RECULL DE PREMSA 36. Ampliació del Parc Nacional d´Aigüestortes i Sant Maurici

Arrenca el procés per ampliar el Parc Nacional d'Aigüestortes La demanda territorial i el seu paper dinamitzador del territori justifiquen un procés que serà «llarg» EL PERIÒDIC / SORT diumenge, 18 de març de 2012

Vista panoràmica del parc nacional d'Aigüestortes. Foto: ACN / MARTA LLUVICH

Inicialment, l'objectiu és una ampliació de la zona de parc de com a mínim 5.000 hectàrees. L'objectiu del Govern és tenir enllestida la proposta de la zona a ampliar abans de l'estiu.

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha començat el procés per ampliar el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A partir d'ara, s'iniciarà una ronda de converses amb els ajuntaments i altres agents del territori per acordar la proposta d'ampliació. El conseller del departament, Lluís Recoder, que el passat divendres va estar al Pallars Sobirà, va manifestar que serà un procés llarg i que, en tot cas, l'ampliació només es durà a terme en aquelles zones on hi hagi consens amb el territori.

L'únic parc nacional català Aigüestortes, que roman com l'únic parc nacional de Catalunya, es va declarar l'any 1955. Va ser el cinquè parc a Espanya i el segon dels Pirineus. Està gestionat per la Generalitat i té una superfície de 14.119 hectàrees de zona de parc (PNac) i de 26.733 hectàrees de zona de protecció perifèrica (ZPP), amb un nivell de protecció menys exigent. Des que es va declarar, ha tingut tres modificacions de límits. Aquestes es van dur a terme el 1988, el 1990 i el 1996, quan adquireix les dimensions actuals. Tres elements justifiquen el procés d'ampliació: la demanda territorial, el patrimoni natural de la zona i el reconeixement del paper dinamitzador del territori que tenen els parcs a Catalunya. El departament de Territori i Sostenibilitat ha recollit les demandes que al llarg dels darrers deu anys han arribat del propi territori. Diversos ajuntaments de la zona han proposat, fins i tot amb mocions al ple, incloure una part dels seus termes municipals al parc. Durant els propers mesos, el departament elaborarà el projecte d'ampliació en estreta col�laboració amb els municipis i amb el propi Parc Nacional. El conseller Recoder va destacar la voluntat de concretació territorial de la proposta, on els municipis tindran un paper de primer ordre, sense menystenir altres agents econòmics i socials del territori. L'objectiu és que abans de l'estiu es pugui arribar a una proposta d'ampliació consensuada, i que seria d'un mínim de 5.000 hectàrees de zona de parc, per presentar-la al Patronat del Parc. A partir d'aquí, s'iniciaria el procés formal de tramitació administrativa que inclou un període d'informació pública per a tots els ciutadans, l'audiència als ens locals i la petició dels informes perceptius. El Parc Nacional d'Aigüestortes inclou quatre comarques i deu municipis, amb una població que frega els 15.000 habitants dedicada majoritàriament al sector terciari, i dins d'aquest, als serveis relacionats amb el turisme, que és una activitat econòmica important dins l'àmbit d'Aigüestortes. Segons dades del departament d'Agricultura, l'any passat el nombre de visitants es va incrementar un 10% respecte del 2010, assolint la xifra de més de 322.000. A part del patrimoni natural, també és un atractiu turístic d'aquest territori l'arquitectònic, on destaquen les esglésies i les ermites de la Vall de Boí declarades com a Patrimoni de la Humanitat. Pel que fa als aprofitaments i activitats econòmiques dins del parc nacional, són molt limitats, tot i que hi ha aprofitaments hidroelèctrics anteriors a la declaració de parc nacional. Els aprofitaments ramaders extensius són els únics admesos dins l'àmbit del parc. A la ZPP els aprofitaments són més amplis, equiparables al règim d'un parc natural.

A més, en el cas d'Aigüestortes, el parc s'ha volgut dotar d'una gestió ambiental de qualitat i per això té atorgats des del 2005 el sistema de gestió ambiental europeu EMAS i l'ISO 140001, i des del 2006, la Q de qualitat turística. El Parc Nacional d'Aigüestortes es troba al nord oest de Catalunya, a cavall de les comarques del Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Val d'Aran. Aquest extens territori muntanyós compta amb les zones perifèriques de protecció del parc nacional formades per la Vall Fosca, en el seu extrem sud, i per les Valls de Boí, i Sant Nicolau a la vessant oest. Al nord est limita amb les valls de la Bonaigua i Saboredo. Finalment, al nord, limita també amb les vessants septentrionals de Naut Aran. Aquest espai és un dels més extensos del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), juntament amb els parcs naturals de l'Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró.

Notícia publicada al diari El Periòdic d´Andorra. Diumenge, 18 de març del 2012.

Ampliació ‘a la carta' del Parc d'Aigüestortes El govern engega el procés per ampliar el Parc Nacional d'Aigüestortes amb un mínim de 5.000 ha de la zona perifèrica Només s'hi afegiran terrenys d'aquells municipis que hi estiguin d'acord 17/03/12 - lleida - David Marín

Un any després d'iniciar consultes amb els alcaldes afectats, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha decidit engegar una ampliació a la carta del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L'ampliació consistirà, en línies generals, en la incorporació al parc nacional dels terrenys declarats com a zona perifèrica que envolten el parc. Això sí: no

s'incorporaran al parc tots els terrenys perifèrics, només els dels municipis que estiguin d'acord amb l'ampliació. El govern no vol forçar la incorporació al parc. L'entrada a la zona de parc nacional comporta restriccions importants en els usos del sòl, encara majors de les que ja tenen els terrenys de la zona perifèrica, protegits fins ara dins la Xarxa Natura 2000. Tècnicament, la Generalitat podria forçar la incorporació sense consens dels afectats, però, a més de l'enfrontament amb el territori, la tramitació del procés seria més llarga i complexa i hauria de passar pel Congrés dels Diputats a Madrid, ja que l'Estat, que va traspassar la gestió a la Generalitat el 1980, té competència en matèria de límits dels parcs nacionals. L'anterior govern tripartit ja va intentar una ampliació dels límits del parc incorporant-hi la zona perifèrica, però l'oposició d'alguns ajuntaments el va fer desistir. Fins ara quatre ajuntaments s'han oposat a l'ampliació: Vielha, Naut Aran, la Vall de Boí i Espot. Els dos primers per una qüestió de competències: no volen que terrenys aranesos quedin sota la tutela d'un organisme, el patronat del parc nacional, controlat per la Generalitat i sense cap pes específic de les institucions araneses. La Vall de Boí i Espot, en canvi, hi són contraris perquè no estan d'acord amb les contrapartides. La Vall de Boí no vol que s'hipotequi una futura ampliació de la pista d'esquí de Boí Taüll. Espot considera insuficient la dotació en recursos que té ara el parc i que podria tenir en el futur. En el rerefons del debat també hi ha el repartiment del moviment econòmic que generen els visitants del parc: 322.000 persones l'any 2011. Actualment el parc només té dues entrades: la Vall de Boí i Espot, que es reparteixen en un 50% els visitants. Amb la incorporació de la zona perifèrica, també hi haurà entrada directa al parc a través de la Torre de Cabdella, Sort, Alt Àneu i Vilaller, tots favorables a l'ampliació.

LA XIFRA 14.119 hectàrees és la superfície que ocupa actualment el parc nacional. La zona perifèrica ocupa 27.733 hectàrees. LA DATA 31.07.80 Es va signar el traspàs a la Generalitat de la gestió del Parc Nacional d'Aigüestortes, constituït per l'Estat el 1955.

Objectiu declarat: més turisme La Generalitat posa en marxa ara el procés de redacció i confia a tenir enllestida la proposta d'ampliació aquest estiu. Els mapes que va fer el govern anterior preveien la incorporació de 9.201 hectàrees de zona perifèrica, i l'ampliació de la zona perifèrica amb 11.500 hectàrees exteriors que fins ara ja eren dins la Xarxa Natura 2000. La Generalitat, però, no va poder vèncer la resistència dels dos municipis aranesos i d'Espot i la Vall de Boí, i ho va deixar per al govern següent. CiU, després d'un any de consultes, ha decidit tirar-ho endavant però de moment sense ensenyar gaire les cartes. En una nota difosa ahir, el govern situa en un mínim de 5.000 hectàrees l'ampliació. Segons fonts del govern, l'objectiu de l'ampliació és millorar el poder d'atracció de les comarques dels dos Pallars, l'Alta Ribagorça i l'Aran i trencar l'estacionalitat del turisme, molt dependent de la neu.

Notícia publicada al diari El Punt Avui. Dissabte, 17 de març del 2012.

El govern planteja ampliar el Parc Nacional d´Aigüestortes en 5.000 hectàrees, segons “La Mañana” El Govern vol desbloquejar una ampliació que fa prop de deu anys que es negocia amb els municipis ARA Barcelona / 16-3-2012 El conseller Lluís Recoder explicarà aquest divendres, durant una visita al Pallars, en quin territori es preveu l´ampliació del Parc Nacional d Aigüestortes, segons explica el diari La Mañana. Tot i això, el diari afirma que bona part de les hectàrees només podrien pertànyer als municipis pallaresos de Sort, València d´Àneu, Rialp i la Torre de Capdella, que eren els municipis més interessats a formar part del Parc. Amb aquesta proposta, el Govern desbloquejaria una ampliació que fa prop de deu anys que es negocia amb els municipis i que cap conseller de la Generalitat ha pogut tirar endavant. El departament de Medi Ambient va recórrer, fins i tot, fa dos anys, a una consultoria externa perquè redactés un projecte d'ampliació del Parc. Amb aquesta ampliació, Aigüestortes complirà un punt de la llei de parcs nacionals que fins ara no complia, que és que ha de tenir com a mínim 15.000 hectàrees d'extensió. De tota manera, tenia temps fins al 2015 per posar-se al dia en aquest punt.

Notícia publicada al diari ARA. Divendres, 16 de març del 2012.

La Generalitat planteja ampliar el Parc Nacional d'Aigüestortes en 5.000 hectàrees L'alcalde de Vall de Boí reclama gestionar millor l'espai actual abans de fer-lo més gran LLEIDA, 16 Mar. (EUROPA PRESS)

Foto: GENCAT

La Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha anunciat aquest divendres la seva intenció d'ampliar el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Pirineu lleidatà, en 5.000 hectàrees que se sumarien a les 14.000 actuals desbloquejant així un augment de superfície que territori i diferents

governs de la Generalitat porten discutint més de deu anys. A partir d'ara començarà una ronda de converses amb els ajuntaments i altres agents del territori per acordar la proposta d'ampliació d'aquestes hectàrees que podrien pertànyer a Sort, València d'Àneu, Rialp i la Torre de Capdella. El conseller Lluís Recoder, que ha iniciat una visita de dos dies al Pirineu i Prepirineu de Lleida, ha explicat que serà un procés llarg i que, en tot cas, l'ampliació només es portarà a terme en aquelles zones on hi hagi consens amb el territori. La llei de parcs nacionals estableix entre els requisits que ha de reunir un espai per ser declarat parc natural que tingui una superfície contínua i no fragmentada mínima de 15.000 hectàrees, una condició que segons el Departament de Territori i Sostenibilitat no afectaria el lleidatà perquè només té sentit en els parcs de nova creació. Vielha e Mijaran, Vilaller, Naut Aran, Alt Àneu, Alt Àneu, La Vall de Boí, la Torre de Cabdella, Sort, Espot, La Guingueta d'Àneu i Esterri d'Aneu, són els municipis als quals pertanyen les 14.000 hectàrees del Parc Nacional actual, i altres 26.000 estan declarades zona perifèrica. Tres elements justifiquen el procés d'ampliació, segons la Generalitat la demanda territorial, el patrimoni natural de la zona i el reconeixement del paper dinamitzador del territori que tenen els parcs a Catalunya. El departament ha assegurat en un comunicat que ha recollit les demandes que al llarg dels últims deu anys han arribat del propi territori. Diversos ajuntaments de la zona han proposat, fins i tot amb mocions al ple, incloure una part dels seus termes municipals al parc, però La Vall de Boí, el municipi amb més hectàrees dins no ho ha fet. El seu alcalde, Joan Perelada (PSC) ha criticat sempre l'ampliació sense més diners per a gestió. "No crec que sigui aquest el millor moment, a la zona de La Vall de Boí hi havia sis persones de manteniment per a la seva superfície (8.802 hectàrees) i ara hi ha només tres", ha afirmat aquest divendres. Aigüestortes, l'únic Parc Nacional de Catalunya, es va declarar el 1955, i és el cinquè parc de l'Estat i el segon dels Pirineus. Està gestionat per la Generalitat, i des que es va declarar ha tingut tres modificacions de límits: el 1988, el 1990 i 1996.

Notícia de l´agència Europa Press. Divendres, 16 de març del 2012.

Augmenten un 10% els visitants al Parc Nacional d'Aigüestortes Lleida | 08/03/2012 (EUROPA PRESS)

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va rebre un total de 268.810 visites controlades durante l´any passat, el que significa un 10% més que en l´anterior,

segons ha informat la Conselleria d´Agricultura, Ramadería, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat. Al volum controlat de visites cal sumar-hi un 20% addicional de persones que accedeixen al recinte pels colls de muntanya existents o fora de las hores de funcionament dels controls. D´aquesta forma, s´obté una xifra final de 322.572 persones, el 48,3% de les quals entren pel sector d'Aigüestortes, mentres que el 51,7% restant ho fan pel sector de Sant Maurici.

Notícia publicada al diari La Vanguardia. Dijous, 8 de març del 2012.

Carlos Barrera: “La Generalitat ha de reactivar els traspassos a l'Aran” Carlos Barrera, un antic treballador de Fecsa nascut a Vielha, és des de l'any passat el síndic d'Aran, president del Conselh Generau, màxima figura de l'autogovern aranès. Ja ho va ser durant el període 1995-2007. L'aprovació de la nova Llei d'Aran i el traspàs de noves competències forma part de les demandes del síndic al govern català. 13/02/12 02:00 - vielha e mijaran - David Marín

El síndic Carlos Barrera, fotografiat al seu despatx al Conselh Generau d'Aran, a Vielha. Foto: D.M.

No se'ns pot diluir en una vegueria, no som una comarca. Va ser un error de l'anterior Generalitat que no s'ha de repetir.

Carlos Barrera (Convergència Democràtica Aranesa, partit nacionalista aranès associat a CDC) va ser síndic d'Aran entre el 1995 i el 2007 i va recuperar l'any passat el càrrec de màxima autoritat de l'autogovern aranès, després d'un període de quatre anys en què els electors aranesos van col�locar al capdavant del Conselh Generau Francés Boya (Unitat d'Aran, partit nacionalista aranès associat al PSC). Durant l'etapa de Boya, el Conselh d'Aran i tots els partits i ajuntaments aranesos van consensuar una reforma de la Llei d'Aran, l'Estatut dels aranesos, que ara s'ha de discutir al Parlament.

Confieu que el Parlament català respectarà el text aranès? Tot just ara la llei comença a caminar. Era un mandat de l'Estatut del 2006 però no va anar a tràmit, ara sí que l'hem posat a discussió al Parlament i confiem que arribi a bon port. Serà un procés llarg, d'uns dotze mesos, i nosaltres confiem que es respectarà la voluntat unitària dels aranesos. Ara crec que ens trobem en una millor situació que en els darrers anys. Per què? Durant els governs del tripartit no hi ha hagut cap traspàs de competències. Des del 1991 fins ara hi havia hagut un avenç gradual cap a un millor autogovern perquè així ho demanava el poble aranès i aquesta voluntat era respectada per Catalunya. Durant set anys de tripartit a la Generalitat, però, només s'ha optat per convenis de col�laboració i no s'ha traspassat cap competència com s'havia fet els anys anteriors. Cal una voluntat decidida del govern de la Generalitat, sigui el que sigui, per reactivar els traspassos i cedir quotes de responsabilitat i d'autogovern cap a la Val d'Aran, però el tripartit no va fer ni un traspàs. Ara volem tornar a impulsar els traspassos i anar reduint la fórmula de conveni. Quina predisposició heu trobat en el govern d'Artur Mas? Ara tots els departaments estan concentrats a resoldre la situació econòmica. Quan parlem amb els consellers de la Generalitat trobem molt poca disponibilitat perquè tenen aquesta prioritat i no pas el traspàs de competències. Però un cop resolta la discussió pressupostària, haurem d'iniciar de seguida el tràmit de la nova Llei d'Aran, i dedicar-li temps i capacitat política per poder resoldre-la bé i tirar-la endavant. Hem parlat amb el conseller Recoder (Territori i Sostenibilitat), també amb el conseller Pelegrí (Agricultura i Medi Natural), i sabem que ara han d'acabar de perfilar els pressupostos dels seus departaments, però un cop això estigui enllestit tenim a l'agenda assumptes a resoldre amb ells. Com per exemple l'ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per exemple. El conseller Pelegrí, el conseller Recoder ja saben la nostra opinió: primer cal aclarir quina capacitat de gestió tindrem des de l'Aran. No podem acceptar que una porció important de territori de la Val d'Aran passi a ser gestionada d'una manera molt restrictiva i per un patronat d'un parc que es reuneix cada sis mesos i en qual no tenim pràcticament cap pes. Dels tres ajuntaments que bloquegen l'ampliació, un d'ells és aranès. Hi doneu suport, per tant? Totalment. Estem a favor del parc. Un dels accessos naturals més interessants al parc és des de l'Aran. Però també cal tenir en compte que la incorporació al parc de nous terrenys

significa que els terrenys afectats tenen moltes restriccions en temes de caça, pesca, bolets, turisme, és a dir, en assumptes que són molt importants en l'economia aranesa. Des de Catalunya es pot entendre molt bé que no vulguem cedir sobirania del nostre territori i que es decideixin coses importants d'una porció del nostre país des de despatxos i patronats amb seu a Barcelona, Lleida o a on sigui. I això no és només una característica aranesa, sinó del conjunt del Pirineu. Què vol dir? El caràcter de la gent del Pirineu està molt arrelat a la terra, a les muntanyes, són molts segles de viure en condicions dures del treball de la ramaderia, de la caça, de la terra. No es pot pretendre prendre la gestió de la muntanya a la gent del Pirineu sense que protestin, qui no vulgui entendre això no entén el caràcter de la gent del Pirineu. Una altra topada recent amb la Generalitat ha estat el pla director d'urbanisme aprovat en el darrer tram del govern anterior. De moment, heu aconseguit que es revisi. Era tan intervencionista que envaïa competències dels municipis. Calia corregir-lo i s'està treballant en un nou pla més adequat a la realitat del territori, que els municipis i el conjunt de la vall se'l puguin sentir més seu. Fins ara havien tingut poca possibilitat de participar-hi. Esperem que en un any tinguem un nou pla director urbanístic. Quins canvis preteneu que s'hi recullin? El problema no és pas que vulguem afegir-hi grans actuacions urbanístiques o que impedeixi transformacions importants, no és això el problema del pla director. El que passa és que pretenia intervenir fins al més mínim detall de la planificació d'un ajuntament, fins al punt de deixar sense sentit l'elaboració de plans d'ordenació municipals. Per exemple, assenyalant com han de ser els solars que envolten esglésies, o assenyalant al parc del riu Garona unes restriccions que afecten activitats ja existents com càmpings o restaurants. Amb el pla director que va aprovar el govern de la Generalitat anterior, aquestes activitats estaven condemnades a una degradació progressiva amb els anys, ja que no se'ls permetia ni reformar un lavabo. Estem d'acord que van aconseguir fer de la Garona un gran parc fluvial d'interès natural i paisatgístic, però deixar que es degradin les activitats ja existents va precisament en contra d'aquest objectiu. El govern espanyol va portar la llei de l'aranès al Tribunal Constitucional. Confieu que sortirà ben parada? En absolut. Donem per descomptat que tindrà la mateixa sort que els articles de l'Estatut de Catalunya que feien referència al català. Els articles sobre els quals el govern espanyol ha presentat recurs són els que donen un caràcter preferent a l'aranès, i tenim clar que aquests articles cauran. Però mentrestant anem treballant amb la resta de marge que ens deixa la legislació, fent que l'aranès sigui la llengua vehicular de l'escola com fins ara, i desplegant la resta d'articles de la llei de l'aranès, que ara també és llengua oficial al conjunt de Catalunya. Aranès o occità? L'aranès és una variant de la llengua occitana, que parlen més de 3,5 milions de persones a l'Estat francès i al Piemont italià i que, per tant, és una llengua amb un mercat important. Però formalment nosaltres tampoc no renunciem a la nostra identitat com a aranesos i a les

variants de la nostra llengua aranesa. Ningú entendria ara que no ens definíssim com a aranesos. No donem l'esquena a la resta de parlants occitans i de fet ens hem ofert com a lloc on poder discutir la confecció d'un estàndard de la llengua occitana, ja que som un punt neutral entre les diverses parles occitanes i tenim la singularitat que som el lloc on la llengua està més protegida oficialment. L'occità en les seves variants es parla a molts llocs però la nostra responsabilitat és que l'aranès es parli aquí i sigui la llengua d'ús de cada cop més ciutadans de la vall. Ara mateix només un vint-i-escaig per cent dels habitants de la vall la reconeixen com la seva llengua habitual i per tant prou feina tenim ja amb la protecció i la promoció de l'aranès. Esteu satisfets de les relacions entre Catalunya i l'Aran? Venim d'una època complicada. El debat de les vegueries que va impulsar l'anterior govern de la Generalitat va posar molta tensió a les relacions. A la proposta de la nova llei d'Aran hi ha un punt clau que és l'exigència que la Val d'Aran no pot formar part de cap altra divisió administrativa a Catalunya que no sigui ella mateixa. S'hi insisteix molt, en aquest punt. Això és perquè la redacció es va gestar just en el moment de convulsió per les vegueries, quan el govern català ens volia incloure dins d'una vegueria de l'Alt Pirineu, sense respectar el caràcter especial de l'autonomia aranesa i de la institució del Conselh Generau. La divisió administrativa en vegueries no ho respectava, això? No som una comarca, no se'ns pot diluir dintre d'una vegueria genèrica del Pirineu com si res deixant de banda tota la història pròpia, les institucions i el caràcter nacional que el propi Estatut de Catalunya ens reconeix. I això no vol dir que no ens identifiquem amb els altres territoris del massís del Pirineu, nosaltres som a la vessant nord però també ens volem entendre amb la resta de territoris pirinencs. Però tenim una història i una identitat i una voluntat d'autogovern que volem mantenir per sobre de tot. Com està afectant la crisi l'economia aranesa? Ens trobem ara en una situació molt complicada. El cop al sector immobiliari i de la construcció ha tingut una conseqüència molt dura en l'economia aranesa. Hem arribat a una xifra d'atur que mai no havíem tingut, un 14,57% en data 31 de gener, i ens deixa una economia que depèn gairebé en exclusiva dels serveis relacionats amb un turisme estacional, cinc mesos a l'any amb activitat, en dues tongades, una a l'hivern i una altra a l'estiu, i la resta són set mesos a l'any molt complicats, sense gaires alternatives per a la gent de l'Aran. Alguna idea per canviar això? Un dels projectes en què s'està treballant és la conversió de l'antiga estació d'esquí de la Tuca en un parc d'oci de natura. És un projecte impulsat amb Vielha que permetrà desestacionalitzar l'activitat turística i que durant tot l'any la Val d'Aran tingui atractiu per als visitants. També el parc de fauna d'Aran-Bossòst, al Portilló, estarà enllestit la primavera de l'any vinent. La desestacionalització del turisme és un dels objectius de l'Aran per als pròxims anys.

Barrera, nascut a Vielha el 1950, va ser treballador de la hidroelèctrica Fecsa abans de dedicar-se a la política. Barrera va ser escollit regidor de Vielha el 1979 llavors sota la sigla d'Unitat d'Aran. Va deixar aquest partit arran de la decisió d'Unitat d'Aran d'associar-se amb

el PSC. L'any 1995 Carlos Barrera va ser escollit per primer cop síndic d'Aran, ja sota la sigla de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), partit associat a CDC. Barrera va ser síndic fins a l'any 2007, quan Unitat d'Aran va guanyar les eleccions al Conselh Generau amb Francés Boya com a cap de llista. El 2011 CDA va recuperar la majoria al Conselh i Barrera ocupa de nou la sindicatura.

Entrevista publicada al diari El Punt Avui. Dilluns, 13 de febrer del 2012.

Recoder i Pelegrí pacten la gestió dels parcs després de tres mesos de disputes El servei jurídic de Presidència ha fet d'àrbitre en un conflicte que afecta l'ampliació d'Aigüestortes El govern podria aprovar l'estructura dimarts 07/05/11 - barcelona - Joaquim Elcacho El departament d'Agricultura gestionarà el Parc Nacional però la planificació i possible ampliació dependrà de Territori / Foto: A.A.

El govern aprovarà molt probablement dimarts que ve el decret de reestructuració del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural en què es determinen les seves competències concretes sobre parcs i altres espais naturals. La decisió del govern hauria de donar per acabades les diferències amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, que reclamava les competències en planificació dels parcs i els espais naturals. A banda de les qüestions pressupostàries i de personal, el repartiment de competències sobre els espais naturals afecta temes tan delicats com ara la delimitació de les zones protegides a l'àrea del canal Segarra-Garrigues (pendent d'una sentència europea) i el projecte d'ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Les diferències entre els departaments que encapçalen Josep Maria Pelegrí i Lluís Recoder sorgeixen de la dissolució del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que concentrava totes les competències sobre espais naturals. La falta de concreció en el primer decret d'estructuració dels nous departaments de la Generalitat va obligar a obrir un procés de negociació que –per falta de consens– va acabar amb la redacció d'un dictamen per part del servei jurídic del Departament de Presidència. Aquest arbitri hauria de servir per posar fi a la disputa, tot i que és possible que quedin serrells que hauran de ser negociats cas per cas entre els dos departaments. Abans de publicar-se els nous decrets de reestructuració, fonts del govern han avançat a aquest diari que pel que fa a la distribució de les competències, “el Departament de Territori i Sostenibilitat té les de la planificació del territori, i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural té la competència en medi natural i biodiversitat”. Quant a la planificació dels espais naturals, “s'han establert fórmules conjuntes d'actuació”, segons aquesta versió. Quan acabi la negociació competencial, la Generalitat haurà de concretar l'abast de la important retallada pressupostària, que podria afectar els espais naturals.

165 espais protegits s'inclouen al pla d'espais d'interès natural, amb una superfície equivalent al 30% de Catalunya. 18 parcs formen part de la xarxa d'espais naturals de Catalunya, inclòs el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici.

Presidència assumeix el CADS El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), assignat en un primer moment al Departament de Territori i Sostenibilitat, passarà a dependre finalment del Departament de Presidència, segons el decret de reestructuració d'aquest departament publicat al Diari Oficial de la Generalitat el passat dijous 28 d'abril. A diferència de les disputades competències sobre espais naturals, el Departament de Territori i Sostenibilitat havia proposat al govern que el CADS passés a les mans de Presidència, atès que aquest consell ha d'actuar com a assessor de diverses instàncies del govern.

Notícia publicada al diari El Punt Avui. Dissabte, 7 de maig del 2011.

Recull de premsa

Abril del 2012

36. Ampliació del Parc Nacional d´Aigüestortes i Sant Maurici