Post on 25-Nov-2018
1
TEMA 7: LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS
Tasca 2: LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS
La població a les Illes Balears és de 1,100.503 hab. (INE 2011). Per illes, la distribució de la
població és la següent:
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A LES ILLES BALEARS 2011 (INE)
Km2 % EXTENSIÓ HABITANTS % POBLACIÓ DENSITAT
MALLORCA 3641 72,6 861.928 79 MENORCA 716 14,0 133.594 12 EIVISSA 573 10,8 94.398 8 FORMENTERA 83 1,6 10.583 1 ILLOTS 49 1,6 0 0 ILLES BALEARS 5061 100 1.100.503 100
*Memòria Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació
1.- L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
La tendència actual de la població és d’un lleuger creixement sostingut. Però no sempre ha
estat així. Els últims vint anys s’han caracteritzat per un increment desproporcionat de
població degut a la immigració.
La natalitat. La natalitat de les Illes Balears és entre les més baixes de l’estat espanyol: 7,8 per
mil habitants (2012). La mitjana de fills per parella es situa entorn a 1’4, molt lluny del 2’1
considerat d’equilibri.
Sóller a finals del segle XIX. Gravat de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria
2
La mortalitat de la població de les Illes Balears és de 5,2 per mil habitants (2012). L’esperança
de vida es situa als 85 anys per les dones i als 79 anys pels homes (INE, 2012).
En conseqüència, i degut a la baixa natalitat i l’elevada esperança de vida, la població de les
Illes Balears és una població envellida. La proporció de població jove (de 0 a 14 anys) respecte
de la població adulta (15 a 65 anys) i població vella (+65 anys) és molt reduïda.
El creixement vegetatiu és de 2,6 per mil habitants. Per tant, l’increment de població és degut
a l’emigració.
2.- LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN L’ESPAI
Amb una densitat de 217 hab./km2, les Illes Balears estan molt densament poblades en
comparació als 93 hab./km2 de l’Estat espanyol.
La població es distribueix de manera desigual pel territori. Hi ha zones molt poblades vora
altres en que la densitat de població és molt baixa. En general, la població està concentrada a
les zones de costa, degut a l’activitat turística, mentre els pobles del Pla de Mallorca estan
menys poblats. Com és lògic, les menors concentracions de població es troben a la serra de
Tramuntana. Tres de cada quatre persones de Mallorca viu a ciutats o pobles de més de
10.000 habitants.
Mallorca és l’illa on es donen els majors desequilibris demogràfics. Gairebé la meitat de la
població de Mallorca viu a Palma. Aquesta desproporció es dóna quan una ciutat és massa
gran en relació al territori i es coneix com a macrocefàlia urbana.
Amb el desenvolupament del turisme, el municipi de Calvià ha experimentat també un
creixement desproporcionat. A més, hi ha el cas de Marratxí, que ha crescut els darrers anys
com una extensió de Palma, facilitat per la proximitat geogràfica i un urbanisme massa
permissiu.
Palma-Calvià-Marratxí sumen més de la
meitat de la població de Mallorca.
Formen una aglomeració urbana, que
és el que passa quan el nucli urbà d’un
municipi es va estenent i absorbeix els
municipis veïns.
3.- L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TEMPS
3.1.- L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ FINS ELS ANYS SEIXANTA
A començaments del segle XX i fins els anys seixanta, les Illes Balears varen ser un país
d’emigració. La pobresa i el predomini del sector agrari i la recerca d’un futur millor feia que
molts joves anassin a altres terres, sobretot de llatinoamèrica com Veneçuela, Argentina o
Cuba (d'aquí ve l'expressió “anar a fer l'Havana”, que significa “anar a fer fortuna”). D'aquesta
època provenen també les havaneres, cançons que cantaven els mallorquins i que recorden la
seva estada a Amèrica, com per exemple:
“Ja se'n van, ja se'n van els havaneros
i Déu sap quan tornaran
ses fadrines quedaran totes soles
què faran, què faran, què faran?”
AGLOMERACIÓ DE PALMA - CALVIÀ - MARRATXÍ (2011) % SOBRE
MALLORCA hab. km2 hab./km2
Palma 402.044 209 1927 47%
Calvià 49.807 145 343
Marratxí 34.538 54 640
TOTAL 486.389 408 1193 56%
3
3.2.- L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ENTRE ELS ANYS SEIXANTA I FINALS DEL SEGLE XX
A partir dels anys seixanta comença a les Illes Balears un creixement econòmic accelerat degut
al turisme. És el que es coneix com el “boom turístic”. Es construeixen hotels I zones hoteleres,
com s’Arenal i Palma Nova. També hi ha grans inversions en obres públiques, com els
embassaments del Gorg Blau i Gorg de Cuba i carreteres. Com a conseqüència es produeix una
intensa immigració, provinent de les regions pobres de la península Ibèrica (Andalusia, Múrcia,
Extremadura...) que fa que augmenti molt el nombre d’habitants. Les principals zones de
creixement demogràfic es situen a la costa: Palma, Calvià, Alcúdia, Portocristo, Son Servera,
Capdepera....
Aquestes onades de gran quantitat d'immigrants, varen suposar un creixement urbà de Palma
molt important. Apareixen les barriades obreres a Palma, com Son Gotleu, Verge de Lluc, Son
Cladera, Son Roca, Son Rapinya....
Amb el turisme i la construcció cresqueren també els altres sectors de producció, com la fusta,
la fabricació de sabates, etc. A Palma aparegueren també els primers polígons industrials, com
el de Son Castelló i el de Llevant. Més tard aparegueren també polígons als municipis de la part
forana: Manacor, Inca, Marratxí, Santa Maria, etc.
3.3.- LA POBLACIÓ AL SEGLE XXI
A partir de finals dels anys noranta es produeix la gran onada migratòria. Ara els immigrants
provenen sobretot dels països del Tercer Món: Nord d’Àfrica, Àfrica Sub-sahriana, Amèrica
Llatina (Equador, Colòmbia, Argentina, Xile...) i països de l’est europeu (Romania, Bulgària....)
Amb la crisi econòmica de 2007, la immigració exterior s’està frenant i fins i tot es produeixen
molts retorns d’emigrants a les seves terres d’origen, però sembla que comença una segona
onada immigratòria provinent de les regions desfavorides de la península Ibèrica
Ses Caletes d’Alcúdia als anys seixanta, abans del “boom turístic”
4
4.- AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LA IMMIGRACIÓ
La immigració comporta una sèrie d'avantatges i inconvenients pel país receptor, sobretot
quan es produeix de manera massiva i en un període relativament curt de temps, com és el
cas de les Illes
AVANTATGES INCONVENIENTS
Incorporació de nous elements culturals
enriquidors de la cultura pròpia (tradicions,
música, diversitat ètnica....)
Dificultats d’incorporació a la cultura pròpia en cas
d’un excessiu nombre d’immigrants
Creixement econòmic. Augment de la mà d’obra
i de la riquesa del país
Increment de l’atur i de les despeses socials en cas
de crisi econòmica
Normalment els immigrants fan les feines més
feixugues i desagradables
Consum desproporcionat de territori i de recursos
naturals com l’aigua, espai, etc.
5.- POBLACIÓ DE DRET I POBLACIÓ DE FET
Per saber quin és el nombre d’habitants a una regió determinada s’utilitzen diferents fonts:
Els padrons municipals de població són els registres de la població d’un municipi que
s’actualitzen a cada moment. Quan una persona o família va a viure a un municipi s’ha
d’inscriure al padró de població i es dona de baixa del que vivia abans.
Els censos de població són recomptes de la població que es fan cada deu anys per municipis.
Els censos informen del nombre d’habitants a un moment determinat.
La població de dret d’un lloc determinat (municipi, província, estat...) està formada per la gent
que està inscrita als padrons i censos municipals, ja siguin presents o absents. La població de
fet d’un territori en un moment donat, està formada pels empadronats que hi siguin presents
més els transeünts.
La diferència entre les dues dades és molt important, ja que el nombre d’habitants de fet pot
ser molt diferent dels de dret, com passa a les nostres illes sobretot a l’estiu, en que la
població real és molt més elevada que la que figura al cens degut a l’afluència de turistes.
6.- L’ESTACIONALITAT DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS.
La diferenciació entre població de dret (els habitants d’un lloc inclosos en els censos i padrons
de població) i la població de fet (persones que hi ha en aquest lloc en un moment donat) té
especial importància a les Illes Balears degut a l’estacionalitat turística.
A partir d’abril i sobretot els mesos de juny, juliol i agost, la població que hi ha de fet a les Illes
Balears (turistes i treballadors de temporada) és molt superior a la població empadronada com
es pot veure a la representació gràfica.
5
Observa les dades i el gràfic corresponent.
7.- PROBLEMES QUE CREA L’ESTACIONALITAT DE LA POBLACIÓ
La concentració de població en determinats mesos de l’any provoca una sèrie d’inconvenients:
a.- Consum excessiu dels recursos naturals a la temporada punta. Durant l’estiu, quan més
necessària és l’aigua, és quan hi ha més demanda. També és quan es generen més residus,
més trànsit rodat, etc.
b.- Necessitat de grans infraestructures per atendre una població més elevada de l’habitual.
L’aeroport de Palma està sobredimensionat per la població de les Illes Balears i a l’hivern és
gairebé buit
c.- Infrautilització de les estructures urbanes. Les zones turístiques estan gairebé desertes la
major part de l’any, tot i que s’han de mantenir: neteja de carrers, enllumenat, etc.
ACTIVITATS
A.- DEFINICIONS:
-macrocefàlia urbana
-“boom” turístic
-estacionalitat de la població
B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ
1.- Resumeix les característiques de la població de les Illes Balears segons la natalitat,
mortalitat, esperança de vida, creixement vegetatiu i immigració.
2.- Resumeix les característiques de la distribució de la població en l’espai (densitat, zones més
i menys poblades, aglomeració de Palma...
3.- Resumeix les tres etapes i característiques de l’evolució de la població de les Illes Balears.
POBLACIÓ DE
DRET
POBLACIÓ DE
FET
GENER 850.000 850.000
FEBRER 850.000 850.000
MARÇ 850.000 1.000.000
ABRIL 850.000 1.150.000
MAIG 850.000 1.300.000
JUNY 850.000 1.400.000
JULIOL 850.000 1.500.000
AGOST 850.000 1.550.000
SETEMBRE 850.000 1.400.000
OCTUBRE 850.000 1.000.000
NOVEMBRE 850.000 890.000
DESEMBRE 850.000 890.000
POBLACIÓ ILLES BALEARS ANY 2000
(dades aproximades)
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
1600000
1800000
GEN
ER
FEBR
ER
MAR
Ç
ABRI
L
MAI
G
JUN
Y
JULI
OL
AGO
ST
SETE
MBR
E
OCT
UBR
E
NO
VEM
BRE
DESE
MBR
E
POBLACIÓ DE DRET POBLACIÓ DE FET
6
4.- Explica què és l’estacionalitat de la població a les Illes Balears. A què és degut? Es tracta de
població de dret o de fet? Quins problemes comporta.
C.-TREBALL AMB GRÀFICS
5- Piràmide de població. A partir de les dades de l’annex 1, construeix la piràmide de la
població de les Illes Balears.
-Separa els quatre grans grup d’edat.
-Compara la piràmide resultant amb els models de població jove, en procés
d’envelliment i envellida. A quin model correspon el de les Illes Balears? Per què passa
això?
-Quins problemes creus que suposa una població majoritàriament vella? I una població
majoritàriament jove?
6.-
Evolució
de la
població de les Illes Balears
-A partir de quins anys comença a ser important el creixement de població a les Illes
Balears?
-En quina dècada és més important?
-Comenta les tres fases de creixement de població que es poden distingir al gràfic.
-A què creus que és degut aquest creixement: augment de la natalitat, de la mortalitat,
immigració?
D.- TREBALL AMB MAPES
7.- Distribució de la població de les Illes Balears. Representa el mapa de població de les Illes
Balears, agrupant els municipis segons la densitat de població de l’annex 2
-A quines zones s’hi troba més població? A quines n’hi ha menys? A què pot ser degut?
Per què Palma-Calvià-Marratxí formen una aglomeració urbana?
-Si segueix la tendència, quants habitants serem el 2020?
E.- ACTIVITATS DE REFLEXIÓ
8.- ENQUESTA DE NATALITAT.- Quina és la mitjana de fills per parella a l’IES Sant Marçal? Com
han anat evolucionant les nostres famílies?
7
-Per fer aquesta activitat farem una petita
enquesta amb les nostres famílies. Cada alumne
ha d’aportar el nombre de fills que són a casa
seva, a la família del seu pare i la seva mare, a la
de cada un dels seus padrins i dels repadrins si
ho pot esbrinar. Després, a classe, calcularem les
mitjanes i les representarem gràficament.
Quin tipus de gràfic utilitzaràs?
9.-ENQUESTA D’EMIGRACIONS. Quins són els nostres orígens familiars?
Es tracta d’esbrinar quins són els nostres orígens. Per això farem una petita enquesta sobre
l'origen dels nostres pares i padrins. On van néixer? En cas que siguin d’origen immigrant, per
què varen emigrar de la seva terra? Quan? On varen anar a viure primer? Com es varen
adaptar a Mallorca? Els va costar dominar la llengua catalana? La parlen? Si els progenitors són
tots mallorquins, què recorden de quan eren joves sobre la immigració?
Amb els resultats de l’enquesta, elaborar el mapa sobre immigració interior.
A partir de les dades de l’enquesta i del que hem après del tema, obrir un debat sobre els
avantatges i inconvenients de la immigració
GENERACIÓ ANYS FILLS/PARELLA
NOSALTRES 1990-2000
PARES I MARES 1955-1980
PADRINS 1930-1955
REPADRINS 1900-1930
8
ACTIVITAT 5: PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS (2013)
HOMES EDAT DONES
5 >109 3
5 105-109 10
44 100-104 143
359 95-99 1.046
1.793 90-94 4.129
4.944 85-89 9.259
9.486 80-84 14.501
13.855 75-79 17.212
17.633 70-74 19.228
24.681 65-69 25.849
28.411 60-64 28.754
32.305 55-59 32.913
38.712 50-54 37.957
45.638 45-49 42.979
51.267 40-44 46.911
55.451 35-39 50.461
50.075 30-34 48.227
38.261 25-29 39.066
30.172 20-24 29.783
26.439 15-19 24.867
28.181 10-14 26.497
31.206 5-9 28.488
30.045 0-4 28.003
558.968 TOTAL 556.286
EDAT
110 y más
105-109
100-104
95-99
90-94
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10-14
5-9
0-4
30
.00
0
40
.00
0
50
.00
0
60
.00
0
HOMES DONES
10
.00
0
10
.00
0
20
.00
0
60
.00
0
50
.00
0
40
.00
0
30
.00
0
20
.00
0
9
ACTIVITAT 6: EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS
ANY HABITANTS
1900 311.649
1910 326.023
1920 338.894
1930 365.512
1940 407.497
1950 422.089
1960 443.327
1970 558.287
1981 685.088
1991 745.944
1993 765.126
1994 778.617
1995 787.984
1996 760.379
1998 796.483
1999 821.820
2000 845.630
2001 878.627
2002 916.968
2003 947.361
2004 955.045
2005 983.131
2006 1.001.062
2007 1.030.650
2008 1.072.844
2009 1.095.426
2010 1.106.049
2011 1.093.890
2012 1.103.237
2013 1.115.255
2020
ILLES BALEARS
10
ACTIVITAT 7: DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A LES ILLES BALEARS
ILLES BALEARS CENS DE POBLACIÓ 2011 (INE)
MUNICIPI HAB. MUNICIPI HAB.
Palma 402.044 Algaida 5.272
Calvià 49.807 Salines, ses 5.007
Eivissa 48.550 Esporles 4.845
Manacor 40.348 Ferreries 4.667
Llucmajor 35.995 Consell 3.778
Marratxí 34.538 Selva 3.699
Santa Eulària del Riu 33.699 Sineu 3.696
Inca 30.359 Sencelles 3.113
Ciutadella de Menorca 29.510 Vilafranca de Bonany 2.984
Maó 28.789 Petra 2.876
Sant Josep de sa Talaia 24.079 Montuïri 2.856
Sant Antoni de Portmany 21.915 Campanet 2.536
Alcúdia 18.914 Llubí 2.235
Felanitx 18.045 Maria de la Salut 2.122
Pollença 16.057 Sant Joan 2.029
Sóller 13.882 Valldemossa 1.990
Pobla, sa 12.999 Puigpunyent 1.878
Santanyí 12.427 Santa Eugènia 1.686
Son Servera 11.915 Migjorn Gran, es 1.520
Santa Margalida 11.725 Mancor de la Vall 1.321
Capdepera 11.281 Lloret de Vistalegre 1.308
Andratx 11.234 Costitx 1.113
Formentera 10.583 Búger 1.014
Campos 9.712 Ariany 892
Alaior 9.450 Fornalutx 695
Sant Llorenç des Cardassar 8.490 Deià 684
Castell, es 7.895 Banyalbufar 559
Binissalem 7.640 Estellencs 363
Artà 7.562 Escorca 258
Sant Lluís 7.275 ILLES BALEARS 1.100.503
Muro 7.010 Santa María del Camí 6.443 LLEGENDA
Bunyola 6.270 <30.000 hts
Lloseta 5.690 10-30.000 hts
Porreres 5.459 5-10.000 hts
Sant Joan de Labritja 5.351 1-3.000 hts
Mercadal, es 5.292 >1.000 hts
Alaró 5.273
11
12
ACTIVITAT 10.- ORIGEN DE L’EMIGRACIÓ A LA POBLACIÓ ESCOLAR DE .... D’ESO A L’IES SANT MARÇAL