$] *• REVISTA DE GIHONA •* NÚM. 232 siniiMiiKi ...
Transcript of $] *• REVISTA DE GIHONA •* NÚM. 232 siniiMiiKi ...
92 \$<i(>] *• REVISTA DE GIHONA •* NÚM. 232 siniiMiiKi; - OCTUHUÍ; 2005 «f- CRÍTICA
Crítica ANSELMEMT, Monika. TV Wars. Girona:
Fundació Espais d'Art Contem-
poran¡,2005.12p.
BoER, A.G. de [editor]. Drug trans-
port(ers) and the diseaded
brain. Amsterdam/San Diego:
Elsevier, 2005.268 p.
CALUS I FRANCO, Josep [coord.|. Salva
dor Sunyer i Aimeric. Aproxima
do biográfica. Barcelona; Asso-
ciació de Mestres Rosa Sensat,
2005.124 p.
CflsiEUANo I COSTA. Josep. Hores d'íns-
titut a la forqa. Girona: CCG,
2005.67 p.
CoDiNA NEGRE, Joan, La ¡legenda del
tapis, una aventura de Siset.
Girona: AJuntament, 2005.72 p.
DIVERSOS AUTORS. Jomada técnica Les
noves dinamiques de la viticultu
ra moderna. Girona: Associació
Catalana d'Enolegs, 2005.64 p.
DIVERSOS AUTORS, Garrotxa. Pables
medievals. Vaübona de les Mon-
ges: March Editor, 2005.119 p.
DIVERSOS AUTORS. Val! de Nuria. Imatges
i records. Barcelona: Columna,
2005.64 p.
FERNÁNDEZ I Con, Viceng. Els edificis de
correus de Gimna, segles XIX-XX-
XXI. Girona: AJuntament, 2005,
195 p,
FERRÉ, Jordi; SANTANÉ, Josep; BALLESTE
ROS, Enric [ef a/.], tamunfanya a/
mar: Cadlretes-l'Ardenya, Sant
Feliu de Guíxols, Santa Cristina
d'Aro, Tossa de Mar, iloret de
Mar, Vidreres. Caldos de Malave-
lla i Ltagostera, Girona: Compe-
tium, 2005.129 p.
FLORIDO DEL CORRAL, David. Evolución
histórica y cultural de las alma
drabas en el litoral atlántico
meridional (siglos XVI-XX). Giro-
na/Palamós: Universitat de Giro-
na/Ajuntament/Museu de la
Pesca, 2005.90 p.
FfiANQUESA I ARTES, Ramón, Las cofradí
as en España. Papel económico
y cambios estructurales. Giro-
na/Palamós: Universitat de Giro
na/AJuntament/Museu de la
Pesca, 2005.30 p.
GARCIA-ARBOS, Salvador. El Ilibre de
l'allioíi. Figueres: Brau Edicions,
2005.173 p.
HoMs I BRUGAROL/IS, M, Mercé. Elsindi-
cat remenea de l'any 1448. Giro
na; AJuntament, 2005.691 p.
Un retrat de la burgesia catalana
Fotografiant cims r cíutats, Joan Xicart (1878-1954) CoHf^ i d"Ari|iiiteai-s di; C;il;iluiiy.i.
DL-IHÍLRÜI'ÍÓ de t l irori: i, 2(1(14
El Coi'legi d'Arquicecces de
G i r o n a es p r e o c u p a de
donar a conéixer els fons del
sen arxiu n'iitJ3ni;:ant actua-
cions diverses; la darrera és
r e x p o s i c i ó fotográf ica
acompanyada del catáleg de
Tobra de J o a n X i c a r t i
Rigiial (1878-1954).
Les responsables de
l'arxiLi del C O A C - D G ,
Rosa María Gil i G e m m a
Donienech, han realitzac una
casca d'iiivescigació modéli
ca, ta lmeiir de t ec t ivesca ,
probablement el creball mes
engrescador per a qualsevol
invesdgador, sobretot veienc
els resultats assolits.
Parcint de la m í n i m a
inforniació, aconseguida en
el niomenc de l'adqiiisició
deis clixés, han vestir el que
tan sois era un c o g n o n i ,
Xicart, li han donat vida i, el
mes transcendental , li han
ficiiicat l 'entrada ais annals
de la historia de la fotografía.
La inciució, sumada a la
Cenacitat, ha pennes localit-
zar els descendenLs del focó-
graf a m a t e u r , rescatar de
l 'obli t els seus hohhics, ch
seus vineles associatius, aixi
coni identificar les persones i
els llocs retracaLs.
Ben segur que les mag
nifiques imatges servades
devien empényer les arxive-
res a esbrinar les inquietuds i
eis móbiis de j 'autor —algiins
paccnts per reiteracius, com
ara 1 ínteres peí pa tn inom
artíst ic i CLiltLiral i pe r la
n a t u r a - , i p o r t a r - í e s a
d e d u i r, i p o s r e r i o r ni e n t
corroborar, els vineles anib
el móii de Texcursionisme i
amb l'enticac aglut inadora
d 'aquest esport al principi
del segle X X a Barcelona, el
C e n t r e Excu r s ion i s t a de
Ca ta lunya . Act ivi ta t que ,
gracies al d i n a m i s m e de
Xica r t . va c o m p l e m e n t a r
amb la practica fotográfica
en esdevenir membre acciu
de TAgrupació Fotográfica
de Catalunya, tnis al punt
d'assolir el carree de director
de laboratori de fotografía.
El recull consta d 'unes
pagines introdnctóries amb
tex tos del p res iden t del
CoMegi, Josep Riera, de les
responsables de TArxiu i de
Josep M. Ainaud de Lasarte;
rot segLiic, podeni gandir de
la magnif ica r e p r o d u c c i ó
d'imatges curosanient docu
menta d e s. I encara q u e ,
malauradament. una pait del
llegat fotografié de Xicart es
va des t ru i r , d i sposem de
nieravelloses i arrísriques vis
tes, en perfeecc estat de con-
servació. de la plana i les urbs
- d e Catalunya a Palma de
Mallorca, de Franca a A!e-
manya-, i deis cims i mun-
canyes -Nuria, Aneto, la gla-
cera d'Argentiére o la Mer
de Glace (Mont-Blanc)... Les
imatges que bem tingut oca-
sió de veure son obres d'ait.
fruit de la c o n t e n i p l a c i ó ,
d'un espectador atent que ha
volgut captar les Uums ¡ les
ombres de la natura i deis
monuments, i Taniniació i el
m o v i m e n t de les capitals
e u r o p e e s i de la práct ica
d'alguns cspom de moda.
Xicar t , mitjan(,"ant els
bons enquadranients de la
camera, ens proporciona un
resum de les seves v iven-
cies. és a dir, una autobio
grafía visual immortalitzada
sobre vid re.
Manilevant unes páran
les de la in t roducc ió , «les
imatges de Xicart ens oferei-
xen un retrat d'aquella petita
burgesia iMustrada que, fins
a l'esclat de la Guerra Civil,
recorría el país a la redesco-
berta del nostre patrimoní i
albora viatjava per tot Euro
pa c o m a s í m p t o n i a de
modeniítat», pero tot i amb
aíxó, només els íntrépids,
obstinats i bons coneixedors
de la t écn ica fotográf ica
aconsegueixen prénier els
objectíns amb resultats esté-
rics í arcísrics com els llegats
perjoan Xicart.
Inés Padrosa Gorgot
^
Nou diccionari de butxacó
FAI I I I IOL, |:ilMlli.'.
Rapsodia d'un país. Recull de textos (1961-2003) Editió .i fur.i iÍ(.'Jordi G.ilofrc.
Ajunti i i i i tnt de Uaiiyoli-s i Rigau
Editors. Bnnyolts, 2004.
A b a n s d e c o t n e n f a r : Ja
tocava poder accedír facil-
ment a les obres mes impor-
tants d ' en J a u m e Farr iol !
Gracies, en nom de tots els
ta r r ío l i ans (o farr iolers)
CRÍTICA •* PjiVlSTA DE GlHONA * NÚM. 232 SLTliMlilli; - OCTUiilU; 200^ «• IsSyl 93
-consciencs o inconscients-,
a qui ho ha fec possible.
Autor: Farriol i Mont
serra t , Jauí i ic (Banyo lcs ,
1932-2003). Enííinyer textil
i escriptor. Autor d'oiize lli-
bres, diverses obres teatrak i
d'iin niunt d'articlcs a diaris
i revistes, com Horizontes/
Reuista de Banyolcs, El Correo
Catalán, Ainti, Diari de Giro-
tia, El Pnm, El 9 Esporiiu,
Tclestcl, GraiwUers C.C.,
Figneres VP, El BIIIJÍÍJÍ/,
Presencia, El 9 Non...
C o M a b o r a d o r de R a d i o
Banyoles i Banyoles Televi-
sió. Un deis creadors de la
Colla Pa anib T o m a q u e t .
enticat d'animació cultural a
la Valí del Tenes. Aficionat
al t ea t re d ' a f i c iona t s , on
actuava com un professional.
President de) Cieneni. Casat
i amb tres filis. Avi.
Comproin í s : En el seu
cas, res a v e u r e a m b la
c o i n p r a - m a n i p u i a c i ó del
c o n c u r s a Miss Espanya ,
sino amb la licngua catalana
(el comproniís, no la mani-
pulació, és ciar), la seva, la
de cots. Va presidir durant
deu anys ( 1 9 8 7 - 1 9 9 7 ) el
Centre Inteniacioiial Escar-
ré per a les Minories Étni-
qucs i les N a c i o n s ( C i e -
neni). Ferm defensor, amb
la pa rau la , els actes i els
escrits, de la llengua i deis
drets del poblé cátala, tal i
com es pot comprovar en el
Ilibre que estcui diccioiía-
riant, Conipro incs auib si
m a t e i x i a m b els a l t r e s .
Coheren t amb el que pre
dica. Honest en el que diu.
E d i c i ó : T é la m i d a ,
volum, paper i tapes dignes
d 'una obra completa d 'un
autor classic. Costa trobar
on comencen i on acaben
els Uibres recoUits; els capi-
tols, a vegades, tan ballaru-
gues; les fonts de la lletra no
sempre son coberents; t ro -
bes numeració de notes que
notes que és difícil de trobar
i. quan ho t r o b e s , j a no
récordes a que es referia. Els
textos han estat agrupats en
tres parts: Banyoles, El món
des de Banyoles i H u m o r
amb in t enc ió . L 'ano iador
d'aquest diccionari no acaba
d ' en tendre les raons reals,
de pes, d'aqiiesta divisió tri
partita (deu ser cosa del tri-
par t i t , i n o d e la divis ió ,
suposo ) . L ' a n o t a d o r d ' a
ques t d i cc iona r i es volia
endur el Ilibre per Uegir-lo
vora el Uac, pero, a mes de
no cabre-Ii a la butxaca, li
va dificultar la circulació en
bicicleta i va posar en perill
la seva integritat i la d'altri.
N o es podia haver creat, en
diversos voliims, la Bibliote
ca Jaume Farriol?
Estil: «De ploma incisi
va i pessigollaire». segons
Rigau. Plania, que no vol
dir planer. BrÜlant, que no
vol dir enlluemador. Irónic,
que sí vol dir inteMigent .
E t i c , q u e . . . q u e . . . que a
veure si n'aprenem i no ens
d e i x e m ar rossegar pels
"gamarussos, capsigranys»
que ens envaeixen subti l-
ment. Tan amant de l'adjec-
du precís, que sembla haver-
s'bi casat.
H u m o r : Necessari per
vi i i re a m b d i g n i t a t els
darrers 50 anys del segle
passat. El seu h u m o r neix
s c m p r e de la i r o n i a , la
distancia amb qué es mira e!
m ó n . M a i és un h u m o r
g ro l l e r , ni s a r d ó n i c . Per
ridiculs i pretensiosos que
s i g u e m els h u m a n s en
general i els banyolins en
pa r t i cu l a r , la seva i ron ia
amoroseix els contorns i ens
fa m í n i m a m e n t p resen ta
bles. Grácies. Jaume.
Ironia; Es la millor vía
per fer cami. I en Farriol la
va aplicar admirab lement ,
sáviament. Es l'esséncia de la
seva obra, del seu estil litera-
ri i vital. Tanmateix, cal que
els saberuts, cretins, capsi
granys i altres especies en
expansió vagin en conipte:
l'obra de Farriol els podria
obrir els uiis i humanitzar-
los en excés.
L o c a l i s m e : Si to thom
accep ta q u e ex i s te ix un
"Mapamundi de Bilbao», no
ens ha d 'estranyar que en
Farriol , la pr imera secció
periodística del qual s 'ano-
mena «Desde el Meridiano
de la Plaza de los Turers»,
dcfmcixi al seu Dicdonari de
butxacó la paraula cosmopolita
com «que considera tot el
món com a patria sevan. Era
localista conven^ut perqué H
interessava tot i tothom.
Obra: Del llatí opera, que
vol dir «treballs». O sigui,
que s'ho ha suat amb la suor
del seu p rop i front . En
aquesta obra hi apareixen
senceres les seves obres claus,
algunesja introbables: Banyo
les vora el Uac, El ciar país,
Batenvic, R.apsódia en si fa no
fa, Noi'cnari, Foruiidan d'ora-
ciotis i jaculalóries per a ntiltlat i
refrigeri del nacionalista caíala.
També s'editen diversos arti-
cles, mai aplegats en Ilibres
fins ara. Es fa una antología
de! seu banyolinament famós
Diccionari de butxacó (al qual és
un humil homenatge aquesta
ressenya). N o hi ha frag-
ments de cap deis seus quatre
darrers Ilibres, entre els quals
destaca la seva autobiografía
Una vegada era jo. Memories de
nen per a geni gran. Tampoc
hi ha cap exemple de la seva
creació teatral, ni cap frag-
ment del seu Ilibre mes ree
dita!. La volta en carro ais Pai-
sos Calalans.
Ult ima recomanac ió :
En paraules de Joan Solana,
de qui es publica un article a
rinici del volum, just després
de la prcsentació de l'alcalde
i del próleg d'en Galofré:
«En aquest temps frenétic
que ens toca fer aixó que en
d i em v i u r e , on c a m p e n ,
impunes, dissolvents d 'é t i -
ques i de moráis, amb una
capacitat corrosiva fonnida-
ble [...] Ilegir bons Ilibres
pot convertir-se en Túltima
esperani;:a». Queda dit.
Xavi Xargay í Oliva
94 tx'i J *• REVISTA DE GIRONA •* NÚM. 2.52 siin-Miüui - oci UIÜÍF: 200^ -f- CRÍTICA
JovÉ, Teodor; FABREGAT, Ramón [edi-tors]. IV Workshop in G/MPLS Networks. Girona: Documenta Univereitária, 2005.222 p.
La pintura impressionista russa. Entre el realisme i íavantguarda. Girona: Csixa de Girona, 2005.164 p.
ÜEDO, Diana. El medi natural de Pala-frugell. Palafrugeil/Girona: Ajun-tament/Diputació, 2005.232 p.
MASÓ, Mireya. Pagarem per escoltar silenci. Girona: Caixa de Girona, 2005.80 p.
MERCÉ. Martí ¡traducció de textos de Joan Solana i Marta Foix]. La casa i les fíors. Treballs fiarais. Girona: Rigau, 2005.108 p.
PRATS, ModesL La paraula i les parau-les. Girona: Universttat de Girona, 2005.26 p.
PUJOL, David; JUANOLA, Joan. Breu historia de l'AIt Empordá. Girona: Balee Uibres, 2005.72 p.
RAMOS, M. Lluísa [redacció]; JUAN, Xavier de; PÉREZ, Anna [edició]. Catedrals, monestirs i grans edi-ficis religiosos. Barcelona: Geo-estel, 2005.308 p.
RODRÍGUEZ, Zisko; PINSACH, Joan. Denali, la realitat d'un somni. Girona: Diputado, 2005.125 p.
ROMAGUERA I RAMIO, Joaquím. Silenci, mdem! Historia del cinema a les comarques gironines. Girona: CoMegi de Periodistes de Catalunya, 2005.709 p.
ROMBEHG, Marcela; SARDA, Francesc. El sector pesquero y sus normativas. Gifona/Palamós: Uni-versitat de Girona/Ajunta-ment/Museu de la Pesca, 2005. 19 p.
RorjTE, Dieter[et3/.l. MaxErnst. invisible a primera vista: graváis. Uibres ll-lustrats, escultures. Barcelona/Bonn: La Caixa/ Kunstmuseum Bonn, 2005 . 195 p.
SÁEZ, Marc; SIURANA, Carme (editors). Condicionantes en la utilización de los servicios de atención primaria. Girona: Documenta Universitaria, 2005.215 p.
SAGUER, Enric |coord.]; ALVARADD, Joaquím [ef al.]. Els últims hereus. Historia oral deis propietarís rurals gironins (1930-2000). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.466 p.
El T^anspírínenc en imatges
El ferrocarril Transpírinenc. Fons fotografíe de Nicoiau Coma i Llitjós. Cünscll Cüiiiarc.ii del H-ipolK-s. Ripoll. 2(104,
Amb aqucst volum s'enceca
I;i c o M e c c i ó Ima tges de
l'Arxiu, editada per l'Arxiu
Comarcal de Ripoll amb la
fiíialitat, eiiipraiit les parau-
!cs del scu d i rec to r , Joan
Ferrcr, «de divulgar el t'oiis
d ' i m a t g e s d e N i c o i a u
C o m a , sense descar ta r la
possibilirac d ' i i i c l n u r e - h i
altres íoiis íotoyratics custo-
diats a l ' A C R I » . A c t u a l -
mcnt, l'Arxiu disposa d'una
quatititat d'imatges conside
rable, grácies al fet que s'bi
ha ap lega t els fons de
l 'Arxiu His tor ie de Santa
iVlaria de Ripol l (o Arxiii
de Saiit Pere) i de l'Arxiu
Municipal de Ripol l , acu-
mulats al llarg del scglc XX.
Gratifica veure els rcsul-
tats assolits després d 'una
col la d ' a n y s de t e ina
e smer i l ada . L ' a d q u i s i c i ó
d 'aqucst fons - q u e sobre -
passa els 4 .400 clixés— es
rcmunta a 1996 i respoii a
la tasca de recupcració del
patr inioni etnofógic de la
c o m a r c a en to ts el.s seus
vessants, una tasca iniciada
pels responsables del Musen
Etnogra tTc de R i p o l l i
transniesa peí seu Patronal a
l'Arxiu Comarca! per conti-
luiar el trebail de nete ja .
conservació i descripció.
Es sorprenent compro^
var c o m enca ra soni a
tenips de localitzar i recu
perar mater ia l c o m el de
N i c o i a u C o m a Ll i t jós ,
Fautor d'aquestes imatges,
que va treballar de rellotger,
fotógraf i editor de postáis a
Ripoll.
O p o r t u n a i ad ien t ha
esta t l ' e d i c i ó d ' a q u e s t a
selecció d'imatges del fons
Coma a tall de cloenda deis
actes c o m m e m o r a t i u s del
75é anivenari de la conne-
xió ferroviaria internacional
amb Franca des del Ripollés
a través de la Cerdanya; un
moment transcendental que
va comportar que la serrala-
da pirinenca dei.xés de ser
un obstacle per ais habitants
d'anibdós cosiats deis Piri-
neus.
D u r a n t el mes de
s e t e m b r e de 2 0 0 4 , varen
teñir lloc a Ripoll diversos
actes per celebrar Tefeméri-
de, a inscáncies del C E H F E
(Centro de Estudios Histó
ricos del Ferrocarril Espa
ñ o l ) , i la p r esen t a ci ó
d'aqucst recull totográtic no
pod ia ser m i l l o r c o l o f ó .
L'obra inclou !a prcsentació
de la presidenta del Consell
C o m a r c a l . Jose f ina del
l 'ozo . la "Justificació» del
director de l'Arxiu Comar
cal, Joan Ferrer, i la intro-
ducció histórica del ferroca
rril al Ripollés i a la C e r
danya, de josep Clara, autor
de la monografía El Iriinspi-
riuciic calilla. S c g u c i x a
aqucsts escrits la selecció
d'imatges, amb peus de tbto
expHcatius, a carree de Joan
Ferrer i Agusd Dalmau.
La construcció d'aquest
nou mitja de c o m u n i c a d o
va representar l 'obertura a
nous horitzons i la projecció
a r e x t e r i o r : 1 ' apor t ad ó
d'aires nous deis treballadoi-s
i els seus costums. En defnii-
tiva, el ferrocarril va suposar
sortir de raillamcnt, amb la
consegüent convulsió social
de les comarques atectades.
Les imatges fetes per Coma,
entre 1914 i 1920, son el
testimoni de la construcció
de la línea ferria, pas a pas:
les ob re s d ' e n g i n y e r i a ,
d ' a r q u i t e c t n r a , els m o v Í -
ments de terres, els canvis de
paisatge, l'afluencia i con
centrado de treballadors, les
dures tasques deis obrers i les
trobades populars i festives.
Inés Padrosa Corgot
^
Per alentir el pas a les Gavarres
ViÑ.^s. X,: SAÜATIÍK. D ,
Les Gavarres, espaí natural. Guía d'ítineraris.
Figueres, 20(15.
Xavier Viñas i Oani Sabater
—autors d 'aquest Ilibre, en
qué també han coMaborat
Enric Bisbe, J a u m e Abel ,
Poní; Feliu i Xavier Corta-
dellas- ens han deixat algu
na cosa mes que no pas la
guia d'ítineraris amb qué es
defmeix el volum a la por
t ada . S e g u r a m e n t , qui
coiieix de noni o de fets les
persones que han participaC
en la redacció del text ja
s'ho podia esperar.
Ei I l ibre és, e fec t iva-
ment , una guia d'ítineraris
que proposa nou rutes dife-
CRÍTICA -y *- líJZVISTA DE GlKONA •» NÜM. 232 SIllLMURL - DCTlJIlHi; 2OO5 *-ls5yl95
rents per coneixer a peu la
diversicat natural i cultviral
de les m u n t a n y e s de les
Gavarrcs. Se n'hi afegeixen,
pero, diies inés: una per fer
en B T T i una altra - q u e en
realitat no és cap ru ta - en
q u é es p r e s e n t e n n o u
indrets que queden fora deis
i t ineraris, pe ro que teñen
elements patrinionials ince-
ressants i ais quals s'arriba
bé en cotxe. I, com a Uibre
d'itineraris que és, ofereix al
lector un mapa, fotografíes i
informacions sobre l'accés,
la distancia, el tenips i la
dificultat de cada proposta.
Tal com bem dit abans,
p e r o , bi ba un plus en
aquesta guia: el c o n e i x c -
ment que teñen de rencorn
de les Gavarres les persones
q u e han pa r t i c ipa r en la
redacció del text. I aquest
p lus es p r o j e c t a en cada
página, des del principi fins
al final. La introdúcelo, per
exemple, no és un texc breu
-s 'acosta a la c inquantena
de pagines, una tercera part
del v o i u m - i no parla
superficialment del territori,
n o : després de fer-ne una
breu descripció, dedica 2f)
pagines a parlar del patr i -
moni natural - l ' apar ta t de
flora i vegetació és esplen-
d id - i 15 al patrimoni cul
tural.
D ' a l t r a b a n d a , a les
mateixcs rutes - q u e formen
el nucli del l i i b re - també
s'hi veu aquest valor afegit
q u e bi han p r o j e c t a t els
autors. Cada itinerari for-
neix el lector d 'una infor
m a d o p rec iosa sob re els
e l e m e n t s q u e va t r o b a n t
ment re transita peí massís:
aques t a i n f o r m a c i ó p o t
remetre al món de ¡a litera
tura, a la crónica social, a la
prehistoria, a la historia i a
la microhistória, a la geolo-
gia, a l ' ap rof i t ament deis
recursos , a les formes de
v ida , a la t o p o n i m i a , a
l 'economia, a la vegetació,
a les agressions al territori,
ais cursos d'aigua, a les lle-
gendes, a !a fauna o simple-
ment aJ paisatge, D'aquesta
manera, cada ruta es c o n -
v e r t e i x - d ' u n a m a n e r a
entretinguda i en tenedora-
en una via de descober ta
del massís de les Gavarres,
en un camí paiisat de pene-
tració en aquest petit un i -
vers. Un univers que sorto-
sament, grácies a inicíatives
com aquesta, és cada vegada
menys oblidat.
Pitu Basart
Absents ben presents
FikRiíRÓs, jonn, Benvolguts absents II.
Rci^duria de Cultuní
de TAjuncnment de Figneres /
Edicürial Empord.i.
Figiicrcs. 20114.
Aquest volum, continuació
del p u b l i c a t l ' any 20(12,
ap lega les s e m b l a n c e s
biográfiques de v in t - i - se t
personatges figuerencs que
l 'autor va presentar en la
secció del niateix títol del
Sctmanari tic l'All Empoi-da,
scguint la serie iniciada a la
revista el g e n e r de l 'any
2(HHI. Aiub els dos volums
de l'obra Joan Perreros ens
ap rox ima a c inquan ta - se t
personatges empordanesos,
f i gue rencs la niajor par t
d'ells. que iian t ingut una
certa importancia en la vida
de la ciutat, majoritáriament
en el tuón de la cultura, si
bé hi ha persones d'acrivitat
i significació niolt diversa.
C e r t a m e n t , c o m en
qualsevo! antología, a gust
d'alguns hi mancaran per
sonatges que tinguercn un
pes i n q ü e s t i o n a b l e en la
vida ciutadana, mentre que
en o p i n i ó d 'a l t res po t se r
a lguns deis p ro tagon i s t a s
r e t r a t a t s en aqucs t s dos
interessants volums no acu
mula ren niéri ts suficients
per figurar entre els esco-
Uits. Aques t és el risc de
l 'autor en fer la tria, pero
en qualsevol cas el conjunt
de biografies compriniides
en la cabuda d ' un art icle
recordcn una serie de per
sones, totes ciles desapare-
g u d e s , q u e va ren d e i x a r
una empremca profunda en
hi vida de la ciutat i que ,
d ' una manera o altra, en
varen escriure la historia.
Un deis mérits de Perreros
rau a liaver usat els testimo-
nis oráis deis qui els cone-
gueren per recons t ru i r la
vida deis personatges, algims
deis quals varen morir fa ja
a lguns anys sense de ixar
obra escrita, artística o mate
rial significativa pero en e!
seu moment foren impres
cindibles a la ciutat, com és
el cas, per e s tuen ta r uns
exemples , de Narcis Sala,
Joan Alsina o Lluís Vega.
A! costat de figures tan
c o n e g u d e s c o m Salvador
Dalí, Met MiravitUes, Fre-
d e r i c M a r e s , Ale xa nd re
Deulofeu , R a m ó n R e i g i
alguns altres, la fama deis
quals ba traspassat el Pluvia,
al recull també hi t robem
retratáis ainb aproximació
r emarcab le i e n t r a n y a b l e
una serie de pe r sona tges
- « e m p o r d a n e s o s menorsu,
en pod r i em d i r - que luai
t i n d r a n dues rat l les a la
Gran enciclopedia catalana
pero que foren molt impor-
tants per a la vida cultural,
social i e c o n ó m i c a de la
ciutat i de la comarca en la
segona meitat del segle XX.
Aquest és el gran encert
d'aquests dos volums: evo
car amb esti! ágil, planer i
atractiu - i per tant efica»;:-
un c o n j u n t de c iu t adans
figuerencs absents abans que
el seu record , en un país
desmemor ia t de mena , es
vagi diluint en el temps, i
fer-ho amb mal dissimulat
a fec te , c o m lio fa J o a n
Perreros,
Eduard Puig i Vayreda
pú IS60Í *• lí^VISTA DE GlRONA •* NÚM. 2}2 SLTLMKHll - OCIUlíUn 200S * • CRÍTICA
Historia amena í saborosa
VA1,LS I GüAU.Josfp.
Comer; a/de Figueres. Comerf Fifíiiea-s Associació. Ed. El ürau. FigiicTcs, 2(105,
A Figueres el c o m e n ; ii;i
escat l'aciivitat mes impor-
tant de la ciutat al llarg de
tota la historia; la capital de
l ' E m p o r d a nasqué c o m a
víla reial, és a dir, burgesa,
al niarge deis feudals p r o -
pers de Castelló o de Besa-
lú. O de Peralada. La seva
situació, a rencreuament de
la vella via Augusta amb el
c a m í q u e un ia R o s e s i
Besalú - m a r i mun tanya - ,
unit al posterior relleu que
p r e n g i i é a C a s t e l l ó
d'Empúries com a població
mes rellevant de la comarca
(s. XVIII), la dotaren de les
condicions mes favorables
p e r d e d i c a r - s e , els seus
vei'ns, a¡ comen;. Uns veiiis
que de seguida t ingueren
industriosos jueus que —tot
un s í m p t o m a - , aprofi tant
les faci l i ta ts o fe r tes p e r
«l 'estat», s ' ins ta l - la ren el
carrer M a g r e , el mini-calí
figuerenc.
Ara C o m e r f F igueres
Associació. encapfalada per
Josep Fajol i Miquel Roig ,
ha empés el carro que ha
conduVt a r e s s e n y a r els
quaranta-cinc establiments
mes ant ics i en act iu , de
mes d ' u n segle d 'activitat
documentada. El Ilibre que
els aplega porta com a sub-
títol Historia i vida d'eslabli-
metits cenlenaris i ha estat
e sc r i t p e r J o s e p Valls i
Grau , que ha disposat de
l 'assessorament de i 'h is to-
riador Jaume Santaló. Alex
Gi f r eu ha d i s s e n y a t el
vo lum i To t i Ferrer n 'ha
fet les fotos actuáis. L'obra
fa goig: a mes de l'essencial
cext de Valls , el d i sseny
i m p e c a b l e p resen ta fotos
a n t i g ü e ? d ' e s t a b l i n i e n t s ,
mobles , objectes diversos
dei món també diversíssim
del comer í ; , i apa rado r s ,
paper d'enibolicar i carcells,
toe de disseny d'abaiis que
se n' inventés el mot.
Valls i Santa ló a r r e n -
quen a m b una necessaria
«Introdúcelo histórica», un
bel l repás deis m o m e n t s
crucials de la població: la
Carta Pobla de Jaume 1; el
gran mestre jueu Cresques
Elies; I 'impuls que dona a
la vila el marit de la veina
Sibilda de Fortia, Pere el
C e r i m o n i ó s ; el g ó t i c de
Sant Pe re ; la Posada del
senyor R e i ; el mat r imoni
de Felip V a Figueres; el
Castel l i el takc off urha;
l ' a l t r e m e t g e i m p o r t a n c ,
Josep de Masdevall , de la
nissaga de can Fina —llence-
ria Masdevall—, precisament
l'establiment mes antic, de
1753. Els segles X I X i X X
hi son Cractats a m b mes
deta l l p e r q u é son t e m p s
que acompanyen la majoria
d'escabliments: les guerre.s
amb els írancesos i les carli-
nes, el federalisme, l 'Insti-
tuc i el Casino, les repúbli-
ques , la Gue r r a Civ i l , la
frontera...
I s e g u i d a m e n t J o s e p
Valls ens ofereix el tall gros.
resukat de mesos de creball:
entrevistes amb els propie-
taris, consignació d 'anécdo-
tes i "pag ines v i scudes» ,
examen de factures, alba-
rans, publ ic i ta t , «actes de
fundació», papers vells que
a vegades son presentats lli-
gats amb una veta. . . Tota
aques ta a p o r t a d o deis
actuáis descendents de cada
comcri;, Valls ens Tofereix
amb la amenitai literaria i el
punt de vista proper que li
son canicterístics, i les com
pleta amb referéncies pun
tuáis deis h i s to r i adors E.
Rodeja, J. M. Bernils o A.
Egea , q u e i l ' l u s t r e n els
moments. Vet ací un Ilibre
atract iu i sabe ros , pie de
sorpreses a vegades épiques
i de curiositats costumistes,
mes testimoniáis que no pas
d'história, d 'un tema inedit.
eix de la vida i la historia de
Figueres.
Joan Perreros
^
Una obra de capotera
ViLA. Ai i toni.
Els servéis socials a Catalunya. Una visió histórica. IJipiiiaciií de Girona. Col'k'cciú
Fni ictsi : Ei.XLmL-nis, 5.
Girona, 2(1II.S.
446 pá[¡iin;s.
U n ilibre de mes de 400
pagines, d'entrada, espanta.
I aquest és el primer entre-
banc que cal dissoldre: mal-
grat les apa rences , es tem
davant d'un Ilibre entretin-
gut, l legidor. interessant i
atractiu.
La formació juridica de
Fau to r el fa especialmenc
acurac en l'ús deis concep-
tes, en Tanalisi de liéis i
no rmes i en la descripció
deis ámbits competencials i
organitzatius. La seva llarga
dedicació docent es posa de
manifest en un texc espe
cialmenc aciaridor i ordenat
i en les mes de 50 taules,
qu adres i gráfics q u e
l ' a c o m p a n y e n . I la seva
intensa i dilatada experien
cia l a b o r a l , en uns
m o m e n t s s i n g u l a r m e n t
decisius per al disseny i el
desenvolupament deis ser-
veis socials de ia democra
cia, cxplicarien la proximi-
tat, els macisos i la c o m -
prensió que impregnen les
pagines d'aquest treball.
La realització d'aquesta
obra de l 'An ton i Vila ha
estat fruit d 'un treball de
recerca rigorós i fet a cons-
ciéncia (en son una mostra
les 343 notes a peu de pagi
na i els mes de 400 arricies,
llibres i documencs referen-
ciats), i s 'ar t icula en tres
CRITICA - * f . REVISTA DE GiRüNA •* NM. 2.12 SLriiMiíiíL-. - Dci uniíi; zoos •f-l.'ii'iilyy
grans apartats. El p r imer ,
que és el mes bren, explica
i descriii rot un scgiiit de
concepces relacionats anib
els servéis socials (caricat,
b e 11 e fi c t' n c i a, a s s i s t e n c i a
social, solidaritat, etc.).
El segon és un estudi
diacrónic del que han escat
els servéis socials a Catalu
nya i Espanya , des de la
ca r i t a t m e d i e v a l fins a
l'auxili social franquista. És,
probablenient, l'apartat mes
atractiu des de la perspecti
va de l ' e r u d i c i ó . Les
refercncics al gironí F. Eixi-
m e n i s i al va lenc ia J . L.
Vives están e spec ia lmen t
aconseguides; les descr ip-
cions deis hospitals medie-
vals, de les pies almoines i
deis bacins deis pobres ver-
gonyants no per conegudes
son menys coiivincents; per
no parlar de les pagines que
Tautor dedica a¡s diversos
equipainents pensars per ais
infants (hospicis, cases de
m i s e r i c o r d i a , " inc luses» ,
cases d'expósits, coMegis de
desemparats, beateris, cases
de penedides, etc).
El capítol tercer, sobre
els servéis socials actuáis,
des de la t ransició fins al
canvi de segle, és el niés
extens i analític. Peí que fa
a Catalunya, és interessant
veure l'evolució de les poH~
tiques al respecte, des de les
antigües direccions generáis
d'assisténcia social i de pro-
moció social de la Generali-
tat provisional a la creació
del Departament de Benes-
tar Socia l l ' any 19^8
( reconver t i t , j a en aques t
segle, en Benestar i Fami
lia), passant peí paper que
ban e x e r c i t i e x e r c e i x e n
encara diputacions i ajunta-
ments . En un altre sentit,
aquesr apartat és imprescin
dible per al p ro ía que es
vulgui moure sense prendre
mal pels d iversos nivel ls
d ' a t e n c i ó , p r o g r a m e s i
e q u i p a m e n t s deis servéis
socials ca ta lans i p e r un
auténtic mar de siglcs (pro
ven si no de desxi f ra r
a q ü e s t e s t r es : U B A S P ,
EAIA i ICASS).
En fi, un I l ibre de
capi, 'alera p e r ais qu i es
mouen en l'órbita del que
son els servéis socials a casa
nos t r a (po l í t i c s , t é c n i c s .
volunraris , invest igadors i
treballadorí) i niolt recoma-
nable per a lectors curiosos
i ciutadans infonnars.
Xavier Besalú
^
De la descoberta a la ref lexió
LLI-DÓ, Diana i RoQUÉ, Caries.
El medí natural
de Patafrugell. Qiiadfrin lie l'.il.ilriii't'l]. AjiiiKaiiicnt IIL' l'alafnigfl!. Diputació ík Giroiia, 2I1II5. 236 pagines.
L 'c s t ruc tu r a del Il ibre és
molt completa i ben orde
nada. Comeni;a per parlar
nos del clima, que és el que
lia condicional revolució de
la vida que s'ha desenvolu-
pat a! territori. Després parla
del medi que ha suporlat la
vida i que lógicament també
l'ha condicionada, el medi
g e o l ó g i c . A c o n t i n u a c i ó
tracta el medí biológic, és a
dir, eis éssers vius que t ro-
bem al terr i tor i fruit deis
condicionaments previs i de
i'acció posterior de l 'home.
I finalment, unes perspecti-
ves de flitur de cap on pot
anar el medí natural en el
sen conjunt.
D'entrada eiis podríem
imaginar que el llenguatge
d'un Ilibre que parla sobre
medi ambient és niés aviat
avorrit i complicat, usat per
fer ia descripció sistemática
de cada un deis eleii ients
del m e d i d ' u n a tna ñera
científica i acurada. Dones
bé, sense perdre ni un bri
del rigor científic que tot
Ilibre d'aquesta temática ha
de t eñ i r , l ' ob ra esta feta
amb una estructura i un to
d'una banda planers i didac-
tics, pe[isats per arribar a tot
el públic en general i que
inci ten cons t an tmen t a la
descoberta de l 'entorn, i de
faltra, amb una contextua-
lització clarament bumanit-
zada, senipre re lac ionada
amb les persones que viuen
i han viscut al territori pala-
f ruge i l enc i a m b la seva
historia.
D ' a q u e s t a m a n e r a , i
sense esmentar-ho expres-
sament, estableix una clara
relació entre natura i cultu
ra, una r e l ac ió e n t r e el
medi i l 'economia, els cos-
tnms, les festes. Des de la
fabricació de les ámfores,
teules i rajóles en l 'época
romana fins a l 'explotació
turística mol t Iligada a la
qualitat paisatgística, passant
El mélsí na tura l de PalaÜniKell
per la industria surera rela
c ionada amb l ' exp lo tac ió
deis hoscos, peis diferenis
tipus de conreus mediterra-
nis, com l'ohvera i la vinya,
o bé per la pesca ( t ipus ,
quantia i causes de la seva
disminució).
Pero la inci tació a les
reflexions no és noinés cap
al passat, cap a les arrels que
han ana t forjant els t rets
mes característics de Paia-
frugell coni a poblé , sino
que també está projectada
cap al futur, tot avaluant la
press ió q u e rep el m e d í ,
fent-la mes evident si cal,
d ' u n a m a n e r a r i g o rosa i
documentada, amb dades i
exemples.
La conckisió no esmen
tada, p e r o sí buscada , és
clara: si alterem el medi de
manera inconscient, estem
a t acan t les nos t res arrels
culturáis , les que ens han
forjat com a poblé; estem
atacant l'espai que permet
despertar i fer fruir els nos-
tres serítiments; estem ata
cant el que ens ha dona t
s u p o r t e c o n ó m i c ; e s t e m
h i p o t e c a n t el fu tur deis
nostres filis.
Emili /lAató