Tema 6. La donaGrec II IES VilamarxantAmparo Gasent

El model de dona gregaQuines dones gregues coneixes de la literatura o la histria?

Quin creus que s el model de dona bona i el de dona dolenta?

Reflexiona un moment sobre personatges com Penlope, la dona dUlisses i Hellena, lamant de Paris. Pensa tamb en les principals deesses, Hera, Atena i Afrodita, i compara-les entre elles.

Tamb la tragdia ens proporciona models de conducta positius i negatius. Anem a recordar qu pensaven Antgona i Medea:

Antgona (Sfocles)A: Mireu-me, ciutadans de la terra paterna, que el meu ltim cam recrrec, que l'esplendor del sol per ultima vegada mire: ja mai mes; Hades, que tot ho adorm, viva em rep a la platja d'Aqueront, sense haver tingut la meva part en himeneus, sense que m'haja celebrat cap himne, a la porta nupcial... No. Amb Aqueront vaig a casar-me.

CORIFEU:

Illustre i lloada et marxes a l'antre dels morts, i no perqu mortal malaltia t'haja copejat, ni perqu la teua sort haja estat morir a espasa. Al contrari, per la teva prpia decisi, fidel a les teues lleis, en vida i sola, descendeixes entre els morts a l'Hades.

Les persones prudents no van censurar les meues cures, no, perqu, ni s'hagus tingut fills ni si el meu marit hagus estat consumint-se de mort, mai contra la voluntat del poble hagus assumit aquest dolors paper. Que en virtut de quina llei dic aix? Marit, mort l'un, un altre hauria pogut tenir, i fins a un fill de l'altre nascut, d'haver perdut el meu. Per, morts el meu pare, ja, i la meva mare, a l'Hades els dos, no hi ha germ que puga haver nascut. Per aquesta llei, germ, et vaig honrar a tu ms que a ning, per a Creont aix li sembla mala acci i terrible atreviment. I ara m'ha agafat, aix, entre les seves mans, i em porta, sense noces, sense himeneu, sense part haver tingut en esponsals, sense fills que criar; no, que aix, sense amics que m'ajuden, desgraciada, viva vaig a les tombes dels morts: per haver-hi transgredit una llei divina?, i quina? De qu pot servir-me, pobre, mirar als dus? A quin puc cridar que m'auxilie? El cas s que la meva pietat m'ha guanyat el ttol d'impia, i si el ttol s valgut per als dus, llavors jo, que d'aix sc titllada, reconeixer el meu error; per si sn els altres que van errats, que els mals que sofreisc no siguen majors que els que m'imposen, contra tota justcia.

Medea (Eurpides)De totes les criatures que tenen vida i intelligncia, nosaltres, les dones, som les ms infortunades. En primer lloc, hem de comprar un esps amb malbaratament de riquesa i prendre un amo del nostre cos. Aquesta, en efecte, s una desgrcia ms dolorosa que qualsevol altra desgrcia. I en aix radica la prova major, a prendre un bo o un dolent. Ja que a les dones no els donen bona fama les separacions i resulta impossible repudiar a l'esps. Quan una arriba a nous costums i lleis, perqu no les ha aprs a casa, cal ser endevina sobre com comportar-se amb el company de llit. Si complim b aquestes tasques i l'esps conviu amb nosaltres sense suportar el jou per la fora, la nostra vida s envejable. Mes en cas contrari, millor s morir.

Un home, per contra, quan li resulta una crrega conviure amb els seus, marxant-se fora, posa fi al fstig del seu cor. A nosaltres, en canvi, ens cal mirar a un nic sser. Diu la gent que les dones portem una vida sense sobresalts ni perill en la llar, mentre els homes lluiten. Necis! Jo preferiria combatre tres vegades en el camp de batalla que parir una sola.

Les dones gregues no tenien condici de ciutadanes, s a dir, no participaven de la vida pblica, sin que passaven la major part del temps a casa. Les dones s'encarregaven de les segents tasques: - Vigilncia de la casa i les seves pertinences. - Criana i educaci dels fills (els xics fins a l'edat d'anar a escola i les xiques fins al seu matrimoni.) - Realitzaci de tasques domstiques o supervisi dels esclaus que les realitzen. - Filat, teixit i elaboraci de la roba familiar.Xiqueta. Museu de Brauron

EspartaEn Esparta les dones gaudien d'una mica ms de llibertat, ja que podien participar de les competicions atltiques. Com que el seu paper era engendrar futurs guerrers, els espartans creien que la condici fsica de les dones era important. De menudes, rebien una educaci semblant a la dels homes, s'entrenaven en gimnstica i msica i eren ben alimentades perqu tingueren bona salut.http://www.blogdeldiscobolo.com/2009/04/28/la-mujer-el-deporte-y-los-juegos-olimpicos-la-mujer-en-el-deporte-en-general/

AtenesLes dones ateneses vivien prcticament recloses a casa, encara que la seva activitat diria depenia del nivell econmic de la famlia. Les camperoles, per exemple, segurament participaven de les tasques agrcoles al costat dels marits i fills. Una famlia mitjana no podia permetre's ms d'una filla, ja que les nenes costaven diners, doncs calia dotar-les per al matrimoni. Els fills no desitjats s'exposaven en el pujol del Lycabetos, proper a l'Acrpolihttp://www.claseshistoria.com/bilingue/1eso/greece/society-esp.html

Educaci i matrimonihttp://dinora-lu.blogspot.com/2011/10/la-mujer-griega.htmlL'educaci de les dones es limitava a aprendre les tasques domstiques de la seua mare i a ser una bona esposa: filar, teixir, brodar, cosir i ser una bona administradora de la hisenda. -El matrimoni solia concertar-se al marge de la voluntat de la jove, i amb homes bastant majors que elles. Una vegada casada, la dona vivia en el gineceu, separada dels homes, i es limitava a complir les seues obligacions i a obeir al seu marit.

Jurdicament, la dona era una menor tota la seua vida, passava de dependre del seu pare a fer-ho del seu esps. -Amb el matrimoni, la dona rebia un dot que havia de ser retornat si el marit la repudiava. Els homes podien casar a les seues esposes amb un altre home i els pares podien sollicitar el divorci de les filles. No obstant aix, elles no podien prendre aquest tipus de decisions. Estatus jurdichttp://www.celtiberia.net/verimg.asp?id=1704

http://cibernous.com/autores/platon/curioso/mujer.htmlLes dones lliures cuidaven el seu aspecte fsic. Portaven llargues cabelleres que tenyien i adornaven diriament. Utilitzaven perfums, cosmtics i maquillatge.Vida socialParticipaven en algunes festivitats, com les Panatenees, els Misteris d'Eleusis i les Festes Dionisies i de manera molt especial, en festejos reservats exclusivament a dones, com les Tesmofories (festes en honor a Demter i Persfone). Tamb podien acudir a les representacions de les tragdies, per no a les de les comdies.http://lrincondeanimas.blogspot.com/2011/01/las-tesmoforias-aristofanes-euripides.html

La vida diariaEl telarImatges: museu Cicldic (Atenes) i museu de Brauron

Els xiquetsLa bellesaImatges: museu Cicldic (Atenes) i museu de Brauron

La relaci entre home i dona no era igualitria. A causa de la seva escassa educaci, els homes difcilment podien trobar interessants a les seves esposes. Per aquest motiu es relacionaren fonamentalment amb altres homes o amb les concubines o les . Les eren les niques dones cultes a Atenes. La majoria eren estrangeres, de refinada educaci i intelligncia i, encara que venien els seus favors sexuals (molt cars) eren ms estimades per la seva companyia intellectual. Per aix solien participar en les reunions o simposioi.Les heteresAspasiahttp://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Aspasie_Pio-Clementino_Inv272.jpg/394px-Aspasie_Pio-Clementino_Inv272.jpg

Les eren les prostitutes en el sentit que ho entenem nosaltres. Dones de molt baix estrat social que venien els seus favors sexuals a canvi de diners. - Els homes tamb podien mantenir una relaci de parella, estable i socialment acceptada, amb una concubina o . Una dona que vivia en la casa familiar i amb la que lhome compartia el llit habitualment. En alguna poca, els fills fruit daquestes relacions, eren legtims. Prostitutes i concubines

Ms sobre mujeres griegasLa mujer en la Grecia antigua: https://sites.google.com/site/lavidacotidianadelamujer/

http://dinora-lu.blogspot.com/2011/10/la-mujer-griega.html

http://www.xtec.cat/~mgarci10/presentacio.htm

La mujer en la mitologa y la literatura:

https://sites.google.com/site/mujermitologiayliteratura/Mujeres ilustres: Helena: https://sites.google.com/site/mujermitologiayliteratura/helena-de-troyaHipatia: https://sites.google.com/site/lavidacotidianadelamujer/mujeres-influyentes/hipatia-de-alejandria