w w w . c o m p r o m i s p e r c e r d a n y o l a . c a t Nº6 Abril 2 0 1 5

“Carles Escolà escollit per ser l’alcalde de Cerdanyola per la llista del Compro-mís”

“El nostre objectiu és guanyar les elecci-ons i governar per fer servir les eines de què disposa l’Ajuntament per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Cerdanyola.”

Alcalde Escolà

Carles Escolà, de 36 anys, informàtic i activista social, fa molts anys que tre-balla en diferents àmbits de la política municipal, especialment pel que fa a la lluita per la sanitat pública i el nou hos-pital i les vagues generals dels darrers anys.

Va ser l’alcaldable a la llista del Com-promís l’any 2011, quan vam entrar per primer cop a l’Ajuntament, i des d’allà va ser la veu de la nostra candidatura posant sobre la taula alternatives polí-tiques al pagament del deute, l’espe-culació amb el territori o la privatització abusiva dels serveis que donem des del consistori. És una persona honesta, compromesa, transparent i dialogant i és per aquests i molts altres motius que considerem que és, de lluny, la millor persona que el pròxim 25 de maig podem escollir per ser l’alcalde que Cerdanyola necessita i aconseguir així obrir una nova etapa, allunyada de la política caciquista i en servei dels poderosos que representa el Partit Socialista a Cerdanyola (PSC).

Un equip amb experiència, su-port polític i lluita social.

El Carles està molt ben acompanyat per persones preparades per estar a l’altu-ra del que significa ser un càrrec elec-te de Cerdanyola i representar així als ciutadans i ciutadanes. De les diferents virtuts de l’equip humà que presentem volem destacar-ne 3: l’experiència, la lluita social i l’ampli suport polític.Les persones que formen part de la llis-ta del Compromís acumulen anys d’ex-periència pel fet d’haver passat per un període de temps per la institució i ha-ver exercit de portaveu de Compromís durant aquesta legislatura, o d’haver participat de les reunions obertes que el Compromís celebra per treballar els

Plens de l’Ajuntament o altres sessions. Fruit d’aquest treball transparent mol-ta gent hem adquirit coneixements en matèria de política municipal i podem donar resposta ràpidament els proble-mes que es donaran en el dia a dia del govern.

El projecte que presentem per governar la ciutat compta amb molts suports po-lítics i socials gràcies a aconseguir que el Compromís representi la millor opció per implementar polítiques de ruptura i transformació i per haver sigut l’altaveu dels moviments socials i la lluita al carrer dins de les institucions. És per aquest motiu que destaquem la participació de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), la qual considera que el Compromís és el projecte de ruptura i l’espai de la Unitat Popular de Cerdanyola, i de gent

Compromís per Cerdanyola, una candidatura per guanyar les eleccions municipals

Per la igualtat, amb lleis no en tenim prou

En ocasions les persones que militem a la CUP de Cerdanyola hem de res-pondre a la pregunta de per què no ens hem presentat mai en solitari a les eleccions municipals, i en canvi sí que donem suport i treballem conjun-tament amb el Compromís per Cerda-nyola.

La pregunta es comprensible si tenim en compte, d’una banda, la projecció publica que ha guanyat la CUP darre-rament, i de l’altra, el fet que la CUP té una presència política activa a Cerda-nyola des del 2002, any en què parti-cipà en la creació del PAS (Participació Activa i Social).

La resposta a la pregunta, de fet, és la mateixa que ja donàvem fa 13 anys. La CUP a Cerdanyola hem fet una aposta estratègica per l’enfortiment de la Uni-tat Popular, sumant esforços amb el Compromís per Cerdanyola (CxC), per tal de bastir una candidatura municipal que treballi per una ruptura democràtica en favor dels interessos de les classes populars. Això, a la pràctica, significa que aquest pol rupturista a Cerdanyo-la estigui configurat per aquells agents polítics i socials que lluiten per uns ser-veis públics de qualitat, que s’enfronten a les retallades i les privatitzacions, que defensen el patrimoni natural i el medi ambient, que reivindiquen la llengua i la cultura catalanes com a eina de cohe-sió social, que no s’arronsen per exigir i construir la llibertat del Poble català i la

resta de pobles, que denuncien l’es-peculació urbanística, la corrupció po-lítica i el capitalisme senil convertit en sistema...

I per dur a terme aquesta tasca a Cer-danyola, el Compromís ha estat capaç d’aglutinar a aquelles persones dispo-sades a treballar per un projecte polític que no es conforma amb tan sols ser la veu de la protesta sinó que està dis-posat a prendre el protagonisme que els temps demanen. Ara és l’hora!

Per què la CUP treballem amb el Compromís per Cerdanyola?

que provinent de Podem, les lluites per l’educació pública, el dret a decidir del poble català, la sanitat pública o els des-nonaments, entre d’altres, ha decidit, a títol individual, participar del projecte il•lusionant que representa el Compro-mís i donant reconeixement a la feina feta per la candidatura, reconeguda per tothom com la que millor representa els interessos de les classes populars i el millor altaveu dels moviments socials.

1. Carles Escolà2. Elvi Vila3. Maurici Jaumandreu (CUP)4. Contxi Haro5. Ivan González6. Laura Benseny (CUP)7. Gemma Jaumandreu

8. Sergio Rodríguez9. Concep Miró10. Bernat Gastón (CUP)11. Karmele Navarro12. Javier Padilla13. Sira Font (CUP)14. Joan Rocamora (CUP)15. Ainhoa Yll 16. Javier Hernando (CUP)17. Isabel Guardado18. Jorge Fradeja19. Carme Brasó20. David Vicente 21. Encarna Albella22. Albert González23. Montse Martínez24. Josep Font25. Albert Lázaro

SUPLENTS.26. Manuel Reyes27. Montse Salvador (CUP)28. Mikel Conde (CUP)29. Ainhoa Ramos30. Martí Riba (CUP)

Llista:

La política no consisteix a consolidar ordres institucionals establerts, sinó a buscar noves formes de relacions pro-ductives, afectives, econòmiques i cul-turals. Sense la construcció d’un espai de visibilització i d’ampliació de la rea-litat no pot haver-hi política. La recent emergència i activació dels moviments socials, les associacions ciutadanes I partits que promouen la participació des de baix, estan contribuint a omplir aquests espais de lluita i de debat que se’ns havien negat o havíem deixat de costat durant anys.

Aquesta apropiació dels mecanismes d’acció i de pensament, aquesta cer-ca d’un espai compartit, es torna molt més difícil quan són les dones les que reclamen un lloc de ple dret en l’esfera política.Les dones vénen ocupant un lloc su-bordinat en la societat, per tant, han estat i són ciutadanes de segona clas-se. La consolidació de la democràcia al nostre país, però, va originar una certa preocupació per reconèixer i garantir els mecanismes que promouen la igual-tat efectiva entre dones i homes. Molt abans que s’establissin les bases reals per fer possible aquesta igualtat, la cri-si ha vingut a remoure els fonaments en els quals s’assentaven tots aquests pressupostos.

Com a conseqüència, podem observar

una ràpida reculada en la situació de les dones, un augment significatiu de la precarització laboral i una sobrecàrrega d’activitats de cures no remunerades associades a cura de fills, gent gran i persones depenents.El capitalisme, i la cultura patriarcal que promou, han constituït una unió perfec-ta per perpetuar les relacions de poder que impedeixen la dinamització de la societat i la implementació de mesures que promoguin la igualtat de gèneres.Les estadístiques i informes mostren que la desigualtat i la discriminació per raó de sexe s’han incrementat com a conseqüència de la crisi a la qual ens han arrossegat el poder polític i financer.

Per al feminisme, la política deixa de ser entesa com un lloc d’intercanvi de con-sensos per convertir-se en un procés continu de lluita per condicions socials justes i igualitàries.Gràcies a les lluites, moltes reivindica-cions feministes han anat prenent cos al llarg del temps en forma de garanties jurídiques i canvis socials; no obstant això, sota aquesta aparença d’igualtat formal la dona es manté en una situació d’opressió. Ja que el poder formal nomès ens ofe-reix garanties formals, les dones hem de tenir clar que la nostra emancipació so-lament podrà ser efectiva en un context de ruptura real amb el poder establert, que ens permeti desenvolupar-nos i construir la nostra pròpia forma d’estar i d’entendre el món amb aquells homes que lluiten amb nosaltres.

F e m i n i s m e

finançament de cada centre, afavorint així als centres que es troben a zones benestants.

Malgrat el tètric historial de les ILP a l’Estat, que no sòn vinculants i a més són rebutjades sistemàticament pel parlament, aquest projecte servirà per portar el debat al carrer, que la gent in-terioritzi un discurs constructiu respecte quin model educatiu volen les classes populars, no només un rebuig sistèmic a les lleis filles del neolliberalisme.

Els eixos centrals de la proposta són la gratuïtat, la re-democratització dels centres, la participació de les famílies i la comunitat educativa en la gestió dels centres, i que la gestió d’aquests sigui 100% pública.Actualment Catalunya dedica un 4% del

Ja fa uns mesos que es va engegar una campanya de l’Assemblea Groga, es-pai de trobada de les activistes per una educació publica i de qualitat, que en-globa des d’escoles bressol fins a uni-versitats.

La campanya consisteix en una Inicia-tiva Legislativa Popular (ILP), que recull les propostes dels moviments socials envers l’educació. La ILP proposa un nou model educatiu per a Catalunya

Una ILP per transformar l’educació

Un model, basat en la gestió pública, la participació de les famílies i agents so-cials en l’educació i en la derogació de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).

Fa 5 anys que tenim un problema edu-catiu a Catalunya, la LEC. Aquesta llei va en la mateixa línia que la famosa LOMQE. Jerarquitza els centres educa-tius, allunyant al claustre i a les famílies de la presa de decisions, a més força als centres a assumir responsabilitats que abans eren de l’administració edu-cativa. Si a això li sumem polítiques com la no substitució de baixes des del pri-mer dia, la supressió de beques men-jador i de llibres… ens trobem amb un clar retrocés en la qualitat de l’educació.A més, la llei enfronta a les diferents es-coles creant un rànquing de centres. La posició en aquest rànquing determina el

e d u c a c i ó

Reforcem les consignes contra la LOMQUE I la LEC amb una campanya de recollida de signatures, xerrades i debats que ens permetin passar a l’ofensiva amb un discurs propositiu.

PIB a finançar l’educació, molt per sota del 6% que és la mitja europea. Amb aquesta diferencia es podria garantir la gratuitat desde escoles bressol fins a universitat. La ILP, però, va mès en-llà demanant la gestió publica total dels centres, es a dir, no subcontractar els serveis de neteja, menjadors... que torni a ser com avans, que tothom qui treballi en un centre educatiu tingui un contrac-te amb la generalitat. Això implica fer fora l’empresa privada de la presa de decisions de la comunitat educativa. En particular, a la universitat hi ha un pro-blema molt greu amb això, l’organ de decisió maxima esta integrat per mem-bres de consells administratius de ban-ca I grans multinacionals.

Obviament, els interessos que defensen no son els de professors I estudiants.

Es portarà al carrer I als centres d’estu-di el nou model que entre totes volem construir, mitjançant taules per a sig-nar la ILP, xerrades i debats. Si tenim en compte el marc polític actual, on les institucions catalanes s’han unit per a defensar el dret a què tenim com a po-ble per a decidir el nostre futur, aquesta proposta de llei té un terreny prou fèrtil per a tirar endavant.

En aquest context de lluita per l’educa-ció hem aprofitat per entrevistar a algu-nes membres de la Plataforma d’AM-PA’s de Cerdanyola per a conèixer la seva opinió sobre la campanya de l’As-semblea Groga.

Calendari paradetes

@compromisxcer

facebook.com/compromis.percerdanyola

contacte@compromispercerdanyola.cat

Contacta amb nosaltres,

Compromís per CerdanyolaPots trobar-nos al nostre local,c/ Pintor Togores 42. Cada dilluns, 18:30h a 20:30hwww.compromispercerdanyola.cat

. e c o n o m i a .

Des del mes de desembre de 2014, Cerdanyola va tornar a sumar-se a la iniciativa mundial de la «Massa Crítica», una festa reivindicativa de la bicicleta que es celebra els últims divendres de cada mes a partir de les 20 hores.

Durant els últims anys Cerdanyola ha crescut, però ha crescut sense tenir en compte la bicicleta com a mitjà de transport. Malgrat aquestes dificultats, cada vegada són més les ciutadanes que opten per la bicicleta com a mitjà de transport per anar a estudiar, treballar o simplement gaudir d’un passeig.

És en aquest context que la Massa Crítica pren forma, amb l’objectiu de reivindicar una major presència de bi-cicletes a la nostra ciutat per reduir el soroll, la contaminació, els embussos i la inseguretat que provoquen l’he-gemonia dels cotxes. I, a més a més, aporta un estil de vida saludable!La Massa Crítica inicia els seus recor-reguts els últims divendres de cada mes a les 20 hores des de la Plaça Abat Oliba. Durant aproximadament 45 minuts el grup circula per les ma-teixes calçades que utilitzen els cot-xes, això si, respectant sempre les normes de circulació i pedalejant tots junts.I tu, et sumes a la festa?

Massa crítica: festa reivindicativa

sobre rodes

En primer lloc, com neix la Plataforma d’AMPA’s de Cerdanyola?

La PAC neix a partir de la inquietud d’un grup de mestres d’una escola del poble. Els mestres van demanar als pares que s’involucressin en les lluites. Es va crear una comissió de pares I professors con-tra les retallades. Fa 2 anys vam tenir la vaga per l’educació, tots els centres ens vam trobar a la plaça de l’ajuntament i a partir d’aquí surt la idea de trobar-se totes les AMPA’s de Cerdanyola, unes 20, per a treballar com a PAC.A partir d’aleshores la PAC es troba un cop al mes I es tracten els problemes educatius a Cerdanyola com a col•lectiu, com per exemple el tancament de línies al Xarau. Hem de mirar-nos els proble-mes I atacs a l’educació com un tot, unir-nos per als problemes de cadascú, I no moure-ns només pels problemes del nostre centre.

Creieu que aquesta campanya farà ar-ribar el discurs dels moviments socials del sector educatiu a gent que no el conegui?

El fet d’explicar la gent que és una ILP i els motius que sustenten aquesta en concret ja de per si dóna a conèixer les reivindicacions que hi ha al respecte. Si a les escoles fem algun acte de difusió serà mes fàcil arribar a pares que no tin-guin informació prèvia i així donar-la a conèixer. La recollida de signatures del

dia 9 de novembre també va ser molt positiva en aquest sentit.

Com heu participat i com seguireu par-ticipant en el projecte de la ILP?

Coincidint amb les festes de tardor de Cerdanyola vàrem acompanyar al fede-tari en una sessió d’informació i de re-collida de signatures. Tenim previst a ni-vell de centres educatius, obrir diferents punts de recollida de signatures. La di-fusió es faria a través de les AMPA’s via delegats/des de pares i mares. Encara s’ha d’establir un calendari.

Un cop s’hagin aconseguit les signa-tures necessàries, quina rebuda creieu que tindrà la ILP a la Generalitat?

És possible que l’actual parlament voti en contra de la ILP, o que accepti deba-tre-la tenint en compte que pels recents esdeveniments entorn al 9N estigui mes receptiu a les demandes de la població. En qualsevol cas haurà servit per cons-cienciar a la gent del nostre entorn de que cal fer una llei mes amplia, demo-cràtica i de consens amb la comunitat educativa en un sentit extens.De totes maneres haurem de seguir tre-ballant un cop fem l’entrega de signatu-res, fent pressió en per a aprofundir en les demandes de la ILP, probablement la LOMQE i la LEC són les pitjors lleis des de fa anys però la situació no és ir-reversible si es fan propostes de millora. Pot ser que les properes eleccions al-terin el repartiment de forces del Parla-ment, això ens podria afavorir.

Entrevista a la Plataforma d’AMPAS de Cerdanyola

Desde el CxC hem dut les demandes de l’assemblea groga i la pac a l’ajun-tament amb una mocio que es va apro-var entre varies forces politiques. La mocio estableix cerdanyola com Vila Groga, per mostrar simbolicament el rebuig a la precaritzacio de l’educacio i a les politiques educatives dels go-verns espanyol i catala.

Quins plans teniu per al futur, quan aquesta campanya hagi acabat?

Pel que fa al treball local, cal lluitar per no perdre cap línia pública més, per guanyar espais d’oci i lleure per infants i joves, per tenir un bon servei de Biblio-teca, per millorar si cal la qualitat de les extraescolars oferts per les AMPA’s, per obtenir més recursos per a les esco-les... I un altre àmbit serien les jornades lúdiques, les xerrades sobre temes de família i educació...

. e n t r e v i s t a .