1

TEMA 7: LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS

Tasca 2: LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS

La població a les Illes Balears és de 1,100.503 hab. (INE 2011). Per illes, la distribució de la

població és la següent:

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A LES ILLES BALEARS 2011 (INE)

Km2 % EXTENSIÓ HABITANTS % POBLACIÓ DENSITAT

MALLORCA 3641 72,6 861.928 79 MENORCA 716 14,0 133.594 12 EIVISSA 573 10,8 94.398 8 FORMENTERA 83 1,6 10.583 1 ILLOTS 49 1,6 0 0 ILLES BALEARS 5061 100 1.100.503 100

*Memòria Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació

1.- L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ

La tendència actual de la població és d’un lleuger creixement sostingut. Però no sempre ha

estat així. Els últims vint anys s’han caracteritzat per un increment desproporcionat de

població degut a la immigració.

La natalitat. La natalitat de les Illes Balears és entre les més baixes de l’estat espanyol: 7,8 per

mil habitants (2012). La mitjana de fills per parella es situa entorn a 1’4, molt lluny del 2’1

considerat d’equilibri.

Sóller a finals del segle XIX. Gravat de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria

2

La mortalitat de la població de les Illes Balears és de 5,2 per mil habitants (2012). L’esperança

de vida es situa als 85 anys per les dones i als 79 anys pels homes (INE, 2012).

En conseqüència, i degut a la baixa natalitat i l’elevada esperança de vida, la població de les

Illes Balears és una població envellida. La proporció de població jove (de 0 a 14 anys) respecte

de la població adulta (15 a 65 anys) i població vella (+65 anys) és molt reduïda.

El creixement vegetatiu és de 2,6 per mil habitants. Per tant, l’increment de població és degut

a l’emigració.

2.- LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN L’ESPAI

Amb una densitat de 217 hab./km2, les Illes Balears estan molt densament poblades en

comparació als 93 hab./km2 de l’Estat espanyol.

La població es distribueix de manera desigual pel territori. Hi ha zones molt poblades vora

altres en que la densitat de població és molt baixa. En general, la població està concentrada a

les zones de costa, degut a l’activitat turística, mentre els pobles del Pla de Mallorca estan

menys poblats. Com és lògic, les menors concentracions de població es troben a la serra de

Tramuntana. Tres de cada quatre persones de Mallorca viu a ciutats o pobles de més de

10.000 habitants.

Mallorca és l’illa on es donen els majors desequilibris demogràfics. Gairebé la meitat de la

població de Mallorca viu a Palma. Aquesta desproporció es dóna quan una ciutat és massa

gran en relació al territori i es coneix com a macrocefàlia urbana.

Amb el desenvolupament del turisme, el municipi de Calvià ha experimentat també un

creixement desproporcionat. A més, hi ha el cas de Marratxí, que ha crescut els darrers anys

com una extensió de Palma, facilitat per la proximitat geogràfica i un urbanisme massa

permissiu.

Palma-Calvià-Marratxí sumen més de la

meitat de la població de Mallorca.

Formen una aglomeració urbana, que

és el que passa quan el nucli urbà d’un

municipi es va estenent i absorbeix els

municipis veïns.

3.- L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TEMPS

3.1.- L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ FINS ELS ANYS SEIXANTA

A començaments del segle XX i fins els anys seixanta, les Illes Balears varen ser un país

d’emigració. La pobresa i el predomini del sector agrari i la recerca d’un futur millor feia que

molts joves anassin a altres terres, sobretot de llatinoamèrica com Veneçuela, Argentina o

Cuba (d'aquí ve l'expressió “anar a fer l'Havana”, que significa “anar a fer fortuna”). D'aquesta

època provenen també les havaneres, cançons que cantaven els mallorquins i que recorden la

seva estada a Amèrica, com per exemple:

“Ja se'n van, ja se'n van els havaneros

i Déu sap quan tornaran

ses fadrines quedaran totes soles

què faran, què faran, què faran?”

AGLOMERACIÓ DE PALMA - CALVIÀ - MARRATXÍ (2011) % SOBRE

MALLORCA hab. km2 hab./km2

Palma 402.044 209 1927 47%

Calvià 49.807 145 343

Marratxí 34.538 54 640

TOTAL 486.389 408 1193 56%

3

3.2.- L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ENTRE ELS ANYS SEIXANTA I FINALS DEL SEGLE XX

A partir dels anys seixanta comença a les Illes Balears un creixement econòmic accelerat degut

al turisme. És el que es coneix com el “boom turístic”. Es construeixen hotels I zones hoteleres,

com s’Arenal i Palma Nova. També hi ha grans inversions en obres públiques, com els

embassaments del Gorg Blau i Gorg de Cuba i carreteres. Com a conseqüència es produeix una

intensa immigració, provinent de les regions pobres de la península Ibèrica (Andalusia, Múrcia,

Extremadura...) que fa que augmenti molt el nombre d’habitants. Les principals zones de

creixement demogràfic es situen a la costa: Palma, Calvià, Alcúdia, Portocristo, Son Servera,

Capdepera....

Aquestes onades de gran quantitat d'immigrants, varen suposar un creixement urbà de Palma

molt important. Apareixen les barriades obreres a Palma, com Son Gotleu, Verge de Lluc, Son

Cladera, Son Roca, Son Rapinya....

Amb el turisme i la construcció cresqueren també els altres sectors de producció, com la fusta,

la fabricació de sabates, etc. A Palma aparegueren també els primers polígons industrials, com

el de Son Castelló i el de Llevant. Més tard aparegueren també polígons als municipis de la part

forana: Manacor, Inca, Marratxí, Santa Maria, etc.

3.3.- LA POBLACIÓ AL SEGLE XXI

A partir de finals dels anys noranta es produeix la gran onada migratòria. Ara els immigrants

provenen sobretot dels països del Tercer Món: Nord d’Àfrica, Àfrica Sub-sahriana, Amèrica

Llatina (Equador, Colòmbia, Argentina, Xile...) i països de l’est europeu (Romania, Bulgària....)

Amb la crisi econòmica de 2007, la immigració exterior s’està frenant i fins i tot es produeixen

molts retorns d’emigrants a les seves terres d’origen, però sembla que comença una segona

onada immigratòria provinent de les regions desfavorides de la península Ibèrica

Ses Caletes d’Alcúdia als anys seixanta, abans del “boom turístic”

4

4.- AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LA IMMIGRACIÓ

La immigració comporta una sèrie d'avantatges i inconvenients pel país receptor, sobretot

quan es produeix de manera massiva i en un període relativament curt de temps, com és el

cas de les Illes

AVANTATGES INCONVENIENTS

Incorporació de nous elements culturals

enriquidors de la cultura pròpia (tradicions,

música, diversitat ètnica....)

Dificultats d’incorporació a la cultura pròpia en cas

d’un excessiu nombre d’immigrants

Creixement econòmic. Augment de la mà d’obra

i de la riquesa del país

Increment de l’atur i de les despeses socials en cas

de crisi econòmica

Normalment els immigrants fan les feines més

feixugues i desagradables

Consum desproporcionat de territori i de recursos

naturals com l’aigua, espai, etc.

5.- POBLACIÓ DE DRET I POBLACIÓ DE FET

Per saber quin és el nombre d’habitants a una regió determinada s’utilitzen diferents fonts:

Els padrons municipals de població són els registres de la població d’un municipi que

s’actualitzen a cada moment. Quan una persona o família va a viure a un municipi s’ha

d’inscriure al padró de població i es dona de baixa del que vivia abans.

Els censos de població són recomptes de la població que es fan cada deu anys per municipis.

Els censos informen del nombre d’habitants a un moment determinat.

La població de dret d’un lloc determinat (municipi, província, estat...) està formada per la gent

que està inscrita als padrons i censos municipals, ja siguin presents o absents. La població de

fet d’un territori en un moment donat, està formada pels empadronats que hi siguin presents

més els transeünts.

La diferència entre les dues dades és molt important, ja que el nombre d’habitants de fet pot

ser molt diferent dels de dret, com passa a les nostres illes sobretot a l’estiu, en que la

població real és molt més elevada que la que figura al cens degut a l’afluència de turistes.

6.- L’ESTACIONALITAT DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS.

La diferenciació entre població de dret (els habitants d’un lloc inclosos en els censos i padrons

de població) i la població de fet (persones que hi ha en aquest lloc en un moment donat) té

especial importància a les Illes Balears degut a l’estacionalitat turística.

A partir d’abril i sobretot els mesos de juny, juliol i agost, la població que hi ha de fet a les Illes

Balears (turistes i treballadors de temporada) és molt superior a la població empadronada com

es pot veure a la representació gràfica.

5

Observa les dades i el gràfic corresponent.

7.- PROBLEMES QUE CREA L’ESTACIONALITAT DE LA POBLACIÓ

La concentració de població en determinats mesos de l’any provoca una sèrie d’inconvenients:

a.- Consum excessiu dels recursos naturals a la temporada punta. Durant l’estiu, quan més

necessària és l’aigua, és quan hi ha més demanda. També és quan es generen més residus,

més trànsit rodat, etc.

b.- Necessitat de grans infraestructures per atendre una població més elevada de l’habitual.

L’aeroport de Palma està sobredimensionat per la població de les Illes Balears i a l’hivern és

gairebé buit

c.- Infrautilització de les estructures urbanes. Les zones turístiques estan gairebé desertes la

major part de l’any, tot i que s’han de mantenir: neteja de carrers, enllumenat, etc.

ACTIVITATS

A.- DEFINICIONS:

-macrocefàlia urbana

-“boom” turístic

-estacionalitat de la població

B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ

1.- Resumeix les característiques de la població de les Illes Balears segons la natalitat,

mortalitat, esperança de vida, creixement vegetatiu i immigració.

2.- Resumeix les característiques de la distribució de la població en l’espai (densitat, zones més

i menys poblades, aglomeració de Palma...

3.- Resumeix les tres etapes i característiques de l’evolució de la població de les Illes Balears.

POBLACIÓ DE

DRET

POBLACIÓ DE

FET

GENER 850.000 850.000

FEBRER 850.000 850.000

MARÇ 850.000 1.000.000

ABRIL 850.000 1.150.000

MAIG 850.000 1.300.000

JUNY 850.000 1.400.000

JULIOL 850.000 1.500.000

AGOST 850.000 1.550.000

SETEMBRE 850.000 1.400.000

OCTUBRE 850.000 1.000.000

NOVEMBRE 850.000 890.000

DESEMBRE 850.000 890.000

POBLACIÓ ILLES BALEARS ANY 2000

(dades aproximades)

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

1600000

1800000

GEN

ER

FEBR

ER

MAR

Ç

ABRI

L

MAI

G

JUN

Y

JULI

OL

AGO

ST

SETE

MBR

E

OCT

UBR

E

NO

VEM

BRE

DESE

MBR

E

POBLACIÓ DE DRET POBLACIÓ DE FET

6

4.- Explica què és l’estacionalitat de la població a les Illes Balears. A què és degut? Es tracta de

població de dret o de fet? Quins problemes comporta.

C.-TREBALL AMB GRÀFICS

5- Piràmide de població. A partir de les dades de l’annex 1, construeix la piràmide de la

població de les Illes Balears.

-Separa els quatre grans grup d’edat.

-Compara la piràmide resultant amb els models de població jove, en procés

d’envelliment i envellida. A quin model correspon el de les Illes Balears? Per què passa

això?

-Quins problemes creus que suposa una població majoritàriament vella? I una població

majoritàriament jove?

6.-

Evolució

de la

població de les Illes Balears

-A partir de quins anys comença a ser important el creixement de població a les Illes

Balears?

-En quina dècada és més important?

-Comenta les tres fases de creixement de població que es poden distingir al gràfic.

-A què creus que és degut aquest creixement: augment de la natalitat, de la mortalitat,

immigració?

D.- TREBALL AMB MAPES

7.- Distribució de la població de les Illes Balears. Representa el mapa de població de les Illes

Balears, agrupant els municipis segons la densitat de població de l’annex 2

-A quines zones s’hi troba més població? A quines n’hi ha menys? A què pot ser degut?

Per què Palma-Calvià-Marratxí formen una aglomeració urbana?

-Si segueix la tendència, quants habitants serem el 2020?

E.- ACTIVITATS DE REFLEXIÓ

8.- ENQUESTA DE NATALITAT.- Quina és la mitjana de fills per parella a l’IES Sant Marçal? Com

han anat evolucionant les nostres famílies?

7

-Per fer aquesta activitat farem una petita

enquesta amb les nostres famílies. Cada alumne

ha d’aportar el nombre de fills que són a casa

seva, a la família del seu pare i la seva mare, a la

de cada un dels seus padrins i dels repadrins si

ho pot esbrinar. Després, a classe, calcularem les

mitjanes i les representarem gràficament.

Quin tipus de gràfic utilitzaràs?

9.-ENQUESTA D’EMIGRACIONS. Quins són els nostres orígens familiars?

Es tracta d’esbrinar quins són els nostres orígens. Per això farem una petita enquesta sobre

l'origen dels nostres pares i padrins. On van néixer? En cas que siguin d’origen immigrant, per

què varen emigrar de la seva terra? Quan? On varen anar a viure primer? Com es varen

adaptar a Mallorca? Els va costar dominar la llengua catalana? La parlen? Si els progenitors són

tots mallorquins, què recorden de quan eren joves sobre la immigració?

Amb els resultats de l’enquesta, elaborar el mapa sobre immigració interior.

A partir de les dades de l’enquesta i del que hem après del tema, obrir un debat sobre els

avantatges i inconvenients de la immigració

GENERACIÓ ANYS FILLS/PARELLA

NOSALTRES 1990-2000

PARES I MARES 1955-1980

PADRINS 1930-1955

REPADRINS 1900-1930

8

ACTIVITAT 5: PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS (2013)

HOMES EDAT DONES

5 >109 3

5 105-109 10

44 100-104 143

359 95-99 1.046

1.793 90-94 4.129

4.944 85-89 9.259

9.486 80-84 14.501

13.855 75-79 17.212

17.633 70-74 19.228

24.681 65-69 25.849

28.411 60-64 28.754

32.305 55-59 32.913

38.712 50-54 37.957

45.638 45-49 42.979

51.267 40-44 46.911

55.451 35-39 50.461

50.075 30-34 48.227

38.261 25-29 39.066

30.172 20-24 29.783

26.439 15-19 24.867

28.181 10-14 26.497

31.206 5-9 28.488

30.045 0-4 28.003

558.968 TOTAL 556.286

EDAT

110 y más

105-109

100-104

95-99

90-94

85-89

80-84

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

30

.00

0

40

.00

0

50

.00

0

60

.00

0

HOMES DONES

10

.00

0

10

.00

0

20

.00

0

60

.00

0

50

.00

0

40

.00

0

30

.00

0

20

.00

0

9

ACTIVITAT 6: EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS

ANY HABITANTS

1900 311.649

1910 326.023

1920 338.894

1930 365.512

1940 407.497

1950 422.089

1960 443.327

1970 558.287

1981 685.088

1991 745.944

1993 765.126

1994 778.617

1995 787.984

1996 760.379

1998 796.483

1999 821.820

2000 845.630

2001 878.627

2002 916.968

2003 947.361

2004 955.045

2005 983.131

2006 1.001.062

2007 1.030.650

2008 1.072.844

2009 1.095.426

2010 1.106.049

2011 1.093.890

2012 1.103.237

2013 1.115.255

2020

ILLES BALEARS

10

ACTIVITAT 7: DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A LES ILLES BALEARS

ILLES BALEARS CENS DE POBLACIÓ 2011 (INE)

MUNICIPI HAB. MUNICIPI HAB.

Palma 402.044 Algaida 5.272

Calvià 49.807 Salines, ses 5.007

Eivissa 48.550 Esporles 4.845

Manacor 40.348 Ferreries 4.667

Llucmajor 35.995 Consell 3.778

Marratxí 34.538 Selva 3.699

Santa Eulària del Riu 33.699 Sineu 3.696

Inca 30.359 Sencelles 3.113

Ciutadella de Menorca 29.510 Vilafranca de Bonany 2.984

Maó 28.789 Petra 2.876

Sant Josep de sa Talaia 24.079 Montuïri 2.856

Sant Antoni de Portmany 21.915 Campanet 2.536

Alcúdia 18.914 Llubí 2.235

Felanitx 18.045 Maria de la Salut 2.122

Pollença 16.057 Sant Joan 2.029

Sóller 13.882 Valldemossa 1.990

Pobla, sa 12.999 Puigpunyent 1.878

Santanyí 12.427 Santa Eugènia 1.686

Son Servera 11.915 Migjorn Gran, es 1.520

Santa Margalida 11.725 Mancor de la Vall 1.321

Capdepera 11.281 Lloret de Vistalegre 1.308

Andratx 11.234 Costitx 1.113

Formentera 10.583 Búger 1.014

Campos 9.712 Ariany 892

Alaior 9.450 Fornalutx 695

Sant Llorenç des Cardassar 8.490 Deià 684

Castell, es 7.895 Banyalbufar 559

Binissalem 7.640 Estellencs 363

Artà 7.562 Escorca 258

Sant Lluís 7.275 ILLES BALEARS 1.100.503

Muro 7.010 Santa María del Camí 6.443 LLEGENDA

Bunyola 6.270 <30.000 hts

Lloseta 5.690 10-30.000 hts

Porreres 5.459 5-10.000 hts

Sant Joan de Labritja 5.351 1-3.000 hts

Mercadal, es 5.292 >1.000 hts

Alaró 5.273

11

12

ACTIVITAT 10.- ORIGEN DE L’EMIGRACIÓ A LA POBLACIÓ ESCOLAR DE .... D’ESO A L’IES SANT MARÇAL