Empresaris per l’Estat propiEmpresaris per l’Estat propiEmpresaris per l’Estat propiEmpresaris per l’Estat propi

Les raons econòmiques de l’Estat propi

2

Qui som?

Som una associació d’empresaris, directius i professionals catalans que, des de fa

gairebé tres anys, realitza i exposa estudis econòmics per tal d’analitzar la

competitivitat de les empreses catalanes.

Cer

cle

Cat

alà

de N

egoc

is (

CC

N)

3

Només amb un Estat propi Catalunyaserà econòmicament viable.

Cer

cle

Cat

alà

de N

egoc

is (

CC

N)

Convenciment

4

Índex

Iª PART: Exposició

� L’Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica.

IIª PART: Afirmació

� Amb un Estat Propi, Catalunya seria més pròspera econòmicament.

� Assolir l’Estat Propi és possible.� Sabem quines línies estratègiques caldrà dur a term e.

5

1. L’Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica

L’Estat espanyol escanya econòmicament Catalunya i la discrimina

6Font: CEC Espoli del Països Catalans 22.10.2008, Elisenda Paluzie

Impostos pagats per ciutadans i empreses� IRPF – IVA - Impost de societats

� Impost d’hidrocarburs .......

Despesa pública rebuda� Infraestructures (carreteres, trens, hospitals….)

� Transferències a l’administració del territori

Balança fiscal

Si els impostos pagats són superiors a la despesa pública

rebuda, el territori pateix dèficit fiscal

Balança fiscal negativa

Dèficit fiscal

L’E

stat

esc

anya

eco

nòm

icam

ent C

atal

unya

7

Posició relativa de cada CCAA (euros any 2006)

Fonts: Generalitat de Catalunya, abril del 2009L’E

stat

esc

anya

eco

nòm

icam

ent C

atal

unya

El sistema de finançament actual és injust i insolidari

Abans del repartiment (anivellament)

Després del repartiment (anivellament)

Passem de la 3a

posició a la 11a

8

El dèficit fiscal que pateix Catalunya creix any rere any,tant en import com en percentatge

Font: Grup de Treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya, 2005 i 2008.Mètode de càlcul: Flux monetari (s’atribueix la despesa al territori on es materialitza, és a dir, l’activitat del sector públic beneficia a un territori)

Dèficit en milers de milions d’€ Dèficit en % sobre el PIB

Jocs Olímpics

Jocs Olímpics

10,2% sobre el PIB

10,2% sobre el PIB

22.000 milions d’euros anuals22.000 milions d’euros anuals

L’E

stat

esc

anya

eco

nòm

icam

ent C

atal

unya

60 milions d’euros cada dia

9

Dèficit fiscal català i el seu impacte sobre cada catalào família catalana

Font: Estimació Balances Fiscals CCAA Estat espanyol 1995-2005, Fundació Josep Irla. Font: Observatori del Finançament de Catalunya

Impostos que paguem els catalans però que no beneficien els catalans

Per cada ciutadà de Catalunya

Per cada família catalana formada per

4 persones

►Dèficit fiscal

22.000 milions €

►Població Catalunya

7,3 M. d’habitants

► 250 € mensuals

► 3.000 € anuals

► 30.000 € cada 10 anys

► 120.000 € en 40 anys de vida laboral

1.000 € mensuals

12.000 € anuals

120.000 € cada 10 anys

480.000 € en 40 anys de vida laboral

L’E

stat

esc

anya

eco

nòm

icam

ent C

atal

unya

10

La magnitud del dèficit fiscal català s’entén millorquan es compara amb el cost de grans infraestructures

InfraestructuraDies en què es podria pagar amb els diners

del dèficit fiscalCost

►Eix Transversal FerroviariLleida-Girona

►7.000 milions € ►117 dies

►Línia Orbital Ferroviària Vilanova, Terrassa, Granollers i Mataró

►120 km i 39 estacions

►4.000 milions € ►67 dies

Fonts: El Punt (21/9/2009), El Periódico de Catalunya (20/12/2008), AVUI (20/12/2008), AVUI (20/7/2009), Viquipèdia, Observatori del Finançament de Catalunya

►Desdoblar l’Eix Transversal

►708 milions € ►12 dies

L’E

stat

esc

anya

eco

nòm

icam

ent C

atal

unya

11

Valoració Espoliòmetre

Estalvi

Fonts: La Vanguardia 14/6/2009, Generalitat de Catalunya 5/1/2009, AVUI 25/7/2008, Xavier Sala i Martín 1997

►Retallades a infraestructures

►476 milions € ►8 dies

►Retallades sous funcionaris

►320 milions € ►6 dies

Les retallades per la crisi no existirien si no patíssiml’espoliació fiscal: Dos exemples

L’E

stat

esc

anya

eco

nòm

icam

ent C

atal

unya

Retallada

12

0

20

40

60

80

100

120

140H

ess

en

Bad

en-

Wür

ttem

berg

Bay

ern

Ham

burg

No

rdrh

ein

-W

est

fale

n

Nie

ders

ach

sen

Schl

esw

ig-H

ols

tein

Rhe

inla

nd

-Pfa

lz

Saar

land

Bra

nd

enb

urg

Sac

hse

n-A

nha

lt

Sachs

en

Thü

ring

en

Mec

klen

burg

-V

orp

om

mern

Bre

men

Ber

lin

Índ

ex

Índex de recursos abans de l'anivellament Índex de recursos després de l'anivellament

(Font: El Periódico, Política 20.04.2009 i AVUI, Món i Política 16.05.2010 )

Balances fiscals a Alemanya

Quan Europa no és el referentL’

Est

at e

scan

ya e

conò

mic

amen

t Cat

alun

ya

13

El nivell de dèficit fiscal que pateix Catalunya excedeix llargament el màxim dèficit entre territoris d’altres països

Màxim dèficit fiscal, en % del PIB, entre els terri toris que conformen un país, comparat amb el dèficit de Catal unya

L’E

stat

esc

anya

eco

nòm

icam

ent C

atal

unya

2,0%

2,0%

2,5%

3,0%

Canadà

Austràlia

Estats Units

Alemanya

Catalunya 10,2%

14

Espoli fiscal que pateix Catalunya des de 1986L’

Est

at e

scan

ya e

conò

mic

amen

t Cat

alun

ya

Fons de cohesió europeus vs. dèficit fiscal

1986-1990 1991-1995 1996-2000 2001-2005 2006-2010

19.12022.749

41.340

73.188

90.660

6.420

19.000

32.500

44.500

27.472

Dèficit fiscal català

Fons cohesió EU

2014: Espanya deixa de ser receptor però Catalunya seguirà pagant

Font: Generalitat de Catalunya , Departament d’Economia i Finances. Fons cohesió, Juan Carlos Martínez Lázaro en Economía Española

15

A Madrid les inversions executades superen el 100%, mentre que a Catalunya es troben al voltant del 75%

Font: Ministerio de Hacienda, Memoria Anual del Ministerio de Fomento, INE, informes econòmics i financers de l’Estat Espanyol, CECOT

Madrid

Catalunya

Inversions reals respecte inversions pressupostades (en infraestructures )

100%

Equival a que 1 de cada 5 anys l’Estat no inverteix res a

Catalunya

Equival a que 1 de cada 5 anys l’Estat no inverteix res a

Catalunya

L’E

stat

esp

anyo

l dis

crim

ina

Cat

alun

ya

16

Entre 1985 i 2005 es van construir 600 Km d’autovia a Madrid, però només 20 Km a Barcelona

Font: Cercle d’Estudis SobiranistesL’E

stat

esp

anyo

l dis

crim

ina

Cat

alun

ya

17

Només el 24% de les companyies aèries que operen vols intercontinentals amb Espanya ho fan des d’aeroports catalans

Font: Estudi del CCN, basat en dades Aena, 2011

Distribució de les companyies que operen vols intercontinentals amb Espanya

En el cas de Llatinoamèrica, només el 7% de les com panyies connecten directament amb aeroports catalans

Operen amb Girona, Reus, El Prat

Operen amb Barajas

Operen amb altres aeroports espanyols

L’E

stat

esp

anyo

l dis

crim

ina

Cat

alun

ya

18

Els estudiants catalans conformen el 17% del’Estat espanyol, però reben només el 8% de les beques

Catalunya

Resta d’Espanya

►El Tribunal Constitucional atorga a la Generalitat la competència de gestió de les beques l’any 2001.

►Des d’aleshores, l’Estat espanyol encara no ha fet efectiu aquest traspàs.

►Catalunya ha de complir les lleis, però l’Estat espanyol no les compleix.

Font: “Universitat: Les beques catalanes”, Enric I. Canela, 21/5/2009, “La paciencia tiene un límite”, Isabel García Pagan a La Vanguardia, 5/1/2010

Incompliment del traspàs de les competències de beques

L’E

stat

esp

anyo

l dis

crim

ina

Cat

alun

ya

19

Cada cop hi ha més alumnes catalans estudiant en barracons

Font: La Vanguardia 15/9/2008, 15/9/2009 i 3/9/2010

El curs 2011-12 manté un rècord de barracons 1.015 per a 20.000 alumnes

Acabat el curs 2010-2011 la comunitat de Madrid ja no te cap barracot

Cat

alun

ya s

’est

à em

pobr

int

20

Estratègia d’Espanya

►Ser líders de la gran banca europea o mundial

►Subministradors de serveis per Amèrica Llatina

►Ser la Florida del sud d’Europa

►Ser líders de la gran banca europea o mundial

►Subministradors de serveis per Amèrica Llatina

►Ser la Florida del sud d’Europa

Possible enfocament de Catalunya

►Ser la porta logística d’Àsia amb transformació de qualitat

►Seguir essent líders en biomedicina, farmacèutica i agroalimentari

►La fàbrica de petits béns de qualitat per a tot el món

►Líders en turisme cultural i de qualitat

►Ser la porta logística d’Àsia amb transformació de qualitat

►Seguir essent líders en biomedicina, farmacèutica i agroalimentari

►La fàbrica de petits béns de qualitat per a tot el món

►Líders en turisme cultural i de qualitat

Els enfocaments són molt diferents, i per tant, on posarà l’Estat espanyol els recursos que disposa?

L’E

stat

apl

ica

polít

ique

s no

adi

ents

a C

atal

unya L’Estat espanyol aplica polítiques no adients a

Catalunya i està mal gestionat

21Font: Catalunya, país emergent, Ramon Tremosa,2008. La Mega regió Eurosunbelt , Richard Florida.

L’eix ferroviari del mediterrani és més eficient econòmicament i té un major potencial econòmic que no

pas l’eix transpirinenc

La Mega regió Eurosunbelt, Barcelona-Lió, genera un PIB d’un bilió d’euros (gairebé com el PIB espanyol), comprèn una població de 25 milions d’habitants i és una potència industrial i t urística mundial.

L’E

stat

apl

ica

polít

ique

s no

adi

ents

a C

atal

unya

22

Infraestructures Ferroviàries Espanyoles

El 40% del PIB i el 50% de les exportacions de l’estat espanyol

provenen de territoris de l’arc mediterrani, de L’Euram.

Valencia

Cuenca

(Font: Catalunya Acció. Juny 2007)

L’E

stat

apl

ica

polít

ique

s no

adi

ents

a C

atal

unya

Espanya ha decidit:No necessitar-nos mai més.

23Font: Dir. Gral de Carreteras. Ministerio de Fomento

Des del març del 2004 només s’han fet vuit quilòmetres que van de Caldes de Malavella a Fornells de la Selva del desdoblament previst de la N-II a les comarques gironines. Aprox. 1 km / any

Les infraestructures viàries són clau per a la competitivitatd’un país

L’autovia Ruta de la Plata

A-2 l’autovia fantasma

De Gijón a Sevilla l’autovia A-66 té 809 km . Es preveu tenir-la acabada l’any 2011 després de 7 anys d’obres.

Aprox. 100 km / any

L’E

stat

apl

ica

polít

ique

s no

adi

ents

a C

atal

unya

24

01/01/2010 La mala gestió ha dut Espanya a una situació econòmica dramàtica

Font: La Gaceta, Política, Esta es la realidad económica de España 31/12/2009

4,1 milions d’aturats

127.000 empreses tancades

1,6 milions de cases per vendre

84% de les PIMES sense crèdit

Dèficit públic del 10%-11% del PIB

23.000 milions d’euros en pagament

d’interessos el 2010

Caiguda del consum privat del 4,1%

Retrocés del PIB del

-3,6%

L’E

stat

esp

anyo

l est

à m

al g

estio

nat

25

Catalunya concentra gairebé un terç de la tisoradaa les autonomies

Font: El Periódico de Catalunya, 17/3/2011

Ajust econòmic a Espanya(milions d’euros) Dels 16.400 milions d’euros

de l’ajust econòmic, 4.900 milions li corresponen a Catalunya.

Un 29,9% del esforç total,per un PIB del 20% i una població del 16%

Dels 16.400 milions d’euros de l’ajust econòmic, 4.900 milions li corresponen a Catalunya.

Un 29,9% del esforç total,per un PIB del 20% i una població del 16%

Cat

alun

ya n

o té

pod

er d

e de

cisi

ó

26

Què pot fer el Govern de la Generalitat?C

atal

unya

no

té p

oder

de

deci

sió

27

Catalunya està perdent riquesa, competitivitati solvència financera

► Segons el Global Information Technology Report , que mesura l’activitat innovadora de la UE en els últims 10 anys Catalunya ha passat de la segona posició a la quarta, darrera de Madrid.

► Entre 2003 – 2006, Catalunya cau sis posicions al món en Índex de Competitivitat .

► Entre 2000 i 2007, en l’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides , cau de la posició 14 a la 18, mentre Espanya puja de la 21 a la 13.

► Les Agències Fitch i Moody’s , han rebaixat la solvència de la Generalitat de Catalunya.

Font: Alfons López Tena, AVUI, 5/10/2008. IMD World Competitiveness Yearbook

Resultat: Catalunya s’enfonsa

Cat

alun

ya s

’est

à em

pobr

int

28

Si nosaltres volem, podem!

Només amb un Estat propi Catalunyaserà econòmicament viable.

Gràcies per la vostra atenció

29

Només amb un Estat propi Catalunyaserà econòmicament viable.

Empresaris per l’Estat propiEmpresaris per l’Estat propiEmpresaris per l’Estat propiEmpresaris per l’Estat propi

www.ccncat.cat info@ccncat.cat

Tre

balle

m p

er l’

Est

at p

ropi