: 440 - Total cases existents: 1.730 (Font: Arxiu Jaume Pons)

�� ����� ��������������������������� ��������

�����������

Aquest mes fa exactament 200 anys que els nostres avant-passats van poder llegir el primer diari que es va editar aManresa. No sempre durant aquests anys ha existit continuï-tat en l’edició de premsa escrita, però sí que durant tot aquestperíode alguna publicació periòdica s’ha anat editant. Lafinalitat d’una publicació periòdica és donar a conèixer lesnotícies que es produeixen al nostre voltant i fer que creïnestat d’opinió. Aquest va ser el motiu pel qual la Junta deGovern de la ciutat, sortida arran dels fets del dijous 2 de junyde 1808 quan es va produir la crema del paper ressegellat quevenia de Barcelona, va endegar per poder escampar el seumissatge polític. La junta de govern que es va formar a latarda del mateix dijous va decidir que per tenir informada laciutat era necessari disposar d’un mitjà de comunicació i queaquest també seria un bon vehicle per donar a conèixer alpaís el model de societat que ells volien. Per tant el naixe-ment del primer diari de la ciutat va ser promogut amb lafinalitat de ser un mitjà ideològic per adoctrinar la societat ifer saber arreu el model de societat que aquesta junta volia.

Aquest primer diari va ser el Diario de Manresa, que vasortir per primera vegada el dimecres 22 de juny de 1808, arafa exactament 200 anys. Manresa va ser privilegiada perquèen una ciutat de 8.500 habitants hi havia des de feia pocs anysdos impressors amb possibilitat d’imprimir una publicaciódiària, malgrat l’esforç que això significava, ja que caliapoder compaginar la realització de les caixes amb les lletrestipogràfiques i la impressió dels exemplars que es feiamanualment. La Junta de Govern va fer aquest encàrrec a lapersona que va creure que era més afí a la seva ideologia ique estava més preparada per portar-la a terme: un eclesiàs-tic: el canonge de la Seu Josep Alsina i Carbonell, ajudat peraltres dos canonges, Francesc Tallada i Antoni Abadias,aquest darrer també membre del capítol de canonges de laSeu.

El diari portava a la capçalera l’escut de Manresa com amostra que pertanyia al govern de la ciutat. Es venia persubscripció mensual al preu de 6 rals, que equival a 1,5 pes-setes o bé a 10 cèntims d’euro, que si bé sembla ara molt

barat aleshores era una petita fortuna perquè equivalia al soud’un peó durant tres dies. El diari tenia normalment 4 pàgi-nes, però podia arribar fins a 12 en funció de la quantitat denotícies que s’hi volien inserir. Normalment portava notíciessobre la guerra contra l’exèrcit napoleònic i sobre els actes deles corts generals que es trobaven a Cadis. De notícies localsn’hi havia poques. Al final de l’última pàgina acostumava aportar unes quantes ratlles sobre aspectes de la vida de la ciu-tat. Els actes religiosos que es celebraven, les pèrdues d’ob-jectes, notícies sobre productes que es posaven a la venda, lespublicacions que editava l’impressor del diari, etc.

Aquesta diari va ser editat en una primera etapa per l’im-pressor oficial del govern de la ciutat, Ignasi Abadal, quetenia l’obrador al carrer de Sant Miquel número 13. Però comque el treball que li encarregava la Junta de Govern era prouimportant no podia assegurar la impressió diària de la publi-cació per la qual cosa es va passar l’encàrrec a l’altre impres-sor de la ciutat, Martí Trullàs que feia pocs anys que s’haviaestablert a la Plaça Major. Trullàs el va editar durant dosanys, excepte el període quan les tropes napoleòniques entra-ven a la ciutat i cremaven el taller d’impressió, que era undels objectius que tenien per tal d’evitar que es publiqués eldiari. Aquest diari tenia subscriptors a tota la península.Estava considerat com un referent de tal manera que fins i totes va arribar a reeditar a Cadis l’any 1808 i moltes altrespublicacions periòdiques de la península el tenien com a fontd’informacions fidedignes de l’evolució de la guerra. La inte-rrupció de l’edició va ser entre el 14 de març i el 23 d’abrilde 1810, per l’entrada a Manresa dues vegades de l’exèrcitnapoleònic. En quedar la ciutat lliure de soldats francesos eldiari es va tornar a editar, però únicament es va publicardurant tres dies fins que el dimecres 25 d’abril de 1810 lamateixa Junta de Govern el va suspendre per haver fet untractament de la notícia de l’alliberament de Manresa que noli va agradar, ja que donava el mèrit als habitants de Manresai al seu sometent i no l’atribuïa a la pròpia junta. Les coses nohan canviat gaire amb els pas dels anys arreu del món.

#''���&����� �������������>�����

ció l’especialista Maties Ramisa, editorde Guerra napoleònica a Catalunya1808-1814.

�����������������L’historiador i membre de la Comissió

del Bicentenari Antoni Daura és delparer que és bo recordar esdevenimentshistòrics importants, per a bé o per a mal.És a dir, «que han marcat de maneradecisiva el futur. És el cas de la guerradel Francès, especialment a Manresa,que fou el primer lloc de Catalunya oncomençà la revolta, el 2 de juny de 1808,i que, després de la victoriosa i mitifica-da batalla del Bruc, va patir posterior-ment repetits atacs de l’exèrcit francès,als anys 1810, 1811 i 1812, que provoca-ren incendis i saquejos que van afectaruna part molt majoritària del nucli urbà.Fou tant gran la destrucció que la ciutates va haver de reconstruir gairebé en laseva totalitat». Al seu parer, «és evidentque la commemoració del bicentenari de

la guerra serà utilitzat des de les institu-cions de l’estat com un nou bany d’es-panyolitat, enfront de l’invasor». Enaquest sentit, recorda que és importantque des de Catalunya hi hagi una visióhistoriogràfica alternativa, que mostrique la situació del moment plantejavadiversos clarobscurs. A Manresa, lacomissió organitzadora ha volgut tirarendavant uns actes bàsicament tècnics,amb una jornada de debat, un itinerariper punts emblemàtics de la ciutat, unaconferència del màxim especialista enaquesta guerra a Catalunya i l’edició dediversos treballs que aporten una novavisió i novetats historiogràfiques sobreaquella guerra. Tot plegat inclòs dins delprograma d’activitats que coordina l’ins-titut Ramon Muntaner.

Pel que fa a la commemoració delbicentenari de la Guerra del Francès aManresa, la comissió organitzadora estàformada per sis membres del’Ajuntament de Manresa: Ignasi

Perramon, regidor de Cultura; SerafíVallecillos, cap de la secció de Cultura;Mercè Argemí, tècnica de Cultura ads-crita a la unitat de patrimoni; GlòriaBallús, cap de Protocol; Francesc Vilà,director del Museu Comarcal deManresa, i Esperança Holgado, del’Oficina de Turisme. També hi ha sisrepresentants d’entitats i particulars:Jordi Torner, director de l’ArxiuComarcal del Bages; Antoni Daura, res-ponsable de publicacions del Centred’Estudis del Bages; els historiadorsmembres del CEB, Gemma Rubí i LluísVirós; i també l’encara cronista de la ciu-tat mossèn Josep M. Gasol i Jaume Pons,responsable de les visites a la Seu i estu-diós local.

La ciutat va tenir un paper molt desta-cat en els episodis bèl·lics de la guerranapoleònica. Pierre Vilar recordava demolt gran que una de les coses que l’ha-vien impressionat fou la guerra delFrancès a Manresa. Tal i com assenyala

�������� ����� ��������������������������� �

El diners recollits amb l’edició servien per pagar l’impres-sor que en vivia i el que sobrava —ja que el redactor ho feiade franc— es donava al govern perquè ho utilitzés en l’àpatque la ciutat oferia diàriament als més necessitats i que esconeixia popularment com a «l’olla dels pobres». Aquellsanys es passava una crisi econòmica important derivada de laimpossibilitat del comerç amb Amèrica i per tant va minvarde manera considerable la confecció de mocadors de seda,que era una de les bases de la indústria tèxtil de la ciutat.Aquesta situació va ser agreujada per la guerra, que no per-metia el conreu de les terres i el pocs queviures que es pro-duïen eren requisats per un o altre bàndol per donar alimen-tació a l’exèrcit corresponent. Aquesta «olla dels pobres»també s’alimentava del producte de les rifes que s’organitza-ven amb aquesta finalitat, ja que el joc era una cosa arreladaa la ciutat.

Es va haver d’esperar un any per veure aparèixer una altrediari a la ciutat, editat pel mateix impressor. Era el dia 1 degener de 1811 quan es va començar a publicar el diari titulatl’Argos Manresano. Aquest es va editar aproximadamentdurant mig any fins que va ser substituït per l’Apuntador deManresa, editat pel mateix Martí Trullàs. Cap a finals d’anyva tornar a ser substituït novament per una segona etapa delDiario de Manresa que va durar poc temps. L’any següent,1812, es va iniciar amb una nova publicació periòdica acàrrec del mateix Martí Trullàs amb una capçalera diferent:el Correo de Manresa que va evolucionar el 17 de setembrede 1812 cap al Correo Patriótico de Manresa, amb la finali-tat de reforçar el missatge polític amb el qual defensava unapàtria espanyola i catòlica sota un poder absolut del reiFerran VII.

El mes següent s’inicia una nova etapa periodística a la ciu-tat. L’altre impressor, Ignasi Abadal, treu el dilluns 5 d’octu-bre un nou periòdic titulat Argos de Manresa per fer la com-petència directa al Correo Patriótico de Manresa. Les duespublicacions apareixien els mateixos dies de la setmana: eldilluns i el dissabte, amb un mateix enfocament ideològic.L’únic tret diferent era que el nou periòdic sortia un tercer diaa la setmana: el dissabte. Aquesta capçalera va evolucionarcap a Argos Manresano. En veure això, Trullàs canvia la sevacapçalera del Correo Patriótico de Manresa per la que ja

havia editat anterior-ment, l’any 1811,amb el nom d’ArgosManresano. Aquestfet va passar eldijous 14 de generde 1813 i per tantaquell dia la ciutates va llevar ambdos periòdicsamb la mateixacapçalera i edi-tats per dosi m p r e s s o r sdiferents. Ésun fet únic iinsòlit que vainiciar unperíode deforta com-p e t è n c i aentre amb-d u e spublica-cions. Enveure-ho, IgnasiAbadal canvia ràpidament la sevacapçalera i la transforma en laAbeja Manresana, que desprésva evolucionar com a La Abejasimplement, fins que va desapa-rèixer el juliol de 1814. L’altreperiòdic, l’Argos Manresano, jahavia desaparegut a principisd’abril d’aquell mateix anys.Aleshores Manresa es va quedarsense premsa durant un períodede vuit anys.

Joan Vila-Masana i Portabella (estudiós de la premsa local)

Lluís Virós, les tropes imperials no vanarribar a dominar el territori fins al finalde 1812, just abans que Napoleó s’endu-gués les millors unitats per iniciar lacampanya de Rússia –fet que propiciàl’afebliment dels francesos i el principide la seva derrota a Catalunya– iManresa era una de les ciutats mésimportants de l’interior que no va estardominada per l’exèrcit francès durant elconflicte. Per això, «la ciutat es va con-vertir en un dels focus de la rebel·liócontra els dominadors. Estava situadaen un lloc de pas estratègic, però teniapoques possibilitats de defensa i va serocupada en cinc ocasions per les tropesimperials. A més, disposava dels molinspolvorers hidràulics més importants deCatalunya, que durant la guerra vanproveir les guerrilles i les unitats de l’e-xèrcit espanyol en la seva lluita contral’invasor».

Per explicar l’aferrissada actitud anti-francesa dels manresans cal tenir en

compte dos factors importants: «l’expe-riència de la ciutat en la Guerra contrala Convenció (1793-1795), quan elssometents locals van entrar en combat, ila greu crisi econòmica que havia provo-cat el col·lapse del comerç americà acausa de la política exterior del ministreGodoy –concretament de les guerrescontra Anglaterra– que havia deixat enla misèria la majoria dels artesansseders de la ciutat. Artesans i pagesosempobrits van ser els protagonistes mésexaltats de la revolta».

��������Els fets més importants de la guerra

Napoleònica a Manresa es poden dividiren dues etapes: la revolta i la seva conse-qüència (les batalles del Bruc del juny de1808) i la posterior participació en laresistència, castigada amb cinc incur-sions de l’exèrcit francès a la ciutat, lamés greu de les quals va culminar enl’incendi del 30 de març de 1811. La

revolta es va iniciar el 2 de juny de 1808amb la crema pública a la plaça Majordel paper oficial que acabava d’arribarressegellat amb el nom del lloctinent delregne, el cunyat de Napoleó, JoachimMurat. «Manresa va ser una de les pri-meres ciutats catalanes a declarar-se enrebel·lia». En aquell moment l’exèrcitfrancès ocupava les grans ciutats comBarcelona i, per completar el dominisobre la resta del territori volia controlarles vies de comunicació amb Saragossa iMadrid. Per això, «el 4 de juny, el gene-ral Schwartz partia en direcció a Lleidaamb 4.000 homes per trobar aSaragossa un destacament sortit deMadrid i, a més, tenia l’ordre secreta deprendre Manresa, requisar la pólvora icastigar els amotinats. El sometent detota la Catalunya central va reaccionari es va situar al coll del Bruc on el dia 6van plantar cara a l’exèrcit francès,obligant-lo a retirar-se». Aquesta prime-ra batalla del Bruc es va fer famosa per

�������"���������������>����� G����������

��H���������������� ��%��������������##���:��&���('(�4�������#L��0�,���

���(�'���G�7����������% ��� ����� �B ���:����1

2��>�51

�����������

�� ����� ��������������������������� ��������

un mite molt popular «per l’ús per pri-«mer cop de bales còniques de ferro, queforadaven la cuirassa de les tropes d’a-vantguarda imperials». A Manresa hihavia molta pólvora i poc plom i per aixòels ferrers manresans van fer aquestesbales amb les barres que aguantaven lespersianes als balcons.

El 14 de juny va tornar l’exèrcit impe-rial amb 5.000 homes i més material,dirigit pel general Chabran. Va tornar aser repel·lit al coll del Bruc per 2.000sometents ajudats per 500 mercenarisvalons i suïssos i algunes peces d’artille-ria de l’exèrcit espanyol dirigits per ofi-cials professionals vinguts de Lleida.«La primera batalla es pot qualificard’una gran escaramussa, però la segonava ser un enfrontament seriós, amb mol-tes víctimes a ambdós bàndols».

��������6����������������En la guerra del Francès es van barrejar

dos factors: la lluita contra l’invasor iuna revolta social en forma d’avalotstípica de l’Edat Moderna. A més, vacoincidir amb l’inici de la revolució bur-gesa, que afavoria l’accés al poder de laburgesia en perjudici de la noblesa tradi-cional. La revolta social es va veure enmolts fets, des de l’assassinat d’autori-tats o de persones riques fins a la negati-va a acceptar la distribució de les contri-bucions extraordinàries. Paral·lelament,«els burgesos més destacats s’introduïena l’Ajuntament o es convertien en dipu-

tats liberals a les corts de Cadis que vanredactar la primera constitució espan-yola».

La crema del paper segellat ja va ser unacte tant de revolta contra les autoritatscom patriòtic. L’historiador Lluís SolerTerol l’atribueix a un líder popular,Riera, que es va moure tota la guerraentre el patriotisme i la revolta social.Les victòries del Bruc van donar moralals patriotes i van esperonar els avalotspopulars a Manresa, on el 2 de juliol unsexaltats van assassinar el governadormilitar de la ciutat, Francesc de Codony,acusat de col·laboracionista amb l’ene-mic, i tres presoners, un dels quals erafrancès. El 10 de juliol hi hagué un altreavalot amb el resultat d’un mort i dosferits. «Els enfrontaments socials entreels resistents foren força importants alllarg de la contesa». A partir de la tardorde 1808, els més rics van marxar deManresa per protegir-se del pagament deles contribucions extraordinàries i perevitar més assassinats. Al mateix temps,«la pèrdua de collites, la incautació delbestiar i el manteniment de la inactivitatcomercial provocaven una crisi econò-mica de grans dimensions i la misèria dela majoria de la població,» afirma Virós.Aquesta situació ja es va mantenir tota laguerra, agreujada per les cinc incursionsde l’exèrcit imperial a Manresa entre1810 i 1812. Entre el 16 de març i el 4d’abril de 1810 es va estar a la ciutat uncontingent de gairebé 8.000 soldats

comandats per Schwartz. El 5 de novem-bre es va produir la primera operació decàstig, amb l’incendi d’unes 50 cases, elsaqueig d’edificis i l’ajusticiament detres persones al balcó de l’Ajuntament.

Els fets més greus de l’ocupació fran-cesa es produïren el 30 de març de 1811amb la crema de la ciutat (almenys 440edificis dels 1730 que hi havia) per partdels 8.000 homes del generalMcDonald, que prèviament l’haviensaquejat i havien executat 6 persones. Afinal de juliol el mateix general va tornara Manresa procedent de Vic i va ajusti-ciar 4 persones. L’últim incident greu esva produir entre el 15 i el 19 de novem-bre de 1812 quan va passar per la ciutatl’exèrcit de Decaen, procedent de Vic. Elgeneral va haver d’aturar un nou incendide la ciutat –es van cremar algunescases– perquè els seus soldats estavenenfurismats per no trobar queviuresdurant el saqueig. També es van tornar adestruir els molins polvorers. «A partirde 1813 els francesos es van afeblirquan el gruix de la tropa va marxar a lacampanya de Rússia i van canviar d’es-tratègia, amb petites incursions de càs-tig que no van afectar massa Manresa».El febrer de 1814 es retiraven a França.Al final de la guerra, «Manresa estavaenfonsada en una profunda crisi econò-mica que alterà la distribució de lariquesa i canvià de mans el poder política la ciutat».

Si bé el paper de Catalunya com a país

�����������

O��,����������+���P�2�N�K5-� ��������0��,�����:������G�����������������.���:������H���D-�? ���������0������ ����� ���� �0�:�������

�������� ����� ��������������������������� �

és poc decisiu en la guerra, ja que «feia«gairebé un segle que havia perdut lesseves institucions de govern pròpies i, sibé una part gens negligible de la societat–especialment a la ciutat—no va veurede mals ulls els nous corrents que porta-va l’aleshores emergent potència napole-ònica, la resta va navegar entre una llui-ta primària en defensa de la terra i enffavor del regne d’Espanya», afirmaDaura. Els catalans que van apostar perEspanya i que van anar a les Corts deCadis, l’any 1812, no en van obtenir pasun renaixement de l’estructura d’esperitfederal perduda cent anys enrere i, enca-ra pitjor, l’absolutisme del rei Ferran VIIencara va empitjorar els avenços socials ieconòmics que albirava aquella primeraconstitució. De manera que Daura con-clou que «és una incògnita saber siCatalunya hagués abraçat amb entusias-me el control francès (que va durar for-malment uns tres anys i essent la llenguacatalana de nou oficial) s’hagués acabatdiluint o, per contra, amb la caiguda del’imperi s’hagués catapultat cap a laseva independència en el nou marc euro-peu. Però que Catalunya, en qualsevolcas, no va quedar satisfeta i en bonaposició es demostra quan es veu que laseva aposta amb els altres pobles penin-sulars no fou gens satisfactòria. Castellaes fa seu i a la seva mida el concepted’Espanya i en foragita els altres poblesi cultures i aquest fet marcà el futurimmediat amb el naixement, poquesdècades després del final de la guerra,del catalanisme polític i la renaixençanacional que, abans d’acabar el segle(recordem les famoses Bases deManresa) ja ha plantejat de maneraclara i inequívoca el seu desencaix ambEspanya, que encara dura».

0�� ���������*����Com remarquen la historiadora Àngels

*

Solà i el geògraf Josep Oliveras, el 1808ja estaven ocupats tots els salts d’aiguadel torrent de sant Ignasi. Quan analit-zem la història, però, cal distingir entrel’estructura i la conjuntura. Si bé l’es-tructura econòmica era prou pròspera–Manresa venia d’un període de creixe-ment econòmic que durava més de migsegle–, a cavall entre els segles XVIII iXIX «la conjuntura era força negativa ila ciutat estava immersa en una greucrisi provocada per un seguit de malescollites i el trencament del comerç ambles colònies», explica Virós. Les collitesvan disminuir a causa d’una de lessequeres cícliques que pateix el país i vaempobrir la pagesia bagenca. «Elcol·lapse del comerç colonial el va pro-vocar l’erràtica política exterior delgovern, que es va aliar amb Anglaterracontra França i, després, a l’inrevés».És, doncs, en aquest context d’atur i

ç

misèria per als artesans i d’empobrimenti fam per als pagesos que es va produirl’arribada de les tropes napoleòniquesl’abril de 1808. França representava l’e-nemic per a molts grups socials: «elcompetidor dels artesans, l’enemic de latradició per a l’església catòlica i perals absolutistes... i, per això, les revolteses van estendre i les zones no ocupadesper l’exèrcit invasor es van convertir enterritori de guerra».

Els exèrcits de l’època vivien pràctica-ment dels recursos que trobaven en el

territori ocupat. Ja fa uns anys, l’historia-dor Josep Fontana calculava que la mei-tat del cost de la guerra es va pagar per«imposició immediata», que és la quecobraven directament els militars. «Elbestiar, la fruita, els cereals o el vi erenrequisats pels soldats d’ambdós bàndolsa les poblacions per on passaven».L’altra meitat es va pagar amb contribu-cions extraordinàries, que van sovintejardurant tota la guerra i que van provocar,segons Sarret i Arbós, discussions ienfrontaments socials a Manresa. Aquest

�����������

���������� � ���*����

L’acte de la crema del paper segellat a la plaça de Manresa, el 2 de juny de1808, expressa amb claredat la desobediència del ciutadans al poder constituïtdels ocupants. Aquest esclat popular manifesta el protagonisme del poble baixque fou immortalitzat en les pintures murals del mas de les Farreres deRellinars. L’esfondrament de les institucions polítiques tradicionals davant l’o-cupació napoleònica de Catalunya va permetre la intervenció política de totsels sectors de la societat, però la iniciativa dels primers moments la va tenir elpoble. La tradició política liberal ha afegit a la imatge de la crema del papersegellat el seu significat de rebel·lia i d’afirmació política que conté, davant laindecisió de les classes altes envers els invasors i ocupants. Certament a lesActes dels Gremis de la ciutat des de primers d’agost fins al desembre de 1808va ser substituït al paper segellat el nom de Murat per l’escut de Manresa.D’alguna manera simbolitzava que, absent el rei a Baiona, el poder retornavade nou a la ciutat..

En aquesta acció de la crema del paper segellat participaren com a senyal deprotesta treballadors joves que vivien en un estat de misèria, per la greu crisique patia la ciutat en estar paralitzada la seva indústria manufacturera i elcomerç. Tots aquests pobres jornalers, que malvivien de les racions d’olla dià-ria que els donava l’Ajuntament mitjançant la Junta de Caritat des del mes defebrer, s’allistaren després com a voluntaris als sometents per rebre quatre ralsdiaris, pa i beguda i lluitar contra els francesos. Aquest mateix dia, a instànciesde les autoritats, per mantenir l’ordre i tranquil·litzar els veïns, es va reunirl’Ajuntament, format per les famílies més riques de la ciutat. Immediatament lesautoritats van fer públic un ban que reconeixia Ferran VII «com a rei i senyornatural» i demanava l’allistament dels ciutadans per prendre les armes i lapreservació del bon ordre i disciplina, fonament principal del feliç èxit d’aques-ta empresa. Cal assenyalar que el governador Francesc Codony moriria el 3 dejuliol víctima d’un motí popular i l’alcalde Joaquim de Torres va fugir de la ciu-tat i va ser empresonat després a Guissona; tots dos eren addictes al capità gene-ral Ezpeleta, que no va posar resistència a l’arribada dels francesos a Barcelona.

Les persones notables i rics de la ciutat es van posar al capdavant del movimentpatriòtic i van convocar una reunió per dirigir-lo. La Junta de Govern i deDefensa que es va crear al convent del Carme el mateix dia 2 de juny estava for-mada per representants dels convents, eclesiàstics i gremis, a més dels regidorsde l’Ajuntament, alcalde i governador. Gran part dels seus membres pertanyiena la burgesia mercantil i industrial i eren contraris a la política profrancesa quehavia practicat Godoy. Els gremis —fusters, ferreters, clavetaires, teixidors,velers, traginers i pagesos— tingueren quatre representants a la Junta. No hiha dubte que el poble manresà va ser el gran protagonista a l’acte de la cremadel paper segellat, amb una càrrega de radicalitat inequívoca, però la direcció dela Junta local va recaure en la gent benestant i els sectors més moderats de lasocietat. En definitiva, el poble de Manresa es converteix en actor polític, refe-rent de l’aixecament de Catalunya contra Napoleó, i com a imatge de la «nacióen armes». D’alguna manera el protagonisme del poble serà una icona per alpensament liberal més radical, democràtic i republicà, que veurà en aquesta accióla seva força com a subjecte actiu en la història posterior de la ciutat.

Antoni Moliner Prada (historiador i professor de la UAB)

�� ����� �� ������������������������ ��������

historiador oficialista considera que elsmanresans van ser una patriotes espan-yols contra els francesos, malgrat admetles discrepàncies d’alguns afrancesatsque cataloga com a desviats. Ni el temadels afrancesats ha estat ben estudiat a la

ciutat ni al Bages ni tampoc la disjuntivaherois-bandolers que presenten algunsdels protagonistes del conflicte. Fins ara,tan sols Joan Valls i Genís Frontera,autors de Mansuet, el guerriller deMontserrat i altres revoltes populars, han

estudiat a fons la desmitificació d’un ca-pitost reialista i cap de partida d’un so-metent que va passar a ser un heroi delpoble baix a ser ajusticiat després com abandoler.

Una altra greu conseqüència de la gue-rra fou la destrucció d’infraestructures ide cases que, com hem vist, afectà greu-ment Manresa. Els diferents grupssocials de la comarca es van veure afec-tats per la guerra, però de manera dife-rent segons la seva posició. Com hemvist, els pagesos i els artesans o menes-trals es van endur la pitjor part del cop, iaixò explicaria el seu paper més abrandaten la lluita contra l’invasor però tambéels atacs contra els rics (burgesos inobles) que al seu parer no contribuïenprou per lluitar contra l’invasor. «Perpoder superar la difícil situació bèl·licamoltes famílies van recórrer a l’endeuta-ment i, en molts casos, a la venda de lesseves terres». A l’altre costat de la ba-lança, «la burgesia, que havia vist comes tallava el comerç colonial, teniadiners en metàl·lic i pocs negocis oninvertir. Així, els pobres necessitavendiner per sobreviure i els rics en teniende disponible. El resultat fou un enorme

>������������6����������*�>�����&D-�����<�����������������*������� 3����7�

�����������

������ ����������������������La primavera de 1809 la Junta Suprema Central, la princi-

pal autoritat de la monarquia, decidí convocar Corts perimpulsar la regeneració política. Les autoritats catalanes –laJunta Superior de Catalunya–aa es feren ressò de la notícia ientreveieren la possibilitat de combinar els seus projectes dereforma institucional amb la incorporació dels principis polí-tics del liberalisme moderat. L’elecció de diputats s’endarre-rí tot un any. Finalment, l’estiu de 1810 els diputats catalansreberen els poders i les instruccions de la junta catalana en lesquals esbossava el seu horitzó polític. Els diputats havien delluitar per la generalització de drets i llibertats, i per la unifor-mització de la legislació a totes les províncies de la monar-quia. Si no assolien aquell objectiu, calia garantir el retorn alrègim de llibertats que gaudia el Principat en temps de ladinastia dels Àustries. L’altre objectiu era la formació d’un

g q g p p

òrgan polític electiu –la Diputació– – amb competències prò-pies, que enfortís l’autonomia de les províncies. La juntacatalana havia traçat un full de ruta basat en la voluntat d’a-malgamar la tradició constitucional catalana, amb la pràcticapolítica caire federal de les juntes i les noves idees del primerliberalisme.

La majoria de la vintena de diputats escollits per represen-tar Catalunya a les Corts de Cadis passaren desapercebuts. Enaquell mar de catalans silenciosos, emergiren Felip Anerd’Esteve, Antoni de Capmany, Ramon Llàtzer de Dou,Jaume Creus, Josep Espiga, Joan de Balle i Ramon Utgés.Els diputats catalans tenien un coneixement escàs de les rea-litats polítiques i administratives de l’Estat. Tampoc no domi-naven l’art de l’oratòria en llengua castellana i estaven forçaallunyats dels grans temes d’interès que preocupaven elsil·lustrats castellans. Els debats configuratius del reformismeil·lustrat castellà, no havien suscitat gaire interès a Catalunya,

ja que no responien als problemes de la societat catalana.Els diputats catalans no exerciren un paper preeminent en

les Corts de Cadis. L’única excepció fou Antoni de Capmanyqui articulà una formulació de la nació espanyola basada enel respecte a la història, als costums i l’economia de les diver-ses entitats polítiques precedents, sobre les que es vertebrà ladivisió provincial espanyola. L’ombra de Capmany durantmolts anys no ha deixat veure l’actuació d’altres diputats.Espiga fou l’únic diputat pel Principat que formà part de lacomissió constitucional, i participà en la redacció del discurspreliminar de la Constitució del 1812. Felip Aner d’Estevefou el diputat més prolífic, però la mort el sorprengué el1812; de la ingent quantitat de les seves intervencions a lesCorts, destaca la vehement defensa que féu de la unitat delterritori català.

En el si dels representants catalans durant l’etapa gaditananomés aflorà un grup cohesionat ideològicament, el delsreaccionaris. Als Llàtzer de Dou, Ramon Utgés o JaumeCreus els uní la voluntat de frenar qualsevol reforma políticai preservar l’ordre social establert. Els diputats catalans actua-ren unitàriament en les seves campanyes per la rebaixa fiscalal Principat i en la defensa del proteccionisme econòmic. Elmite de la riquesa de Catalunya i d’una fiscalització menor ala de la resta de la monarquia encara tenia vigència entrealgunes autoritats espanyoles. La pressions dels diputats–liderades per Joan de Balle–ee donaren els seus fruits i dissi-paren momentàniament els mals auguris. Aquells represen-tants catalans a Cadis eren homes de la Junta i reflectiren elpensament de la classe política dirigent catalana, amalgamantla tradició de llibertats, la pràctica política autonomista i lesidees liberals moderades. No fou fins el Trienni Liberal(1820-1823) quan arribaren als òrgans de poder els represen-tants del liberalisme català més radical.

Jordi Roca Vernet (historiador i professor de la UAB)

�������� ����� ��������������������������� ��

traspàs de terres i un creixement del crè-dit». En el context de l’economia prein-dustrial, el crèdit amb interès es conside-rava un pecat capital, el d’usura, i s’ha-via de fer amb fórmules dissimuladescom els censals (crèdits perpetus pelsquè es cobrava un cens anual) i les ven-des a carta de gràcia, que eren com lahipoteca d’un bé immoble: «Si es torna-va el crèdit es recuperava la propietat i,si no, el prestamista es quedava amb lapropietat de la terra.»

Lluís Virós, Àngels Solà i Ramon Vilaa partir de les escriptures notarials de lesprincipals famílies burgeses manresanesinvestigades, van observar que les ven-des de terra es va multiplicar per tres i elcrèdit per 2,5 al llarg de la guerra. Elspitjors anys van ser 1812, després de lacrema de Manresa –amb unes 690 trans-accions– i 1816, en plena postguerra iamb males collites –amb 560 vendes i270 crèdits. Així doncs, la guerraNapoleònica «va suposar un gran tras-pàs de propietats immobiliàries. Moltspagesos van haver de vendre terra, elseu mitjà de subsistència, i molts arte-sans van vendre propietats urbanes auna burgesia enriquida amb els negocisdel segle anterior que desitjava millorarla seva posició social accedint a la pro-pietat». Aquest procés va continuar mésendavant amb les desamortitzacions i esva tancar amb l’enorme desigualtat en ladistribució de la propietat que hi havia alfinal del segle XIX.

����������������<���B���Quan fa 200 anys de la invasió de

Catalunya per les tropes napoleòniques,

de la sublevació a Manresa contra elssímbols dels invasors i de les batalles delBruc contra l’exèrcit imperial, semblaque ens preocupem sobretot pels sím-bols, per la superfície d’aquells esdeve-niments, però que ens importa poc el querealment va passar i la significació d’a-quells fets. Per a Lluís Virós «vivim enuna societat acomodada i en una cultu-ra de parcs temàtics en la qual ens agra-da la confusió entre la fantasia i la rea-litat –o la llegenda i la història– i, a més,ens plau pensar en grans herois, timbalsmiraculosos i en grups de guerrillersque venceren grans exèrcits insolent-ment superiors. Tots aquests mites pot-ser són bons per a la cohesió social lli-gada als diversos nacionalismes, peròdes del punt de vista històric és acientí-fica. Per això, determinats titulars sobrela quantitat de timbalers són irrisoris a200 anys dels fets, però en una part delslectors encara resulten impactants».

Els mites potser són necessaris perdonar moral a les tropes, «però les gue-«rres no són més que períodes de disbau-xa social, de violència desfermada, devenjances entre grups socials i entre ide-ologies, de misèria per a la majoria id’enriquiment per a alguns i, sobretot, delluita per a la supervivència. És elmoment en què la paraula, el diàleg pera la solució de conflictes, deixa de tenirvalor, i és quan el poder es desplaça capa les persones armades o les més violen-tes. Qualsevol lectura que se’n fa en claud’heroismes militars o de mitologia fan-tasiosa sovint no és més que la visió quevolen donar els vencedors, però no s’hade confondre amb la cruel realitat».

Dues qüestions han desfermat rius detinta durant els dos segles passats, tot ique la seva rellevància és més aviatminsa. Ens referim a les polèmiquesentre Igualada i Manresa pel seu protago-nisme en les batalles del Bruc i elTimbaler.

���7��G�����,��*������En efecte, segons recorden els historia-

dors Rubí i Toledano, els sometents deManresa, ajudats per uns altres delspobles del corregiment, s’irrogaren unprotagonisme central en aquests fets. Enrealitat ambdues ciutats i els seus heroisrespectius es disputaven un pedestal enels annals de la història romàntica deCatalunya. «Es tracta d’una veritablebatalla per la memòria certament curio-sa, que no tindrà paral·lelismes en d’al-tres espais de memòria de la guerra delFrancès. Els orígens del combat comme-moratiu s’han de fixar al voltant de1880, una data decisiva en la codificaciódel calendari patriòtic català d’arrelcatòlica». El 6 de juny de 1880 es vainiciar, doncs, una llarga polèmica des deles pàgines del Semanario d’Igualada(catòlic i tradicionalista) i La Colmenade Igualada (liberal progressista) ten-dents, els dos, gairebé de manera obses-siva, a situar la preponderància delsometent d’aquesta ciutat, capitanejatper la bandera del Sant Crist. «Els argu-ments que esgrimia el Semanario deIgualada relegaven Manresa a una posi-ció subordinada mitjançant el recursd’una particular cronologia que avan-çava en tres dies els prolegòmens de laprimera batalla. La contraofensiva man-

�����������

�������������������������������� � ���*����-������4�/��������������0�:�������-�G����������Q��������,�����������������

resana no es va fer esperar. Va ser elSemanario de Manresa, publicacióhomònima ultracatòlica, la que vaimpugnar fil per randa les gestes iguala-dines no dubtant a utilitzar per a aixòescrits procedents d’historiadors libe-rals. En realitat, estaven en discòrdiadues visions bessones, catòlico-carlines,de la gesta del Bruc. La lluita es plante-jjava en clau d’identitat catòlica local».

Durant el primer centenari de la Guerrael juny de 1908, les celebracions tingue-ren un caràcter diferent en una i altra ciu-tat. «A Igualada, la commemoraciórevestí un caire més oficial, que compta-va amb la presidència honorífica de lareina Victòria Eugènia, que retia home-natge a la bandera del Sant Crist. Aque-lla ciutat estava dominada pel cacicat dela família Godó». Per contra, a Manresala celebració fou costejada pels sectorscatalanistes i catòlics, representats a lesCorts a través del diputat Leonci Soler iMarch, i a l’Ajuntament amb la personade l’alcalde Pere Armengou. Aquests,«animats per un esperit pragmàtic, vanpreferir que l’estat financés un centred’ensenyament, el conegut Grup Escolar,ffutur institut Lluís de Peguera».

������,����Segons Rubí i Toledano, el Timbaler

del Bruc fou en primer lloc una figura lle-gendària i un mite que es començà aconstruir l’endemà mateix de la primerabatalla del Bruc, que va tenir lloc el dia 6de juny de 1808. «Va associat a l’heroï-citat d’un poble aixecat en sometent queresistí fins a vèncer un exèrcit fins ales-hores invencible just a l’inici de laGuerra». Les contradiccions més impor-tants s’originaren a l’entorn de la identi-tat del timbaler. Les primeres referènciessemblen trobar-se en la literatura militarde l’època, en Francesc Xavier Cabanes,que comentant la participació del some-tent de Santpedor, afegia que duia «unacaixa de guerra» que un jove tocava ambregularitat. El tambor era el general encap, indicava els punts d’atac i altres tocsd’ordenança. No obstant això, no seràfins a 1881 quan el metge Oleguer Mirói Borràs publica a La Il·lustracióCatalana una conversa amb els descen-dents del timbaler. Deu anys després escol·locava una placa en la façana de casaseva i el 1908, amb motiu del centenari,es fa un discurs d’homenatge en la pròpiacasa natal del timbaler. En publicacionsposteriors es feia referència a les despe-ses de compra i de reparació d’un timbalpertanyent a la confraria dels Dolors deSantpedor.

Tal vegada, el fet més rellevant consis-teixi a demanar-se les raons profundesde la capitalització per part dels catòlicsi carlins d’aquestes efemèrides, i el fra-càs relatiu que per contrast va tenir la

seva reivindicació per part dels liberals.En realitat, «l’èxit del timbaler ha d’as-sociar-se no només a la instrumentalit-zació catòlica (hi va anar un mitjancerentre la Verge de Montserrat i el poble),sinó perquè representava l’esperit origi-nari dels sometents, cossos dedicats en

temps de guerra a defensar la seva terrano gaire més enllà de l’espai circum-dant, parroquial i comarcal. Aquestadefensa dels interessos materials localsera el que sintonitzava directament laseva imatge amb les tradicionsbèl·liques catalanes». �

�� ����� ��������������������������� ��������

�����������

3����!����������H���D�>��8�>�������('(�2��?���������������+�*�51�R�������������*�%�������������07 ���������H��������3����7�-���������� ���������������G�����,��=���0%?���7�������� � ���*����1� 6�� �������� D*������ � ����G��������G����������%,��������������� /������� ���0��������D�G���������������� ��6�G���0? ������ ���2=����G�7��������������?�� �� � ���0�����51�������,�����������������6��4�����- ��?� ������� �����������������������������,������0�4�����0S� ��G���2�0�����������*���������� �� ����51�����*���� ���������0������������,�����������������������������G����<��<���������������D�����1�0��&��('(����<����*�������&��G�����*������4����8������������.-�������?����*����� ��3�����.���2��� ���,������6������ ������������������0����:�)������������/5�����G�7��������������� �����������*���������*�-���*��� ���0� ������!� ��6-���*���������<���>����1���� � ��4����������� ��������G�������������-���������������������/��>�:�����>��������������,�������� ����� � ���*������������������0����������� �������������� ��6�O��������>�����P ������������<�����,������� �������6��������*���������3�����.��1��G������������� ���*����� � �����,����=�� �B �����?��������������������������1�0<��������������� ����������-������ �� �����������-����N#(������?��%��������������������G��������� ��������G������ ����������������4�*�������������+���*��������� ������*������0�G����������������1���������*��4�����6������,�����������������?�������?B��0<������������������4�����D�,�������������-����������������������������*��0�G����������*��1��������������������?� ��� �B���?�%���������������������-��������4����- �B���*��4�������8���G�������3����������?�������������� � ���*��������0�,�����%�������>�������3���������D�0���������>������2�(N'51�2�������������������.��6�5

�������� ����� ��������������������������� ��

�����������

’únic Isidre Llussà i Casanovas quetinc documentat a Santpedor a prin-

cipis del segle XIX era fill de Joan Llussài de Paula Casanovas, que s’havien casatl’any 1789. Tal com consta en el testa-ment de Paula Casanovas del 13 de junyde l’any 1829, del seu matrimoni ambJoan Llussà en sobrevisqueren cinc fills itres filles: Ignasi, l’hereu; Domingo,Isidre, Josep, Joan, Josefa, Antònia iPaula. Per tant, quedamolt clar que aSantpedor, a principisdel segle XIX, existíun Isidre Llussà iCasanovas del qualara mateix no podemassegurar-ne la datade la defunció, peròque en tot cas va serposterior a l’any 1809,descartant d’aquestamanera la data donadacom a correcte, on s’a-firma que IsidreLlussà i Casanovashauria mort l’any1809. Sembla, segonsl’acta de baptisme,que l’Isidre Llussàhauria nascut aSantpedor el dia 26 desetembre de 1797. Ellmateix féu oposicionsde música a la catedralde Girona l’any 1819[1]. Certament moríforça anys més tard dela data de defuncióque s’havia considerat per al personatgellegendari del Timbaler del Bruc.

Alguns historiadors han pensat que enrealitat aquest Isidre Llussà i Casanovasno fou el Timbaler del Bruc, sinó que hofou un germà seu més gran que haviaestat batejat com a Josep, la qual cosa japot tenir una mica més de credibilitat,perquè del testament de Paula Casanovassembla entendre’s que el Josep Llussà iCasanovas, germà de l’Isidre era mésjove que l’anterior i hi hauria la possibi-litat que hagués nascut més tard que lapossible defunció d’un germà anterioramb el nom de Josep. Això voldria dir

que el Josep Llussà i Casanovas del tes-tament hauria hagut de néixer dotze anysmés tard, com a mínim, que l’Isidre, cosadifícil però no impossible. De la mateixamanera que aquest Josep Llussà iCasanovas viu l’any 1829 hauria nascutdivuit anys més tard que el seu possiblegermà homònim anterior, suposadamentbatejat com a Isidre. Aquest, consideratper alguns historiadors com a Timbalerdel Bruc, devia néixer, segons la sevapartida de baptisme, el dia 15 de març de1791. Va ser batejat a l’església parro-quial de Santpedor pel rector Francesc de

Tallada i Mola amb els noms de Isidre,Josep i Joan. Era fill legítim i natural deJoan Llussà i de Paula Casanovas. I elsseus padrins eren Isidre Casanovas,paraire i avi matern, i Agnés Feixes, mes-tressa del mas Llussà i àvia paterna.Devia ser el primer fill de Joan Llussà ide Paula Casanovas, que es casaren l’any1789. El dia 7 d’abril de 1809 fou sepul-tat a l’església parroquial de SantpedorJosep Llussà, fadrí de Santpedor, dit LoBufó, que havia mort el dia anterior des-prés de rebre els Sagraments del’Eucaristia i Extremaunció [2]. S’haconsiderat que és aquest Josep Llussà,

mort l’any 1809, el personatge llegenda-ri del Timbaler del Bruc, que segons lahistoriografia havia estat batejat com aIsidre.

Deixant de banda aquesta hipòtesisobre l’existència d’un Josep que fosconegut per Isidre i que hagués mortl’any 1809, just un any després d’haverespantat i fet fugir un exèrcit francèstocant el timbal durant la gloriosa prime-ra batalla del Bruc del dia 6 de juny de1808, faré una mica de reconstrucció his-tòrica de l’entorn familiar de la famíliaLlussà i Casanovas, la família del consi-

derat Timbaler delBruc, ja fos el Josep,mort el 1809, quedesconeixem que fosdel mateix nuclifamiliar, o bél’Isidre, que morímés tard del 1829.

Joan Llussà iFeixes i PaulaCasanovas iVallcendrera es casa-ren l’any 1789, anyd’esclat de laRevolució Francesa,a l’església parro-quial de Santpedor.Joan Llussà i Feixesera un fill cabaler delmas Llussà deSantpedor. Els capí-tols matrimonials elsferen el dia 27 d’oc-tubre davant delnotari públic deManresa, AntonRaurés [3]. Els paresde Joan Llussà erenJosep Llussà i

Solervicens, amo del mas Llussà, i AgnésFeixes i Quinquer. Josep Llussà iSolervicens era fill de Ramon Llussà,hereu del mas Llussà de Santpedor, id’Estàsia Solervicens, filla de JoanSolervicens, hereu del mas Solervicensde Navarcles. Per altra part, AgnésFeixes i Quinquer descendia del masFeixes de Sant Martí de Torroella [4].Joan Llussà i Feixes, que fou traginerd’ofici, tingué com a mínim tres germansmés: Ignasi, l’hereu del mas Llussà;Francesc i Isidre. Aquest darrer, IsidreLlussà i Feixes, testà l’any 1809, elmateix any que es considera que morí el

��������4��������������,�������+���

FRANCESC SERRA I SELLARÉS(doctor en Història per la UAB i professor a l’IES Lluís de Peguera)

�� ����� ��������������������������� ��������

�����������

llegendari Timbaler del Bruc, i s’anome-nava Isidre, de la mateixa manera que elconsiderat Timbaler[5].

Paula Casanovas i Vallcendrera, maredel llegendari Timbaler del Bruc, era fillai alhora pubilla d’Isidre Casanovas iCasaldàliga, paraire de Santpedor, i dePaula Vallcendrera. Isidre Casanovas iCasaldàliga era fill de Josep Casanovas,paraire de Santpedor, i de MagdalenaCasaldàliga, filla del mas Casaldàliga deBalsareny. Un germà d’Isidre, AntoniCasanovas i Casaldàliga, era mestre decases de Santpedor.[6]. Quan PaulaCasanovas i Vallcendrera testà l’any1829, li havien sobreviscut vuit fills,sense tenir cap informació dels possiblesfills albats que tingué i els que se lihavien pogut morir anteriorment. En eltestament, en poder del notari públic deManresa, Gaietà Mas, i signat a 13 dejuny de 1829, ens consta que aleshoresPaula Casanovas ja era vídua de JoanLlussà. Els seus pares, Isidre Casanovas,paraire, i Paula Vallcendrera, ja erendifunts. Nomenà com a marmessors alRector de Santpedor, i a Joan Sala deVallbona, fabricant de cintes. Elegí lasepultura al cementiri parroquial deSantpedor, demanant que se li celebres-sin sis misses baixes per l’ofici dedifunts. Deixà 12 rals de velló al FonsPio. Deixà a Josefa Llussà, filla seva, 25lliures; a Antònia Llussà, també fillaseva, 10 lliures i unes faldilles d’escotí,un gipó de vellut de cotó i una caputxa debaieta negra; i a Paula Llussà, l’altra filla,10 lliures. Aquestes deixes les féu enconcepte de legítimes maternes. Deixà illegà també a Domingo, Isidre, Josep iJoan Llussà i Casanovas, fills seus, laquantitat de 30 lliures barcelonines, dosllensols de bri de sis canes i dues coixine-res per a cadascun d’ells, en concepte delegítimes maternes. El Josep i el Joanaleshores vivien en un quarto del segonpis del darrere de la casa de la mare.Instituïa com a hereu universal al seu fillprimogènit Ignasi Llussà i Casanovas[7].

Josefa Llussà i Casanovas, la filla grande Joan Llussà i de Paula Casanovas, escasà amb un Sociats de Santpedor. Un filld’aquests, fuster de professió, fou el quiexplicà al metge Oleguer Miró que elTimbaler del Bruc havia estat el seuoncle Isidre Llussà i Casanovas [8].L’entorn familiar del llegendari Timbalerdel Bruc gaudia d’una certa posiciósocial dins de la vila de Santpedor, ja queel seu pare era un cabaler d’una de lesmasies més importants del terme, el masLlussà, existent ja des de l’edat mitjana.Els Casanovas, per altra banda, eren me-nestrals, gent d’oficis, que també s’ha-vien guanyat una posició dins de la vila.

Joan Llussà i Feixes era germà de

l’Ignasi Llussà, hereu del mas Llussà deSantpedor. Aquest s’havia casat ambMagdalena Vilajoana, filla del masVilajoana, una gran masia de Serrateix.El fill hereu del matrimoni Llussà-Vilajoana fou Ignasi Llussà i Vilajoana,un cosí del llegendari Timbaler del Bruc.Ignasi Llussà i Vilajoana es casà ambSusanna Vinyes, filla de BartomeuVinyes i Vintró àlies Sebarroja, amo delmas Sebarroja de Santpedor, i germanade Josep Vinyes àlies Sebarroja. Aquestdarrer, Josep Vinyes, fou escollit el 3 demarç de 1809 com a Capità de la Junta deDefensa de Santpedor, essent el màxim

responsable dels sometents locals. El seupare, Bartomeu Vinyes i Vintró àliesSebarroja, era aleshores l’alcalde deSantpedor.[9]. Podem veure doncs comuna cosina política del suposat Timbalerdel Bruc era germana del Capità de laJunta de Defensa i filla de l’alcalde deSantpedor durant la Guerra del Francès,cosa que ens permet d’entendre encaramés la relació del suposat Timbaler delBruc amb els sometents locals deSantpedor.

En els allistaments generals per a ladefensa contra els francesos, convocatsper la Junta de Defensa del Corregimentde Manresa l’any 1810, ens apareixen aSantpedor tres allistats amb el nomd’Ignasi Llussà i Casanovas. Un d’ells ésel primogènit de la família Llussà iCasanovas, el germà del suposatTimbaler del Bruc. El 13 d’octubre de1811 Joan Llussà i Feixes demanà l’e-xempció del servei a les armes pel seu fillIgnasi Llussà i Casanovas, per ser l’únicfill que arribava a la quinta dels allista-ments, és a dir, als 17 anys aleshores. Espot deduir d’aquest document com laresta de germans mascles eren tots nas-cuts després de l’any 1794, és a dir, tantl’Isidre, com el Domingo, el Josep i elJoan eren menors de 17 anys alesho-res[10]. Sembla que l’exempció sol·lici-tada no fou concedida per la Junta deDefensa. Un altre Ignasi Llussà i

Casanovas era fill d’Ignasi Llussà iSolervicens i de Teresa Casanovas, ihavia nascut el 14 de gener de 1783. Estractava d’un cosí del pare del llegendariTimbaler del Bruc. L’Ignasi Llussà iCasanovas restant era fill de Joan Llussài de Maria, cònjugues difunts. Havia nas-cut el 30 de gener de 1774 a Barcelona itenia un germà de 44 anys que es deiaJoan .[11]. No tenim prou dades com peroferir la connexió de parentiu d’aquestdarrer Ignasi Llussà i Casanovas amb elsuposat Timbaler del Bruc.

Fins aquí podem oferir algunes dadeshistòriques al voltant d’un dels mitesmés estimats que tenim a la CatalunyaCentral, el del Timbaler del Bruc. Si béla seva existència com a tal continuapresentant molts dubtes i misteris perresoldre, és cert que és un dels mitesamb més popularitat i amb més històriaque tenim. Podem afirmar també quel’Isidre Llussà i Casanovas deSantpedor existí, encara que les sevesdades biogràfiques documentades noaclareixen gaire la possible veracitathistòrica del Timbaler del Bruc.

[1] PRAT I VILA, Jaume: Els santpedo-rencs i la Guerra de la Independència (ElTimbaler del Bruc). Manresa:Ajuntament de Santpedor, 1976. Pàg.102.

[2] VILA I SALA, Antoni: Notícia histò-rica de la vila de Sampedor. Manresa:Impremta d’Antoni Esparbé, 1898. Pàg.285.

[3] Arxiu Comarcal del Bages, AHPM.5190. Manual del notari Antoni Raurésdels anys 1788-1789.

[4] Arxiu Comarcal del Bages, F-218.Llibre de testaments dels anys 1787-1795del notari Josep Mas.

[5] Arxiu Comarcal del Bages, AHPM.F-232. Manual de testaments dels anys1805-1812 del notari Gaietà Mas.

[6] Arxiu Comarcal del Bages, AHPM.F-228. Manual de 1805 del notari GaietàMas.

[7] Arxiu Comarcal del Bages, AHPM.5570. Manual de testaments dels anys1825-1832 del notari Gaietà Mas.

[8] VILA I SALA, Antoni: Notícia histò-rica de la vila de Sampedor. Manresa:Impremta d’Antoni Esparbé, 1898. Pàg.281.

[9] PRAT I VILA, Jaume: ElsSantpedorens i la Guerra de laIndependència (El Timbaler del Bruc).Manresa: Ajuntament de Santpedor,1976. Pàg. 66.

[10] Arxiu Comarcal del Bages, Fonsde la Guerra del Francès, Carpeta 17.Allistaments generals de Santpedor.

[11] Arxiu Comarcal del Bages, Fonsde la Guerra del Francès, Carpeta 17.Allistaments generals de Santpedor. �

����������D�������������� ���% ����?����-������G�������������

,��*�D4�G���������%��������������?�

*������� ����,�������%����<���B����������,�������+���

�������� ����� ��������������������������� ��

���D*����0� ���������������� ��������

����*����4������

(J����*�����'�;23;8�3� �����#�).�89�::�92�28

��$�)�3����))=6*�$.$�*

�����������

��������

����������������������

�������������

�����

���������

����������������������������

����������������

���� !�"��#�������$%

����&��'�(�)��������*����������������������+����

�����

��,�������-��������

��+���$����+�

����G��

��0)�$�>� (�� #�).�(��

�����0�$������)��������)����))���'���� �� ������'���������

�+���*����9'��������������6�+�)��'�/��������C7

#�*�)��

(��6����0��$� (����

��4�$��� (����

(������

��0)�$�>�

�����+����/����)����0�*���)�+�����+�/���������*��C�)T����$��$�>�(�)*���)�)�����

���)����))���������������*���+0�$C���$��)�$�+�*���V+.

B�����*���D

����������� ���������������

����&&��((������3## ���� �� ��XX.��� ���� ���*������������� ���/�����(����0��(�������1��/����(��������������(����������2��������������(3�����/��*����(������(��������������������������� �����*�����������(������()������4�� �������������*����

�� ����� ��������������������������� �� ��������

� ����I ��

tots, algun dia, algú ens va explicar que el peixgros es menja al petit, i amb aquesta paràbolainfantil ens van deixar clar per sempre el princi-pi universal que regeix des de l’inici dels tempstotes les relacions de poder, des de les més bàsi-

ques fins a les més complexes. La història, però, ensdemostra contínuament que poques vegades solem mirarmés enllà del peix més immediat que tenim per sobre nos-tre en aquesta escala, i que gairebé mai ens aturem a pen-sar en els peixos més petits que ens segueixen en aquestainfinita cadena. Vet aquí la base delvictimisme que és, ens agradi o no,un dels pecats capitals dels catalans.«Espanya ens roba», criden alguns,però mai no he vist una pintada quedenunciï «Estem robant a l’Àfrica».S’exclamen amb raó els pagesosquan s’importen avellanes deTurquia, però callen hipòcritamentquan ells mateixos compren articleselectrònics fets a la Xina i miren capa un altre costat quan els obrers delram es queden sense feina aquí. És

q

clar que aquests mateixos obrers quellavors surten al carrer demanantsolidaritat, quan anaven al super-mercat a comprar fruits secs mira-ven sempre el preu i mai la proce-dència. Deu formar part de la condi-ció humana exclamar-se semprecom a víctima però no reconèixer-semai com a botxí. Quan el transvasa-ment de l’Ebre s’interpretava enclau catalana era molt fàcil que la gent de Tortosa obtin-gués la solidaritat de molts barcelonins. Però quan l’aiguaamenaça d’escassejar a la capital les coses ja no es veuentan clares i els mateixos polítics que llavors se sentien tansolidaris amb les terres de l’Ebre ara s’inventen una parau-la per camuflar el transvasament com si fos una altra cosa.

Aquests dies s’ha obert una polèmica –una polèmica que–interessa a molt poca gent, tampoc no cal que ens engan-yem–mm sobre l’exhibició al Museu Comarcal de Manresad’un retaule que pertany a Salelles. És un retaule quey

durant la Guerra Civil, i per tal salvar-lo, es va custodiar aManresa i que ara ells reclamen que se’ls torni. La llàsti-ma és que aquí, per molta història que tinguem, tampoc no

anem sobrats de peces de qualitat i pel que sembla el retau-le és d’un valor considerable i al Museu hi fa molt bonic,amb la qual cosa els responsables han anat ronsejant finsque la reclamació ha esdevingut un litigi. El tema de l’ai-gua és una cosa que la puc entendre més perquè es tractad’un assumpte vital i davant d’una necessitat com aquellaun pot comprendre que tothom defensi la seva postura–que es com dir que tothom defensi la seva supervivèn-cia–aa . Però en el cas del retaule de Salelles aquesta picaba-ralla em costa més d’entendre. Igual com em costa d’en-

tendre el famós contenciós sobre lesobres d’art religiós de la franja queera una disputa entre diòcesis i queara –per art de la política i no pas de–l’art en sí–íí s’ha convertit en una dis-puta entre els governs català i arago-nès mentre la majoria d’habitantsd’un costat i l’altre no saben ni dequines peces es tracta ni es pot dirque sigui un afer d’interès general.Per què tenim tan clar que el MuseuBritànic s’ha fet gran a costa d’espo-liar les riqueses del patrimoni delsgrecs o dels egipcis i en canvi femservir arguments que no van en llocquan un veí del costat ens reclamaallò que és seu? Per què disfressemd’amor a l’art el que és pura cobdí-cia? Entendríem que es traslladés alMuseu Nacional d’Art de Catalunya(ara els savis en diuen el menac) elretaule del Sant Esperit sota el pre-text que allà s`exposaria amb més

cura i tindria unes majors mesures de seguretat? Ben pos-siblement es muntaria una campanya que desfermaria elssentiments manresanistes de molts ciutadans, inclososaquells que no l’han anat a veure mai. És molt probableque molts salellencs que ara reclamen el seu retaule delRoser només valorin aquella obra com la cotització del seuorgull. Però l’absurd d’algunes disputes no pot ens pot ferperdre el sentit del que és just i del que no ho és. Mentres’espera que la Generalitat decideixi, vistos des deBarcelona devem ser com uns xanguets i vistos des deSalelles com uns taurons. La paràbola del peix gran que esmenja al petit es continua complint de manera trista iinexorable a totes les escales. �

�� ���>1���.�:������;� ��1���

�

0�,�����0��*������� ���������� ���4�

��������������G��=��:��������G�����<��=�

������������������

a uns mesos, el meu periple anglès m’ha portat aAylesbury, al Sud-est d’Anglaterra, una ciutat a unahora de Londres, al comtat de Buckinghamshire, enuna zona relativament acomodada al Nord-oest de lacapital. Treballo a l’escola secundària local d’un

poble a poques milles direcció sud. El concepte local té unèmfasi especial, ja que al Regne Unit hi ha dos tipus d’escolessecundàries estatals: les comunitàries, com la meva, d’accésuniversal, o les anomenades Grammar Schools, on només espot accedir a partir d’un cert nivell de resultats en un examenopcional que es fa als onze anys. Com si els antics instituts deBatxillerat només s’hi pogués accedir a partir d’un notable enel Graduat Escolar de l’antiga EGB. Aquesta àrea d’Anglaterraja és el que hom espera trobar en un país ric com el RegneUnit. Fantàstiques cases al llarg de carreteres transitades percotxes de games mitja alta i molt alta, vistes precioses de zonesrurals, verds espectaculars,ermites esplendoroses i cuida-des, pobles amb tots els detallsposats per lluir... Això és el corde l’Anglaterra acomodada,rica per centúries, sense elsmaldecaps de les extenseszones miserables del Nord.

El sistema educatiu anglès éssingular i, sobretot, molt dife-rent del nostre. La primeracosa que salten a la vista és elfet que l’uniforme és obligato-ri i els adults han de ser tractatsde vostè (Sir i Miss). Una deles coses mes interessants ésl’òrgan que certifica els conei-xements. En el sistema educatiu anglès, l’escola no dóna captítol ni tampoc examina els alumnes per si mateixa. Unes enti-tats independents dissenyen els exàmens i les normes de qua-lificació, i proveeixen els recursos per preparar-s’hi als centreseducatius. Per poder-ho visualitzar millor, seria com organis-mes tipus els tribunals de les PAAU, però permanents i inde-pendents de l’administració, que nomes en monitoritza elseguiment i controla la qualitat. A més, aquests òrgans compe-teixen entre ells (n’hi ha cinc de diferents, si no vaig errat, toti que en percentatges molt diferents de quota de mercat).

Treballar de professor és, a tot arreu, esgotador i gratificant.Complir amb tots els requeriments i procediments és difícil:planificar les classes, mantenir un registre estricte d’incidentsa l’aula, seguir de prop els comportaments que no s’adiuen alcodi de conducta, adequar les activitats a l’aula amb alumnesamb necessitats educatives especials... Però la interacció ambels alumnes a l’aula, l’oportunitat de transmetre’ls passió perdescobrir i aprendre, demostrar-los que coneixements en mate-màtiques o altres àrees són universals i els poden ajudar a tenirmoltes opcions en el futur... Sovint penso en molts moments enclasses on jo era en l’altra posició. De vegades recordo quantapaciència van tenir tants professors amb mi i em sento afortu-nat. Sempre recordo amb admiració les meravelles que, ambmolts menys mitjans i en grups amb diferències d’habilitatincreïbles, grans mestres i professors que he tingut van fer. �

uan em van dir que podia fer l’Erasmus els meusobjectius els tenia clars; practicar l’anglès, conèi-xer el país de destinació, aprendre a viure fora decasa dels pares i bàsicament conèixer gent nova.Així, que quan va ser el moment d’escollir el paísno m’ho vaig pensar gaire: cap a la RepúblicaTxeca; més concretament a Ostrava, una ciutat

industrial que fa quasi frontera amb Polònia. Després de tro-bar carbó, en la dècada de 1760, es van obrir galeries fins i totsota la ciutat i es van establir fabriques metal·lúrgiques peri-llosament a prop del centre. A final dels noranta, la majoria deles instal·lacions es van tancar i els nivells de contaminacióhan disminuït considerablement. La República Txeca haexperimentat tantes transformacions al llarg del segle XX queels txecs se senten una mica confusos sobre la seva identitat.El país esta fermament instal·lat en l’Europa democràtica,

però pateix l’herèbncia de mésde quatre dècades de règimtotalitari. La seva llengua i laseva cultura són essencialmenteslaves i tenen la mirada deci-didament posada en Occident.

He tingut sort amb la gastro-nomia. Tot l’hivern menjantsopes suculentes que amb elfred que ha fet entraven moltbé, i grans racions de carn ambboles de pasta. La millor begu-da per acompanyar la gustosacuina txeca és sens dubte lacervesa (pivo(( ). En aquest paísno veuràs mai gent prenent elcafè o una tònica. Tothom beu

cervesa, sigui de l’edat que sigui i l’hora que sigui. Jo esticvivint en una residència on hi ha 5.000 estudiants.Comparteixo habitació amb una noia txeca i una altra de viet-namita; la veritat és que estic molt contenta i m’he trobat ensituacions de riure molt ja que quan vaig arribar les dues notenien ni idea de l’anglès... Ara la comunicació és perfecta i lacompenetració també. Per exemple un dia a la setmana femun sopar amb menjar típic de cada país.

Pel que fa a la Universitat he tingut molta sort ja que aOstrava la gent en general no parla gaire anglès i la mevacarrera (Geografia) la fan totalment en anglès. O sigui que elstxecs tenen l’opció de fer-la o amb txec o amb anglès, i és clarla gent i els professors amb qui vaig a classe l’anglès el domi-nen moltíssim. A més, la metodologia que utilitzen és moltbona ja que, els grups són reduïts i la major part del temps queestem a classe ens fan intervenir, i això t’obliga a parlar. Al’hora d’avaluar-te et fan fer molts treballs orals que et comp-ten molt i després tens els exàmens que la majoria també sónorals. El que realment m’agrada és que estic en un país moltpetit que fa frontera amb Polònia, Alemanya, Àustria i

q g q pp

Eslovàquia, i això et facilita moltíssim poder viatjar cada capde setmana, si vols. A part d’haver vist gairebé tot el país, heestat a tots els països veïns. He estat fent viatges per un preumolt econòmic i realment el transport públic es boníssim apart de baratíssim. �

�!���9 R9�!��!�

�������� ����� ��������������������������� �

��I!�R9� ����9!T

���� �� �9�

� ! " ���� ��!#"$���

������R���������� *��D��,����������������������D���������������

+��@��*<���<���2��*������5

����������������+�����4���������������,�

H�*��4������������2�?7G���5

%% &&�' �������� ������ ��������������

�� ����� ��������������������������� ��������

�� � �� �L������

����������+�5��������'����+��� -������'� /���� �0)���+

�)����� $���� �� /���� �)����� �)*������������*�*���0@�$�+��������*��*�+���������.��-�))��'����N'�@�������$@�� ��*���)'� �� ���� ��+��*� ��*�*'� ���-�*�0)�.� �L���$���$��F��F���5)�6����*� +�)*'� ��0��� ��6N.� ������ 0��� U�-�'� ��*���� ���� )�� 0������*�����/��� ��+����F�-��� *����*�+0��)��������-��'�-��-�����$)���/��)�� ��-�� ���5����>� )�� -�)��� ��$�+�3���� $��� �/�%.� ,��+�*� $�+� ���$�N)�������$�������$��)'��$*��)3+��*� *��0�))�� �)� ���-��� �L�/���*$�)M)�$*��'� $�+� �� $����������� ��)������+�� #����-����)� ��� ���*��������)L�U��*�+��*���� ������.�

�

—Quina és l’aposta de l’Ajuntament per la gent gran?—El projecte principal és una xarxa de Punts d’Informació per a la Gent

Gran. Primerament vam editar una guia, juntament amb el Consell de la GentGran, que actualitzava tota la informació dels serveis i recursos assistencials dela ciutat. I el setembre vam posar en marxa cinc punts d’informació, una nove-tat que no té gairebé cap ciutat de Catalunya, una aposta molt innovadora. Lagestió la duen a terme entitats de la ciutat, amb voluntaris al capdavant. CreuRoja n’és l’oficina dinamitzadora. A banda, fem la campanya informativaanual, que enguany dediquem als Drets i deures de la gent gran.

—Com estan responent la gent gran als Punts d’Informació?—Costa. De moment hi ha unes vint visites mensuals en el conjunt dels punts.

Vam enviar un díptic informatiu a totes les persones grans de la ciutat, més de14.000, però hem de continuar fent coses perquè els visitin.

— De quina manera s’intenta pal·liar que la gent gran quedi exclosa de laxarxa social?

—Treballem de manera transversal. No tractem l’envelliment només des dela seva dimensió social, sinó des de punts de vista diferents, i treballem perdonar un paper positiu a les persones grans. Per exemple, des del programa degent gran, vam produir el documental Viure en una dictadura, una pel·lículaque dins de la ciutat s’ha apreciat molt. I va sorgir de la idea que la gent gran técoses importants a dir i que aquestes coses interessen a tothom.

—En una societat com l’actual, quin paper hi té la persona gran?—Un tret característic del món actual és que mai no havien viscut tantes per-

sones alhora amb les edats a les quals s’està arribant ara. Hi ha autors que par-len del poder gris, o de la revolució gris, en el sentit que la presència tan grande persones grans fa canviar coses. I d’aquests canvis, alguns es mouen dinsl’àmbit negatiu, però molts d’altres dins l’àmbit positiu. La mateixa Llei d’a-tenció a la dependència respon una mica a aquesta situació, és una llei moltrevolucionària, però molt positiva.

—Ser avi avui vol dir el mateix que fa 50 anys?—No, el nostre país ha canviat molt i la quantitat d’avis que hi ha ara, fa 50

anys no existien. A l’entorn industrial hi ha una llei clara que marca que la per-sona a certa edat ha de deixar de treballar. I aquí comencen a aparèixer una sèriede problemes relacionats amb redefinir el teu rol, l’oci... Hi ha qui ho viu ambuna certa depressió. I aquí és on apareix la necessitat de fer actuacions: casals,activitats esportives... Perquè hi ha demanda.

—S’estima que un 5% de gent gran pateix algun tipus de maltractament...—Sí, però és una realitat bastant desconeguda, no detectada. I és un tema molt

i molt delicat. Els professionals noten que el mateix avi té dificultats per denun-ciar gent del seu entorn, quan potser li agafen la llibreta, diners... I és que quanhi ha una relació íntima, i de dependència, decidir trencar-la no és fàcil. Peròals que ens dediquem a aquest àmbit, el que més ens preocupa són els maltrac-taments institucionals. Que els centres no ofereixin tota l’atenció ni el respecteque la persona gran necessita, per exemple. S’hauria de treballar per objectivarel que es pot fer i el que no.

—Com s’aprèn a envellir?—Hi ha dues línies fonamentals. Una, veure l’envelliment com una oportuni-

tat que et dóna la vida per poder dur a terme projectes propis. Pots fer coses quela vida laboral o familiar fins aquest moment no et permetien fer. S’han de saberredefinir els objectius una vegada entres a la jubilació. Una segona, la de lamentalització i preparació pel deteriorament físic i psíquic que se’ns aproxima.És convenient adaptar l’habitatge per a més endavant, vetllar per la salut, l’ali-

p p p p q q p

mentació... I sobretot, fer-ho en un moment en què econòmicament encara tensrecursos perquè, si no, es viu l’envelliment en més males condicions. �

>�9�� � >U!

>����A� �� � ������;� ��1���

�������(���� � (

YYY��LL����--��))))��++����**���LLFF�������--���������$$��++����������������3**������** �������**� ))��--������ ����������** ��������UU��$$**�������������������))��ZZ��������,,������

�������� ���� ������������������ �

mplaçat en un punt domi-nant del territori, prop del’església de la Salut deViladordis i del bosc queporta el nom de la casa, laseva història es remunta al

segle XIII, en què gairebé posseïa latotalitat de l’horta del voltant. El topò-nim prové dels seus primers propietaris,la família Marcet, documentada al segle

XVI, de la qual va passar als Altimirasde Navarcles, la setzena generació delsquals és qui l’habita actualment. Com amostra de la importància de l’antigaexplotació agrícola, que ara té 35 hectà-rees de conreu, del total de 145 de lafinca, en queda l’espaiós cobert amb lacisterna excavada a la roca, el molí i laimpressionant premsa destinada primer al’obtenció de l’oli i després el vi, que

s’abocava a les sis tines del recinte. Lacasa conservava el reliquiari –crematdurant la Gerra Civil– amb el cinyell deSant Ignasi, que hauria donat el fundadorde la Companyia de Jesús a la mestressade la masia quan hi passava a demanaralmoina. Un llibre de registre de firmesrecull des del 1919 els testimonis delsvisitants d’arreu del món que hi passenen la ruta ignasiana. �

��

>� �� �� ���>�

��9>� �9�H�V ,�*��7�,���(�( ��&R

��� �����������

�������� ����� ��������������������������� ��

uan comença el teu interès per l’esport?—Com moltes coses a la vida, per un atzar. Vivia

al Poble Nou i quan tenia set o vuit anys una mevacosina va patir una meningitis. Els seus pares regen-taven un forn de pa i els vam anar a ajudar. Així, lameva mare hi va anar a despatxar, el meu pare vaseguir treballant i a nosaltres ens deien que com

menys temps fóssim a casa, millor. Així doncs, anàvem al’Acadèmia Central i en arribar del col·legi ens dirigíem direc-tament cap a la piscina. Tant la meva germana com jo vamaprendre a nedar soles a la piscina petita. No teníem por perquèérem nenes de carrer. Vam començar anedar a les ordres de l’entrenador holan-dès Cor Brasem, que de seguida es vafixar en nosaltres. No vam triar l’esportsinó que aquest ens va triar a nosaltres.

—Com era la natació que practicàveuals anys 60?

—Vam inaugurar la piscina coberta queara acaben d’enderrocar. La piscina es vafer amb la solvència de Joan Vergé i elcomandant de l’exèrcit de Manresa que liportava gratuïtament la mà d’obra neces-sària, que eren els soldats que van fer-hide paletes sense cobrar. Vam passar deno tenir res a tenir la segona piscinacoberta d’Espanya. Allà vam començar anedar cada dia i ens hi vam passar la nos-tra joventut.

—Quin ambient hi havia a la piscina?—En aquells moments fèiem metres,

sèries i també pesos, que potser va ser laprincipal novetat. La meva germananedava bàsicament crol, que és en lamodalitat en què va ser campionad’Espanya en moltes proves, i jo bàsica-ment nedava braça. Vaig aconseguir alguna cosa en l’àmbitcatalà, però la que va fer bones marques i va arribar a ser inter-nacional va ser la meva germana. Jo m’ho passava molt bé, per-què havia de fer una cosa que no m’agradava gaire (de 3.000 a5.000 metres), però quan havia acabat sabia que tenia barra lliu-re i jugàvem. La gent s’aparellava, hi trobaves el primer xicot,el primer disgust. Era com una petita escola. El dia que no podiaanar a la piscina no sabia què fer, fins el punt que per SetmanaSanta la tancaven i tant la meva germana com jo saltàvem latanca pel rec del Baltiérrez, amb la complicitat del Jeroni, queera el cuidador i mai no ens va dir res. M’hi vaig passar moltsanys. Quan vaig ser massa veterana per la natació em vaig posara jugar a bàsquet. Vaig jugar amb la Secció Femenina delMovimiento, a la piscina en una pista de terra, i després amb elCB Manresa a la Pista Castell i amb el Manresa Kans, al

Congost, quan el president era el Salido, fins que vaig tenir 26anys.

—T’ho vas passar bé jugant a basquetbol?—Molt. És l’esport amb què més he gaudit. Sempre m’han

agradat més els esports col·lectius, però els que he disputat mésseriosament han estat els individuals. Recordo que teníem d’en-trenador l’Enric Pintado, que ens portava molt bé. Aleshores, hihavia pocs equips i no gaires categories. Recordo que l’equip del’INDO (fàbrica d’ulleres) sovint ens apallisava de 100 a pocs!Era un equip del voltants de Barcelona, com la majoria. Ensdesplaçàvem amb cotxes particulars com el de l’Eliseu Correro,

l’Enric Pintado o el meu. Ens ho pagà-vem tot nosaltres. Recordo que rifàvemalguna pilota quan estàvem al ManresaKans per poder pagar l’entrenador. Maino he cobrat res de l’esport, sempre m’hacostat calés.

—Sempre anaves de bracet amb la tevagermana en la pràctica esportiva?

—Nedar ho vam fer juntes per les cir-cumstàncies que ja he explicat. A bàsquethi vaig anar jo, mentre que ella encara erabona nedant i després es va passar aSalvament i Socorrisme. Quan jo vaig ferel primer curs d’Educació Física aMasnou, amb la Secció Femenina, ellatreballava de secretària a Pielsa i va deci-dir fer-ho també, però ben fet. Se’n vaanar a Madrid durant tres anys fins a ser-ne professora i em va substituir a mi alcol·legi de les Carmelites de Terrassa,però hi va estar poc temps perquè deseguida va morir d’accident.

—Per a tu què va representar la sevamort?

—Fou la pitjor cosa que m’ha passat ala vida. Estem parlant d’una època en què la gent no es moriad’accident de cotxe i ella fins i tot en això va ser precursora.Recordo que era al noviciat, em van treure i em van dir quehavíem d’anar a Manresa, ja que la meva germana havia tingutun accident. Ella no tenia cotxe i anava amb unes amigues. Vaser terrible. Recordo que els meus pares es van quedar tots dosal llit i la feina que vam tenir. Potser per això jo no em vaigpoder ensorrar tant. En aquella època ella era molt coneguda.Va ser terrible. Ja no vaig tornar al noviciat. Els meus pares esta-ven desfets i la meva mare recordo que no va ni poder anar al’enterrament. Va ser el pitjor que m’ha passat a la vida.

—Per què vas decidir estudiar Psicologia?—Responia una mica a la necessitat d’entendre’m a mi

mateixa. És una carrera que t’obliga a tractar amb gent i aixòp

sempre és útil. Sóc d’una manera de ser que sempre he tingut

&&O���������������*�����

,������=����� ��:�������G���0<� ���������������1����� ������

�0����7 ������G�7���*��������������0�������������?1�����4�������������?B������� �������P

0�!���.� ��

������ ����! �V ,�*��7 ,���(�( ��&R:�������;� ��1���������������

����������������������.������� �� ����'��$����������������.����������/��������������"�0������'1��������+������� 2������� ����.������1�"��3������ �����������������"������� ����������+���&����� �� ���&��������'������1�"������� �������������4���" ����� ����� �"������� ����� ��&����+1��������"�������2$ �1�%����� �"������"�� ����� ��� ��� �+����������"������� �������������

�� ����� ��������������������������� ��������

interès a tenir un altre per treballar, tant en educació física comen l’esport, i quan estava al noviciat volia anar a l’Àfrica com a

p

missionera. Sempre he tingut aquesta tendència.

� �—Per què eres partidària de l’ESO?—Sempre vaig estar a favor de la reforma i a més a més el

departament d’Ensenyament em va donar la feina d’anar-ho aexplicar als meus companys d’Educació Física de Barcelona-Comarques. Penso que de vegades els sistemes educatius noatenen a tothom. Venia d’una època en què fer el batxillerat eraper a gent privilegiada, ja que només servia per anar aBarcelona a estudiar una carrera universitària, però quan va sor-tir l’ESO era un intent que tothom pogués anar a l’escola finsals setze anys. Era una mesura molt europea i em va semblargenial que a partir d’aquí poder triar cicles formatius, treballaro el que fos, en contra d’un batxillerat que jo veia elitista.

—Però, va funcionar?—La pràctica va demostrar que totes les grans idees fallen

pels petits pressupostos.—Com vas viure l’atenció a la diversitat?—L’ESO pretenia l’educació integral de l’alumnat. Això que

és tan fàcil de dir, és molt difícil de fer. Integral vol dir tenir-hoen compte tot i els professors no hi estàvem acostumats. Tansols estem acostumats a tenir en compte la nostra matèria, peròno d’altres conceptes que formen part de la integració de la per-sona. L’atenció a la diversitat pretenia que ningú es quedésenrere, però al seu ritme i al seu aire. I, a més a més, atenent elsseus propis interessos. Per això, es van muntar els crèdits varia-bles, que es van anar pervertint fins al punt que quan vaig ple-gar en feia cinc i aleshores ja es van deixar de fer. La mevaplaça es va ‘amortitzar’ de tal manera que la feina que jo feia jano es va continuar.

—Què va suposar per al professorat?—Li posava un repte de renovació personal com a professor/a.

Aquestes idees xoquen amb el funcionariat. Si tota la vida he fetunes coses, ara que no me’n vinguin a explicar de noves. Vafallar perquè atendre la diversitat requereix recursos de perso-nal, espai i material, a part de les disposicions horàries.

—Havies estat en contra dels dogmàtics en aquests temes?—Sempre he tingut problemes alhora que grans amistats.

M’he discutit molt perquè sóc d’una manera que no callo.Reconec que moltes vegades m’he equivocat, però sempre quepensava que havia de dir una cosa al claustre, la deia. Fins i tot,a vegades m’insolentava i tenia una mica de mala bava, però ésque l’ensenyament està tan jerarquitzat que no ho podia supor-tar. Tota la meva vida he pretès la igualtat. L’estatus de la mevaassignatura, l’educació física mai no comptava per res, mentreveia que per sobre hi havia les ciències, les lletres... En resum,vaig entrar superconvençuda a l’ESO i molt animada i il·lusio-nada, amb l’alumnat mai no hi he tingut problemes greus, peròdins del sistema ja era diferent.

—És certa la frase que tothom es pot educar?—Crec que sí. Si més no, tothom pot millorar des de tots els

punts de vista si troba el moment, la persona, els ajuts i les cir-cumstàncies necessàries. No hi ha ningú que neixi amb l’estig-ma d’ineducable, però calen recursos.

—Per què, doncs, no hi ha prou recursos?—Perquè les idees les dissenyen els teòrics, però després

vénen els que tenen els calés que són els polítics, que primerprometen molt però després no hi arriben, o fan tard o s’excu-sen que ja els posaran l’any que ve.

—Però, curiosament, l’educació ens costa molts de diners,no?

—I tant. Ara estic ben desenganyada en aquest tema.Considero que és una vergonya que un sistema educatiu quecosta tants diners duri tant poc. S’ho haurien de fer mirar. Elproblema és que està en mans dels que manen, que són aquests

polítics d’avui dia que tots van de guais i ni els preocupa el sis-tema educatiu ni el sanitari ni l’atenció a la gent gran que sónels pilars de tota societat civilitzada. Hauria de ser una línia con-sensuada que durés més temps i anar fent els retocs correspo-nents. He viscut el batxillerat de sis anys, el BUP de tres (queestàvem predestinats a ser els rucs de la pel·lícula), l’ESO queera un projecte que havia de durar anys, però van estar méstemps parint-lo que fent-lo. És una vergonya i ara ja se’n

p j q y p

comença un altre que veurem el temps que durarà. Entremigplana la idea de privatitzar l’ensenyament. Sempre recordo laVictòria Camps, una dona molt sàvia, que va dir, més o menys,que «la història del segle XX parlarà d’un col·lectiu de gent que,quan la societat estava en precari i trobar feina era una aventu-ra, el funcionari vivia amb seguretat laboral absoluta» amb totsels conforts com si estiguessin al ventre matern. Si s’ajuntaaquesta idea que és progre amb un altre que digui que se’n cui-din els privats i fora problemes, ja veurem què passarà.

H���D�����—Quina era la teva manera de donar les classes de gimnàs-

tica?—En vaig aprendre fent-ne. Primer els feia fer coses que jo

creia que eren importants i no n’eren. Per exemple, recordo queestaven molt de moda els aparells com el poltre i el plínton. Enuna segona etapa, després de fer estudis d’educació física i psi-cologia vaig pensar que no servia de gran cosa i vaig intentarque nens i nenes es belluguessin més i sobretot que s’ho passes-sin bé. Perquè si sortien de l’escola amb una bona idea de l’es-port tindrien hàbits de pràctica permanent i el seguirien fentfora, en la seva vida adulta, que és l’objectiu bàsic. Penso quel’esport és una qüestió vital en la vida d’una persona i reconecque a les escoles privades aquest tema el toquen bastant més béque no pas nosaltres, als instituts.

—Quina és la fórmula per tenir bona premsa dins del món del’ensenyament?

—Segur que la desconec perquè jo no en tenia gaire. Pensoque la gent que m’estimava ho feia, i jo també, alhora que hihavia gent que no els queia gens bé i d’altres que els era abso-lutament indiferent. Expressava les meves opinions, no accep-tava gaires marrons. Diguem que no era políticament correcte.Ara bé, sempre he considerat que feia la feina amb professiona-litat, que coneixia la seva assignatura, cosa bàsica. Però en elsentit d’àrea, al final vaig anar agafant com una mica d’amar-gor i de ressentiment, perquè era una mica com l’ovella negra.No vull dir que no hi estigués a gust, però si que sempre estavalluitant per una cosa o altra.

3������—Encara defenses el feminisme?—Sí, perquè les dones en general encara no estem en una

situació d’igualtats.—S’ha evolucionat?—Sí, perquè en els seus orígens hi havia una situació social i

política molt diferent, mentre que ara n’hi ha una altra. Però, elfet principal és que encara avui la dona és ciutadana de segonacategoria. Podem conduir, però encara ens hem de sentir que elcarnet ens l’han donat a la tómbola. És a dir, es corregeixen les

g p q

formes, però no el fons. Cada dia una o altra baixa pel balcó oli claven tres ganivetades, mostra evident que encara són consi-derades d’alguna manera que no és correcta, o com una posses-sió, o com una persona que no té dret a dir que no perquè ales-hores la testosterona li passa per sobre.

—El problema no és una mica de l’educació?—Més que un problema penso que el mal profund ve efecti-

vament d’una mala educació. Sempre he procurat cuidar moltel llenguatge quan en dirigia als nois i a les noies, perquè nor-malment es fa servir el masculí per defecte. Fins i tot la sala deprofessorat es va dir així perquè m’hi vaig fer forta. Penso que

0�!���.� ��

tot allò que l’idioma no esmenta acaba no existint. Cada vega-da que dirigia un exercici deia: nois i noies. Recordo que hihavia un mestre ja jubilat que havia vingut de la primària i sem-pre deia: «Señores, buenos días». Sovint li deia que cuidés mésel llenguatge i li vaig posar l’exemple d’entrar un dia pel matí idir: «Bon dia, noies. A veure què passa». Quan ho feia jo, elsnois sempre es queixaven i a la inversa no passava mai. Faltamolt per fer. Això que dic només és una anècdota.

—Utilitzaves mètodes moderns?—Intentava estar al dia. Mai no vaig parar de fer cursets rela-

cionats amb l’educació física. M’agradaven molt els jocsvariant les didàctiques esportives i la recerca de maneres de ferjugar aplicades a l’ensenyament.Volia que treballessin sense«patir-ho».

—En aquest sentit, què poden aportar els grups amb core-ografia?

—Era una idea que costava molt de vendre, perquè els xicotses rebotaven moltíssim. A l’Àfrica són els homes els que ballen

q p q

mentre les dones s’ho miren. Penso que ballar és una expressióde diverses coses: moviment i contacte amb gent. El problemaés que els homes o ho fan molt bé o tenen vergonya de fer-homalament i aleshores van a les discoteques a repenjar-se sobrela barra, agafats al vas de tub. Es tracta de superar una micaaquest tancament. En concret, la coreografia tenia l’avantatgede treballar en grup, saber autogestionar-se, posar-se d’acord,escollir una música, començar a fer passos, mim o una petitarepresentació. En sis dies havien de fer alguna cosa i no podiendedicar-hi més temps que les sis hores reglamentàries. Alcomençament era feixuc, però al final sempre hi havia un pro-ducte més o menys acabat i elles i ells se sorprenien del quehavien fet.

—Quines coses no suportaves dels teus alumnes de gimnàsti-ca?

—Les faltes d’assistència, d’equipament i de respecte alsaltres. Últimament els vaig fer creure que tenia poder per uni-

q p p

formar-los tots iguals. Com abans! Uns pantalons blaumarí iuna samarreta blanca. Avui els pares i mares sembla que esti-guin segrestats emocionalment i econòmicament pels seus fillsi filles. Quan més necessitat hi ha que volin més dependents estornen. Sovint es tracta de gent treballadora, els fills dels qualsporten uns pantalons de 18.000 peles, amb el cul a fora i cami-nen que sembla que porten una tova. Ah! i les sabatilles... es vanposar de moda unes que no servien per a res. La canalla és moltconstant a minar-te i et volen fer caure dels teus principis, perseducció o pel que sigui. Però, en el fons, són un encant!

—Com portes la jubilació?—De manera fantàstica. Tinc la sort de no tenir problemes

personals ni familiars. Tinc moltes aficions i m’agrada moltl’esport i viatjar. També sóc molt aficionada a la informàtica.He trobat noves amistats i també és fantàstic llevar-se i dir:«Què farem avui?»

—En el teu cas, què hi busques al Club de Tennis?—M’hi sento com a casa meva. Pensa que vaig inaugurar el

club i ja hi jugava quan només hi havia les tres primeres pistes.Em van venir a buscar a la piscina perquè tenien competicionsi no tenien dones per participar-hi, llevat de les germanes Moll.

—Actualment, com veus l’entitat?—Ara participo en un campionat de Catalunya de veteranes.

Veig molts clubs i el de Manresa està molt bé pel lloc on està,les dimensions que té i la distribució. Ara bé, té un problemaimportant: no tiba gaire perquè és un vaixell que s’ha anat fentgran i el capità és petit.

—Què s’hauria de millorar?—La gestió. Les estructures són antiquades. Ja no serveix

tenir una junta amb bona voluntat que es reuneix un dia a lasetmana. Cal regir-lo com una empresa, amb els seus dirigents.

�������� ����� ��������������������������� ��

0�!���.� ��

O>0<�������������������������-� �G�7��6���0����������G���������1�������G���������*����0<�G�������-� �B��� ��G�<�������������*��������-�������P

�� ����� ��������������������������� ��������

0�!���.� ��

arta Camprubí iBarris neix aManresa, el 13de març de1946. El seupare, Josep,

procedia d’una masia delPont de Vilomara i profes-sionalment havia fet demanyà al ram metal·lúrgic,concretament a l’empresa deValentí Rius Clapers i a laMetal·lúrgica Tèxtil. La sevamare, Jovita, va ser teixidoraa cal Pastoreta, Serra Ma-sós... Tenia una germanabessona, la Lídia, que vamorir en accident de trànsitel 1968. Comença a anar acol·legi al carrer Major delPoble Nou, en una escolaunitària de l’estat que dirigiala senyoreta Guadalupe. Peruna tragèdia familiar passa al carrer de Santa Llúcia, on aju-den uns tiets, la filla dels quals havia agafat una meningitis.Després va a l’escola de la senyoreta Rufas, al carrer de JoanJorba. Seriosament, comença a estudiar Peritatge Mercantila l’Acadèmia Central, a l’entrada del carrer de Sant Miqueli als catorze anys comença a treballar a la llibreria Vergés:«Ja era nedadora i l’amo de la llibreria, Joan Vergés i Ollerens va dir –a la meva germana i a mi– que si havíem de ferfesta, no hi hauria cap problema. Treballava amb la mevagermana i fèiem bromes als clients juntes». S’hi va estardels catorze als disset anys. En agradar-li l’esport vol iniciarels estudis d’Educació Física. S’afilia a la Secció Femeninadel Movimiento i al cap de tres mesos d’estada en un delsseus albergs, «ja et feien professora». «Intentaven renar-meel coco, cosa que no van aconseguir». Comença a treballara les Carmelites de Terrassa, Berga, Sallent i Manresa, itambé a les Dominiques i en col·legis privats diversos:«Eren uns moments en què es trobava feina, perquè no etdemanaven gran cosa i era fàcil canviar». Durant diversosanys és contractada per la Companyia de Maria (que anysdesprés va ser Badia Solé i després Joviat): «Hi vaig entrarquan les monges hi van construir una piscina, com a soco-rrista als 17 anys. Després em van oferir fer classes dediverses assignatures». Amb el temps, va acabar entrant alnoviciat d’aquelles monges: «Vaig arribar a ser aprenenta,

però tenia molts dubtes i me’n vaig sortir, quan es va morirla meva germana».

Quan torna del noviciat ha de reprendre la seva vida.Entra a l’institut Lluís de Peguera, on inicialment fa clas-ses de nocturn. S’hi està fins que passa les oposicions.Abans, també havia estat una temporada al Lacetània. Als23 anys participa en un curs a Madrid d’un any de durada,organitzat pel Movimiento, per tal d’obtenir un títol mésconsistent que el que tenia, com a Instructora d’EducacióFísica: «En aquesta etapa, em marca molt una professoraque m’esperona a estudiar seriosament». Treballa com aprofessora d’Educació Física i estudia Psicologia a laUniversitat de Barcelona, després de superar la provad’accés dels 25 anys. Ja llicenciada, treballa durant tresanys, del 1981 al 1984, al despatx de Psicologia deMontse Cantarell i Lluïsa Batlle al passeig de Pere III, enhorari de tarda i nit: «També hi havia la Carme Fargas,que tampoc no va continuar i actualment treballa a CaixaManresa. Ho deixo quan m’adono que m’era una esquizo-frènia, compaginar les dues feines».

Gràcies a tenir el títol universitari de Psicologia es presen-ta i aprova les oposicions d’Educació Física. Aleshores, triaper exercir la seva professió l’institut Pius Font i Quer, quefeia un any que existia, on s’estarà fins a la jubilació el curs2006-2007.�

��)����

�

Al president no el veiem mai, els de la junta amb prou feines ila realitat és que ningú no se’n pot cuidar. A l’estiu passat hihavia unes mates al costat dels camps que, si algú hi haguéstirat una burilla, el club hauria cremat tot per darrere. Pensoque s’hauria de fer una junta d’expresidents, que a mesura quecomencin a deixar les seves feines esvagin dedicant al club, jaque són els que l’han anat fent gran, i amb el seu ajut donarienuna empenta i una bona estructura de gestió al club, que, uncom embalat, ja trobaria més fàcioment algú que se’n fescàrrec.

—Com valores la pèrdua de les competicions de tennis?—Fatal. Es manté el Tous perquè és manresà. Penso que els

campionats importants feien posar el club al dia, ens enllustrà-vem! Fèiem allò de les males mestresses de casa, que aixequen

la catifa quan vénen les visites i deixen la casa ben polida.Potser l’Isa Muro genera una mica aquesta necessitat. A més, sis’escoltessin el director esportiu, Miquel Villegas, i Pere Muxí,director de l’escola de tennis, potser quedaria clar que un clubde tennis ha de tenir esdeveniments tennístics importants quemotivin a tothom a la pràctica del nostre esport... Tampoc no ésveritat la «versió oficial» que diu que s’hi perdien diners. Emsembla que ens estem immobilitzant i parar-nos és anar morintde mica en mica.

—Té futur l’entitat?—A mi em sembla que ens falta una persona que sàpiga ser-

bon comercial, que agafi empreses i bons clients, nous asso-ciats. Potser quan facin el Parc Tecnològic serà una bona mane-ra de captar-ne, si sabem tirar bé l’ham!

�������� ����� ��������������������������� ��

n la festa de Corpus de l’any1946 es va confeccionar la pri-mera catifa de flors a la baixadade la Seu, a l’estil de les que esfeien a Sitges, Vilassar i la

Garriga. Fou una iniciativa de SantiagoRovira Vilajoana que tingué continuïtatfins els anys vuitanta (i anys després ambalgunes interrupcions). L’any 1947 se n’a-fegí una altra a la Plaça Major, amb l’escutManresa. La de la Seu feia 50 metres de llargada per 4,5 d’am-plada.

La catifa de flors era tota ella teixida de pètals de roses i cla-vells de tots els colors amb el daurat de la ginesta que lluïensobre el fons del verd intens de la fulla de xiprer. Es preparavaamb antelació, escollint colors i els símbols de l’any; així l’any1950 –Any Sant– hi ha la façana del Vaticà, amb els escuts dela Perseverança, de Manresa, de Pius XII i d’Acció Catòlica. Eldiumenge abans de Corpus grups de nois i noies del centreparroquial de la Seu anaven pels contorns de la ciutat a collirginesta i començava la retallada de xiprer. La vesprada de lavigília i fins a mitja nit es dibuixava a terra amb guix. Els tre-balls continuaven l’endemà amb una seixantena de persones,

homes, dones, joves i nois, tots ells sota ladirecció de l’artista pintor Josep M. RossellIlla, ajudat per Gabriel Garriga Mir, quetambé s’encarregava de la catifa de laPlaça. El problema més difícil de resoldreera la pluja inesperada que ho espatllavatot.

Transcric un comentari escrit per Mn.Genís Padrós l’any 1956: «A mig matícomença el teixit de l’alfombra. És un ver-

dader brogit. Diríeu que és un teler humà immens que es mouamb agitació vertiginosa. Gent de genolls a terra que van ordintla trama i el dibuix. Més gent que van i vénen amb coves i cis-tells de flors i fulles que semblen una llançadora. La cridòriadels avisos i reclamacions i entusiasmes sembla talment elcarric-catrac de la fàbrica».

A la fotografia, la processó és a punt de sortir, amb els alum-nes del col·legi La Salle i a la dreta la Companyia de soldats delBatalló, que tancava el seguici. Ningú no passava per sobre lacatifa, fins que l’estrenava el pas que duia l’Eucaristia amb lacustòdia d’argent. La barreja del perfum de les flors i l’encens,amb la música de la Banda i els tambors del soldats, donaven unaire de respecte i fervor que impressionava. �

*+,-

Text: Ignasi Torras GarciaFotografia: Llorenç Gamisans (Arxiu Antoni Quintana Torres)

�>��H� �� � ������9��

��

������������� �

����������������������������

&�*�����2����;�3���)������ �������(��*���3�����������������'�K83;2

�� ����� ��������������������������� ��������

CC/C/C/C/C UUrrggeellll,, 3355 -- TTeell.. 9933 887722 9999 9977MMAANNRREESSAA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiques

Objectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS

Treballem per donar solucions

3�& #��� �L �# �[���

3� �# �[��� #[(��(�

3� �# �[��� �� �#���

3����� � � � � ���

�������� �

���*������J#��*�����'�239�3� ������3 ##��..�8899�::99�11�����

#��*������� #��*���������\\������ ��(( � ���

��[�(��

��[

���*�(���*N5�)'�K�3�#�).�89�:9�:9�1:����3����(J ���)�����'�KK�3�#�).�89�:9�21�2:

.��������������%��������"������

.�526&67�7

�� �������� ����������������

�������

�������� �� �� �� �� ��������������������� �

�� ��� �� >����

�!��� ��� � ���+U

%����,--�������������� ��

er la foto del cotxe, penjar-la aInternet, començar-ne a parlar a les

revistes especialitzades i veure ploure lescomandes en un tres i no res. Vet aquí lahistòria contemporània de la icona auto-mobilística que va contribuir a motoritzarItàlia ara fa 50 anys. A El Pou de la gal-lina hem estat provant el ciutadà méspetit de Fiat. Una eina de tres metres imig que conquereix el cor dels més nos-tàlgics però que ha sabut adaptar-se alstemps que corren en mecàniques, segure-tat i equipament. Costa el que en dema-nen però és que, a més, els argumentsd’aquest evocador vehicle acaparen totsels espectres. És el primer model del seg-

q p

ment d’accés que obté cinc estrelles enles proves EuroNCAP de seguretat; com-pleix amb escreix l’actual normativa d’e-missions CO2 i s’ofereix a un preu atrac-tiu, amb una paleta de colors original idivertida. Al que ha estat nomenat Cotxede l’any a Europa el fabricant li garanteixmig milió de variants possibles combi-nant adequadament motors, acabats,entapissats, detalls i packs personal-itzadors.

El 500 recupera les formes del cotxeque el 1950 va crear l’enginyer DanteGiacosta, canvia les lletres de la denomi-nació per números i passa l’arquitecturamecànica del darrere al davant. El Centrede Disseny de la marca a Torí ha estatresponsable de contemporanitzar el pro-jecte. Escurçant el capó, embolcallant-loi corbant-lo; col·locant els antiboires persota del paracops davanter; aixecant laporta del darrere i introduint-li un discretaleró. El sostre de lona practicable del

model predecessor és ara de vidre, fumati panoràmic i els responsables de Fiat nodescarten una versió cabrio si l’èxit com-ercial es manté.

Amb el centímetre a la mà, el 500 és 15cm més curt que un Mini però el seuhabitacle genera una major sensació d’e-spai. L’arrodoniment de les seves formesnomés compromet l’alçada de les placesdel darrere si és que hem de portar pas-satgers de talla gran. L’objecte d’aquestaprova té un maleter acceptable en relacióa la mida i plegant els respatllers podremafegir capacitat als 215 litres que declarael fabricant. Per cert que, com que parlemd’un dos portes, s’agraeix particularmentla memòria de les banquetes del davant al’hora de manipular-les per facilitar l’ac-cés.

L’interior, homologat per a quatre, estàestructurat com un 2+2 i porta un panellergonòmic amb una banda central dexapa del mateix color que la carrosseria.Una concessió més a la nostàlgia queimita l’estil dels vehicles de mitjans delsegle passat. Molt oportuna, per cert, laubicació de la palanca del canvi i l’opcióCity que suavitza l’hidràulic de la direc-ció a baixa velocitat. L’únic però són elstres cercles concèntrics del quadre, quecompliquen la visió de l’agulla del comp-tavoltes.

El 500 fa servir, tècnicament, la matei-xa plataforma que el Panda però guanya7 centímetres en amplada. Aquesta arqui-tectura juntament amb uns taratges desuspensió tirant a ferms li proporcionenla solidesa idònia per funcionar en totamena d’itineraris. És el rei urbà per

p

maniobrabilitat. Gira molt i reaccionainstantàniament a les nostres ordres. Peròposats a demanar li aniria bé millorar elcamp de visió posterior, compromès perla mida del vidre i els reposacaps.

Mecànicament desapareixen els propul-sors bicilíndrics. L’oferta inicial és l’1.2de vuit vàlvules i 69 CV que munta elGrande Punto; l’ 1.4 de 100 CV del FiatPanda HP i un turbodièsel multijet de 75CV. Frens i canvi (manual de cinc mar-xes) no tenen l’exquisidesa dels japone-sos però compleixen i el treball d’insono-rització és correcte.

L’equipament de sèrie de la nostra uni-tat duia airbag de genoll a més dels tresaltres habituals; connexió Bluetooth i unconnector USB per a MP3. Com la restade la gamma s’ofereix amb garantia de 5anys. �

,�#?��##[(��(��Motor: Davanter transversal. 1.242

cc. Injec. Electrònica. 70 CV. Tracció:Davantera Canvi: Manual 5 vel.Frens : Discs/tambors Vel màx : 162km/h. Consum mitjà: 5,1 litres/100km. Preu: 11.500 euros.

�

8���9������������� �:������2��3��� ����������� ����;� ���� ������<�� �������������� ����'�%�����"�� �����;������������� �����������������0"��������� ��%����"����3������ ���'��=����������� �� �����"���� ������������� ��� >

% � 0 �

����G�������*��

Un dia d’hivern una companya em parla, davant la màquinade cafè, d’un cas que porta. Es tracta de la Rosa, una donajove, afectada d’una malaltia terminal. Conscient del que lipassa, la malalta vol deixar totes les coses lligades. Tot ésmolt dur i molt cru. Parla dels fills, de la mare... No ha tingutuna vida fàcil, escolto. Al cap d’uns dies, a la consulta, rebola Sra. Maria, una senyora gran. Està nerviosa i té la pressióalta. Li pregunto què li passa. Després de dubtar una mica emconfessa que se li ha mort el gos. Era la seva companyia i elque la feia sortir de casa. Parlem de la possibilitat de tenir-neun altre, però ella de moment no en vol saber res.

Ha passat un mes. Torno a parlar amb la meva companya:la Rosa ha mort a casa, no volia anar al hospital. Amb eldolor físic controlat, ha tingut estones de tot, tant de deses-perançada com de conformitat, neguit pels seus... Fa testa-ment. Després del traspàs pertoca als fills prendre les deci-sions finals.

Avui he trobat pel carrer la Sra. Maria. Està contenta i vaacompanyada d’un gos. Ens aturem a parlar. No sembla lamateixa de l’últim dia. Li pregunto pel gos i m’explica queli han donat. Amb molt d’entusiasme m’explica la història:«Mira, el gosset era d’una noia que ha mort, la Rosa, pobre-ta. Els fills no el volien i, mira, a mi em fa molta compan-yia».

Es curiós com passen les coses, com es creuen les històries,les nostres, dels que tractem com a pacients... Tot ha quedatlligat. La Rosa descansa en pau, els fills han de fer la sevavida, la Sra. Maria està molt millor i, per cert, la seva pres-sió està controlada.

Montserrat Rodrigo

�� ����� ��������������������������� ��������

���4������������

n jurat format per l’escriptora iinfermera Carme Arrufat, la biblio-

tecària Montserrat Caus i un representant

de les pàgines de cultura d’El Pou de lagallina va acordar premiar els relats Totqueda lligat, de Montserrat Rodrigo(Anècdota més original ) i Situació com-promesa, d’Anna Iglesias (Anècdota més

divertida), els quals reproduïm en aques-tes pàgines. També foren distingits, coma accèssits, els relats A mitjanit, deDolors Duarri, i Errors de vocabulari,d’Isabel Obradors. �

���$��*������+���+0�����*���

�

��� ��(?� �����1������ ���������� ��6���������� ����6��������1����"������,��� ���� ������ �����������3 ������������ �1���"��� ��� ������"�� ������������'� �6���������� ����&����+�&������

���������������������������������������� ��

O���*�����=���0���������G��

<������-��������-� �,���1�����4����

������������-�����-��������4�

��������� ��&��P

�������� ����� ��������������������������� �

������6���� �����

Riiinnng! El despertador. Són les 7 del matí. És diumengei tinc guàrdia. Una dutxa ràpida, un got de llet i a les 7,30 jasóc a l’hospital. La infermera de la nit m’ha explicat totes lesincidències del seu torn, com estaven els malalts i també quehi ha hagut dos ingressos: un a l’habitació 350 i un altre a la351, una habitació doble.

La senyora de la 350, la senyora Carme, ha ingressat peruna hipertèrmia i la senyora del costat, l’Antònia, ha ingres-sat a causa d’un quadre vagal inespecífic. Tant l’una coml’altra han passat la nit tranquil·les i controlades. Les com-panyes auxiliars han començat a repartir els esmorzars.Agafo la medicació i començo a repartir d’una habitació al’altra. Després aniré a saludar les noves pacients que haningressat, així tindré un control de la situació.

En passar per l’habitació 350-351 veig que hi ha la portaoberta. Giro el cap per donar una ullada i veig que les duessenyores estan assegudes al llit, amb la taula de l’esmorzaral davant, i que van sucant les galetes a la llet. En acabar derepartir la medicació, em disposo a anar a saludar la Sra.Carme i la Sra. Antònia. En entrar a l’habitació continuenamb l’esmorzar al davant. Jo que dic: «Bon dia», i veig queuna d’elles, tot i la posició d’estar asseguda al llit, en posi-ció d’estar esmorzant, té el cap acotat, com si dormís, i elcert és que el bon dia que jo he dit només la Sra. Carme mel’ha contestat.

Sí, ja sé que pensareu el pitjor. Jo també he pensat i el certés que no m’he equivocat. La Sra. Antònia s’ha mort. Sí, sí,és morta! Jo ni la coneixia. La companya ni se n’ha adonat.Se n’ha anat sense fer soroll, com aquell que surt de punte-tes. És morta i el seu cos encara és calent. Avisem el metge.

q q p

Bé, ja tenim el matí desgavellat.Abans no era com ara: ni camillers, ni personal de funerà-

ria que es fes càrrec de la difunta i la vestís. El personal deplanta ho havíem de fet tot.

Telefonem a la família, que viu en un poblet de la provín-cia de Lleida. Per tant, trigaran un parell d’hores a arribar.

Anem per feina. Totes les habitacions estan plenes. Pertant, no podem canviar d’habitació la companya. Li expli-quem la situació, la dona se’n fa el càrrec, malgrat que estàtristoia per la situació. Telefonem a la seva família perquèvingui i, així, se senti més acompanyada. Posem un separa-dor de llits i comencem a arreglar, amb tot el respecte, ladifunta. Vestit, sabates i una rebeca que hi havia. La penti-nem tan bé com sabem i el mateix personal de planta la tras-lladem a la morgue.

Al cap d’una estona arriba la família de la Sra. Carme, lacompanya de la difunta. Els expliquem una mica la situació,que a la Carme li anirà bé que la família li faci companyia,ja que la situació no ha estat gaire agradable. No ha passat niun quart d’hora que ve la filla de la Sra. Carme al controld’Infermeria i ens demana on és la roba de la seva mare. Al’armari no hi troba res i a l’armari del costat la roba que hiha no és d`ella. «No pot ser!», penso jo. No vull creure’m elque m’està passant pel cap. Hem vestit la difunta amb laroba de la Sra. Carme.

Glubs! La filla ens diu que la seva mare està preocupada,

perquè a la rebeca duia una agulla de pit que li havia rega-lat el seu marit, que en pau descansi...

Ja ens veus tornant a la morgue, malgrat que a ningú li facap gràcia anar-hi. Aquella fredor, aquell silenci, aquell res-pecte. Hem de buscar l’agulla i amb una actitud quasi dedemanar disculpes a la pobra difunta agafem d’una revoladal’agulla i sortim corrent.

Quan creiem que tot està més o menys solucionat i que l’al-darull està sota control, l’àvia Carme comença a posar-setossuda que vol la rebeca. Era nova i diu que s’hi sentia moltbé, que no la vol perdre. La filla (encara que no massa con-vençuda) li diu que a casa en té més. Amb aquest estira iarronsa passem ben bé una hora.

El final ja us el podeu imaginar. Visitem per segona vega-da la difunta i, amb veu baixa, com aquell que li demanaperdó li diem: «Antònia, també volem el jersei...».

Amb tot els meus respectes per la difunta, quan a posterio-ri he recordat l’aldarull d’aquell matí de guàrdia he rigut mésd’una vegada.

Anna Iglesias

O��4������������&��������-���

��� ��&���0<�,�����6��������4��%

��-�������4����������������

���=�������,��������������111P

�� ����� ��������������������������� ��������

���!W �����.��

.'��/� ��������

oques bèsties desperten tanta animadversió comles rates quan, d’altra banda, poques bèsties hiha que ens siguin tan properes, que convisquinamb nosaltres tan íntimament, sovint a la matei-xa casa. Fa uns anys, l’escriptor polonès

Andrzej Zaniewski va crear un relat angoixant protagonit-zat per una d’aquestes bestioles que en realitat, en formade metàfora, mostrava el pitjor de la raça humana.

Darrerament, en canvi, i coincidint amb la proximitat del’any nou xinès (precisament el de la rata, inaugurat aprincipis de febrer), el món de l’arts’ha escarrassat a fer-nos una mica méssimpàtics aquests rosegadors.

Des del gener, per exemple, podemllegir la traducció catalana de Firmin(Ed. Columna), de Sam Savage, lafaula d’un rosegador enamorat dels lli-bres i del cinema clàssic. Es tracta d’unrelat carregat d’ironia que agradaràsobretot a aquells que estimin la lectu-ra. Firmin, la bestiola protagonista, ésun personatge trist, melancòlic, incom-près i extremadament sensible –méshumà que molts humans–, que viuimmers en una soledat cruel i irreversi-ble i fuig de la realitat a través de laimaginació.

Rere l’aparença d’un relat fàcil, sensemassa pretensions, Firmin amagatambé una metàfora, la de l’experièn-cia lectora, de com aquesta experiènciamarca la vida, canvia el lector, li esmo-la el criteri i li fa veure el món desd’una perspectiva diferent. No és quesigui un plantejament excessivamentoriginal, però el cert és que, més enllàde satisfer una necessitat bàsica de totamant de la literatura (al lector li calsaber, de tant en tant, que no està sol almón), el to fa la novel·la entranyable.La llista de situacions i personatgesinteressants o divertits que inclou el lli-bre és molt llarga: un escriptor fracassat de novel·les deciència-ficció en els textos del qual la humanitat és sem-pre anihilada; la sessió contínua del cinema Rialto, ondesprés de mitjanit passen pel·lícules pornogràfiques; l’a-nàlisi frenològica que fa la rata del llibreter amb el qualconviu; el paper higiènic amb el mateix gust que els lli-bres d’una autora de manuals d’urbanitat...

La història d’en Firmin és la història de l’experiènciaartística, més la del consumidor d’art que no pas la delcreador. L’art –de qualsevol mena: música, pintura, litera-tura– ens proposa experiències noves i emocionants, ensfa viatjar més enllà de la realitat per transportar-nos a unaaltra realitat que, ves per on, ens acosta molt més a la prò-pia naturalesa. �

))+�� �����!�9

��0�1���/0�������

n algun moment o altre tothom s’ha imaginatperdre’s en un lloc desèrtic, tranquil i relaxat onl’únic soroll són les passes en trepitjar el terra oels animals aventurats per l’indret. Però, i si noen poguessis sortir? I si caminessis fins perdre’t

i no sabessis com tornar?El director nord-americà Gus Van Sant ens mostra una his-tòria que el fil argumental es basa justament en això. Dosamics decideixen fer una excursió pel desert però al capd’una estona s’adonen que s’han perdut.

Al principi, per als protagonistes iúnics personatges del film, els suposauna aventura més, però a mesura quepassen les hores i els dies, aquestaaventura “d’extraviar-se” pel desert jano resulta tan agradable ni tan interes-sant sinó que es converteix en un pati-ment i un cansament que òbviamentpateixen els dos amics i el propi espec-tador.

Gerry és el primer film dins de laTrilogia de la Mort de Van Sant, junta-ment amb Elephant i Last Days. I ésque el director de Mi Idaho privado oDrugstore Cowboy abandona, ambaquest metratge de Gerry, les narra-cions convencionals i es recolza més enl’aspecte visual que ens els diàlegs o elpropi missatge de la pel·lícula. És una

p q gg

obra minimalista, experimental i trans-gressora, on els gairebé cent minuts quedura el film permeten contemplar pai-satges sense límits, núvols passatgers inombroses dosis de cansament.

I si sobre la mort hi ha una trilogia,sobre Gerry hi ha una trilogia de guio-nistes, encapçalada pel director i elspropis actors, Casey Affleck i MattDamon, que es desmarquen del cinemacomercial i formen un seguit de diàlegsimprovisats tan sorprenent com descon-certant. L’espectador no pot seguir la

conversa, senzillament, perquè són diàlegs poc explica-tius, no es tenen referències, i per tant, no se sap ben bé siestan parlant d’un concurs televisiu, d’un familiar, d’unsomni... Tot i així, aquesta pèrdua, o més aviat, aquestaabstinència de conceptes que potser serien afavoridors,convida a perdre’s amb els dos protagonistes i a descobrirnoves formes d’entendre l’amistat, la soledat, la humani-tat i la supervivència i tot ben acompanyat per uns parat-ges dignes d’admirar i meravellar-se.

Gerry es projectarà el dia 15 de juny al teatreConservatori, a dos quarts de vuit del vespre. �

��

��Q��������68 �������� �

���

�������� ����� ��������������������������� ��

>�!�� �-�R9����! �+���

X!H� ���93��

�� ����� ��������������������������� ��������

09 �� � �X>���

l dia 17 del mes de maig passat em vaig assaben-tar d’una molt bona notícia. Ja sé que els plorami-ques de torn no s’ho creuran que sigui bona ja que,pel que sembla, vesteix molt això de veure-ho totnegre. Però, què hi farem!, allà els deixo amb els

seus planys i aquí sóc jo amb les meves alegries. El motiu dela present –de les altres n’anirem parlant– és que el joveescriptor manresà Esteve Soler, amb la seva obra Contra elprogrés, ha guanyat un premi en el prestigiós festival de tea-tre Theatertreffen de Berlín.

Ja era molt, com havíem sabut abans, que el seu texthagués estat un dels cinc escollits com a finalistes entre untotal de 646 participants de tot Europa. El resultat finalimplica que l’obra de Solerserà estrenada al principal tea-tre de Munic.

Abans del veredicte, es va feruna lectura pública dels textosque havien arribat a la rectafinal. El nivell d’aquesta, l’as-sistència de públic i el ressò ala premsa van sorprendreEsteve Soler, especialment enpoder comparar-ho amb la lec-tura del mateix text a la SalaBeckett de Barcelona el passatgener; i declarava: «Semblaque interessa més a Alemanyaque no pas a Catalunya».

Sens dubte. I és que lariquíssima tradició teatrald’un país com Alemanya estroba a anys llum de la nostra,malauradament força migra-da; i amb el contrapès que allòque menys hi llueix és allòque hi tenim de bo i millor. Elnostre teatre, a diferència del’alemany, ha patit i pateix dela manca d’uns fonamentsòlids, altrament difícils debastir entre una gent tan reti-cent, com els catalans, aaquell sentit pregon de socia-bilitat que ha marcat sempre ia tot arreu pregon de sociabili-

tat que ha marcat sempre i atot arreu, en donar-s’hi, el granTeatre.

I no parlem de l’Educació en general, perquè, en relació aaquest i altres valors, des de fa una pila d’anys, sembla queens l’hàgim venut per no res al diable. I ja que hi som, pot-ser que parem de confondre’ns amb això tan suat de la «criside valors». Com escrivia fa poc Josep Maria Terricabras, nosón pas valors allò que està en crisi sinó les persones respec-te als valors.

Però tornant al punt de partida, és a dir, la molt bona notícia,em sembla ineludible referir-me a un altre aspecte que, si cap,encara la fa molt millor. Fill d’un país carregat de pors, com-plexos i manies respecte a la pròpia personalitat a còpia d’i-

dentificar-se amb la imatge nega-tiva que d’ell projecten els seusenemics estimats, Esteve Soler,amb tota la naturalitat del món,sense fer-ne bandera, obeintnomés a aquell fabulós sentitcomú que presideix l’ordre natu-ral de les coses, va representar elseu text tal com l’havia escrit, encatalà. I això, a Alemanya, no vaprovocar cap estranyesa, ni pro-blemes ni escarafalls. Els organit-zadors van fer exactament elmateix que amb els altres que noeren del seu domini lingüístic:fer-lo traduir perquè el juratpogués llegir-lo i, si es donava escas –com així sortosament haestat– presentar-lo en la seva llen-gua al públic Alemany.

Amb fets com aquest és quanconceptes com: catalanitat, euro-peisme, cultura, civisme posende manifest el seu veritable sen-tit, tan lluny d’aquell que elsvolen donar institucions i perso-nes que perversament els pro-clamen de boca però amb elsseus actes fan tot el contrari .

Llàstima que no tinc potestat,però us juro que, en momentsaixí, faria tocar ben alt totes lescampanes. �

9Y �������

�2�������������������

��Q��������68 �����S��Z��)�>���*"

��

�������� ���� ����������������� ��

�������� �] � �298

s evident que Manresa és una ciu-tat de bàsquet. Fins i tot Josep

Vives ho ha tingut clar i, després d’unaaltra temporada miraculosa al NouCongost, ha dit obertament que esguanya millor les garrofes com a pre-sident del Bàsquet Manresa que com aetern aspirant a l’alcaldia de Manresa

per Convergència i Unió. Però, és clar,el desastre d’un club centenari com elCentre d’Esports Manresa, que ha aca-bat perdent la categoria, ja passa detaca d’oli. Lamentablement, el club dela ciutat només ha estat notícia, almarge de la celebració de la seva cen-túria, pels problemes econòmics i perla recerca de patrocinadors de dubtósgust com aquell distribuïdor de mate-rial pornogràfic.

Per acabar-ho d’adobar, i per la con-figuració de pactes de govern que nos’entenen, la regidoria d’Esports varecaure a mans de Núria Sensat, queno ha estat precisament talismà pelsinteressos del Manresa. Ja era prou

lamentable que una ciutat de 76.000habitants tingués l’equip de futbol aTercera. Ara competirà a PrimerCatalana i visitarà camps de clubs depoblacions amb molt menys pes espe-cífic. Per postres, els pactes amb l’altregran club de la ciutat, el Gimnàstic,tampoc no han acabat de fructificar i laciutat no aporta prou jugadors de qua-litat al primer equip blanc-i-vermellper mantenir-lo a categories impor-tants. S’ha anunciat un treball intens alfutbol base. És un principi, però enstemem que posar una mica en ordre laresta d’estructura del club no serà gensfàcil. I més, tenint el primer equip alsantípodes del futbol de primer ordre. �

��������

���������2��������5

�

�� ����� ��������������������������� ��������

���� �� � ������ ������������� ������������

er tal de combatre la creixentfòbia escolar d’un sector del

professorat amb tendència a ladepressió i a la baixa autoestima,les autoritats educatives dotaran elscentres docents d’uns receptaclesenvidrats de proporcions considera-bles en què es duran a terme lescures terapèutiques. Aquestes enor-mes urnes, anomenades peixeres,s’ompliran d’aigua tèbia i bombo-llejant, a la manera de les aigüestropicals, i els professors hi accedi-ran en banyador, bombona d’oxigeni ulleres. Durant la immersió, elsubmarinista compartirà bany ambun eixam de peixos poc agraciats ifins i tot malcarats o directamententremaliats (bacallans, besucs, pei-xos espasa, escórpores, morenes,raps, tauronets…), si bé, vistos através d’unes ulleres correctores,els peixos semblaran infinitamentmés petits, educats, inofensius i de

colors. Està comprovat que, desprésd’unes quantes sessions, el profes-sor no solament no se sent de lesqueixalades a les natges (que el cosinterpreta com uns xuclets amoro-sos i afalagadors) sinó que, ambrenovada motivació, retorna a l’aulaamb xancletes, ulleres i arpó: no foscas que, entre els peixos de colors,se n’hi hagi camuflat algun de poca-solta.

Per això, i a fi d’evitar mals ma-jors, la Comissió d’Acolliment iBenestar del Professorat delPeguera ha substituït les peixeresper un iglú de campanya, les paretsdel qual s’il·luminen del color quel’usuari tria. Al preu mòdic d’uneuro la sessió, el professorat asso-leix en pocs minuts un estat de rela-xació tal que, una vegada submergitnovament a l’aula, ràpidament esconverteix en l’esquer on piquentotes les piranyes. �

���� �?������������04����B ����

�

�������� ����� ��������������������������� ��

��� ������������������ �����������

��� ������������������������������������������

�����������111na nació… Restreta! A part derestringida, és clar! El restrenyi-

ment ens el provoquem nosaltresmateixos, les restriccions ve prou queens les recorden els nostres veïns. Elpoble català està contingut, amatent, enaquella situació d’alerta que fa accele-rar el cor, provoca suors fredes i alenti-ment del tub digestiu. En un país on elcaganer és figura simbòlicapatriòtica/religiosa ja ens hauríemd’ensumar que en situacions crítiquesdevem ser propensos al capteniment dela femta. Mentre el nostre governpensa, medita, albira l’horitzó amb pasferm, sense més dubtes que els neces-saris per possibles catàstrofes ecològi-ques i financeres, ens transmet almesell poble i als pobres mortals unasensació de no entendre gaire cosa delque es decideix i cuina. No és estranyque el català, a més d’emprenyat, tin-gui dificultats per arribar no tan sols afinal de més, sinó per defecar a un bonritme deposicional

Per qüestions que no fan el cas, heestat un petit període fora del país i és

motiu d’orgull veure, en la distància,com es gestionen els nostres proble-mes, quin nivell de decisió!, quin llistótan elevat de capacitat decisòria! Homté una certa vergonya de declarar, enunes contrades llunyanes, la pertinençaa un país solidari entre les seves terres,amb un lideratge que ens agermana.Sort tenim que professionals de la res-tauració han pres de fa temps mesurespreventives per als taps de budell gros!Quina visió de futur entaforà lametilcelul·losa entre les bonesmenges! Un producte medi-cinal, barat i que el podencobrar a preu d’or –ohauria de dir dedeconstrucció?– pertal d’alleugerir eltrànsit intestinal i l’a-parició de malaltiesmalignes. La relacióde preu-cost mai noens semblarà caradins l’àmbit de lasalut.

Per altra part, demanera institucionalse’ns aplica una terà-pia de dutxa escocesa,

que ens tonifica i ens fa sentir vius.Sort tenim de la teràpia lavativescamitjançant les aportacions temporals ireversibles d’aigua (salada) al nostrebudell culà, sigui via vaixells o sigui viadecrets, opinions i contraopinions gover-namentals. Quin alleujament del cos! Itot plegat amb teràpies naturals, perquèaquesta sensació de buidat intestinal novoldria pensar que és producte d’una

agressió politicose-xual premedi-

tada. �

�

��,���������������Regió7 continua perdent efectius a la

redacció. Aquest cop la baixa és la dela nostra companya redactora de Fetdivers i antiga directora del difunt MésManresa, Alba Felip. Aquesta periodis-ta, que combinava la feina al diari ambla corresponsalia de La Vanguardia,abandona el seu lloc de treball a laredacció del diari intercomarcal perincorporar-se a l’Associació de Veïnsde les Escodines, una entitat ben activa,que promou diverses iniciatives anivell social, cultural i ciutadà.Paral·lelament, un altra font força beninformada m’ha fet arribar que a la llis-ta de comiats del rotatiu també calsumar-hi una treballadora històrica,Llanos Martínez, cap de RecursosHumans i Personal. Aquests dos casoss’afegeixen a un llarg degoteig de bai-xes en el si de l’antiga redacció i admi-nistració de l’empresa, que pràctica-ment només manté en nòmina la direc-ció i els caps d’àrea i secció. La restade l’equip que omple les planes deldiari cada dia el componen professio-nals joves que, com l’Alba, acostumena ser més ben retribuïts en altresempreses. És clar que ni la feina ni l’e-conomia de les empreses del sector noestà per tirar coets.

������&�� �������Continuant amb el rotatiu manresà,

un agut lector em va fer adonar d’unapetita però curiosa imprecisió en eltema del dia de les pàgines 2 i 3 de l’e-dició del 15 de maig. En un reportatgesobre la Seu de Manresa, es citava l’ar-quitecte Alexandre Soler i Mas, res-ponsable de la façana principal i el bap-tisteri construïts a principis del segleXX. De ben segur que aquest hauriaestat un avantpassat molt significatiudel recordat dramaturg i pare de laInnocentada de Manresa, Agustí SolerMas, si no fos que en realitat els verita-bles cognoms de l’il·lustre mestre d’o-bres són Soler i March.

��������������És el subconscient, ja ho hem explicat

altres vegades. Els lapsus linguae quepassen a la posteritat poden marcarl’autor d’un article de per vida. I ja éstrist haver de transcendir per una malatarda... El cas és que continuant ambpetites barrabassades aparegudes a

l’esfera manresana m’ha arribat a lesmans un exemplar de la revista Q, queedita el Museu Comarcal de Manresa ien la qual apareix un resum de la tem-porada teatral al Kursaal que signaAssumpta Pérez, companya que tambécomenta l’actualitat de l’escena al diariRegió7. El cas és que en el repàs del’any, el text parla de l’obra Lenininterpretada per Josep Maria Flotatsque, amb força paciència, van veurealguns privilegiats manresans i manre-sanes. La confusió, en aquest cas, és delíder soviètic. L’obra d’en Flotats gira-va al voltant de la vida de IosifVissarionovitx Jugaxvili popularmentconegut, com el muntatge teatral, coma Stalin.

�����D�������Sense moure’ns del museu us repro-

dueixo una nota de premsa que la insti-tució va fer arribar als mitjans decomunicació amb motiu de la celebra-ció del Dia Internacional dels Museus:«Com molts ja debeu saber aquest pro-per diumenge 18 de maig es cel·lebrael Dia Internacional dels Museus. Ésper aquest motiu que el MuseuComarcal de Manresa, a preparat unasèrie d’actes per conmemorar-lo, amés a més tot el cap de semana serànportes obertes al Museu amb entradagratuïta. Us adjuntem en un PDF totala informació sobre les nostres activi-tats perquè en pogueup g informar i gau-dir amb qui volgueug . Esperem veureusrraviat». Ni més ni menys que nou faltesd’ortografia en set línies de correuelectrònic. Tenint en compte que estracta d’un equipament cultural, certa-ment, n’hi ha per llogar-hi cadires.

����4�����=���������I continuant amb els atemptats a la

nostra llengua, en la instantània podeuveure la pancarta que va penjar en l’a-

parcament del supermercat que lacadena Dia ha adquirit i reinaugurat alpolígon Sant Isidre, de Sant Fruitós deBages. «Ja em obert», deia amb lletresben grosses. La clamorosa falta d’orto-grafia queda ben palesa. Sense comen-taris. Per sort, el rètol va ser retirat alcap de dos dies i substituït per un altred’idèntic, però amb l’errada corregida.

������.����-��� �������

L’exalcalde de Manresa Jordi Valls,actual president de l’AutoritatPortuària de Barcelona després de laseva fugaç etapa de consellerd’Indústria de la Generalitat maraga-lliana, darrerament està de mala sort.Fa uns mesos es van cremar accidental-ment unes embarcacions al port barce-loní i es van enfonsar al mateix puntdel port on estaven atracades.Setmanes després, la secció dels semà-fors de La Vanguardia atorgava unsemàfor vermell a Valls per la desídia ila mala imatge de la institució queencapçala, ja que encara no havia reti-rat del fons marí les restes de lesembarcacions. Per postres, el passat 23de maig, una fuita d’un producte quí-mic a les immediacions del port va dei-xar col·lapsada la Ronda Litoral de les10 a les 6 de la tarda. L’endemà, LaVanguardia, tornava a carregar contraValls fent-lo també responsable delcaos generat per la manca de celeritaten la contenció de l’abocament a lazona portuària. En el cas de Valls, estàclar que el semàfor sempre està decolor vermell.

�����������:���=�4���

De fet, amb els temps que corren, sersocialista i no estar ben col·locat éspràcticament impossible, encara que,

�� ����� ���������� ��������������� ��������

������������

com a càrrec polític, hagis estat tandesacreditat que t’hagin exclòs discre-tament de les llistes electorals. Això ésel que li va passar a l’exregidora AnnaTorres, que portava temps apartada dela política municipal. Però amb ladimissió de la cap del gabinet d’alcal-dia Cristina González, el partit l’harecol·locat com a càrrec de confiança alcostat del batlle Josep Camprubí. No hiha con portar una rosa vermella a la màen la primavera socialista.

3��/���L'[El nostre company de redacció Josep

Maria Oliva ha arribat als 50 anys,sense perdre el bon humor que el carac-teritza. Per celebrar l’efemèride, el 22d’abril, dia en què s’esqueia l’esdeve-niment, més d’un centenar d’amics iparents seus van assistir a una festa sor-presa, a El Sielu, que li va organitzar elseu entorn més proper. Conduïda perJoan Barbé, va ser una celebració ambtots els ets i uts, que va incloure unaemotiva actuació de Joan Isaac (que vacomençar a cantar just en el moment el

Josep Maria va entrar a la sala), missat-ges gravats d’altres artistes i amics queno van poder ser-hi, com l’actriu i can-tant Mone, sopar i pastís d’aniversari iun munt de sorpreses més, com l’actua-ció dels Gossos, a banda del petit con-cert final de Tingla2, conjunt formatper amics de la infantesa del protago-nista, i de l’amfitrió, el FamosíssimPep Marquès, l’alter ego de Ton Plans.

Des d’El Pou només podem desitjar alnostre company que continuï aprofitantla vida com fins ara, i sempre tan benacompanyat!�

�������� ����� ��������������������������� �

��������������������

�/���*�@������������0��*���)��$�)M)�0���$�>���)��)�$*���.�,��3��������0���)���-��*������*�����)L����*�*����(�������2'���� ������'���0@���)L����G���)�$*�N��$��0�����=�)���.$�*.

����������� ����������

í germans i germanes. Per fi s’han iniciat les primeresmesures per perfumar les pudors de la depuradora d’ai-

gües que feia anys que ens envaïa els narius a l’entrada Sudde la ciutat. A fe de Déu que feia falta, igual que les campan-yes contra el soroll que amb tanta empenta inicia la PoliciaLocal cada any quan arriba l’estiu i que, curiosament, sem-pre exclouen la ribera delCardener. Però Déu sap queun servidor el temperi més omenys el tolera bé. Altra cosaés la manca d’higiene que,sovint, acaba convertint-se enmanca de companyonia i decivisme. Perquè, ara que jaestà clar que els pantans hantornat a nivells que no fanpatir per l’abastiment ciutadà,per què no es renta el cap, lesaixelles, els peus i les partspudentes la gent? (Que elSenyor em perdoni). I sí, elsabó també s’ha apujat... però¿per què no s’empra amb méso menys mesura com a mínimun cop al dia? Hi ha gent quereparteix la seva catipén ambtotal impunitat per carrers,establiments i transportssense adonar-se que contami-nen radioactivament.

És clar que l’ambient de la ciutat sovint no és gaire millor.Jeús, Maria i Josep, admetem també que hi ha certes zonesde Manresa fan pudor de consumit i de claveguera. D’altresbarregen escudella de galets amb eau de rònec. Això, quanno som a prop dels contenidors de matèria orgànica en elsquals algun desaprensiu comerciant ha abocat algunes de les

seves sobres pestilents que,algun gosset menys perdiguerque el seu amo, s’ha dedicat aescampar per tot el carrer.N’hi ha de tant històriquescom la de la mateixa depura-dora com aquella flaire de fre-git en passar pels darreres delrestaurant La Cuina al carrerde les Piques, la de pixum deles escales que connecten elparc de Puigterrà amb elcarrer de Circumval·lació oels refluxos del clavegueram adiversos punts del barri antic.Aquest estiu, quan els homes idones d’Alfons Sánchez sal-tin a la palestra, que vaginproveïts d’aigua i sabó per lamnca d’higiene ciutadana i deblocs de notes ben gruixutsper denunciar comerços i pro-pietaris que contaminen olfac-tísticament. �

�������� ��������������������������� ��������

������� �����������

�����������6���4���������

�

ls de la CUP insisteixen,i penso que fan molt bé,

de voler que en Xirinacstingui un dia aquí un carrer.

Tot vol el seu temps, fixeu-vos,què ha passat amb el Kursaal,per fi l’Agustí Solerja té una sala com cal.

Els de Salelles reclamenper escrit i de paraulaque el patronat del Museuels retorni el seu retaule

Fa dos-cents anys que Manresava cremar un munt de paper.Qui pogués fer nova endreçaQue ens ho passaríem bé!

Què fan al Conservatori?,més d’un us preguntareu.a setmanes que hi fan obres.Sembla l’obra de la Seu!

iu que pinten la façanai que ho fan molt bé de preu...

I per què no l’enderroquen?,em pregunto, i disculpeu.

Més valdria que algun dia,poguéssim veure acabataquell magnífic projectedels polítics del passat.

La plaça de Sant Domènecfóra una plaça com calsense aquest casalot rònec,seria fenomenal.

Seria gran i espaiosacom ho pot ser la de Vici llavors tothom diriaque Manresa fa bonic. �

������������������

� �

Cultura Popular

SEUS DE L’AULA

BARCELONAFIGUERESLLEIDATORTOSAVILA-SECA

INFORMACIÓ GENERAL I MATRÍCULES

www.amtp.cat

Matrícula oberta