19/02/2019

1

TEM

A 5.

Les

ciu

tats

de

l’Eur

opa

Med

ieva

l

LA CIUTAT MEDIEVAL

Entre els s. XII-XIV s’inicia aEuropa un desenvolupamenteconòmic que afavoreix elrenaixement de les ciutats ide la vida urbana.

Ciutats passen a ser uncentre de producció artesanai d’intercanvi de productes .

Es desenvolupa una burgesiapròspera que governa laciutat.

Els monarques es recolzenen la burgesia per consolidarel seu poder sobre la noblesafeudal.

A mitjan s.XIV, l’expansió dela Pesta Negra vadesencadenar una crisieconòmica i socialgeneralitzada.

Creixen, esprotegeixen ambmuralles.S’omplen depalaus, catedrals,llotges i mercats. GÒTIC

19/02/2019

2

1. P

ER Q

UÈ

VAN

CRÈ

IXER

LES

CIU

TATS

?Al segle XII-XIII a Europa occidental es coneix una època de prosperitat agrícola i decreixement demogràfic. Estimula l’augment dels intercanvis comercials i elrenaixement de la vida urbana.

A. Final de les grans invasions

Final s.XI: Fi invasions normandes (víkings) Anglaterra i Nord de França.

Torna les seguretats als camins: circulació de persones i de mercaderies.

Treva de Déu: Pacte entre els Senyors Feudals per la seguretat en elscamins.

1. P

ER Q

UÈ

VAN

CRÈ

IXER

LES

CIU

TATS

?

B.L’expansió agrària

Des de finals del s. XI, la fi de les grans invasions i les disminucions de lesguerres senyorials van afavorir la millora de l’agricultura.

La introducció de nous instruments i noves tècniques agrícoles va donar lloc aun augment de productivitatproductivitat agrària.

Innovacions principals:1. Noves tècniques de conreu: rotació triennal. Cereals d’hivern i cereals deprimavera. Ús fems.

2. Nous instruments agrícoles: arada normanda. Ús del cavall. Utilització demolins (aigua o vent).

19/02/2019

3

1. P

ER Q

UÈ

VAN

CRÈ

IXER

LES

CIU

TATS

?

EXCEDENT¿¿SeguretatSeguretat??

COMERÇ

C. L’augment de la població

L’increment de la producció agrícola va permetre millorar l’alimentació de lapoblació, i així també va augmentar la resistència a les malalties.

El creixement demogràfic va provocar la necessitat de buscar noves terres deconreu.

Europa XII: 45 milions Europa XIV: 75 milions

• Repoblar camps antics.• Talar boscos.• Rompre noves terres.• Assecar maresmes.• Van construir dics i canals per guanyar terreny al mar.

L’augment de la població agrícola vafomentar l’emigració de pagesos cap a lesciutats. Allà tenien més llibertat personal ioportunitats per millorar les condicions devida.

LA POBLACIÓ EUROPEA

1. P

ER Q

UÈ

VAN

CRÈ

IXER

LES

CIU

TATS

?

19/02/2019

4

D. El creixement de les ciutats

La millora de l’agricultura va estimular el comerç i la revitalització de les ciutats. Els pagesos i ramaders, produïen més del que necessitaven i generaven unexcedent. Podia ser intercanviat per altres productes. Les ciutats es van convertir en un lloc de residència per a artesans icomerciants. El renaixement de les ciutats es va produir a partir de la revitalització de les queja existien o del creixement dels barris que van sorgir al voltant dels castells o deles abadies. Burgs i burgesos. Els burgs que estaven en una cruïlla de camins, a prop d’un riu o d’un port, vananar adquirint més activitat comercial i van créixer més ràpidament.

1. P

ER Q

UÈ

VAN

CRÈ

IXER

LES

CIU

TATS

?

Comerç amb el Mediterranioriental, gràcies a la presencia cristiana = CROADES.

1. P

ER Q

UÈ

VAN

CRÈ

IXER

LES

CIU

TATS

?

19/02/2019

5

ELS NOUS INSTRUMENTS AGRÍCOLESMolí d’aigua o de vent: primeramàquina accionada per una forçainanimada. L’energia es transmeta través d’un sistemad’engranatges. S’utilititzavafonamentalment per moldre elgra.

Arada normanda o de pala: pesava més ifeia solcs més profunds. Airejava la terra iper tant augmentava la fertilitat.La utilització de la collera feia més fàcilarrossegar l’arada . L’aplicació de ferraduresals cavalls va permetre que es fes servir coma animal de tir.

INVE

STIG

A

LES CIUTATS MEDIEVALS

Se solien situar en un emplaçament proper a les vies principals de comunicació. També es podien situar sobre un territori que pogués proveir les necessitats mésimportants: bones terres per al conreu i la pastura, aigua abundant, boscos perobtenir fusta, pedreres per proveir-se de pedres i mines per a l’extracció,principalment, de sal i minerals. Completament envoltades per muralles. L’interior del recinte era atapeït i el pla urbà era molt irregular. Al centre hi havia una plaça, al voltant de la qual se situaven els edificis mésimportants: l’ajuntament, el mercat, la llotja i la catedral. Els nobles, i a vegades elsmonarques, es van construir palaus luxosos. La major part de l’espai l’ocupaven els habitatges, amb patis i horts. També hi haviahospitals, escoles, hostals i nombrosos edificis religiosos. Les cases s’agrupaven per barris. Reunien la població segons la procedència ol’activitat artesana (gremis). Els carrers eren estrets, bruts, la majoria sense empedrar, sense voreres.... Pocahigiene urbana. Proliferació de puces i rates que afavorien la difusió de malalties. Els incendis eren freqüents i es propagaven ràpidament.

DES

COBR

EIX

19/02/2019

6

LES CIUTATS MEDIEVALS D

ESCO

BREI

X2.

EL

DES

ENVO

LUPA

MEN

T EC

ON

ÒM

IC D

E LA

CIU

TAT

2.1. Artesans i gremis

La botiga s'obria al carrer per mitjà d'un gran portal. Com que moltespersones no sabien llegir, es col·locava a la façana un símbol visible icomprensible dels productes que s'hi elaboraven i s'hi venien.

La ciutat es va convertir en uncentre de producció d’objectesmanufacturats. Els artesans d’un mateix ofici ogremi s’agrupaven per carrers. El treball artesà es feia en tallerspetits. El propietari era el mestreartesà, tenia eines pròpies. L'artesàvivia en una casa que era alhorataller i habitatge.

19/02/2019

7

2. E

L D

ESEN

VOLU

PAM

ENT

ECO

NÒ

MIC

DE

LA C

IUTA

T Els artesans s’organitzaven en GREMIS per oficis.

Objectiu: Protegir-se de la competència delsartesans d’altres llocs i supervisar la producció.

Organització jeràrquica molt rígida: aprenent, oficiali mestre artesà.

Normes:1. Ningú podia fer el seu ofici sense permís del

gremi.2. Tots els artesans havien de treballar les mateixes

hores.3. Tots els artesans havien de fer el mateix tipus

d’eines.

Controlava: La quantitat i la qualitat dels articlesque es produïen i fixava el preu final.

Escut del gremi de serrallers, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, segle XIV.

2. E

L D

ESEN

VOLU

PAM

ENT

ECO

NÒ

MIC

DE

LA C

IUTA

T

2.2. L'Expansió del comerç Una funció important era fer el mercatper poder intercanviar productesagrícoles per manufactures.

Les rutes terrestres L’augment de la seguretat als camins vafacilitar el trasllat de les mercaderies. Van aparèixer noves rutes terrestresentre ciutats. Les ciutats van triar un dia especial perfer mercat i van decretar lleis queprotegien els mercaders. Es van crear les fires, mercatsextraordinaris.

Les rutes marítimes El comerç marítim va adquirir moltaimportància. Els vaixells tenien méscapacitat de càrrega i eren més ràpids.

19/02/2019

8

La primera gran ruta unia elMediterrani occidental ambl’oriental. Importaven productes deluxe( seda i espècies) i exportaventeixits,a armes i eines.

Una segona ruta era la de l’Atlàntic iel Bàltic. S’hi transportaven llanes,vins, pells, fustes i blat. Aquestesproductes convergien a les ciutatsdels Països Baixos.

2. E

L D

ESEN

VOLU

PAM

ENT

ECO

NÒ

MIC

DE

LA C

IUTA

T3.

LA

SOCI

ETAT

URB

ANA

3.1. L’aparició de la burgesia

El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal. Les ciutats van acollir una multitud de persones dedicades al treball artesà i alcomerç. Estimulà la formació d’un nou grup social, la burgesia.

La riquesa de les ciutats va atreure senyors nobles i eclesiàstics. Van establir laresidència, van construir palaus, convents i esglésies. També vivien a les ciutats altres grups socials formats per gent humil: oficials iaprenents dels gremis, criats, gent sense ofici i captaires. També s’hi van establir minories religioses: jueus que vivien en barris separats(aljames o calls). Eren artesans, prestadors o metges.

La base de la seva riquesa eren elsdiners. Que cobraven per:• La seva feina.• La venda dels seus productes.• Pels beneficis que generaven elsseus negocis.

Podem parlar de:

Alta burgesia: grans comerciants ibanquers.Petita burgesia: mestres artesans i petitscomerciants.

19/02/2019

9

3. L

A SO

CIET

AT U

RBAN

A3.2. El govern de les ciutats

Les ciutats van formar comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar-neel govern.Més tard es van elegir magistrats (regidors), que s’encarregaven de les finances,l’ordre i la justícia, dirigits per un burgmestre o alcalde. L’ajuntament era l’edifici on es reunien els membres del govern de la ciutat. Allàes guardaven el segell , l’escut d’armes, l’arxiu dels documents i el tresor de laciutat. Amb el temps el govern de la ciutat va anar quedant en mans de les famílies mésriques de comerciants i banquers. Van constituir un grup privilegiat, el patriciaturbà.

3. L

A SO

CIET

AT U

RBAN

A

3.3. La cultura urbana

Durant els segles X i XI, a Europa occidental, llegir i escriure era una feinareservada als clergues, als funcionaris reials i alguns mercaders rics. Els monestirseren els principals centres de cultura. La millora de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbanavan afavorir un major interès per la cultura entre alguns nobles i entre els burgesos. A les ciutats es van desenvolupar les escoles, que depenien de l’Església o delgovern de la ciutat. El desig d’aprendre sense el control de les autoritats va donar lloc a la formació decorporacions anomenades universitats.

Universitat de París, França Universitat d’Oxford, Anglaterra Universitat de Bolonya, Itàlia

19/02/2019

10

4. L

A CO

NSO

LIDA

CIÓ

DE

LES

MO

NAR

QU

IES

4.1. Els reis van buscar el suport de la burgesia

Entre els s. X-XII, la monarquia va exercir poc poder sobre el territori del seu regne.No es podien imposar als senyors feudals.

A partir del s.XII, van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesiaper intentar imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal. Objectiu: garantir launitat i l’estabilitat del territori de la seva corona.

No tenien recursos econòmicsper mantenir l’exèrcit ol’administració del regne.

QUÈ NECESSITAVEN ELS BURGESOS?• llibertat personal i seguretat que elspermetés desenvolupar la sevaactivitat comercial per camins, mars iciutats.• aspiraven a dictar les seves pròpieslleis, elegir els seus jutges i a tenir elseu propi govern local.

Els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics perdefensar i administrar el regne i imposar-se als senyors feudals

QUÈ VAN FER ELS REIS?Van donar a les ciutats cartes deprivilegis:1. Es reconeixia la condició de lliures

als seus habitants.2. Donava el dret a establir-hi el seu

propi govern.3. Oferia monopolis comercials,

permisos per obrir mercats.4. Oferia garanties per circular per tot

el regne.

4. L

A CO

NSO

LIDA

CIÓ

DE

LES

MO

NAR

QU

IES

4.2. Les Corts i els Parlaments

A les reunions del consell ocort reial (noblesa i clero), lamonarquia va imposar lapresència dels representantsde la burgesia. El rei volia reconèixer laimportància d’aquest estamenten la societat alhora que voliademanar-los aportacionseconòmiques. Aquestes reunions del reiamb els tres estaments(noblesa, clero i burgesia)rebien el nom de corts oparlaments. Depenent dels regnes elpoder de la burgesia a les cortsera més gran que en uns altres.

19/02/2019

11

4. L

A CO

NSO

LIDA

CIÓ

DE

LES

MO

NAR

QU

IES

4.3. Les monarquies consoliden el seu poder.

L’esforç d’algunesmonarquies per consolidar elpoder i establir un regne ambfronteres va originar conflictesentre els reis europeus.

El conflicte més important vaser la Guerra dels Cent Anys.Enfrontà França i Anglaterraentre 1337 i 1453.

Causa:Conflicte successori de lacorona francesa i pretensiódel rei anglès de ser rei deFrança.

Els anglesos van ocupar durant anys part del territori francès, però fou Carles VII deFrança qui va guanyar. Fou el primer enfrontament entre Estats i no entre senyorsfeudals.

5. L

A CR

ISI D

E LA

BAI

XA E

DAT

MIT

JAN

A (S

EGLE

S XI

V i X

V)

5.1. La fam, la guerra i la pesta.

A principis del s.XIV es produí a Europa una crisi agrària com a conseqüència de lesmales collites(clima desfavorable i conreu de terres de mala qualitat). Conseqüència:disminució de la producció de blat. Es va estendre la fam.

Es van afegir els danys que provocaven les guerres freqüents entre senyors feudals.Les terres eren saquejades. Als boscos s’amagaven els bandolers, augmentava lainseguretat dels camins.

Període més dur comença l’any 1347. La Pesta Negra assola Europa i afecta unapoblació subalimentada i provoca una gran mortalitat.

La crisi demogràfica va agreujar la crisi agrària, va paralitzar el comerç i va frenar l’activitat artesanade les ciutats.

19/02/2019

12

5. L

A CR

ISI D

E LA

BAI

XA E

DAT

MIT

JAN

A (S

EGLE

S XI

V i X

V)

5.2. Crisi agrària i revoltes dels pagesos.

El descens de la població va tenir efectes immediats al camp: escassetat de màd’obra i terres de conreu abandonades.

La producció va minvar.

Els ingressos i les rendes dels senyors van

Per compensar:1. els senyors van augmentar

els impostos;2. van endurir les condicions deservitud: “mals usos”.3. no els van permetreabandonar les terres.

La manca d’aliments.

L’alça dels preus.

L’empitjorament de lescondicions de vida,

Augment de les

TENSIONS SOCIALS.

19/02/2019

13

5. L

A CR

ISI D

E LA

BAI

XA E

DAT

MIT

JAN

A (S

EGLE

S XI

V i X

V)5.3. Les revoltes urbanes

La crisi també va arribar a les ciutats.

1. Mortalitat més elevada.2. Escassetat i encariment

dels aliments.3. Descens de l’activitat

artesanal.4. Reducció del comerç.

Ruïna de molts artesans i comerciants.

S’estén la pobresa entre les classespopulars.

Davant aquest augment

Els grups més desfavorits van exigirmillores i també accés als càrrecsmunicipals.s’escampen per Les revoltes s’escampen per

moltes ciutats europees. Sovint acompanyades

d’assalts als barris jueus. Van ser reprimides pels

nobles feudals, l’alta burgesia i l’autoritat reial.