GENER - FEBRER - MARÇ 2015 NÚM. 763

Butlletíde l’Esglésiade Solsona

Butlletí Oficial de l’Església de SolsonaEdita: Bisbat de SolsonaPl. Palau, 1 - 25280 SOLSONAGràfiques Muval - SOLSONADipòsit legal: L-568-1983Any 2015

Sant Pare 3

DISCURS DEL PAPA FRANCESC A LES FAMÍLIES DURANT EL VIATGE A FILIPINES

Estimades famílies,estimats germans en Crist,

Moltes gràcies per la vostra presència aquí aquesta nit i pel testimoni del vostre amor a Jesús i a la seva Església. Agraeixo a monsenyor Reyes, president de la Comissió Episcopal de Família i Vida, les seves paraules de benvinguda. I, d’una manera especial, dono les gràcies als qui han presentat els seus testimonis –gràcies- i han compartit la seva vida de fe amb nosaltres. L’Església de Filipines està beneïda per l’apostolat de molts moviments que s’ocupen de la família, i jo els agraeixo el seu testimoni.

Les Escriptures poques vegades parlen de sant Josep, però quan ho fan, sovint el troben descansant, mentre un àngel li revela la voluntat de Déu en somnis. En el passatge de l’Evangeli que acabem d’escoltar, ens trobem amb Josep que descansa no una vegada, sinó dues vegades. Aquesta nit m’agradaria descansar en el Senyor amb tots vosaltres. Tinc necessitat de descansar en el Senyor amb les famílies, i recordar la meva família: el meu pare, la meva mare, el meu avi, la meva àvia... Avui descanso amb vosaltres i voldria reflexionar amb vosaltres sobre el do de la família.

Però abans voldria dir quelcom sobre el somni. El meu anglès és tan pobre. Si m’ho permeteu, demanaré a Mons. Miles de traduir i parlaré en espanyol. A mi m’agrada molt això de somniar en una família. Tota mare i tot pare va somniar el seu fill durant nou mesos, és veritat o no? [Sí] Somniar com serà el fill. No és possible

Sant Pare

Sant Pare4

una família sense somniar. Quan en una família es perd la capacitat de somniar, els nois no creixen, l’amor no creix, la vida es debilita i s’apaga. Per això, els recomano que a la nit, quan facin l’examen de consciència, es facin també aquesta pregunta: Avui he somniat amb el futur dels meus fills? Avui he somniat amb l’amor del meu espòs, de la meva esposa? Avui he somniat amb els meus pares, els meus avis, que van portar la història fins a mi? És tan important somniar! Primer de tot, somniar en una família. No perdin aquesta capacitat de somniar.

I també quantes dificultats en la vida del matrimoni se solucionen si ens prenem un espai de somni. Si ens aturem i pensem en el cònjuge, en la cònjuge. I somniem amb les bondats que té, les coses bones que té. Per això és molt important recuperar l’amor a través de la il·lusió de tots els dies. Mai no deixin de ser promesos!

A Josep li va ser revelada la voluntat de Déu durant el descans. En aquest moment de descans en el Senyor, quan ens aturem de les nostres moltes obligacions i activitats diàries, Déu també ens parla. Ell ens parla en la lectura que acabem d’escoltar, en la nostra oració i testimoni, i en el silenci del nostre cor. Reflexionem sobre el que el Senyor ens vol dir, especialment en l’Evangeli d’aquesta tarda. Hi ha tres aspectes d’aquest passatge que m’agradaria que consideréssim. Primer: descansar en el Senyor. Segon: aixecar-se amb Jesús i Maria. Tercer: ser una veu profètica.

Descansar en el Senyor. El descans és necessari per a la salut de les nostres ments i cossos, encara que sovint és molt difícil d’aconseguir a causa de les nom-broses obligacions que recauen sobre nosaltres. Però el descans és també essencial per a la nostra salut espiritual, perquè puguem escoltar la veu de Déu i entendre el que ell ens demana. Josep fou elegit per Déu per ser el pare putatiu de Jesús i l’espòs de Maria. Com a cristians, també vosaltres esteu cridats, igual que Josep, a construir una llar per a Jesús. Preparar una casa per a Jesús. Li prepareu una llar en els vostres cors, les vostres famílies, les vostres parròquies i comunitats.

Per escoltar i acceptar la crida de Déu, i preparar una casa per a Jesús, heu de ser capaços de descansar en el Senyor, a l’oració. Resar és descansar en el Sen-yor. És possible que em digueu: Sant Pare, ho sabem, jo vull resar, però tinc molta feina. He de cuidar dels meus fills; a més, hi ha les tasques de la llar; estic molt

Sant Pare 5

cansat, fins i tot per dormir bé. Teniu raó, segurament és així, però si no resem, no coneixerem la cosa més important de totes: la voluntat de Déu sobre nosaltres. I tot i la nostra activitat i enrenou, sense l’oració, aconseguirem realment molt poc.

Descansar en l’oració és especialment important per a les famílies. On primer aprendrem a resar és en la família. No ho oblideu: quan la família resa unida, roman unida. Això és important. Allí aconseguim conèixer Déu, créixer com a homes i dones de fe, veure’ns com a membres de la gran família de Déu, l’Església. En la família aprenem a estimar, a perdonar, a ser generosos i oberts, no tancats i egoistes. Aprenem a anar més enllà de les nostres pròpies necessitats, per trobar els altres i compartir les nostres vides amb ells. Per això és tan important resar en família. Molt important. Per això les famílies són tan importants en el pla de Déu sobre l’Església. Resar junts en família és descansar en el Senyor.

Jo voldria dir-vos també una cosa personal. Jo estimo molt sant Josep, perquè és un home fort i de silenci, i en el meu escriptori tinc una imatge de sant Josep dormint, i dormint té cura de l’Església. Sí, pot fer-ho, ho sabem. I quan tinc un problema, una dificultat, jo escric un paperet i el poso sota de sant Josep, perquè ho somniï. Això significa perquè resi per a aquest problema.

Una altra consideració: aixecar-se amb Jesús i Maria. Aquests moments preciosos de repòs, de descans amb el Senyor en l’oració, són moments que voldríem tal vegada perllongar. Però, igual que sant Josep, una vegada que hem sentit la veu de Déu, hem de despertar, aixecar-nos i actuar (cf. Rm 13,11). Com a família, hem d’aixecar-nos i actuar. La fe no ens allunya del món, sinó que ens introdueix més profundament en ell. Això és molt important. Hem d’introduir-nos en el món, però amb la força de l’oració. Cadascun de nosaltres té un paper especial per portar a terme en la preparació de la vinguda del regne de Déu al nostre món.

De la mateixa manera que el do de la Sagrada Família fou confiat a sant Josep, així a nosaltres se’ns ha confiat el do de la família i el seu lloc en el pla de Déu. El mateix que amb sant Josep. A sant Josep el regal de la Sagrada Família li fou encomanat perquè el portés endavant, a cadascun de vosaltres i de nosaltres –perquè jo també sóc fill d’una família- ens lliuraren el pla de Déu per dur-lo a terme. L’àngel del Senyor revelà a Josep els perills que amenaçaven Jesús i Maria,

Sant Pare6

obligant-los a fugir a Egipte i llavors instal·lar-se a Natzaret. Així també, en el nostre temps, Déu ens crida a reconèixer els perills que amenacen les nostres famílies per protegir-les de qualsevol dany.

Estiguem atents a les noves colonitzacions ideològiques. Existeixen colo-nitzacions ideològiques que busquen destruir la família. No neixen del somni, de l’oració, de l’encontre amb Déu, de la missió que Déu ens dóna. Vénen de fora, per això dic que són colonitzacions. No perdem la llibertat de la missió que Déu ens dóna, la missió de la família. I així com els nostres pobles en un moment de la seva història arribaren a la maduresa de dir “no” a qualsevol colonització política, com a família hem de ser molt, molt sagaços, molt hàbils, molt forts per dir “no” a qualsevol intent de colonització ideològica sobre la família. I demanar a sant Josep, que és amic de l’àngel, que ens enviï la inspiració per saber quan podem dir “sí” i quan hem de dir “no”.

Les dificultats que avui pesen sobre la vida familiar són moltes. Aquí, a les

Filipines, multitud de famílies continuen patint els efectes dels desastres naturals. La situació econòmica ha provocat la separació de les famílies a causa de la migració i la recerca d’ocupació, i els problemes financers pesen sobre moltes llars. Si, per un costat, massa persones viuen en la pobresa extrema, altres, en canvi, estan atrapades pel materialisme i un estil de vida que destrueix la vida familiar i les més elementals exigències de la moral cristiana. Aquestes són les colonitzacions ideològiques. La família es veu també amenaçada pel creixent intent, per part d’alguns, de redefinir la institució mateixa del matrimoni, guiats pel relativisme, la cultura de l’efímer, la falta d’obertura a la vida.

Penso en el beat Pau VI, en un moment on se li proposava el problema del creixement de la població, va tenir la valentia de defensar l’obertura a la vida de la família. Ell sabia les dificultats que hi havia en cada família, per això, en la seva carta encíclica era tan misericordiós amb els casos particulars. I demanà als confessors que fossin molt misericordiosos i comprensius amb els casos particulars. Però ell va mirar més enllà, mirà als pobles de la terra i va veure aquesta amenaça de destrucció de la família per la privació dels fills. Pau VI era valent, era un bon pastor i alertà les seves ovelles dels llops que venien. Que des del cel ens beneeixi aquesta tarda.

Sant Pare 7

El nostre món necessita famílies bones i fortes per superar aquests perills. Filipines necessita famílies santes i unides per protegir la bellesa i la veritat de la família en el pla de Déu i perquè siguin un suport i exemple per a altres famílies. Tota amenaça per a la família és una amenaça per a la pròpia societat. Com afirmava sovint Joan Pau II, el futur de la humanitat passa per la família (cf. Familiaris Con-sortio, 86). El futur passa a través de la família. Així doncs, custodieu les vostres famílies! Protegiu les vostres famílies! Vegeu en elles el tresor més gran del vostre país i sustenteu-les sempre amb l’oració i la gràcia dels sagraments. Les famílies sempre tindran dificultats, així que no n’hi afegiu d’altres. Més aviat sigueu exemple viu d’amor, de perdó i atenció. Sigueu santuaris de respecte a la vida, proclamant la sacralitat de tota vida humana des de la seva concepció fins a la mort natural. Quin gran do per a la societat si cada família cristiana visqués plenament la seva noble vocació! Aixequeu-vos amb Jesús i Maria, i seguiu el camí que el Senyor dibuixa per a cadascun de vosaltres.

Per últim, l’Evangeli que hem escoltat ens recorda el nostre deure cristià de ser veus profètiques enmig de la nostra societat. Josep va escoltar l’àngel del Senyor, i respongué a la crida de Déu de tenir cura de Jesús i Maria. D’aquesta manera, va complir el seu paper en el pla de Déu, i va arribar a ser una benedicció no només per a la Sagrada Família, sinó per a tota la humanitat. Amb Maria, Josep serví de model per al nen Jesús, mentre creixia en saviesa, edat i gràcia (cf. Lc 2,52). Quan les famílies tenen fills, els formen en la fe i en sans valors, i els ensenyen a col·laborar en la societat, es converteixen en una benedicció per al nostre món. Les famílies poden arribar a ser una benedicció per al món. L’amor de Déu es fa present i operant a través del nostre amor i de les bones obres que fem. Estenem així el regne de Crist en aquest món. I al fer això, som fidels a la missió profètica que hem rebut en el baptisme.

Durant aquest any, que els vostres bisbes han establert com l’Any dels Pobres, us demanaria, com a famílies, que fóssiu especialment conscients de la vostra crida a ser deixebles missioners de Jesús. Això significa estar disposats a sortir de les vostres cases i atendre els nostres germans i germanes més necessitats. Us demano, a més, que us preocupeu d’aquells que no tenen família, en particular dels ancians i els nens sense pares. No deixeu que se sentin mai aïllats, sols i abandonats; ajudeu-los perquè sàpiguen que Déu no els oblida. Avui he quedat summament commogut en

Sant Pare8

el cor després de la missa, quan he visitat aquesta llar de nens sols, sense família. Quanta gent treballa a l’Església perquè aquesta llar sigui una família. Això signi-fica portar endavant profèticament què significa una família. Fins i tot, si vosaltres mateixos patiu la pobresa material, teniu una abundància de dons quan doneu a Crist i a la comunitat de la seva Església. No amagueu la vostra fe, no amagueu Jesús, porteu-lo al món i doneu el testimoni de la vostra vida familiar.

Estimats amics en Crist, sapigueu que jo reso sempre per vosaltres. Reso per les famílies, ho faig. Reso perquè el Senyor segueixi fent més profund el vostre amor per ell, i que aquest amor es manifesti en el vostre amor pels altres i per l’Església. No oblideu Jesús que dorm. No oblideu sant Josep que dorm. Jesús ha dormit amb la protecció de Josep. No ho oblideu: el descans de la família és l’oració. No oblideu resar per la família. No deixeu de resar sovint i que la vostra oració doni fruits a tot el món, de manera que tots coneguin Jesucrist i el seu amor misericordiós. Si us plau, dormiu també per mi i reseu també per mi, perquè necessito verdaderament les vostres oracions i sempre compto amb elles. Moltes gràcies.

Manila, 16 de gener de 2015

Sant Pare 9

MISSATGE DEL PAPA FRANCESCPER A LA QUARESMA 2015

«Enfortiu els vostres cors» (Jm 5,8)

Benvolguts germans i germanes,

La Quaresma és un temps de renovació per a l’Església, per a les comunitats i per a cada creient. Però sobretot és un «temps de gràcia» (cf. 2Co 6,2). Déu no ens demana res que no ens hagi donat abans: «Ja que Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres» (1Jn 4,19). Ell no és indiferent a nosaltres. Està interessat en cada un de nosaltres, ens coneix pel nostre nom, ens cuida i ens cerca quan el deixem. Cada un de nosaltres li interessa; el seu amor li impedeix ser indiferent a allò que ens passa. Però passa que, quan estem bé i ens sentim a gust, ens oblidem dels altres (quelcom que Déu Pare no fa mai), no ens interessen els seus problemes, ni els seus sofriments, ni les injustícies que pateixen… Llavors el nostre cor cau en la indiferència: jo estic relativament bé i a gust, i m’oblido dels qui no estan bé. Aquesta actitud egoista, d’indiferència, té un abast, avui, d’una dimensió mundial, fins a tal punt que podem parlar d’una globalització de la indiferència. Es tracta d’un malestar que hem d’afrontar com a cristians.

Quan el poble de Déu es converteix al seu amor, troba les respostes a les preguntes que la història li planteja contínuament. Un dels desafiaments més ur-gents sobre els que vull detenir-me en aquest Missatge és el de la globalització de la indiferència.

La indiferència vers el proïsme i vers Déu és una temptació real també per als cristians. Per això necessitem sentir cada Quaresma el crit dels profetes que aixequen la seva veu i ens desperten.

Déu no és indiferent al món, sinó que l’estima fins al punt de donar el seu Fill per la salvació de cada home. En l’encarnació, en la vida terrenal, en la mort i resurrecció del Fill de Déu, s’obre definitivament la porta entre Déu i l’home, entre el cel i la terra. I l’Església és com la mà que manté oberta aquesta porta mitjançant la proclamació de la Paraula, la celebració dels sagraments, el testimoniatge de la fe

Sant Pare10

que actua per la caritat (cf. Ga 5,6). Malgrat això, el món tendeix a tancar-se en ell mateix i a tancar la porta a través de la qual Déu entra en el món i el món en ell. Així la mà, que és l’Església, mai no s’ha de sorprendre si és rebutjada, aixafada, ferida.

El poble de Déu, per tant, té necessitat de renovació, per no ser indiferent i per no tancar-se en ell mateix. Voldria proposar-vos tres passatges per meditar sobre aquesta renovació.

1. «Quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell» (1Co 12,26) – L’Església

La caritat de Déu que trenca aquell tancament mortal de la indiferència en nosaltres mateixos, ens l’ofereix l’Església amb els seus ensenyaments i, sobretot, amb el seu testimoniatge. Però només es pot testimoniar allò que abans s’ha expe-rimentat. El cristià és aquell que permet que Déu el revesteixi de la seva bondat i misericòrdia, que el revesteixi de Crist, per arribar a ser com ell, servent de Déu i dels homes. Ens ho recorda la litúrgia del Dijous Sant amb el ritu del lavatori dels peus. Pere no volia que Jesús li rentés els peus, però després va entendre que Jesús no volia ser només un exemple de com hem de rentar-nos els peus els uns als altres. Aquest servei només el pot fer qui abans s’ha deixat rentar els peus per Crist. Només aquests tenen «part» amb ell (Jn 13,8) i així poden servir l’home.

La Quaresma és un temps propici per deixar-nos servir per Crist i així arri-bar a ser com ell. Això passa quan escoltem la Paraula de Déu i quan rebem els sagraments, en particular l’eucaristia. En ella ens convertim en allò que rebem: el cos de Crist. En ell no hi ha lloc per a la indiferència, que tan sovint sembla tenir tant de poder en els nostres cors. Qui és de Crist pertany a un sol cos i en ell no s’és indiferent davant els altres. «Quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell» (1Co 12,26)

L’Església és communio sanctorum perquè en ella hi participen els sants, però també perquè és comunió de coses santes: l’amor de Déu que es va revelar en Crist i tots els seus dons. Entre aquests hi ha també la resposta dels qui es deixen tocar per aquest amor. En aquesta comunió dels sants i en aquesta participació en les coses santes, ningú no té per a un mateix, sinó que allò que té és per a tots. I

Sant Pare 11

ja que estem units en Déu, podem fer alguna cosa també pels qui són lluny, per aquells als quals mai no podríem arribar només amb les nostres forces, perquè amb ells i per ells preguem Déu per tal que tots ens obrim a la seva obra de salvació.

2. «On és el teu germà?» (Gn 4,9) – Les parròquies i les comunitats

El que hem dit per a l’Església universal cal traduir-ho en la vida de les parròquies i comunitats. En aquestes realitats eclesials, es té l’experiència que formem part d’un sol cos? Un cos que rep i comparteix allò que Déu vol donar? Un cos que coneix els seus membres més dèbils, pobres i petits, i se’n fa càrrec? O ens refugiem en un amor universal que es compromet amb els qui són lluny en el món, però oblida el Llàtzer assegut davant la seva porta tancada? (cf. Lc 16,19-31).

Per rebre i fer fructificar plenament allò que Déu ens dóna cal superar els confins de l’Església visible en dues direccions.

En primer lloc, unint-nos a l’Església del cel en la pregària. Quan l’Església terrenal prega, s’instaura una comunió de servei i de bé mutus que arriba davant Déu. Juntament amb els sants, que van trobar la plenitud en Déu, formem part de la comunió en la qual l’amor venç la indiferència. L’Església del cel no és triomfant perquè ha girat l’esquena als sofriments del món i gaudeix en solitari. Els sants ja contemplen i gaudeixen, gràcies al fet que, amb la mort i la resurrecció de Jesús, van vèncer definitivament la indiferència, la duresa de cor i l’odi. Fins que aquesta victòria de l’amor no inundi tot el món, els sants caminen amb nosaltres, encara peregrins. Santa Teresa de Lisieux, doctora de l’Església, escrivia convençuda que l’alegria en el cel per la victòria de l’amor crucificat no és plena mentre hi hagi un sol home a la terra que sofreixi i gemegui: «Espero molt no restar inactiva en el cel, el meu desig és continuar treballant per a l’Església i per a les ànimes» (Carta 254,14 de juliol de 1897).

També nosaltres participem dels mèrits i de l’alegria dels sants, així com ells participen de la nostra lluita i del nostre desig de pau i de reconciliació. La seva alegria per la victòria de Crist ressuscitat és per a nosaltres motiu de força per superar tantes formes d’indiferència i de duresa de cor.

Sant Pare12

Per altra part, tota comunitat cristiana està cridada a traspassar el llindar que la posa en relació amb la societat que l’envolta, amb els pobres i els allunyats. L’Església per naturalesa és missionera, no ha de quedar-se replegada en ella ma-teixa, sinó que és enviada a tots els homes.

Aquesta missió és el testimoniatge pacient d’aquell que vol portar tota la realitat i cada home al Pare. La missió és allò que l’amor no pot callar. L’Església segueix Jesucrist pel camí que la porta a cada home, fins a l’extrem de la terra (cf. Ac 1,8). Així podem veure en el nostre proïsme el germà i la germana per qui Crist va morir i ressuscitar. Allò que hem rebut, ho hem rebut també per a ells. I, igualment, allò que aquests germans tenen és un do per a l’Església i per a tota la humanitat.

Benvolguts germans i germanes, com desitjo que els llocs on es manifesta l’Església, en particular les nostres parròquies i les nostres comunitats, arribin a ser illes de misericòrdia enmig del mar de la indiferència.

3. «Enfortiu els vostres cors» (Jm 5,8) – La persona creient

També com a individus tenim la temptació de la indiferència. Estem saturats de notícies i d’imatges tremendes que ens narren el sofriment humà i, al mateix temps, sentim tota la nostra incapacitat per intervenir. Què podem fer per no deixar-nos absorbir per aquesta espiral d’horror i d’impotència?

En primer lloc, podem pregar en la comunió de l’Església terrenal i celestial. No oblidem la força de la pregària de tantes persones. La iniciativa 24 hores per al Senyor, que vull que se celebri a tota l’Església —també en l’àmbit diocesà—, els dies 13 i 14 de març, és expressió d’aquesta necessitat de pregària.

En segon lloc, podem ajudar amb gestos de caritat, arribant tant a les perso-nes properes com a les llunyanes, gràcies als nombrosos organismes de caritat de l’Església. La Quaresma és un temps propici per mostrar interès per l’altre, com un signe concret, encara que sigui petit, de la nostra participació en la mateixa humanitat.

I en tercer lloc, el sofriment de l’altre constitueix una crida a la conversió, perquè la necessitat del germà em recorda la fragilitat de la meva vida, la meva

Sant Pare 13

dependència de Déu i dels germans. Si demanem humilment la gràcia de Déu i ac-ceptem els límits de les nostres possibilitats, confiarem en les possibilitats infinites que ens reserva l’amor de Déu. I podrem resistir a la temptació diabòlica que ens fa creure que nosaltres sols podem salvar el món i a nosaltres mateixos.

Per superar la indiferència i les nostres pretensions d’omnipotència, vull demanar a tots que aquest temps de Quaresma es visqui com un camí de formació del cor, com va dir Benet XVI (carta encíclica Deus caritas est, 31). Tenir un cor misericordiós no significa tenir un cor dèbil. Qui vulgui ser misericordiós necessita un cor fort, ferm, tancat al temptador, però obert a Déu; un cor que es deixi impregnar per l’Esperit i guiar pels camins de l’amor que ens porten als germans i germanes; en definitiva, un cor pobre, que coneix les pobreses pròpies i ho dóna tot per l’altre.

Per això, estimats germans i germanes, vull pregar amb vosaltres a Crist en aquesta Quaresma: «Fac cor nostrum secundum Cor tuum»: ‘Feu el nostre cor semblant al vostre’ (súplica de les lletanies al Sagrat Cor de Jesús). D’aquesta manera tindrem un cor fort i misericordiós, vigilant i generós, que no es deixi tancar en ell mateix i no caigui en el vertigen de la globalització de la indiferència.

Amb aquest desig asseguro la meva pregària per tal que tot creient i tota comunitat eclesial recorri profitosament l’itinerari quaresmal, i us demano que pregueu per mi. Que el Senyor us beneeixi i la Mare de Déu us guardi.

Vaticà, 4 d’octubre de 2014Festa de Sant Francesc d’Assís

Sant Pare14

BUTLLA DE CONVOCACIÓ DEL JUBILEUEXTRAORDINARI DE LA MISERICÒRDIA

Francesc, bisbe de roma, servent dels servents de Déu, a tots els que llegeixin aquesta carta, gràcia, misericòrdia i pau

1. Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en aquesta paraula. Ella s’ha tornat viva, visible i ha assolit el seu cimal en Jesús de Natzaret. El Pare, «ric en misericòrdia» (Ef 2,4), després d’haver revelat el seu nom a Moisès com a «Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor» (Ex 34,6) no ha cessat de donar a conèixer de diverses maneres i en tants moments de la història la seva naturalesa divina. En la «plenitud del temps» (Ga 4,4), quan tot estava disposat segons el seu pla de salvació, Ell envià el seu Fill nascut de la Verge Maria per a revelar-nos de manera definitiva el seu amor. Qui l’ha vist a Ell, ha vist el Pare (cf. Jn 14,9). Jesús de Nazaret amb la seva paraula, amb els seus gestos i amb tota la seva persona1 revela la misericòrdia de Déu.

2. Sempre tenim necessitat de contemplar el misteri de la misericòrdia. És font d’alegria, de serenitat i de pau. És condició per a la nostra salvació. Miseri-còrdia: és la paraula que revela el misteri de la Santíssima Trinitat. Misericòrdia: és l’acte últim i suprem amb el qual Déu ve al nostre encontre. Misericòrdia: és la llei fonamental que habita en el cor de cada persona quan mira amb ulls sincers el germà que troba en el camí de la vida. Misericòrdia: és la via que uneix Déu i l’home, perquè obre el cor a l’esperança de ser estimats malgrat el límit del nostre pecat.

3. Hi ha moments en els quals d’una manera molt més intensa estem cridats a tenir la mirada fixa en la misericòrdia per poder ser també nosaltres mateixos signe eficaç de l’obrar del Pare.

És per això que he anunciat un Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia com a temps propici per a l’Església, perquè faci més fort i eficaç el testimoni dels creients.

1Cf. Conc. Ecum. Vat. II, Const. Dogm. Dei Verbum, 4.

Sant Pare 15

L’Any Sant s’obrirà el 8 de desembre de 2015, solemnitat de la Immaculada Concepció. Aquesta festa litúrgica indica la manera d’obrar de Déu des de les albors de la nostra història. Després del pecat d’Adam i Eva, Déu no va voler deixar la humanitat en solitud i a mercè del mal. Per això va pensar i va voler Maria santa i immaculada en l’amor (cf. Ef 1,4), perquè fos la Mare del Redemptor de l’home. Davant la gravetat del pecat, Déu respon amb la plenitud del perdó. La misericòrdia sempre serà més gran que qualsevol pecat i ningú no podrà posar un límit a l’amor de Déu que perdona. A la festa de la Immaculada Concepció tindré l’alegria d’obrir la Porta Santa. En aquesta ocasió serà una Porta de la Misericòrdia, a través de la qual qualsevol que hi entri podrà experimentar l’amor de Déu que consola, que perdona i ofereix esperança.

El diumenge següent, III d’Advent, s’obrirà la Porta Santa a la Catedral de Roma, la Basílica de Sant Joan del Laterà. Successivament s’obrirà la Porta San-ta en les altres Basíliques Papals. Per al mateix diumenge estableixo que a cada Església particular, a la Catedral que és l’Església Mare per a tots els fidels, o a la Cocatedral o en una església de significat especial s’obri per tot l’Any Sant una idèntica Porta de la Misericòrdia. A judici de l’Ordinari, ella podrà ser oberta també en els Santuaris, meta de tants pelegrins que en aquests llocs sants amb freqüència són tocats en el cor per la gràcia i troben el camí de la conversió. Cada Església particular, aleshores, estarà directament compromesa a viure aquest Any Sant com un moment extraordinari de gràcia i de renovació espiritual. El Jubileu, per tant, serà celebrat a Roma així com a les Esglésies particulars com a signe visible de la comunió de tota l’Església.

4. He escollit la data del 8 de desembre pel seu gran significat en la història recent de l’Església. En efecte, obriré la Porta Santa en el cinquantè aniversari de la conclusió del Concili Ecumènic Vaticà II. L’Església sent la necessitat de mantenir viu aquest esdeveniment. Per a ella iniciava un nou període de la seva història. Els Pares reunits en el Concili havien percebut intensament, com un veritable buf de l’Esperit, l’exigència de parlar de Déu als homes del seu temps en un mode més comprensible. Esfondrades les muralles que per molt temps havien reclòs l’Església en una ciutadella privilegiada, havia arribat el temps d’anunciar l’Evangeli d’una manera nova. Una nova etapa en l’evangelització de sempre. Un nou compromís per a tots els cristians de testimoniar amb major entusiasme i convicció la pròpia fe. L’Església sentia la responsabilitat de ser en el món signe viu de l’amor del Pare.

Sant Pare16

Tornen a la ment les paraules carregades de significat que sant Joan XXIII pronuncià en l’obertura del Concili per indicar el camí a seguir: «En el nostre temps, l’Esposa de Crist prefereix usar el remei de la misericòrdia que no pas em-punyar les armes de la severitat... L’Església Catòlica, en elevar per mitjà d’aquest Concili Ecumènic la torxa de la veritat catòlica, vol mostrar-se mare amorosíssima de tots, benigna, pacient, plena de misericòrdia i de bondat pels fills que n’estan separats»2. En el mateix horitzó es col·locava també el beat Pau VI el qual, en la Conclusió del Concili, s’expressava d’aquesta manera: «Volem més aviat notar com la religió del nostre Concili ha estat principalment la caritat... L’antiga història del samarità ha estat la pauta de l’espiritualitat del Concili... Un corrent d’afecte i admiració s’ha desbordat del Concili sobre el món humà modern. Han estat re-provats errors, sí, perquè aquesta és l’exigència, tant de la caritat com de la veritat, però envers les persones, no hi ha hagut res més que invitació, respecte i amor. En lloc de diagnòstics depriments, remeis encoratjadors; en lloc de presagis funestos, missatges de confiança han partit del Concili cap al món contemporani: els seus valors no només han estat respectats sinó que també han estat honrats, sostinguts els seus esforços, les seves aspiracions, purificades i beneïdes... Una altra cosa hem de destacar encara: tota aquesta riquesa doctrinal no mira més que una cosa: servir l’home. Es tracta de tot l’home, qualsevol que sigui la seva condició, la seva misèria, les seves necessitats»3.

Amb aquests sentiments d’agraïment per tot el que l’Església ha rebut i de responsabilitat per la tasca que ens espera, travessarem la Porta Santa, en la plena confiança de saber-nos acompanyats per la força del Senyor Ressuscitat que con-tinua sostenint la nostra peregrinació. Que l’Esperit Sant que condueix els passos dels creients perquè cooperin en l’obra de salvació realitzada per Crist, sigui guia i suport del Poble de Déu per ajudar-lo a contemplar el rostre de la misericòrdia4.

5. L’Any jubilar es conclourà en la solemnitat litúrgica de Jesucrist Rei de l’Univers, el 20 de novembre de 2016. En aquest dia, tancant la Porta Santa, tindrem abans de res sentiments de gratitud i de reconeixement cap a la Santíssima Trinitat

2Discurs d’obertura del Conc. Ecum. Vat. II, Gaudet Mater Ecclesia, 11 d’octubre de 1962, 2-3.3Al·locució en l’última sessió pública, 7 de desembre de 1965.4Cf. Conc. Ecum. Vat. II. Const. Dogm. Lumen gentium, 16; Const. Past. Gaudium et spes, 15.

Sant Pare 17

per haver-nos concedit un temps extraordinari de gràcia. Encomanarem la vida de l’Església, la humanitat sencera i l’immens cosmos a la Senyoria de Crist, esperant que difongui la seva misericòrdia com la rosada del matí per a una fecunda història, encara per construir amb el compromís de tots en el pròxim futur. Com desitjo que els anys per venir estiguin impregnats de misericòrdia per poder anar a l’encontre de cada persona portant la bondat i la tendresa de Déu! Que a tots, creients i llunyans, pugui arribar el bàlsam de la misericòrdia com a signe del Regne de Déu que està ja present enmig de nosaltres.

6. «És propi de Déu usar misericòrdia i especialment en això es manifesta la seva omnipotència»5. Les paraules de sant Tomàs d’Aquino mostren que la mise-ricòrdia divina no és de cap manera un signe de debilitat, sinó més aviat la qualitat de l’omnipotència de Déu. És per això que la litúrgia, en una de les col·lectes més antigues, convida a pregar dient: «Oh Déu, mai no manifesteu tant la vostra omni-potència com quan perdoneu i us compadiu»6. Déu serà sempre per a la humanitat com Aquell que és present, proper, provident, sant i misericordiós. «Pacient i mi-sericordiós» és el binomi que sovint apareix en l’Antic Testament per a descriure la naturalesa de Déu. El seu ser misericordiós es constata concretament en tantes accions de la història de la salvació on la seva bondat preval per sobre del càstig i la destrucció. Els Salms, de manera particular, destaquen aquesta grandesa del procedir diví: «Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; rescata de la mort la teva vida i et corona d’amor entranyable» (103,3-4). D’una manera encara més explícita, un altre Salm testimonia els signes concrets de la seva misericòrdia: «El Senyor allibera els presos, el Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els qui ensopeguen, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters, manté les viudes i els orfes, però capgira els camins dels injustos» (146,7-9). Finalment, heus aquí altres expressions del salmista: «El Senyor guareix els cors desfets, els embena les ferides [...]. El Senyor sosté els desvalguts, però abat els injustos fins a terra» (147,3.6). Així doncs, la misericòrdia de Déu no és una idea abstracta, sinó una realitat concreta amb la qual Ell revela el seu amor, que és com el d’un pare o una mare que es commouen en el més profund de les seves entranyes pel propi fill.

5Sant Tomàs d’Aquino, Summa Theologiae, II-II, q. 30, a. 4.6XXVI diumenge del temps ordinari. Aquesta col·lecta es troba ja al segle VIII, entre els textos

eucològics del Sacramentario Gelasiano (1198).

Sant Pare18

Val a dir que es tracta realment d’un amor “visceral”. Prové des d’allò més íntim com un sentiment profund, natural, fet de tendresa i compassió, d’indulgència i de perdó.

7. “Perdura eternament el seu amor”: és la tornada que acompanya cada vers del Salm 136 mentre es narra la història de la revelació de Déu. En raó de la mise-ricòrdia, totes les vicissituds de l’Antic Testament estan carregades d’un profund valor salvífic. La misericòrdia fa de la història de Déu amb el seu poble una història de salvació. Repetir contínuament “Perdura eternament el seu amor”, com ho fa el Salm, sembla un intent per trencar el cercle de l’espai i del temps per a introduir-lo tot en el misteri etern de l’amor. És com si es volgués dir que no només en la història, sinó per tota l’eternitat, l’home estarà sempre sota la mirada misericordiosa del Pare. No és casual que el poble d’Israel hagi volgut integrar aquest Salm, el “Gran hallel” com és conegut, en les festes litúrgiques més importants.

Abans de la Passió, Jesús pregà amb aquest Salm de la misericòrdia. Ho testimonia l‘evangelista Mateu quan diu que «després d’haver cantat l’himne» (26,30), Jesús amb els seus deixebles sortí cap a la Muntanya de les Oliveres. Mentre instituïa l’Eucaristia, com a memorial perenne d’ell mateix i de la seva Pasqua, va posar simbòlicament aquest acte suprem de la Revelació a la llum de la misericòrdia. En aquest mateix horitzó de la misericòrdia, Jesús va viure la seva passió i mort, conscient del gran misteri de l’amor de Déu que s’hauria de complir a la creu. Saber que Jesús mateix va pregar amb aquest Salm, el fa per nosaltres els cristians encara més important i ens compromet a incorporar aquesta tornada en la nostra pregària de lloança quotidiana: “Perdura eternament el seu amor”.

8. Amb la mirada fixa en Jesús i en el seu rostre misericordiós podem percebre l’amor de la Santíssima Trinitat. La missió que Jesús ha rebut del Pare ha estat la de revelar el misteri de l’amor diví en plenitud. «Déu és amor» (1Jn 4,8.16), afirma per primera i única vegada en tota la Sagrada Escriptura l’evangelista Joan. Aquest amor s’ha fet ara visible i tangible en tota la vida de Jesús. La seva persona no és cap altra cosa sinó amor. Un amor que es dóna i ofereix gratuïtament. Les seves relacions amb les persones que se li apropen deixen veure quelcom únic i irrepe-tible. Els signes que realitza, sobretot vers els pecadors, vers les persones pobres, excloses, malaltes i sofrents porten en ells el distintiu de la misericòrdia. En Ell tot parla de misericòrdia. Res en Ell està privat de compassió.

Sant Pare 19

Jesús, davant la multitud de persones que el seguien, veient que estaven malmenades i abatudes, perdudes i sense guia, va sentir des del més profund del cor una intensa compassió per elles (cf. Mt 9,36). A causa d’aquest amor com-passiu va guarir els malalts que li presentaven (cf. Mt 14,14) i amb pocs pans i peixos va calmar la fam de grans multituds (cf. Mt 15,37). El que movia Jesús en totes les circumstàncies no era sinó la misericòrdia, amb la qual llegia el cor dels interlocutors i responia a les seves necessitats més reals. Quan va trobar la vídua de Naïm, que portava el seu únic fill al sepulcre, va sentir una gran compassió per l’immens dolor de la mare en llàgrimes, i li retornà el seu fill ressuscitant-lo de la mort (cf. Lc 7,15). Després d’haver alliberat l’endimoniat de Gerasa, li confia aquesta missió: «Anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu» (Mc 5,19). També la vocació de Mateu es col·loca a l’horitzó de la misericòrdia. Passant davant del banc dels impostos, els ulls de Jesús es posen sobre els de Mateu. Era una mirada carregada de misericòrdia que perdonava els pecats d’aquell home i, vencent la resistència dels altres deixebles, l’escull a ell, el pecador i publicà, perquè sigui un dels Dotze. Sant Beda el Venerable, comentant aquesta escena de l’Evangeli, va escriure que Jesús mirà Mateu amb amor misericordiós i l’escollí: miserando atque eligendo7. Sempre m’ha captivat aquesta expressió, tant que vaig voler fer-la el meu propi lema.

9. En les paràboles dedicades a la misericòrdia, Jesús revela la naturalesa de Déu com la d’un Pare que no es dóna mai per vençut fins que no hagi dissolt el pecat i superat el rebuig amb la compassió i la misericòrdia. Coneixem aquestes paràboles; tres en particular: la de l’ovella perduda i de la moneda extraviada, i la del pare i els dos fills (cf. Lc 15,1-32). En aquestes paràboles, Déu és presentat sempre ple d’alegria, sobretot quan perdona. En elles trobem el nucli de l’Evangeli i de la nostra fe, perquè la misericòrdia es mostra com la força que tot ho venç, que omple d’amor el cor i que consola amb el perdó.

D’una altra paràbola, a més, podem extreure un ensenyament pel nostre estil de vida cristià. Provocat per la pregunta de Pere sobre quantes vegades seria neces-sari perdonar, Jesús respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set» (Mt

7Cf. Hom. 21: CCL 122, 149-151.

Sant Pare20

18,22) i va pronunciar la paràbola del “servent sense compassió”. Aquest, cridat pel patró a restituir una gran suma, li suplica de genolls i el patró li condona el deute. Però immediatament troba un altre servent com ell que li devia uns pocs denaris, el qual li suplica de genolls que tingui pietat, però ell s’hi nega i el fa empresonar. Aleshores el patró, advertit del fet, s’irrita molt i tornant a cridar aquell servent li diu: «No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu?» (Mt 18,33). I Jesús conclou: «Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà» (Mt 18,35).

La paràbola ofereix un profund ensenyament a cadascú de nosaltres. Jesús afirma que la

misericòrdia no és només l’obrar del Pare, sinó que ella es converteix en el criteri per saber quins són realment els seus fills. Així, estem cridats a viure de misericòrdia, perquè a nosaltres en primer lloc se’ns ha aplicat misericòrdia. El perdó de les ofenses esdevé l’expressió més evident de l’amor misericordiós i per a nosaltres cristians és un imperatiu del qual no podem prescindir. Com n’és de difícil moltes vegades perdonar! I, no obstant, el perdó és l’instrument posat en les nostres fràgils mans per assolir la serenitat del cor. Fer desaparèixer el rancor, la ràbia, la violència i la venjança són condicions necessàries per viure feliços. Acollim llavors l’exhortació de l’Apòstol: «Que la posta de sol no us trobi encara ressentits» (Ef 4,26). I sobretot escoltem la paraula de Jesús que ha assenyalat la misericòrdia com a ideal de vida i com a criteri de credibilitat de la nostra fe. «Fe-liços els compassius: Déu se’n compadirà!» (Mt 5,7) és la benaurança en la que hem d’inspirar-nos durant aquest Any Sant.

Com es pot notar, la misericòrdia en la Sagrada Escriptura és la paraula clau per indicar l’acció de Déu cap a nosaltres. Ell no es limita a afirmar el seu amor, sinó que el fa visible i tangible. L’amor, després de tot, mai no podrà ser una paraula abstracta. Per la seva mateixa naturalesa és vida concreta: intencions, actituds, comportaments que es verifiquen en el viure quotidià. La misericòrdia de Déu és la seva responsabilitat per nosaltres. Ell se sent responsable, és a dir, desitja el nostre bé i vol veure’ns feliços, plens d’alegria i serens. És sobre aquesta mateixa amplitud d’ona que s’ha d’orientar l’amor misericordiós dels cristians. Tal com estima el Pare, així estimen els fills. Tal com Ell és misericordiós, així estem cridats nosaltres a ser misericordiosos els uns amb els altres.

Sant Pare 21

10. La misericòrdia és la biga mestra que sosté la vida de l’Església. Tot en la seva acció pastoral hauria d’estar revestit per la tendresa amb la que es diri-geix als creients; res en el seu anunci i en el seu testimoni cap al món no pot estar mancat de misericòrdia. La credibilitat de l’Església passa a través del camí de l’amor misericordiós i compassiu. L’Església «viu un desig inesgotable de brindar misericòrdia»8. Tal vegada massa temps ens hem oblidat d’indicar i de caminar per la via de la misericòrdia. D’una banda, la temptació de pretendre sempre i només la justícia ha fet oblidar que aquesta és el primer pas, necessari i indispensable, però l’Església necessita anar més enllà per assolir una meta més alta i més significativa. D’altra banda, és trist constatar com l’experiència del perdó en la nostra cultura s’esvaeix cada vegada més. Fins i tot la paraula mateixa en alguns moments sembla evaporar-se. Sense el testimoni del perdó queda només una vida infecunda i estèril, com si es visqués en un desert desolat. Ha arribat de nou per a l’Església el temps de fer-se càrrec de l’anunci alegre del perdó. És el temps de retornar a l’essencial per fer-nos càrrec de les debilitats i dificultats dels nostres germans. El perdó és una força que ressuscita a una vida nova i infon el valor per mirar el futur amb esperança.

11. No podem oblidar el gran ensenyament que sant Joan Pau II va oferir en la seva segona encíclica Dives in misericordia, que en el seu moment arribà sense ser esperada i va agafar a molts per sorpresa amb motiu del tema que afrontava. Vull recordar dos passatges en particular. Abans de res, el sant Pare feia notar l’oblit del tema de la misericòrdia en la cultura present: «La mentalitat contemporània, potser en major mesura que la de l’home del passat, sembla oposar-se al Déu de la misericòrdia i tendeix, a més, a vorejar la vida i arrencar del cor humà la idea mateixa de la misericòrdia. La paraula i el concepte de misericòrdia semblen produir un cert neguit en l’home, que, gràcies als avenços tan enormes de la ciència i de la tècnica, com mai no van ser coneguts abans en la història, s’ha fet amo i ha dominat la terra molt més que en el passat (cf. Gn 1, 28). Tal domini sobre la terra, entès potser unilateralment i superficialment, sembla no deixar espai a la misericòrdia... A causa d’això, en la situació actual de l’Església i del món, molts homes i molts ambients guiats per un viu sentit de fe es dirigeixen, jo diria gairebé espontàniament, a la misericòrdia de Déu»9.

8Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 249N., 2.

Sant Pare22

A més, sant Joan Pau II motivava amb aquestes paraules la urgència d’anunciar i testimoniar la misericòrdia en el món contemporani: «Ella està dictada per l’amor a l’home, a tot el que és humà i que, segons la intuïció de gran part dels contemporanis, està amenaçat per un perill immens. El misteri de Crist... m’obliga al mateix temps a proclamar la misericòrdia com a amor compassiu de Déu, revelat en el mateix misteri de Crist. Això m’obliga també a recórrer a tal misericòrdia i a implorar-la en aquesta difícil crítica fase de la història de l’Església i del món»10. Aquest ensenyament és avui més que mai actual i mereix ser reprès en aquest Any Sant. Acollim novament les seves paraules: «L’Església viu una vida autèntica, quan professa i proclama la misericòrdia – l’atribut més fantàstic del Creador i del Redemptor – i quan apropa els homes a les fonts de la misericòrdia del Salvador, de les que és dipositària i dispensadora»11.

12. L’Església té la missió d’anunciar la misericòrdia de Déu, cor de l’Evangeli que batega, que a través seu ha d’abastar la ment i el cor de tota persona. L’Esposa de Crist fa seu el comportament del Fill de Déu que surt a l’encontre de tots, sense excloure ningú. En el nostre temps, en el que l’Església està compro-mesa en la nova evangelització, el tema de la misericòrdia exigeix ser proposat un cop més amb nou entusiasme i amb una renovada acció pastoral. És determinant per a l’Església i per a la credibilitat del seu anunci que ella visqui i testimoniï en primera persona la misericòrdia. El seu llenguatge i els seus gestos han de trans-metre misericòrdia per a penetrar en el cor de les persones i motivar-les a retrobar el camí de retorn al Pare.

La primera veritat de l’Església és l’amor de Crist. D’aquest amor, que arriba fins al perdó i al do de si mateix, l’Església es fa serventa i mediadora davant dels homes. Per tant, on l’Església sigui present, allí ha de ser evident la misericòrdia del Pare. En les nostres parròquies, en les comunitats, en les associacions i movi-ments, en fi, on sigui que hi hagi cristians, qualsevol hauria de poder trobar-hi un oasi de misericòrdia.

10Joan Pau II, Carta Enc. Dives in misericordia, 1511Ibíd., 13. 12Paraules de llum i d’amor, 57.

Sant Pare 23

13. Volem viure aquest Any Jubilar a la llum de la paraula del Senyor: Mi-sericordiosos com el Pare. L’evangelista refereix l’ensenyament de Jesús: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare del cel» (Lc 6,36). És un programa de vida tan comprometedor com ric d’alegria i de pau. L’imperatiu de Jesús es dirigeix als qui escolten la seva veu (cf. Lc 6,27). Per ser capaços de misericòrdia en primer lloc hem de col·locar-nos a l’escolta de la Paraula de Déu. Això significa recuperar el valor del silenci per a meditar la Paraula que se’ns adreça. D’aquesta manera és possible contemplar la misericòrdia de Déu i assumir-la com a propi estil de vida.

14. La peregrinació és un signe peculiar en l’Any Sant, perquè és icona del camí que cada persona realitza en la seva existència. La vida és una peregrinació i l’ésser humà és viator, un pelegrí que recorre el seu camí fins a assolir la meta anhelada. També per arribar a la Porta Santa a Roma i a qualsevol altre lloc, cadascú haurà de realitzar, d’acord amb les pròpies forces, un pelegrinatge. Això serà un signe del fet que també la misericòrdia és una meta per assolir i que requereix compromís i sacrifici. Que el pelegrinatge sigui estímul per a la conversió: travessant la Porta Santa ens deixarem abraçar per la misericòrdia de Déu i ens comprometrem a ser misericordiosos amb els altres com el Pare ho és amb nosaltres.

El Senyor Jesús indica les etapes de la peregrinació mitjançant la qual és possible assolir aquesta meta: «No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us aboca-ran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats» (Lc 6,37-38). Diu, abans de res, no jutjar i no condemnar. Si no es vol incórrer en el judici de Déu, ningú no es pot convertir en el jutge del propi germà. Els homes amb els seus judicis s’aturen en la superfície, mentre el Pare mira l’interior. Quant de mal fan les paraules quan estan motivades per sentiments de gelosia i enveja! Parlar malament del propi germà en la seva absència equival a exposar-lo al descrèdit, a comprometre la seva reputació i a deixar-lo a mercè de la xafarderia. No jutjar i no condemnar significa, en positiu, saber percebre allò que hi ha de bo en cada persona i no permetre que hagi de sofrir pel nostre judici parcial i per la nostra presumpció de saber-ho tot. Tanmateix, això no és encara suficient per manifestar la misericòrdia. Jesús demana també perdonar i donar. Ser instruments del perdó, perquè hem estat els primers en haver-lo rebut de Déu. Ser generosos amb tots sabent que també Déu vessa sobre nosaltres la seva benevolència amb gran magnanimitat.

Sant Pare24

Misericordiosos com el Pare és el “lema” de l’Any Sant. En la misericòrdia tenim la prova de com Déu estima. Ell ho dóna tot de si mateix, per sempre, gra-tuïtament i sense demanar res a canvi. Ve a ajudar-nos quan l’invoquem. És bonic que la pregària quotidiana de l’Església comenci amb aquestes paraules: «Sigueu amb nosaltres, Déu nostre, Senyor veniu a ajudar-nos» (Cf. Sl 70,2). L’auxili que invoquem és ja el primer pas de la misericòrdia de Déu cap a nosaltres. Ell ve a salvar-nos de la condició de debilitat en la qual vivim. I el seu auxili consisteix a permetre’ns captar la seva presència i proximitat. Dia rere dia, tocats per la seva compassió, també nosaltres arribarem a ser compassius amb tots.

15. En aquest Any Sant, podrem realitzar l’experiència d’obrir el cor a tots els qui viuen en les més contradictòries perifèries existencials, que amb freqüència el món modern dramàticament crea. Quantes situacions de precarietat i patiment hi ha al món avui! Quantes ferides segellen la carn de molts que no tenen veu perquè el seu crit s’ha debilitat i silenciat a causa de la indiferència dels pobles rics. En aquest Jubileu l’Església serà cridada a guarir encara més aquestes ferides, a alleujar-les amb l’oli de la consolació, a embenar-les amb la misericòrdia i a guarir-les amb la solidaritat i la deguda atenció. No caiguem en la indiferència que humilia, en la rutina que anestesia l’ànim i impedeix descobrir la novetat, en el cinisme que destrueix. Obrim els nostres ulls per mirar les misèries del món, les ferides de tants germans i germanes privats de la dignitat, i sentim-nos provocats a escoltar el seu crit d’auxili. Que les nostres mans estrenyin les seves, i que els apropem a nosaltres perquè sentin el caliu de la nostra presència, de la nostra amistat i de la fraternitat. Que el seu crit es torni el nostre i junts puguem trencar la barrera de la indiferència que acostuma a regnar sobiranament per amagar la hipocresia i l’egoisme.

El meu viu desig és que el poble cristià reflexioni durant el Jubileu sobre les obres de misericòrdia corporals i espirituals. Serà una manera per despertar la nostra consciència, moltes vegades ensopida davant el drama de la pobresa, i per entrar encara més en el cor de l’Evangeli, on els pobres són els privilegiats de la misericòrdia divina. La predicació de Jesús ens presenta aquestes obres de misericòrdia perquè puguem adonar-nos de si vivim o no com a deixebles seus. Redescobrim les obres de misericòrdia corporals: donar menjar al famolenc, donar beure a l’assedegat, vestir al despullat, acollir al foraster, assistir als malalts, visitar als presos, enterrar als morts. I no oblidem les obres de misericòrdia espirituals:

Sant Pare 25

donar consell a qui ho necessita, ensenyar a qui no sap, corregir a qui va errat, consolar el trist, perdonar les ofenses, suportar amb paciència les persones que ens molesten, pregar a Déu pels vius i pels difunts.

No ens podem escapar de les paraules del Senyor i en base a elles serem jut-jats: si hem donat menjar al famolenc i beure a l’assedegat. Si hem acollit l’estranger i vestit el despullat. Si hem dedicat temps per acompanyar a qui estava malalt o a la presó (cf. Mt 25,31-45). Igualment se’ns preguntarà si hem ajudat a sortir del dubte, que fa caure en la por i en ocasions és font de solitud; si hem estat capaços de vèncer la ignorància en la que viuen milions de persones, sobretot els infants privats de l’ajuda necessària per ser rescatats de la pobresa; si hem estat capaços de ser a prop de qui estava sol i afligit; si hem perdonat a qui ens va ofendre i rebutjat qualsevol forma de rancor o de violència que condueix a la violència; si hem tingut paciència seguint l’exemple de Déu que és tan pacient amb nosaltres; finalment, si hem encomanat al Senyor en la pregària els nostres germans i germanes. En cada un d’aquests “més petits” és present Crist mateix. La seva carn es fa de nou visible com a cos martiritzat, nafrat, flagel·lat, desnodrit, en fugida..., perquè nosaltres els reconeguem, el toquem i l’assistim amb cura. No oblidem les paraules de sant Joan de la Creu: «En el capvespre de les nostres vides, serem jutjats en l’amor»�.

16. A l’Evangeli de Lluc trobem un altre aspecte important per viure amb fe el Jubileu. L’evangelista narra que Jesús, un dissabte, tornà a Natzaret i, com era costum, entrà a la Sinagoga. El van cridar perquè llegís l’Escriptura i la comentés. El passatge era el del profeta Isaïes on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum, a pro-clamar l’any de gràcia del Senyor» (61,12). “Un any de gràcia”: és això el que el Senyor anuncia i el que desitgem viure. Aquest Any Sant comporta la riquesa de la missió de Jesús que ressona en les paraules del Profeta: portar una paraula i un gest de consolació als pobres, anunciar l’alliberament als qui estan presoners de les noves esclavituds de la societat moderna, restituir la vista a qui no pot veure-hi més perquè s’ha replegat sobre si mateix, i tornar a donar dignitat als qui n’han estat privats. La predicació de Jesús es fa de nou visible en les respostes de fe que el testimoni dels cristians està cridat oferir. Que ens acompanyin les paraules de l’Apòstol: «El qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb alegria» (Rm 12,8).

Sant Pare26

17. Que la Quaresma d’aquest any Jubilar sigui viscuda amb major intensitat, com a moment fort per celebrar i experimentar la misericòrdia de Déu. Quantes pàgines de la Sagrada Escriptura poden ser meditades en les setmanes de Quaresma per redescobrir el rostre misericordiós del Pare! Amb les paraules del profeta Mi-quees també nosaltres podem repetir: Vós, oh Senyor, sou un Déu que perdoneu les culpes, que no manteniu per sempre l’enuig, vós us complaeu a estimar. Vós, Senyor, tornareu a compadir-vos de nosaltres i a tenir pietat del vostre poble. Destruireu les nostres culpes i llançareu al fons del mar tots els nostres pecats (cf. 7,18-19).

Les pàgines del profeta Isaïes podran ser meditades amb major atenció en aquest temps de pregària, dejuni i caritat: «El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s’alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia. En tot moment el Senyor et conduirà, en ple desert saciarà la teva fam, et farà fort i vigorós i seràs com un hort amarat d’aigua, com una font que mai no s’estronca» (58,6-11).

Que la iniciativa “24 hores per al Senyor”, que se celebra durant el divendres i dissabte que antecedeixen el IV diumenge de Quaresma, s’incrementi en les Diò-cesis. Moltes persones estan tornant a apropar-se al sagrament de la Reconciliació i entre elles molts joves, que en una experiència semblant solen retrobar el camí per tornar al Senyor, per viure un moment d’intensa pregària i redescobrir el sentit de la pròpia vida. Novament posem al centre amb convenciment el sagrament de la Reconciliació, perquè ens permet tocar en la pròpia carn la grandesa de la mise-ricòrdia. Serà per a cada penitent font de veritable pau interior.

No em cansaré mai d’insistir que els confessors siguin un veritable signe de la misericòrdia del Pare. Ser confessors no s’improvisa. S’arriba a ser-ho quan, abans de res, ens fem nosaltres penitents a la recerca de perdó. No oblidem mai que ser confessors significa participar de la mateixa missió de Jesús i ser signe concret

Sant Pare 27

de la continuïtat d’un amor diví que perdona i que salva. Cadascú de nosaltres ha rebut el do de l’Esperit Sant per al perdó dels pecats, d’això en som responsables. Cap de nosaltres és amo del Sagrament, sinó fidel servidor del perdó de Déu. Cada confessor haurà d’acollir els fidels com el pare en la paràbola del fill pròdig: un pare que corre a la trobada del fill encara que hagués dilapidat els seus béns. Els confessors estan cridats a abraçar aquest fill penedit que torna a casa i a manifestar l’alegria per haver-lo trobat. No es cansaran de sortir a l’encontre també de l’altre fill que es va quedar fora, incapaç d’alegrar-se, per explicar-li que el seu judici sever és injust i no té cap sentit davant de la misericòrdia del Pare que no coneix límits. No faran preguntes impertinents, sinó que com el pare de la paràbola interrompran el discurs preparat pel fill pròdig, perquè seran capaços de percebre en el cor de cada penitent la invocació d’ajuda i la súplica de perdó. En fi, els confessors estan cridats a ser sempre, a tot arreu, en cada situació i malgrat tot, el signe del primat de la misericòrdia.

18. Durant la Quaresma d’aquest Any Sant tinc la intenció d’enviar els Mis-sioners de la Misericòrdia. Seran un signe de la sol·licitud materna de l’Església pel Poble de Déu, perquè entri en profunditat en la riquesa d’aquest misteri tan fonamental per a la fe. Seran preveres als quals donaré l’autoritat de perdonar també els pecats que estan reservats a la Seu Apostòlica, perquè es faci evident l’amplitud del seu mandat. Seran, sobretot, signe viu de com el Pare acull tots els qui estan a la recerca del seu perdó. Seran missioners de la misericòrdia perquè seran els artífexs davant de tots d’una trobada carregada d’humanitat, font d’alliberament, rica de responsabilitat, per a superar els obstacles i reprendre la vida nova del Baptisme. Es deixaran conduir en la seva missió per les paraules de l’Apòstol: «Déu havia deixat tots els homes captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots» (Rm 11,32). Tots aleshores, sense excloure ningú, estan cridats a percebre la crida a la misericòrdia. Que els missioners visquin aquesta crida conscients de poder fixar la mirada sobre Jesús, «gran sacerdot compassiu i digne de confiança» (He 2,17).

Demano als germans Bisbes que convidin i acullin aquests Missioners, perquè siguin abans de res predicadors convincents de la misericòrdia. Que s’organitzin en les Diòcesis “missions per al poble” de manera que aquests Missioners siguin anunciadors de l’alegria del perdó. Que se’ls demani celebrar el sagrament de la Reconciliació per als fidels, perquè el temps de gràcia donat en l’any jubilar per-meti a tants fills allunyats trobar el camí de retorn cap a la casa paterna. Que els

Sant Pare28

Pastors, especialment durant el temps fort de Quaresma, siguin sol·lícits a convi-dar els fidels a apropar-se «al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres» (He 4,16).

19. Que la paraula del perdó pugui arribar a tots i que la crida a experimen-tar la misericòrdia no deixi a ningú indiferent. La meva invitació a la conversió es dirigeix amb major insistència a aquelles persones que es troben allunyades de la gràcia de Déu a causa de la seva conducta de vida. Penso de manera particular en els homes i dones que pertanyen a algun grup criminal, qualsevol que aquest sigui. Pel vostre bé, us demano canviar de vida. Us ho demano en el nom del Fill de Déu que si bé combat el pecat mai no rebutja cap pecador. No caigueu en el terrible parany de pensar que la vida depèn dels diners i que davant d’ells tota la resta es torna mancada de valor i dignitat. És solament una il·lusió. No portem els diners amb nosaltres al més enllà. Els diners no ens donen la veritable felicitat. La violència usada per acumular fortunes que degoten sang no converteix ningú en poderós ni immortal. Per a tots, tard o d’hora, arriba el judici de Déu del qual ningú no en pot escapar.

Que la mateixa crida arribi també a totes les persones promotores o còmplices de corrupció. Aquesta nafra putrefacta de la societat és un greu pecat que clama al cel ja que mina des dels seus fonaments la vida personal i social. La corrupció impedeix mirar el futur amb esperança perquè amb la seva prepotència i avidesa destrueix els projectes dels febles i oprimeix els més pobres. És un mal que neix en gestos quotidians per expandir-se després en escàndols públics. La corrupció és una obstinació en el pecat, que pretén substituir Déu amb la il·lusió dels diners com a forma de poder. És una obra de les tenebres, sostinguda per la sospita i la intriga. Corruptio optimi pessima, deia amb raó sant Gregori Magne, per indicar que ningú no pot sentir-se immune d’aquesta temptació. Per eradicar-la de la vida personal i social són necessàries la prudència, la vigilància, la lleialtat, la transparència, unides al coratge de la denúncia. Si no s’hi combat obertament, tard o d’hora busca còmplices i destrueix l’existència.

Aquest és el temps oportú per canviar de vida! Aquest és el temps per deixar-se tocar el cor. Davant tants crims comesos, fins i tot crims molt greus, és el moment d’escoltar el plor de totes les persones devastades per vosaltres en els seus béns, en la seva dignitat, en els afectes, en la seva pròpia vida. Romandre en el

Sant Pare 29

camí del mal és només font d’il·lusió i de tristesa. La veritable vida és alguna cosa ben diferent del que ara penseu. El Papa us estén la mà. Està disposat a escoltar-vos. N’hi ha prou només amb què acolliu la crida a la conversió i us sotmeteu a la justícia mentre l’Església us ofereix misericòrdia.

20. No serà inútil en aquest context recordar la relació existent entre justícia i misericòrdia. No són dos aspectes que estiguin en contradicció, sinó un sol moment que es desenvolupa progressivament fins a aconseguir el seu punt culminant en la plenitud de l’amor. La justícia és un concepte fonamental per a la societat civil quan, normalment, es fa referència a un ordre jurídic a través del qual s’aplica la llei. Amb la justícia s’entén també que a cadascú ha de ser donat el que li és degut. A la Bíblia, moltes vegades es fa referència a la justícia divina i a Déu com a jutge. Generalment és entesa com a l’observació integral de la llei i com el comporta-ment de tot bon israelita conforme als manaments donats per Déu. Aquesta visió, tanmateix, ha conduït no poques vegades a caure en el legalisme, falsificant-ne el sentit originari i enfosquint el profund valor que la justícia té. Per superar la pers-pectiva legalista, seria necessari recordar que en la Sagrada Escriptura la justícia és concebuda essencialment com un abandonar-se confiat en la voluntat de Déu.

Per la seva banda, Jesús parla moltes vegades de la importància de la fe, més que de l’observança de la llei. És en aquest sentit que hem de comprendre les seves paraules quan estant a taula amb Mateu i els seus amics diu als fariseus que li contestaven perquè menjava amb els publicans i pecadors: «Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors» (Mt 9,13). Davant la visió d’una justícia com a mera observança de la llei que jutja, dividint les persones en justes i pecadores, Jesús s’inclina a mos-trar el gran de do de la misericòrdia que busca els pecadors per oferir-los el perdó i la salvació. Es comprèn perquè, a causa d’aquesta perspectiva tan alliberadora i font de renovació, Jesús hagi estat rebutjat pels fariseus i pels doctors de la llei. Aquests, per ser fidels a la llei, carregaven només pesos sobre les espatlles de les persones, i així frustraven la misericòrdia del Pare. El reclam a observar la llei no pot obstaculitzar l’atenció per les necessitats que toquen la dignitat de les persones.

Sobre aquest tema és molt significativa la referència que Jesús fa al profeta

Osees -«jo vull amor, i no sacrificis». Jesús afirma que d’ara endavant la regla de vida dels seus deixebles haurà de ser la que dóna el primat a la misericòrdia, com

Sant Pare30

Ell mateix testimonia compartint la taula amb els pecadors. La misericòrdia, un cop més, es revela com a dimensió fonamental de la missió de Jesús. Ella és un veritable repte per als seus interlocutors que es detenen en el respecte formal de la llei. Jesús, en canvi, va més enllà de la llei; el seu compartir amb aquells que la llei considerava pecadors permet comprendre fins on arriba la seva misericòrdia.

També l’Apòstol Pau va fer un recorregut semblant. Abans de trobar Jesús en el camí a Damasc, la seva vida estava dedicada a perseguir de manera irrepren-sible la justícia de la llei (cf. Fl 3,6). La conversió a Crist el va conduir a ampliar la seva visió precedent fins al punt que en la carta als Gàlates afirma: «Hem cregut en Jesucrist i som justos, no per les obres de la Llei, sinó per la fe en Crist» (2,16). Sembla que la seva comprensió de la justícia ha canviat ara radicalment. Pau posa en primer lloc la fe i no més la llei. El judici de Déu no el constitueix l’observança o no de la llei, sinó la fe en Jesucrist, que amb la seva mort i resurrecció porta la salvació juntament amb la misericòrdia que justifica. La justícia de Déu es converteix ara en alliberament per tots els qui estan oprimits per l’esclavitud del pecat i les seves conseqüències. La justícia de Déu és el seu perdó (cf. Sl 51,11-16).

21. La misericòrdia no és contrària a la justícia sinó que expressa el compor-tament de Déu cap al pecador, oferint-li una ulterior possibilitat per examinar-se, convertir-se i creure. L’experiència del profeta Osees ve a ajudar-nos per mostrar-nos la superació de la justícia en direcció cap a la misericòrdia. L’època d’aquest profeta es compta entre les més dramàtiques de la història del poble hebreu. El Regne està proper a la destrucció; el poble no s’ha mantingut fidel a l’aliança, s’ha allunyat de Déu i ha perdut la fe dels Pares. Segons una lògica humana, és just que Déu pensi en rebutjar el poble infidel: no ha observat el pacte establert i per tant mereix la pena corresponent, l’exili. Les paraules del profeta ho testifiquen: «No tornarà al país d’Egipte, però el rei d’Assíria el dominarà, perquè no han volgut tornar a mi» (Os 11,5). I no obstant això, després d’aquesta reacció que apel·la a la justícia, el profeta modifica radicalment el seu llenguatge i revela el veritable rostre de Déu: «Això em trasbalsaria el cor, s’encendria la meva pietat. No cediré a la meva indignació, no tornaré a destruir Efraïm, perquè jo sóc Déu i no un home, sóc el Sant, present enmig teu: no sóc dels qui es passegen d’ací d’allà!» (11,8-9). Sant Agustí, comentant les paraules del profeta diu: «És més fàcil que Déu contingui

Sant Pare 31

la ira que la misericòrdia»13. És així. La ira de Déu dura un instant, mentre que la seva misericòrdia és eterna.

Si Déu s’aturés en la justícia deixaria de ser Déu, seria com tots els ho-mes que invoquen respecte per la llei. La justícia per si mateixa no és suficient, i l’experiència ensenya que apel·lant solament a ella es corre el risc de destruir-la. Per això Déu va més enllà de la justícia amb la misericòrdia i el perdó. Això no significa restar-li valor a la justícia o fer-la supèrflua, al contrari. Qui s’equivoca haurà d’expiar la pena. Solament que aquesta no és la fi, sinó l’inici de la conversió, perquè s’experimenta la tendresa del perdó. Déu no rebutja la justícia. Ell l’engloba i la supera en un esdeveniment superior on s’experimenta l’amor que està a la base d’una veritable justícia. Hem de prestar molta atenció al que escriu Pau per no caure en el mateix error que l’Apòstol retreia als seus contemporanis jueus: «Desconeixen la justícia que ve de Déu i busquen de fer-se justos pel seu propi compte, sense sotmetre’s a la justícia salvadora de Déu. Perquè Crist és el terme de la Llei, i així tothom qui creu en ell rep la justícia de Déu» (Rm 10,3-4). Aquesta justícia de Déu és la misericòrdia concedida a tots com a gràcia en raó de la mort i resurrecció de Jesucrist. La Creu de Crist, llavors, és el judici de Déu sobre tots nosaltres i sobre el món, perquè ens ofereix la certesa de l’amor i de la vida nova.

22. El Jubileu comporta també la referència a la indulgència. En l’Any Sant de la Misericòrdia ella adquireix una rellevància particular. El perdó de Déu pels nostres pecats no coneix límits. En la mort i resurrecció de Jesucrist, Déu fa evi-dent aquest amor que és capaç fins i tot de destruir el pecat dels homes. Deixar-se reconciliar amb Déu és possible per mitjà del misteri pasqual i de la mediació de l’Església. Així aleshores, Déu està sempre disponible al perdó i mai no es cansa d’oferir-lo de manera sempre nova i inesperada. No obstant això, tots nosaltres vivim l’experiència del pecat. Sabem que estem cridats a la perfecció (cf. Mt 5,48), però sentim fort el pes del pecat. Mentre percebem la potència de la gràcia que ens transforma, experimentem també la força del pecat que ens condiciona. Malgrat el perdó, portem en la nostra vida les contradiccions que són conseqüència dels nostres pecats. En el sagrament de la Reconciliació, Déu perdona els pecats, que realment queden cancel·lats; i no obstant això, la petjada negativa que els pecats tenen en

13Enarr. in Ps. 76, 11.

Sant Pare32

els nostres comportaments i en els nostres pensaments roman. La misericòrdia de Déu és fins i tot més forta que això. Ella es transforma en indulgència del Pare que a través de l’Esposa de Crist arriba al pecador perdonat i l’allibera de tot residu, conseqüència del pecat, habilitant-lo a obrar amb caritat, a créixer en l’amor més que no pas a recaure en el pecat.

L’Església viu la comunió dels Sants. A l’Eucaristia aquesta comunió, que és do de Déu, actua com a unió espiritual que ens uneix als creients amb els Sants i els Beats el nombre dels quals és incalculable (cf. Ap 7,4). La seva santedat ve a ajudar la nostra fragilitat, i així la Mare Església és capaç amb la seva pregària i la seva vida de trobar la debilitat dels uns amb la santedat dels altres. Viure ales-hores la indulgència en l’Any Sant significa apropar-se a la misericòrdia del Pare amb la certesa que el seu perdó s’estén sobre tota la vida del creient. Indulgència és experimentar la santedat de l’Església que participa a tots dels beneficis de la redempció de Crist, perquè el perdó s’estengui fins a les últimes conseqüències a les que arriba l’amor de Déu. Visquem intensament el Jubileu demanant al Pare el perdó dels pecats i la dispensació de la seva indulgència misericordiosa.

23. La misericòrdia posseeix un valor que sobrepassa els confins de l’Església. Ella ens relaciona amb el judaisme i l’Islam, que la consideren un dels atributs més qualificatius de Déu. Israel abans de res va rebre aquesta revelació, que roman en la història com el començament d’una riquesa incommensurable d’oferir a la humanitat sencera. Com hem vist, les pàgines de l’Antic Testament estan en-treteixides de misericòrdia perquè narren les obres que el Senyor ha realitzat en favor del seu poble en els moments més difícils de la seva història. L’Islam, per la seva banda, atribueix al Creador el nom, entre d’altres, de Misericordiós i Clement. Aquesta invocació apareix amb freqüència en els llavis dels fidels musulmans, que se senten acompanyats i sostinguts per la misericòrdia en la seva quotidiana feblesa. També ells creuen que ningú no pot limitar la misericòrdia divina perquè les seves portes estan sempre obertes.

Que aquest any Jubilar viscut en la misericòrdia pugui afavorir la trobada amb aquestes religions i amb les altres nobles tradicions religioses; que ens faci més oberts al diàleg per conèixer-les i comprendre’ns millor; que elimini tota forma de tancament i menyspreu, i allunyi qualsevol forma de violència i de discriminació.

Sant Pare 33

24. El pensament es dirigeix ara a la Mare de la Misericòrdia. Que la dolçor de la seva mirada ens acompanyi en aquest Any Sant, perquè tots puguem redesco-brir l’alegria de la tendresa de Déu. Ningú com Maria ha conegut la profunditat del misteri de Déu fet home. Tot en la seva vida va ser plasmat per la presència de la misericòrdia feta carn. La Mare del Crucificat Ressuscitat va entrar en el santuari de la misericòrdia divina perquè va participar íntimament en el misteri del seu amor.

Escollida per ser la Mare del Fill de Déu, Maria va estar preparada des de sempre per ser Arca de l’Aliança entre Déu i els homes. Va custodiar en el seu cor la divina misericòrdia en perfecta sintonia amb el seu Fill Jesús. El seu cant de lloança, en el llindar de la casa d’Isabel, va estar dedicat a la misericòrdia que s’estén «de generació en generació» (Lc 1,50). També nosaltres estàvem presents en aquelles paraules profètiques de la Mare de Déu. Això ens servirà de consolació i de suport mentre travessarem la Porta Santa per experimentar els fruits de la misericòrdia divina.

Al peu de la creu, Maria juntament amb Joan, el deixeble de l’amor, és testi-moni de les paraules de perdó que surten de la boca de Jesús. El perdó suprem ofert a qui l’ha crucificat ens mostra fins on pot arribar la misericòrdia de Déu. Maria testimonia que la misericòrdia del Fill de Déu no coneix límits i abasta tothom sense excloure ningú. Dirigim a ella l’antiga i sempre nova pregària del Salve Regina, perquè mai no es cansi de girar envers nosaltres els seus ulls misericordiosos i ens faci dignes de contemplar el rostre de la misericòrdia, el seu Fill Jesús.

Que la nostra pregària s’estengui també a tants Sants i Beats que van fer de la mi-sericòrdia la seva missió de vida. En particular el pensament es dirigeix a la gran apòstol de la misericòrdia, santa Faustina Kowalska. Que ella, que va ser cridada a entrar en les profunditats de la divina misericòrdia, intercedeixi per nosaltres i ens obtingui viure i caminar sempre en el perdó de Déu i en la indestructible confiança en el seu amor.

25. Aquest és un Any Sant extraordinari, aleshores, per viure en la vida de cada dia la misericòrdia que des de sempre el Pare dispensa cap a nosaltres. En aquest Jubileu deixem-nos sorprendre per Déu. Ell mai no es cansa d’obrir de bat a bat la porta del seu cor per repetir que ens estima i que vol compartir amb no-saltres la seva vida. L’Església sent la urgència d’anunciar la misericòrdia de Déu.

Sant Pare34

La seva vida és autèntica i creïble quan amb convicció fa de la misericòrdia el seu anunci. Ella sap que la primera tasca, sobretot en un moment com el nostre, ple de grans esperances i fortes contradiccions, és la d’introduir a tothom en el misteri de la misericòrdia de Déu, contemplant el rostre de Crist. L’Església està cridada en primer lloc a ser el testimoni veraç de la misericòrdia, professant-la i vivint-la com el centre de la Revelació de Jesucrist. Des del cor de la Trinitat, des de la intimitat més profunda del misteri de Déu, brolla i corre sense parar el gran riu de la mise-ricòrdia. Aquesta font mai no podrà esgotar-se, per molts que siguin els que s’hi s’apropin. Cada vegada que algú en tindrà necessitat podrà venir a ella, perquè la misericòrdia de Déu no té fi. És insondable la profunditat del misteri que amaga, és inesgotable la riquesa que d’ella prové.

Que en aquest Any Jubilar l’Església es converteixi en ressò de la Paraula de Déu que repeteix forta i decidida una paraula i un gest de perdó, de suport, d’ajuda, d’amor. Que mai no es cansi d’oferir misericòrdia i sigui sempre pacient a l’hora de confortar i perdonar. Que l’Església es faci veu de cada home i dona i repeteixi amb confiança i sense repòs: «Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat i de l’amor que heu guardat des de sempre» (Sl 25,6).

Donat a Roma, prop de Sant Pere, l’11 d’abril, Vigília del Segon Diumenge de Pasqua o de la Divina Misericòrdia, de

l’Any del Senyor 2015, tercer del meu pontificat.Francesc

Documents episcopals 35

Documents episcopals

APLICACIÓ DEL PLA PASTORAL DIOCESÀ

UNA MIRADA DES DEL CURS 2014 AL 2015

Introducció

Cada any, m’aturo a compartir amb tots els agents de pastoral – preveres, diaques, membres de la vida consagrada i laics – la meva reflexió sobre l’aplicació del Pla pastoral i sobre aquells fets pastorals més rellevants succeïts a la diòcesi. Aquest exercici no estalvia el discerniment que tots hem d’anar fent, al contrari, pretén estimular-lo.

L’any passat em centrava en la tasca feta per les delegacions diocesanes i per un servidor mateix a l’inici de l’aplicació del Pla pastoral. M’aturava també a plantejar una revisió del Pla pastoral a partir de l’Evangelii gaudium. Enguany comparteixo aquesta reflexió des d’una triple perspectiva, ben diferent.

En primer lloc, és bo que coneguem què ha succeït a la diòcesi en la pers-pectiva de l’aplicació, no tant dels objectius com de les propostes, del Pla pastoral (Què hem fet?):

- l’inici dels recessos d’Emmaús; - la implantació de l’Escola d’Evangelització de Sant Andreu;- l’experimentació d’un material de treball per a les cèl·lules parroquials; - els fruits que apareixen en les parròquies que estan aplicant les propostes

del Pla pastoral.

Documents episcopals36

En segon lloc, presento una breu reflexió sobre el fet que siguin poques les parròquies que apliquen les propostes del Pla pastoral. Hi afegiré una proposta de solució (Què no hem fet?).

Finalment, acabo compartint unes reflexions sobre altres realitats pastorals d’aquest curs pastoral (Què més ha passat?):

- la revisió del Pla pastoral. - l’arrencada del Seminari Menor en Família.- la descoberta de la necessitat d’una pastoral d’alliberament i guarició.

Què hem fet?

1. Aquesta primavera han tingut lloc els dos primers recessos d’Emmaús –un de dones i un d’homes-. Es tracta d’un primer anunci i d’una invitació a la conversió en format de cap de setmana. Després d’una llarga descoberta i preparació –us en parlava en el balanç de l’any passat-, m’alegro informar-vos que han estat un èxit. Molts participants han viscut una gran experiència i la seva vida cristiana ha fet un decisiu pas endavant. Veig molt clar que estem davant d’un mitjà d’evangelització molt potent i transversal. Tant pot servir a una persona molt allunyada com a un fidel col·laborador de les nostres parròquies. Penso, però, que sobretot servirà a tants fidels de missa dominical que necessiten despertar-se i passar de ser “deixebles” a ser “deixebles missioners” (EG 120).

Hem fet un pausada descoberta i un acurat discerniment sobre aquest mèto-de. Per això, he demanat a la Delegació d’Evangelització i Apostolat Seglar que consolidi els equips dels recessos d’Emmaús i facin tot el possible per organitzar un parell de recessos cada any.

2. A finals del curs passat, es va organitzar el primer curs “Nova Vida” de l’Escola d’Evangelització de Sant Andreu. Aquest curs, que també és un recés de primer anunci, fou un èxit. L’equip el va preparar i executar impecablement i els participants el visqueren amb profunditat. La tardor passada es va repetir amb molta més participació i fruit. Si al primer hi anàrem sobretot agents de pastoral –capellans,

Documents episcopals 37

diaques, consagrats i laics-, al segon hi participaren principalment membres de les cèl·lules parroquials. Aquest mes d’abril, ha tingut lloc el 2n curs del programa d’aquesta escola: el curs Emmaús.

Ja fa temps es va completar el discerniment sobre la conveniència d’aquesta metodologia com a formació per als nous cristians i futurs agents de pastoral. Aquests cursos són un gran complement pel treball de creixement en la fe dels membres de les cèl·lules parroquials. A més, el primer curs d’aquesta itinerari és un mitjà de primer anunci que amplia, en un altre format, l’oferta actual del Curs Alpha.

Subratllo les quatre grans virtuts metodològiques d’aquesta Escola. Venim del curs bàsic de l’Escola de Formació de Laics. Aquest curs, que tant de bé va fer a la diòcesi, oferia una formació teològica, bíblica, pastoral i espiritual. Organit-zava les classes a través d’un esquema evangelitzador. L’itinerari formatiu de Sant Andreu suma algunes virtuts més: és més bíblic, més pedagògic, més experiencial i més capacitador per a l’evangelització. A més, s’adapta millor a la situació cristiana dels nous conversos.

Penso, finalment, que aquest curs pot ser molt útil per a aquelles parròquies el rector de les quals vol començar el Pla pastoral però no disposa de laics preparats. Enviar alguns laics inquiets als cursos de l’Escola de Sant Andreu els procurarà l’experiència, la formació i la visió perquè ajudin a la “conversió pastoral” de la parròquia.

3. Aquest any, s’ha posat en funcionament una coordinadora diocesana de les cèl·lules parroquials, en el marc de la Delegació d’Evangelització i Apostolat Seglar. Aquest equip està concretant els detalls de l’itinerari de reiniciació cristiana i elaborant un material de treball setmanal. Calia aquest servei perquè els rectors de les deu cèl·lules nascudes aquests darrers anys dels cursos Alpha demanaven compartir els esforços. Al final d’aquest curs, s’avaluarà l’experiència i es donarà forma definitiva a l’itinerari i al material de treball.

4. Cinc parròquies ja tenen equip parroquial d’evangelització, curs d’evangelització i naixement de cèl·lules parroquials anual. En aquestes parròquies, amb intensitats diferents, succeeixen un conjunt de fenòmens que confirmen l’encert de l’estratègia. Els enuncio i hi reflexiono.

Documents episcopals38

Constato: - que neixen i creixen noves propostes d’oració i adoració en comunitat.- que hi ha ànims i il·lusió en els membres de l’equip d’evangelització

i de l’equip Alpha, però també en molts altres fidels de la comunitat parroquial que veuen alegria, nova gent, iniciatives, rejoveniment de la missa dominical.

- que han fet seu un projecte que concentra els millors esforços pastorals en l’activitat prioritària –el primer anunci i la reiniciació cristiana d’adults- i que orienta la catequesi parroquial i els contactes sagramentals vers el curs d’evangelització.

- que les activitats que fins ara es feien amb sensació d’inevitable fracàs, ara es fan amb l’esperança que alguns dels que hi participen podran rebre la invitació al curs Alpha i tindran l’oportunitat de convertir-se.

- que neixen cada any una o dues cèl·lules parroquials.- que els nous cristians es van incorporant a l’eucaristia dominical, a

vegades atraient la resta de llurs famílies.- que emergeixen nous ànims per iniciar l’eucaristia mensual de la comu-

nitat i el grup infantil o juvenil parroquial.

No és temps de comptar, però sí de prendre consciència que apareix ja una diferència molt clara entre les parròquies que apliquen les primeres propostes del Pla pastoral i les que encara no les han iniciat. També és temps d’estar atents a les necessitats formatives per als equips que impulsen aquesta nova dinàmica.

Què no hem fet?

En el prefaci del Pla pastoral manifestava que tenia voluntat d’acompanyar “cada rector i cada parròquia ” i m’oferia “per estar present en els moments més importants de la seva aplicació”. Tres anys mes tard, reconec que sol no ho puc fer. Ni arribo a fer l’acompanyament als qui estan caminant, ni aconsegueixo promoure l’inici de l’aplicació del Pla allà on el rector ho desitja però no sap com començar. Aquesta és una de les causes del limitat nombre de parròquies que estan aplicant les propostes del Pla pastoral.

Documents episcopals 39

Us explico una proposta per solucionar aquest problema: nomenar tres delegades episcopals per a l’aplicació del Pla pastoral, una per a cada zona, que ajudin als rectors que vulguin aplicar el Pla pastoral.

La rellevància d’aquest encàrrec es traduirà en la seva incorporació com a membres en el Consell de Govern. A més, fent aquesta passa, avançaríem més en la presència de les dones en els llocs de presa de decisió de la nostra Església diocesana, com ens demana el papa Francesc en l’Evangelii gaudium1. Tenim dones preparades i disposades per a aquest servei i confio que tindrem l’audàcia de fer el que ens proposa el Sant Pare.

Què més ha passat?

Han passat moltes coses a la diòcesi i a les parròquies aquest darrer any a part de l’aplicació del Pla pastoral. És impossible resseguir-les totes. Tres, però, tenen una rellevància pastoral especial que poden marcar el nostre futur. Les comparteixo de major a menor importància.

La primera és la revisió de Pla pastoral a la llum de l’Evangelii gaudium. Com ja és ben conegut, l’estiu passat es va elaborar un material per facilitar aquest treball i, des del mes de setembre de 2014, s’està treballant. Aquest treball confio que es conclogui durant aquest estiu i ens permeti veure una edició nova del Pla pastoral diocesà a principis del curs vinent. Amb tot, ja hi ha alguna iniciativa que ha nascut d’aquest treball de revisió. Es tracta de L’Església que surt. És un projec-te parroquial i diocesà pel qual ens oferim a acompanyar persones en situació de dificultat. Es tracta d’un acompanyament integral que cerca oferir resposta als pro-blemes reals de la gent i, des d’ells, proposar-los la fe en Crist com a solució radical als seus problemes. Ja hi ha set parròquies interessades, que junt a les que s’acabin d’animar, començaran la formació dels voluntaris aquest final de curs i arrencaran la difusió i l’atenció el mes de setembre. Aquesta nova iniciativa enriquirà en clau evangelitzadora la nostra acció caritativa.El segon fet pastoral rellevant ha estat el

1 EG 103: “garantir la presència de les dones [...] en els diversos llocs on es prenen les decisions

importants, tant a l’Església com en les estructures socials”.

Documents episcopals40

naixement del Seminari Menor en Família. Ja feia uns anys que ho demanàvem al Senyor i hi treballàvem a través de la pastoral vocacional. Aquest setembre vàrem començar amb tres seminaristes menors. Aquesta realitat és molt humil, però està carregada d’esperança. En pocs mesos està alegrant els capellans que van conei-xent els nous seminaristes. També les comunitats parroquials que amb motiu de la visita pastoral o del dia del seminari han tingut contacte amb ells i han escoltat llur testimoni vocacional participen d’aquesta alegria i esperança. Es tracta d’una acció pastoral que suposa una important dedicació de persones i de recursos econòmics, però que apunta molt enllà, nous sacerdots per a una nova evangelització. Confio que aquesta alegria es transformi en noves propostes vocacionals a adolescents i joves i tinguem nous ingressos el curs vinent tant al Seminari Menor en Família com al Seminari Major.

El tercer fet pastoral sobre el qual hem de reflexionar és el descobriment d’una pastoral d’alliberament i guarició. El papa Francesc ens ha parlat d’entendre l’Església com un “hospital de campanya” que no es perd en coses secundàries sinó que atén la multitud ferida per un món materialista i deshumanitzat. El treball d’evangelització que estem duent a terme ens ha fet entrar en contacte amb gent que porta a les espatlles pecats greus, recerques en filosofies o espiritualitats orientals, pràctiques esotèriques, ocultistes o, fins i tot, demoníaques. La compassió i la mi-sericòrdia per aquestes persones que necessiten ser alliberades i guarides ha fet que alguns capellans i laics haguem començat un camí de formació vers una pastoral alliberadora i guaridora. Aquesta realitat pastoral ens demana un discerniment sobre un nou enfocament a les nostres pastorals de la salut i evangelitzadora.

Conclusió

Aquest balanç anual sobre l’aplicació del Pla pastoral té com a principal objectiu suscitar la reflexió de tots els agents de pastoral. La meva aportació no és una simple informació sinó que és una invitació a fer un exercici de reflexió i discerniment personal i en grup sobre la pastoral que estem desenvolupant. Confio que m’arribaran aportacions personals i, almenys, en les properes Jornades Sacer-dotals de finals de juny i a la darrera trobada trimestrals de laics, diaques i verges consagrades, molts de vosaltres em fareu avinent la vostra opinió.

+ Xavier, bisbe de Solsona

Documents episcopals 41

HOMILIA EN LA MISSA CRISMAL

Estimats germans preveres. Estimats consagrats i consagrades que enguany ens acompanyeu d’una manera especialment significativa en aquest any de la Vida Consagrada. La vostra presència m’és ocasió per centrar la meva homilia en la crida a la radicalitat evangèlica que el Senyor ens demana en aquesta hora de l’Església.

Tres punts: el Vicari de Crist, el Papa, ens adreça aquesta crida a la radica-litat cristiana a través d’aquest any dedicat a la Vida Consagrada; què us demano a tots els consagrats i consagrades; i què crec que n’hem de collir tots nosaltres estimats preveres.

****

Aquest any dedicat a la Vida Consagrada té quelcom a veure amb la crida del nostre bon papa Francesc a la conversió a l’Evangeli?

Tinc una teoria que no l’he llegida enlloc però que em sembla encertada. Crec que aquest any és la tercera passa clau en el projecte pastoral del papa Francesc. Una tercera passa que suposa l’aproximació i concreció per a tots els fidels d’allò que el Papa ha mirat de proclamar amb gestos i paraules.

El projecte del Papa és la conversió personal i comunitària per fer possible una acció evangelitzadora que canviï el món. Està convençut que aquesta acció només es portarà a terme i serà fecunda si els seus agents, començant pels seus pastors, viuen amb radicalitat l’Evangeli. Això apareix amb claredat a l’Evangeli gaudium, però ja es va notar en l’elecció del seu nom – Francesc – i en la repetició sovintejada d’aquella expressió del pobrissó d’Assís: “Evangelitzeu! Si cal, també amb paraules”.

Aquest projecte el va començar amb l’exemple. Des del principi, dur a terme un seguit de gestos lluny de tota postura: vestir, viure i desplaçar-se amb més senzillesa i pobresa; demanar constantment pregàries per a ell; presentar-se públicament i privadament amb humilitat; apropar-se a tothom a través de tots els mitjans possibles; seleccionar els llocs de visita en línia amb aquestes opcions;

Documents episcopals42

iniciar processos de reforma de les estructures de l’Església; actuar amb contun-dència davant dels delictes comesos pels eclesiàstics. El Papa es devia dir: “Vull impulsar una gran reforma: començaré per reformar-me jo mateix, començaré donant exemple”. Així ho anunciava als joves de la JMJ de Río: “cal reconstruir l’Església, cal canviar-la, oi? Per on comencem? – i recordant santa Teresa de Calcuta deia: què et sembla si comencem per tu i per mi?”.

Va continuar desplegant aquest programa amb una predicació coherent amb els seus gestos i reveladora dels seus objectius de fons. La seva predicació ha pro-vocat admiració, continua sense deixar ningú indiferent. Mostra inequívocament l’objectiu: reforma personal, reforma estructural i reforma social. Tots recordem: la seva insistència en la misericòrdia; les fortes denúncies profètiques contra tota mena d’injustícia; els crits d’alerta contra la mundanització dels creients, especialment dels bisbes i dels preveres. Aquesta segona passa del programa ha culminat en la publicació programàtica: l’Evangeliï gaudium.

Amb tot, però, calia una passa més. Com ell mateix diu, “no ignoro que avui en dia els documents són ràpidament oblidats” , i, precisament per això, ha determinat una tercera passa en el seu projecte. Una passa que cerca aproximar a tothom, amb força transformadora, el seu projecte. Cal, doncs, que l’exemple que ell ha projectat, tots els cristians el trobem molt més a prop i ens sigui estímul per a la nostra pròpia reforma i per a la part que ens toca en la reforma de la nostra Església i del nostre context social. Cal que els pastors i els fidels vegem ben a prop una vida real i concreta més evangèlica i ens animem a imitar-la personalment i comunitàriament.

Crec, doncs, que l’Any de la Vida Consagrada és aquesta tercera passa en aquest gran projecte pastoral. ¿Qui en l’Església, en gran nombre, escampats arreu, té com a carta d’identitat la radicalitat evangèlica, cerca de viure com la primera comunitat apostòlica i malda per transformar la societat segons les claus del Regne de Déu? Vosaltres, estimats membres de la Vida Consagrada. Contemplar-vos i imitar-vos és el camí per culminar en cada Església particular i en cada parròquia el gran projecte papal de reforma. Us volem imitar per fer possible l’evangelització que canviï aquest món tan allunyat de l’Evangeli.

Documents episcopals 43

***

Què us demano, doncs, a tots els consagrats i consagrades? Sigueu de veritat el que sou. Viviu amb radicalitat l’Evangeli segons el vostre carisma! Aneu a les vostres arrels i manifesteu la força dels vostres orígens!

Fa anys vàreu obrir col·legis, residències, convents i monestirs a la nostra petita i rural diòcesi de Solsona. Mai no us agrairem prou tot el bé que heu fet als nostres pobles, viles, colònies i ciutats. La vostra radicalitat evangèlica atreia tan poderosament i es percebia tan beneficiosa que us plovien peticions de totes bandes. Santa Joaquima de Vedruna, Sant Francesc Coll, Sant Francesc Palau, Santa Teresa de Jesús Jornet, la beata Anna Maria Janer i la Mare Güell, per parlar només dels fundadors de les congregacions del segle XIX que obriren casa en aquest bisbat, no paraven de rebre cartes del bisbe de Solsona i dels rectors de les parròquies demanant presències i obres.

En aquest any cal donar gràcies a Déu per tot el que heu fet, i continueu fent, a favor del poble de Déu que peregrina en aquesta Església. En la visita pas-toral, especialment allà on teniu o, fins i tot, havíeu tingut les vostres obres, palpo el bé immens que hi feu i hi vàreu fer i com resisteix en els cors dels fidels la fe i la caritat que hi vàreu plantar. En les converses amb els preveres m’adono del suport, l’ajuda discreta i fins i tot protectora que molt sovint els heu donat i encara continueu donant-los també en la seva vellesa.

Aquest reconeixement, avui, en aquests temps tan difícils, es converteix en una invitació fervent a una pobresa més radical, una castedat més radiant i una obediència més profètica. Fa molt que es va acabar el temps de viure d’aquelles famílies nombroses que desitjaven tenir un fill capellà, un altre frare i una filla monja. Ara, les vocacions només naixeran de l’atractiu de la vostra radicalitat. En un món que cerca un canvi molt profund, només si apareixeu com el que sou, una alternativa poderosa, espiritual i molt concreta i integral, sorgiran les noves vocacions a la vida consagrada.

Recordeu que vàreu comprometre-us a imitar Jesús “enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat,

Documents episcopals44

i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor, [...] i a consolar tots els qui estan de dol”. I això, per a Jesús no eren paraules boniques, tampoc no era una forma de dir: quan ell llegia aquest fragment del profeta Isaïes sonava amb tal força que “tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell”. Quan afirmava “avui s’acompleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar”, estava proclamant solemnement allò que corria de boca en boca. La vida plena d’esperança que naixia en el cor de tots els pobres i senzills que l’havien escoltat i les guaricions físiques i espirituals que havia obrat.

Els vostres sants fundadors vivien i obraven com Jesús. Imiteu-los! Ho necessitem! Si vosaltres flaquegeu, nosaltres estem perduts!

****

I què hem de collir tots nosaltres, estimats preveres, de la vida consagrada que el Papa ens demana que contemplem d’una manera especial aquest any?

Collim-ne la coherència i la radicalitat. Siguem també nosaltres el que som. Pastors castos, pobres i obedients del sant poble de Déu que ens ha estat confiat. Quan vàrem ser ordenats vàrem prometre una vida celibatària, pobra i obedient per tal de pertànyer i obeir només a Déu, per tal de viure expropiats, lliurats a la missió.

Si el Papa carrega tan fort contra la mundanitat, el carrerisme, la burocratitza-ció del ministeri dels bisbes i dels preveres, no és perquè veu una relació directa entre aquest estil i infecunditat pastoral? És veritat, la manca de castedat sacerdotal, la progressiva acomodació al benestar material i les dificultats per obeir amb senzillesa i actitud sobrenatural expliquen, en gran part, la greu crisi de fe que patim enmig nostre. La manca d’esperit de reforma personal ens pot portar per molt mal camí en el nostre capteniment personal. La manca d’esperit de reforma comunitària ens pot portar a la desaparició de l’església en moltes de les nostres viles i ciutats. La manca d’esperit de reforma social ens pot portar a esdevenir una secta indesitjable.

Ara, renovareu les promeses sacerdotals. Cada any he volgut concentrar la vostra atenció sobre algun aspecte. Enguany us vull demanar que ens centrem en el sant propòsit de reformar a fons la nostra vida sacerdotal. Us preguntaré si voleu

Documents episcopals 45

renunciar “a vosaltres mateixos [...] sense cap mena d’interès terrenal”. Us demanaré, doncs, si voleu continuar el camí d’alliberament de tot allò que es mundà, deixant d’emmotllar-vos al món present.

Tots sabem com n’és de difícil. Per això, un recomano allò de santa Teresa, allò que la vida consagrada també ens testimonia amb la seva vida comunitària: “háganse espaldas”. Ajudem-nos els uns als altres, preocupem-nos per la vida dels germans, fem-nos trobadissos i interessem-nos per l’estat espiritual d’uns i altres. Si veiem que algun de nosaltres no va per bon camí, corregim-nos fraternalment i oferim-nos ajuda concreta.

Us encomano a sant Agustí, cotitular d’aquesta Santa Església Catedral Basílica, que tan seriosament va convertir i reformar la seva vida i tan sàviament va inspirar la vida clerical del primer mil·lenni.

Solsona, 30 de març de 2015

Documents episcopals46

CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ DE REVISIÓ DE LA NORMATIVA SOBRE BÉNS IMMOBLES

Decret 01/15. Solsona, 12 de gener de 2015

Atès que, el dia 19 de desembre de 2006, segons decret episcopal 27/06, es van establir “les normes diocesanes que, juntament amb les lleis establertes en el Codi del Dret Canònic i en els decrets general complementaris, hauran d’observar-se en l’alienació de béns eclesiàstics i en la concessió del permís d’obres i de despeses extraordinàries en esglésies, santuaris, rectories i altres immobles”,

Atès que, aquesta normativa no va ser ben rebuda almenys pel que fa als criteris de concessió de subvencions per a obres i a la reserva d’aquesta competència per part de l’ordinari,

Atès que, com a secretari general, des d’aleshores, vaig tenir cura de la gestió dels permisos d’obres i de les subvencions a fons perdut per a obres, i a partir del mes de gener de 2009, com a vicari episcopal per als assumptes econòmics, vaig tenir cura de tot el funcionament del Departament de Béns Immobles,

Atès que, des de l’inici del meu pontificat vaig manifestar que calia reformar la normativa sobre béns immobles, especialment sobre els criteris per a la concessió de subvencions per a obres,

Escoltat el Consell de Govern i el Consell Presbiteral,

Pel present,

1. CONSTITUEIXO la Comissió de Revisió de la Normativa sobre Béns Immobles que estarà formada pel responsable del Departament de Béns Immobles, Sr. Carles Freixes, Mn. Ramon Viladès, rector d’Avià, Mn. Josep Tuneu, vicari de Súria, el Sr. Jaume Aligué, membre de la Junta parroquial d’obres de Tàrrega, i un servidor.

2. Li ENCARREGO que prepari la documentació per realitzar una àmplia consulta i discussió sobre l’actual normativa sobre béns immobles.

Documents episcopals 47

3. Li ENCARREGO, també, que escoltat tot el clergat, prepari, si escau, una proposta de nova normativa o una proposta de modificació parcial de l’actual normativa per tal de sotmetre-la a consulta vinculant als consells Pastoral Diocesà i Presbiteral.

Ho decreta i signa l’Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Solsona

Mons. Xavier Novell i GomàBisbe de Solsona

Per manament del Sr. Bisbe

Sra. Júlia Ayala i VilardellSecretària general-cancellera

Documents episcopals48

NOMENAMENT DE VICARI JUDICIALDE LA DIÒCESI DE SOLSONA

Decret 02/15. Solsona, 03 de febrer de 2015

Atès que el cànon 1420§1 del Codi de Dret Canònic estableix que “Qualsevol Bisbe diocesà ha de nomenar un Vicari judicial o Oficial amb potestat ordinària de jutjar, distint del Vicari general...”,

Atès que el Dr. Vicent Benedito i Morant, O.P. és jutge diocesà del Tribunal Eclesiàstic d’aquesta diòcesi i reuneix les qualitats exigides per poder ser nomenat vicari judicial,

Atès que el Rvdm. Prior Provincial de l’orde dels dominics de la Província d’Aragó ha estat informat i ha donat el seu permís,

PEL PRESENT NOMENO

Dr. VICENT BENEDITO I MORANT, O.P.

Per al càrrec de

VICARI JUDICIAL DE LA DIÒCESI DE SOLSONA

Per un període de tres anys.

Amb la confiança que exercirà aquest càrrec com un eficaç servei a l’Església diocesana.

Ho decreta i signa l’Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Solsona

Mons. Xavier Novell i GomàBisbe de Solsona

Per manament del Sr. Bisbe

Sra. Júlia Ayala i VilardellSecretària general-cancellera

Documents episcopals 49

FESTES DE SANT JOSEP I SANT JAUME

Decret 03/15. Solsona, 05 de febrer de 2015

Atès que les festes de Sant Josep i de Sant Jaume, apòstol, són festes de precepte i que, aquest any 2015, seran en dies laborables,

Pel present, en ús de les facultats concedides als bisbes, disposo que, en les festes de Sant Josep i de Sant Jaume d’aquest any, els fidels quedin dispensats de l’obligació de participar a la celebració eucarística i d’abstenir-se del treball. Amb tot recomano que els rectors de les parròquies disposin uns horaris convenients a fi de facilitar als fidels la participació a la celebració eucarística.

Ho decreta i signa l’Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Solsona.

+ Xavier Novell i GomàBisbe de Solsona

Per manament del Sr. Bisbe

Júlia Ayala i VilardellSecretària general-cancellera

Documents episcopals50

DISSOLUCIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE FIDELS“FORMACIÓ I TESTIMONIATGE”

Decret 07/15. Solsona, 10 de febrer de 2015

Atès que per decret 10/10, de 18 d’octubre de 2010, fou erigida l’Associació de fidels “Formació i Testimoniatge”,

Atès que durant aquests anys l’esmentada Associació de fidels no ha tingut funcionament i, per tant, no ha pogut dur a terme les seves finalitats (art. 2 dels seus estatuts),

Atès que, en data 2 de febrer de 2015, reunits els seus membres sol·liciten al bisbe diocesà la seva extinció (art. 23 dels seus estatuts),

Pel present,

DISSOLC L’ASSOCIACIÓ DE FIDELS “FORMACIÓ I TESTIMONIATGE”

Ho decreta i signa l’Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Solsona

+ Xavier Novell i GomàBisbe de Solsona

Per manament del Sr. Bisbe

Júlia Ayala i VilardellSecretària general-cancellera

Consell de Govern 51

Consell de Govern

RESUM DELS TEMES TRACTATS EN LES ÚLTIMES REUNIONS

Es parla sobre la renovació del Consell d’Assumptes Econòmics, ja que s’ha acabat el trienni pel qual els seus membres van ser nomenats. Es proposa que continuïn els membres que només han fet un trienni i, en canvi, es planteja canviar els membres que porten dos triennis. Es planteja crear una comissió per començar a treballar el tema de l’autofinançament de l’Església, es comenta que aniria bé contractar alguna persona amb un perfil concret per anar al capdavant d’aquesta comissió.

Des de la Santa Seu han enviat les Liniamenta, document de treball del Sínode de la Família. Es planteja enviar-lo a les parròquies per tal de treballar-lo i poder fer un recull de conclusions.

Es proposa que el dia de la Missa Crismal es podrien convidar tots els re-ligiosos i religioses, ja que enguany és l’Any de la Vida Consagrada, i que l’acte posterior a la Missa tingués relació amb la Vida Consagrada.

Es parla d’organitzar unes xerrades quaresmals sobre santa Teresa de Jesús fetes per algun religiós i que es poguessin dur a terme a les tres zones del bisbat. Es comenta el tema de les Jornades Sacerdotals del mes de juny i es proposen temes i ponents.

El Sr. Carles Freixes, responsable del Departament diocesà de Béns Immo-bles, presenta les actuacions previstes per al 2015, explicant en què consisteixen

Consell de Govern52

aquestes obres i els diners concedits en cadascuna d’elles. El Sr. Bisbe explica el tema de les immatriculacions dels immobles i les finques de les parròquies. Es co-munica que s’ha creat la Comissió de Revisió de la Normativa sobre Béns Immobles.

L’ecònoma diocesana presenta els comptes de l’any 2014 i el pressupost 2015, explicant les partides en què s’ha gastat més o menys del previst i especifi-cant els motius en cada cas. Es fixa l’interès que el bisbat aplica als préstecs de les parròquies en un 2%, per a l’any 2014 i el 2015.

Els delegats de Pastoral Familiar presenten el Projecte Raquel. Es tracta d’un projecte per ajudar les dones que sofreixen la síndrome postavortament, un conjunt de símptomes que pateixen la majoria de les dones que han avortat i afecten la seva vida física, psicològica i espiritual.

Consell d’Arxiprestes 53

RESUM DELS TEMES TRACTATS

15a reunió (19/01/15)

Projecte de rectories de residència per a un futur de vida sacerdotal en fraternitat

Es comenta el tema de fomentar la vida comunitària sacerdotal. L’objectiu seria que dos o tres capellans poguessin conviure i compartir estones plegats en una mateixa rectoria. Es planteja estudiar quins llocs (pisos, rectories...) tenen les condicions físiques adequades per aconseguir aquesta convivència.

Projecte de comunitat Sant Joan BoscoEs presenta el projecte “Sant Joan Bosco”, que té com a objectiu crear una

comunitat per acollir els joves que ni estudien ni treballen. Es tracta de crear una comunitat que pugui acollir aquests joves per ajudar-los en la seva situació i que puguin tenir una vida digna amb possibilitats de futur; tot això a través de la fe en Jesucrist. Aquest projecte s’està presentant als consells diocesans.

Proposta de treball sobre els Liniamenta del proper SínodeLa Santa Seu ha fet arribar el document de les Liniamenta perquè es treballi

des de les diòcesis i es facin arribar les conclusions.

Es proposa enviar les Liniamenta a les parròquies, proposant als rectors que treballin el document amb alguns grups de famílies o grups de matrimonis, o en alguna reunió arxiprestal de capellans.

Consell d’Arxiprestes

Consell Presbiteral54

Consell Presbiteral

RESUM DELS TEMES TRACTATS

15a reunió (16/02/15)

Projecte “L’Església que surt”

Es presenta el projecte “L’Església que surt” que té com a objectiu aconseguir el bé integral de les persones a través de la fe i de conèixer Jesucrist. Aquest projecte es duria a terme a través d’una pàgina web on les persones que necessitin ajuda material i/o espiritual puguin contactar amb una xarxa de voluntaris que puguin atendre’ls, acollir-los i oferir-los alguns recursos per ajudar-los en la seva situació.

Els membres del Consell veuen bé aquesta iniciativa, ja que és la resposta a la invitació del papa Francesc a “anar a les perifèries materials i existencials de la nostra societat”. Alguns dels membres veuen alguna dificultat per identificar qui seran els voluntaris i les seves funcions.

Aquesta iniciativa es portarà a terme a les parròquies en què el rector ho demani.

La custòdia dels objectes artístics de parròquies sense prevere resident

La Comissió diocesana d’Art Sacre planteja la possibilitat de crear en cada una de les zones del bisbat un o dos llocs de custòdia dels objectes artístics de parròquies sense prevere resident.

Consell Presbiteral 55

Aquests llocs no serien en clau de museu ni expositors, sinó magatzems degudament custodiats, condicionats, tancats i identificats.

Tots els membres del Consell estan d’acord que és un tema delicat i que s’haurà d’explicar bé als feligresos de les parròquies.

Proposta de parròquies de residència per a fraternitats parroquials

Es comenta el tema de fomentar la vida comunitària sacerdotal. L’objectiu seria que dos o tres capellans poguessin conviure i compartir estones plegats en una mateixa rectoria. Es planteja estudiar quins llocs (pisos, rectories...) tenen les condicions físiques adequades per aconseguir aquesta convivència.

La deliberació dels assistents valora positivament aquesta proposta veient que serà necessària i oportuna en el marc d’un futur no gaire a llarg termini.

Consell d’assumptes econòmics56

Consell d’assumpteseconòmics

RESUM DELS TEMES TRACTATS

8a reunió (20/02/15)

L’ecònoma diocesana, Sra. Almudena Cañizal, presenta els comptes de l’any 2014, el balanç de situació a 31 de desembre de 2014 i els pressupostos per a l’any 2015. L’ecònoma explica els comptes de l’any 2014 tot justificant les partides que han experimentat una desviació superior al 15% respecte al pressupost previst per a l’exercici, informa breument d’alguns moviments destacats, presenta el balanç de situació amb la documentació i informacions necessàries i el pressupost per a l’any 2015, destacant algunes incorporacions respecte a l’exercici anterior.

El Consell d’Assumptes Econòmics aprova els comptes, el balanç de situació a 31 de desembre de 2014 i el pressupost per a l’any 2015.

Consell pastoral diocesà 57

Consell Pastoral Diocesà

RESUM DELS TEMES TRACTATS

1a reunió constitutiva (24/01/15)

El Sr. Bisbe dóna la benvinguda als nous membres del Consell Pastoral Diocesà explicant-los quines són les funcions d’aquest Consell.

Revisió del Pla pastoral a partir de l’Evangeliï gaudium

El Sr. Bisbe recorda als membres del Consell el Pla pastoral que es va presentar fa més de dos anys, explica el perquè creu que s’ha de revisar i proposa fer-ho a partir de l’Evangeliï gaudium.

Es llegeix la pauta de treball del material que s’ha preparat i es comença lle-gint el punt 2 que parla sobre l’opció evangelitzadora preferencial per als pobres. A partir d’aquesta lectura, es planteja el fet que caritat i evangelització haurien d’anar unides i es proposen algunes accions perquè això sigui possible.

Projecte “L’Església que surt”

Es presenta el projecte “L’Església que surt” que té com a objectiu aconseguir el bé integral de les persones a través de la fe i de conèixer Jesucrist. Aquest projecte es duria a terme a través d’una pàgina web on les persones que necessitin ajuda material i/o espiritual puguin contactar amb una xarxa de voluntaris que puguin atendre’ls, acollir-los, i oferir-los alguns recursos per ajudar-los en la seva situació.

Aquest projecte, que primer es va plantejar com un projecte diocesà, es proposa ara com un projecte dirigit a les parròquies que vulguin portar-ho a terme.

Col·legi de consultors58

RESUM DELS TEMES TRACTATS

9a reunió (20/02/15)

La Sra. Almudena Cañizal, ecònoma diocesana, presenta els comptes de l’any 2014, el balanç de situació a 31 de desembre de 2014, així com els pressupostos per a l’any 2015. L’ecònoma explica els comptes de l’any 2014 tot justificant les partides que han experimentat una desviació superior al 15% respecte al pressupost previst per a aquest exercici. També explica algunes qüestions que sobresurten del funcionament ordinari i algunes partides extraordinàries no comptabilitzades inicialment. Es presenta el balanç de situació amb la documentació i informacions amb data de 31 de desembre de 2014, i el pressupost per a l’any 2015, destacant les diferències amb el pressupost de l’exercici anterior.

El Col·legi de Consultors aprova els comptes i el balanç de situació a 31 de desembre de 2014 i dóna el vistiplau al pressupost per a l’exercici 2015.

Col·legi de Consultors

Departament d’Economia 59

Departament d’economiaCOMPTES ANy 2014

Departament d’Economia60

Departament d’Economia 61

Departament d’Economia62

Departament d’Economia 63

Departament d’Economia64

Departament d’Economia 65

Departament d’Economia66

Departament d’Economia 67

DOCUMENT DE TREBALL PER A LA REVISIÓ DEL SISTEMA ECONÒMIC

L’1 de gener de 2014 es compliren cinc anys de l’aprovació del sistema econòmic diocesà vigent. Per tal de valorar la seva aplicació i, si és el cas corregir-lo, s’ha creat la Comissió de Revisió del Sistema Econòmic.

Aquesta comissió està presidida pel Sr. Bisbe i en formen part Mn. Jordi Orobitg, Mn. Josep Solà, el Sr. Jaume Canal i l’ecònoma diocesana.

La comissió té interès per saber l’opinió de tots els capellans del bisbat i, per això, proposa el següent material de treball per a les reunions de zona que tindran lloc el segon trimestre de l’any 2015:

1. Valoració del sistema actual i grau de satisfacció (a continuació posem les qüestions més rellevants):

- Sou dels capellans pagats directament per Economia Diocesana- Quota parroquial (parròquies de més de 700 hab.) Pagament del Full diocesà per part de les parròquies- Km per atenció pastoral i garatge pagat per les parròquies (amb possibilitat

d’atendre casos excepcionals)- Aportació a l’economia diocesana del 50% dels rendiments nets dels béns

immobles parroquials (destinats antigament al sosteniment del rector)- Economia arxiprestal

2. Consulta: Prefereix mantenir el sistema actual?Prefereix mantenir el sistema actual modificant alguns punts? Quins? Com?Prefereix imaginar un sistema totalment diferent?

Secretaria General68

NOMENAMENT DE VICARI JUDICIAL

El Sr. Bisbe ha nomenat el P. Vicent Benedito i Morant, vicari judicial del Tribunal Eclesiàstic de Solsona, per un període de tres anys.

NOMENAMENT D’ARXIPRESTE

El Sr. Bisbe ha renovat com a arxipreste de l’arxiprestat del Pla d’Urgell Mn. Jordi Orobitg i Huguet, per tres anys més.

NOMENAMENTS PARROQUIALS

El Sr. Bisbe ha signat els següents nomenaments:

- Mn. Lluís Prat i Sabata, rector de la parròquia de Sant Miquel de Lloberola.

- Mn. Jaume Prat i Borràs, rector de les parròquies de Sant Pere de Bellmunt i Santa Maria de Civit.

- Mn. Gaspar Comellas i Lladó, rector de les parròquies de Santa Maria de Sant Antolí, Santa Maria de Montlleó, Santa Maria de Rubinat i Sant Salvador de Talavera.

Secretaria General

Secretaria General 69

ALTRES NOMENAMENTS El Sr. Bisbe ha signat els següents nomenaments:

- Mn. Joan F. Casals i Cubinsà, Mn. Alfons Busto i España, P. Vicente Zamora i Martín, Sra. Júlia Ayala i Vilardell, Sra. M. Lluïsa Garcia i Guixé, Sra. Raquel Bañeres i Capdevila, Sr. Esteve Orriols i Bascompte, Sra. Gemma Bajona i Gutiérrez, Sr. Josep M. Gorgues i Vidal, Sra. Glòria Simon i Tena, Sra. Montserrat Rotllan i Parcerisa, Sra. M. Rosa Guix i Boix, Sra. Eva Carcasona i Enríquez i Sra. M. Carme Guim i Valls, membres del Consell Pastoral Diocesà, per tres anys.

- Sr. Ramon Vilajosana i Capdevila, Sr. Xavier Sendarrubias i Martínez, Sr. Antoni Torrell i Jové i Sr. Jaume Canal i Boix, membres del Consell d’Assumptes Econòmics, per tres anys.

- Sr. Josep Vidal i Perarnau, renovació de director de Càritas diocesana de Solsona.

ADMISSIÓ DE CANDIDATS AL DIACONAT

El Sr. Bisbe ha admès com a candidats al Diaconat Permanent:

- Sr. Joan Carles Novell i Gomà, Sr. Ramon Montraveta i Boix i Sr. Fernando Calafell i Cebrián.

DISPENSA DE CELIBAT I DE LES OBLIGACIONSVINCULADES AL SAGRAMENT DE L’ORDE

El Sant Pare Francesc ha concedit al Sr. Jaume Amorós i Masip la dispensa

de celibat i de les obligacions vinculades al sagrament del presbiterat. Recau damunt d’ell la prohibició d’exercir el ministeri i les limitacions habituals.

Patrimoni70

RETORN DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU

El dia 22 de febrer, la imatge de sant Bartomeu, patró de la Valldan, va retornar a l’església parroquial després de tres mesos d’absència a causa dels desperfectes provocats pels corcs i els tèrmits. A principis de novembre la imatge havia sortit del temple per sotmetre’s a un tractament de sanejament a càrrec de la Sra. Gemma Rodríguez, llicenciada en belles arts.

Per celebrar aquest retorn, se celebrà una eucaristia presidida per Mn. Camil Viladrich i concelebrada per Mn. Ramon Viladés, el qual, en acabar, va adreçar unes paraules als feligresos remarcant la importància de conservar el patrimoni artístic religiós i valorant tot el treball dut a terme durant aquests tres mesos per tal de sanejar i restaurar la imatge de sant Bartomeu.

OBRES DE RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE MONTCLAR

La parròquia de Montclar celebrà el Vot de Poble a sant Sebastià. En el trans-curs dels actes s’inauguraren les obres de restauració de l’església de Sant Martí.

L’església de Montclar és una construcció del segle XII amb diverses ampliacions del segle XVII. Consta d’una nau acabada amb absis i dues capelles laterals, a manera de creuer, d’època barroca. En el seu interior es conserven dos retaules barrocs i un de neoclàssic.

Patrimoni

Patrimoni 71

La restauració s’ha centrat a rehabilitar les cobertes de les naus laterals i de diverses construccions annexes al cos principal de l’edifici. S’han sanejat les façanes principals, s’ha restaurat el rellotge de sol que hi presidia i s’han recuperat les finestres del campanar romànic que fins ara estaven tapiades. Al mateix temps s’ha restaurat el conjunt de la portalada netejant els paraments i substituït les peces deteriorades que feien perillar l’estabilitat del conjunt. S’ha refet la coberta del campanar que presentava un estat avançat de deteriorament i s’han canalitzat les aigües pluvials per evitar filtracions que ajudaran a reforçar la seguretat del conjunt.

Seminari72

COMPTES I PRESSUPOSTRESIDÈNCIA SACERDOTAL DEL SEMINARI

Per primera vegada, publiquem els comptes 2014 i el pressupost 2015 de la Residència Sacerdotal del Seminari Diocesà.

Seminari diocesà

Seminari 73

Seminari74

Seminari 75

Seminari76

Seminari 77

COMPTES I PRESSUPOSTSEMINARI MAJOR I SEMINARI MENOR

Per primera vegada, publiquem els comptes del curs 2013-2014 del Seminari Major i el pressupost del curs 2014-2015 del Seminari Major i Seminari Menor.

(ja que el Seminari Menor en Família va començar el curs 2014-2015)

Seminari78

Seminari 79

Seminari80

Seminari 81

SEMINARI MENOR EN FAMÍLIA

Els nostres seminaristes continuen la seva formació, tant a Barcelona com a Solsona, en el marc del Seminari Menor en Família. Totes les activitats formatives han continuat amb normalitat. Val la pena destacar el contacte que cerquem que els nois tinguin amb els capellans de la diòcesi. Tots ells tenen un contacte pastoral amb els rectors de les seves parròquies d’origen o de la parròquia on han estat enviats pastoralment. A més, les convivències del Seminari Menor en Família permeten un contacte amb molts altres capellans, sobretot els de l’arxiprestat on s’està realitzant la visita pastoral.

Aquest trimestre, aquesta dimensió ha tingut una intensitat especial al voltant del Dia del Seminari i el dia de la Missa Crismal.

Els diumenges abans i després del dia de sant Josep, els seminaristes han participat en sengles eucaristies parroquials per donar el seu testimoni vocacional. El diumenge abans fou a la missa major de les seves comunitats parroquials d’origen o de destinació pastoral, i el diumenge després en una de les parròquies grans de la zona del Llobregat: l’Abel el va donar a Mollerussa i a Berga; l’Oriol a Solsona i a Gironella; el Jakob a Vilanova de Bellpuig i a Puig-reig; el Rui a Solsona i a Navàs; i el Pere Lluís a Súria i a Balsareny.

Sembla que les parròquies que varen rebre el testimoni varen alegrar-se de conèixer un xic més la vocació d’algun dels nostres seminaristes. Per a ells fou una gran experiència la preparació del testimoni, però sobretot explicar-lo amb senzillesa i naturalitat en el marc de l’eucaristia dominical.

El segon diumenge de testimonis, varen tenir un dinar, seminaristes i rectors acollidors, tots junts. Es respirava un ambient de festa. Els nois compartien amb joia i alegria la seva experiència i contagiaven aquest goig a tots els capellans presents.

També fou per a ells una gran experiència participar en la jornada sacerdotal de la Missa Crismal. Participaren en la celebració com a acòlits i serviren el dinar a tots els capellans al Seminari. Fou l’ocasió perquè molts capellans els coneguessin i gaudissin del seu esperit de servei. Les religioses i religiosos que els acompanyaven també s’alegraren de la seva presència, de la seva alegria i de la promesa del seu camí vocacional.

Delegacions diocesanes82

Delegacions Diocesanes

EVANGELITZACIÓ I APOSTOLAT SEGLAR

RECESSOS D’EMMAÚS SOLSONA

Els últims dos caps de setmana del mes de febrer es varen dur a terme al Seminari de Solsona els primers recessos d’Emmaús al bisbat, un per a homes i un altre per a dones.

Més de vuitanta persones de la nostra diòcesi han fet aquests recessos, per primera i única vegada, ja que el recés d’Emmaús només es pot fer una vegada a la vida com a caminant.

Però el recés és també una gran experiència de servei. Més de trenta servi-dors i servidores, que ja havien viscut el recés com a caminants, van acompanyar aquestes vuitanta persones durant els dos recessos.

Aquesta és l’essència de l’evangelització: ajudar i conduir les persones a viure aquesta trobada amorosa amb Nostre Senyor.

CATEQUESI

15a TROBADA D’ESCOLANS I NOIS/ES DE CATEQUESI

El dia 7 de març, a l’ermita de Montalbà –Preixana, hi va haver la quinzena trobada d’escolans i nois/es de catequesi.

Delegacions diocesanes 83

Un bon grup d’infants, mossens i catequistes, acompanyats pel Sr. Bisbe, van participar d’aquesta trobada, a través d’una gimcana i jocs, que enguany anà dedicada a santa Teresa de Jesús. Al migdia hi hagué l’eucaristia presidida pel Sr. Bisbe i concelebrada pels mossens assistents.

A la tarda, l’equip de Catecolònies va presentar les colònies d’aquest estiu, a través d’un petit teatre.

La trobada es va cloure amb “l’hora dels adéus”, en una gran rotllana feta per les cent cinquanta persones que hi van assistir.

DIACONAT

ADMISSIÓ DE CANDIDATS AL DIACONAT PERMANENT

El dia 7 de febrer, a la capella del Seminari de Solsona, el Sr. Bisbe va celebrar una eucaristia en la qual va admetre tres homes casats com a candidats al Diaconat Permanent. Aquests homes van estar acompanyats per les seves esposes, famílies, amics, rectors de les parròquies i altres mossens.

Els tres aspirants havien fet un curs introductori en el qual havien rebut infor-mació de la vocació diaconal i de les diverses dimensions d’aquest ministeri eclesial.

Aquest pas suposa l’inici del procés formatiu, on rebran una formació que els faci aptes per rebre el Diaconat d’aquí a uns anys. En les trobades diocesanes per al Diaconat rebran formació espiritual, pastoral i humana. Se’ls ajudarà a apro-fundir sobre el Diaconat, amb totes les seves tasques i serveis, amb l’espiritualitat pròpia del diaca. La dimensió intel·lectual consisteix en els estudis teològics que cursen a l’ISCREB.

Els tres candidats admesos pel Sr. Bisbe són: Fernando Calafell i Cebrián, de St. Ramon; Ramon Montraveta i Boix, de Solsona; i Joan Carles Novell i Gomà, de Tàrrega.

Delegacions diocesanes84

ENSENyAMENT

JORNADA DE MESTRES I PROFESSORS DE RELIGIÓDE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA

El dia 21 de març va tenir lloc a la ciutat de Reus la IX Jornada de Mestres i professors de Religió de les diòcesis amb seu a Catalunya, que organitza con-juntament el Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de Religió a Catalunya i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

La jornada va tenir lloc al col·legi La Salle amb la benvinguda per part de Mn. Norbert Miracle, delegat d’Ensenyament de l’arquebisbat de Tarragona, als més de cinc-cents participants.

Entre les autoritats hi havia la consellera d’Ensenyament, l’alcalde de Reus, l’arquebisbe de Tarragona, el secretari general de la Fundació Escola Cristiana, el directors d’Afers Religiosos, els delegats diocesans, entre altres.

La ponència de la jornada va anar a càrrec del president de Justícia i Pau de Barcelona, amb el títol “Educar persones en el compromís amb la societat. Una visió des de l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església”.

JOVENTUT

CELEBRACIÓ DE LA PASQUA JOVE

La Delegació de Joventut organitzà una Pasqua Jove durant la passada Setmana Santa a la parròquia de Tàrrega.

Foren quatre dies intensos amb molta oració i reflexió, vivint moments molt especials: un viacrucis, una vetlla, una caminada, una ponència, confessions, catequesis i altres moments més lúdics.

Delegacions diocesanes 85

VIDA CONSAGRADA

PROFESSIÓ DE RELIGIOSES El dia 11 de gener, dues religioses de la comunitat de l’orde dels Germans

de la Benaurada Verge del Mont Carmel, del monestir de l’Amor Diví de Tàrrega, Gna. Maria Margaret Nduku Mutuku, de Kenya, i Gna. Maria Elva Pupuche, del Perú, reberen la professió solemne i temporal, respectivament. El Sr. Bisbe va pre-sidir la celebració acompanyat del capellà custodi del santuari, Mn. Joan Carreres, el rector de Tàrrega, Mn. Josep M. Vilaseca, el provincial dels Carmelites i prior de Tàrrega, P. Manel Bonilla, i altres sacerdots i religiosos.

El dia 15 de març, una religiosa de la comunitat de Carmelites Descalces de Mollerussa, la Gna. Clara del Sagrat Cor, va rebre la professió solemne. El Sr. Bisbe va presidir la celebració acompanyat de diversos capellans del bisbat.

Vida diocesana86

Vida diocesana

ASSEMBLEA ANUAL DE MANS UNIDES El dia 24 de gener, es va celebrar a Bellpuig l’Assemblea Anual de Mans

Unides. Mn. Alfons Busto, rector de Bellpuig, va presentar l’acte.

Des de Mans Unides es va corroborar que, durant el passat 2014, s’havien dut a terme la totalitat dels projectes programats, a Etiòpia i al Congo. A més, s’han pogut finançar tres projectes a l’Àsia.

Tot això, gràcies a les aportacions rebudes, com ara les col·lectes a les parròquies, els socis, els donatius, les activitats diverses, l’aportació del bisbat i alguna herència.

MISSA D’ALLIBERAMENT I GUARICIÓ A LA CATEDRAL

El dia 1 de febrer, la missa vespertina de diumenge de la parròquia de Solsona, a la catedral, va tenir un caràcter especial. Fou presidida per un capellà canadenc –Ghislain Roy-, concelebrada per deu capellans i comptà amb l’assistència del Sr. Bisbe. La catedral es va omplir i la immensa majoria dels fidels hi partici-paren piadosament i fructuosament durant les dues hores que va durar l’eucaristia.

El ritu va desenvolupar-se com està establert. Hi va haver, només, la inclusió de dos moments d’oració: un d’alliberament de la influència o servitud del Maligne després de l’homilia i un altre de guarició física després de la comunió.

Vida diocesana 87

L’oració d’alliberament interior fou realitzada un per un, pels preveres concelebrants i pel Sr. Bisbe, als centenars de fidels que s’aproparen a demanar-la. Aquest moment provocà un fort impacte a tots els assistents, tant per la manera com el sacerdot canadenc invitava els presents a reconèixer la necessitat d’ésser alliberats, com pel nombre de persones que va aixecar-se i apropar-se per demanar aquesta oració; així com, també, per alguns fenòmens estranys que inevitablement van fer pensar en possibles manifestacions diabòliques.

La pregària de guarició física va tenir lloc col·lectivament. El qui presidia l’eucaristia, evocant a la presència interior de Crist per la comunió eucarística, va invitar a tots els malalts a autoimposar-se les mans sobre la part del cos malalta i a tots els preveres a estendre les mans sobre el poble reunit pregant per la seva guarició. De nou, fou molt impactant, la invitació a posar-se dempeus enmig de l’assemblea adreçada als malalts que experimentaren signes externs de la seva guarició.

Més enllà de la descripció senzilla de les peculiaritats d’aquesta celebració, més enllà, fins i tot, de les gràcies d’alliberament i de guarició que es varen obtenir, és motiu de reflexió l’enorme quantitat de gent que va participar en la celebració. A més, tenint present que no es va fer pública i només es va comunicar per correu electrònic a un grup reduït de persones i es va dir en dues celebracions poc con-corregudes.

EXERCICIS ESPIRITUALS PER A PREVERES

Dels dies 9 al 13 de febrer, un grup de preveres acompanyats pel Sr. Bisbe varen assistir als exercicis espirituals que cada any organitza la diòcesi. El predi-cador fou el P. Miguel Ángel de la Madre de Dios, carmelita descalç de Segòvia.

Enguany, els exercicis han anat sobre la figura de santa Teresa de Jesús, amb motiu del 500 aniversari del seu naixement.

Vida diocesana88

XERRADES QUARESMALS SOBRE SANTA TERESA DE JESÚS

Durant els dies de Quaresma s’han dut a terme unes xerrades sobre la vida de santa Teresa de Jesús, una a cada zona del bisbat. A la zona del Llobregat fou el dia 4 de març, a Berga; a la zona del Cardener fou el dia 11 de març, a Cardona; a la zona Urgell-Segarra fou el dia 16 de març, a Mollerussa.

El ponent de les tres conferències fou el P. Agustí Borrell, carmelita descalç, que començà explicant el context del moment històric en el qual va néixer santa Teresa, per tal de poder entendre la vida de la santa. Va narrar com va ser la vida de Teresa, l’entrada al convent des de ben joveneta, la seva greu malaltia, els seus dubtes, la seva conversió quan era més gran. Va tractar també la seva espiritualitat, els moments més místics i, evidentment, va remarcar els escrits, cartes i poesies que va fer la santa al llarg de la seva vida.

Aquestes xerrades, que han tingut un gran èxit de públic, han estat organit-zades per la diòcesi juntament amb l’Escola de Formació de Laics.

MAGNA PROCESSÓ DELS DOLORS DE BELLPUIG

La nit del 27 de març, Festivitat de la Verge dels Dolors, Bellpuig celebrà la Magna Processó dels Dolors, aplegant més de 3.000 persones arribades de molts indrets de Catalunya.

La processó, presidida pel rector de Bellpuig i els priors, la formaven la for-mació dels Armats de Bellpuig, la banda de Música de Tarragona i la de Bellpuig; enguany, a més, hi participaren els Armats de Mataró i un nombrós grup de devots de l’Associació Cultural Nostre Pare de Balaguer. Al llarg de quasi dues hores, la processó recorregué, enguany, el seu itinerari curt.

Al migdia de la festa, a l’església de Bellpuig se celebrà una solemne eu-caristia, presidida pel rector, Mn. Alfons Busto, i preveres de l’arxiprestat, amb la música de l’Orfeó Joventut de Bellpuig. El Septenari dels Dolors fou predicat pel pare mercedari Vicente Zamora, del santuari de Sant Ramon Nonat.

Vida diocesana 89

MISSA CRISMAL

El dia 30 de març, Dilluns Sant, els preveres, diaques, seminaristes i fidels diocesans s’aplegaren a la catedral de Solsona per assistir a la Missa Crismal, presidida pel Sr. Bisbe, acompanyat pel bisbe emèrit. La novetat d’enguany fou la presència dels religiosos i religioses de la diòcesi amb motiu de l’Any de la Vida Consagrada.

Durant la celebració es beneïren i consagraren els Sants Olis i es renovaren

les promeses sacerdotals. També es felicitaren els preveres de la diòcesi que enguany compleixen 50 anys de sacerdoci.

En acabar la Missa Crismal, tingué lloc una conferència a la sala dels Sants Màrtirs del Palau Episcopal de Solsona. El ponent fou el germà marista Lluís Serra que parlà sobre l’Any de la Vida Consagrada.

La jornada sacerdotal de la Missa Crismal acabà amb un dinar de germanor al Seminari de Solsona per a tots els preveres, religiosos i religioses assistents.

VISITA PASTORAL A L’ARXIPRESTATDEL BERGUEDÀ NORD

El dia 4 de gener, el Sr. Bisbe va presidir l’eucaristia a l’església parroquial de la Valldan. Acabada la missa va reunir-se amb el Consell Pastoral que l’informà de la realitat històrica i recent de la parròquia. Després va visitar alguns malalts, així com la residència d’avis familiar present en el territori parroquial.

El dia 6 de gener, el Sr. Bisbe va presidir la festa de l’Epifania a Vallcebre. Conversant amb els fidels a la sortida de l’església va conèixer l’efervescència de l’època minera, l’enrunament de l’església antiga i la construcció de l’actual i l’opinió dels fidels sobre la reconversió de la rectoria en un alberg de muntanya.

El dia 11 de gener, el Sr. Bisbe va visitar la petita parròquia de Malanyeu. Molts fills i nouvinguts que hi han establert segona residència assistiren a l’eucaristia

Vida diocesana90

i a l’aperitiu posterior. També va conèixer l’auge i el declivi d’aquesta parròquia i va admirar el paratge natural incomparable que embolcalla aquella sembrada de cases i masies.

El dia 18 de gener, el Sr. Bisbe va visitar la Colònia Rosal, celebrant-hi l’eucaristia. Va felicitar els fidels de Graugés que, cada 15 dies, es desplacen per fer possible una assemblea eucarística suficient per donar continuïtat a les eucaristies dominicals d’ambdós nuclis. Després de missa, va visitar dues persones malaltes i va saludar alguns veïns.

El dia 3 de febrer, el Sr. Bisbe va començar la visita pastoral a la parròquia de Vilada. Es va reunir amb el Consell Pastoral i va conèixer la història recent de la vila, la satisfacció dels fidels per l’obra feta als pisos de Fàtima i a la capella annexa. També van definir les activitats de la visita pastoral. El mateix dia, va visitar alguns malalts i va reunir-se amb el grup de dones de Fàtima, motor de la parròquia i de la vida civil de la vila.

El dia 22 de febrer, el Sr. Bisbe va pujar a presidir l’eucaristia a la capella de Fàtima. En l’aperitiu que va tenir lloc, immediatament després, va tenir ocasió de conèixer personalment la feligresia. Alguns dies més tard, hi va tornar per acabar de visitar els malalts, conèixer la gran fàbrica que va donar vida a la vila fins fa pocs anys i participar de la truitada del dilluns de Pasqua. Aquesta darrera presència fou ocasió per saludar l’alcalde, la resta de regidors, una bona colla de voluntaris i altra gent.

El dia 8 de març, el Sr. Bisbe va fer la darrera visita a parròquies petites d’aquest trimestre, concretament a Sant Jordi. En l’eucaristia de la visita pastoral va confirmar una noia. A més, va passejar-se pel poble amb motiu d’anar a dinar a Cercs i va tenir ocasió de conèixer l’espai de la font Gran. Dies més tard va tenir una catequesi amb els nens i nenes que es preparen per a la primera comunió i la confirmació i, també, va visitar els malalts de la parròquia, així com una malalta de la Rodonella.

Durant aquest trimestre, el Sr. Bisbe ha acabat la visita a la parròquia d’Avià. El dia 26 de gener, va continuar visitant malalts, va tenir una catequesi per als nens

Vida diocesana 91

i nenes de preparació a la primera comunió i va saludar els seus pares. El dia 1 de febrer, el Sr. Bisbe va presidir la missa de la visita pastoral. Fou molt concorregu-da i bonica, ja que, a més dels nens i nenes de catequesi i llurs famílies, també hi havia les parelles que van batejar els seus fills l’any passat. El dia 4 de febrer, va concloure la visita pastoral a Avià, a manca de la Festa del Segar. Al matí, va atendre els fidels que van venir al despatx parroquial, va acabar de visitar els malalts de la parròquia i va tornar a reunir-se amb els membres del Consell Pastoral i la resta de col·laboradors de la parròquia. En aquesta reunió va invitar a tots a mirar enllà i veure en la proposta del Pla pastoral diocesà el full de ruta a seguir per regenerar la parròquia i iniciar una etapa de creixement.

Durant aquest trimestre, la major part de la visita pastoral s’ha concentrat a la parròquia de Berga.

El Sr. Bisbe ha celebrat l’eucaristia diària a tots els centres de culte: Sant Joan, Germanetes dels Vells Desemparats, Vedrunes, Sagramentàries, i a totes les comunitats religioses. Després de presidir l’eucaristia al temple parroquial en el trimestre passat, també ha celebrat l’eucaristia dominical en els altres temples i capelles: el dia 15 de febrer a la Residència Santa Maria de Queralt, el dia 8 i el dia 22 de març a Sant Joan, i el dia 15 de març a les Sagramentàries.

El Sr. Bisbe ha visitat tots els grups parroquials i ha participat, predicant, en dos sopars Alpha. Ha assistit a dues reunions de les cèl·lules parroquials, verificant la continuïtat dels participants en les propostes d’evangelització. Ha impartit una sessió de catequesi amb els nens i nenes de tercer curs de preparació a la comunió i una altra amb els confirmands. Va fer-se present en el sopar de la fam de Mans Unides i en una trobada amb immigrants llatins un diumenge al vespre després de la missa de Sant Joan.

El Sr. Bisbe ha visitat a fons les activitats de Càritas parroquial: el despatx i les seves professionals, el banc d’aliments, el reforç escolar, els cursos ocupacionals per a joves i els tallers de confecció per a dones.

El dia 21 de febrer, el Sr. Bisbe va participar en la tarda d’activitats del grup infantil parroquial d’edat després de la comunió anomenat Xinxeta. Va explicar-

Vida diocesana92

los la vida de sant Francesc d’Assís en el marc de la descoberta del convent dels franciscans. Va conèixer el bonic grup de monitors d’aquesta iniciativa.

El Sr. Bisbe ha visitat dues de les comunitats religioses: presidint l’elecció de nova priora al monestir de les Adoratrius, conversant amb tota la comunitat i particularment amb algunes germanes; i impartint un recés de Quaresma a la comu-nitat de Germanetes dels Vells Desemparats. Ha visitat les dues residències d’avis: a la de les germanetes va presidir la festa de Sant Josep; a la de Sant Bernabé va presidir la missa del divendres; en totes dues va saludar els residents, el personal i alguns voluntaris.

Els dies 12 i 13 de març, el Sr. Bisbe va continuar visitant malalts, va reunir-se amb els grups de Vida Creixent i amb els equips directius de l’escola Vedruna i de l’escola Xarxa per programar la visita pastoral a ambdues escoles.

Els dies 24, 25 i 26 de març, va continuar les visites a les escoles: va reunir-se, per grups, amb tots els nens i nenes de classe de religió catòlica de l’escola públi-ca Sant Joan; i va participar en el claustre de professors de La Salle, i va sengles encontres amb els alumnes de 1r i de 4t d’ESO.

No han faltat algunes activitats peculiars: una excursió pels volts de Queralt tot fent una entrevista per a una revista local, encontres pel carrer i alguna visita familiar.

Acomplerta aquesta segona etapa de la visita pastoral, el Sr. Bisbe s’ha ado-nat, sobretot, del bon treball que s’està duent a terme a les parròquies més grans de l’arxiprestat i de les possibilitats evangelitzadores que hi ha en aquestes parròquies.

CONFIRMACIONS

El Sr. Bisbe va administrar el sagrament de la confirmació el dia 8 de març, a la parròquia de Sant Salvador de Sant Jordi.

Tarraconense 93

Conferència EpiscopalTarraconense

COMUNICAT DE LA REUNIÓ NÚM. 213

Els dies 27 i 28 de gener de 2015 ha tingut lloc la reunió núm. 213 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET). La reunió ha estat presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, i hi han assistit tots els seus membres.

La reunió s’ha iniciat a la ciutat de Terrassa, i concretament en el conjunt de les esglésies de Sant Pere, la Seu d’Ègara, per tal de commemorar el 1400 aniversari del Concili Tarraconense d’Ègara, ja que la diòcesi de Terrassa té una profunda vinculació amb aquella diòcesi que existí als inicis del cristia-nisme en el mateix territori i que subsistí fins a començaments del segle VIII.

A l’església de Santa Maria (antiga catedral), els bisbes han fet la pregària de l’hora Sexta, que ha presi-dit Mons. Josep Àngel Saiz, i després han visitat el conjunt de les esglésies

de Sant Pere i Sant Miquel, que els ha mostrat Mn. Antoni Deulofeu, rector de la parròquia de Sant Pere.

A les dependències de la casa rectoral, els bisbes han començat la reunió de treball fins al migdia en què han rebut la visita del Sr. Jordi Ba-llart, alcalde de Terrassa. Mons. Saiz, l’alcalde Ballart, Mons. Pujol i el car-denal Martínez Sistach han pronunciat uns breus parlaments. Tots han destacat la importància i la significació d’aquesta reunió dels bisbes de la Tarraconense a Terrassa, en l’escaiença de l’aniversari del Concili egarenc del 615, en el qual van participar dotze bisbes i els representants d’altres dos. En les seves actes conciliars apareixen els noms dels assistents, però no consten les seus episcopals. El text conciliar confirma les disposicions del Concili d’Osca (598) i fa referència a qüestions diverses sobre la vida i els costums dels eclesiàstics.

Tarraconense94

A la tarda del dia 27, els bisbes han prosseguit la reunió de treball a la Residència Maria Immaculada de Tiana i han tractat, entre altres, aquests temes:

- Mons. Vives, secretari de la CET, ha presentat als bisbes el Balanç econòmic de l’any 2014 i el Pressupost de l’any 2015 del Fons Comú Interdiocesà, els quals han estat estudiats i aprovats.

- Mons. Taltavull, president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), ha presentat als bisbes diversos projectes, com ara la publicació del Catecisme «Testimonis del Senyor» en català, i altres materials complementaris a aquest catecisme.

- Mons. Cortés, responsable de la Pastoral Familiar a la CET, ha exposat els lineamenta del proper Sínode de Bisbes sobre la família, que se celebrarà aquest octubre.

- Mons. Vives, president de la Co-missió Interdiocesana de Litúrgia (CIL), ha presentat el programa del IV Congrés Litúrgic de Montserrat, que els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense i l’abat de Montserrat convoquen per als propers 16, 17 i 18 d’abril, coincidint amb el Centenari del Primer Congrés Litúrgic celebrat l’any 1915, i que es portarà a terme a Barcelona i al monestir de Montserrat.

El dia 28, al Seminari Conciliar de Barcelona, els bisbes han celebrat una sessió conjunta amb més de vuitanta superiors majors religiosos i altres reli-giosos i religioses, en ocasió de l’Any de la Vida Consagrada. Aquest es va iniciar el passat 30 de novembre, primer diumenge d’Advent, convocat pel Sant Pare Francesc, i finalitzarà el dia 2 de febrer de 2016, festa de la Presentació del Senyor.

Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic, i el P. Màxim Muñoz, president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), han formulat les seves reflexions sobre la invitació del papa Francesc a transmetre l’alegria de l’Evangeli i a una renovada missió de l’Església a casa nostra. Tots els assistents han po-gut participar en un diàleg obert sobre la Vida Religiosa i la seva aportació al conjunt del treball pastoral de l’Església a les nostres diòcesis, des de la diversitat dels carismes.

S’ha projectat també un sugges-tiu vídeo, preparat per la URC, sobre el passat i el present de la presència religiosa a les diòcesis de Catalunya.

Al migdia s’ha celebrat l’euca-ristia, a l’església del Seminari Conciliar de Barcelona, presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach, que ha recordat que la vida religiosa és «un gran do de

Tarraconense 95

l’Esperit, que evangelitza, transforma i humanitza la nostra societat».

En acabar la celebració, el P. Màxim Muñoz ha lliurat als bisbes i a tots els participants el número 4 de la Col·lecció URC, publicat per Editorial

Claret, en el qual hi ha la «Carta apostòli-ca als Consagrats en l’inici de l’Any de la Vida Consagrada» del papa Francesc i la «Carta en l’Any de la Vida Consagrada» dels bisbes de Catalunya.

Barcelona, 28 de gener de 2015

Necrologia96

Necrologia

MN. JOSEP SOLER I JORQUES

El dia 31 de gener de 2015, va morir Mn. Josep Soler i Jorques, als 90 anys.

Mn. Josep Soler va néixer a Palà de Torroella el dia 26 d’octubre de 1924. L’any 1940 va començar els estudis eclesiàstics al Seminari de Solsona i el dia 8 d’abril de 1950 va ser ordenat prevere.

Va servir pastoralment les parròquies de Cardona, Serrateix, Viver, Mont-darn, el Palau d’Anglesola, Bagà, Gisclareny i la colònia de Cal Prat. L’any 1994 fou nomenat capellà de la residència “Bell Repòs” de Súria on va viure durant uns quants anys fins que va instal·lar-se, fa un parell d’anys, al Seminari de Solsona. Des de feia pocs mesos residia a la residència Hospital Pere Màrtir Colomés de la ciutat de Solsona.

MN. SALVADOR JORDANA I PARETO

El dia 12 d’abril de 2015, va morir Mn. Salvador Jordana i Pareto, als 95 anys.

Mn. Salvador Jordana va néixer a Barcelona el dia 11 de juliol de 1919. Va cursar els seus estudis al Seminari de Barcelona i després al monestir de Poblet i a Suïssa.

Va ser ordenat a Poblet l’any 1948 i al cap d’un parell d’anys fou nomenat prior-president de Poblet i de l’orde cistercenc d’Espanya.

Necrologia 97

L’any 1971 va demanar al bisbe de Solsona, Mons. Bascuñana, poder instal·lar-se al santuari de la Mare de Déu de Lord per fer una vida retirada. El pare Jordana va ser el promotor de la reconstrucció del santuari.

Des d’aleshores va viure sempre al santuari de Lord fins fa uns anys que va passar a residir a l’Hospital Pere Màrtir Colomés de la ciutat de Solsona, fins al dia de la seva mort.

GNA. CARMEN HORTIGÜELA MARTIN

El dia 19 de gener de 2015, va morir la germana Carmen Hortigüela i Martín, filla de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, a la Residència Bell Repòs de Súria.

La germana Carmen residia a Súria des de feia quatre anys, havia arribat provinent del barri de la Mina de Barcelona, on havia treballat diversos anys en l’atenció a infants i joves.

La germana Carmen va néixer en un poblet de Biscaia i de petita es va tras-lladar a Burgos amb la seva família. Entrà a l’Institut de les Filles de la Caritat als 20 anys. Fora d’alguns anys que va viure la seva missió a Oriola, va servir sempre els pobres en diferents institucions de la província de Barcelona, on va destacar per la seva atenció i estimació als nens que sempre li anaven darrere. Va ser una religiosa ferma enmig de les contrarietats i joiosa en el seu carisma.

Sumari98

SANT PARE 3 Discurs del Sant Pare a les famílies durant el viatge a Filipines. 9 Missatge del Sant Pare per a la Quaresma 2015. 14 Butlla de convocació del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia.

DOCUMENTS EPISCOPALS 35 Aplicació del Pla pastoral diocesà 41 Homilia en la Missa Crismal. 46 Decret 01/15. Constitució de la Comissió de Revisió de la Normativa sobre Béns Immobles. 48 Decret 02/15. Nomenament de Vicari Judicial de la diòcesi de Solsona. 49 Decret 03/15. Festes de Sant Josep i Sant Jaume. 50 Decret 07/15. Dissolució de l’Associació “Formació i Testimoniatge”.

CONSELL DE GOVERN 51 Resum dels temes tractats en les últimes reunions.

CONSELL D’ARXIPRESTES 53 Resum dels temes tractats en la 15a Reunió (19/01/15).

Sumari

Sumari 99

CONSELL PRESBITERAL 54 Resum dels temes tractats en la 15a Reunió (16/02/15).

CONSELL D’ASUMPTES ECONÒMICS 56 Resum dels temes tractats en la 8a Reunió (20/02/15).

CONSELL PASTORAL DIOCESÀ 57 Resum dels temes tractats en la 1a Reunió constitutiva (24/01/15).

COL·LEGI DE CONSULTORS 58 Resum dels temes tractats en la 9a Reunió (20/02/15).

DEPARTAMENT D’ECONOMIA 59 Comptes 2014 i pressupost 2015. 67 Document de treball per a la revisió del sistema econòmic.

SECRETARIA GENERAL 68 Nomenament de Vicari Judicial. 68 Nomenament d’arxipreste. 68 Nomenaments parroquials. 69 Altres nomenaments. 69 Admissió de candidats al Diaconat permanent. 69 Dispensa de celibat i de les obligacions vinculades al sagrament de l’orde

PATRIMONI 70 Retorn de la imatge de Sant Bartomeu. 70 Obres de restauració de l’església de Montclar. SEMINARI DIOCESÀ 72 Comptes i pressupost de la Residència Sacerdotal del Seminari 77 Comptes i pressupost del Seminari Major i Seminari Menor 81 Seminari Menor en Família.

Sumari100

DELEGACIONS DIOCESANES 82 Evangelització i Apostolat seglar Recessos d’Emmaús Solsona. 82 Catequesi 15a Trobada d’escolans i nois/es de catequesi. 83 Diaconat Admissió de candidats al Diaconat permanent. 84 Ensenyament Jornada de mestres i professors de religió. 84 Joventut Celebració de la Pasqua jove. 85 Vida consagrada Professió de religioses.

VIDA DIOCESANA 86 Assemblea anual de Mans Unides. 86 Missa d’alliberament i guarició a la catedral. 87 Exercicis espirituals per a preveres. 88 Xerrades quaresmals sobre santa Teresa de Jesús. 88 Magna processó dels Dolors de Bellpuig. 89 Missa Crismal. 89 Visita pastoral a l’arxiprestat del Berguedà Nord. 92 Confirmacions.

CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE 93 Comunicat de la reunió núm. 213.

NECROLOGIA 96 Mn. Josep Soler i Jorques. 96 Mn. Salvador Jordana i Pareto. 97 Gna. Carmen Hortigüela i Martín.