Apunts definitius ràdio

8/3/2019 Apunts definitius rdio

1/16

LLPR

HISTRIA DE LA RDIO

1920-1936: poca dexperimentaci

1936-1945: Guerra Civil i II Guerra Mundial

1945- 1977: poca dor. Franja danys en qu es popularitza la televisi.

1977 (1981?)-2005: poca informativa. 1991: creaci de la pgina web.

2005-: poca actual?

LA RDIO, UN MITJ AVANTGUARDISTA.

La rdio va aparixer com a mitj comercial el 1920 als EUA, Pittsburg.

El primer dia de la seva aparici (eleccions als EUS) va passar per davant dels

diaris. Va dir qui va guanyar les eleccions als EUA i va fer gala de la seva

immediatesa. La cadena es deia RCA.

La rdio va arribar a Espanya 4 anys ms tard (1924), La pionera va ser rdio

Barcelona. Desprs, va arribar la rdio a Madrid.

Els anys 20 s la millor poca. Als anys 20 va donar-se una revolucin msical iartstica, les avantguardes.. Es llavors quan parlem dpoca dexperimentaci.

192

193

194

2000

197

1991Creaci de la web

2na G.M

Guerra Civil

Etapa dExperimentaci poca dOr poca Informativa

Popularitzaci de la TV


2/16

Els protagonistes que ms incideixen a la rdio sn els enginyers (milloren el so) i

els tcnics. Tamb, els artistes davantguarda com Bertol Brect que fa obres de

teatre per la rdio. Altres destacats: Rudolph Arnheim.

A nivell Europeu i Espanyol hi ha un tancament brutal, la guerra civil i la II G.M fan

que totes aquestes innovacions tecnologiques no arribin.

Lpoca dexperimentaci dn a pas a lpoca dOr. En aquesta poca, per primer

cop, la rdio entra a totes les cases. La rdio passa ser el centre de la comunitat

familiar. Els publicistes ho veuen com una forma de fer-se sentir. Es popularitza i

es converteix en el centre de la vida familiar.

Els protagonistes de lpoca dor sn actors, guionistes, realitzadors i tcnics.

En aquesta poca s important diferenciar entre all que passa al mn i all que

passa a Espanya. Del 1939 al 1977 la rdio espanyola i mundial no segueixen

camins iguals, ja que del 39 al 77 no hi ha llibertat dexpressi a Espanya. Les

rdios estan obligades a connectar dues vegades amb RNE que feien notcies

escrites pel rgim. A ms, no podien fer informacions de carcter local.

En mig de lpoca dor apareix la televisi, que posa en perill dextinci la r{dio. Latelevisi arriba a Espanya al 1959. La irrupci de la tele fa que els treballadors de

la rdio marxin cap a al televisi, ja que hi ha ms diners perqu els publicistes es

passen a la teleanys 60: Decadncia de la r{dio com a conseqncia de la

popularitzaci de la TV.

La decadncia de la rdio acaba el 1977, dos anys desprs de la mort de Franco. El

govern de lpoca, la CEDA, diu que les r{dios no cal que connectin amb RNE, a

ms, donen llibertat informativa. Fa dos anys de la mort de Franco i la UCD fa un

decret per tornar la llibertat informativa a les rdios.

En 3 anys, la r{dio canvia molt: els periodistes silenciats assalten la r{dio. La

rdio es revoluciona i comena a emtre tot all que no podia emetre durant la

dictadura. El mitj es renova complemtament.

Lany 1981 es dna la que es coneix com la nit dels transistors, la nit del cop

destat de Tejero, la nit del 23-F. La televisi no va donar imatges perqu els


3/16

militars van assaltar lestudi de TVE. Per la r{dio va tenir la sort que, al Congrs,

hi havia un periodsta de la Cadena SER (Jos Luis Daz) que va retransmetre

lescena. El 23-F destaca el potencial informatiu de la rdio. Podem considerar que

s el punt lgid de la rdio espanyola, la gent va comenar a adonar-se que la rdio

era un mitj molt vlid i va comenar a fer-se molt popular.

Des del 2005, la programaci comena amb notcies de 6 a 12 hores del mat,

desprs magazines, desprs informatius, desprs programa desports, desprs

notcies, desprs magazine i, per ltim, programa desports. Al 2005 es popularitza

el pot-casting. Ja parlem dpoca informativa.

CARACTERTIQUES DE LPOCA ACTUAL

- Cada vegada els directes sn ms habituals.- Els oients es tornen ms impacients, ho volen tot ms rpid.- Paper destacat de lesport i lhumor a la r{dio actual.

TEXTOS PER SER ESCOLTATS (=FER IMAGINAR)

- Estructura general- Sintaxi- Lxic E.Murrow ho revoluciona tot.- Importncia del detall- To

En els seus inicis, la rdio explicava notcies.

La rdio va agafar el model de la premsa (mitj anterior). El locutor obria el diari i

llegia les notcies, Edward R. Murrow s linventor del periodisme radiofnic i

posteriorment va assentar les bases del periodisme de qualitat televisiu.


4/16

1937Murrow (29 anys) porta un any treballant a la cadena de rdio CBS. A

Murrow lenvien com a director de lemissora a Londres (perqu gestioni

permisos, no perqu locuti notcies). s una poca de notcies continues. s durant

la retransmissi de la II Guerra Mundial que sinventa el periodisme radiofnic.

El llenguatge radiofnic que Murrow aplica a la rdio:

- Murrow va crear textos per ser escoltats (no llegits!) perqu tarribin atravs de lorella. Murrow volia fer imaginar. Lestructura general del

discurs de Murrow va variant. El discurs radiofnic, segons Murrow, ha

dobligar a loient a estar expectant durant tota la notcia. Busca una

estructura narrativa. prescindeix de la pirmide invertida.

- Sintcticament usa frases simples. Molt poca subordinaci.- El lxic emprat s sense paraules abstractes. Sutilitzen les paraules

concretes que sn les que ens permeten visualitzar i imaginar coses.

- Murrow volia un to planer, molt ms personal que un text escrit. Fins i tot,en crniques utilitzava la primera persona.

- Li dna molta importncia al detall perqu loient veis que el que deiaestava cuidat fugia del sensacionalisme per anar al detall.

En rdio, farem b en evitar les frases amb la conjunci negativa NO, ja que:

- Resulta molt ms senzill entendre una frase en positiu.- No pienses en un elefante. El primer que fas s pensar en ell.- Podem passar per sobre dun NO molt r{pid i dir tot el contrari.

EL MARC LEGAL DE LA RDIO.

Les lleis que tenim a Catalunya i Espanya venen determinades per Bruselles. La CE

fa directives perqu les lleis desl 27 estats memebre de la Uni Europea (UE)

siguin iguals, segueixin el mateix patr.


5/16

Abans de lpoca informativa (fins al 1977) a Europa totes les emisores de r{dio i

televisi eren pbliques, s a dir, lEstat tenia el monopoli dels mitjans, excepte a

Espanya, on ja hi havia cadenes privades, per exemple, Rdio Barcelona.

Servei pblic audiovisual.

Europa des de la dcada dels 20 ha tingut un sector pblic molt potent. Encara ho

s, per exemple, BBC, TVE(A poc a poc sacaba privatitzant)

Les emisores de rdio es van impregnar de la que aleshores era la rdio de

referncia, la rdio britnica, la BBC. Aix com tamb de la filosofia de fer rdio de

Lord Reith. Lord Reith va dir que la rdio t tres funcions bsiques, Informar,

formar i entretenir.

Tot i ser pbliques les r{dios, observem diferents graus dindependncia en relaci

a lestat.

A els EUA les TV i les rdios sn privades, i a Europa, la majoria pbliques.

Perqu a Europa la majoria de mitjans eren estatals?.

Monopoli de lestat durant dcades

Perqu era lestat qui tena el monopoli de lelectricitat i per tant no es podia

emetre lliurement. Ex: Rdios i televisions pbliques nacionals com RAI (Itlia),

RTVE (Espanya), BBC (Gran Bretanya)

Introducci de laudiovisual comercial (privat) als 80

Aparici de rdios i televisions privades (excepte la rdio espanyola).

Directiva Televisi sense Fronteres (1898)

Volia impulsar la rdio i la TV privades i crar u espai nic communicatiu a nivell

Europeu financiat amb diners pblics. Ho van proposar per tal de crear un

sentiment europeu conjunt. Finalment, noms es va aconseguir crear Euronews

(1983).


6/16

Nova directiva del servei audiovisual (2007)

Elaborada sota la supervisi de la comissria Viviane Reading. La nova directiva t

lobjectiu de:

- Convergncia tecnolgica (tots els mitjans de comunicaci en un nic mitj).- Contingut on-line.- Transici a la TDT i a la rdio digital.

Laspectre radioelctric.

- s propietat de lEstat i est{ gestionat pel Ministeri dIndstria, Comer iTurisme.

- LEstat s qui atribueix les freqncies (OM, FM, Digital). A Catalunyalorganisme encarregat datribuir les freqncies s el Consell Audiovisual

de Catalunya (CAC).

- Les Freqncies es renoven cada 10 anys.Legislaci

Lleis que regulen lactivitat de la r{dio i la televisi a Catalunya.

Sector privat i pblic

La llei mare s: 22/2005 de la Comunicaci Audiovisual de Catalunya. (estaria b

baixar-nos-la)

Sector pbic

Molt ms regularitzat que el sector privat.

11/2007 de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals. Han de fer una

aportaci a canvi daquest 300 milions deuros que els ciutadans paguen.. Aquesta

aportaci s comprometres a emetre un contingut pblic. Aix ho estableix la llei,

tot i que el contingut de la llei est explicat a:

1. 2009 Mandat Marc (Royal Charter). T una durada de 10 anys. Es defineix que

s per TV3 i Catalunya Rdio el servei pblic. Es donen 7 eixos del que s el servei

pblic. Algn eix s la llengua (contribuir a la normalitzaci lingstica del catal),


7/16

contribuir a la integraci dels nouvinguts, afavorir i millorar el coneixement de les

noves tecnologies i la digitalitzaci entre la ciutadania, afavorir la participaci i el

coneixement del sistema democr{tic

Es vol diferenciar el plus del servei pblic al servei privat.

2. 2010-2013 Contracte programa (agreement). Es fa cada 3 anys. Document

que firma la Generalitat amb la Corporaci Catalana de Mitjans per concretar

quines accions i quins programes es farn de cara a complir amb aquests objectius

de servei pblic.

Mandat Marc i Contracte Programa es basen en la BBC (Royal Charter +

agreement).

La xarxa est dinamitant la frontera clara entre la diferenciaci dels mitjans

pblics i privats. EX: La BBC (pblica) en tv no t publicitat, per a la seva pgina

web si que en t. Per contra, The Guardian (diari privat) t anuncis al seu diari i a

la seva pgina web. Per qu la BBC cobra diners pblics per ingressa en publicitat

a la seva pgina web?

QUINA S LESTRUCTURA DUNA EMISSORA DE RDIO?

Els departaments ms importants sn:

- Continguts:

informatius: Cap dinformatius (assumeix la responsabilitat de tots

els continguts informatius que semeten a lemisora. Molts han hagut

de dimitir per regular malamente la informaci).

Cap de secci: juntament amb caps dinformatius, sn els encarregats

de fer el Consell de redacci per debatre quines notcies farn

pbliques.


8/16

Full time: redactor generalment amb ms experincia,. Especialitzat

en un tema i sel pot trucar en qualsevol moment des de lemisora

perque vagi a cobrir un determinat tema.

Productor.

Per sota del productor, trobem els redactors.

Per sota del redactor, trobem leditor. Aquest organitza els temes per

ordre de rellevncia. Tamb estableix la duraci de la notcia.

programes: La majoria de programes sn duna productora (en la

privada). La pblica pot encarregar programes.

Cap de programes: qui decideix a quina productora encarreguem qui,

quin presentador posem, assumeix la responsabilitat de tot el que es

diu en els programes.

Realitzadors: Directors i presentadors dels programes de rdio.

Productor.

Guionistes: qui construeix el gui, elabora reportatges

Collaboradors:

esports:

En els tres formats hi ha un productor que sencarrega de posar-se

en contacte amb lexterior de lemisora. Al mateix temps t al cap

tota lestrcutura del programa. Tasques que realitza: tenir cura de

lescaleta del programa, la de confeccionar per tamb explicar-la al

tcnic, introduir els canvis que es donen al llarg de la preparacin del

programa. Lescaleta s el gui temporitzat dels diversos continguts.

El productor a de tenir una base de dades de telfons i de noms

increble,. Ha de saber amb qui contactar per cada notcia.

Aconsegueix fonts periodstiques, entrevistes, es posa en contacte

amb els collaboradors tradicionals del programa

- Departament tcnic- Departament comercial


9/16

Hi ha dos grans tipus de notcia:

- Notcia per butllet. Es donen cada hora. Sinventen a nord-america lany1957. Arriben a Espanya al 1963, gr{cies a lavi dAznar que les implanta a

Rdio Nacional dEspanya. Caracterstiques de les notcies de butllet:

o El valor de la notcia s que ens digui lltima hora o el que est{ apunt de passar. Lactualitzaci de lltima hora s el valor periodstic

ms destacable.

o Solen ser ms breus que les notcies dinformatiu.o La notcia s locutada per leditor el qual explica la totalitat de les

notcies i les crniques.

- Notcia per informatiu. Sn presents des de lany de la fundaci de la r{dio(1920). La notcia dinformatiu no ha destar tant actualitzada com la del

butllet. En linformatiu podem explicar una mica ms el context.

Linformatiu ens dna la possibilitat de fer notcies ms llargues, fins i tot,

poden arribar al 130. Linformatiu t un editor que locuta les notcies i,

poden tenir una segona veu. Leditor llegeix les entradetes de les notcies i

les crniques.

Tota notcia se sostenta en el verb. El verb pretn que el llenguatge sigui precs. La

notcia de premsa t la forma de pirmide invertida, primer la informaci ms

rellevant, i desprs la que ho s menys. Per contra, la rdio ha de mantenir

latenci de loient al llarg de la notcia. En r{dio tot s important, per la

informaci ms important es troba al principi i al final. Hem de comenar i acabar

amb idees fortes.

En una crnica has dexplicar lambient. Sha de demostrar que has estat all{ i qu

s el que has vist. Per contra, en una notcia, ha de ser impersonal.


10/16

Lany 63 tamb s lpoca de la popularitzaci de la TV. Els butlletins de r{dio sn

una eina que va utilitzar la rdio per especialitzar-se i diferenciar-se de la tv. La tv

els hi robava els seus professionals. Sn els primers anys de declivi de la rdio. La

especialitzaci de la r{dio es va fer seguint lactualitzaci de les notcies.

En els butlletins hi ha dos gneres informatius:

- la notcia. Breu i pot incloure tall de veu. La llegeix una nica persona.- La crnica. Est encapalada per una entradeta i est narrada des del lloc on

han succet els fets. Perqu sigui una crnica cal una descripci de lambient

perqu sigui explcit que el periodista est{ al lloc dels fets. Dintre duna

crnica podem incloure-hi alguna entrevista.

Quan es van incorporar els butlletins a la rdio, es van canviar els hbits de

laudincia, ja que per primer cop, loient es va acostumar a rebre informaci

actualitzada cada hora. No noms es van modificar els h{bits de loient, sin,

tamb, es van modificar les rutines periodstiques a les redaccions. Hem

dactualitzar les diferents parts de la notcia, sempre hem de donar la ltima

horacada horaha de canviar la informaci, la notcia ha devolucionar cada hora.

El BUTLLET

El butllet de notcies sinventa per primer cop a lemisora NBC lany 1957. No

arriba a Espanya fins a lany 1963 i els implanta a Radio Nacional. La primera

caracterstica que defineix un butllet, s que el valor de la notcia de butllet s que

estigui totalment actualitzada, ens ha de dir que ha passat en la ltima hora o fins i

tot el que est{ passant en aquell mateix moment. Lactualitzaci s el critri

periodstic ms destacat.

A banda de lactualitzaci, laltre caracterstica que defineix els butlletins s que

sn molt ms breus que les notcies dinformatiu. Tenim noms uns 5 min per dir-

ho i per tant hem de ser molt sinttics. La notcia de butllet generalment ha estat

editad per leditor del butllet, una nica persona. Ens interessa lactualitzaci i per

tant hi predomina molt el gnere crnica.


11/16

LINFORMATIU O SERVEI PRINCIPAL DE NOTCIES (MS LLARG QUE EL

BUTLLET)

Existeixen des de linici de la r{dio, no com els butlletins. El primer a Espanya s al

1930 i es deia La Palabra que semitia a Unin R|dio (Cadena Ser actual).

Al 1964, dins del franquisme, la Ser, de manera camuflada, fent veure que estaven

emetent un programa magazine (El Matinal), van comenar a explicar notcies no

politiques, per s daltres {mbits (cultural, social). EUA i GB eren els pionerrs en

informaci i all{ el gnere de linformatiu sanava desenvolupant. A EUA i GB

sexplicava la notcia i a continuaci es feia una entrevista llarga. Als 60-70 encara

no shavia inventat les notcies amb tall de veu. Als anys 70, a EUA pensen que

lentrevista del final, la poden incloure a la notcia: naixament del tall de veu, que a

linici tenien una durada dun minut.

Als anys 70 a Espanya, no hi ha llibertat periodstica, per els de la Ser inician un

programa, que ser el programa de referncia de la Transici: Hora 25, que

comena a emetres al 75 i encara semet. Als anys 70, tamb, comencen a

instaurar-se les 4 grans franges horries que conformen el da radiofnic. Els

informatius llargs els trobem en aquestes 4 franges. Les 4 franges sn:

- Migdia. A les 14 hores. En aquest informatiu s on, majoritariament, lesnotcies sexpliquen per primer cop (actes, rodes de premsa) s lpoca

del dia on hi ha ms moviment. s una hora en que hi ha moltes

posssibilitats de que passin coses. Sn notcies en brut, on el periodista no

ha tingut gaire temps per elaborar la informaci. Per tant,el gnere que hi

predominar s la crnica. Tinc el periodista al carrer perqu minformi

dall que est{ passant de manera r{pida. Linformatiu del migdia s r{pid,

no hi ha temps per editorials

- Vespre. A les 19 0 20 hores. Aqu la notcia ja est ms tancada, ja no est enprocs. Aquest informatiu serveix per contextualitzar la informaci que al

mat them dit depressa i corrents. Sn notcies amb ms perspectiva. Hi ha

ms opini que en el del migdia. Formalment, les notcies del vespre estan

ms ben fetes. Podem trobar algun reportatge, al del migdia s quasi

impossible.


12/16

- Nit. A les 22 hores. s considerat un informatiu dautor. El periodista que elpresenta acostuma a ser una persona amb llarga experincia en la

informaci i al que es dedica s a presentar les notcies, per a ms a ms, a

moderar espais dopini. Hi t cabuda lopini. s possible que a linici de

linformatiu, leditor incorpori una editorial.

- Mat. De 6 a 9. Est construt amb les notcies i els reportatges que hangrabat la nit anterior, en forma de tancament. Est construt amb tancament

i amb perpesctiva del que pot passar durant el dia. No t gaire novetat

informativa.

La part ms privilegiada de linformatiu s la portada (duraci entre 5 i 8 minuts),

on apareixen els titulars que estan organitzats per ordre dimport{ncia i de

novetat. Lordre dels titulars dictaminar{ lordre de linformatiu.

En els informatius no tenim seccions. Estan organitzats per importncia i novetat.

PAUTA PER LEXAMEN FINAL.

1.- INVENTIO (Inventari, identificaci dels trets bsics del programa)

Ho escrivim en present, diem qu analitzem.

- Identificaci del producte: Portada informatiu del vespre (19 hores). s un

informatiu de Catalunya Rdio que s una rdio pblica i generalista.

- Caracteritzaci:

producte: caracterstiques del TN rdio del vespre.

part del producte: titulars, esports

- Recursos sonors Paraula

Periodistes


13/16

Contingut Forma

Tall de veu Msica (Diegtica o extradiegtica)

Efectes sonors

So ambient

Silenci

QUANTS GNERES HI HA?

Tipus de notcies, gneres, si hi ha crniques, sumari de titulars

Estil de redacci: s una redacci clara, breu, quin llenguatge utiltiza, si hi ha

doblatge de talls de veu

2.- DISPOSITIO

3.- ELOCUTIO

LA CRNICA RADIOFNICA

La seva naturalesa testimonial s la seva caracterstica ms important. El

periodista est al lloc on han succet els fets i a ms en el seu discurs explcita i

refora amb descripcions, comentaris sobre lambient

El periodista amb la paraula et diu estic veient

Una altra caracterstica de la crnica s la capacitat de parlar del moment present.

Arturo Prez Merayo, professor de la Universitat de Salamanca: el gnere de la

crnica s un hbrid entre informacin objectiva i interpretacin subjectiva. Per

no s aix. Ja que tot s objectiu, fins i tot la notcia ms tonta. No hi ha res objectiu.

La veu del narrador, qui explica la notcia ho fa des de dintre de la digesi. Per

contra, en la notcia, la veu narrativa es troba fora de a digesi. A la crnica es

tendeix a donar import{ncia a lautor, no aix a les notcies. Les crniques van

sempre firmades, les notcies no sempre ho van.


14/16

A ms a ms, la crnica sempre la diu la persona que lha redactat. Hi ha un

concepte dautoria, no com les notcies. La notcia, tothom la pot llegir, s

impersonal. No com la crnica.

Una crnica es pot transmetre des de diversos llocs:

- Telfon fix o mvil (problema: so dolent)- Xarxa digital de serveis integrats (xdsi). Aquest xarxa es troba a llocs

habitual son es fan le crniques. Exemple: Parlament, Congrs dels Diputats,

Camps de ftbol..

- Unitat mvil (so bonssim)Tall de veu o declaracions a dins de la crnica.

Tall de veu: manera de testificar que hi erem al lloc dels fets. Refora la naturalesa

testimonial de la crnica.

Hi ha dues maneres dentrevistar a la gent per extreure els talls de veu:

- Tall de veu formal. El clssic. Tall de veu extret a una roda de premsa, o ambla carxofa

- Tall de veu informal. Buscan captar a la gent en el seu context dactuaci.Exemple: una conversa informalAix, aconseguim espontanetat.

En una crnica, generalmente, sempre sha dintroduir un tall de veuper si ja

hem fet referncia a la gent, no cal que diguem qui s a excepci que tingui unc{rrec important (exemple: si hi ha una manifestacin de metges i lestem cobrint,

no cal que diem que qui parla en el tall de veu s un metge).

Podem comenar una crnica amb tall de veu.

Podem encarar dos talls de veu. Fora bo que per la veu dels personatges ja els

reconegussim. Ex: que parli ZP i que Rajoy li discuteixi all que ha dit.


15/16

s molt estrany trobar un tall de veu al final de la crnica. En general perqu el

periodista ha de concloure.

A les crniques, els tall de veu solen ser inferiors als 20 segons (ms curts que les

notcies). Aproximadament 15 segons.

El so ambient de la crnica

Una bona crnica ha dincloure so ambient. Hi ha dos tipus de so ambient:

- descriptiu. s el majoritari. Aquell so ambient que et descriu lespai i ensindica el lloc i latmsfera (si s un interior, un exterior)

- narratiu. No noms ens descriu latmsfera, sin que el so ens defineix ques la notcia (exemple: crrega policial)

En les crniques no acostuma a haver-hi silenci..

EL REPORTATGE RADIOFNIC

s la narraci dun fet o dun tema dactualitat generalmente conflictiu. El que

identifica el reportatge s la presncia de diverses veus i fonts que construeixen la

narraci. El reportatge s el gran gnere periodstic: el periodista no sap del tema i

va a buscar la informaci les fonts enteses. s el gnere que menys apareix en

rdio, ja que s car.

Per fer un reportatge em dacotar b el tema. Podem resumir el reportatge en una

nica frase, aix li donar{ consitncia al reportatge. Tim Crok: en un reportage no

em pots explicar 3 histries, noms una. Els testimonis s el que sustenta un

reportatge.

Es tracta dagafar un tema i tractar-lo des de diferents prismes.

El recurs sonor ha destar justificat. No val posar mscia per posar-la-


16/16

Com estructurar un reportatge?

No t estructura predefinida. Lestructura ens la dna el tema. Pot ser cronolgica.

s millor buscar una estructura comprensible que no anar a buscar limpacte. El

reportatge usa elements del cinema de ficci (faschback, flashforward). El ritme

propi del mitj{ tamb determina lestructura. Cada tema determina el ritme.

El reportage en relaci a altres gneres

El reportatge s un gnere germ{ de lentrevista. Lentrevista s el pas previ al

reportatge. En un reportatge, el narrador passa a un segon pla. En les notcies el

narrador s extern a la digesi, per contra, a la crnica s testimonial. En el

reportatge pot ser tant intern com extern

Hi ha dos tipus de reportatge:

- directe o semidirecte. Narrar en directe sobre un tema i amb diversesfonts. Semblant a una crnica llarga. Semidirecte: locutes en directe per

donas pas als talls de veu que previament has enregistrat.

- Enregistrat. El ms habitual. Anar a lestudi, grabar-lo i ser ems ms tard.

DECLARACIONS

Millor declaracions informals que formals. Per aconseguir declaracions informals

hem destar una estona amb ells i que sacostumin a la presncia del micro.

SO AMBIENT I EFECTE SONOR

Es recomana posar so ambient, per s lcit usa efectes sonors. Tcnica del

signposting: tcnica anglesa teoritzada per Adam Beck. Consisteix a crear escenas

dins del reportatge. I a linici de cada escena colocar-hi un so ambient. Aix, cada

escena queda representada pel so ambient.

MSICA

Podem posar tant diegtica com extradiegtica.

Apunts definitius ràdio

Documents

Transcript of Apunts definitius ràdio