La sabata del Follet

Post on 30-Mar-2016

235 views 0 download

description

Conte elaborat pels alumnes d'educació infantil del col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic.

Transcript of La sabata del Follet

2

Aquest conte l’hem inventat entre tots els nens i nenes d’Educació Infantil del Col·legi Sant Miquel dels Sants durant el curs 2010-2011

3

Vet aquí una vegada un follet que anava pel bosc i de sobte es va entrebancar amb una arrel d’arbre i va perdre una sabata. Mentre intentava buscar-la es va topar amb un ós i espantat va fugir corrent. L’ós el perseguia, i tant i tant corrien tots dos que van caure dins d’una trampa que els havia parat la bruixa dolenta... El follet molt espantat va proposar a l’ós de fer-se amics i trobar la manera de poder sortir de la trampa tots dos junts.

4

5

6

7

Van decidir que el follet s’enfilaria a sobre les espatlles de l’ós. Primer va sortir el follet i després, l’ós va escalar agafant-se amb les ungles fins que va aconseguir sortir de la trampa. Quan van ser fora, es van trobar amb l’àvia del follet que feia estona que el buscava. Mentre ells caminaven pel bosc, cantant una cançó, la bruixa dolenta els buscava volant amb la seva escombra. Despistada, va xocar amb un arbre, un altre, un altre i un altre fins que va caure a terra amb un gran bony al cap.

8

9

10

11

La bruixa es volia aixecar però no podia, estava marejada i li feia mal un peu. L’àvia que duia un bastó per caminar millor, li va dir que li deixaria el bastó si la bruixa dolenta els hi prometia que no els molestaria mai més. La bruixa va dir que sí. Aleshores, l’ós, el follet, l’àvia i la bruixa van continuar caminant pel bosc, fins que de sobte un guepard va sortir d’una cova.

12

13

14

15

Quan el van veure es van espantar molt i van començar a córrer fins que es van enfilar a dalt d’un pi. Allà van trobar moltes pinyes i van començar a llençar-les al cap del guepard. El guepard es va enfadar molt i va mossegar el tronc de l’arbre aleshores l’ós va caure sobre el guepard i es van començar a barallar tots dos. Mentrestant la bruixa, el follet i l’àvia s’ho miraven des de dalt del pi. La bruixa va fer màgia i va convertir el guepard en una granota.

16

17

18

19

Quan van veure que la granota estava plena d’esgarrapades de les ungles de l’ós, van decidir que l’havien d’ajudar. Volien avisar a un metge però no sabien com fer-ho, fins que tot d’una, la bruixa va dir que ja no estava marejada i que hi aniria ella amb la seva escombra voladora. Quan va arribar el metge i va veure la pobre granota, els hi va explicar que per curar-la necessitava la pera màgica que curava tots els mals. Però hi havia un petit problema, la pera màgica estava amagada a sota d’una pedra de la selva, i a més a més, al seu costat hi havia un formiguer de formigues vermelles que quan es despertessin amb l’arribada de la primavera se’ls podrien menjar.

20

21

22

23

Tots plegats, l’àvia, el follet, l’ós, la bruixa, i la granota es van fer amics i van decidir anar a buscar la pera màgica per curar la granota. Pel camí van trobar una bicicleta abandonada; la bruixa va dir que tots hi pugessin perquè la convertiria amb una bicicleta voladora. Mentre volaven, van veure la pera màgica penjada dalt d’un perer. Van saltar de la bicicleta un per un sobre un bassal, i van decidir que buscarien un objecte per poder enfilar-se dalt de l’arbre. Mentrestant, les formigues començaven a obrir els ulls i a tenir una mica de gana perquè era la primavera.

24

25

26

27

La bruixa va fer màgia i va convertir la seva escombra en una escala. El follet s’hi va enfilar, va intentar agafar una pera de l’arbre però aquelles no eren les peres màgiques! Eren peres normals! On era la pera màgica que curava tots els mals? Llavors la bruixa va veure una pedra molt grossa al costat de l’arbre que semblava que brillava. Tots junts van intentar aixecar-la i després de molts esforços ho van aconseguir. A sota de la pedra hi havia la pera màgica, aquella si que ho era, no hi havia dubte, era una pedra diferent de les altres. Ja la tenien!

28

De l’alegria que tenien tots van caure de cul a sobre, les formigues vermelles que van començar a venir, i van mossegar una mica la bruixa. Sort que va venir l’amic de la bruixa, el mag, que amb la seva vareta va fer un truc de màgia i va convertir totes les formigues vermelles en una moto. Van decidir pujar tots a la moto però de tan pes es va rebentar la roda i van caure. Llavors van decidir tornar agafar la bici voladora per marxar.

29

Quan ja eren tots enfilats a dalt de la bicicleta van arrencar el vol cap al seu bosc per curar la granota amb la pera màgica. Van volar i volar durant molta estona però quan estaven a punt d’arribar va començar a ploure, a tronar i a llampegar! Un llampec va tocar a la bici i els va fer caure a tots a terra. Just a davant seu hi havia la cova on els esperava la granota perquè la curessin. Van agafar la pera màgica, li varen fer menjar a la granota i es va curar de totes les seves ferides. Per celebrar-ho van anar tots junts: la bruixa, l’àvia, el follet, la granota, l’ós i el metge a dinar. Es varen menjar un pastis de mandarina boníssim!! Quan la festa es va acabar, tothom va marxar cap a casa seva i varen decidir que sempre més serien amics. Però quan el follet estava a punt d’arribar a casa, PATAPLAF! Es va tornar a entrebancar! Què l’havia fet caure? La sabata! Havia recuperat la seva sabata! I molt content el follet se’n va anar a dormir tot pensant: Quin dia més divertit!!!! I conte contat, ja s’ha acabat!