1

Alliance Française de Sabadell Escola d'Humanitats Memòria d’activitats 2011-2012

2

Juliol 2012

Amb aquesta memòria volem sintetitzar la nostra activitat d’escola d’humanitats durant la

temporada 2011-2012. Sis docents han dispensat 75 hores a un total de 163 participants,

mentre que a les ponències lliures hi van participar 115 oients.

La nostra activitat ha seguit la línia general dels anys anteriors, amb cursos d’història de les

idees, cursos monogràfics i presentacions de clàssics de la mà de lectors privilegiats.

Una notable innovació enguany ha estat l’obertura d’un seminari a Barcelona, destinat a

dirigents d’empreses i institucions publiques i privades, anomenat «Afrontar la urgencia».

Aquest ha tingut l’èxit suficient com per suscitar una segona edició durant el curs 2012-2013.

Volem agrair efusivament les mostres d’interès i els encoratjaments rebuts, així com la gran

qualitat dels ponents convidats: Joan-Manel del ozo, a l arrigasait, Joan Fontcuberta,

Bernat Lladó, Guy Molénat i Josep Soler.

Sébastien Bauer

Oriol Farrés Juste

Introducció Cursos p. 3

El temps p.4 Què és l’amor? p.5 5 alemanys p.6 Qualsevol cosa pot ser una obra d'art p.7 La filosofia de Rousseau p.8 El naixement del cristianisme p.9

Lectures i conferències p. 10

Joan Manel del Pozo p.11 Raül Garrigasait p.12 Joan Fontcuberta p.13 Bernat Lladó p.14

Afrontar la urgencia p. 15 Pinzellades de 2012-2013 p.16

3

Cursos

4

El Temps (Sébastien Bauer, novembre-desembre 2011)

18 hores impartides, 43 participants

El sabio de Séneca hace dos cosas: primero, entiende y acepta que el futuro es incierto, el

pasado irrevocable, y que la única dimensión del tiempo que depende de él es el presente,

el marco de nuestra actividad racional y consciente. Segundo, decide centrarse en el

presente, “limpiándolo” de todo lo que le puede contaminar: añoranzas y remordimientos,

ansiedades, temores y esperanzas. El pasado y el futuro no dependen de mí, están fuera

de mi alcance, por tanto los tengo que considerar como indiferentes. Depende de mí

impedir que desvíen mi atención del presente, de lo que estoy haciendo. Los ejercicios

espirituales estoicos, como el famoso “carpe diem”, ayudan a mantenerse en esta línea, y a

no malgastar mi tiempo en ocupaciones fútiles.

Extracte

5

Què es l’amor? (Oriol Farrés, gener 2012)

10 hores impartides, 22 participants

Què és l’amor? Vet aquí una de les anomenades “preguntes eternes”. lató, els Evangelis i

Shakespeare, per posar només tres exemples, hi han bregat sense descans. En aquestes sessions,

hem construït un relat històric sobre l’amor, un trajecte vehiculat a través de la filosofia; que és,

literalment, l’amor al coneixement. Hem fet una descripció de diverses maneres de construir,

interpretar i recrear l’experiència amorosa. Tres han estat els seus camins: l’amor entre els antics,

l’amor cristià i el romanticisme. Si l’amor és polièdric però a la vegada s’ha viscut com un valor, el

coneixement de les seves formacions al llarg del temps –a mig camí entre l’art i el concepte– obre la

porta a una comprensió crítica del present. No hem volgut exhaurir tot el tema, ja que això seria

impossible. Ens hem acontentat amb fer bullir l’olla i compartir idees.

Presentació

6

5 Alemanys (Sébastien Bauer, febrer-març 2012)

10 hores impartides, 27 participants

El saber en el siglo XVIII es mayoritariamente francés, y en el siglo XIX es alemán. rimera “mudanza del saber”, translatio studiorum, que ocurre entre Kant, Fichte y Hegel. Luego hay una segunda, de Alemania a EEUU, que ocurre entre el final de la República de Weimar y el final de la 2ª Guerra Mundial, con el exilio de científicos como Einstein, artistas como Fritz Lang, o filósofos como Adorno, Arendt o Marcuse. Explicar lo que pasó en la esfera del pensamiento de lengua alemana entre estas dos mudanzas, es explicar de dónde proceden, directamente, las ideas que manejamos hoy. He escogido, de manera un poco arbitraria, cinco ideas y cinco pensadores: Revolución (con Marx), Sociedad (con Weber), Energía (con Planck), Soberanía (con Schmitt), y Libre competencia (con Hayek).

Presentació

7

Qualsevol cosa pot ser una obra d’art (Jessica Jaques-Pi i Miquel Molins, març

2012). 6 hores impartides, 24 participants

La segona edició d’aquest curs sobre l’art contemporani tracta una

pregunta difícil: existeixen obres que són en si mateixes “obres d’art”,

o bé el fet de ser “obra d’art” depèn del discurs que construïm per

acompanyar i explicar l’obra?

Presentació

8

La filosofia de Rousseau (Oriol Farrés, abril 2012)

10 hores impartides, 26 participants

“Voltaire: un món que s’acaba. ousseau: un món que comença”, aquesta era la profecia de

oethe, profecia que, per sort o per desgràcia, mai no s’ha complert del tot. L’escepticisme liberal

d’un Voltaire i l’idealisme igualitarista d’un ousseau s’han anat trobant cara a cara al llarg de la

història, i les coses no li han anat gaire bé al segon. Amb tot, el filòsof Rousseau va deixar una obra

immensa, molts interrogants oberts i una empremta molt forta en la literatura. L’educació, la moral,

la política, l’art, gairebé res no va escapar a la seva mirada escrutadora, a la seva passió filosòfica.

Durant el curs hem parlat de la Il·lustració francesa, de les seves llums i ombres, dels seus

personatges, de les idees i els debats que van marcar una època que encara ressona avui dia. Ho

hem fet de la mà de Rousseau, un dels grans escriptors de la filosofia. I ho hem fet aprofitant els

tres-cents anys del seu naixement.

Presentació

9

El naixement del cristianisme (Sébastien Bauer, juny-juliol 2012)

10 hores impartides, 21 participants – repetició curs tardor 2010

Me había propuesto explicar como la religión de un grupúsculo judío heterodoxo, de unos campesinos analfabetos de Galilea, había podido llegar a ser la gran civilización cristiana de la Edad Media. Y con los Padres hemos encontrado la respuesta a esta pregunta. Pero hay más: también dije que lo que me interesaba de este curso era entender qué ideas nacieron entonces que nos pueden influenciar hoy en día, directa o indirectamente. Asistimos al nacimiento y a la transformación de las ideas de vida después de la muerte, de Dios único, de salvador, de hereje, de iglesia, de evangelio, etc. Pero falta un elemento: de dónde viene la idea que la Iglesia tiene que controlar lo que hacen y dicen los creyentes, e incluso los no-creyentes? Este es un invento del cristianismo, porque no existe ni en el judaísmo, ni en la religión pagana, ni en la filosofía.

Extracte

10

Lectures

11

Utopia de Tomas More, a carrec de Joan Manuel del Pozo

Podríem dir que a través de les projeccions utòpiques es posa en crisi la facilitat

acomodadora de les ideologies. Voldria llegir les ultimes ratlles. Diu “Encara que no puc

estar d’acord amb totes les coses que havia explicat aquell home - per altra banda sense

discussió un gran erudit i alhora molt bon coneixedor de la condició humana – declaro

obertament que en la República dels utopians, i ha moltes coses que jo en veritat desitjaria,

més que no pas podria esperar que fossin aplicades a les nostres ciutats”. És a dir, un viu

desig de l’ideal, i alhora un escepticisme relatiu en quant a la seva practicitat.

Extracte

12

Johann Wolfgang von Goethe, a càrrec de Raul Garrigasait

oethe o l’art de transformar-se. A l’hora d’acostar-se a la figura de Goethe, cal fugir dels

tòpics i dels prejudicis, dels camins massa trillats. És bo llegir-lo directament, sense manies

de cap tipus. El filòleg clàssic, traductor i editor Raül Garrigasait va presentar un Goethe

diferent de la típica figura olímpica, clàssica i de mirada serena. Tampoc no va caure, però,

en presentar un Goethe extremadament romàntic i sentimental. Text a text, va anar

desgranant els canvis proteics en la vida i obra d’aquest gegant de la literatura universal.

oethe, també, o l’art de reinventar-se.

Presentació

13

Imatges Conspiratives, a càrrec de Joan Fontcuberta

Un Ordre du Discours fotogràfic : analitzant noves realitats fotogràfiques, en el territori dels

Googlegrames i dels Reflectogrames, Fontcuberta va plantejar una sèrie de reflexions sobre

la proliferació d’autors, i sobre les modificacions de la mateixa noció d’”autor” en un

moment d’extensió gairebé universal de la capacitat de fabricar, o retocar, o col·leccionar,

imatges i fotografies. Juntament amb la proliferació d’imatges i el potencial de difusió i

dispersió vírica a les xarxes socials, aquesta realitat alhora social, cultural, legal i estètica està

redefinint l’estatut de les imatges. Cap a on?

Presentació

14

Alexander Von Humboldt, a càrrec de Bernat Lladó

La geografia de Humboldt serveix per promoure la humanitat i la llibertat republicana, en

contra de la geografia d'estat purament tècnica i militar. Humboldt inicia la geografia crítica,

que es una geografia específicament burgesa, i la ciència pròpia d'un humanisme actiu,

segons el qual és el conjunt de la humanitat, com a tal, qui ha de realitzar allò que és

pròpiament humà en els homes.

Més enllà de la contemplació, la comprensió del paisatge permet dominar pacíficament el

món. La dominació pacífica de la naturalesa és el principi politic propi de la burgesia.

Certament, el paisatge és primer un concepte estètic, i per tant apolític, però té a veure amb

l'Estat, i per tant és un terreny idoni per a l'acció política de la burgesia.

Extracte

15

Afrontar la Urgencia

www.afrontarlaurgencia.wordpress.com Seminari de reflexió sobre problemes contemporanis de management, a partir de textos clàssics: Maquiavel i el risc, Diògenes i el lideratge, Spinoza i la dissensió, Plató i la reflexió estratègica. En col·laboració amb Toulouse-Barcelona Business School, i Assozia, consell en management cultural.

16

Pinzellades de 2012-2013

Després de l’estiu, l’escola d’humanitats de l’Alliance

Française de Sabadell es trasllada a l’Amfiteatre del Casal

Pere Quart. Tots els cursos tindran lloc allà: les

ponències lliures encara es faran a l’Alliance.

També estrenarà coordinador, Oriol Farrés Juste, que

serà el cap visible d’aquesta idea, així com logotip i nom

propi: ens diem eh! perquè “la filosofia comença amb

l’estranyesa”.

Us esperem el 27 de setembre a les 19h, a l’Auditori del

Casal Pere Quart, per a una presentació detallada de la

temporada 2012-2013.

Avanç programa 2012-2013: La filosofia de Nietzsche - Les emocions: de la indignació a l’entusiasme - L’aventura del lliurepensament –

La matèria - El catarisme - Federalisme, republicanisme i liberalisme: la construcció dels Estats-Units – Art contemporani III