Transcript of Tema 2
- 1. Seleccionar la realitatTema 2Joan Porcel Moreno1r BAT b
- 2. EnquadramentEnquadramentLes cmeras capturan imatges amb llum
amb lmits establertsde forma regular. La selecci va delimitada per
un marc igrcies a ell pots decidir el que vols que entrei en
l'imatge.
- 3. EnquadramentEnquadramentEn la camara l'enquadrament est
limitat per quatre costats, calescollir b el que es vol incloure i
el que exclourem del nostremarc fotogrfic.
- 4. EnquadramentCamp i fora de campL'espai enquadrat suposa
deixar part de la realitat del'enquadrament, all que queda se
l'anomena genricamentfora de camp o espai off.
- 5. EnquadramentCamp i fora de campConverteix la cmera en un
instrument manipulador i creatiu degran potncia.
- 6. EnquadramentCamp i fora de campManipulador: Perqu pot
presentar en imatge indicis d'unarealitat.
- 7. EnquadramentCamp i fora de campCreatiu: Perqu en l'aplicaci
del llenguatge visual es podencrear situacions en la ment de
l'espectador, mitjanant laselecci i combinaci de parcelles
enquadrades de realitat.
- 8. EnquadramentFormats un factor comunicatiu important. La
majoria d'elementstenen un format rectangular i hi haur la
possibilitat de tria unenquadrament horitzontal, vertical o
inclinat.
- 9. EnquadramentFormatL'encuadrament horitzontal seggereix
quietud i tranquilitat.
- 10. EnquadramentFormatL'encuadrament vertical suggereix fora i
femesa.
- 11. EnquadramentFormatL'encuadrament inclinat transmet
dinamisme i fora, i solutilitzar-se com a recurs ocasional per a
ressaltar aquestesqualitatsben en el motiu de la imatge.
- 12. ComposiciL'enquadrament tamb ens determina com etaran
ordenats elselements capturats, la seva ubicaci dins del marc de la
imatgei la relaci i espais que hi ha entre ells.
- 13. ComposiciLa composici es un art, i com a tal no existeixen
limitacionsque facin que una determinada composici sigui millor que
unaaltra.
- 14. ComposiciCentre d'interss tota escena hi sol haver un
motiu, all que desitgemdestacar; i fons,all que envolta, decora i/o
dona snetit al motiu.
- 15. ComposiciCentre d'intersExclourem de l'enquadrament altres
objectess que puguindistreure l'atenci de l'espectador.Tamb en
l'enquaframent es important deixar un marge alvoltant del motiu per
a no ofegar la imatge.
- 16. ComposiciLnies dominantsS'utilitzen per dirigir l'antenci
de l'espectador.
- 17. ComposiciLnies dominantsUna de las normas es basa en la
repetici de lnies i objectes,especialment quan el tema s una
estructura.
- 18. ComposiciLnies
dominantslniesVerticalscorbesobliqeshoritzontals
- 19. ComposiciLnies dominantsLa lnia de l'horitzo sol ser una
refrencia visual claunperl'sser huma. Crida l'atenci i dna a
l'espectador la sensacique els objectes cauran cap a aquest
costat.
- 20. ComposiciLnies dominantsLe lneas diagonals de l'imatge
fen-les coincidir amb una oms cantonades de la mateixa; l'ull
recorrer a aquestes lneasdes de les cantonades als centres d'inters
ajudant a dirigir caoa ells l'atenci de l'espectador.
- 21. ComposiciRegla dels terosUna imatge es divideix en nou
parts iguals utilitzant dues lniesimaginties paralleles i
esquiespaiades de forma horitzontal idues ms de forma vertical, i
recomana utilitzar els puntsd'intersecci.
- 22. ComposiciLa mirada i el movimentLa mirada dn sser hum traa
una lnia dominant imaginriaa la imatge de granfora expresiva que ha
de ser respectada idestacada.
- 23. ComposiciLa mirada i el movimentUna persona o un objecte en
moviment tamb descriu una lniadominant imaginria que s la seva
trajectria i que tamb pottenir gran fora expressiva.
- 24. Punt de vista i plansPunt de vistaL'sser hum esta acostumat
a veure les cosesaproximadament a 1,60 m d'altura i de font, aix
les imatges escapten de forma clara i expressiva.
- 25. Punt de vista i plansPunt de vistaLa variaci del punt e
vista o angulaci aporta perspectivesdiferents amb elements
inesperats que sovint capten msl'atenci. Aix parlem dels seguents
angles o plans:
- 26. Punt de vista i plansPunt de vistaFrontal o Mig: La camer
est just davant i a la mateixa aladade l'element captat.
- 27. Punt de vista i plansPunt de vistaTres quarts: s'agafa
l'element una mica de costat.
- 28. Punt de vista i plansPunt de vistaPerfil o lateral:
l'element es captat pel lateral.
- 29. Punt de vista i plansPunt de vistaPicat: el punt de vista
de la camar s superior a l'elementcaptat. Ajuda a destacar la
petitesa de certs objectes, i scontraproduent el seu s en
persones.
- 30. Punt de vista i plansPunt de vistaContrapicat: consisteix
en fotografiar un motiu des de baix capa dalt i ajudda a ressaltar
la grandiositat d'un element. Es solutilitzar per edificis o
monuments.
- 31. Punt de vista i plansPunt de vistaZenital: la imatge es
pren en una angle totalment perpendicular(de dalt cap a baix)
respecte al terra, s adir, a 90 graus. s elpicat absolut.
- 32. Punt de vista i plansPunt de vistaNadir: La cmera o el punt
de vista s just a sota, s elcontrapicat absolut.
- 33. Punt de vista i plansPunt de vistaPresa a ran: la cmera
capta la imatge a ran de terra o del'objecte. Acostuma a sorprende
l'espectador ja que els humansno solen collocar-se a aquest nivell
de visi.
- 34. Punt de vista i plansPlansUn altre element important s la
distancia de la cmerarespcte l'objecte captat. Segons aquesta
distncia, distingim elssegents plans:
- 35. Punt de vista i plansPlansPla de detall: mostra un objecte
o subjecte sobre el que volcridar l'atenci. Ens dna una imformaci
molt detallada iremarca una importncia sobre aquell fragment de la
realtitat.
- 36. Punt de vista i plansPlansPrimerssim primer pla: mostra una
part del roste o de cosd'una persona. Potencia el valor dramtic.
Transmet msintimitat i confidencialitat. Quan es tracte de rostre
la imatgequeda tallada aproximadament pel front o per munt de
lescelles i just.
- 37. Punt de vista i plansPlansPrimer pla: presenta el rostre
sencer.s un pla expressiu,psicolgic i dramtic.
- 38. Punt de vista i plansPlansPla mitg: presenta la persona
tallada per la cintura, de mitg cosa munt. s el ms proper que es
pot realitzar amb lbjectiunormal de la cmera.
- 39. Punt de vista i plansPlansPla americ o tres quarts: Sn
lmits superior i inferiorcoincideixen amb el cap i els genolls de
la persona.
- 40. Punt de vista i plansPlansPla de conjunt: Un petit grup de
persones. Interesa l'acci.Presenta una relaci entre els
personatges. La persona msimportant queda encaixada dins d'un
espai, per amb proumarge de moviment.
- 41. Punt de vista i plansPlansPla general: s'incorpora una
persona o grup de persones queocupa un ter o una quarta part de
l'enquadrament. L'entorn ttanta o ms importcia que els mteixos
objectes o subjectes.
- 42. Punt de vista i plansPlansGran pla general: mostra un gran
paisatge o una moltitud.L'entorn s ms important que la persona. T
un valordescriptiu i dramtic. Els personatges es veuen molt
allunyats,petits, inperceptibles o directamnet no es veuen.
- 43. EnfocamentL'enfocament permet captar les imatges ntidament,
fent queels contorns dels elements, la incidncia de la llum i
lesgradacions tonals quedin clarament definits.
- 44. EnfocamentL'enfocament o desenfocament poden ser efectes
pretesosque modifiquen la captura d'imatges i que ens fan veure
larealitat visible diferent de com la podem veure amb els
nostresulls.
- 45. EnfocamentLa profundditat de camp s l'espai en profunditat
captat per lacmera amb nitidesa, i permet establir relacons entre
elselements situats en diferents termes.
- 46. EnfocamentEl primer recurs de l'enfocament selectiu s
destacar l'elemtnenfocat davant totes les altres coses que estan
enfocades, smolt poderos a l'hora de fixar el centre d'inters de la
fotografia.
- 47. Enfocaments preferible una gran profunditat de camp per
incloure tots elsdetalls amb nitidesa a totes les zones de la
imatge.
- 48. IlluminaciLa llum s la que conforma la imatge per tamb la
quedetermina l'aspecte que tindran els elements de l'escena
queestem mirant.
- 49. Illuminacis molt important tenir presents els diferebts
tipus de llumsolar, ja que poden produir diferents tipus d'ombres i
matisosafctant a la precepci de les textures i els volums:
- 50. IlluminaciLa llum del mitg dia s una llum dura, intensa i
que elimina lesombres.
- 51. IlluminaciLa llum del mat allumina amb tots frescos pastel
i difuminanormalment els detalls llunyans.
- 52. IlluminaciLa llum del capvespre illumina lateralment i amb
tons dauratsi clids produint ombres tnues i subtils que fan
ressaltar latextura dels objectes i el seu volum.
- 53. IlluminaciTexturas una illusi ptica. La sensaci de textura
li atorga a laimatge una capacitat comunicativa extra. Com s la
superfciedels objectes.
- 54. IlluminaciTexturaLa llum per a ressaltar la textura s la
que incideix sobre elmotiu des d'un costat. La illuminaci
lateral.
- 55. IlluminaciTexturaLlum dura: s la llum que prov directament
del sol en un diaasoolellat o d'un nic punt de llum artificial com
un flash o unfocus. Origina ombres en els objectes destacant-se el
volum i elseu contorn. I al contrari una llum plana ajuda a
dissimular latextura dels objectes.
- 56. IlluminaciTexturaLlum difusa: s la que illumina els
objectes sense produirgrans ombres ni contrastos. La llum difusa
difusa suavitza elcontrast i redueix la sensaci de textura i relleu
en la imatge.
- 57. IlluminaciTexturas ms impactant una imatge amb pocs
elements i pocs colorsmolt contrastats que una altra amb molts
elements entre elsquals no en destaca cap sobre la resta.