2n c temes 1 6 repàs
-
Upload
vicent-pastor -
Category
Documents
-
view
249 -
download
11
description
Transcript of 2n c temes 1 6 repàs
1
PERIÒDIC DE REPÀS DE VALENCIÀ 2n ESO COL·LEGI IMMACULADA 2013-2014
TEMA 1. L’EXPOSICIÓ. L’ORACIÓ SIMPLE
1.1. TIPOLOGIA TEXTUAL
2
1.2. COMUNICACIÓ ORAL
Escena 1 : Al viver
Pau ha comprat un terreny i vol transformar-ho en una finca agrícola. Hui ha anat al
vivera amb Lillo per a comprar els materials.
Pau: Qué necesitem ?
Jaume: Un kilo de fertilitzant i varies bolses de llavors.
Pau : Jo crec que necesitem comprar unes llavors de tomaca , de magrana , de prunes i
de peres .
Jaume : Doncs tu ves a comprar les llavors jo anire a comprar l´aixada, el fertilitzant i
una bolsa d´abonament.
( Tot ja comprat van tornar a la finca per a començar les obres )
Escena 2 : A la finca
Després d´arribar a la finca es van donar compte de que era molt de treball per a dos
persones i van contractar a uns treballadors per a que els ajuden.
(Participen Cobos i Santi a aquesta actuació )
Pere : Doncs , que hi a que fer?
Pau : Teniu que llaurar la terra i posar-ne el fertilitzant , després deixar-ho reposar un
día.
Jaume : I després poseu les llavors separant-les en diferents sectors i regant-les cada dia.
Pere i Pau : Entesos!
3
1.3.
ELS DÍGRAFS I LES SÍL·LABES
1. Què són els dígrafs?
Son combinacions de dues lletres que generalmente representen un sol so.
DÍGRAFS NOM EXEMPLE
gu ge u guerra
qu cu u Quico
ig i ge roig
tx te ics cotxe
tg te ge viatges
tj te jota platja
l·l ela geminada novel·la
tl te ela espatla
tll te ela doble rotllo
ll ela doble llaurar
tm te ema setmana
tn te ena ètnia
ny ena i grega canyar
rr erra doble terra
ss essa doble cassola
tz te zeta setze
ix i ics peix
2.Què són les sil·labes?
És una unitat de pronúncia que està formada per una vocal que actua de nucli, a la qual
es poden afegir una o més consonants, o alguna altra vocal, que són els marges
sil·làbics.
4
Separació de síl·labes
2.1 La partició de paraules en síl·labes.
Els dígrafs poden separar-se o formar part de la mateixa síl·laba.
Els que se separen: rr, tl, tn, ss, tll, tg, tm, l·l, tx, ix, tj, tz
Els que no se separen: gu, ny, ll, qu, ig.
Els diftongs són grups vocàlics que formen part de la mateixa síl·laba i per tant no se
han de separar.
Creixents: q/g, u
Decreixents: a,e,o (vocals fortes) seguida de i,u (vocals febles) o per dues vocals febles
3 Sabies que…?
A l’hora de pronunciar el dígrafs tl,tn,cal tindre en compte que la t que precedéis cada
grup indica la duplicació de la consonant posterior
1.4. GRAMÀTICA. FRASES I ORACIONS. L’ORACIÓ SIMPLE
ENUNCIATS
Funcions del llenguate Tipus d’enunciats
(l’emisor emet un
enunciat segons una intenció).
Oració simple Frase
.-Referencial
.-Expressiva
.- Conativa paraules que designen objectes,
.- Fàtica éssers, accions…
.- Poètica
.- Metalingüística
5
ORACIÓ SIMPLE: És la que conté només un verb en forma personal.
ORACIONS COMPOSTES: Contenen més d’un verb.
CONSTITUENTS DE L’ORACIÓ
1.Els enunciats.
Són conjunts de paraules que tenen sentit complet, com ara una pregunta, una
afirmació…
Exemple: Júlia té un vestit blau·········>Té sentit complet, és un enunciat
Segons la intenció de parla del emissor, diem que predomina una funció del llenguatge
o una altra. Hi ha sis funcions:
-Referencial: Transmetre una informació.
-Expressiva: Expressar estats d’anims, sentiments,…
-Conativa: Impulsar al receptor a fer una cosa determinada.
-Fàtica: Comprovar que es manté la comunicació.
-Poètica: Tenen com a objectiu crear bellesa
-Metalisgüistica: Parlar sobre el llenguatge mateix.
1.1 Tipus de enunciats
Dos tipus de enunciats: oració i frase
·Oració: 1 o mes verbs en forma personal
·Frase: no té verbs en forma personal
6
Exercisis de gramàtica:
Digues quina funció del llenguatge predomina en cada text.
· Una definición de diccionario.
· Una recepta de cuina.
· Un reculll de poemas.
· Una notícia d`un diari.
Marca quins d`aquests enunciats són frases i quins oracions. Hi ha cap interjecció?
· Quina calor¡ · És increïble¡
· Joan beu molta aigua. · Vine¡
· Afanyeu-vos. · Ah¡
1.5. LÈXIC
Tipus de paraules segon el origen
-Les paraules que formen el lexic d’una llengua no tenen totes el mateix origen.
-En el cas de la Nostra llengua hi fou decisiva l’evolucio del llati oral.
Hi ha dos tipus de estils de paraules:
-Patrimonials (paraules que provenen del llati i que han evoluciona amb el pas
del temps i el contacte amb altres llengües)
-cultismes (paraules que han mantingut mes la forma llatina)
Exemples:
Locus(llati)-lloc(paraula patrimonial)-local(cultisme)
NEOLOGISMES: paraula de nova incorporació a un idioma . Pot haver estat creada per
una sola persona o amb l'evolució de la llengua al llarg dels segles, i la seva utilització
dependrà de l'acceptació del nou mot entre la comunitat de parlants. Un neologisme pot
provenir del manlleu d'un altre idioma o per creació amb els mecanismes de la pròpia
llengua, sobretot amb la derivació o composició a partir de paraules comunes.
7
1.6. LLENGUA I SOCIETAT
LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
Els éssres humans ens carcaterizem per l’ús de codis verbals o llengües que ens
permeten comunicar-nos i expresar idees.
Pero una llengua no és tan sols un instrument per a comunicar-nos amb els altres, sinó
que també és una manera d’entendre i conéixer el món. Per tant, dóna una visió del món
als seus parlants i constituexen un réflex de la cultura o de la manera de ser d’un
determinat grup social o comunitat.
LES LLENGÜES AL MÓN
La llengua es un instrument per a la comunicacio entre persones un mitjà per a
entendre el món.
Hi ha entre 3.500 a 5.000 llengües al món.
FAMÍLIES DE LLENGÜES
És un conjunt de llengües al que tenen un origen comú .Entre les llengües d´una
mateixa familia hi ha elements semblants.
La nostra família es la indoeuropea té 50 llengües i conté 2.000 milions de
parlants.Quasi totes les seues llengües tenen un origen europeu
1.7. LITERATURA
Qué és la literatura?
És un conjunt de textos amb finalitat artística que es comunica tant oralmente com per
escrit.
Quins són els seus elements?
Emissor: és l’autor.
Missatge: és el text literari.
Receptor: és el lector, si el text és escrit; l’espectador si és un espectable teatral;
l’oïdor si parlem d’un text oral
8
Qué és la intencionalitat artística?
És el que fa que un text siga literari o no.
Quan el llenguatge dels gèneres literaris és connotatiu i quan denotatiu?
Es connotatiu quan provoca sensacions i sentiments, i és denotatiu quan intenta explicar
la realitat de manera objectiva.
Qué es un gènere?
És un conjunt d’obres literàries que comparteixen una sèrie de trets formals i temàtics.
Quins són els quatre gèneres literaris? I les seues característiques?
Narratiu: Textos en què un narrador conta uns fets de ficció protagonitzats per uns
personatges, fets que conformen l’argument del relat i que succeeixen en un lloc i
temps determinats. Solen estar escrits en prosa.
Poètic: Textos en què el poeta expessa les seues emocions escrites en vers. Usa
recursos estilístics.
Teatral: Tenen com a finalitat ser representats en diàlegs. Tenen acotacions i es
classifiquen en drama, tragèdia i comèdia.
Assagístic: Té com a objectiu analitzar uns fets determinats i donar-los una
interpretació personal.
9
Gèneres Literaris
Definició Literatura:
Conjunt de textos amb
finalitat artística.
Definició Gèneres
Literaris: Agrupacions d’obres
literàries amb trets comuns. Elements Propis:
-Un emissor
-Un missatge
-Un receptor
Tipus de Gèneres
Literaris:
NARRATIVA
POESIA
TEATRE
ASSAIG
NARRATIVA:
Novel·la
Epopeia
Conte
Rondalla
POESIA:
Cançó
Sonet
Himne
Oda
TEATRE:
Comèdia
Tragèdia
Drama
Sainet
ASSAIG:
Diàleg
Memòries
Dietari
10
PERIÒDIC DE REPÀS DE VALENCIÀ 2n ESO COL·LEGI IMMACULADA 2013-2014
TEMA 2. L’ARGUMENTACIÓ. EL SUBJECTE.
2.1.
ELS TEXTOS ARGUMENTATIUS: aquells que presenten i desenvolupen
raons o arguments per a donar suport a un tema o mostrar-hi desacord.
ESTRUCTURA:
INTRODUCCIÓ: S´hi fa una exposiciódel tem i l´autor ens fa
conéixer la posición que hi té.
DESENVOLUPAMENT:S´hi plantegen els arguments a favor de la
tesi i s´intenten refutar els arguments contraris amb contraarguments:
ARGUMENTS:
-D´autoritat
-De quantitat
-De qualitat
-De causa-consequència
-De benefici
CONTRAARGUMENTS:
-Refutació
-Concessió a l´adversari
CONCLUSIÓ: resumeix tot allò que s´ha dit anteriorment
11
PODEN SER:
ORALS: judicis, discussions, debats…
ESCRITS: cartes, editorials, articles d´opinió…
ACTIVITATS
1- Respon a les següents preguntes:
- Qué es un text argumentatiu?
- Quines son les parts del textos argumentatius.? Explica-ho:
- Que tipus d´arguments i contaarguments hi ha? Explica-ho:
2- Classifica els arguments:
No has aprovat perquè no has estudiat.
La misèria a l´Àfrica ve de l´esclavisme.
Deixeu-me anar al parc temàtic; hi va tota la classe!
Amb aquesta benzina la moto correrà molt més.
El xinés és un idioma parlat per milions de persones.
3- Completa els llocs en blanc:
Els textos ________ poden ser ____ o ______.
Els arguments son:
-
-
-
-
-
Contraarguments són de _______ i ___________
12
4. Llig el text i contesta les preguntes:
En una piscina del nord d’Itàlia, un nen de sis o set anys aconsegueix el tercer lloc en un
torneig nacional de natació en la seva categoria. El pare, indignat, li retreu: “Creus que
hem vingut de Sicília per ser tercer?” El nen plora.
Aquesta és una escena incivil que no s’hauria de veure mai. Sens dubte el
comportament del pare va ser exagerat i absurd. Molts nens viuen l’experiència de la
competició, de la victòria i del fracàs massa aviat i amb un cost emotiu excessiu. Fóra
desitjable que les associacions esportives regulessin les activitats competitives tant en
els entrenaments com en els torneigs fins a una edat raonable: dotze o catorze anys, per
exemple.
Francesco Tonucci, quan els nens diuen prou!
a) Fixa’t que, en aquest text, la força de l’argumentació es troba en el breu relat que s’hi
explica. Destria l’anècdota de la valoració.
b) Assenyala la tesi, l’argumentació i la conclusió.
2.2. COMUNICACIÓ ORAL
POWER POINT: http://esmolalallengua.blogspot.com.es/
2.3. ORTOGRAFIA
L’APÒSTROF i EL GUIONET
Ací tenim un video amb power point que ens explica com cal usar
l’apòstrof I el guionet.
http://polimedia.upv.es/visor/?id=b7ba5800-3aa7-bf42-a442-8a6f64f44706
13
EXERCICIS
1. __________ hàmster daurat procedix __________ Àsia Menor. a) El / de l' b) L' / de l' c) L' / del 2. Els seus constants __________ de treball li produïren una forta __________. a) compromisos / arítmia b) compromissos / arítmia c) compromisos / arrítmia 3. __________ UNESCO és un organisme dependent __________ ONU. a) La / de la b) La / de l' c) L' / del 4.
5.
6.
7.
8.
Solucions: 1B – 2A – 3B – 4A – 5C – 6C - 7C – 8C
14
2.4. GRAMÀTICA
EL SUBJECTE EN L’ORACIÓ
1) Què és el subjecte?
El sintagma nominal i el sintagma verbal són els constituents bàsics de l’oració.
El subjecte és el sintagma nominal que designa la persona, animal o cosa del que es
parla en l’oració.
2) Estructura del subjecte:
El sintagma nominal que fa la funció de subjecte generalment té com a nucli un
substantiu. Ben sovint, aquest nucli va precedit d’un determinant o pot estar
complementat per un complement del nom, que pot ser un adjectiu o un altre sintagma
nominal precedit de preposició.
3) La concordança:
La concordança és la relació que hi ha entre el subjecte de l’oracio i el verb.
ACTIVITATS:
1. Copia els SN subjectes següents i assenyala’n el nucli, els determinants i els
complements: (pag 47 ex. 36)
2. Els llibres de matemàtiques.
3. Uns quants disquets.
4. Unes fulles seques de taronger.
5. El teu veí xinés del segon.
6. La nova asignatura.
2. Indica cada un dels elements que componen el SN següents: ( pag 58 ex 67)
1. Els millors amics.
2. El meu equip de básquet.
3. L’home de la mar.
4. Tots els matins.
5. Uns jocs d’ordinador.
15
2.6. LLENGUA I SOCIETAT
LES LLENGÜES A EUROPA
LLENGÜES A ESPANYA
..- Castellà: tot el territorio.
.-Gallec: parlat a Galicia.
.- Èuscar: País Basc i Navarra.
.- Català: a Catalunya, a la Comunitat Valenciana s’anomena valencià.
.- L’asturià o Bable: Principat d’Astùries.
.- Aragonés: Al nord d’Oscar
.- L’aranés: Vall d’Aran.
16
Exercicis de llengüa i societat:
1-- Contesta vertader (V) o false (F):
__ - Les llengües són valuases si tenen molts parlants.
__- Hi ha entre 3000 i 5000 llengües al món.
__- L´angles, l´alemany, el francés i el valencià formen part de la mateixa família de l
llengües.
2—Indica a quin grup pertany cada una de les llengües indoeuropees.
-occità ---- -rus----
-portugués---- -holandés----
-txec---- -francés----
2.7. LITERATURA
Què és un assaig?
Es un estudi sobre un tema qualsevol, al qual un autor s´aproxima des de diferents punts
de vista amb la intenció d´ assejar, ens puguen incitar a la reflexió.
L´assaig, a més de definir-se com a tractat d´idees, també comprén tots aquells textos on
la voluntat de transmetre idees.
Un assaig pot ser tan breu como un aforisme, o tan extens com un diari personal.
17
PERIÒDIC DE REPÀS DE VALENCIÀ 2n ESO COL·LEGI IMMACULADA 2013-2014
TEMA 3. ELS TEXTOS PERSONALS. EL PREDICAT
3.1. TIPOLOGIA TEXTUAL
Cóm es un text personal?
Podriem definir els textos personals com tots aquells que es generen dins de l’ambit
d’us privat o de la vida privada.
-Pel que fa al carácter d’aquest tipus de textos,cal dir que,molt sovint,l’autor hi
explica vivencies que nomes poden ser conegudes pel receptor.
-Quant a l’extensio dels textos personals,podem trobar des de postres
constituides per unes quantes paraules fins a textos que ocupen volums sencers.
P.ex:memóries, llibres de viatges,confessions…
2.1. Diaris personals:
·solen explicar dia a dia les vivències de l´autor, estan ordenats cronològicament
·Donen molta informació de ´l autor
2.2. Memòries:
Espiguen dins de l´àmbit d´ús privat o de vida privada, però a diferència dels diaris
estan escrites amb data.
18
2.3. Els llibres de viatges
Llibres de viatges; tracta d’un diari on, a més de seguir-se una estructura temporal, se’n
segueix una altra d’espacial.
Llibres de viatges famosos són: els viatges de Marco Polo.
2.4. La carta personal
Possiblement el text personal més universal. Sol ser un document breu que posa en
contacte a dues persones allunyades geogràficament. En la actualitat s’usa el correu
electrònic.
3.2. COMUNICACIÓ ORAL
(LA FAMÍLIA)
1_Tradueix al Valencià:
-Hijo:
-Madre:
-Padre:
-Yerno:
-Nuera:
-Nieto/a:
-Primos/as:
-Hermano/a:
-Suegro/a:
-Bisabuelo/a:
-Abuelo/a:
-Tia:
-Tio:
-Cuñado/a:
-Sobrino/a:
2_Realitza el teu arbre genealògic:
19
3_Escriu al costat de cada imatge el número corresponent:
1-sonall
2-bolquer
3-biberó
4-bressol
5- peüc
6-xupló
20
SOLUCIONS
bressol biberó xupló sonall bolquer peüc
3.3. ORTOGRAFIA
L’accent gràfic
http://www.slideshare.net/vpastorb/2n-c-grup-1-temes-3-i-4
3.4. GRAMÀTICA
3.5. LÈXIC
L’estàndard és un model lingüístic que aglutina totes les formes d’ús d’una llengua, i que cal usar
en els textos escrits i en els textos orals formals.
Els barbarismes a diferència dels manlleus o préstecs, són paraules que s’agafen d’altres llengües
sense tindre’n necessitat, perquè en la nostra llengua ja existeix una paraula per a designar aquest
concepte. (Són prèstecs innecessaris).
21
3.6. LLENGUA I SOCIETAT
Fenòmens sociolingüístics relacionats amb la llengua
3.6.1. La variació lingüística
1. Esquema sobre les variacions lingüístiques.
VARIACIONS LINGÜÍSTIQUES
Variació històrica
Variació geogràfica
Variació social
Variació funcional
2. Definicions amb exemples .
Variació històrica: Les llengües evolucionen amb el temps. Aquests canvis fan que en cada època
s’utilitze un model de llengua diferent.
Ex. La variació que ha tingut el llatí en la nostra llengua.
Variació geogràfica: Una mateixa llengua no es parla de la mateixa forma en tot el seu àmbit
lingüístic. A les paraules que signifiquen el mateix però que es parlen de manera diferent i que es
parlen en una regió determinada es denominen geosinònims.
Ex. No és el mateix parlar en valencià a Elx que parlar valencià a Valencia.
Variació social: Significa la procedència o estatus socials dels parlants.
Ex. Que no parla igual un llaurador que un científic que té més experiència.
Variació funcional: Un parlant d’una llengua pot canviar el model que usa per a ajustar-se a la
situació en què es troba. Les varietats funcionals s’anomenen registres.
Ex. Un professor no parlarà igual en la seua casa que si ha de fer una conferència.
En definitiva per a superar totes aquestes diferències totes les llengües solen desposar d’una varietat
que esborra les particularitats de cada parlant anomenada estàndard.
22
3. Activitas per a fer:
- Posar un exemple diferent de cada tipus de variació. (pàg.77 act.46).
3.6.2. El contacte entre llengües
·Bilingüisme: Fenomen es dóna quan les dues llengües estan al mateix nivell.
1) Bilingüisme individual és la condició dels parlants que s’expressen
indistintamente en dues llengües, com ara algú que parla valencià i anglès.
2) Bilingüisme col·lectiu és la utilització en una mateixa societat de dues llengües diferents
en igualtat de condicions.
·Diglòssia: Parlem de diglòssia quan una de les llengües en contacte, la llengua
de prestigi o llengua A, s’utilitza en àmbits d’ús formals i l’altra, anomenada
llengua B, només s’usa en contextos informals.
·Conflicte lingüistic: El conflicte lingüistic es dóna quan una de les llengües en
Competeixen entre si, i la de més prestigi i poder (llengua A) tendeix a
imposar-se a l’altra .
3.7. LITERATURA: EL GÈNERE AUTOBIOGRÀFIC
1. Què és la literatura autobiogràfica?
Entre els gèneres literaris més recents cal destacar, juntamente amb l’assaig, l’autobiografia o
narració autobiogràfica. Es tracta de formes expressives que usen la prosa narrativa com a
instrument i que estan escrites en persona i a diferència de la resta del textos personals,
majoritàriament busquen un lector anònim, igual que ho fa una novel·la o una obra de teatre. Molts
representants d’aquest gènere serien:
Josep Pla, J. Fuster, M. Manent, P. Gimferrer, J. Piera, E. Sòria i F. Torrent
23
1.1 El pacte autobiogràfic.
Es un pacte implícit entre autor i lector en virtut del qual el lector pren com a veritat, com a cosa
ocorreguda en la vida real, tot allò que l’autor conta de la seua vida, incloent-hi terceres persones,
amb nom i cognoms.
2. L’autobiografia en la nostra literatura.
Josep Pla, El quadern gris llibres mes bells i emocionants de la nostra literatura contemporànea. En
els anys 70, destaquen el Dietari (1979-1980). Pere Gimferrer, El cingle verd, de Josep Piera, o
Mentre parlem, de Enric Sòria.
Hasigut publicada l’autobiografia d’un del postres escriptors més importants, Ferran Torrent. Es
titula La vida en l’abisme.
Josep Pla.
Va ser un autor molt prolífic. Aigua de mar, Homenots, El que hem menjat, El pagès i el seu món.
Escrita quasi sempre en primera persona, es podria cualificar com un diari gegantesc i variadíssim
inclou totes le possibilitats de l’ escriptura autobiogràfica. El quadern gris, diari de la seua època
com a estudiant a Barcelona. Esdeveniments polítics i Intel·lectuals i l’ ambient en què l’autor es va
formar com a escriptor. El llenguatge subtilitat, de gràcia, de riquesa i molt sovint també de malísia
i d’ironia.
ACTIVITATS DE LITERATURA T.3
1. Explica que es una autobiografia i els trets principals que té.
2. Tots el textos personals pertanyen a la literatura autobiogràfica? Raona-ho
3. Escriu una redacció autobiogràfica (tu has de ser el protagonista) de l’experiència que tu
vulgues. No fa falta que poses dades íntimes sobre tu.
24
PERIÒDIC DE REPÀS DE VALENCIÀ 2n ESO COL·LEGI IMMACULADA 2013-2014
TEMA 4. LA INFORMACIÓ EN LA PREMSA. ELS COMPLEMENTS VERBALS (I)
4.1. TIPOLOGIA TEXTUAL
Els textos periodístics informatius: els gèneres objectius
25
Podem definir els mitjans de comunicació com uns instruments que serveixen per comunicar, per
difondre informació i opinió, no només a un individu, sinó a una col·lectivitat, a un públic, utilitzant
les tecnologies existents. A través d’ells, els membres d’una societat s’assabenten del que succeeix
al seu voltant en l’àmbit polític, econòmic, social, cultural, etc. A través d’aquests mitjans de
comunicació s’obté la informació, es processa i, finalment, es comunica, s’expressa.
Actualment vivim en l’anomenada societat de la informació, és a dir, en un món, en una societat
que es caracteritza per l’existència i l’aparició continuada de noves tecnologies que afavoreixen la
comunicació i l’intercanvi d’informació entre un nombre creixent de persones. La popularització
de la xarxa de xarxes, Internet, ha obert nous canals de comunicació a través de mitjans electrònics
(correu electrònic, messenger, facebook…) i l’aparició del periodisme digital. Gràcies a la
tecnologia aplicada al món de la informació i de la comunicació, tenim la possibilitat, entre d’altres
coses, de poder accedir a la formació i al coneixement a través de la formació a distància. La
tecnologia de la comunicació ha entrat en àmbits de la vida quotidiana impensables fins fa uns anys,
com la teleassistència sanitària. D’altra banda, han aparegut nous canals per a la participació
ciutadana en el món de la comunicació tot afavorint l’expressió d’opinions i punts de vista a través
dels blocs.
Així, doncs, quan parlem de mitjans de comunicació de masses ens estem referint als diaris (en
paper o digitals), a la televisió, la ràdio, Internet (pàgines web, blocs).
26
A través dels mitjans de comunicació tenim accés als anomenats textos periodístics (escrits o orals).
Els textos periodístics poden classificar-se en:
Informatius: la seva finalitat és, simplement, donar informació de manera objectiva. El text
periodístic informatiu per excel·lència és la notícia. Un altre text informatiu és el reportatge.
Interpretatius: combinen informació, però també opinió. Per exemple, la crònica i el reportatge
interpretatiu.
D’opinió: expressen el punt de vista del seu autor. Per tant, són subjectius, van signats, perquè la
persona que escriu es fa responsable de l’opinió que expressa. Els més coneguts són la columna
d’opinió o l’article d’opinió, la crítica, l’editorial d’un diari, l’article de fons, la carta al director i,
en molts casos, els blocs.
LA NOTÍCIA
És un text periodístic que ens informa d’un fet o d’un esdeveniment d’actualitat. Només transmet informació,
per la qual cosa, ha de ser objectiva, no admet comentaris per part dels periodistes que la recullen i difonen.
Una notícia ha de tenir tres característiques bàsiques:
1. actualitat
2. novetat
3. unicitat (ha d’interessar a un nombre de persones com més nombrós millor)
A més, cal tenir sempre present que una notícia ha de ser breu, objectiva i clara.
Les sis preguntes
Es diu que una notícia compleix el seu objectiu informatiu si conté el que en anglès es coneix com
les “sis w” ( What, Who, When, Where, Why, How), és a dir, QUÈ, QUI, QUAN, ON, PER QUÈ,
COM. Les informacions més importants que recull una notícia han de donar resposta a aquestes sis
preguntes o, almenys, a les quatre primeres.
27
L’estructura d’una notícia
Avantítol
Títol
Subtítol
Entrada o lead
TITULARS: compleixen una doble finalitat, ja que d’una banda, desperten l’interès del lector (el
conviden a llegir la totalitat de la notícia o a comprar el diari), i de l’altra, permeten al lector accedir
a la informació de manera ràpida.
• avanttítol: és una frase en lletra petita que va a sobre del títol. És optatiu.
• títol: ha de ser una síntesi d’allò més rellevant del contingut de la notícia. S’escriu amb lletres més
grans i de manera destacada. És indispensable.
• entrada o “lead”: va darrere del títol i ha d’avançar alguna de les informacions que aporten les sis
preguntes. Normalment apareix escrita en negreta.
Els titulars d’una notícia (avanttítol, títol i subtítol) han de recollir-ne la informació essencial i han
de procurar atraure l’atenció del públic.
EL REPORTATGE
El reportatge periodístic és un article en el qual es plasma el resultat de les investigacions fetes per
un periodista sobre un tema de certa actualitat. Per tant, la seva finalitat bàsica és informativa. El
reportatge no cal que toqui temes d’estricta actualitat. Normalment parteix d’uns esdeveniments que
han estat notícia, però també tracta qüestions que, sense ser notícia, són d’interès per a un gran
percentatge de persones.
Un reportatge pretén fer veure les circumstàncies i l’ambient que envolten un fet. El periodista
intenta reunir dades. conèixer les causes, els antecedents, analitzar les conseqüències, recollir punts
de vista diversos i interpretacions diferents dels fets. Per això, es diferencia de la notícia perquè:
28
• té una major extensió
• hi ha una major llibertat expressiva per part de l’autor (pot interpretar els fets, no ha de ser
estrictament objectiu)
• tot i que ha de predominar l’objectivitat, l’autor pot donar la seva opinió en determinats moments.
Per això es diu que el reportatge és un text periodístic interpretatiu, perquè combina informació i
opinió.
L’estructura típica del reportatge és la següent:
TÍTOL
Lead o entrada
Cos
El reportatge també pot contenir imatges per explicar millor els fets que tracta.
Exercicis:
1. Explica les semblances y diferències entre els diaris i memòries.
Semblança:
Les dues conten vivències o experències d’un autor
Diferència:
Els diaris estàn ordenats cronológicamente i les memòries estàn escrites a partir d’una única data.
2.Marca amb V (vertader) o F (fals) els enunciats següents.
Els textos personals expliquen la vida del receptor:
La carta personal no té una estructura fixa:
Els llibres de viatges estaven escrits por polítics:
Els textos personals són tots aquells que es generen dins de l’àmbit d’ús privat:
Els gèneres personals són: diaris, memòries, cartes personals i llibres de viatges:
29
4.2. COMUNICACIÓ ORAL
ELS JOCS:
Hi ha molts tipus de jocs, cóm físics, mentals, etc.
Físics -] Per exemple: tenis, voleibol, bàsquet, sambori.
Mentals-] Per exemple: conillets a amagar, tres en ratlla, tocadeta, parxís.
4.3. ORTOGRAFIA
Aixó és un joc anomenat Punta Llapis, consisteix en omplir la graella amb paraules que començen
per les lletres que hi ha escrites, seguint les pautes de l’ús de la dièresi .
LLETRA AMB
DIÈRESI
AMB
ACCENT
DIACRÍTIC
AMB U
SONORA
SENSE
DIÈRESI
INFINITIU,
GERUNDI,
FUTUR I
CONDICIONAL
I, U
PRONUNCIADES
DE FORMA
SEPARADA
A
L
R
Q
G
P
FUNCIONS DE LA DIÈRESI
És el símbol gràfic que col·loquem sobre les vocals i, u.
-Indica que la U dels grups güe, güi, que, qui es pronuncia
-Indica que les vocals I, U s’han de pronunciar de forma separada, per tant no hi ha diftong anterior
-Indica que la vocal I entre vocals es pronuncia com a vocal sil·làbica
30
4.4. GRAMÀTICA
http://www.slideshare.net/vpastorb/2n-c-grup-1-temes-3-i-4
4.5. LÈXIC: VULGARISMES
Son paraules o expresions incorrectes que no pertanyen a l’ estàndar, sinó que són pròpies deel llenguatge col∙loquial, vulgar o familiar. ACTIVITAT: 1.Escriu la forma correcta d’ aquestes vulgarismos: -colaor: -mocaor: -rellonge: -cromprar: -mosatros: -tapaora: 4.6. LLENGUA I SOCIETAT: LA LLENGUA A TRAVÉS DEL TEMPS
EL SEGLE XII: EL NAIXEMENT -Forum Iudicum -Homilies d’ Organyà ELS SEGLES XIII I XVI: L’EXPANSIÓ -Ramon Llull -Cròniques històriques. SEGLE XV: EL SEGLE D´OR. -Joanot Martorell. -Ausiàs Marc -Isabel de Villena SEGLE XVI-XVII-XVIII: -castellanització. -Dialectalització -Decret de la nova planta. SEGLE XIX: LA RENAIXENÇA: -Normalització. SEGLE XX: L´ACTUALITAT
31
4.7. LITERATURA
El teatre és el lloc on es fan representacions. Als gèneres literaris hi ha subgèneres. Els principals
són la tragèdia, el drama i la comèdia. El teatre ‘’abraça’’ un text i una representació. El text està
organitzat en diàlegs i acotacions. Antigament se seguia la regla de les tres unitats (una acció, un
temps, un lloc) i l’estructura era de plantejament, nus i desenllaç. A la representació hi intervenen
actors, director, maquilladors, figurinistes, il·luminadors… Es busca reproduir ambients i situacions
amb l’objectiu que l’espectador s’identifique amb el que veu (catarsi).
32
PERIÒDIC DE REPÀS DE VALENCIÀ 2n ESO COL·LEGI IMMACULADA 2013-2014
TEMA 5. L’OPINIÓ EN LA PREMSA. ELS COMPLEMENTS VERBALS (II)
5.1. Tipologia textual: la premsa (II)
2. Els gèneres subjectius
2.1 L´article d´opinió
És un text argumentatiu on es reflecteixen les análisis i els comentaris i opinions d´algun
col·laborador del diari sobre un tema concret.
2.2 La columna
És un tipus d´article d´opinió, en aquest cas elaborat per un col·laborador habitual del diari, a qui
solen reservar un espai un dia a la setmana.
La premsa com a creadora d’opinio:
La premsa és un mitjà amb molt de poder i que té un paper social molt important. És
praticament impossible trobar una societat moderna sense premsa. A vegades hasta els governs
es comuniquen amb els ciutadans. Molts estudiosos dels fenòmens de comunicación anomenen
a la opremsa el quart poder: deprés dels tres clàssics en què una societat s’articula (legislatiu,
executiu i judicial).
Així doncs, veiem que la premsa pot donar informacions objectives i també una visió subjectiva
i dáquesta manera traten de trasmetre asquesta ideologia. Per a aconseguir-ho fan servir uns
quants géneres de caràcter subjectiu com l’article d´opinió, la columna, l’editorial, etc.
33
Un editorial és un text periodístic sense signatura, elaborat pel director o pel Condell de redacción
del diari. Per tant, expressa l’opinió de la publicació i n’és un dels textos més importants.
Sol tractar sobre els temes d’actualitat (polítics, econòmics o socials) que puguen preocupar més els
lectors. S’escriu en 1º persona del plural o de forma impersonal.
La crítica és un article d’opinió que pren com a objecte un disc, un llibre, una pel·lícula, un concert,
un programa de televisió, etc., i en comenta el contingut. La sol escriure un periodista especialitzat
en el camp de que es tracte, i a banda d’oferir dades generals i objectives sobre l’obra. L’autor
inclou la seua valoración personal.
Les cartes al director són textos argumentatius, normalmente més breus que els anteriors, que
defensen una tesi amb uns arguments, o també textos en què els lectors s’aprofiten de la difusió del
mitjà per a exposar una queixa, una crítica o un agraïment. La peculiaritat que té aquest gènere
periodístic és que l’autor és un lector diari, no un escriptor o un periodista professional
34
5.2. ORTOGRAFIA: LA ESSE SORDA I LA ESSE SONORA
5.6. LÈXIC
LLENGUA I SOCIETAT
Dialectismes
5.5. LÈXIC
Dins de la mateixa comunitat lingüística els habitants de cada lloc tenen maneres diferents
d’expressar-se.
DEFINICIÓ DE DIALECTISME:Cada una de les expressions o paraules pròpies de cada lloc.
Al principi i al final de mot. P.ex:
sac,som,soc… Entre consonant i vocal,vocal
Entre vocals
En les terminacions:-gressió, -gressor, -missió,-missor, -pressió,
pressor
Davant de vocals –e, -i
Davant de vocals –e,-o,-u
Al final de mot
Després dels prefixos: a-, anti-, auto-, bi, pre-, semi-.
Escriurem s
Escriurem ss
Escriurem c
Escriurem ç
35
EXERCICI
1.Aparella els dialectismes:
a) bes
b)agranar
c)meló d’Alguer
d)milotxa
e)xiquet
f)vesprada
g)melic
h)espill
i)corder
j) dacsa
k) carassa
l) roí
Escombrar
Tarda
Estel
Nen
Petó
Síndria
Ganyota
Dolent
Mirall
Blat de moro
Llombrígol
xai
5.6. LLENGUA I SOCIETAT: Les Varietats Geogràfiques.
Les varietats de la llengua que es donen en zones geogràfiques determinades s´anomenen dialectes.
En el cas de la nostra llengua, el valencià, es parla a Catalunya, a la Comunitat Valenciana, a les illes Balears, a Andorra, al Rosselló i a l´Alguer.
Hi dos varietats dialectals: el bloc Oriental i el bloc Occidental.
La divisió en dos blocs es basa en diferències fonètiques, lèxiques i gramaticals.
Diferencies Fonètiques:
El tret distintiu és la manera de pronunciar les vocals àtones
5.7. LITERATURA
Característiques de la comèdia:
És una imitació de tot allò inferior als homes, de tot allò que provoca el riure, sense fer mal
o causar dany.
Té un desenllaç feliç.
Els protagonistes aconsegueixen els seus propòsits inicials, malgrat les dificultats.
Hi ha antagonistes que són ridiculitzats pels protagonistes.
Amb aquestes característiques, intenta fer um diàleg de comèdia.
36
.
EL TEATRE POPULAR
EL MISTERI D’ELX
EL BETLEM DE TIRISITI
ELS MIRACLES DE SANT VICENT
ELS SAINETS
37
PERIÒDIC DE REPÀS DE VALENCIÀ 2n ESO COL·LEGI IMMACULADA 2013-2014
TEMA 6. LA PUBLICITAT. TIPUS D’ORACIONS (I)
6.2. COMUNICACIÓ ORAL
1. Coses que es poden trobar dins o fora d’un cotxe.
DINS FORA
o Quadre de comandaments
o Pedal d’embragatge
o Tub d’escapament
o Placa del canvi de marxes
o Retrovisor
o Seient
o Volant
o Guantera
o Intermitent
o Parabrisa
o Far
o Capot
38
2. Relaciona cada dispositiu de seguretat del cotxe amb la seua definició.
Coixí de seguretat Corretja que subjecta el passatger al seient per
reduir el el risc de ferides en
cas d’accident.
Cinturó de seguretat Peça del seient que serveix per aparar el cap
en cas je d’accident
Reposa caps Coixí que et dona seguretat en cas d’accident.
3. Relaciona cada tipus de cotxe.
1 MONOVOLUM - 2 TOT TERRENY - 3 SEDAN -- 4 UTILITARI - 5 ESPORTIU
39
6.6. LLENGUA I SOCIETAT
Dialectismes
Lèxic
Dins de la mateixa comunitat lingüística els habitants de cada lloc tenen maneres
diferents d’expressar-se.
DEFINICIÓ DE DIALECTISME: Cada una de les expressions o paraules pròpies de
cada lloc.
EXERCICI
1.Aparella els dialectismes:
a) bes
b)agranar
c)meló d’Alguer
d)milotxa
e)xiquet
f)vesprada
g)melic
h)espill
i)corder
j) dacsa
k) carassa
l) roí
Escombrar
Tarda
Estel
Nen
Petó
Síndria
Ganyota
Dolent
Mirall
Blat de moro
Llombrígol
xai
Llengua i societat
Les Varietats Geogràfiques.
Les varietats de la llengua que es donenen zones geogràfiques determinades
s´anomenen dialectes.
En el cas de la nostra llengua,el Valencià,es parla a Catalunya,a la Comunitat
Valenciana,a les illes Balears,a Andorra,aal Rosselló i a l´Alguer.
40
Hi dos varietats dialectals: el bloc Oriental i el bloc Occidental.
La divisió en dos blocs es basa en diferències fonètiques,lèxiques i gramaticals.
Diferencies Fonètiques:
El tret distintiu és la manera de pronunciar les vocals átones