2n eso tema 3 LA CIUTAT MEDIEVAL

TEMA: 3TEMA: 3

COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 42, del LLIBRE

EUROPA OCCIDENTAL, DURANT EL SEGLE XII, VA TINDRE UNA ÈPOCA DE:

VA ESTIMULAR EXPANSIÓ AGRÍCOLA:

ASPECTES DE LA MILLORA AGRÍCOLA MOTIUS DE L’AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT PRINCIPALS INNOVACIONS:

NOVES TÈCNIQUES DE CULTIU, COM FOREN NOUS INSTRUMENTS AGRÍCOLES, COM FOREN

L’AUGMENT DE LA POBLACIÓ: L’INCREMENT DE LA PRODUCCIÓ:

VA PERMETRE VA FER CANVIS QUE VA ORIGINAR

L’INCREMENT DEMOGRÀFIC: VA PROVOCAR VA FOMENTAR

MOTIU

CREIXEMENT DE LES CIUTATS: LA MILLORA DE L’AGRICULTURA VA ESTIMULAR

REVITALITZAR CIUTATS ES VAN CONVERTIR EN EL RENAIXEMENTS DE LES CIUTATS ES VA PRODUIR A PARTIR DE LES CIUTATS VAN REBRE EL NOM DE ELS HABITANTS DE LES CIUTATS ES DENOMINAVEN

1. La RECUPERACIÓ de la VIDA URBANA1. La RECUPERACIÓ de la VIDA URBANA

L’AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA.

AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE DE CULTIU.NOVES TÈCNIQUES DE CONREU.

CAUSES

CONSEQÜÈNCIESAUGMENT DE LA PRODUCCIÓ.REDUCCIÓ DELS PERÍODES DE FAM.AUGMENT DE LA POBLACIÓ.

EL RENAIXEMENT DE LES CIUTATS.

A partir del segle XII NOU CREIXEMENT URBÀ

Ciutats antigues augmenten la seva població.

Noves ciutats al costat d’un castell, d’un monestir o en rutes comercials.

Les més poblades :París.Bruges, Gant,... (Països Baixos ) Gènova, Florència, Venècia,... (N. d’Itàlia ).

CAUSES D’AQUEST CREIXEMENT.

NOVES TÈCNIQUES AGRÍCOLES ÈXODE RURAL.

REACTIVACIÓ DEL COMERÇ MOLTS COMERCIANTS S’HI VAN INSTAL.LAR A LES CIUTATS (MERCATS).

HABITANTS LLIURES DEL CONTROL DELS SENYORS FEUDALS.

LES DIFERÈNCIES ENTRE CIUTADANS.L’HABITANT DE LA CIUTAT S’ANOMENAVA BURGÈS .

1. La RECUPERACIÓ de la VIDA URBANA1. La RECUPERACIÓ de la VIDA URBANA

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:

a) QUÈ VA AFAVIRIR LA MILLORA DE L’AGRICULTURA a la FI del SEGLE XI? LA FI DE LES GRANS INVASIONS i la DISMINUCIÓ de les GUERRES SENYORIALS LA FI DE LES GUERRES SENYORIALS i la DISMINUCIÓ de les GRANS INVASIONS L’INICI de les GRANS INVASIONS i l’AUGMENT de les GUERRES SENYORIALS

b) QUINES INNOVACIONS VAN CONTRIBUIR A L’AUGMENT de la PRODUCTIVITAT AGRÀRIA A EUROPA OCCIDENTAL? L’ARADA ROMANA i l’ÚS DEL BOU COM ANIMAL DE TIR L’ARADA DE FUSTA i la ROTACIÓ BIENNAL LA ROTACIÓ TRIENNAL, L’ARADA NORMANDA i l’ÚS DEL CAVALL COM ANIMAL DE TIR

c) COM VA AFECTAR L’INCREMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA a la PRODUCCIÓ? VA MILLORAR L’ALIMENTACIÓ i VA AUGMENTAR LA RESISTÈNCIA A LES MALALTIES VA EMPITJORAR L’ALIMENTACIÓ i AUGMENTAR EL NOMBRE DE MALALTIES VA DIVERSIFICAR L’ALIMENTACIÓ PERÒ VA FER SORGIR i CREAR NOVES MALALTIES

d) QUANTS HABITANTS TENIA EUROPA EN ELS SEGLES XIII i XIV? 35 MILIONS i 25 MILIONS, EN CADA SEGLE RESPECTIVAMENT 45 MILIONS i 75 MILIONS, EN CADA SEGLE RESPECTIVAMENT 65 MILIONS i 75 MILIONS, EN CADA SEGLE RESPECTIVAMENT

• QUINA CONSEQÜÈNCIA VA TENIR L’AUGMENT DEMOGRÀFIC DEL SEGLE XIII? LA NECESSITAT DE CREAR NOVES CIUTATS i l’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP a les CIUTATS LA NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ de les TERRES de CULTIU i L’EMIGRACIÓ de la CIUTAT AL

CAMP LA NECESSITAT DE BUSCAR NOVES TERRES DE CULTIU i L’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP A LES CIUTATS

1. LA RECUPERACIÓ RECUPERACIÓ de la de la VIDA URBANAVIDA URBANA

COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 46 47 i, del LLIBRE

CIUTAT MEDIEVAL: VA CONVERTIR ARTESANS S’AGRUPAVEN TREBALL ARTESA ES FEIA EN CARACTERÍSTIQUES DE LA CASA DE L’ARTESÀ

GREMIS: EREN PROTEGIEN i SUPERVISAVEN FORMA D’ROGANITZAR-SE PREOCUPAVA NORMES CONTROLAVA

COMERÇ: FUNCIÓ ESSENCIAL DELS NUCLIS URBANS RUTES TERRESTRES:

ES VAN FACILITAR PER FIRES EREN

RUTES MARÍTIMES: MOTIU DE LA IMPORTÀNCIA DEL COMERÇ MARÍTIM PRINCIPALS RUTES

2. El DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC de la CIUTAT2. El DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC de la CIUTAT

ELS GREMIS

A partir del segle XII

Associació d’artesans d’un mateix ofici

Cada gremi tenia el seu estatutGREMIS

Drets

Obligacions

Funcions Controlar la producció

Assistir als membres de l’ofici

Escut del gremi de serrallers, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, segle XIV.

ELS OFICIS

Tres CATEGORIES d’artesans per ofici:

MESTRE

OFICIAL

APRENENT

Obra mestra

LA RUTA DE L’ATLÀNTIC: TENIA COM A CENTRE ELS PAÏSOS BAIXOS. IMPORTAVA VI I LLANA DEL SUD. EXPORTAVA PELLS, FUSTA I BLAT DEL NORD.

LA RUTA DEL MEDITERRANI: TENIA COM A CENTRE EL NORD D’ITÀLIA. IMPORTACIONS: PRODUCTES LUXOSOS D’ORIENT. EXPORTACIONS: TEIXITS, ARMES I EINES D’OCCIDENT.

2. El DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC de la CIUTAT2. El DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC de la CIUTAT

3. LA SOCIETAT URBANA COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA

48, del LLIBRE

BURGESIA: BASE DE LA SEUA RIQUESA GRUPS QUE ES DISTINGUIEN i QUI ELS FORMAVA GENT QUE VA ATRAURE LA RIQUESA DE LES CIUTATS

GOVERN de les CIUTATS: PRINCIPI, ES VAN FORMAR POSTERIORMENT ES VAN ELEGIR i ESTAVEN DIRIGIDES AMB EL PAS DEL TEMPS, EL SEU GOVERN VA QUEDAR EN MANS DE

AQUEST GRUP VA REBRE EL NOM

CULTURA URBANA: SEGLES X i XI, LLEGIR i ESCRIURE ESTAVA RESERVAT ALS CENTRES PRINCIPALS DE LA CULTURA MOTIUS QUE VAN AFAVORIR UN MAJOR INTERÉS PER LA CULTURA NECESSITATS QUE VAN POTENCIAR A LES CIUTATS EL DESENVOLUPAMENT DELS

CONEIXEMENTS DEPENIEN VAN DONAR LLOC i MOTIU

EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS VA TRANSFORMAR LA SOCIETAT FEUDAL.

A LES CIUTATS VA SORGIR UN NOU GRUP SOCIAL, LA BURGESIA, QUE ES DEDICAVEN A FER FEINES ARTESANES I AL COMERÇ. ELS BURGESOS EREN LLIURES I NO DEPENIEN DE CAP SENYOR FEUDAL. LA BASE DE LA SEVA RIQUESA EREN ELS DINERS.

PETITA BURGESIA: ARTESANS I BOTIGUERS

ALTA BURGESIA: MERCADERS I BANQUERS

L’ALTA BURGESIA ES DEDICAVA AL COMERÇ A GRAN ESCALA I AL PRÉSTEC DE DINERS.

3. LA SOCIETAT URBANA

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:a) PER QUÈ LES CIUTATS VAN TRANSFORMAR LA SOCIETAT FEUDAL?

PERQUÈ ELS SEUS HABITANTS VAN SER PRIVATS D’UAN SÈRIE DE DRETS PERQUÈ ELS REIS i els NOBLES CONTROLAVEN EL GOVERN PERQUÈ ES VA OTORGAR ALS SEUS HABITANTS LLIBERTAT PERSONAL i una SÈRIE DE DRETS

b) QUIN NOU GRUP SOCIAL ES VA FORMAR A LES CIUTATS? NOBLESA BURGESIA ARTESANS

c) DE QUÈ S’ENCARREGAVEN ELS MAGISTRATS? DE LES FINANCES, L’ORDRE i la JUSTICIA DE LA JUSTICIA, L’AGRICULTURA i el COMERÇ DE L’ORDRE, L’ARTESANIA i les FINANCES

d) EN QUÈ ES BASAVA LA RIQUESA DE LA BURGESIA? EN LES RENDES QUE CONTINUAVEN OBTENINT DE LA TERRA EN ELS BENEFICIS QUE OBTENIEN EN ELS SEUS NEGOCIS EN ELS INTERESSOS QUE COBRAVEN COM A PRESTAMISTES

e) QUI FORMAVA EL PATRICIAT URBÀ? ELS ARTESANS i els BANQUERS ELS BANQUERS i els COMERCIANTS RICS ELS COMERCIANTS i els ARTESANS

3. LA SOCIETAT URBANASOCIETAT URBANA

44. La CONSOLIDACIÓ de les MONARQUIES COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 50

i 51 , del LLIBRE PODER DE LA MONARQUIA als segles X i XII:

ERA REIS NO ES PODIEN IMPOSAR ALS

MOTIUS A PARTIR DEL SEGLE XII,APROFITEN

PER A GARANTIR

BURGESOS: NECESSITAVEN ASPIRAVEN

CARTES DE PRIVILEGIS: MOTIUS DE FER-LES i QUI els OTORGAVA RECONEIXIEN S’OTORGOVA i OFERIA A CANVI D’ELLES, ELS BURGESOS FACILITAVEN ALS REIS

CORTS i PARLAMENTS: GRUPS QUE VAM IMPOSAR ELS MONARQUES, LA SEUA PRESÈNCIA FORMADES PELS PRETENSIONS DEL REI AL CONVOCAR-LOS DIFERENTES NOMS QUE REBIEN

CONSOLIDACIÓ del PODER de les MONARQUIES i de les FRONTERES dels seus REGNES: VA ORIGINAR CONFLICTE MÉS GREU

VA ENFRONTAR DADES DE DURACIÓ MOTIUS DEL SEU INICI VENCEDOR VA SER EL PRIMER ENFRONTAMENT ENTRE

ELS REIS VAN ENFORTIR EL SEU PODER GRÀCIES AL SUPORT ECONÒMIC DE LA BURGESIA.

LES CORTS O PARLAMENTS MEDIEVALS ESTAVEN FORMATS PER LA NOBLESA, EL CLERO I LA BURGESIA.

LA GUERRA DELS CENT ANYS VA ENFRONTAR FRANÇA I ANGLATERRA.

44. La CONSOLIDACIÓ de les MONARQUIES

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:

a) DOCUMENT en el QUAL EL REI RECONEIXIA EL DRET DE LES CIUTATS D’ESTABLIR EL SEU PROPI GOVERN i la CONDICIÓ DE SER LLIURES, ELS SEUS HABITANTS: CARTA DE PRIVILEGIS DOCUMENT DE PRIVILEGIS AUTORITZACIÓ MUNICIPAL

b) REUNIÓ DEL REI AMB ELS REPRESENTANTS DELS TRES ESTAMENTS DE LA SOCIETAT MEDIEVAL: SENATS o CORTS CORTS o PARLAMENT COMINITATS

c) DINERS QUE REBIEN ELS REIS DE LA BURGESIA: IMPOSTOS SUBSIDIS DONACIONS

d) REUNIONS DEL REI AMB ELS REPRESENTANTS DE LA NOBLESA i el CLERO: CONSELL o CORT REIAL CONSELL DE PRIVILEGIATS CORT DEL REI

e) QUINA CONSEQÜÈNCIA VA TENIR L’AUGMENT DEMOGRÀFIC DEL SEGLE XIII? LA NECESSITAT DE CREAR NOVES CIUTATS i l’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP a les CIUTATS LA NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ de les TERRES de CULTIU i L’EMIGRACIÓ de la CIUTAT AL

CAMP LA NECESSITAT DE BUSCAR NOVES TERRES DE CULTIU i L’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP A LES CIUTATS

4. LA CONSOLIDACIÓ de les MONARQUIESCONSOLIDACIÓ de les MONARQUIES

55. La CRISI de la BAIXA EDAT MITJANA ( segles XIV i XV ) COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 52 i 53, del

LLIBRE La FAM, la GUERRA i la PESTA:

SEGLE XV, ES VAN PRODUIR CRISI AGRÀRIES A EUROPA: COM A CONSEQÜÈNCIA MOTIVADES PROBLEMA QUE ES VA AFEGIR DATA i NOM DEL PERÍODE MES DUR

VA AFECTAR i VA PROVOCAR

LA CRISI DEMOGRÀFICA: VA:

AFECTAR PROVOCAR AGREUJAR PARALITZAR FRENAR

CRISI AGRARIA i REVOLTES dels LLAURADORS: EFECFECTES IMMEDIATS AL CAMP DEL DESCENS DE LA POBLACIÓ:

VA FER ESCASSEJAR LA PRODUCCIÓ FORMA EN QUÈ ES VAN COMPENSAR LES PERDUES CRÀCTER DE LES REVOLTES DELS LLAURADORS

LES REVOLTES URBANES: CRISI TAMBÉ A LES CIUTATS:

MORTALITAT MOTIUS DE LA RUÏNA DE MOLTS ARTESANS i COMERCIANTS

VAN ESTENDRE GRUPS MÉS DESFAVORITS DAVANT DE LA MISERIA, VAN EXIGIR REVOLTES VAN ESCAMPAR PER UN GRAN NOMBRE DE CIUTATS EUROPEES i ANAVEN ACAOMPANYADES DE VAN SER REPRIMIDES AMB

PELS

LA PESTA NEGRA DE 1347

55. La CRISI de la BAIXA EDAT MITJANA ( segles XIV i XV )

6 i 76 i 7. L’L’ART GÒTICART GÒTIC: : ARQUITECTURAARQUITECTURA, , ESCULTURAESCULTURA i i PINTURAPINTURA COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA

54,56 i 57, del LLIBRE ART GÒTIC:

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: LLOC i QUANT NAIX LLOCS PER ON ES VA ESTENDRE ERA UN ART EMINENMENT EL VAN IMPULSAR NOVES CONSTRUCCIONS CIVILS QUE ES VAN REALITZAR EDIFICI MÉS IMPORTANT i QUE PRETENIA MOSTRAR EL MATEIX MONESTIRS: ORDE QUE VA ADOPTAR LA SEUA CONSTRUCCIÓ

ARQUITECTURA: NOVES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES i QUE VAN PERMETRE ELEMENTS QUE VAN FER POSSIBLE ELS CANVIS

ESCULTURA: ES VA ANAR INDEPENDITZANT DE ERA ESSENCIALMENT UN ELEMENT NOUS TIPUS D’ESCULTURES INDEPENDENTS QUE VAN APAREIXER TENDÈNCIA QUE PRESENTAVA i RECURSOS QUE UTILITZAVEN PER ACONSEGUIR-HO MATERIALS MÉS UTILITZATS RETAULES:MATERIALS EN QUE ES FEIEN

PINTURA: MOTIU DE LA REDUCCIO DEL SEU ESPAI PINTURES MÉS GENERALITZADES TEMES: QUE EREN,PREFERÈNCIES i MOSTRAVEN MAJOR INTERÉS PER FIGURES: FORMA EN QUE ES DEFINIEN i QUE ES BUSCAVA AMB ELLES

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

* ÉS UN ART ON ES COMBINEN TEMES RELIGIOSOS I TEMES PROFANS -CIVILS I DOMÈSTICS- .

* REFLEXA ELS VALORS DE LA CLASSE SOCIAL BURGESA, QUE AJUDA I REP EL SUPORT DE LA MONARQUIA, A LES CIUTATS.

* ÉS UN ART ESSENCIALMENT URBÀ.

* TÉ UNA FINALITAT DECORATIVA MÉS QUE DIDÀCTICA.

* NATURALISME: S’INTENTA REPRESENTAR LA REALITAT D’UNA MANERA PROPORCIONADA I TANT REALISTA COM ELS FOS POSSIBLE ALS ARTISTES.

* OBRES DE GRAN TAMANY; DE DIMENSIONS MONUMENTALS.

ARQUITECTURA GÒTICAPRINCIPALS ELEMENTS CONSTRUCTIUS:

a) ES SUBSTITUEIX L’ARC DE MIG PUNT DEL ROMÀNIC PER L’ARC

APUNTAT

b) LA VOLTA D’ARESTA ÉS SUBSTITUÏDA PER LA VOLTA DE

CREUERIA ON EL PES DEL SOSTRE CAU SOBRE LES NERVADURES I

ES PROJECTA SOBRE ELS PILARS O COLUMNES ALLIBERANT EL

MUR DE LA SEVA FUNCIÓ SUSTENTANT.

c) PER REFORÇAR EL TREBALL SUSTENTANT DE LES COLUMNES O

PILARS ES CREEN ELS CONTRAFORTS I ELS ARCBOTANTS.

d) EL MUR EN DEIXAR DE TENIR UNA FUNCIÓ SUSTENTANT ES POT

FORADAR FENT GRANS FINESTRALS QUE ES COBRIRAN AMB

VITRALLS PER DONAR IMPRESSIONANTS EFECTES DE LLUM, QUE

DONARAN A L’INTERIOR UN ASPECTE IRREAL I REFORÇARÀ LA IDEA

D’ESPAI SACRE.

ARC OGIVAL

ESTRUCTURA ESQUELÈTICA FORMADA PER QUATRE PILARS UNITS A QUATRE ARCS OGIVALS I DOS ARCS OGIVALS QUE ES CREUEN EN DIAGONAL, ANOMENATS NERVIS. EL PUNT ON ES CREUEN ELS NERVIS ÉS LA CLAU DE VOLTA.

VOLTA DE CREUERIA

DIFERENTS MOMENTS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA VOLTA DE CREUERIA.

VOLTA DE CREUERIA

VOLTA DE CREUERIA

VOLTES DE CREUER

VOLTA DE CREUERIA

VOLTA DE CREUERIA DE LA CATEDRAL D’AMIENS

VITRALLS

VERTICALITAT I LLUM:INTERIOR DE LACATEDRAL DE REIMS(FRANÇA)

ROSSASSES

Pinacles

Arcs boterells o arcbotants

PilarArc ogival

Volta de creueria

Sistema constructiu

Àbsis

Naus laterals

Nau central

Absidioles

Presbiteri

Transsepte

Torres de campanes

Deambulatori o girola doble

Creuer

ESTRUCTURA DE L’ARQUITECTURA GÒTICA

PINACLE

CONTRAFORT

ARCBOTANT O ARC BOTERELL

ARC OGIVALCONTRAFORT EXTERIORO ESTREP

Volta de creueria ogival

ClaristoriContrafort

Arcbotants

Pinacle

TriforiArcs apuntats

Pilar fasciculat

ELEMENTSESTRUCTURALS

ORGANITZACIÓ DELSINTERIORS, CATEDRAL DELAON (FRANÇA)

ARCADES DESEPARACIÓ DE LESNAUS

GALERIA ALTA O TRIBUNA

TRIFORI

FINESTRALS O CLARISTORI

PILARS

ARCBOTANTS O ARCS BOTERELLS

ARCBOTANTS

CONTRAFORT

CONTRAFORTS

PINACLE

GÀRGOLES

TORRE

ARQUERIA

AGULLA

ROSASSA

ELEMENTSESCULTÒRICS

FAÇANA OEST DE LACATEDRAL DE NOTREDAME (PARÍS)

FAÇANES

CATEDRAL DE CHARTRES

CATEDRAL DE MILÀ

CATEDRAL DE LLEÓ

CASTELL DE BELLVERARQUITECTURA CIVIL

LLOTJA DE VALÈNCIA

EEscultura scultura gòtica gòtica

CaracterístiCaracterístiquequess• Funció essencialment decorativa, sense

abandonar la d’instrucció dels fidels.

• Temàtica religiosa: Crist a la creu, la Verge, la Pietat(nou), sepulcres,…

• LLOCS: Portalades, capitells claustres, gàrgoles (arquitectura) sepulcres, retaules; talles exemptes (inici procés d’alliberament de l’arquitectura que culminà al Renaixement).

• MATERIALS: mateixa pedra parament,

marbre, alabastre;

materials més cars

en talles petites.

• REALISTA (Sant Francesc, representar

a Déu i el món tal com és),

naturalista (paisatge

obra de Déu): roba, rostres, etc.

• CARÀCTER més HUMÀ: proporció, expressió de sentiments, bellesa serena.

CaracterístiquesCaracterístiques

CaracterístiCaracterístiquequess

• VOLUM: amb el tractament de la roba evoluciona (tractament més clàssic).

• MOVIMENT: cerca el moviment en les representacions.

• Es substitueix l’irrealisme romànic, més propi d’una cultura monàstica, per un intent d’apropament a la REALITAT, més propi d’una cultura urbana.

Escultura Escultura gòticagòtica

Nous llocsNous llocs• FAÇANES• CRESTERIES • TORRES “XAPITELLS”• ARCBOTANTS • PINACLES • CIMBORIS…

EXTERIORSEXTERIORS

INTERIORSINTERIORS

• ELS MURS DEIXEN PAS ALS ELS MURS DEIXEN PAS ALS VITRALLS EN LES GRANS VITRALLS EN LES GRANS OBERTURES I L’ESCULTURA OBERTURES I L’ESCULTURA ES TRASLLADA A:ES TRASLLADA A:

– RETAULESRETAULES

– CADIRAM DEL CORCADIRAM DEL COR

– SEPULCRES SEPULCRES

– TRONES (PÚLPITOS)TRONES (PÚLPITOS)

RETAULES

Pintura Pintura gòticagòtica

Van der WeydenLa Magdalena

Simone MartiniAnunciació

Giotto di Bondone Crist mort

Jan Van EyckEl matrimoni Arnolfini


Funció decorativa de temples, principalment, però també d’ajuntaments, palaus, castells (particulars)…

La pintura mural perd importància, ja que el seu lloc l’ocupa la vidriera, excepte a Itàlia.


La vidriera fa que es reservi la pintura com a tal per a taules (retaules, díptics, tríptics, políptics) i miniatures.

CCaracterístiquesaracterístiques

• S’utilitzen altres SUPORTS:– Vitralls.– Codis miniats

(Scriptoria).– Pintura sobre taula:

Retaules.– Tapissos (parets dels

castells).


La temàtica és religiosa, preferentement, tot i que apareixen escenes costumistes, retrats…

Matrimoni Arnolfini, Jan van Eyck

CaracterístiquesCaracterístiques• Abandó de la rigidesa.• Més expressivitat i realisme.

Deposició de la creu, Van der Weyden

• Figures planes o ingràvides.


Cerca la profunditat (amb fons arquitectònics o paisatges).


• Mostra sentiments, estats d’ànim.

• Un colorit variat, amb tonalitats.

• Tècnica: Ús del tremp. El fresc a Itàlia, i innovació de l’oli del segle XV a Flandes, gràcies als Van Eyck.

CaracterístiqueCaracterístiquess• AUGMENT DEL REALISME.

• PAISATGE.

• RETRAT.

• NATURALESA MORTA.

• ENRIQUIMENT ICONOGRÀFIC.

• PINTURA:

-CROMÀTICA.

-NATURALISTA.

-NARRATIVA.

-I DRAMÀTICA.

EVOLUCIÓEVOLUCIÓ

• 4) FLAMENC (XV)

• 1) GÒTIC LINEAL (Franco-gòtic)(final XII-XIII)

• 2) ITALO-GÒTIC (1250-1400)

• 3) INTERNACIONAL o CORTESÀ (1375-1425)

6 i 7 6 i 7 . L’ART GÒTICGÒTIC: ARQUITECTURAARQUITECTURA,ESCULTURAESCULTURA i PINTURAPINTURA


1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:a) QUINS TIPUS D’ESCULTURA, INDEPENDENTS DE L’ARQUITECTURA, VAN APARÉIXER en el

segle XIV? EL RETAULE i el SEPULCRE LES GÀRGOLES EL PÚLPIT

b) COM ERA L’ESCULTURA GÒTICA? HIERÀTICA REALISTA IMPRESSIONISTA

c) COM EREN ELS ROSTRES DE LES ESCULTURES GÒTIQUES? EXPRESSIUS HIERÀTICS RÍGIDS

d) COM EREN ELS VESTITS i els COSSOS de les ESCULTURES GÒTIQUES? SENZILLS i SENSE FORMA AMB VOLUM PLANS

e) QUINS MATERIALS S’UTILITZAVEN PER A REALITZAR LES ESCULTURES GÒTIQUES? LA FUSTA EL FANG LA PERDRA, EL MARBRE i l’ALABASTRE

6 i 76 i 7. L’ART L’ART GÒTICGÒTIC: ARQUITECTURA, ESCULTURA : ARQUITECTURA, ESCULTURA i i PNTURAPNTURA


1. CORREGEIX ELS ERRORS D’AQUESTES FRASES, TORNANT A ESCRIURE-LES DE FORMA CORRECTA, SENSE ERRORS:

a) L’ART GÒTIC VA NÀIXER A ALEMANYA EN EL SEGLE XII i es VA ESTENDRE PER EUROPA A PARTIR DEL SEGLE XIV

b) EL GÒTIC ERA UN ART BÀSICAMENT RURAL QUE FOU IMPULSAT PER LA NOBLESA i el CLERO

c) ELS EDIFICIS GÒTICS EREN MÉS BAIXOS i MENYS LLUMINOSOS QUE ELS ROMÀNICS

d) L’ESCULTURA GÒTICA ES VA SEPARAR DE L’ARQUITECTURA EN EL SEGLE XV

e) L’ESTRUCTURA DE LES ESGLÉSIES GÒTIQUES VA AUGMENTAR L’ESPAI QUE EL ROMÀNIC CONCEDIA A LA PINTURA

f) L’ESTIL ERA POC REALISTA i els FONS D’ARQUITECTURES i PAISATGES ES VAN SUBSTITUIR PER DAURATS

6 i 76 i 7. L’ART L’ART GÒTICGÒTIC: ARQUITECTURA, ESCULTURA : ARQUITECTURA, ESCULTURA i i PNTURAPNTURA

TEMATEMA 33: LA CIUTAT MEDIEVALLA CIUTAT MEDIEVALACTIVITATS FINALS ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA

PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:

DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES

PÀGINES 5858 i 5959, EFECTUAR:

L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA CONCEPTUAL

L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTESL’ACTIVITAT 4: COMENTA EL TEXTL’ACTIVITAT 6: ELABORA UNA LLETRA de

CANVIL’ACTIVITAT 7: COMPLETA LA TAULA

ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA:

1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DELS SELECCIONADES i REALITZADES EN CLASSE, DE CADA APARTAT --- valor 5 punts

2. DEFINIR, CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES --- valor 1 punt

3. IDENTIFICAR, ASPECTES DE LA PINTURA SEGONS CORRESPONGEN AL ROMÀNIC o al GÒTIC , DE L’ACTIVITAT 7 DE COMPLETA LA TAULA, del PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES -- valor 1 punt

4. FRASES PER ASSENAYLAR VERITABLE o FALS i CONVERTIR LES FRASES FALSES EN VERITABLES, DE L’ACTIVITAT 1, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES i SUBRATLLAT o ESQUEMES FETS --- valor 1 punt

5. TRIAR LA RESPOSTA CORRECTA , de les ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES, REALITZADES EN CLASSE, D’ASPECTES de la SOCIETAT URBANA, la CONSOLIDACIÓ de la MONARQUIA o l’ART GÒTIC -- valor 1 punt

6. TEXT PER INTERPRETAR, RESPONDRE A QUESTIONS RELACIONADES AMB UN TEXT del CONTEXT DEL TEMA, SEMBLANT A L’ACTIVITAT 4, DEL PRÀCTICA COMPETÈNCIES --- valor 1 punt

TEMATEMA 33: LA CIUTAT MEDIEVALLA CIUTAT MEDIEVAL

2n eso tema 3 LA CIUTAT MEDIEVAL

Education

Transcript of 2n eso tema 3 LA CIUTAT MEDIEVAL