redacció: liniavalles@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

edició cerdanyola · barberà · ripollet líniavallès

06/07/2015 · Núm.26 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025exemplars

Entrevista a Carles EscolàAlcalde de Cerdanyola pàg 7

Entrevista a Sílvia FusterAlcaldessa de Barberà pàg 9

Entrevista a José María OsunaAlcalde de Ripollet pàg 11

“Com a alcaldeseré lleial al procés d’autodeterminació”

“Treballarem amb laPAH. No deixaremningú al carrer”

“Sortirem delsdespatxos i farempartícipis els veïns”

Cerdanyola pàg 6L’Ajuntament i els veïnss’uneixen contra lesantenes de telefonia

Barberà pàg 8Carme Balaguer dóna el tretde sortida a quatre diesintensos de Festa Major

| 2 6 juliol 2015líniavallès Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

3 | 6 juliol 2015 líniavallèsAnàlisi

Canvi d’aires» El PSC perd Cerdanyola, Barberà i Ripollet en favor de partits polítics sorgits de l’activisme social» Els nous alcaldes de les tres ciutats coincideixen en voler donar més protagonisme als ciutadans

El canvi és, sens dubte, el que vaprotagonitzar les investidures delsalcaldes de Cerdanyola, Barberà iRipollet. Tots tres feus del PSC,que ha quedat desbancat per nouspartits polítics sorgits de plata-formes ciutadanes.

Enrere queden 30 anys de go-verns socialistes i avui els ciutadanses mostren il·lusionats amb lanova etapa que enceten les tres ciu-tats. Una il·lusió que es converteixen responsabilitat per als nousgoverns, si no volen decebre les ex-pectatives que els electors els handipositat. Els nous alcaldes haurande complir totes les seves prome-ses, perquè l’oposició ja ha anun-ciat que els vigilarà de ben a prop.

CERDANYOLACompromís per Cerdanyola no vaguanyar les eleccions per 28 vots,però un pacte d’investidura ambERC, ICV-EUiA i CiU va perme-tre que Carles Escolà fos nomenat

alcalde. En el seu primer discurs,Escolà va remarcar que el canviproduït a Cerdanyola també s’harealitzat a molts altres municipis,perquè la ciutadania “ho ha exi-git” i és ella la que ha de ser “pro-tagonista” de la política local. El

nou batlle de la ciutat va assegu-rar que ha arribat “la fi de la po-lítica al servei dels partits”, jaque cal tornar l’Ajuntament “alsseus legítims propietaris perquèel millor alcalde és el poble”.

De moment, Escolà governaen minoria fins que aconseguei-xi un pacte de govern que està ne-gociant amb ERC i que veuenamb bons ulls els altres partits queli van donar suport.

BARBERÀLes negociacions per un pacte degovern també continuen obertesa Barberà, on Sílvia Fuster de laPlatafoma Ciutadana per Barbe-rà (PCPB) va ser investida alcal-dessa gràcies al suport de Juntsper Barberà i ERC, amb els qualsestà negociant un pacte de governque segons Fuster “sembla que vaper bon camí”.

La batllessa de Barberà vadedicar les seves primeres pa-raules a agrair “la confiança di-positada en la meva persona pergovernar aquesta ciutat”. “Per ami és un gran honor”, va afirmar.

Fuster també va explicar quevol “ser l'alcaldessa de tothom,dels que ens han votat i dels queno” i va remarcar que la coalicióque estan formant “lluitarà pel be-nestar de tots i farà la ciutat mésjusta, acollidora i participativa”.

RIPOLLETRipollet va ser la ciutat on el can-vi es va manifestar amb més con-tundència. Decidim Ripollet vaarrasar a les urnes i va aconseguirnou regidors, cosa que va per-metre José María Osuna ser in-vestit alcalde. Osuna, a més del votdels seus representants, també varebre el de Lurdes Serra, d’ERC.

Durant el discurs d’investi-dura, el nou alcalde va afirmar que“comença una nova etapa per aRipollet que afrontem amb mol-tes ganes i idees”. Un repte que vaassegurar que serà difícil, però queespera aconseguir amb tota laciutadania. Declarat “obertamentanticapitalista”, Osuna va asse-gurar que la seva prioritat són elsproblemes socials i creu que “notot ha de passar pels polítics i tèc-nics”, fent referència a movi-ments com la PAH.

Cerdanyola i

Barberà encara

estan negociant

acords de govern

Decidim Ripollet

és l’únic que no

necessita pactes per

tenir un govern fort

El PSC perd les alcaldies de Cerdanyola, Barberà i Ripollet en favor de partits polítics sorgits de plataformes ciutadanes. Foto: Arxiu

Pamela MartínezVALLÈS

| 4Opiniólíniavallès 6 juliol 2015

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniavalles@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniavallès.cat

Dipòsit legal: B 12316-2013

Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

A la caserna del Bruc de Barce-lona han fet una cerimònia dejura de lleialtat a la Constitució i alRei. 607 persones, d’elles 152 do-nes, en presència de la delegadadel govern espanyol senyora Lla-nos de Luna, el president del Tri-bunal Superior de Justícia de Ca-talunya, senyor Miguel AngelGimeno Jubero, i la presidentadel PPC, senyora Alícia SánchezCamacho. A més del petó a labandera espanyola, també es vafer un homenatge als “Cai-guts” –no s’especifica de quinbàndol, però es pot intuir–, ambuna musulmana que va posar unram de flors al peu de la ban-dera –sense que Garcia Albiol,hagi obert boca, de moment–.

La senyora Sánchez, empor-tada per l’ardida música de tam-bors i trompetes, va fer unes ab-randades declaracions. “Una juramassiva (sic) de 607 persones(acompanyats per familiars,amics, coneguts i saludats) ambun total de 3.000 persones. Emdol que el PSC s’hagi abstingutde venir, quan Pedro Sánchez uti-litza la bandera espanyola”. Senseser un linx en matemàtiques,amb una població de 7.500.000ciutadans, dir que 3.000 patriotesespanyols és una manifestaciómassiva, em trenca tots els es-quemes de les lleis de la propor-cionalitat. Si una manifestació de2 milions a favor de la indepen-dència és d’uns quants que elshan menjat el coco, els 3.000 quèrepresenten? Alícia, els 7.497.000ciutadans que no van anar a lacerimònia, en quin bàndol els po-sem? És per saber de quines pro-porcions estem parlant. S’ha gua-nyat a pols, un suspens com unacasa, un “zero patatero”.

4Alíciaper Jordi Lleal

#NovaFacturaLlum#CrisiGrega #LleiMordassa

4Albert Rivera: exili espanyolper Joan Granollacs

La incapacitat congènita delscatalans per a la política pot as-solir nivells de traca i mocador.Tot i això, som on som. A tresmesos d'unes plebiscitàries iamb tots els partits espanyolis-tes mobilitzats, fins i tot, amb ro-jigualdes gegantines com la quedecorava les espatlles de PedroSánchez. És curiós, l'espanyolis-me cada cop treu banderes mésgrans i l'independentisme i elspartits polítics que el defensen in-tenten eliminar les estelades delsactes públics en pro de la con-còrdia i del secessionisme social.

Sia com sia, Pablo Iglesiasparticiparà en les eleccions ple-biscitàries amb certa pàtina et-nicista. Fins i tot, alguna gent delseu entorn assegura que suspesaparticipar a la Via Catalana de l'11de Setembre. Dijous a Llefià di-ferenciava entre el Bajo Llobregat(sic), l'Hospitalet i Cornellà delrere país. Potser no recordava quea Badalona, on pronunciava elmíting i imitava Pimpinela, unaindependentista de pedra picadacom Dolors Sabater ha substitu-ït l'Albiol amb el suport de la CUPi el vot de l'impertèrrit convergentFerran Falcó.

El discurs d'Iglesias pot sonarbé però és antic. No és de lluitade classes sinó geogràficamentetnicista. De fet, per buscar undiscurs d'alliberament nacionali social no cal que Joan Herreraes petonegi amb Iglesias. Li re-comano que faci com la CUP i al-gun company seu d'EUiA, com

en David Companyon, i llegeixiles cartes que mantenien AndreuNin amb Trostky el 1930 sobreel suport del proletari a la inde-pendència de Catalunya. Aquí elsdeixo un fragment, perquè nos'hi esforci ni a buscar-les. Pot-ser trobarà més proximitat queno pas en el discurs, ben travat,d'Iglesias.

“La classe obrera ha de de-fensar fins al final les reivindi-cacions democràtiques decla-rant que està disposada a recol-zar, per la via revolucionaria, eldret de les nacions a l’autode-terminació, inclòs el dret a la se-paració.

Pot la classe obrera fer seva laconsigna de la separació de Ca-talunya? Si es tracta de l’expres-sió de la majoria de la població, sí.

Com pot expressar-se aques-ta voluntat? Mitjançant un ple-biscit lliure, o per una assembleade representants de Catalunya oper la veu dels principals partitsals que segueixen les masses o enfi, per un aixecament nacional aCatalunya (...).

No cal dir que les consignesdemocràtiques no volen en capcas apropar els treballadors a laburgesia republicana, al contra-ri... alhora que ha de recolzar totmoviment realment democràtic,aplicant sense reserves una po-lítica de front únic, cal desenvo-lupar una lluita intransigent con-tra la burgesia, desemmasca-rant el seu doble joc”. Quanta raótenia en Nin!

per Quico Sallés, periodista d’El Singular

4Si Nin aixequés el cap

Finalment, el líder de Ciudada-nos ens deixa i emprèn l’aven-tura espanyola. No cal dir que,convençut com està ell de la ne-cessitat de regenerar la vidapolítica del seu país, ben segur,serà la seva darrera legislaturaen política: en acabar-la, si totrutlla a Madrid amb normalitat,portarà ja 13 anys xuclant de lamamella dels pressupostos pú-blics. La seva darrera atzagaiadaha consistit a entrevistar-se, de

la mà de l’eurodiputat JuanCarlos Girauta –no sabem sitambé hi era present el suísJavier Nart– amb el líder dels li-berals europeus per demanarformalment l’expulsió de CDCdel grup al Parlament d’Estras-burg, sota l’acusació que el par-tit vol fer sortir Catalunya de laUnió Europea. Surrealista. Con-taminar la imatge del país almón, aquesta és la funció del de-pendentisme més actiu.

@JaumeFreixas: Bé, sembla que els EstatsUnits es posen en marxa amb la crisi deGrecia... Potser encara no està tot perdut isalvarem alguna cosa.

@lacompetencia: No sabem qui és l’Ele-fant Blanc del 23-F, ni el senyor X dels GAL,censuren i canvien directors de mitjans. Caluna llei mordassa?

@Porta_71: La crisi ha creat una novaclasse social: els que tenim aire condicionatperò no el posem perquè no podríem pa-gar la factura de la llum.

5 | 6 juliol 2015 líniavallèsPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

6 juliol 2015

Cerdanyola| 6

líniavallès

L’Ajuntament ja té nou cartipàsmunicipal. El govern el formen elscinc regidors de Compromís perCerdanyola i s’estructura en duesgrans àrees: la de Desenvolupa-ment Municipal i Institucional ila de Desenvolupament Social iTerritorial. L’alcalde, Carles Es-colà, assumeix la regidoria deTreball i Promoció Econòmica,Participació i Relacions Institu-cionals.

Escolà assegura que es veuencapaços de tirar endavant amb ungovern de cinc regidors, peròque ara és prioritària la negocia-ció amb ERC per entrar al govern,“sempre mantenint la intenció detreballar en equip i des de la co-rresponsabilitat, formant un go-vern de persones i no de grups

polítics”. La resta d’acords amb al-tres grups municipals no ha depassar necessàriament per l’en-trada al govern.

TOTS PENDENTS DEL PACTEERC, per la seva banda, apostaper la creació d’un govern ambmajoria suficient per poder im-pulsar un pla de mandat i dema-na aprofitar la voluntat d’entesadels quatre partits polítics que vanfer possible la investidura deCarles Escolà com a alcalde. El re-gidor republicà Daniel Mallénafirma que “els governs en mi-noria que ha tingut la ciutat elsdarrers anys han estat els governsque pitjor resultat han donat,per la qual cosa ERC vol consti-tuir un govern fort, capaç d’exe-cutar allò que pacti sobre un plade mandat”.

Des del PSC, l’exalcaldessaCarme Carmona assegura quel’actual govern de Compromís

per Cerdanyola “és el més feble dela història de la democràcia delmunicipi, amb cinc regidors d’unple de 25” i remarca que elsgrups que, malgrat les diferènciesprogramàtiques, van donar l’al-caldia a Compromís tenint elsmateixos regidors que els socia-listes però menys vots “són elsresponsables d’aquesta feblesa”.Tant el PSC com el PP i C’s handemanat que es faci un Ple ex-traordinari perquè Escolà expli-qui “com pensa governar amb no-més cinc regidors una ciutat de60.000 habitants amb un pres-supost anual d’aproximadament60 milions d’euros”.

La portaveu de C’s, MariaValle, a més, demana als partitsque van donar suport a la inves-tidura d’Escolà (ERC, CiU i ICV-EUiA-MES) que “no permetin lasaturació de les funcions del nouconsistori i arribin a un acord perentrar a formar part del govern”.

Roda de premsa de presentació del cartipàs municipal. Foto: Ajuntament

Nou cartipàs per a un governque segueix negociant un pacte» L’executiu està format, de moment, pels cinc regidors de Compromís» ERC aposta per una majoria suficient per impulsar un pla de mandat

Ajuntament i veïns s’uneixencontra les antenes de telefonia

POLÈMICA4L’Ajuntament i elsveïns de Serraperera i el Turonetfaran força junts per evitar la ins-tal·lació d’antenes de telefonia.

Actualment la llei de teleco-municacions permet que lescompanyies telefòniques ins-tal·lin les seves antenes sensenecessitat de llicència municipal,per això, tant veïns com governcoincideixen que s’han de man-tenir les mobilitzacions ambl’objectiu que Vodafone segui anegociar la instal·lació de les an-tenes en espais més adequats delmunicipi. El regidor d’Urbanis-me, Iván González, destaca que

“cal encoratjar la ciutadania amantenir la protesta perquè l’A-juntament també pugui fer pres-sió” i remarca que intentaran di-latar el procés tot el que puguin,però recorda que “no es pot en-ganyar la ciutadania dient que lasolució la té l’Ajuntament, per-què la normativa no dóna mar-ge d’actuació als municipis”.

De moment, l’antena dePompeu Fabra no està connec-tada i des de l’Ajuntament afir-men que cap dels aparells esconnectarà “mentre no es re-solguin les al·legacions presen-tades per la companyia”.

El 70% de les queixes al Síndicsón contra l’Ajuntament

SOCIETAT4El 70% de les queixesrebudes pel Síndic de Greugesvan adreçades a l’Ajuntament.L’equip del Síndic va visitar elmunicipi fa uns dies dins delprograma d’externalització delseu despatx i va atendre un totalde 14 casos. Tot i que el Síndic nofa públiques les queixes rebudes,destaquen les relacionades ambserveis socials, ensenyament,medi ambient o telefonia.

Segons el Síndic, les consul-tes realitzades a Cerdanyola “en-

tren dins de la normalitat en re-lació amb altres poblacions si-milars sense que destaqui capproblemàtica especialment lo-cal”, com havia passat en ante-riors visites de l’equip del Síndicen les quals s’havien tractat te-mes relacionats amb l’amiant.

Un 60% de les queixes querep el Síndic de greuges no pre-senten irregularitats i el 40%que en presenten normalments’acaben solucionant a favordel ciutadà.

Educació | L’Escola Bellaire obre noves instal·lacionsEl centre d’educació especial Escola Bellaire va inaugurar divendres passat les noves instal·lacions

amb l’objectiu de fer un pas endavant en l’atenció a infants i joves diagnosticats de Transtorns de l’Espectre Autista (TEA), a partir del curs vinent. Les noves instal·lacions, dissenyades per

l’arquitecte Enric Terrida, permetran atendre de manera integral 40 alumnes d’entre 3 i 20 anys.

RedaccióCERDANYOLA

7 |

Entrevistalíniavallès 6 juliol 2015

Com valora aquestes prime-res setmanes al capdavantde l’Ajuntament?

Doncs amb molta feina, molt il·lu-sionats i fent-nos la idea que és uncanvi de ritme en l’àmbit personal ide projecte col·lectiu. Estem aterrant,però tenim molt bones vibracions.

Es van quedar a 28 vots de supe-rar el PSC. A Barberà i a Ripollet laciutadania també ha apostat pelcanvi. Què està passant al VallèsOccidental?Segurament això s’explica per unadinàmica de trencament de moltagent amb el règim que ens hem tro-bat. En el cas del Vallès, a més, tam-bé ha influït una feina de formiguetaque s’ha fet durant molts anys. De to-tes maneres, hem de seguir treba-llant, perquè el fet que tinguem unnou rol no implica que deixem de serel que érem.

CiU va donar suport a la seva in-vestidura. No és un fet estrany sa-bent les diferències ideològiquesque tenen?Nosaltres pensàvem que era im-portant treballar per guanyar els votsper a la investidura i ens vam posard’acord en una sèrie de prioritats. Su-poso que CiU estava en la dicotomiade la continuïtat dels mateixos o quehi hagués un canvi que no acabavade ser el que els agradaria, i final-ment vam arribar a un acord.

Vostè ja ha dit que l’entrada d’ERCal govern és una prioritat. Comvan les negociacions?De moment no donen fruits i con-tinuarem treballant per aconseguir-ho. Tant ells com nosaltres volíem uncanvi a la ciutat per transformar lesformes de fer política i, per això, crecque arribarem a un acord que enspermeti treballar com un govern

que vol transformar la ciutat i no comun govern de dos grups.

Una altra de les seves prioritats éscrear espais de participació.Aquest és el primer pas per can-viar les formes de fer?És un dels passos per aconseguir-ho,però no l’únic. La gent no hauriad’haver perdut mai el poder. Per això,s’han de treure les decisions dels des-patxos i traslladar-les a la ciutadania.És molt important que els processosde participació no serveixin per es-gotar la gent, sinó que tinguin un re-sultat real i palpable. No podem ferparticipar la gent per després deixarles decisions en un calaix com haviapassat fins ara.

El PSC diu que el seu és un governfeble. Què en pensa?És l’única cosa que tenen a dir aramateix. Entenem que forma part delseu joc polític i demostrarem que in-dependentment de la valoracióque facin serà un govern que tindràidees i que podrà tirar endavant co-ses, perquè s’haurà de posar d’acordamb altres grups. També esperemque ells no tinguin una posició d’es-tar contínuament oposats a tot,simplement perquè ells no esti-guin a l’alcaldia, sinó que tinguin pro-postes constructives per millorar laciutat.

Per tant, comptaran amb el PSCper prendre decisions?Si hi ha predisposició per la seva partd’arribar a acords, no hi veiem in-convenient. Nosaltres no som sec-taris i tothom que vulgui apostar per-

què hi hagi un canvi, que és el queha demanat la ciutadania, serà ben-vingut. Quan érem a l’oposició nose’ns escoltava, nosaltres no tindremla mateixa postura.

El PP exigeix que l’Ajuntament espersoni en el cas Altis com a acu-sació particular. S’ho han plan-tejat?Ens ho hem plantejat i s’estan fent in-formes per veure quina fórmulas’haurà de seguir. De totes maneres,la personació no ha de tenir un ob-jectiu propagandístic, sinó veureque ha passat i si l’Ajuntament deCerdanyola està perjudicat.

Una de les seves primeres reu-nions ha estat amb els veïns deSerraperera i el Turonet per par-lar de les antenes de telefonia.Què han decidit?La situació és prou complexa per lamanca d’instruments que tenen elsajuntaments per poder donar so-lució immediata a aquesta proble-màtica, però hem decidit que s’o-bririen vies de diàleg amb l’empre-sa que actualment està posantaquestes antenes. A més, creiem queseria bo arribar a algun acord entrel’Ajuntament, les companyies i la ciu-tadania que ens permeti establirquins són els emplaçaments ade-quats per posar les antenes. L’Ajun-tament està al costat dels ciuta-dans en les seves reivindicacions,però també volem que entenguinquines són les nostres limitacions.

La construcció del macrocentrecomercial al municipi ha estatmolt discutida. L’aturaran?Nosaltres no hi estem d’acord, pen-sem que seria una agressió molt im-portant al comerç local, però ac-tualment aquest projecte està enmans de la Generalitat perquè lescompetències que tenia l’Ajunta-ment li van ser furtades. Així doncs,hem d’estudiar les vies que tenimper incidir-hi i volem que el debatpolític i el marge de decisió es retorni

a l’Ajuntament, perquè és l’espaion la ciutadania pot intervenir.Aquest centre comercial posa en riscel comerç local. Nosaltres pensemque no s’ha de fer i buscarem les for-mes per evitar-ho.

Quines mesures tenen pensadesper ajudar el petit comerç?Intensificar els programes que ja es-tan en marxa i buscar les fórmulesque ens serveixin per posar-lo enigualtat de condicions amb els co-merciants més grans. Pensem queel comerç de proximitat està endesigualtat pel que fa a l’accessibi-litat i tenim algunes idees per solu-cionar-ho però ho hem de negociaramb altres forces polítiques.

Tenen pensat un pla de xoc perajudar les famílies més necessi-tades?Sí, l’èmfasi principal el volem posar enles polítiques socials i d’ocupació. Toti això, hem de ser conscients que te-nim els Serveis Socials que tenim i, sino els modifiquem, és complicatpoder abordar els problemes. En totcas, garantim que hi haurà els recur-sos per poder atendre les situacionsde màxima emergència, apostar perpolítiques de regeneració d’ocupaciói garantir que la feina de les empre-ses del tercer sector podrà cobriraquestes necessitats més bàsiques.

I pel que fa als desnonaments,què faran per combatre’ls?Fins ara se n’han aturat molts i ma-lauradament no ha estat gràcies a les

administracions públiques, sinó a lapressió ciutadana. Des de l’Ajunta-ment donarem tot el suport que pu-guem i farem tot el possible peraturar-los, però entenem que unajuntament per si sol no pot parar undesnonament. Per descomptat, do-narem suport a entitats com la PAHque en aquests moments ho estanaconseguint.

Hi haurà municipalització delsserveis públics?Treballarem perquè així sigui i, so-bretot, pensant en l’interès general,perquè hi hagi una forma més efi-cient de gestionar els recursos pú-blics i perquè pensem que es potprestar un servei millor. És cert quecreiem que alguns serveis són mésinteressants de municipalitzar quealtres, però no ens tanquem a cap.

Estem parlant dels serveis d’aiguai neteja, per exemple?Estem parlant dels serveis que po-den tenir un impacte en el conjuntde la ciutadania i aquí també hi haincloses l’aigua i la neteja. Però ho vo-lem fer bé, per ser més eficients i ofe-rir un servei millor a la ciutadania i mi-llors condicions laborals als treba-lladors.

Vostè va dir que el 27S no era unade les seves prioritats.Com a alcalde seré lleial a aquestprocés d’autodeterminació, per-què vull que la gent pugui decidirquin ha de ser el marc polític i ins-titucional en el qual vol viure.

“Quan érem a l’oposició nose’ns escoltava: nosaltres notindrem la mateixa postura”

“No podem fer

participar la gent per

després deixar les

decisions en un calaix”

Perfil | Informàtic i activista socialInformàtic i portaveu del grup municipal de Compromís per Cerdanyola fins al 2013,

l’activitat política de Carles Escolà no es redueix només a l’àmbit institucional, ja que ha tingut un paper molt significatiu en moviments socials com la lluita per la sanitat pública, les

vagues generals dels darrers anys, contra el deute, l’especulació i la privatització a Cerdanyola.

Carles Escolà / alcalde de Cerdanyola

Carles Escolà ens rep només unes setmanes després d’haver estat investit alcalde i en la primera entrevista que concedeix a un mitjà de comunicació. Remarca la seva intenció de formar govern amb ERC i ens explica quines són

les primeres actuacions que té pensades fer per millorar Cerdanyola.

Pamela MartínezCERDANYOLA

6 juliol 2015

Barberà| 8

líniavallès

Avui es posa punt final als qua-tre dies de Festa Major de la ciu-tat. Espais com el destinat a lesentitats, les instal·lacions espor-tives, així com diverses places iparcs de la ciutat han esdevingutalguns dels escenaris que hanacollit un programa preparat iorientat a tots els col·lectius de laciutat que un any més ha comp-tat amb la participació de multi-tud d’associacions culturals, ju-venils i esportives del municipi.

El tret de sortida es va donardivendres passat amb el tradi-cional pregó, que enguany vaanar a càrrec de la presidenta delsparadistes del Mercat Onze deSetembre, Carme Balaguer, quecommemoren el desè aniversa-ri de l’associació.

Com no podia ser d’una altra

manera, un any més, els diablesi els gegants han estat uns delsprotagonistes de la festa. Però lacita també ha comptat amb dan-ses d’arreu del món, diferents tor-nejos, jocs d’aigua, concursos imolta música.

Pel que fa les fires, la FestaMajor ha comptat amb la FiraFora Stock, la Fira Hippie, la del

Disc i el Col·leccionista i el Mer-cat Ecològic.

Durant tota la tarda d’avui espodrà gaudir dels concerts de laMarabunta de Gillem Albà i TheAll in Orquestra. La Festa arriba-rà a la seva fi amb la BatucadaBrincadeira i el Castell de focsd’artifici que es portarà a terme ados quarts d’onze al Parc Central.

Un dels moments de la Festa Major. Foto: Ajuntament

Barberà viu quatre dies de FestaMajor plens d’activitats

» Moltes entitats culturals i esportives s’han sumat a la celebració» El punt final el posarà aquest vespre el castell de focs d’artifici

Polèmica pel canvi de funcionsd’un periodista de la ràdio

COMUNICACIÓ4El canvi defuncions laborals del presentadordel programa Barberà al dia,Lluís Ricart, de la ràdio munici-pal de la ciutat ha encetat unagran polèmica en aquest inici demandat. Segons el periodista,el nou govern va decidir apartar-lo dels micròfons de la ràdio demanera unilateral.

L’alcaldessa, Sílvia Fuster, endeclaracions a Línia Vallès, afir-ma que el canvi de funcions de Ri-cart es deu a una “reestructuracióde l’organització per millorar iperfeccionar el projecte de l’e-missora” i remarca que vol “seguircomptant amb ell perquè és ungran professional”, però Ricart

considera que apartar-lo “de ma-nera fulminant no és reestructu-rar l’organització de la ràdio, sinóuna acció de persecució personalper diferències polítiques i noper manca de professionalitat”.

Des de Junts per Barberà,possibles socis de govern de Fus-ter, ja han demanat la rectificacióde l’alcaldessa i el Sindicat de Pe-riodistes de Catalunya reclamaque Ricart sigui restituït en les se-ves funcions i que sigui una di-recció del mitjà elegida per ma-joria qualificada la que establei-xi els criteris de la programació deRàdio Barberà i en decideixi elscontinguts i les persones que laduran a terme.

FESTA4Més de 800 personesvan participar en la festa delHoli de Barberà, organitzadaper una vintena de joves de pri-mer de batxillerat de l’institut LaRomànica.

El Holi és el resultat de laparticipació d’aquests joves enel pla educatiu i participatiuimpulsat per l’Espai Jove LaRoma i el servei socioeducatiuper adolescents El Forat. Durantmesos, els joves han realitzat di-ferents reunions i organitzats en

comissions han assumit res-ponsabilitats i han treballat peraconseguir tirar endavantaquesta festa.

Des de l’Ajuntament asse-guren que aquest primer Holi dela ciutat “ha estat un èxit, tant pera la ciutadania com per a aquestgrup de joves que ha après la im-portància d’implicar-se i orga-nitzar-se per tal de dur a termeuna activitat que els motivi”.

El Holi és una festa impor-tada de l’Índia que simbolitza la

integració i la igualtat entre lespersones. La música i els ballsvan amenitzar la jornada, a l’es-pera del llançament del gulal, lapols de colors que dóna peu a lacatarsi col·lectiva.

El Holi se celebra a l’Índiaper donar la benvinguda a la pri-mavera i pretén ser un cant al’optimisme, l’amistat i la ferti-litat de les persones. En el cas deBarberà, els organitzadors hanpreferit esperar a l’estiu per por-tar a terme aquesta festa.

Joventut | Un estiu ple d’activitats a la ciutatTallers, màgia, dansa i esports són algunes de les propostes de les quals podrà gaudir el

jovent de Barberà durant aquest estiu. Un any més s’ha posat en marxa el programad’activitats Estiu Jove 2015. Enguany, com a novetat, el jovent que participi en les

competicions podrà aconseguir diferents premis. El programa durarà fins al 25 de juliol.

RedaccióBARBERÀ

El ‘Holi’ omple de color la ciutat

Moment del llançament de la pols de colors. Foto: Jordi Verges Delcan

9 |

Entrevistalíniavallès 6 juliol 2015

Què n’espera d’aquesta le-gislatura que acaba decomençar?

De moment no podem parlar depacte de govern perquè encara nohem arribat a un acord, però esperoque en aquesta legislatura pu-guem treballar còmodament pel béde la ciutadania i per tirar endavantels programes electorals delsequips que formem govern.

Quina diferència notaran els ciu-tadans amb vostè d’alcaldessa?Això potser no ho hauria de dir jo,però si he de destacar alguna cosa,és la proximitat. Els ciutadans tro-baran en mi una veïna més de Bar-berà.

Tant a Cerdanyola com a Barbe-rà i Ripollet el PSC ha perdutl’alcaldia. Per què creu que hapassat?La ciutadania ha volgut transmetrela idea de canvi, però no crec que si-gui perquè uns ho han fet bé i altresmalament, sinó per un conjunt demotius com que hi ha partits quefeia molts anys que eren al governi que la gent està cansada de la si-tuació que s’està vivint a tot el país.La suma de tot plegat ha provocataquests resultats electorals. Jo tam-poc estic a favor que un mateix par-tit estigui molts anys al govern, per-què veig la política com un temps deservei a la ciutadania.

Això significa que vostè s’ha po-sat un límit de mandat?Per ara no, però si he de ser franca,el meu pensament és que la polí-tica s’ha de veure com un servei alpoble, no perquè hagis d’agafar vi-cis, sinó perquè és bo que entrin no-ves maneres de fer i de mirar la ciu-tat. No veig un lloc polític comuna plaça que et treus per oposició.

El PSC va dir que els havien exclòsde les negociacions per al pactede govern. És cert? Jo no tinc aquesta sensació. A mise’m va demanar venir a parlaramb el llavors equip de govern,vam dir que traslladaria el contin-gut de la reunió al partit i, si era ne-cessari, diríem alguna cosa. Comque no va ser necessari, no vam dirres. Nosaltres no els vam excloure,simplement no era necessari tornara parlar.

La preocupa l’oposició que puguifer el PSC?Em preocuparia que fes una opo-sició incorrecta. Com qualsevolpartit, el PSC ha d’estar al servei del

poble. Per tant, confio que conti-nuarà contribuint pel bé del conjuntde la ciutadania.

Per tant, a l’hora de prendre de-cisions al Ple, la porta està ober-ta a tots els partits...Evidentment, tothom ha de poderexpressar-se i, des del posiciona-ment del seu partit, ha de poder direl que pensa. Crec que s’ha d’es-coltar tothom. Per tant, si la idea ésbona per a la població, que mésdóna que vingui de l’oposició! Noestem aquí per fer una guerra en-tre partits, sinó per treballar per laciutadania.

El periodista Lluís Ricart diu quel’han apartat dels micròfons dela ràdio municipal. Quina és laseva versió dels fets?La cap de comunicació i imatge i elcap de recursos humans es van reu-

nir amb ell i els seus companys i elsvan explicar aquesta mena de re-organització i, en concret, a Ricartse li va dir que volíem comptar ambell perquè organitzés tota la pro-gramació de la ràdio. De tota ma-nera, vull que quedi clar que és unamodificació que permet el seucontracte i no se li ha alterat ni el sa-lari ni les condicions laborals.

Quan ho explicava Ricart, dona-va la sensació que era un càstig...Cadascú pot viure els canvis com vo-luntàriament vulgui. Un càstig seriaque se li rescindís el contracte, quehagués de fer activitats que no to-quen, que se li abaixés el sou... Peròno s’ha fet res d’això. Per tant, no ésen absolut un càstig i tampoc una si-tuació definitiva. M’agradaria que Ri-cart entengui que volem comptaramb ell perquè té molta experièn-cia i pot aportar molt al servei de co-municació. Simplement se li ha fetun canvi de funcions que també sónmolt vàlides i necessàries.

Quines són les mesures més ur-gents per a la ciutat?Jo vinc del món sanitari i sé dife-renciar molt bé entre la urgència il’emergència. Per això, es podria dirque l’emergència a Barberà és eltema dels casals d’estiu per als in-fants i la urgència és formar l’equipde govern i fer una auditoria per sa-ber quina és la situació que tenimi poder començar a treballar.

Faran algun pla de xoc per ajudarles famílies més necessitades?Aquest tema és un àmbit d’emer-gència. El benestar social de lespersones és una prioritat per a no-saltres i un tema que vull seguir desde la primera línia, perquè no pot serque al segle XXI hi hagi gent dormintal cotxe o nens que no tenen un platper menjar. Si no podem fer una pla-ça perquè necessitem els dinersper benestar social, ho explicarema la ciutadania i estic convençudaque ho entendrà perfectament.

Aquest estiu hi haurà menja-dors per als nens de les famíliesmés desafavorides?Aquest estiu ens ho hem trobatuna mica tot muntat. A hores d’ara,l’antic equip de govern ja tenia pre-parades moltes coses. Hem de saberquè s’ha fet fins ara i intentar solu-cionar situacions d’urgència quepuguin aparèixer tant de menjadorsescolars a l’estiu com de casals.

Vostè va prometre que abaixariales assignacions als partits polí-tics un 20%. Què cobrarà l’alcal-dessa?No tinc cap inconvenient en dir-ho,perquè els sous dels polítics són pú-blics i no tinc cap intenció d’ama-gar res, però em reservo a dir-homés endavant per respecte a les ne-gociacions que estem portant a ter-me. És cert, però, que complirem elprevist. Baixarem l’assignació i elssous als polítics el 20%, una mesu-ra en la qual s’inclou el sou de l’al-caldessa.

Vostè va dir que reduiria el deu-te municipal que ara està en uns23 milions. Com ho farà?En aquest cas tampoc voldria aven-turar-me a dir res abans de l’auditoriaque ens donarà les directrius quehem de seguir, tot i que tenim unaidea d’on podem estalviar i d’on no.

Quines mesures tenen pensa-des per ajudar el petit comerç?A mi m’agrada molt comprar al pe-tit comerç i crec que se l’ha de cui-

dar. No sé si ho puc dir encara, peròtenim la idea de crear una marcaBarberà per potenciar els produc-tes del petit comerç.

Hi haurà ampliació del Baricen-tro?Fa molt de temps que hi ha con-verses sobre això. Crec que, de mo-ment, és un tema que està aturat ija veurem que passa. El que és certés que Baricentro és el centre co-mercial més antic de tot Espanya i,com a tal, també se’ls ha de donarsuport, però l’ideal és que hi hagi unequilibri entre els dos tipus de co-merç i que puguin conviure.

A Sabadell s’han començat aaturar els desnonaments. Vostèsquè tenen previst?Nosaltres treballarem conjunta-ment amb la PAH en situacions decrisi. Malauradament, no podremfrenar tots els desnonaments, ésevident. Però si un desnonamentés inevitable, almenys donaremuna solució momentània als afec-tats. No deixarem ningú al carrer,això segur.

Barberà ha de jugar algun paperen el procés sobiranista?Barberà ha de respectar el quecada partit polític a títol individualvulgui fer. Com a alcaldessa nofaré res que no sigui dins del mar-ge de la legalitat, encara que res-pecto la voluntat de cada partit po-lític a títol individual. Ens hem de re-gir per les lleis, ens agradin o no.

“No estem aquí per fer unaguerra entre partits, sinóper treballar pel poble”

“Volem crear una

marca Barberà

per potenciar

el petit comerç”

Perfil | Infermera i compromesa amb el pobleInfermera pediàtrica de professió, Sílvia Fuster està afiliada al PCPB des dels inicis de la formació,

per la qual ha lluitat fins a aconseguir liderar el govern de Barberà. Propera i empàtica, compren perfectament els problemes dels ciutadans, però on més destaca és en la seva capacitat de treball. Els

seus companys de partit diuen que és “incansable”, una característica que té quatre anys per demostrar.

Sílvia Fuster / alcaldessa de Barberà

Sílvia Fuster ens rep quan encara segueix negociant per aconseguir un acord degovern. Amb ella parlem d’això, dels petits conflictes que ja s’han produït en elsprimers dies de mandat i de les mesures que té pensades per fer de Barberà,

com ella diu, una ciutat “més justa, inclusiva i participativa”.

Pamela MartínezBARBERÀ

6 juliol 2015

Ripollet| 10

líniavallès

La Plataforma per la Sanitat Pú-blica denuncia que els centres sa-nitaris de Ripollet pateixen greusdificultats per poder prestar unservei de qualitat als ciutadans.

Segons la plataforma, “lescontínues retallades del pressu-post de Salut han provocat que lasituació a Ripollet sigui insoste-nible”. Des de la plataforma as-seguren que en els últims anys elstres centres de salut de la ciutathan perdut quatre metges, cincinfermeres, un auxiliar d’infer-meria i 10 administratius.

Els professionals dels cen-tres afirmen que no se senten de-fensats per la direcció, cosa quefa un any va provocar que sig-nessin un escrit adreçat als seusresponsables explicant la situa-ció. Com que diuen que no han

rebut les respostes adequades, lallataforma assegura que “moltsmetges que havien treballat du-rant anys a Ripollet han sol·lici-tat el canvi de lloc de feina”, laqual cosa, conjuntament amb laprecarietat dels contractes delsmetges substituts i la irregular co-bertura de les baixes de llarga du-rada, fa que hi hagi un recanvi

continu de metges de capçaleraque “de cap manera afavoreix l’a-tenció als pacients”.

L’alcalde, José María Osuna,assegura que intentaran parlaramb la Generalitat i seguir en lamateixa línia que la plataforma,perquè “no podem permetre queRipollet pateixi aquesta defi-ciència en matèria sanitària”.

Denuncien deficiències als centres sanitaris de la ciutat. Foto: Arxiu

Denuncien deficiències alscentres sanitaris de la ciutat

» La Plataforma en Defensa de la Salut Pública assegura que Ripolletha perdut quatre metges, cinc infermeres i 10 administratius

Francesc Roset deixa de ser elpresident de la Creu Roja localRELLEU4El president del Co-mitè de Direcció de la Creu Rojaa Ripollet, Cerdanyola i Montca-da, Francesc Roset, ha decidit pas-sar el relleu de la presidència auna altra persona. El seu comiatarriba després d’ocupar el cà-rrec, voluntari i sense cap retri-bució econòmica, durant 16 anys.El seu substitut serà SantiagoMorera.

Roset suma, a més, 28 anysde voluntari a l’Assemblea Co-marcal de la Creu Roja, una tas-ca que continuarà realitzant,però lluny ja de la primera línia.Durant aquests 16 anys de pre-sidència de Francesc Roset, la

Creu Roja s’ha anat adaptant alscanvis i necessitats socials, es-pecialment agreujades amb la cri-si econòmica dels darrers anys.

L’organització ha crescut entots els aspectes. Ha duplicat elnombre d’ajuts, que han passatde 1.000 ara fa 16 anys als 2.400actuals, i també ha augmentat elnombre de socis, d’uns 200 apràcticament 500. El pressu-post ha viscut un incrementconstant en aquests anys i s’hapassat d’uns 100.000 euros a gai-rebé dos milions d’euros. Això hapermès fer nous projectes i ac-tualment la Creu Roja localafronta uns 40 projectes anuals.

SUCCESSOS4Dues serps s’haninstal·lat al parc M. Lluïsa Galo-bart. A començaments del mes dejuny, un veí del barri Maragall vaveure dues serps que habitaven alparc. Des de llavors, s’han produïtaltres albiraments, provocant lacuriositat i, en alguns casos, la pordels vianants. Aquest fet es va po-sar en coneixement de la regido-ria de Medi Ambient de l’Ajun-tament fa uns dies i els tècnics vanvisitar el parc, amb la companyiad’agents forestals per veure de

quins rèptils es tractava. En el mo-ment de la visita no es van poderveure aquests animals però, perla descripció que van efectuarels veïns, es tracta amb molta pro-babilitat de dos exemplars deserp blanca (Rinechis scalaris),una d’elles d’un metre i mig delongitud. Aquests rèptils tenen elcap petit i el morro agut que s'a-llarga més que la mandíbula. Elcolor de fons és grogós. És una es-pècie que es reprodueix per ousi s’alimenta de mamífers de peti-

ta mida, que caça preferentmenta la nit.

Des de Medi Ambient asse-guren que aquestes serps “són in-ofensives” i recorden que estanprotegides per la Llei de Protecciódels Animals. Per això, si unapersona es troba amb algun delsdos exemplars, s’ha de posar encontacte amb la regidoria de MediAmbient de l’Ajuntament o ambel Cos d’Agents Rurals, que pro-cediran a retornar aquests exem-plars al seu hàbitat natural.

Indústria | El Martinet registra la plena ocupacióL’Institut Català del Sòl (Incasòl) ha anunciat que les 12 naus industrials del sector El

Martinet ja estan llogades. L’empresa pública assegura que la instal·lació d’empreses enaquesta zona suposarà la creació de 61 llocs de treball directes. L’Incasòl ha finalitzat

en menys d’un any la comercialització d’unes naus que estan totalment equipades.

RedaccióRIPOLLET

Dues serps al parc Lluïsa Galobart

11 |

Entrevistalíniavallès 6 juliol 2015

Vostès han guanyat les elec-cions després de 30 anys degoverns socialistes. Com

s’ho explica?Evidentment, en un èxit tan im-portant no hi ha una única causaque ho pugui explicar tot. Crec que,per una banda, ha estat perquè lagent estava cansada de tants anysde govern dels mateixos, que amés havien tingut formes moltallunyades de la ciutadania i, per unaaltra, perquè des de la nostra can-didatura hem fet molt bona feina.

A Cerdanyola i a Barberà hi ha go-verns similars al seu. La societatvallesana està canviant?Sembla que sí i ens alegra moltíssimque tant a Barberà com a Cerdan-yola, Montcada i Sabadell s’haginproduït uns canvis tan importants,perquè crec que ens podrem en-tendre i fer pinya a l’àrea metropo-litana, on se’ns obre un ventall depossibilitats que abans no hi era.

Quina diferència notaran els ciu-tadans amb vostè com a alcalde?Sobretot un canvi en les formes. Se-rem molt més propers i, tot i que sa-bem que segurament no podremsatisfer tot el que ens demanin elsciutadans, perquè és pràcticamentimpossible i perquè tenim unes li-mitacions, farem el que faci falta peraconseguir-ho. Sortirem dels des-patxos, estarem al carrer i farem méspartícips tant els veïns com les en-titats, perquè només amb una ciu-tadania activa, forta i que sigui exi-gent amb el govern podrem asso-lir part dels reptes que tenim.

Tot això és el que vostès consi-deren capgirar Ripollet?Sí, és la part més important. Això ideixar d’estar en connivència ambles grans empreses de serveis i amb

certes immobiliàries que a Ripolletsempre han tingut molt de poder.

Al Ple d’investidura, el PSC va dirque vigilaria que complissin totesles promeses electorals. El preo-cupa l’oposició que puguin fer?Per a mi, la por, si es pot dir així, ésdecebre les expectatives de canvique han posat els ciutadans en no-saltres i m’alegra que el PSC diguique ens vigilarà, perquè la seva fei-na és fiscalitzar la feina del govern.

Vostès han dit que volen fer uncanvi en la gestió. Ha estat dolentala que ha fet el senyor Parralejo?Nosaltres sempre hem dit que ha es-tat un govern mediocre, força in-

operant i passiu, i volem canviar-ho.Malgrat que encara no hem fet mo-dificacions gaire fortes a les regido-ries, perquè primer volem tenir un co-neixement de com està funcionantl’Ajuntament, preveiem que cap a fi-nals d’any hi haurà reestructura-cions.

Per començar ja han creat la re-gidoria de polítiques de lesbianes,gays i transexuals. Volen donarexemple a la resta de municipisamb aquesta iniciativa?Sí, per descomptat. Fa anys quetreballem amb diferents entitatsperquè creiem que és important perfer les primeres passes en aquestatasca. Hem estat explícits ambaquesta regidoria perquè té un ele-ment simbòlic, però també perquèens dóna més forces per fer políti-ques substantives, perquè la gent enparli i per ser referents. És important

que l’Ajuntament posi totes les einesque hi ha per combatre aquestes dis-criminacions.

A més d’aquests canvis, hi hauràauditoria a l’Ajuntament?Sí, volem que n’hi hagi, perquèpensem que hauria de ser una exi-gència democràtica per un temad’higiene municipal. Un cop la tin-guem, explicarem els resultats ambtotal transparència a la ciutadania.

Eliminar la brutícia i les pudors delpoble són la seva prioritat?Sí, i uns dels problemes que més pre-ocupa la gent. Pel que fa a la brutíciaens volem posar aviat a parlar ambl’empresa concessionària, Urbaser,per veure que s’està fent, en quinescondicions estan els seus treballadors,quantes hores fan, quant personal te-nen i quins protocols segueixen.Pensem que aquesta brutícia respona unes retallades que hi ha hagut enel servei de recollida, però a més nocompartim el model de gestió per-què apostem per la municipalització.No pot ser que hi hagi una empresaque s’estigui lucrant i no compleixiamb les seves funcions.

Quines municipalitzacions tenenpensades?Tenim un llistat de tots els contrac-tes externalitzats, quins serveis ofe-reixen, quins diners mouen, la qua-litat i l’any de finalització del con-tracte i a partir d’aquí estem establintprioritats de recuperació dels serveis.En principi, però, les nostres priori-tats són el servei de l’aigua, que téun contracte que acaba l’any 2016,i el servei de neteja d’equipaments.També voldríem municipalitzar la re-collida de residus, però és un serveimés complicat i no sabem fins a onpodrem arribar.

Durant els darrers mesos hi ha ha-gut una important polèmica ambl’Ecoparc 2. Vostès aposten pertancar-lo?Nosaltres no compartim el model de

gestió de residus que fa l’Ecoparc,perquè tampoc compleix la missióque ens van dir. De nou, es tornena lucrar i a treure beneficis les ma-teixes empreses que controlen el ne-goci dels residus, però sense donarsolucions reals a aquesta qüestió.Nosaltres volem que es tanqui, peròsabem que no és un procés fàcil, per-què l’Ajuntament no en té compe-tències. Volem un altre model degestió que redueixi i tracti els residuscom cal i és un tema que ja estemtreballant.

Faran algun pla de xoc per ajudarles famílies més necessitades?Pel que fa a aquest tema hi ha unafalta de diàleg entre Serveis Socialsi entitats. Nosaltres volem posar enxarxa els coneixements que tenende les diferents realitats Creu Roja,Càritas, la PAH, l’associació d’aturatsdel municipi i la regidoria de ServeisSocials per conèixer les necessitatsdel poble i a partir d’aquí veurecom s’ha de reformular la feina ques’ha de fer.

Per tant, volen donar un paperprotagonista a aquestes entitats?Les entitats ja són protagonistes, per-què fan una feina boníssima en elsseus àmbits i l’Ajuntament ha decomptar amb elles.

Sabadell ja ha començat a aturarels desnonaments. Vostès quètenen pensat fer?Estem en contacte amb la PAH desde fa temps i sempre que ha calgut

els hem donat el nostre suport.Aquest mes ens reunirem amb ellsper veure com abordem la proble-màtica, però tenim pensat fer unaoficina municipal de l’habitatge, onhi hagi algun tècnic de l’Ajunta-ment per tractar aquests temes. Amés, també volem parlar amb les en-titats bancàries.

Ripollet estarà al mapa del trans-port públic a partir d’ara?Realment és un tema escandalós.El regidor de Mobilitat ja s’ha posata treballar i parlarem amb les em-preses que hi operen per veure quefem. Estem pensant a fer un estu-di de les necessitats dels ciuta-dans i, tot i que una vegada més notenim competències, volem parlaramb la Generalitat i Foment per tro-bar solucions.

Quin paper tindrà a partir d’ara Ri-pollet en el procés sobiranista?Jo sóc independentista, però entot cas el que ha de fer l’Ajuntamentés posar-se al servei de les reivindi-cacions que expressin els seus ciu-tadans i, en aquest sentit, sóc moltconscient que Ripollet no és unpoble independentista. Nosaltres vo-lem assegurar que hi hagi un debatdemocràtic sobre aquest tema icrec que és clau lligar el discurs dejustícia social amb el d’alliberamentnacional, però sóc l’alcalde de totsels ripolletencs. Per tant, per molt in-dependentista que sigui, no impo-saré a ningú decisions que no com-parteixi la majoria dels ciutadans.

“Només amb una ciutadaniaforta, participativa i exigentpodrem assolir els reptes”

“El tema del transport

públic és realment

escandalós. Ja ens

hi hem posat”

Perfil | Politòleg i professor a la UABPolitòleg i professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona, José

María Osuna només ha conegut governs socialistes a Ripollet fins que ell ha aconseguitcanviar el color polític del govern. Des de 2011 és regidor de Compromís per Ripollet i des

de novembre de 2013 el conseller comarcal de les Candidatures Alternatives del Vallès.

José María Osuna / alcalde de Ripollet

El nou alcalde de Ripollet, José María Osuna, ens rep al seu despatx per parlarsobre els principals reptes que se li presenten aquesta legislatura. Entre

les mesures destacades que vol portar a terme hi ha la municipalització dels serveis públics i augmentar la participació tant de ciutadans com d’entitats.

Pamela MartínezRIPOLLET

6 juliol 2015

| 12

líniavallès

Comerç

Barberà va viatjar en el tempsdurant dos dies. Durant el cap desetmana del 13 i el 14 de juny, laplaça del Mil·lenari va traslladar-se a l’Edat Mitjana per celebrarel 17è Mercat Medieval.

La plaça va acollir més d’unavintena de paradetes d’artesans,que elaboraven davant delsclients productes de l’època, compeces de roba, aliments i ar-mes. A més, els visitants van po-der gaudir de les lluites de ca-vallers que van representar elgrup de joves La Orden del Ol-vido, i de diferents representa-cions teatrals.

A més, com a novetat enaquesta 17a edició del Mercat, vatornar a participar en la festal’Associació de Veïns i Veïnes LaRomànica. Aquesta entitat va

tornar a instal·lar la seva carpaa la plaça, i durant els dos dies vaoferir a tots els assistents tots elsàpats i les begudes tradicionalsde l’època.

També es van organitzar ac-tivitats per als joves, com tallersde pintura i passejades en ruc, undels transports més utilitzats enaquella època.

Com ja és habitual, el MercatMedieval també va comptar ambles visites comentades de l’Es-glésia La Romànica, que orga-nitza l’Associació d’Història deBarberà en col·laboració ambla Parròquia de Santa Maria.Així, el públic podia conèixer afons aquest edifici i les seves pin-tures romàniques del segle XII.

Les llutes de cavallers van ser un dels plats forts del Mercat. Foto: Ajuntament

La plaça del Mil·lenari de Barberàes remunta a l’Edat Mitjana

» El Mercat Medieval va reunir una vintena de parades d’artesans» El grup de joves ‘La Orden del Olvido’ va simular lluites de cavallers

Cerdanyola Comerç busca‘enganxar’ encara més clientsCERDANYOLA4Per tal de con-tinuar fidelitzant clients, Cer-danyola Comerç i Serveis im-pulsa la campanya Enganxa’t alteu comerç, una iniciativa quepretén crear vincles encara mésforts entre els seus establimentsassociats i els compradors.

Des del passat 18 de juny,tots els comerços vinculats re-parteixen cartilles als seus clientsperquè les completin amb deuenganxines que s’aconseguei-xen amb les compres.

Un cop aquests cupons s’hancompletat, cal dipositar-los a labotiga on s’ha fet la darreracompra per participar en un

sorteig de quatre lots de pro-ductes valorats en 1.000 euros.

El president de l’associació,Xavier Olivé, va assegurar que lainiciativa funcionarà i que volenmostrar que “el comerç localurbà és la millor opció per trac-te, proximitat, confiança, co-neixença i accessibilitat”.

Tots aquells que vulguin par-ticipar en aquesta loteria tenentemps d’omplir les cartilles finsal dia 12 de setembre. El sorteiges farà durant la setmana se-güent, i els guanyadors podranrecollir el seu premi en una fes-ta que es farà a la plaça de les Al-zines el dia 19 de setembre.

BARBERÀ4El petit comerç deBarberà ha estat molt actiu du-rant el mes de juny. En el marcde la campanya Comerç bdV2.0, es van organitzar dues granssesions anomenades Cafè delComerç I love my businessen lesquals es facilitaven les eines perpotenciar el negoci i per poderdonar el salt a la xarxa.

La primera d’aquestes es vacelebrar el passat 10 de juny,quan un expert en retail i inno-vació comercial va donar a co-

nèixer als assistents diferentsrecursos per poder desenvoluparuna fitxa Google My Business,una de les eines de posiciona-ment empresarial més utilitzadesen l’actualitat. Durant aquestamateixa sessió, els participantstambé van poder adquirir habi-litats en altres xarxes socials,com Facebook o Pinterest.

Els que no van poder-hi as-sistir van tenir una segona opor-tunitat, ja que es va organitzar lamateixa sessió el passat 29 de

juny, gairebé tres setmanes des-prés que es fes per primer cop. Aaquesta trobada també hi vananar empresaris del sector del’hosteleria i per això es va par-lar sobre Tripadvisor, una xarxasocial que actualment fan serviruns 50 milions de persones cadames.

Després de l’èxit de les tro-bades que s’han organitzat, lesadhesions a la campanya estaranlimitades temporades fins alpròxim 22 de juliol.

Ripollet | La vila es prepara per a una nit de comerç a la frescaLa ciutat es prepara per a un dia molt especial. Dissabte 11 de juliol els comerços de la

Unió de Botiguers de Ripollet sortiran al carrer al vespre (entre les 8 i les 12), per tal depoder arribar als clients i captar-ne de nous. Un dels plats forts d’aquesta vetllada serà la

desfilada de models, a dos quarts de 10. També s’organitzaran activitats infantils.

RedaccióBARBERÀ

El petit comerç fa el salt a la xarxa

Una de les sessions del ‘Comerç BdV 2.0’. Foto: Ajuntament

13 |

Esportslíniavallès 6 juliol 2015

Després de la desena posicióaconseguida l’any passat, el CFCerdanyola vol continuar crei-xent. Un cop acabada la lliga, lafeina sobre la gespa va minvar,però el treball als despatxos del’entitat no ha parat, i des deprincipis del mes passat estàdonant resultats.

D’aquesta manera, el passat10 de juny el club va anunciar l’a-rribada del primer reforç, l’ex delMartinenc Pitu Plazuelo. El clubtambé ha tancat les incorpora-cions de tres jugadors proce-dents del CE Europa, el defen-sa Víctor Duran, els migcam-pistes Daniel Valderas i el da-vanter Javi Sánchez.

El punta Eric Blasco, quearriba del CD Masnou, l’ex delVillassar Fernando Galeano, el

defensa Aitor Pérez, ex del Lle-fià, o el migcampista Raúl Abad,que arriba de la Guineueta, sónaltres reforços de l’equip.

EL FEMENÍ TAMBÉ ES REFORÇAL’equip sènior femení també pre-sentarà novetats de cara al curs vi-nent. Les vallesanes han aconse-guit tancar la incorporació d’Án-gela Barroso, ex de l’Espanyol.

EL BADALONA, PRIMER RIVALEl passat 30 de juny es va fer elsorteig de la primera eliminatò-ria de la Copa de Catalunya. ElCerdanyola s’enfrontarà al Ba-dalona en un dia que triï el club,però que serà l’1 o el 2 d’agost. Siels de Toni Carrillo derroten elsbadalonins, s’enfrontarien alvencedor de l’eliminatòria entreel CD Masnou i el CF Palamós.

Javi Sánchez és un dels reforços estrella del club. Foto: CFC

Moltes cares noves per al CF Cerdanyola de Toni Carrillo» La feina als despatxos s’ha intensificat per potenciar la plantilla» El CF Badalona, primer rival dels vallesans a la Copa de Catalunya

Final de temporada amb els ‘Rookies Awards 2015’

BARBERÀ4La temporada 2014-2015 ha arribat a la seva fi, i elsRookies van celebrar una granfesta per acomiadar-se fins alcurs vinent.

En aquesta trobada, que es vacelebrar el passat 27 de juny, elclub va tornar a celebrar unanova edició dels Rookies Awards,on tots els equips de l’entitat esreuneixen per fer un sopar de ger-manor i lliurar els premis alsmillors jugadors del curs passat.

El plat fort de la jornada va serel lliurament de premis als millorsjugadors (MVP) de la temporada.Entre aquests hi ha noms comEulàlia Llorensa, Alba Izquierdo,Raul Cozar o Tim Pape delsequips sèniors i Marc Horta, Ale-jandro Mayol o Víctor Llargués deles categories inferiors.

A més, des del passat 25 dejuny, l’equip està celebrant unanova edició del campus d’estiu,que durarà fins al dia 17 de juliol.

Ripollet es torna a mullarper l’esclerosi múltiple

RIPOLLET4La ciutat se suma a lacampanya Mulla’t per l’esclero-si múltiple. Aquest diumenge, lapiscina municipal es tornarà aconvertir en l’escenari de la llui-ta contra aquesta malaltia amb laja tradicional diada solidària.

Cada any, el segon diumengedel mes de juliol, moltes piscinesde tot l’estat organitzen aquestesjornades. Amb aquesta seran 17les edicions que el municipi par-ticipa en aquesta diada públicaper donar suport a la investiga-ció d’aquesta malaltia. Per això,a banda de la jornada en si, a l’en-

trada de l’instal·lació hi haurà unaparada on es podrà adquirir ma-terials i col·laborar en la lluitacontra aquesta malaltia neuro-degenerativa. Com és habitual,també es comptabilitzaran elsmetres que nedi cada persona i eslliuraran diplomes acreditatius.

Les jornades Mulla’t es vancomençar a organitzar fa més dedues dècades, al 1994, de la màde la Fundació per l’EsclerosiMúltiple. En l’actualitat es calculaque unes 46.000 persones estanafectades per aquesta malaltia al’estat espanyol.

Ruipérez i Garrido, del CPACV,medallistes a Sentmenat

CERDANYOLA4Les esportistesdel Club de Patinatge Artístic deCerdanyola del Vallès (CPACV)continuen aconseguint èxits.

Les bones notícies arribendes del Campionat de Barcelonade Figures Obligatòries que es vacelebrar a Sentmenat a mitjansde juny, on el club va obtenirdues medalles. Un total de sis pa-tinadores cerdanyolenques vancompetir en les categories júnior,juvenil, cadet i infantil.

Els metalls van arribar grà-cies a l’actuació de les més vete-ranes. Eva Ruipérez va aconse-guir la medalla d’or, mentre quel’actuació de Valeria Garrido li vaservir per penjar-se el bronze.

En les altres categories, Naia-ra Barranco va ser molt a prop depujar al podi, amb una cinque-na posició en juvenil, mentre queOlga Baro va ser 13a. La cadetRuth Meiriño va acabar 9a, i lainfantil Gemma López, 25a.

Barberà | L’Escola de Futbol Andalucía organitza un torneig de futsalEl passat 27 de juny, l’Escola de Futbol Andalucía va organitzar i guanyar un torneig de futbol

sala de 12 hores que es va disputar a les instal·lacions esportives municipals Elisa Badia. A aques-ta competició s’hi van presentar quatre equips amb uns 50 jugadors. Els amfitrions van aconse-guir emportar-se el campionat després de guanyar la final contra els Empanaos de Cerdanyola.

RedaccióCERDANYOLA

Una imatge de la festa dels Rookies. Foto: BR

| 14Agendalíniavallès 6 juliol 2015

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

40.10010.025

Total 370.700

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25040.100

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

370.700 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DISSABTE 11 DE JULIOL23:00 CERDANYOLA. Concert de la Tea Band.

Concert del grup madrileny en el qual inter-pretaran les seves millors cançons de tota laseva trajectòria musical. Cerdanyola es con-vertirà amb aquest concert en el centre de lamúsica hard blues rock. / Sala Blues.

DIJOUS 19 DE JULIOL20:00 BARBERÀ.Cicle de conferències culturals:

L’exili republicà espanyol.Durant la xerrada esparlarà sobre els espanyols republicans quevan estar interns als diferents camps de con-centració d’Europa. / Casal Can Gorgs.

FINS AL 23 DE JULIOL10:00 RIPOLLET. Exposició Micos de carrer. La

mostra recopila 50 fotografies que fan un re-pàs a cinc anys d’actuacions i activitats de l'en-titat. A més, s’inclou un documental sobre laformació de batucada. / Centre Cultural.

DILLUNS 6 DE JULIOL10:30 CERDANYOLA. Les pensions estan ga-

rantides al nou país? Xerrada a càrrec d’en PacoMartínez, membre de la sectorial de jubilatsde l’ANC, a més de membre de SÚMATE perexplicar quina és la viabilitat econòmica deles pensions si Catalunya assoleix la inde-pendència. / Sala 22 de l’Ateneu.

FINS AL 14 DE JULIOL10:00 RIPOLLET. Curs d’estiu de català. Sessions

inicials per aprendre a parlar català. Lesclasses tindran una durada de dues hores i esfaran de dilluns a divendres. Les inscripcionses faran al Centre Cultural. / Consorci per a laNormalització Lingüística.

DISSABTE 22 DE JULIOL18:00 BARBERÀ. Guerra d’aigua. Divertida

guerra d’aigua en la qual els diferents parti-cipants lluitaran amb l’única arma de l’aigua.Activitat pensada per passar millor les altestemperatures de l’estiu. / Espai Jove La Roma.

DIUMENGE 26 DE JULIOL11:00 CERDANYOLA. Jugatecaambiental. Espai

lúdic i educatiu on es pot gaudir de diversesactivitats: jocs, tallers ambientals o itinerarisguiats pel Parc del Turonet. / Parc del Turonet.

DIMECRES 15 DE JULIOL21:00 CERDANYOLA. Partit de futbol pro Banc

d’Aliments. Tercera edició del Solidaris FC. Comcada any es recollirà aliments que es porta-ran al Banc d’aliments de la ciutat. S’esperasuperar el 178 kg de l’any passat. / Camp defutbol les Fontetes.

CULTURA INFANTIL ESPORTSTALLERSEXPOSICIONS

RIPOLLET. Concurs emmarcat dinsles festes del barri de Sant Andreu, enel qual tots els infants que vulguin po-dran mostrar les seves habilitats ar-tístiques i mostrar els seus millors di-buixos als veïns. Activitat dirigida a in-fants de totes les edats. / Parc NorbertFusté.

Concurs de dibuix infantilDs. 11 de juliol a les 11:00

CERDANYOLA.Visita guiada a l'expo-sició Abans de l'Alba, Recerca i Patrimonia la Plana del Castell. Activitat com-plementària de l'estada al Museu i Po-blat de l'exposició de la mostra Abansde l'Alba. Les visites es faran cada di-jous i dissabtes. / Poblat de Ca n’Oliver.

La mirada de l’arqueòlegA partir del 9 de juliol a les 18:30

RIPOLLET. L’Òpera Carmen, de Geor-ge Bizet, està ambientada a Sevilla, alvoltant de l’any 1820 i protagonitzadaper una bella gitana de ferotge tem-perament. La venda d’entrades es faràel mateix dia de l’espectacle, a la ta-quilla, a partir de les 20 hores. / TeatreAuditori del Mercat Vell.

Òpera en Directe. CarmenDc. 15 de juliol a les 21:30

RIPOLLET. La sortida té entre 20 i 30km de recorregut i està adreçada a do-nes majors de 18 anys, tot i que no estanquen les portes als homes que hivulguin prendre part, o a les menorsque vinguin acompanyades de la tu-tora. / Plaça Joan Abad.

Sortida ciclista femenina BTTDg. 12 de juliol a les 9:00

15 | 6 juliol 2015 líniavallèsPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

| 16 6 juliol 2015líniavallès Pròxima edició: 14 de setembre